L'última mitja hora.
Miguel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Edició número...
50.
50 ja de l'última mitja hora.
I avui fem l'última, última mitja hora.
Fa com a il·lusió.
Del què?
De l'any.
El que sigui la 50 o que sigui l'última de l'any.
Les dues coses.
Les dues coses, no?
Hola, guapos.
Hola, Àngel.
Hola, què tal?
Bona nit, hòstia.
Hòstia, escolta, per favor.
Bon any, eh?
Bon any.
Hem d'acabar amb pau i amb tranquil·litat l'any, eh?
Sí, sí, sí.
50 ja, eh?
50.
I hem fet bobos al carrer.
És veritat.
Hem anat a l'Auditori de Caixa de Tarragona.
Hem fet tantes coses.
Tantes coses.
Hem fet tants amics a la redacció.
Hem fet tants amics.
Amb aquest programa.
I tenim tants talls de veu.
Els hem contat, al final?
Doncs jo ahir calculava més de 500.
Déu-n'hi-do, eh?
540 i pico, jo diria.
D'aquells talls, allò, déu-n'hi-do.
Jo, Maria, ja estarà entretingut amb tants talls de veu.
Sí, sí.
Ja estarà entretingut.
Escolta'm, avui, a edició espacial d'última mitja hora,
farem les 12 campanades.
Veus, aquí tenim un timbre, que tenim la campanada.
Espera, que vaig a torno a fer davant del micro.
Molt bé.
Ara, ara.
Les campanades, eh?
Farem les campanades.
Això va de 1 a 12, de 12 a 1,
però no vol dir que la 1 sigui la millor, eh?
Què no?
Preguntaria la Marisa Naranjo de les campanades del 89,
que també la valia bastant, amb les quartos.
Nosaltres no tenim quartos i, a més, ho farem al revés.
Anirem del 12 a l'1.
A més, és veritat que no tenim quartos.
No.
Vull dir, tenim pocs de quartos.
Baixi, baixi una miqueta.
Baixi, baixi una miqueta.
Escolta'm, recordem, sobretot, com sempre,
les vínies de participació dels nostres oients.
El matí arroba tarragonaradió.cat
i el facebook.com barra última mitja hora
i el twitter.com barra última mitja hora.
Doncs vinga, comencem? Som-hi.
Avui especial, 12 campanades.
L'última mitja hora.
Pepe Dila i Miguel Monsali.
I hem canviat fins i tot la sintonia, eh?
Home, i tant.
Perquè és Nadal.
El vestit sonor ha de ser també original.
Vestit sonor, m'encanta.
T'ha agradat aquest concepte, eh?
Per cert, abans de començar amb el tema de les 12 campanades,
la setmana passada teníem un error informàtic i tècnic
a la Rambla, no?
A la Rambla, a l'estandes de la Rambla,
quan vam fer el programa,
i no podíem escoltar un tall del 4 de març d'enguany
que es deia l'informatiu més desastre.
Jo sé que tindrem problemes escoltant aquest tall,
perquè ja ho veuràs, però...
Endavant, això passava un divendres a la tarda.
3.000 persones participen en la Rua del Carnaval.
37.000...
37 volen vi compar-se,
per tant, en part,
en el principal recorregut d'aquestes celebracions a la ciutat.
Aquesta tarda s'ha fet la rueta infantil
i a la nit hi haurà concert de Rosaria Flores.
La jutgessa de Gandesa manté imputat Delta Zero.
Has estimat la petició del seu advocat
de sobreseguir la imputació,
perquè considera que hi ha indicis de delicte.
Aumenten les actuacions
contra les plagues d'insectes i animals.
I en esports, Quim Pons, bona tarda.
Bona tarda.
L'entrenador del Nàstic demana més regularitat a l'equip.
El tènic gran s'ha marcat com l'objectiu
aconseguir allargar els minuts de bon joc
que han ensenyat l'equip
en determinats moments dels encontres.
Però l'únic cal ser més regulars
perquè el conjunt gran s'assembli més
al que l'entrenador Lletà vol.
I en temps d'esports, Miquel González,
destaquem en l'àrea de serveis,
Miquel González,
destaquem alguna novetat.
Doncs sí, hem de parlar...
Doncs no volem dir...
Perdó.
Volem dir que hi ha tranquil·litat
ara mateix a les carreteres
de la nostra demarcació,
segons indiquen des del Servei Català de Trànsit.
