Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Setmana de vacances, de Setmana Santa.
Molts de vosaltres estareu de vacances, molts d'altres potser no,
i el tothom no fa vacances per Setmana Santa.
De fet, avui dilluns estem en directe als estudis de Tarragona Ràdio
per oferir-vos durant els propers 25-30 minutets
un espai de ràdio on parlar de discapacitat.
Avui hem començat una miqueta alterant el nostre horari.
De seguida us explico quins seran els continguts d'avui.
Avui viatgem fora, viatgem telefònicament,
cap a Barcelona per comentar-vos alguns temes.
Com us deia, el tothom no fa vacances i qui tampoc fa vacances
és el nostre company Lluís Comes, que està ara mateix a la part tècnica,
ni un servidor, el Miquel González. Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normal.
Avui parlarem d'una banda del programa Violència Tolerància Zero,
que promou l'obra social La Caixa i Cozenfe.
És acte d'un projecte per a l'atenció a dones amb discapacitat víctimes de la violència masclista.
Ara de seguida ens ho explicarà la responsable del programa, Elena Saura.
Després conversarem amb Maria José Sánchez.
Ella és la consellera delegada del grup Fundosa Accessibilitat
de l'Organització Nacional de Sex,
que ens presentarà el nou centre de Via Libre,
que s'ha inaugurat a Barcelona,
un espai de més de 1.500 metres quadrats
dedicats a l'accessibilitat universal
i el disseny per a tothom.
D'això en parlarem.
Després farem una mica de repàs
als actes, a les activitats d'agenda a la ciutat de Tarragona.
Pel que fa al tema de la discapacitat,
recordarem allò que podeu fer aquesta setmana.
a la nostra ciutat,
en motiu alguns actes de Sant Jordi,
que el tindrem també el proper dissabte.
I hem marcat també alguns altres actes
dins de la primavera literària.
Això serà, com dèiem,
a la recta final d'aquest espai de ràdio.
Abans d'entrar en matèria,
deixeu-me, com cada setmana,
que us faci memòria de les maneres
que heu de posar-vos en contacte amb nosaltres.
D'una banda, facebook.com barra tothom
és la pàgina de l'espai del programa
a les xarxes socials Facebook.
Al twitter.com barra tothom.tr
tenim també el nostre perfil
i el nostre correu electrònic,
on ens podeu enviar sugeriments,
ens podeu enviar també consultes,
qualsevol història que tingui a veure
amb el món de la discapacitat,
doncs serà ben rebuda,
a la nostra bústia de correu electrònic
a tothom arroba tarragonaradio.cat.
Ara sí, obrim l'espai d'entrevista
i de seguida marxem a parlar amb l'Helena Saura.
Com us deia, l'obra social, la Caixa i Cozenfe,
de fet, han presentat ja un projecte
per a l'atenció a dones amb discapacitat
víctimes de la violència masclista.
Nosaltres avui en volem parlar de tot plegat
amb la responsable d'aquest projecte, l'Helena Saura.
Aquí ja saludem a través del telèfon.
Helena, molt bon dia.
Començant-nos parlant d'aquest projecte,
què és exactament això de Tolerància Zero?
Bé, el programa de Tolerància Zero
és un programa que va començar a Fundació La Caixa
l'any 2005, d'entrada per començar
d'una resposta a una demanda
que sorgia en aquell moment, no?
I vam començar, sobretot en un principi,
desenvolupant mètodes i materials
per abordar tot el que era violència de gènere
i afavorir, sobretot, la recuperació
de les persones que l'han patida.
Quan dius que hi ha demanda, què et refereixes?
Que hi havia gent interessada en aquest...?
No, que era un moment en què, a veure,
des de Fundació La Caixa el que intentem sempre
és anar potser una mica a l'avançada, no?
Intentar donar solucions o buscar solucions
a problemes que estan sorgint a la societat
en aquell moment, no?
I potser era un moment en què hi havia més...
va començar a sentir-se més
o parlar-se més d'aquesta problemàtica.
El vostre objectiu és prevenir i sensibilitzar,
o sigui, és el que...
Prevenir i sensibilitzar i, sobretot, també tractar les persones,
perquè arribin a un estat de...
Fem servir molt el concepte de resiliència, no?
De tornar a estar en una situació
de completa normalitat.
