Som ja en el temps de la tertúlia,
el temps d'opinió, d'anàlisi,
avui amb tres convidats a perfils professionals ben diferents.
Avui ens acompanya el periodista Tomàs Carot.
Tomàs, bon dia.
Bon dia.
L'arqueòleg Joan Menchon, bon dia.
Bona nit.
I l'arquitecte Javier Clement, bon dia.
Bon dia.
Aviso ja als oients que avui el Joan Menchon ve especialment inspirat, sembla.
En fi, la setmana...
Ara no diré res.
Ara la setmana ens deixa...
Doncs farem un cara a cara entre el Javier Clement i el Tomàs Carot.
Així tindran més estona de... més quota de micròfon,
com es diu allò en l'àmbit de la política i del periodisme.
En fi, la setmana ens deixa moltes notícies i moltes imatges.
Segurament, en fi, de les més destacades són les imatges
de la protesta dels indignats del dimecres passat al Parlament.
Avui continua sent notícia perquè, per exemple,
els indignats de la plaça de la Font,
els que fan pràcticament un mes que estan acampats a la porta de l'Ajuntament,
s'han desmarcat d'aquests actes violents
i han recordat que, en fi, el moviment continuarà més enllà del 20 de juny.
Ells han dit que diumenge hi ha una manifestació
a la qual s'assuma també la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona
i altres plataformes contra les retallades socials.
El dilluns, dia 20, tancaran l'acampada que hi ha hagut
durant aquestes setmanes a la plaça de la Font,
però que el moviment continuarà més enllà.
En qualsevol cas, sí que els vull preguntar
si consideren, a nivell general,
que aquest moviment de queixa, de protesta, d'indignació,
aquests indignats, després del que va passar dimecres,
doncs han perdut bona part de les simpaties
que, en fi, segurament havien tingut,
havien recollit al principi de la protesta.
Javier, què et sembla?
Sí, sí, evident, han perdut una quota de simpatia enorme.
Vull dir que és un moviment
que molts ens van alegrar que sortís,
perquè, sobretot per part de la gent jove,
que semblava que estaven adormits
i no despertaven del seu letarg,
d'aquest estat del benestar.
A partir d'aquí, aquestes desviacions
que ja s'intuïen a vegades
amb altres actes que podien passar,
no han sigut prou capaços
d'elimitar-les o d'eliminar-les.
Jo m'ho crec,
que ells estan en contra d'aquesta violència,
m'ho crec perfectament,
però també, igual que volen preveure moltes coses,
haurien de preveure aquestes situacions
i haver-les tallat ells mateixos.
En el fons, doncs, mira,
no deixa de ser part del descontent
i és molt fàcil que a algú
se li vagi l'olla en un moment determinat
i es torni agressiu.
És facilíssim,
els moments no són fàcils ni molt menys
i fins al més pacifista
es pot tornar violent en un moment determinat
i, si no és violent, marcar-li a la pobra senyora aquella
la gabardina amb una X,
que, no ho sé, em sembla bastant absurd, no?
Tomàs.
A veure, és difícil.
Jo, com comentava,
mantenim moviment assembleari així,
és difícil.
El que sobta és,
precisament, ahir sentíem
que ara s'intenta acusar, per exemple,
Arcadi Oliveres,
una persona...
La presidenta de Justícia i Pau.
Exacte.
Per les acusacions que deia
que policies infiltrats...
A veure,
el que intenta ara l'establishment,
per dir-ho d'alguna manera,
és desacreditar.
Per contra,
és evident,
perquè els van encerclar,
hi havia policies infiltrats,
i també avui es comentava
en mitjans
que hi ha de l'ordre
d'unes 80 persones
més o menys identificades
que potser poden estar
amb els indignats
creant aldarulls,
amb manifestants
a favor de l'Estatut,
en contra de les retallades,
en contra de totes,
és a dir...
Que aprofiten qualsevol...
Efectivament.