El que fa al Centre d'Emergències de Catalunya
no es destaca cap incidència en aquests moments
a la demarcació de Tarragona.
I fins aquí, perquè no vam poder quanta més...
M'està agradint un arbre!
Sí, sí, de veritat, de veritat.
No, no.
Va ser terrorífic.
I tot perquè el Józor Súñer es va equivocar
amb un número.
I és que hi ha dies que no hi pots fer més.
No hi pots fer més.
I van caure el Quim,
i van caure l'Ana,
tu, mategueix,
al Súñer...
No, no, el Józor Súñer
va arribar a sortir de l'estudi.
Imagina't, eh?
Va arribar a sortir de l'estudi.
Déu-n'hi-do.
Bé, això a vegades passa,
ja ho sabeu, és el directe,
i som humans, eh?
Sí, sí.
I això passa.
I això passa.
Dit això...
Dit això, he fet aquest apunt.
He fet aquest apunt,
que aquest pot ser candidat també
de les 12 campanades,
però vaja,
ja l'hem deixat una mica a banda.
A banda, a banda.
Què, comencem?
Comencem, vinga.
Com va la mecànica?
Doncs mira,
escoltarem un numeret,
que serà el número de campanada,
presentarem el tall
i tirarem el tall.
Molt bé,
deixi de fàcil.
Vale?
Comencem?
Això ho ha pogut explicar
fora d'antena.
Vinga.
Vaja, no passa res.
Som-hi.
Som-hi.
Número 12.
Doncs la número 12...
Àngel,
ensenyores.
Podem saludar ja
el nostre comentarista,
l'Àngel García.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé.
Estic en companyia...
A menys gent, no?
Que altres dies.
Sí, menys gent que l'altre dia.
Jo quina, avui no tant.
Em senyores o no per això?
Senyores, senyores.
Sí, no?
Molt maques,
estic molt contenta d'estar amb elles.
No, no, que si em senyores, home.
Que si ens trobes a faltar.
No em senyors.
És que de veritat, eh?
El pinganillo, el dillet,
el dillet té botge.
No, senyor, no, senyor, no.
No em senyores.
Estic perfecta aquí.
Ni la colònia de Jordi Blanc,
aquella olor que perfumava tot l'estudi, no?
No, no, jo ja porto la meva i ja està.
Escolta, t'han posat l'aire condicionat, no?
Sí, sí, estic perfecta aquí.
Molt bé, molt bé.
Doncs gaudeix tu que pots de l'aire condicionat.
Això mateix.
Hauries de veure Jordi Blanc
ventant-se amb les alineacions ara mateix.
Sí, sí.
Jo no m'enteno de res, tu.
Era el sempre nàstic i...
Era un candidat, això.
Un candidat.
Home, home.
Àngel, en senyores...
Sí, sí, estic aquí amb senyores,
molt bé, molt entretingut.
Déu-n'hi-do, número 12, eh?
Però no vol la colònia de Jordi Blanc, eh?
Diu que ell ja porta la seva.
Això m'ho dic que no m'hi deu agradar gaire massa de Jordi Blanc.
Vinga, anem amb la següent.
Vinga.
Número 11.
Doncs el número 11 és per Josep Sunyer,
que entrevistava unes estudiants orientals.
No se n'entenà ben massa.
Mira, Tere, podem parlar de un grup de noies.
Diria que són estudiants de la Rovira i Virgili,
són noies de la Xina, xineses.
Estan aquí seguint també la festa avui.
Intentarem entendre'ns,
m'han dit que parlen espanyol.
Hola, què tal?
Hola.
Com te dius?
Ah, aquesta festa és molt interessant, eh?
Sí.
¿Habéis visto moltes coses fins ara?
Moltes actos?
Sí, hi ha moltes gent aquí.
¿Veis alguna cosa parecita de la que se ve aquí
a les fiestes de China, per exemple?
Algún element parecido?
Algo que sea igual que en China?
Sí, es igual que en China en la festa.
También hay elementos como estos, no?
Pero distintos, ¿no?
¿Hay més dragones, no, en China?
Iguales, pero distintos.
Algo muy en general, eh?
Perdón.
¿Esta noche vais a ir a la bajada de la Lágriga, esta noche?
Esta noche, esta noche.
No t'entén, eh, Josep?
Más fiestas esta noche, más fiesta.
Sí, sí.
Hay muchas fiestas esta semana.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias y adeos!
Adéu, adéu.
