Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Obrim aquest espai que ens ha acompanyat
durant tota la temporada,
la dotzena temporada d'un quart de català.
Avui fem el penúltim programa de la temporada.
Dimecres que ve baixarem la persiana.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tu a tu.
Avui de moment aixequem la persiana
amb aquesta cançó.
Déu-n'hi-do, Enric,
què ens portes avui per començar?
Què és això que sona tan fort?
És que estic així, estic en estat de xoc.
Estat de xoc és el nom de la cançó,
el disc és l'estat i la revolució
i el grup és Eina,
un grup de Vilafranca,
antigament inadaptats,
que es van reinventar com a grup
encara més políticament compromès.
Fa un parell d'anys o tres
amb el primer disc que van fer com a Eina
era l'art de la guerra
i ara en aquesta nova etapa decideixen
que cada disc ho han de dedicar
a una obra fonamental
del pensament polític i filosòfic.
En aquest cas,
l'estat i la revolució
és un llibre de Lenin
i això és una cosa
que avui sembla molt passada de moda.
Ells l'actualitzen
i conveteixen els capítols del llibre
i els temes del llibre
els conveteixen en cançons.
Una és aquesta,
que és l'estat de xoc,
que a més és la cançó,
diguem, single del disc,
que també n'hi ha un videoclip
molt recomanable
i molt contundent
i molt espectacular
que es pot veure al web,
que no el tinc a puntar d'aquí,
però buscant des del web
de la pàgina,
des de la revista Enderroc,
en la qual anava encartat el disc
o en l'edició gratuïta,
perquè a més a més
ells són molt ultraescarrans
i són de compartir les coses
i donen-les gratis,
doncs amb la revista Enderroc
ha sortit el disc gratuïtament
amb un format senzill
i a les botigues
hi ha un format una miqueta més complex
que inclou precisament el vídeo,
però si el volies gratis
es podia aconseguir
amb la revista de,
no sé si era l'abril,
de l'Enderroc,
que és el que estem posant aquí
i és això,
contundència
i com està el país
i com que totes les coses
que s'aplicarem avui
sobre política lingüística
després de les eleccions del 22M
ens tenen en aquest estat
de perplexitat
i estem bastant xocats
i de les coses que estan passant
i de les que es preveu que passaran,
doncs què menys que això?
Doncs aquí està,
l'estat de xoc d'eina.
Abans d'analitzar les qüestions
que deixen l'Enric Garriga
en estat de xoc,
comencem un quart de català
amb tres o quatre dades pràctiques
recordant el tema
de la matrícula dels cursos d'estiu
que ja us avançàvem la setmana passada
i en fi altres temes relacionats
amb els horaris,
final de curs,
tot això.
Justament perquè com que avui
és 15 de juny
és la data històrica
clau per a nosaltres
el consorci
que és la data de cada any
del 15 de juny
al 15 de setembre
canviem d'horari
i fem horari intensiu
a l'estiu
només treballem de 8 a 3
tot i que ja vam dir
que aquest any hi haurà
algun curs que es farà de tarda
perquè fem horari intensiu
però si algú vol fer de tarda
això també es pot fer
i per això tenim algun curs de tarda.
Però bé, avui
comencem horari d'estiu.
Vol dir que treballem
només els matins
de cara al públic
de 8 a 3
estem treballant nosaltres
i de cara al públic
només al matí
de dos quarts de 9
de 10
a dos quarts de 2
a la tarda
ja no tenim atenció
i només hi haurà
els que estiguin fent classe
quan n'hi hagi.