Aleshores, aquí el problema...
Qualsevol concentració
per liar-la.
Efectivament.
Aleshores, aquí el problema és
perquè la policia,
si els té tan identificats,
no els ha detingut.
És que potser formen part del sistema
i així justifiquen
les intervencions als Mossos
i es desvia l'atenció
i s'intenta estigmatitzar
els indignats
que efectivament
per a aquestes...
per a aquests aldarulls
poden perdre
una certa credibilitat.
Torno al principi,
és difícil mantenir
un moviment així,
però, per exemple,
aquí a les comarques,
més cap al sud,
a les terres de l'Ebre,
la plataforma en defensa de l'Ebre
va néixer una mica així,
porta ja 10 anys,
potser cal veure
quin és el model
de continuïtat
que ha de tenir,
diumenge hi ha una manifestació,
dilluns hi ha
la desacampada,
a veure què passarà dimarts
i què hi haurà després.
potser el moviment
s'hauria d'articular
d'alguna manera,
perquè segurament
mantenir aquest règim assembleari
és pràcticament inviable.
Però abans d'estigmatitzar
els indignats,
potser que ens ho mirem
des de moltes òptiques
i si tots estan d'acord
majoritàriament
de demanar disculpes
pel que va passar,
que no són ells,
perquè, a veure,
el fet que 80 persones
facin una acció
no qüestiona
ni implica
a tota la resta,
que des de l'establishment
es vulgui ara
aprofitar això
i fotre llenya al foc.
Joan, com ho veus?
Ara em venia al cap,
que em sembla
que és a principis
del segle passat
i hi ha una corrida
de toros
a la plaça de la Barceloneta,
la gent s'emprenya
perquè és una mala corrida,
surt, muntó una bullanga
i acaba cremant convents.
Per què dic això?
Hi ha moments
en què la gent
per qualsevol rocada
o per alguna cosa
molt gran
es plota
i de forma
no organitzada
sinó orgànica
acaba, doncs,
ocupant el carrer
i normalment
això acaba
com el Rosari i l'Aurora.
On vaig a parar?
A mi em dono la impressió
que això està començant
a acabar una miqueta
com el Rosari i l'Aurora.
Va haver-hi el problema
de la càrrega policial
a la plaça Catalunya
fa uns dies
que ens vam indignar tots.
Ara hi ha aquest problema
o també el van tenir a Madrid
amb el Gallardón
que el van anar a buscar
a casa seva
que són els indignats.
em sembla que són
una sèrie d'exaltats
que estan aprofitant
la circumstància.
Però també
l'establishment
com bé dius
se n'està aprofitant.
Va sortir el bate de bèixbol
a la plaça Catalunya
li vam dir
una sèrie de coses
amb el senyor Puig
i ara ens està dient
veieu com tenia raó
per treure el bate de bèixbol
i això s'aprofitarà
per anar contra aquest moviment.
El següent pas
penso jo
és organitzar-ho
com el tema
de la plataforma de l'Ebre
o altres.
Aquí s'ha de donar
estructura
i se l'ha de donar
a continuïtat.
I evidentment
queda demostrat
que el sistema assembleari
funciona en determinats moments
però la història
ens ho diu
després s'ha de donar
estructura.
Funciona en un moment
determinat
ara s'ha de donar
una estructura
però segurament
després mantenir-lo
és molt difícil.
El que passa és que
aquí estaria per veure
si realment
estem davant
d'una sensació
d'una explosió
una mica seguint
les paroles
del Joan Menchot
de malestar social
i que realment
hi ha una part
de la societat
que realment
està indignada
per la situació
econòmica
pel sistema
polític
que tenim
o realment
és que aquí
hi ha gent
professional
entre cometes
de la violència
que és a dir que
quan l'informe
de Càritas
diu que ha tingut
d'atendre
80.000 casos
a la diòcesi
de Tarragona
traiem la ràtio
de percentatge
de quants habitants
hi ha a la diòcesi
quanta gent s'ha atès
i potser
ens començarem
a preocupar seriosament
perquè la pobresa
no està als barris
la tenim al costat
de casa
els matrimonis
que s'han quedat
sense treball
tots dos
i s'han de pagar
hipoteques
i s'han de pagar
col·legues
etc.