I com pot ajudar aquest projecte a una persona,
a una dona amb discapacitat,
que està patint o que vol prevenir,
doncs això, patir violència de gènere?
A veure, d'entrada, aquest programa
té previst fer actuacions amb dones
que o bé siguin víctimes de violència
o bé que siguin en risc,
perquè, de fet, es considera
que no hi ha cap dada oficial sobre aquesta situació,
però hi ha dades més o menys aproximades, no?
Això, vulguis o no, això ja és un indicador
que són un col·lectiu completament invisible, no?
El fet de no tenir dades concretes sobre aquesta situació.
Només tenim un estudi de la Unió Europea
que diu que aproximadament un 80% de dones
amb discapacitat han patit violència de gènere.
És un percentatge molt alt.
És un percentatge molt alt, molt alt, no?
Llavors, vulguis o no, es garrifo una mica.
Clar, sí, han de posar cartes a la subte, no?
Llavors, s'ha de fer, sobretot, actuacions amb les dones
a nivell de prevenció i sensibilització
i també actuacions amb persones que hagin estat víctimes,
perquè aquestes persones sovint són dependents
i són dependents fins i tot del seu maltractador.
Ho veiem en aquest percentatge que ens comentes ara,
deu-n'hi-do, el 80% de dones amb discapacitat.
Són dades estimatives, perquè no tenim cap dada oficial, no?
Tampoc no és l'objectiu, no es tracta d'estigmatitzar més
a qui ja ho està.
No, però el que sí que és cert és que és un...
Clar, estem parlant d'un binomi, no?
Vull dir, dones amb discapacitat, violència de gènere,
un 80%, a mi la veritat és que em sobta
i, de fet, doncs, podem estar parlant d'això,
d'una, en aquest cas, una doble discriminació
pel fet de ser dona, de ser discapacitada
i patir violència de gènere, no?
Sí, sí, sí.
Parlaves tu d'actuacions...
Sí, actuacions, el que fem...
Farem ser en grups per treballar amb aquestes dones,
però per arribar a aquest punt
necessitem fer un pas previ, que és la formació.
Esteu ara en aquest pas previ?
Exacte, estem ara en aquest pas previ.
S'ha fet ja una primera fase de formació de formadors,
que s'ha format de nous psicòlegs,
i després ara ja estem començant amb la segona fase,
que s'està fent formació personal tècnic
d'administracions públiques,
a personal tècnics d'associacions
de persones amb discapacitat,
i farem també formació familiars, cuidadors,
a tot el que és l'entorn de les dones
en aquesta situació,
per llavors, posteriorment, poder fer
el que seria la intervenció pròpia,
que és l'objectiu del programa,
de poder fer que aquestes dones
puguin estar en una situació
de màxima normalitat possible.
Això, d'entrada, ho fem d'una manera pilot
i ho fem amb cinc comunitats autònomes.
Després, un cop veiem
com va el programa,
doncs ja ens plantejarem avançar-nos endavant.
Catalunya està dintre d'aquestes cinc comunitats
que ofreix el projecte pilot.
No us centraré un només en Barcelona?
No, no, no, no.
Centra en tota Catalunya.
En tota Catalunya?
Sí, sí, sí.
I aquesta és l'actuació?
No sé si ens pots concretar alguna miqueta més,
o de moment és això...
Si, per exemple,
en podrem tenir alguna a la ciutat de Tarragona,
o com anirà això?
Sí, home, en principi sí.
En principi la formació que s'ha fet en COSENFE,
l'acte públic sí que es va fer aquí a Barcelona,
però sí que en principi està previst fer-lo
a tot l'àmbit de Catalunya.
És una cosa que serà extensiva a tot el territori.
Exacte.
Col·laborem amb COSENFE, Elena.
És un projecte conjunt.
Sí, és un projecte que va sortir nosaltres,
però col·laborem amb elles,
perquè són unes persones molt capaces
i que tenen una xarxa increïble
i, a més a més, amb moltes ganes,
molta voluntat i són un equip meravellós.
És el que t'anava a preguntar,
què us ofereix una confederació com COSENFE?
A veure, nosaltres, a entrada,
el que sempre intentem és treballar
amb el que ja existeix.
No es tracta de generar coses noves, no?
I hi ha un grup de gent que està treballant
dins d'aquest entorn,
doncs potenciem i fem que això creixi.