A més d'això
avui també
estem fent matrícula
avui
i fins divendres
tenim la matrícula
dels nous alumnes
per als cursos d'aquest estiu
també en aquest horari
de dos quarts de 10
a dos quarts de 2
es poden venir a escriure
de fet
ara mateix
al Centre de Educació Lingüística
al Centre UB de Català
hi ha gent
que s'està matriculant
dels cursos d'estiu
però ho dic per si
algú ens escolta
a l'estiu només fem cursos
fem dos cursos
de nivell bàsic 1
per tant per a gent
que acaba d'arribar
i això vol dir
que si algú ens escolta
que coneix
gent que acaba d'arribar
evidentment
els que acaben d'arribar
potser no estan escoltant
Tarragona Ràdio
però sí que
la gent que les està escoltant
pot conèixer
els nostres potenials alumnes
doncs
que els ho comuniquen
els ho diuen
podeu aprendre català
a més a més
el nivell bàsic 1
és gratuït
i tenim
un curs
que farem
de 5 de juliol
a 28 de juliol
als matins
de dos quarts de 10
a dos quarts d'una
i un altre curs
també de nivell bàsic 1
també gratuït
que serà
del 2 d'agost
al 29 d'agost
aquest serà
de 10 a 1
i el curs
que tenirem
a les tardes
és un curs especial
que és
curs intensiu
de nivell D
que és un curs
de 90 hores
i es farà
es farà
del 29 de juny
al 27 de juliol
i aquest sí
es fa de dilluns
a divendres
a les tardes
de 2 quarts de 4
a 2 quarts de 9
això és una cosa ja
per a...
de nivell
de nivell D
de nivell molt
i de nivell d'exigència
perquè passat
de les tardes
d'estiu
de juliol
de 5
de quarts de 4
a quarts de 9
fent un curs
de nivell D
que t'ha d'interessar
moltíssim
i el farem
perquè hi ha gent
que li interessa
i que no té
altra època d'any
per fer-la
i per tant
sacrificen l'estiu
per poder fer això
molt bé
doncs els dies
de matrícula
recordo són
avui, demà
i divendres
sí
i de dos quarts
de 10
a dos quarts
de dues
del migdia
insisteixo
l'horari
d'atenció
per tot l'estiu
és aquest
també això vol dir
que tanquem
el centre obert de català
que durant l'estiu
el tenim tancat
no hi ha allò
del centre
d'autoprenent
això
el tenim tancat
fins al final
de setembre
perquè el centre obert
de català
durant l'estiu
ara aquests dies
és el lloc
on es fan
les matrícules
i durant l'estiu
s'hi fan altres coses
Actes de fi de curs
n'hi ha algun pendent?
Tenim
amb les diferents serveis
del centre
de universitat lingüística
s'estan fent actes
de final de curs
i només apunto
que la setmana que ve
com que a més a més
el femen dimecres
ja ho tornarem a recordar
l'últim programa
la setmana que ve
a la tarda
a les 6 de la tarda
tenim l'acte de fi de curs
de Tarragona
que encara que és el de Tarragona
representa
és l'acte que institucionalment
doncs venen
a la presidenta
del Consell de Centre
venen els regidors
o polítics
i és l'acte que
significa
l'acte oficial
com a centre de Tarragona
de totes les nostres cluendes
i això serà el dimecres que ve
ja donarem més detalls
dimecres que ve
i tant
perquè dimecres que ve
a més tancarem
la temporada
d'un quart de català
aquesta dotzena temporada
avui doncs
que és el penúltim espai
de la temporada
l'Enric Garriga
ens proposa fer
una anàlisi
de la situació lingüística
en diferents territoris
de parla catalana
més enllà estrictament
de la situació del Principat
que és la que coneixem tots
ens proposes avui
parlar això
del País València
de les Illes
d'Andorra
i de l'Oté
fem un repasset
perquè últimament
hi ha hagut moviments
i com que també ja
en l'anterior program
o fa dos programes
ja vam parlar també
una mica de la Catalunya Nord
i coses que hi havia hagut
doncs a la Perpinyà
o a la Universitat de Perpinyà
i coses d'aquestes
doncs avui farem una
també últimament
la setmana passada
ja vam apuntar
com està la qüestió aquella
del decret de trilingüisme
de la govern valencià
doncs bé
això ja va tenir
conseqüències immediatament
i del cas valencià
que en vam parlar bastant
la setmana passada
només apuntarem
que dijous passat
l'endemà del programa
hi havia manifestacions
convocades
a València
a Castelló
a Alacant
i també a Barcelona
contra aquesta proposta
del govern valencià
de canviar el model educatiu
del país valencià
i fer una suposada
educació trilingüe
que tots els crítics
ja apunten
que és una manera disfressada
de potenciar encara més
el monolingüisme
a favor del castellà
i que les altres llengües
en aquest cas
el català
i l'anglès
que seria l'altra llengua
quedin diluïts
i quedin apetats
bé
tot això
que diguem
que els nostres oients
més o menys
ja estan familiaritzats
en com ho expliquem
i com està la situació
doncs això
ràpidament
els sindicats
d'ensenyament valencià
el Som Escola
etc.
