Estel Ferrer, bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Tornem una setmana més a la sala 8 i mig,
després d'aquestes dues setmanes amb Jack Esparro
i Pirates del Caribe a la 8 i mig en versió original.
Tornem amb noves activitats, una nova estrena
i, a més a més, amb un juny carregat.
Amb un juny molt carregat, sí.
Avui tenim una sorpresa, gairebé,
fins i tot pels que hi programem, aquí a la 8 i mig.
El Serres, que s'estrena La Perla amb els Enfants,
és una pel·lícula francesa que vam poder veure
aquí en el Festival de Cinema d'Auto de Barcelona,
que es va fer a finals d'abril, principis de maig d'aquest mateix any,
que era la reconversió del tradicional baf
que ja portava 10 anys.
Bé, doncs aquesta és una de les pel·lícules que ens va sorprendre
i molt gratament,
i quan d'alguna manera estàvem pensant
que no la podríem fer aquest any
perquè era molt difícil trobar una pel·lícula
d'una distribució tan minsa,
doncs va ser la pròpia distribuïdora
qui ens va trucar
perquè ja havíem fet una altra pel·lícula
de la mateixa,
que era Les Derniers Jurs d'un món,
que era una pel·lícula rodada a Tarragona,
si recordes, que vam fer aquest any.
Quan se les van oferir no vam poder resistir
i evidentment avui ja la tenim aquí.
Però a més a més tenim l'afegit
que vindrà en Paco Poc,
que és un dels noms de la producció catalana en aquest moment
i la presentarà perquè, doncs,
ell és l'encarregat de la distribució
en el nostre país.
Actualment diríem que veient aquesta
La Pèrda de Més Enfants
estem a l'alça de Barcelona
perquè només es projecta Barcelona
en aquests moments en dos cinemes
i és una pel·lícula que tanca un cicle
de, diríem, gairebé d'homenatge
al productor que hem fet aquest any
que ja va venir a la isona Passola
i que la sala a vuit i mig la va obrir
a Edmond Rock.
És una pel·lícula que parla d'un home
que estima molt el cinema
i que està basada en un productor
força conegut francès
anomenat Humbert Balsant
que va ser productor de Lars von Trier
i de molts altres, diríem, directors
que no són precisament
d'aquests de producció fàcil, no?
I, en aquest cas, la Mia Hansenloff
que és la directora
va treballar amb aquest Humbert Balsant
i, com que aquest senyor, doncs,
va morir sobtadament
ella va decidir fer un homenatge
a l'home perquè té una banda molt humana
de família, de filles
i d'arrels i d'amor a la seva dona
però també la vessant artística professional
que és aquesta del cinema, no?
D'una passió desmesurada pel cinema
que el porta a no mesurar res més
que el que són els valors artístics
de les pel·lícules
i no pas el que és la comptabilitat, no?
Una mica en contra de la producció
que es fa a Hollywood.
I, per tant, aquesta La perda més en fans
jo penso que és una pel·lícula
això que tanca cicle
i que és una pel·lícula
que recomano a tots aquells
que els agrada el cinema
dins del cinema
i que estiguen al cinema, eh?
O sigui, una pel·lícula
per cinèfils, al 100%,
però no ho penseu pas
que una pel·lícula estranya, eh?
Si una pel·lícula dins dels paràmetres
del que és una història
doncs amb un començament
amb un nus i un desenllaç, eh?
Per tant, per això
encara més recomanable, diríem,
a tot el públic,
el cinèfil i el no tant
però que és una pel·lícula
de lectura fàcil, diríem, eh?
No us espanteu
perquè a vegades quan un diu una pel·lícula
per cinèfils, no?
Sembla que
que estàs dient alguna cosa
que no es podrà menjar gairebé ningú
i no és així.
I pot anar tothom a l'estrena
aquest divendres?
A quina hora, Esther?
Aquesta, bueno, de fet
s'estrenarà a les 4,
però a les 10.30,
al passe de les 10.30,
hi haurà el Paco Poc.
Abans tenim una mica
de roda de premsa
a l'hotel ciutat de Tarragona,
amb tothom
qui vulgui venir
una mica
per parlar amb ell
dels seus projectes
antics i futurs.
I a banda de la pel·lícula,
la gran estrena,
la gran notícia
d'aquesta setmana,
tenim òpera,
aquesta setmana
i, a més a més,
aquest mes de juny,
moltes activitats.