Unir esforços, no?
No crear coses noves que sovint donen el millor.
No, perquè no té sentit.
No té sentit.
Elena, tornant a parlar d'aquest col·lectiu,
aquest col·lectiu de dones amb discapacitat
i que pateixen violència de gènere
i que, per tant, com dèiem,
són o poden ser especialment vulnerables
davant la violència,
per on creus que ha de passar el futur?
O sigui, quin creus que ha de ser el futur
perquè aquests índexs,
aquests tant percent que ens has comentat,
doncs tendeixi a la baixa?
Què ha de passar a banda de la formació
i de projectes com el que vosaltres dueu a terme?
Home, jo crec que és una tasca
que trigarà temps
perquè la violència de gènere
és una cosa que està de vegades
molt ficada amb estereotips
i jo penso que un punt tan important
és l'educació,
que també estem fent
des del mateix programa a escoles.
A formació dels joves.
S'ha de començar educant els més petits?
Educant els més joves, exacte.
Perquè creus que el concepte
que tenen aquesta població més jove
encara no és el que haurien de tenir
davant d'aquests dos col·lectius?
No és la població més jove.
A veure, d'entrada,
tots, en certa manera,
el concepte del gènere
no el tenim tothom ben...
Ja no és un tema de la població jove,
sinó que és un tema més de base.
És un tema més de base.
El que passa és que la població jove
és el nostre futur.
O sigui que, clar,
s'ha de donar una importància major
amb aquest públic.
Amb aquest públic,
perquè són precisament les persones
que després seran els que cuidaran
també de nosaltres.
Com dèiem,
formació d'una banda
en aquest procés pilot
que esteu duent a terme,
en aquest pas previ,
com deies tu,
i després l'atenció directa a les dones,
que ben segur que moltes persones
se'n podran beneficiar
d'aquest projecte,
que com dèiem,
inclou la formació dels professionals
ara mateix com a pas previ
i després la intervenció directa
en aquestes dones.
Elena,
una mica més amb el tema personal,
no sé com arribes tu
a encarregar-te d'un projecte d'aquests
i què significa per a tu
ja en l'àmbit
més estrictament personal.
Home, la veritat és que
és preciós.
Per mi,
jo em sento realment afortunada
de poder fer aquesta feina,
sincerament,
perquè penso que és una tasca
molt maca,
és una tasca molt important
i em sento realment afortunada,
sincerament,
a nivell personal.
Doncs,
Elena Saura,
responsable d'aquest projecte
que, com dèiem,
impulsant des de l'obra social
la Caixa
i COCEMFE,
un projecte per a l'atenció
a les dones amb discapacitats
víctimes de la violència masclista.
Molta sort amb aquest projecte,
esperem tenir-vos per Tarragona
i poder, doncs...
I tant,
i nosaltres també esperem estar.
Doncs això,
que realitzeu actuacions a Tarragona
i que molta gent, doncs,
en benefici d'aquest projecte.
Helena,
no sé si vols afegir alguna cosa més.
No, res més.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
i, bueno,
que tothom seguim endavant
i canviem moltes maneres de pensar.
Elena,
moltíssimes gràcies.
A tu.
Parlem d'aquest projecte
que impulsa l'obra social la Caixa.
Ara canviarem completament de tema
i ens n'anirem cap a Madrid.
De fet,
el centre s'ha inaugurat a Barcelona
però la nostra convidada
ens atendrà des de Madrid.
El grup Fundosa
inaugurava aquesta passada setmana
un nou centre de via libre a Barcelona.
Es tracta d'un espai
de més de 1.500 metres quadrats
dedicats a l'accessibilitat universal
i el disseny per a tothom,
on els usuaris podran trobar
tot tipus de productes i serveis
accessibles per a les persones
amb discapacitat.
De fet,
de tot això,
ens parlarà,
ja la tenim al telèfon,
la María José Sánchez.
Ella és consellera delegada
de Fundosa Accessibilitat,
ja la saludem.
María José,
muy buenos días.
Hola,
buenos días,
buen día.
Te hemos llamado
para hablar un poco
de ese nuevo proyecto,
de esa nueva inauguración
que, como decía ahora
en la presentación,
pues llevabais a cabo
la semana pasada
el nuevo centro de via libre
en Barcelona.