van convocar manifestacions
hi ha actes
de queixa
webs
que van plenes
d'articles
d'opinió
sobre el tema
crítics
i es van convocar
aquestes manifestacions
que
podem dir
que van reunir
aproximadament
unes 20.000 persones
en tots aquests llocs
a València
van ser 15.000 persones
que van anar
a la plaça
de la Mare de Déu
que va quedar desbordada
a Castelló
van ser unes 2.500
a la Can
van ser unes 5.000
i a Barcelona
també
a la plaça
em sembla
que va ser
la plaça
del Rei
o la plaça
de l'enjaum
una d'aquestes dues
va ser
a Barcelona
també hi va haver
una manifestació
de suport
als valencians
amb aquest tema
i hi van haver
mig miler
de persones
manifestant-se
per tot això
també hi ha
manifestacions
on hi ha hagut manifestacions
a les Illes
a València
a les Illes
també hi ha hagut manifestacions
perquè
no és casual
a les Illes
també ha canviat
el govern
canvia el govern
serà del Partit Popular
tornarà a ser el Partit Popular
i cada vegada
que el Partit Popular
s'apropa
o guanya
les eleccions
a les Illes Balears
els lingüistes
tremolen
i els catalanoparlants
de les modalitats
com els hi ha de dir
el PP
Balears
també tremolen
perquè també canviarà
la política lingüística
del govern Balears
ja hi ha hagut
una manifestació
perquè entre altres coses
una de les primeres coses
que preveu fer
el govern Balears
és canviar
el decret
de requisits
per a la funció pública
i combatir
el requisit
que el que fins ara
és requisit
a les llaves
per entrar
a la funció pública
requisit de coneixement
suficient
i acreditat
de català
doncs ara
això ho volen canviar
i que sigui
només un mèrit
i per tant
ja hi va haver
una manifestació
també em sembla
que em sembla
que va ser també
el mateix dijous
va ser el mateix dijous
aquesta manifestació
ara t'ho dic
és que té tants papers
l'Enric Garriga
molts
molts
molts papers
més que manifestacions
és igual
ja va haver una manifestació
va ser el dia 8
també
va ser el dia 8
però aquesta
va anar poquet d'exemple
perquè aquest era
contra la modificació
del decret
però al mateix temps
ja hi ha també
l'anunci
que havíem comentat
que a les Balears
el PP
vol també modificar
la llei d'ensenyament
i
fins ara
les seves vegades
es practica
un model d'immersió
que no és com
el de Catalunya
sinó
el model d'immersió
lingüística
a les Balears
és que el 50%
és el que ells
tenen el decret de mínims
vol dir que un 50%
de les assignatures
es fan en català
doncs això
també aquest decret de mínims
també se'l volen carregar
i per tant
aquí hi ha queixes
de totes maneres
s'ha de dir una cosa
és un detall curiós
dissabte
que era la Constitució
dels ajuntaments
en el moment
de fer els seus discursos
i tot això
d'investidura
als alcaldes
a les Illes Balears
hi ha 31 alcaldes
electes
del PP
dels quals
només 4
van fer el seu discurs
en bilingüe
tots els altres
el van fer només
en mallorquí
o en manorquí
etc.
per tant
malgrat que
alguns capitostos
del Partit Popular
a les Illes Balears
pregonin
aquestes idees
de canviar
el decret de mínims
i tot això
no tots els polítics
els regidors
i els alcaldes
del PP
estan
exactament
en aquesta sintonia
i fins i tot
en alguns discursos
d'aquests
d'investidura
hi va haver alcaldes
del PP
que en el seu discurs
fet en la llengua
pròpia de les Illes
van explicitar
el seu compromís
amb la pròpia llengua
amb impulsar-la
etc.