Sí, mira,
l'Òpera és
la Notge de Figaro,
en aquest cas,
i per primer cop,
des del Teatre Real de Madrid,
és una òpera bufa
de Wolfram Abadeus Mozart,
basada en una obra teatral
del 1778,
que es diu,
traduït seria
El dia esbojarrat
de les bodes d'en Figaro,
la Mariage Foller de...
No, perdó,
La Foller Jujne
o le Mariage de Figaro,
això és exactament
d'Agustín Beaumarchais.
I és una peça,
jo penso que deu estar
força adaptada,
aquesta sí que no l'he pogut veure encara,
no he tingut la sort,
però diríem d'aquests muntatges
que ens sorprenen
amb posades al dia,
no?
No tan clàssica,
possiblement,
com la darrera
que vam veure
des de Venèzia,
que tenen un registre més
de seguir
el que seria
peu,
fil parlant
de l'obra,
no?
I el que tenim
per aquesta setmana
i per aquest mes de juny
són coses molt variades.
Mira,
la setmana que ve ja us en parlaré
és el Festival
de Curs de Catalunya,
el FICAT,
de Catalunya i en català,
evidentment,
que això ja és una cosa tradicional
a la vuit i mig,
ja ho vam fer l'any passat,
però abans de la vuit i mig
ja es feia també.
Després tindrem
una sorpresa
que és
Inside Job,
que és un documental
que ha reaixit
arran del moviment
dels indignats,
però que és un documental
que té una solidesa
indiscutible
i que ens parla
amb una riquesa
de detalls increïbles
del que és
el gran problema
que tenim
de la crisi mundial
econòmica
i com es va generar
i com aquests actius àcids
que circulaven
van anar
en Wall Street
i tot el món.
Després tindrem
una altra pel·lícula
que hauríem volgut tenir
per Sant Jordi,
però perquè
les vacances
no va poder ser,
que es diu
Hole
i que també serà
una petita solució.
Esperem fer un recital
de poesia
d'aquest poema
d'Alan Ginsberg
i en el cas anterior
que m'ho ha deixat
d'Inside Job,
pensem també tenir
un debat
sobre el tema aquest
de la gran crisi,
de la crisi de valors,
de la crisi econòmica,
de la indignació
i entorn d'aquesta pel·lícula
i ja et donaré
la sorpresa
en el moment
de quins convidats
hi tindrem.
Déu-n'hi-do,
quins mes de juny, eh?
Sí, sí,
farem una barbena
constant de Sant Joan,
diria yo,
una rebella.
I com cada setmana
anirem desgranant
i anant destacant
les novetats
i les sorpreses
de cada una
d'aquestes activitats.
Esther, molt bé,
doncs moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
l'estrena
aquesta tarda
i fins al proper divendres.
Així ho espero,
gràcies Josep.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Quina pel·lícula deu ser
aquesta que són
de la banda sonora
de Quina pel·lícula.
Podeu trucar
al 977-24-4767.
Com cada setmana
saludem el Juanjo Ferrer
i el David Serra.
Avui els tenim a tots dos aquí.
Nois, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Com va això?
Molt bé, no?
Bé, és fàcil aquesta,
aquesta demana, no?
Si pot dar una pista
perquè és tan fàcil
que no va dar-te
un poble de la pista.
De fet,
de fet,
va posar una,
però que aquí han trucat.
Però vinga,
dona-la, dona-la.
Uno,
el protagonista,
complió años
hace tres días
y cumplió bastantes.
Bastantes.
Sí.
A veure si va en Sardent
tenim i ja va a primera
trucada o va.
Bon dia.
Ay, bon dia.
Al seu nom.
Amb la Dora.
Hombre, Dora,
què tal?
Penso que el personatge
molt bé deus
es de Tisbur,
que m'agrada molt,
moltíssim.
Sí?
I la pel·lícula?
Ay, la pel·lícula.
És que ha fet de tantas,
no sé,
algun detallito más
me puedes dar?
Por favor,
que soy mayor.
Bueno,
soy vieja mayor.
Los protagonistas son tres.
Bueno,
ah, no,
no, algo, algo.
¿Qué va de diners?
Aquesta es muy fácil.
¿Qué va de diners?
Quédate con lo de
que son tres protagonistas.
Son tres.
I en el título
también son tres protagonistas.
És una pista
molt, molt important
la que acaba de donar Juanjo, eh?
A ver, a ver,
repite, repite.
Tres,
eren tres.
Eran tres.