¡Gracias y adeos!
¡Gracias y adeos!
¡Gracias y adeos!
¡Gracias y adeos!
¡Gracias y adeos!
¡Gracias y adeos!
¡Gracias y adeos!
Que deuen pensar, d'aquesta festa major de la ciutat de Tarragona.
Doncs a saber, a saber el que deuen pensar, porque...
Déu-n'hi-do.
Jo el que em queda és, hay elementos iguales, pero distintos.
Iguales, però distintos.
Sembla el gel dels disparats, això.
Ho sembla, ho sembla, eh? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Vinga, següent campanada.
Número 10.
I va número 10, va, pel programa
Toc de Castell.
Tens unes paraulotes.
Perdona, tacdots segur que n'hi enviar.
Quarts de no hi haurem perquè no actua aquí la Franca,
llavors, potser no hi van.
Doncs, vaja, va.
Perdó.
Anem per...
A veure, paraulotes, no.
Sílvia, podem posar targeta vermella o alguna cosa?
Home, no ho sé, eh?
Taronja, taronja.
Sanció de dos partits.
Taronja, Taronja, Hugo Vives.
Nosaltres serem... Demana perdó.
Perdó.
Però és que el Gork avui està apretant els verds
d'una manera considerable, jo crec.
Són coses castelleres que no...
Sí, que no entendrem.
Però escoltem, està bé demanar perdó, eh?
Demana perdó.
Demana aquí posant moderació, man.
No es poden dir, paraulotes en directe.
Dóneu-vos la mà, una abraçada.
Una abraçada, sisplau.
Vinga, anem amb la següent, la número 9.
Número 9.
Molt bé, no sé per què he dit el número si jo el deia la Sílvia,
però bé, en fi.
Has xafat el tall de Déu.
He xafat el tall de Déu, sí.
Número 9, Pere Ricard Laoz i La iaia no sona.
I després de les propostes culturals, la música.
Avui, amb un grup de nova fornada del programa musical català.
Es diuen La iaia.
La iaia.
I avui, a partir d'avui, podreu trobar el seu primer disc a la venda a les botigues.
La iaia.
Presentant un disc o unes cançons com aquesta, titulada La platja.
Per què s'ha parat la música, Lluís?
La iaia.
Com dèiem, a veure si podem escoltar la seva música,
les seves cançons, que a partir d'avui estaran a la venda
en les botigues del nostre país.
Un dels nous grups del pop rock català,
que sona així.
No.
A veure, ara sí.
Sí?
Sí, no, no.
Doncs no sona.
Problemes informàtics ens impedeixen escoltar aquesta cançó del grup La iaia,
que avui ens havia de servir
per tancar la primera hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, un dels nous grups musicals del panorama català,
que, en fi, com dèiem,
havia de sonar aquesta hora del matí
per tancar la primera hora del matí de Tarragona Ràdio.
no podem escoltar la seva música.
Com dèiem, a partir d'avui es posen a la venda el seu disc,
i ara sí.
Si no hi ha més problemes...
Es diuen La iaia.
Finalment vam poder escoltar La iaia.
Però és que el tall és llarg.
Vull dir, és que, clar, ho fa durar.
Jo reconec que ho passes molt malament, eh, quan passes.
Joan Maria Bertran cantant La iaia.
He vols sortir també a les 12 campanades.
És La iaia.
Era La iaia.
Era La iaia cantant.
Estava cantant La iaia.
La iaia cantant.
Déu-n'hi-do.
Vinga, va, ser a la següent.
I el número 8 se'n va cap a un senyor
que així d'emocionat
celebrava que Tarragona aconseguia els Jocs del Mediterrani.
Parlem amb el senyor Francesc Ciprés.
Senyor Ciprés, bon dia.
Bon dia.
Fantàstic, noi.
Fantàstic, eh?
Fantàstic.
Una cosa extraordinària.
Extraordinària per Tarragona i per Catalunya.
Us felicito de veritat, de veritat.
Mare de Déu, quina joia.
Quina joia poder disfrutar d'aquest moment, eh?
Fantàstic.
Sou extraordinaris, noi.
Tarragona és fantàstica.
Oh, oh, oh.
Tinc una alegria en nom meu i en nom del club
que això sobrepassa ja l'estrictament just, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Estava superemocionat, eh?
Això, o sigui, emocionat no l'ho següent.
L'ho següent, l'ho següent.
Déu-n'hi-do.