Yo lo he explicado
un poquito por encima
pero quiero que tú
me des más datos,
más detalles
sobre qué es exactamente
Via Libre
para nuestros clientes
que no la hayan escuchado nunca.
Pues Via Libre
es una empresa
de Fundosa Grupo,
el grupo de empresas
de la Fundación 11
que apuesta por el empleo
y por la accesibilidad,
el empleo para personas
con discapacidad
y la accesibilidad
que nos permite
a las personas
con discapacidad
y a la población
en general
pues tener
más posibilidades
de acceder
a los productos,
a los entornos
y a los servicios.
¿Y qué supone entonces
la apertura
de ese nuevo centro
en Barcelona
del Via Libre?
Pues para nosotros
es una oportunidad
estupenda
de tener una presencia
más sólida
en Cataluña
con distintas actividades
en este centro
pues podemos encontrar
una ortopedia
de casi 500 metros cuadrados,
un taller
de adaptación
de vehículos
para la instalación
de mandos
que facilitan
la conducción
y de acceso
también
para usuarios
de silla de ruedas
a los vehículos
y un área
de ingeniería,
la sección
de podcast,
de subtitulado
para televisión
y también
por supuesto
nuestros proyectos
de consultoría
en accesibilidad.
Son muchas
las actividades
muy variadas
pero todas
en torno
a la mejora
de la calidad
de vida
para las personas
con discapacidad
y también
para las personas
mayores
que en muchas ocasiones
tienen nuestras mismas necesidades.
Todos esos proyectos,
todas esas actividades
que me comentas
se realizan directamente
desde ese centro
como comentábamos
con esos 1.500 metros cuadrados
de espacios,
va todo digamos
centralizado allí.
Sí,
la verdad es que
es un centro
en el que
pivotan
muy diversos equipos,
personas con distintos perfiles.
La mayor parte
trabajan allí
pero también
damos la oportunidad
a trabajadores
de nuestra plantilla
a que desarrollen
su trabajo,
sus competencias
desde su propio domicilio
en la fórmula
de teletrabajo.
Muy importante
para que
aquellas personas
que tengan
especiales dificultades
para desplazarse
y para llegar
al centro de trabajo
todos los días,
pues no por ello
dejen de emplearse.
O sea que
aparte de ser
un centro
donde se trabaja
para la integración
también
trabajan
digamos
personas integradas
porque veo que
si no me equivoco
trabajan
48 personas
el 81%
de las cuales
tienen discapacidad
también.
Eso es,
sí.
Es una realidad
pues que
cuando la vivimos
desde dentro
nos parece muy normal
a todas las personas
que estamos
en vía libre
pero realmente
para el visitante
pues puede tener
sus singularidades
porque pueden observar
como personas
que
pues por limitaciones
tanto físicas
como sensoriales
de cualquier discapacidad
parece que
pudiéramos estar
menos dotadas
para desarrollar
una profesión
pues tenemos
la oportunidad
de estar haciendo
muchas actividades
de lo más diverso
y muy útiles
para la sociedad.
La sede
esa supone
también una gran apuesta
como tú decías
de la 11
por el tema
de la accesibilidad
universal.
A lo mejor
nuestros dientes
están escuchando
y dicen
bueno hablamos
de accesibilidad
universal
¿eso realmente
es una utopía?
¿Es un tópico?
¿Es algo
que puede ser posible?
¿Una accesibilidad
universal
para todas las personas
con discapacidad?
Bueno
¿Qué opinas tú?
Desde mi punto de vista
en algunos entornos
todavía es una utopía
pero en otros
ya es una realidad
y lo vamos trabajando
poquito a poco
de forma que
nos parece
un camino muy largo
pero se consiguen
metas
realmente
importantes.
En el transporte
por ejemplo
pues hace
20 años
era increíble
poder pensar
en utilizar
el metro
sobre todo
para personas
usuarias
de silla de ruedas
y hoy en día
pues hay líneas
de metro
que son muy accesibles
y que nos permiten
desplazarnos
con mucha normalidad
para las personas ciegas
pues también
hace 10 años
nos parecía
insólito
el poder tener
el acceso
a las tecnologías
que hoy tenemos
y en muchas ocasiones
podemos acceder
con total normalidad
pues a
a páginas web
y hacer gestiones
a través de internet
como cualquier otra persona.