Eran tres protagonistas
y en el título
se nombra
a los tres protagonistas.
Amb las seves características.
El bueno,
el feo y el mal
o algo así?
Sí.
és aquesta.
És aquesta.
Són bons, eh?
Dora,
has d'estar
molt agraïda
al Juanjo
David
que t'han ajudat molt, eh?
Sois unos roles.
Es lo mejor
que nos han dit
desde aquel matí.
¿Qué vais a hacer
los cuatro
con una mujer
indefensa como yo?
Ay, ay, ay.
Sois un western,
un western.
Un western, sí, sí.
Doncs Dora,
tens aquest ticket
d'espero
per anar als cinemas
o cinemas gavarres.
Molt bé,
moltes gràcies, guapos.
Adéu, adéu.
Adéu, vagi bé.
Molt bé, eh?
Què vols que sou, eh?
El bueno,
el feo,
i el malo.
I el malo.
Un, dos, tres.
Yo me pido
el bueno o el malo.
El feo o no.
Vale, vale,
porque soy muy malo,
a mí eso.
Bueno.
Bueno,
parlem de...
Bueno,
ja hem començat
parlant de cinema,
d'una gran pel·lícula,
però com cada setmana
comentem...
Després tornem a obrir
els telèfons, eh?
Amb una altra banda sonora.
Com cada setmana
comentem les estrenes
de la setmana
a la cartellera cinematogràfica.
Tenim una pel·lícula
destacada aquesta setmana
que és X-Men
Primera Generación.
Me llamo Xavier.
Chal, Xavier.
¿Cómo estás?
Salud.
Hay mucho más en ti
de lo que crees.
No solo hay dolor
e ira.
También está el bien.
¿Qué sabes de mí?
Todo.
Tienes ocasión
de formar parte
de algo más importante
que tú mismo.
Ha nacido
una nueva especie.
Ayúdame a guiarla.
formarla.
Liderarla.
Los rusos
han enviado
cabezas nucleares
a Cuba.
Si ese barco
cruza la línea
habrá que responder
con un contraataque.
Necesitamos vuestra ayuda.
¿Seremos la división
mutante de la CIA?
son muy peligrosos.
La humanidad
nos odiará.
Nos impedimos
la guerra.
Si arriesgamos
la vida
por ellos
¿harían ellos
lo mismo?
Las leyes
solo rigen
para los humanos
no para los mutantes.
La sociedad
nunca nos aceptará.
¿Deberíamos ocultarnos?
Nosotros podemos
ser mejores
que ellos.
Ya lo somos.
Esta nación
considerará
el lanzamiento
de misiles nucleares
desde Cuba
contra cualquier nación
del hemisferio occidental
como un ataque
de la Unión Soviética
a los Estados Unidos.
Dos superpotencias
buscan otra guerra mundial.
¿Preparado?
¡Amerigüemoslo!
Després de quatre pel·lícules
basadas en els còmics
dels superherois
de X-Men
aquest és el que ens porta
una mica als orígens
de la història.
Doncs sí,
a veure,
evidentment
ja entraria
dintre de la categoria
de Blocks Baxter
i Estigüent
aquesta pel·lícula
i X-Men
primera generació
doncs
jo penso que és
un intent més
d'arrodonir
tota l'estratègia
que tenim la Marvel
que tota la franquícia
de pel·lícules
basades
en el seu
inextingible
univers del còmic
doncs
encara tira endavant
i a més ho fa
des d'una moda
que ara
s'ha posat al dia
que és
l'intentar
retrobar-nos
amb el que serien
els orígens
reals
de tot el que són
aquests superherois.
Per exemple,
Capitán d'Amèrica
ens narrarà
en lloc d'actualitzar
el personatge
com se va fer en Thor
que va ser
una pel·lícula
que vam parlar
i jo no la vaig dir
malament
el tema és que
el Capitán d'Amèrica
respecta el seu origen
que és la Segona Guerra Mundial
o sigui
en aquest cas
tornem als anys 60
el qual li dona
un toc
perquè per mi
és molt agradable
perquè jo em vaig
retrobar
o sigui
millor dir
el meu coneixement
d'aquests superherois
coincideix
una miqueta
amb aquesta època
als anys 70
que és quan arribaven
els còmics
d'aquí a Espanya
de la Patrulla X
original
la gràcia
està precisament
en això
en l'estètica
i en la capacitat
de dur a terme
una
jo penso que té
un punt de risc
que és que
les noves generacions
aquest origen
el desconeixen
i fer una mica
com el Mad Men
com la sèrie
de publicistes
de la televisió
o sigui
tornar una altra vegada
a capacitar
els superherois
enmarcar-los
amb el seu origen real
en una època
que és prou atractiva
com són els anys 60
A veure
és una pel·lícula
que me da
muy buena espina
¿A que sí?