Vinga, anem amb la seva mà.
Vinga.
Número 7.
Doncs el número 7 va cap a Núria Cartanyà
i 26 anys d'estrella Michelin.
Ara anem a saludar les 3 estrelles Michelin
i comencem amb la Joan Bosch del restaurant Camp Bosch de Cambrils.
Joan, bon dia.
Bueno, doncs no, doncs Diego Campos, perdoneu, eh?
Del rincón del Diego.
Diego, bon dia.
Hola, bon dia.
Mira, ostres, ja pensen més enllà.
Joan Bosch del restaurant Camp Bosch de Cambrils.
Bon dia.
Bon dia, tingueu.
Després de 42 anys, fa una mica la impressió
que ja era hora que us arribés l'estrella Michelin?
Dona, l'estrella Michelin fa 26 anys que la tenim.
Vull dir que ja té trajectòria, això.
Sí, sí, sí.
Ja estàveu reconeguts i contents, suposo.
És una forma de viure per nosaltres, vull dir, fa 9,84.
Doncs molt bé, no tinc cap comentari.
No farem-ho sovint, això.
Sí, que sempre que podrem.
Sempre que podrem.
No, no, no.
Vinga, la següent, va.
Vinga, número...
Número 6.
I parlant de números, número de 1 al 7.
Jo crec que el Jordi Blanc no ho tenia tan clar.
Tenim guanyadors del Joc de la Porra.
Mira.
Estolta, Pau l'està ja atrapant a Morán i Rubén Pérez, eh?
Sí, sí.
Uf, estic crescut.
Mira, hi ha set...
Sí, set persones que han encertat aquest resultat.
Digueu-me dos números.
Quim, un número de l'1 al 7.
Al 7.
El Jordi Alomà és un dels guanyadors.
Si Jordi, tu l'altre...
El 7 ja el puc dir, no?
No, no.
El 9.
Blanc, de quin número m'has dit?
Perdona, Tere.
I tu vols entrar al tu.
No, perdona, perdona.
No, jo crec que...
Jo al Twitter seré un fracàs, jo ja us aviso.
Però, escolta, les promeses són les promeses.
Ara et queda de l'1 al 6, perquè hi vull del 7.
De l'1 al 6.
Va, l'1 de Rubén Pérez.
Marta Mañé.
Doncs vinga, són els dos guanyadors del Joc de la Porra.
Marta Mañé i Jordi Alomà.
És que la Trons m'hi havia d'acabar així.
Darrers missatges?
Hi ha un...
Clar, de l'1 al 5.
De l'1 al 7.
De l'1 al 9, doncs no.
No acaba de quedar amb el 7.
Estem aquí per ser criticats.
És veritat.
Finalment, et diré una cosa,
finalment no va entrar al Twitter Jordi Blanc.
No, eh?
Ves que no sigui per això.
Al propòsit d'any 2012.
Doncs sí.
Som-hi?
Vinga, la veu.
Número 5.
Molt bé, la número 5 és per tu, Ardila,
perquè el dia 17 de novembre
va ser una entrevista amb...
Què era?
La Fira de la Ciència?
Sí, la Semana de la Ciència.
La Semana de la Ciència.
Vas conèixer una noia
i jo no sé ben bé què vau fer junts.
Jo no soc molt experta, eh?
Jo soc ni cada alumna.
A veure.
Tu claves la mà sense tindre contacte directe dels teus dits.
Podem provar, això?
Sí, claro.
Mira.
A veure, què he de fer?
Agafo la mà.
Fica't aquí davant.
Doncs vinga, me'n vaig cap allà al davant.
A veure.
Clava la mà.
No mantingues contacte.
I ara, en el sentit horari,
vas fent vibracions.
No, tu no mogues la mà.
Tinc la mà tota oberta, posada...
Em assecaran una miqueta la mà.
Jo t'aguanto el micrófono.
A veure, m'asseco la mà.
Quina sensació notes?
Potser més relaxat.
És una mica esa sensació, sí.
Què vas fer?
De què estàveu parlant?
De cuencos tibetanos.
De cuencos tibetanos.
Sí.
És que semblava...
Jo és que ja, de fet,
vull un cuenco tibetano per Nadal.
Vols un cuenco tibetano?
Ja te'l regalarem.
Va bé.
Vinga, anem amb la següent.
Número 4.
Que torna a ser per tu.
Home, gràcies.
I un telèfon de gòndola
mentre fas una entrevista a uns japonesos.