per tant
vull dir
que davant del Partit
hi hagi qui hi ha
i digui el que digui
i vulgui fer el que vulgui
no vol dir
que tot el Partit
estigui al darrere
d'acord
a més a més
hi ha uns arguments
senzills
que apunten
els crítics
sobre això
i és
molt bé
però per canviar
aquesta política
lingüística
i convertir
l'ensenyament
de les Illes
en fer dobles línies
línia de català
línia de castellà
com fan a València
i tot això
doncs diu
home
per fer això
necessita un pressupost
per contractar
professorat
i per duplicar línies
que el govern
no té
per tant
és impossible
que ho faci
per la simple falta
de pressupost
per poder fer això
perfecte
això és el que
ha passat últimament
a les Illes
i al País València
Andorra
i a l'Alguer
tenim notícies
també?
Andorra
no és que hagin passat coses
però
hi ha un curiós estudi
que ha fet una professora
de la Universitat d'Andorra
sobre
la publicat
que es diu
Joves i Llengües d'Andorra
en el qual fa una mica
ha intentat
establir
estudiar
Andorra
Andorra
tenen
un model d'ensenyament
encara més estrany
que nosaltres
més estrany
no
és un estat
és un estat
molt petitet
que està
envoltat
de dos estats
supergrans
i superpotents
de manera que
a l'ensenyament
a Andorra
hi ha tres línies
la línia francesa
la línia espanyola
i la línia andorrana
la línia francesa
vol dir que
es fa tot en francès
principalment
i les altres llengües
s'aprenen
això
dic grosso modo
és molt més
detallat
però grosso modo
la línia francesa
és els que estudien en francès
i aprenen les altres llengües
la línia espanyola
és els que estudien en espanyol
i estudien les altres llengües
i la línia andorrana
és la que fan en català
i estudien les altres llengües
doncs bé
l'estudi
de la professora
a l'universitat
que és Alexandra Montnè
diu
a veure
no tenim dades concretes
però
podem fer un treball de camp
de parlar
amb els alumnes
i a més
amb la pròpia experiència
de la gent
que arriba a la universitat
d'Andorra
procedent de les tres línies
diferents
diu
a veure
com ens arriben
aquesta gent
i les dades
són una mica
fluixes
per exemple
els que venen
de la línia francesa
venen molt ben preparats
en francès
però en català
fan una mà de faltes
i l'anglès
els rellisca
no en saben gaire
després
els que venen
del sistema andorrà
i els que ho fan
tot en català
doncs ho van bé
en català
però fallen una mica
a nivell escrit
de català
i tot i que dediquen
molt de temps
i bastant de temps
a estudiar francès
tampoc els acaba d'anar bé
i tenen un nivell
baixet
de francès
però
no tant
com el que aporten
els que venen
del sistema espanyol
que tampoc
és el que s'esperaria
s'esperaria una mica
més de nivell
però tampoc
els que venen
de l'espanyol
tampoc tenen
nivell de francès
i a Andorra
el francès és important
perquè és una sortida
natural
igual que és
cap al nord
la sortida
la tenen cap a França
i quant tant
hi ha molta gent
d'Andorra
fins i tot estudiants
d'Andorra
que van estudiar
a la Universitat
de Perpinyà
per exemple
i això
van fer un experiment
durant un semestre
un grup d'estudiants
de ciències
de l'educació
se'n van anar
a fer un semestre
a Perpinyà
i es pensaven
que els que venien
d'aquest grup
d'estudiants
hi havia que venien
de cada una
de les tres diners
se suposava
que els que venien
de la línia francesa
anirien bé
però a l'hora
de la veritat
es van trobar
que a Perpinyà
fins i tot
per els que venien
de la línia francesa
des d'Andorra
els van haver de fer
hores de reforç
de francès
perquè anaven fluixos
això és una mica
com està la cosa
en dades
clar
són dades
de treball de camp
no amb rigor
estadístic
però d'això
treball de camp
consultant els professors
i veient els alumnes
parlant amb alumnes
etc.