Ja ho sabia
això
Las primeras
que se hicieron
nunca me llegaron
a convencer
Eran bastante
mediocres
sosa
Tenia la gracia
el personatge
protagonista
que siempre ha sido
Lobez
Esta vez
me parece
que
bueno
no és protagonista
pero esta vez
hace un cameo
porque es que
Lobezno
el personaje
no se sabe
la edad que tiene
ni siquiera
entonces va apareciendo
cuando se hacen flashbacks
al pasado
y a veces aparecen
los cómics
porque el lector
desconoce la edad que tiene
que es inmortal
y ni siquiera
él mismo sabe
la edad que tiene
porque perdió la memoria
Llega un relato
Bueno, el caso
esta película
tiene
lo que me atrae
es
punto número uno
el protagonista
es James McCoy
es el protagonista
de Wanted
una película
gamberra
de acción
bastante divertida
y el protagonista
de
expiación
No sé si fue nominado Oscar
lo ganó o algo
pero la película
sí que tuvo Oscar
es un gran actor
es un actor
con cara de niño
siniestro
o sea
tiene cara de buena persona
pero dices
en el fondo
tienes algo malo
ya verás
Sí, sería bueno
llamar a bobor aquí
Sí, no, no
tornem una otra vegada
Y luego
otra cosa muy interesante
de esta película
es el director
Sí
El director ha hecho
hasta ahora
tres películas
la primera que hizo
no la conozco
pero
fue muy bien acogida
por el público
es Layer Cake
Luego hizo dos
Hizo primero
Stardust
era una aventura
fantástica
con Robert De Niro
con
Preciosa
que hizo la película
que era una maravilla
era un conte
de fadas
adaptadas
Sí, barcos
que navegaban por el cielo
una maravilla
Sí, sí
La película
me dejó un poco
no me acabo de convencer
pero bueno
apuntaba maneras
y luego hizo una
que del año pasado
que me encantó
era Kick-Ass
que la comentamos aquí
que la recomendamos
divertidísima
o sea
que yo creo que este hombre
lo sabe hacer
y que es un
esta película
es una candidata
para ir a verla
Sí, porque a més
es lo que comentaba
al començament
o sea
a las amants del cómic
evidentemente
tenemos una cita ineludible
pero
los que
tenemos la curiosidad
o sea
respectemos
estos años 60
en toda la estética
del nacimiento
una mica
de un herói contemporáneo
que encara dura
en el tiempo
como es el 007
pues me va a hacer
mucha gracia
veient el tráiler
que en certs moments
l'estética
era molt similar
a l'estética
de la qual fa paròdia
l'Austin Powers
o els orígens
del 007
amb el Doctor No
o sea
una miqueta
aquesta forma
de vestir
tan peculiar
bueno peculiar
ara per nosaltres
pero es una estética
que yo trobo
muy atractiva
muy amorosa
y a más
con estos editamientos
que son una buena producción
desigio un buen guión
y un buen director
pues pienso
que podemos
trobarnos
con una historia
entretinguda
y además
muy potente
entonces es la gran estrena
de la semana
sí
además
hay un actor español
¿ah sí?
sí
Alex González
correcto
sí
que es curioso
porque bueno
ha pasado de
ha hecho un paso adelante
Hospital Central
Los Serrano
y de repente hace
la de
me llaman Harvey Milk
sí
y luego X-Men
ha donat un sal
importante
de lo más chungo
que se puede
sí
creo
de hecho
es que esto
no lo tengo claro
pero he oído
que es
fue novio de Chenoa
yo eso lo desconec
pero
no lo tengo claro
pero
pensa que haré una actualización
esta tarda
pero creo que sí
potent en este tema
déu-n'hi-do
bueno un papel
¿quién diu la crítica
más o menos
o qué diuen
más o menos
a la gente
le está encantando
la película
sí
doncs sí
sí
sí
és
gairebé
com un pilot
de luxe
que no havíem arribat
a veure
de lo que és
la saga actual
de los X-Men
que estic d'acord
amb el Juanjo
que no ha donat
tot el que prometia
pero que bueno
jo trobo que
hi ha un punt
de dignitat
que no se li pot negar
o sigui
ho fan molt bé
són pel·lícules
que realment
no aborreixen
en cap moment
i a vegades
l'únic que desitjaries
és que els guions
tinguessin
un sentit
més del risc
que és el que
els amants del còmic
els amants del bon cinema
a vegades desitgem
hi ha la por
que no siguin
tan taquilleres
o que no siguin
tan blockbusters
cosa que jo dubto
si es fa bé
se fa bé
doncs ja ho sabeu
X-Men
primera generació
us va apagar
la gran estrena
d'aquesta setmana
a les cartelleres
cinematogràfiques
i que podreu veure
a Tarragona
també podreu veure
a Tarragona
la pel·lícula
Què dilema
¿Crees que vas a pillar
el servicio?