Han organitzat tot un dia ple d'activitats
que ara detallarem amb un dels socis
i vocal de l'associació Nakama,
aquesta associació que organitza
aquesta activitat solidària.
Germán Renta, bon dia.
Se ha cortado.
Se ha cortado.
Hola, bon dia.
Bon dia, Germán.
Què tal?
Muy bien.
Preparant les activitats?
Ultimando los últimos detalles
en el Palacio de Congresos.
Ens heu preparat un dia
ple d'activitats
amb benefici dels damnificats
pel tsunami del Japó.
Sí, se ha preparado
una jornada de cultura japonesa.
Perquè com es faran arribar aquests?
Perdona, Germán.
És que sentim un telèfon de fons.
Sí.
Vaja, que ens feia gràcia.
Escolta'm.
Li feia gràcia al Peper Dirací.
Ho vaig passar realment malament.
Sí o no?
Perquè no et pots aguantar o riure
i passa el que passa.
Vinga, anem amb el pòdium, va.
Vinga, va.
En tercera posició.
Número 3.
La cartera de Javier.
I ara sí fora de joc.
Ara li hem assenyalat fora de joc
a Borg-Javier.
Se ruega el señor Javier Forda Cascán.
Home.
Venga la cabina de golpe.
Tenemos su cartera.
Ep, ep.
Javier Forda Cascán.
Javier, ves cap a la cabina.
A la cabina de golpe.
Gràcies.
A golpe, eh, Javier.
La cabina aquesta que sembla una cabina...
S'ha fet com un silenci a veure què havia perdut aquest home.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Finalment no sabem si va a trobar la cartera.
Ves a saber, com era Javier Cascán o algo així.
Javier Cascán o venga a buscar la cartera.
El golpe.
Vinga, el número dos, segona posició.
Atenció.
Número dos.
Doncs el número dos és per Sílvia García...
...y un pedazo de figa.
Aprofita la benentesa, eh, a veure...
Digueu-me, agosarada.
Bé, doncs, hauràs vist, Sílvia,
que tens aquest CD a la mà que es titula Cuit.
i et preguntaríem,
si em verteixo a l'ordre...
A veure, pregúnta'm.
Quin fruit del paradís censurat
hi tenim en aquesta portada?
Anava a dir una pedazo.
Un tros de figa, diria jo.
Val.
A veure, jo en tinc dues.
Un tros de figa.
Jo no, és un trosset.
De fet, és una figa sencera.
Home, jo veig un tros.
No sé si per l'altre costat està tallada
i està enganxada en algun lloc.
D'acord.
Jo veus que vaig més enllà, eh?
Com descriuries, no?,
aquesta cosa que sembla que li surt
de la tija, no?
Doncs t'he de dir que encara la trobo una mica verda, eh?
Sí, senyora.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh, Miquel?
Me'n fa molta gràcia com parla de l'entrevistat.
Sí, sí, sí.
I escolta'm, acabarem amb la número 1.
Acabarem amb la número 1, eh?
Amb les 12 campanades
i amb això us deixarem.
Ara ho entendreu perquè ja marxem, eh?
Escolteu, jo, abans d'acabar,
i suposo que tu també,
desitjar als oients un bon cap d'any,
i un bon final d'any.
Que s'ho passin molt bé.
No us atraganteu a mel raïm.
No agafeu el cotxe si heu begut.
I passeu-ho molt i molt i molt bé
i desitjo espero en 2012.
Si més no, que es mantingui, tu.
I aquí tornarem a ser
i que els divendres acabarem, com sempre, amb un somriure.
I avui acabem amb el número 1, sisplau.
Número 1.
Oh, és llarg, això.
Que bonica.
I el número 1 és per la Nadala de Tarragona Ràdio
que cantàvem divendres passat a la Rambla.
I amb això marxem.
Adéu.
Bon any, adéu.
Tarragona Ràdio canta fum, fum, fum.
Tres en l'estana a la Rambla fum, fum, fum.
Un antoll i joguines, pols de roba i molt menjar.
Tots units en la campanya, carites i jove cambra.
Fum, fum, fum.
Hem fet totes entrevistes fum, fum, fum.
Unitats mòbils, tertúlies, fum, fum, fum.
El carrer, cuina, salut, tothom i un quart de català.
Deixem por, humor, cinema, rutes o la biblioteca.
Fum, fum, fum.
Avui el nostre...