Claro
centros como el vuestro
aboga por la innovación
que evidentemente
evidentemente
pues se
al final
supone
o se convierten
en soluciones reales
pero
luego falta
que las
las administraciones
públicas
las empresas
el ciudadano
adopte
y utilice
esas soluciones
reales
ahí es donde
está la clave
en que
consigamos
que las soluciones
reales
sean útiles
y aceptadas
por toda la sociedad
y que las administraciones
apuesten por ellas
y no siempre es fácil
y no siempre es así
me imagino
no siempre es fácil
eso es
tenemos que conectar
con la necesidad
del usuario
no es
simplemente
una labor
de innovación
y hacer cosas nuevas
y mejores
sino cosas prácticas
y útiles
para que conectemos
con lo que realmente
resuelve
la necesidad del usuario
y cuando la administración
ve con claridad
que hay un producto
un servicio
que es realmente
muy útil
para la persona
con discapacidad
entonces
es cuando apuesta
por ella
un ejemplo
muy interesante
que hemos promovido
desde este centro
que ahora se inaugura
sí
eso te iba a preguntar
háblanos de cosas
más
concretas
sí
evidentemente
todas las cosas
son tangibles
y lo podemos ver
pero hablando
de estas soluciones reales
cosas que luego
podamos nosotros
ver en la calle
el día a día
en nuestra
cotidiana
en el día cotidiano
digamos
pues
soluciones
más
más tangibles
bueno pues una
muy muy tangible
sería
el semáforo acústico
que producimos
desde este centro
seguro que hay
muchos oyentes
que han visto
que en Barcelona
se están instalando
unos nuevos modelos
de semáforo
unos semáforos
que además
ha sido un modelo
exclusivo para Barcelona
en el que hemos participado
y hemos conseguido
que ahora
la luz verde
para que puedan cruzar
los peatones
no solamente sea luz
sino que las personas
que necesitamos
que sea acústico
el semáforo
pues tengamos
el sonido necesario
y se ha integrado
dentro del módulo
de peatón verde
con lo cual
el semáforo
cuando lo vemos
es un semáforo
como otro cualquiera
muy bonito
pero que
solo va a sonar
para las personas
que lo necesitamos
de manera que
a ningún ciudadano
le va a molestar
en su sueño
por ejemplo
de la noche
y si una persona
ciega de cruzar
pues activa
el sistema acústico
y puede cruzar
con total seguridad
esto lo hemos diseñado
en vía libre
para el Ayuntamiento
de Barcelona
de hecho no sé
si estamos hablando
del mismo semáforo
pero aquí en Tarragona
tenemos el mismo sistema
o sea es un semáforo
acústico
digamos
el semáforo
es completamente normal
el usuario lleva
un mando a distancia
el semáforo se activa
y solamente
pues emite un pitido
cuando el semáforo
está en verde
solamente cuando
el usuario lo activa
no sé si es el mismo sistema
el Ciberpass
me parece que se llama
el Ciberpass justo
está muy informado
no no
es que aquí en Tarragona
lo tenemos
o sea está ya instalado
en muchísimos
muchísimos semáforos
de la ciudad de Tarragona
en Tarragona además
ha tenido un nivel
de implantación
muy alto
el Ciberpass
en Barcelona
la única diferencia
es que en vez de tener
un tercer módulo
que es visible
para el peatón
observa que hay
un tercer elemento
en el poste
si lo hemos comentado
alguna vez
para los oyentes
que nos estén escuchando
si ven
para identificar
que semáforo
digamos
está adaptado
o es acústico
aparte del
pilotito rojo
y el pilotito verde
pues tiene un tercer módulo
que sería el acústico
en esos semáforos nuevos
ese módulo no existe
no existe
porque está integrado
dentro del módulo
de peatón
de manera que
cualquier módulo de peatón
que se instale
en Barcelona
a partir de ahora
tiene el acústico de serie
eso es diseño para todos
y accesibilidad universal
hemos conseguido
que el producto
ya de serie
incorpore esa accesibilidad
igual que si hablamos
del iPad
pues ya no
necesitamos adaptarlo
si nos compramos cualquiera
un iPhone o un iPad
viene adaptado de serie
pues con el semáforo
hemos hecho algo así
porque realmente
el objetivo
digamos