Saca
Ahora ponemos una variante
con más contacto físico
Eso es
Cuando se trata de parejas
ellos son mis héroes
¿Lo has oído?
Venga tío
todos quieren bailar
con su héroe
¡Anímate!
¡Eh!
¡Salimos por la tele!
¡Vale!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
He visto la mujer
de mi amigo
con otro hombre
Cuéntaselo
Es el código de los tíos
Cuidado
¿Suena la expresión
matar al mensajero?
Si no se lo cuentas
a tu mejor amigo
es como si tú
te lo montaras con ella
Tienes que ir a verle
y contárselo todo
Esto es lo que hay
Los hechos cantan, colega
Ven aquí
Tranquilo
Yo te quiero
Mamá
¿Por qué se abraza ese señor?
Tú sigue andando
Tengo que contarte una cosa
Estoy trabajando
No tengo tiempo para paridas
¿Vale?
¿Por qué no hablas con ella?
Ayer te vi con ese colgado
Ha quedat clar
una mica la premissa de la pel·lícula
Sí, claríssim
Què dilema
Què dilema
Doncs a veure
Jo ràpidament penso
que si Carta Blanca
que és la darrera pel·lícula
dels germans Farelli
doncs ha
bueno, ha marcat
un abans i un després
en el sentit que
torna una altra vegada
un tipus d'humor vitriòlic
que era el que ens agradava
dels germans Farelli
aquest, per mi inesperat
retorn a la gran pantalla
perquè ara estava treballant
molt en televisió
del Ron Howard
doncs jo crec que ja
està marcant una tendència
amb el que és
el gènere de comèdia americana
en el sentit que jo crec
que els guionistes
és la meva teoria
i els directors
s'han fet grans
aquests directors
que feia les comèdies
gamberres
adolescent
han arribat a una edat
i ara
el que toca actualitzar
és l'edat
dels quarantons
o sigui
dels que hem arribat
també a una edat
determinada
i abans la paròdia
era el cinema
d'adolescents
que era tot un gènere
en si mateix
i jo crec que
per estadística
el cinema de Hollywood
ha descobert
que els adolescents
estan en altres batalleres
i que ara
els que anem al cinema
i encara freqüentem
la sala
són la gent dels 40
cap amunt
i això
doncs ha fet
que es potenciï
aquest tipus de cinema
home, els de 30
tampoc
som adolescents
també seria un públic
objectivament
també el target
podria entrar
home, jo crec que
a veure
és una pel·lícula
que d'entrada
té un director
diguem-ne
solvent
des del punt de vista
de la comèdia
a mi això és el que me ofende
sí
el que comenta
comenta
que la película
tiene una pinta malíssima
una que parece
una solemne tontería
sí
y de hecho
el público
el público
la está machacando
la están suspendiendo
si el público
la está machacando
fatal
es un director
que yo lo tengo
en un pedestal
porque ha hecho
es Ron Howard
aparte de ser
el protagonista
de
¿cómo se llama?