l'única
sí que hi ha
les dades
diguem
hi ha dades
d'un estudi
del 2009
sobre el coneixement
de les llengües
el francès
i l'anglès
des d'Andorra
que dona dades
concretes
i diu per exemple
en anglès
un suspens
això
no hi ha d'estudients
sinó de la població
d'Andorra
en general
vam fer unes enquestes
llavors
en anglès
la població en general
suspèn
i les habilitats
en el francès
tampoc no són
per llençar cuets
segons l'enquesta
del centre
de recerca
sociològica
del servei
de política
lingüística
d'Andorra
diu
la població
obté un 5,6
un aprovat justet
en comprensió
del francès
mentre que en escriptura
ni això
es queden en un 4 pelat
ara en l'anglès
la cosa va pitjor
perquè la comprensió
es queda en un 3
i el que és capacitat
per parlar-lo i escriure
no arriba ni a aquesta
trista nota
i la dada positiva
és que com a mínim
el coneixement de l'anglès
en els últims anys
ha anat augmentant
i la negativa
és la tendència inversa
que el francès
que sempre havia sigut
una llengua molt hegemònica
que en Andorra
doncs està en franca retirada
i després queda una bossa
molt estranya
que és la gent
que procedeix
de Portugal
els portuguesos
que en Andorra
són el 17,9%
de la població
i aquest
el problema és diferent
perquè ells mateixos
practiquen
l'autoodi lingüístic
i amaguen la llengua
i intenten
passar-se
intenten presentar-se
com a castellanoparlants
i fan del castellà
la seva llengua
primera
o pròpia
quan en realitat
no ho és
i per tant
aquí tenen un problema
un doble problema
amb aquesta gent
per una banda
des del Guàrdia Andorra
voldria que
ja que tenim
tota aquesta població
de llengua portuguesa
fem alguna cosa
pels portuguesos
sense que tinguin
cap necessitat
perquè la llengua oficial
és el català
però fem alguna cosa
i és que es veu
que fins fa 3 anys
a Andorra
no es podien trobar
ni llibres en portuguès
almenys
tot això
ja s'han anat fent coses
però
la bossa sociolingüística
del portuguès
és un cas
una mica estrany
molt curiosa
la situació lingüística
d'Andorra
escolta ja l'Alguer
a l'Alguer
de l'Alguer
mira
no hi ha dades concretes
de quanta gent
parla català a l'Alguer
ara mateix
les útimes
que teníem
serien d'aquelles
enquestes d'usos lingüístics
que havíem explicat
fa un parell de temporades
perquè són de l'any 2008
i ja les vam explicar
però diguem-ne
últimament no n'hi ha
a l'Alguer hi ha 45.000 habitants
i no hi ha dades exactes
de quanta gent
encara el parla
però sí que tenen clar
que
amb els últims processos
de migració
dels últims anys
i
tant
migració interna italiana
com externa
des dels anys 70
cap aquí
la cosa ha canviat molt
de manera que
no se sap això
però sí que hi ha
la percepció clara
per una banda
les lleis italianes
permeten la promoció
de les llengües minoritzades
però
per altra banda
tampoc no hi ha obligació
i
sociolingüísticament
hi ha la sensació
a l'Alguer
i a Sardènia
hi ha la sensació
que sí que cal potenciar
les llengües
però tampoc no cal matar-s'hi
de manera que
això
s'acaba de perfilar
perquè des de l'Universitat
de Girona
s'ha fet un estudi
sobre les possibilitats
d'implantar la immersió
lingüística
a l'Alguer
l'Alguer
ciutat
municipi
és un municipi
d'una illa de Sardènia
que té
que té una altra llengua
la llengua pròpia
de Sardènia
és el Sard
però a més a més
la llengua oficial
l'italià
és l'italià
i l'Alguer
tenen les tres llengües
oficials
el català
l'alguerès
i el Sard
bé
la cosa
vista la situació
sociolingüística
de la població
de l'Alguer
amb tots aquests
moviments migratoris
i aquesta
per una banda
aquest descens
de la transmissió
intergeneracional
allò de pares a fills
també es va perdent
la transmissió
de manera que
la conclusió
és que no saben
segurament
no seria gaire
viable
ni gaire rentable
ni gaire útil
intentar fer un procés
d'immersió
el que sí que es planteja
és bé
fer algunes escoles
una mica
l'estil de la Catalunya Nord
que hi hagi unes escoles
on es pugui fer immersió
i en d'altres
doncs que no
però diguem oficialment
i necessitament
per a tothom no
però que es pot fer
en alguns casos
doncs ja hem analitzat
la situació de l'Alguer
d'Andorra
de les Illes
de València
una pausa
ara mateix
rebentem un tòpic
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
el 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Avui a un quart de català
rebentem els últims tòpics
de la temporada
Enric
exactament
de què parlem avui?