que se debería
pues que se debería
tener en cuenta
y que se debería
comprender
o que se debería
hacer en todos
los servicios
y todos los productos
es este
que la accesibilidad
no fuera un parche
digamos a posteriori
sino que viniese
de base
de base justamente
es el producto
diseñado para todos
por ejemplo
en la abadía de Montserrat
también seguro
que visitada
por muchos oyentes
se hicieron
una serie
de adaptaciones
para su accesibilidad
para que los usuarios
con discapacidad
pudieran visitarlo
de manera
bueno
primero que pudieran
visitarlos
que les resultase posible
que además fuera cómodo
pues se hicieron
una serie
de adaptaciones
esto pues permite
es muy importante
porque aunque haya habido
que eliminar barreras
hemos conseguido
un objetivo importante
lo ideal será
que en el futuro
en futuros edificios
pues no haya que adaptar
nada
sino que
sino que venga ya todo
desde el principio
exactamente
y ese es nuestro
nuestro objetivo
en los proyectos
de consultoría
el conseguir
por ejemplo
que edificios
obtengan
la certificación
en accesibilidad
universal
como por ejemplo
pues la tiene
la delegación
territorial
de la ONCE
en Cataluña
un edificio
pues muy
muy práctico
y muy útil
para la prestación
de servicios sociales
y que ahora
está certificado
ya a través
de AENOR
de manera que garantiza
que cualquier usuario
pues va a tener
un acceso pleno
a todos los servicios
María José
nos has explicado
y además
perfectamente
muchos ejemplos
muchos proyectos
tangibles
como es
el semáforo acústico
como es
esa adaptación
que nos comentabas
de los edificios
todo esto
lo realizáis
desde vía libre
y nosotros
desde aquí
pues en primer lugar
os felicitamos
por la inauguración
de este nuevo centro
y pues os
os damos
la enhorabuena
y os
pedimos pues eso
que vayáis adelante
y que vayáis
pues realizando
más objetivos
más proyectos
y que los podamos comentar
también aquí
en nuestro programa
María José Sánchez
consejera delegada
del grupo
Fundos Accesibilidad
de la ONCE
muchas gracias
por atender la llamada
del programa
Totom
en Tarragona Radio
y pues te esperamos
y con nuevos proyectos
para que nos expliques cositas
muchas gracias por el interés
venga buenos días
hasta luego
hasta luego

de poesía
una lectura en veu alta
a partir de les 5 de la tarda
on tothom
doncs
hi podrà apuntar-se
a llegir
en veu alta
les seves poesies
també comentar-vos
que l'associació
Menisalut
la muralla
organitza
aquesta mateixa tarda
avui dilluns
a les 7
a l'espai cultural
del cort inglès
la presentació
del llibre
Esquizofrènia
en primera persona
a càrrec
de l'escriptora
Mercè
Torrentaller
una escriptora
doncs
que és
malalta d'esquizofrènia
i escriptora
d'aquest llibre
i del metge
també psiquiatra
el doctor
Joan Penya
Demà
demà
19 d'abril
al Club Social
la muralla
hi haurà
un contacontes
per a adults
a càrrec
de Montserrat
Cebrián
i el dimecres
a les 5 de la tarda
també
al Club Social
la muralla
es farà
la festa
de Sant Jordi
amb l'entrega
de premis
de relats curts
a càrrec
de l'escriptora
Colla Valls
i la presentació
també
de l'obra de teatre
el centro comercial
del grup
de teatre
la muralla
són alguns
dels actes
relacionats
amb el món
de la discapacitat
que ens ofereix
la ciutat de Tarragona
aquesta setmana
de vacances
de Setmana Santa
i també
una setmana marcada
pel dia de Sant Jordi
del proper dissabte
nosaltres
anem tancant
el tothom d'avui
i com que
el proper dilluns
serà
dilluns de Pasqua
serà festa
el tothom
es trasllada
al dimarts
o sigui que
ens tornarem a escoltar
a Tarragona Ràdio
el proper dimarts
dia
ja serà
26 d'abril
esperem que
heu gaudit
dels continguts
del tothom
tant com nosaltres
preparant-los
una salutació
d'aquest part
la Miquel González
i a la part tècnica
ens ha acompanyat
el Lluís Comez
us deixem ara
amb la companyia
dels nostres companys
i el matí
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
Fins demà!