American Graffiti
una de las mejores películas
de la historia
sí, sí
quien la haya visto
es el chavalillo
pelirrojo
que apuntaba maneras
y
es el director
de una película
tan maravillosa
como Willow
que ha marcado
una generación entera
Llamaradas
Apolo 13
Rescate
a ver
Una mente maravillosa
luego ya hizo
películas más malas
como El código da Vinci
sí
pero luego hizo
El desafío
de Frost contra Nixon
bueno
y de repente hace esta
que dilema
dos amigos
que ve que
que la mujer
de un amigo
pues uno de los amigos
lo encuentra con otro
y tiene el dilema
de se lo digo
no se lo digo
pero que tonterías
En un moment
molt delicado
la seva carrera
Sí pero
pero es que es
Ron Howard
es un pedazo
de director
haciendo
que si le digo
que no le digo
que le han metido
los cuernos
això
això n'hem parlat
d'alguns directors
que acaben fent
pel·lícules
d'aquest tipus
després
de la seva llarga carrera
jo t'explico
jo penso que
a veure
els darrers anys
de Ron Howard
estava treballant
com a productor
executiu
directament
i com a narrador
i de fet
estava molt implicat
en una telecomèdia
que els que han pogut
els que poden
disfrutar
dels canals americans
i de maneres
com és el
de sèrie es diu
Rest Development
que encara no està estrenada aquí
i és una comèdia
que és vitriòlica
és una comèdia
que està força bé
i que en certa manera
a mi el que
el que m'hagués agradat
jo no l'he vist
a la pel·lícula
però el que m'agradaria
és que aquests apunts
vitriòlics
aquests apunts
d'humor negre
i amb capacitat
de subvertir
estiguessin també presents
en aquesta pel·lícula
que com diu Juanjo
sembla que no
que apunta més
cap a la misogínia
que apunta cap a altres territoris
que són més propis
d'un comèdies
d'encefalograma
i que no a la comèdia intel·ligent
que a cap i a la fi
és la que a nosaltres ens agrada
tot i que també
de vegades
un cert bestialisme
una certa càrrega
de profunditat
també ens agrada
o sigui
la comèdia és un gènere
molt obert
sempre ho ha sigut
i el problema
és moltes vegades
l'ignorar
que l'espectador
és intel·ligent
i l'espectador
té capacitat
de riure de si mateix
i que l'espectador
s'implica
quan narrativament
aquestes pel·lícules
són capaços
de donar
una mica més
del que són
les comèdies
del desenvolupisme
les comèdies
en certa manera
pobres
a l'hora
del seu desenvolupament
argumental
no ho sé
és una pel·lícula
que d'entrada
sé que
l'aniré a veure
que tinc medianes ganes
després del que m'ha dit
el Juanjo
del públic
però el fet
que estigui Ron Howard
doncs bueno
clar
és una bona oportunitat
jo crec que és
per a sacar-se
calderilla
perquè a veure
fer una comèdia
tampoc supone
un gran esforç
no perquè no
no perquè no tengas
que ser buen director
sinó perquè
a vegades
no te tienes que ir
a la selva
ni montar escenarios tremendos
el que passa
que també
hem de tenir en compte
el paper dels protagonistes
o sigui
el fet que estigui
el Vince Vaughan
que per mi
és un actor de comèdia
brutal
doncs també
és un
un punt interessant
és un actor de comèdia
ja gairebé
entrant en fase
crepuscular
i que té
jo el que he vist
és que
deu ser
el mestre
de la funció
o sigui
veritablement capacitat
per anar
una mica més junt
del que narrativament
puguem trobar
no ho sé
jo d'entrada
li faré
un punt de confiança
però així
justet
per la mínima
jo no tinc
ningun dilema
ell no té el dilema
ell no té el dilema
bé
si vosaltres teniu el dilema
o no
en tot cas
és la pel·lícula
de Ron Howard
aquesta setmana
què dilema
anem a parlar
l'altra banda sonora
a veure si ensertem
vinga va
podeu trucar al 977 24 47 67
977 24 47 67
alguna cosa
podem dir
creieu que
per aquests que estiguin indecisos
jo és que no l'he visto
puedo dar pistes
però no l'he visto
yo solo sé que
me está sonando
a música de fondo
de restaurante chino
no tiene nada que ver
no tiene nada que ver
jo diré
me parece un horror
jo diré
espectacle
gran espectacle
en Londres
any rere any
yo lo que no sabía
es que
es Gerard Butler
sí senyor
es el protagonista
de 300
absolut
absolut
i fa un paperàs
en aquesta pel·lícula
977 24 47 67
24 47 67
si sabeu
de quina pel·lícula
és aquesta banda sonora
una pista importante
es que cantan
las voces que se oyen
del hombre y la mujer
son de la pel·lícula
sí
això és una pista
important
ara deixem tornar
a sonar una miqueta
Bé sembla que de moment
no eh
sembla que de moment
costa
en tot cas
el 977 24
ara 47 67
977 24
47 67
Bé
alguna pel·lícula més
a destacar
aquesta setmana
ja ràpidament
tinc que destacar
una per sobre
totes les demés
perquè realment
està sent un èxit
de públic
jo la vaig anar a veure
amb certes
prevencions
tot i que la crítica
d'ella era molt bona
aquestes vegades
que jo preferia
mentir-la una mica
juny
del que la crítica
deia
que era la pel·lícula
Pequenes mentires
sin importància
ara en parlarem
però espera
que tenim una trucada
sí sí
a veure
hola bon dia
hola bon dia
el seu nom
Eloi
Eloi què més
Sabater
Eloi Sabater
de quina pel·lícula
estem parlant
del fantasma
de l'òpera
molt bé
perfecte
el fantasma
de l'òpera
aquesta banda sonora
que avui us proposàvem
al matí
de Tarragona Ràdio
molt bé
doncs Eloi
te'n portes
aquestes entrades
dos per un
per anar al cinema
al cinema
a les Gavarres
molt bé
gràcies per trucar
gràcies
adeu bon dia
doncs ja ho tenim
abans la Dora Rioja
i ara l' Eloi Sabater
que s'emporta
aquest tiquet
dos per un
per anar
als cinema
a les Gavarres
deies David
doncs deia que
la pel·lícula
Pequenes mentires
arriesgades
¿como?