Avui acabem
aquell subcapítol
que hem dedicat
les últimes setmanes
a la rèplica
del segle XXI
del butlletí número 5
dedicat a rèplica
els 10 punts
del discurs
de l'espanyolisme lingüístic
respecte al català
i quan diem
espanyolisme lingüístic
també ho podem dir
en sentit extens
del nacionalisme lingüístic
que practiquen els estats
diguem
amb forta intervenció lingüística
com en el nostre cas
el que més ens afecta
són l'estat espanyol
i l'estat francès
que tots dos
tenen unes polítiques
i diria que
l'estat francès
encara és més
és més agressiva
i de fet
el resultat
ja l'hem vist
ja el sabem
que a França
poca gent
parla català
aleshores
quins són aquests
tres últims
els tres últims
que ens queden
tot això
recordo l'adreça
que es pot trobar
l'informe sencer
i l'article sencer
del qual això és un resum
als 3b2
punt segle XXI
punt cat
el butlletí
el número 5
els tres últims tòpics
que tenim
són precisament
relacionats
amb coses
de llengua
immersió lingüística
i drets lingüístics
dels alumnes
o dels usuaris
que té una mica
a veure amb tot això
que dèiem fins ara
per exemple
una de les coses
que acostuma a fer
l'espanyolisme lingüístic
és barrejar
i confondre
el que és
les relacions privades
de les persones
amb el que són
les relacions
de les empreses privades
amb els seus clients
i clar
diu home
i clar
no s'ha de confondre això
perquè una cosa
són les relacions particulars
que ningú s'hi pot interferir
però l'altra
les relacions
de l'empresa privada
amb els seus clients
i els usuaris
això
clar
si els posem
al mateix nivell
doncs
representaria
que els ciutadans
catalans
no tenim uns drets
lingüístics
com a usuaris
i en realitat
resulta que sí
que els tenim
només cal dir
que
la llei de política lingüística
s'esmenta
en diversos articles
els drets
de l'usuari
i del consumidor
davant de qualsevol empresa
pública o privada
els seus drets lingüístics
també apareixen
al codi de consum
també hi ha una sèrie
d'articles dedicats
als drets lingüístics
sobre l'etiquetatge
que tenim dret a veure
les etiquetes en català
i tot això
que s'acostuma a incomplir
bastant
només cal que vagis
a un supermercat
i llegeixis les etiquetes
ho veuràs
bé
i després
hi ha un altre concepte
que en aquella època
aquest article
és de l'any 2007
però avui en dia
es parla molt
del tema
de la responsabilitat social
de les empreses
i la responsabilitat social
de les empreses
que cada vegada
es té més en compte
també caldria
que tingués en compte
i incorporés
els aspectes lingüístics
que algunes empreses
ja fan
però encara
en el món
de l'empresa
i en el concepte
de responsabilitat social
hi ha moltes empreses
que ja apliquen
criteris de responsabilitat social
però encara no
en l'aspecte lingüístic
i això és una cosa
que cal corregir
un altre aspecte
un altre
el nové punt
sobre el tema
és
sobre l'atac
a l'escola catalana
allò
allò que
des de l'españolisme lingüístic
s'esgrimeix
de què
els alumnes
tinguin dret
a rebre
l'ensenyament
en la seva llengua
en la seva llengua materna
l'ensenyament inicial
els drets dels alumnes
a rebre
l'ensenyament inicial
en la llengua materna
això
que
des de l'espanyolisme lingüístic
es reivindica
però només ho reivindiquen
per als castellanoparlants
a Catalunya
i a les altres llocs
on tenim altres llengües
però no per a la resta
no per a la resta
de persones
que venen a aquest país
que poden tenir altres llengües
siguin la masic
siguin l'ordú
siguin el que sigui
siguin el xinès
i tampoc es reivindica
això
per
persones
catalanoparlants
per exemple
una família catalanoparlant
que hagi anat a viure
a Valladolid
a Valladolid
no ningú li defensarà
el dret
que els seus nens
a l'escola
puguin aprendre
en català
per tant