què he dit ara
jo?
¿como se llama la...?
no
Pequenes mentires
sin import
he barrejat
ha estat més atent
que jo
perquè jo no me n'havia adonat
he barrejat
una pel·lícula
també que m'agrada
una de Sarsenegue
de Sarsenegue
pel·lícula
per cierto
mentires arriesgades
de James Cameron
protagonista Sarsenegue
Pequenes mentires
sin importància
és que a vegades
al meu servei
fa coses molt estranyes
que teniu tants títols
de pel·lícules al cap
que a veure
és normal que a vegades
es barreguen
tot i que s'estrenó
el viernes passat
sí
per això
volia parlar d'ella
perquè realment
és una pel·lícula
que ara pot parlar
amb coneixement de causa
perquè l'he pogut veure
i disfrutar
i penso que estem davant
d'una pel·lícula
petita però grana
a la vegada
perquè
tot i que
el cinema francès
a vegades
doncs està
molt
sobrevalorat
en aquest cas
i sobretot
quan se fa la publicitat
la pel·lícula
que va causar
sensació
a França
i no sé què
o pel·lícula
que va causar
sensació
on sigui
doncs aquí
la publicitat
es queda curta
realment estem davant
d'una pel·lícula
de personatges
amb un punt
el que dèiem
de les edats
amb les persones
que tenim
una certa edat
doncs bueno
això d'aquests
cadàvers
aquells cadàvers
amagats
darrere de l'armari
o sota del llit
comencen a sortir
en una reunió
que té lloc
a pesar
que hi havia elements
per no
bueno
el que vam parlar
una persona
pateix un accident
a partir d'aquest moment
seguir una tradició
doncs es fa una mica complicat
però tothom
un grup d'amics
suficientment ampli
decideix fer-ho tot
a pesar de
llavors a partir d'aquí
doncs estem
amb una pel·lícula
d'aquestes
de gairebé
peça teatral
pel·lícula de càmera
diria jo
i que té moments
sensacionals
actoralment
des del punt de vista
argumental
és un teatre
d'emocions
és una pel·lícula
que arriba molt lluny
dins de l'ànima
i és una pel·lícula
fins i tot dolorosa
de veure
tot i que quan surts
del cinema
surts content
perquè has vist
una pel·lícula
no diré necessària
que queda molt
grandiloquent
però sí
d'aquelles colpidores
pel·lícula
recomanada
recomanable
el públic per exemple
està anant molt
a la de Woody Allen
també la recomanaré aquí
també la vaig poder veure
fa relativament poc
que també
m'ha retrobat
m'ha retrobat
una altra vegada
a un Woody Allen
que va més enllà
de l'espot de París
que era el que tothom
tenia en por
com pot
el que va passar a Barcelona
doncs no succeeix
en aquest París
que no és tan de postal
si no és més
de l'ànima dels personatges
i del seu amor
a un determinat tipus de cinema
les dues recomanacions
del David
no sé si el Juan
conté alguna o què
no
parece interesante
una que estrenan también
no sé si estará en Tarragona
no
bueno
El árbol
sí
una mujer
que se muere su marido
y sus hijos
parece que
su hijo parece que habla
con su padre
a través de El árbol
tiene buena pinta
y a la gente le está gustando
pero vamos
como aquí no se estrena
aquí no se estrena
però arribarà
o arribarà tardor
a la sala
a la sala
a vuit i mig
estarem pendents aquí
a l'expectativa
estarem pendents
a veure què
hi ha falta de quatre minuts
per acabar
el càsting
el càsting
recordem-ho
que recordeu que
aquest cap de setmana
aquells que ens esteu escoltant
que sigueu joves
que us agradi això
del cinema
us podeu presentar demà
a un càsting
per la pel·lícula
del Jesús Montlleu
jo sé que el director
va parlar
i va explicar una mica
els perfils
o sigui
estem buscant
una germana petita
s'està buscant
o sigui
l'edat era de 3 a 5 anys
més o menys
aquesta nota de secrets
després el paper
del nen protagonista
que era el més complicat
el Nico
perquè cal serà donat
un marge
que va des dels 11 anys
fins als 18
jo he de fer
una advertència
consensuada
amb el seu director
també
és que pensem
que no estem buscant
un adolescent de 18 anys
de metre 20
si no estem buscant
un nen
o sigui
el que passa
és que hi ha persones
que amb 18 anys
doncs bueno
tenen una mica
aquest punt de nen
que també es va voler
donar aquest petit marge
però jo ho tinc
que advertir
perquè ho he parlat
molt també
amb gent de l'institut
i tal
cuidado
estem buscant
un adolescent
o un nen
que està a punt
d'entrar
a l'adolescència
i aquest és el perfil
ara
que es presenti tothom
que es farà
un càsting
continu a la sala
després hi ha una nena
que la se m'oblidava
que és de
seria
d'11 a 17 anys
i bueno
també hi ha el marge
que hi pot ser ampli
o sigui
si té 10
no passa res
si té 9
també
o sigui
la gent que porti
els seus fills
que aquí
han de venir
d'acompanyar
de les seves mares
i els seus pares
o els seus avis
doncs que sàpiguen
que el marge
és molt obert
ara
és un moment
per passar-s'ho bé
és una oportunitat
perquè és la pel·lícula
és la pel·lícula
per mi
la pel·lícula
que es fa a Tarragona
amb una persona
de Tarragona
i que realment
doncs tinc moltes ganes
a veure si descobrim
l'altre dia el Jesús
que vam entrevistar
a la ràdio
que ell esperava
que sortís
el protagonista
de Tarragona
no havien d'anar
a fer un càsting
a una altra banda
per tant
que sortís d'aquí
i que qui es vogués presentar
no nés amb un text
de Shakespeare
preparat
amb una cosa
no
simplement natural
espontani
anar a mostrar-se
tal com és
no és una prova
diguem-ne
de capacitació
és una prova
de mirades
és una prova
de coses petites
petits detalls
i creu-me
que no fa falta
ser un Shakespeare
o un intèrprete de Shakespeare
per poder arribar
a otro gremo que...
Yo creo que sí
¿sé?
Yo tengo la intuición
sí, sí
Bueno
que la gente
yo es que
de verdad
que la gente vaya
quien tenga un hijo
de esa edad
porque es que
es muy importante
o sea
no es una tontería
esta película
es una película
de cine
¿vale?
como cualquier otra
que hayamos comentado aquí
es esto
y entonces yo creo
a ver
cuando sales
cuando apareces
una película
de estas
quedas en la historia
o sea
ya quedas grabado ahí
para siempre
y el cine
no se pierde
estamos viendo películas
de hace 100 años
pues dentro de 100 años
si tú has salido
en esta película
la gente
te seguirá viendo
es muy importante
y tenemos a suerte
que se hace en Tarragona
que Tarragona
también va a quedar
para la posteridad
y bueno
que la gente
oye
que no lo duden
además
es divertido
incluso
es divertido
nos lo pasaremos
muy bien
todos los primeros
es a la Sala Trono
dissabte
y diumenge
gairebé
durante todo el día
desde quarts de 10 del matí
hasta las 8 o 9 del vespre
vull dir que
tot el día
va estar la Sala Trono
oberta
per aquest càsting
que a més a més
el dirigeix
la directora de càsting
que també portava
la pel·lícula
que ens explica
el Jesús
vull dir que
grans professionals
com sempre
a Tarragona
Juanjo
David
moltes gràcies
i bon cinema
que vagi bé la setmana
gràcies