aquest és un dret
que
una pretensió
de l'espanyolisme lingüístic
d'aplicar
el dret aquest
del primer ensenyament
a la llengua materna
però només per uns quants
per tant
és una altra discriminació
i una altra desigualtat
i a més a més
segons
aquest espanyolisme lingüístic
també la proposta seria
de fer el que fan a València
separar línies
línies en espanyol
línies en català
etcètera
però
i a més critiquen
la inversió lingüística
perquè consideren
que això atenta
contra aquestes llibertats
de les famílies
i diversos estudis
solvents
acrediten
que l'adquisició
del català
no va en detriment
del nivell de coneixement
de castellà
ni tan sols
en el cas
dels alumnes
de llengua inicial catalana
o d'altres llengües
això és un paràgraf
que digueixo
literalment d'aquí de l'estudi
i l'últim
l'últim
és justament
sobre això
de la llengua materna
és això
que estàvem dient
que
se reivindica
el dret
dels alumnes
a rebre
el primer ensenyament
en
la seva llengua
només quan són castellans
però en canvi
si parlen
ara
o italià
això ja no
i pels catalans
fora de l'únic
tampoc
aquí
de fet
he juntat
els dos últims punts
el tema
de la inversió lingüística
amb el tema
de la llengua materna
i tot això
són aquests dos temes
perfecte
doncs així
amb això queda liquidat
el tema
de la rèplica
dels dos punts
de l'espanyolisme lingüístic
per la pròxima temporada
no sé si farem tòpics
sí
tinc un altre apartat
de tòpics
que serien
els tòpics
de llengua
i cuina
gastronomia
i llengua
doncs vinga
això
deures
pel mes d'octubre
ho apunto
per la pròxima temporada
que parlarem de llengua
i cuina
ràpidament
Enric
novetats
editorials i informàtiques
avui ens portes
un diccionari jurídic català
sí
acaba de presentar-se
el 24 de maig
oficialment
i cerimonialment
un
diccionari jurídic català
elaborat
per la societat catalana
d'estudis jurídics
que és una filial
de l'Institut d'Estudis Catalans
i que presenta
el Departament de Justícia
és un diccionari
peculiar
perquè és diccionari
i és diccionari
però enciclopèdic
de manera que
les entrades
tenen
primer
la part estrictament
lèxica
de significat
i
morfologia
gramàtica
d'aquella paraula
i tot això
i una segona part
que és l'ampliació enciclopèdica
que aquí pot ser superextensa
de pàgines
segons quins conceptes
tenen una llarga història
al darrere
i per tant
els articles
poden ser una mica llars
això
és un
també
coses útils
que conté el diccionari
també
les equivalències
en espanyol
de tots els termes
que hi apareixen
i també
els termes relacionats
amb l'entrada consultada
és a dir
tu busques una paraula
un concepte jurídic
i aquí també hi haurà
les referències
deu ser
com allò
que es fa amb els webs
ara
de les etiquetes
no dels tags
les etiquetes
doncs a cada entrada
també hi ha les etiquetes
de paraules relacionades
amb allò
i encara
els sinònims
tot això
un diccionari
que
cosa interessant
existeix en paper
però també es pot trobar
en línia
des del web
de l'Institut de Ciutadans
però no el genèric
sinó un que ara diré
sense les tres veus
directament
cit.iec.cat
barra
djc
que djc
és diccionari jurídic català
si anem a l'apartat aquest
de
cit.iec.cat
que és l'apartat
de diccionaris
en línia
del web
de l'Institut de Ciutadans
trobarem aquest diccionari
consultable
i si no
en general
anant al web
de l'Institut de Ciutadans
i buscant diccionari jurídic
segurament
l'acabarem trobant
de seguida
jo l'he provat
abans
l'he anat a la web
i és la típica
pantalleta
en què pots posar
un concepte
a l'explicació
i ens vols comentar
també un reglament
de la carrera judicial
sí
ho resumiré
molt senzillament
el boe
número 110
del 9 de maig
apareix publicat
el reglament
2 barra 2011
de la carrera judicial
i això què vol dir?
el que representa?
això afecta els jutges
el reglament de cadascuna judicial
i què ens interessa
a nosaltres d'això
he anat a mirar
estrictament
i amb lupa
què diu sobre
els coneixements lingüístics
de les comunidades
evidentment això
és del boe
estai castellano
per a qui l'interessi
es pot trobar
a la web del boe
3b12.boe.es
el diari
és el número 110
del 9 de maig
i els articles
concretament
concrets
que fan referència
a tot això
dels mèrits lingüístics
i dels mèrits
de coneixement
del dret civil
propi
de cada comunitat
autònoma
són del 71
al 77
el resum
te'l dic de seguida
sempre es considera
un mèrit
mai es considera
un requisit
es considera
un mèrit
tant el coneixement
de les llengües
pròpies
de les comunidades
autònomes
diferents
de la llengua
oficial
de l'estado
com
el mateix
l'aspecte
del
conocimientos
del derecho civil
propio
diferent
de cada
comunitat
autònoma
en tots aquests
casos
es considera
un mèrit
mai un requisit
i
en tots aquests
casos
segons
uns
verems
el premi
que té aquest mèrit
és
punts
d'antiguitat
la cosa
que hi ha
d'aixi
per tant
que això
que sigui
un requisit
per un jutge
saber la llengua
de la persona
que ha d'anar
a jutjar
encara no ha arribat
i després
de tot això
que ens ha portat
l'Enric Garriga
ben atapeït
avui
amb moltes coses
acabem
amb més
eina
sí
amb l'eina
i com que tot això
ha anat
com ha anat
de tanta política
lingüística
i tant
d'això
doncs
acabem
amb el tema
de la política
i rock
que és el que obre
l'esdeina
i volia fer un petit apunt
l'altre dia
vam posar els Depp
l'últim disc de Depp
que també
era contundent
només dic
que els Depp
aquests dies
estan de gira
i aquest tot l'estiu
se'l passaran
tombant per Europa
per Portugal
Estat Espanyol
França
Luxemburg
i aquests dies
estan a Grècia
per tant
estan de gira
europea
aquest estiu
però
quedem-nos
amb el tema
de la política
i rock
doncs
política i rock
d'aquest disc
que s'anomena
L'Estat i la Revolució
amb el Zeina
anem tangant
el quart de català
el penúltim
de la temporada
així que
dimecres que ve
Enric
farem l'última trobada
dimecres més
i prou
i prou
més i prou
que vagi bé
adeu
a la resta
la justícia
condena el repartiment
polítics
corruptes
balles
al Parlament
parlem
democràcia
parlem
però
baixem
que les parets
escoltem
i miren
que és el problema
aquesta democràcia
avui està
podrida
Tu tries al voltó, que l'escucha que se cuida
Però si no es voltes, no té representació
Quedes fora de la llei i et censura l'opinió
No digues que estic ripant i que se'm anant la capa
Que no estic implant al cap, que t'estic punten la xapa
Però esgotar un moment, jo parlo del viento al passat
De per què no tens treball i no pots pagar una casa
Et dólar la vida, la coca també
Et roba la feina que es va involuntar
Ei, són uns paràsits que viuen de tu
Si tu la interpensas, tu tens molt futurs
Si te llevas a jugar, perquè no som un cop
Que es la lluvia de la llave
Vengas la virtud i força
Ei, són uns paràsits que viuen de tu
Por el que faig no