La indignació és a tot arreu
per això jo deia
que potser aquest malestar social
i la profunditat
de la crisi
està portant
a que en el fons
hi hagi un malestar
creixent
efectivament
i no és per menys
perquè no és
insultant
que per exemple
el primer banc
el banc
Santander
digui que
en el primer semestre
ha tingut
dos mil milions
d'euros
de benefici
això és
insultant
i espera
escalfar
això és que s'indigna
això és
què fa
l'establissement
què fa
l'església
que té
uns manaments
que diu
que hi ha coses
que són pecat
i una sèrie de coses
quan de seguida
acusen
per exemple
professors divorciats
de religió
coses d'aquestes
vull dir
a veure
hi ha
causa per indignar-se
i molta
jo crec que aquest moviment
és una
una petita
molt petita
flama encara
però que
ha d'encendre
una miqueta
aquesta societat
ara que ve
Sant Joan
la flama
la flama
i la foguera
no em donà
ens estem acostumant
a passar-nos
tot el que ens diuen
tothom estem esperant
a veure
dels nostres polítics
alguna resposta
positiva
de cara a superar
la crisi
i aquí tothom
va contemporanitzant
i fent
fent passar
els dies
sense portar
solucions
ni des de la dreta
ni des de l'esquerra
vull dir
a veure
jo no em crec
que ara
la dreta
tingui les grans solucions
perquè si les té
malament
hi ha dretes
i esquerres
sí
sembla
diuen
són dos
que normalment
el bipartidisme
però
ja et dic
si no s'aporten
solucions
no anirem enlloc
i aquests senyors
els indignats
i és que en realitat
tota la societat
estem esperant
aquest revulsiu
i aquest revulsiu
no arriba
i de fet
aquest moviment
el que serveix
és per
manifestar
manifestar
que una part
de la societat
ha volgut sortir
al carrer
molts els hi faríem
gustat
molts
moltíssims
però potser
veiem que hi ha
altres vies
com siguin eleccions
siguin coses d'aquestes
molt també posades en dubte
pels resultats
que tenim
però
és que aquest resultat
ha de tirar endavant
home
això pot portar
aviam
de donar molta confiança
potser
començarem ara
o algú es començarà
a adonar que
hem d'anar a llistes obertes
a segones voltes
aquest tema
aquest tema
seria molt important
aquests plantejaments
molt més
de democràcia
molt més directa
que no pas
el que està passant ara
és que hauria de derivar
amb això
ojalà
tant de bo
derivés amb això
el moviment neix
una setmana abans
de les eleccions municipals
segurament neix
precisament
en aquest context
que teníem una cita electoral
va haver-hi
en fi
la jornada electoral
després hi ha hagut
aquesta setmana
també
de negociacions
polítiques
de pactes
on segurament
moltes vegades
s'han visualitzat
moviments
converses
i negociacions
entre els polítics
que a la societat
el conjunt dels ciutadans
no els ha acabat d'agradar
això no deixa
també de ser
una mica
obsè
perquè dius
a veure
havent-hi actualment
mecanismes
d'una certa participació
perquè
després de votar
ja s'esclou
definitivament
fins d'aquí
quatre anys
a la ciutadania
quan es poden crear
mecanismes
mils
de participació
del dia a dia
de seguiment
de projectes
d'uns certs
referèndums
o demanar
opinions
contrastar posicions
si hi ha entitats
representatives
si hi ha estructures
com els sindicats
o representants
de treballadors
perquè no se'ls té en compte
per exemple
en les retallades
el tema de sanitat
els centres sanitaris
perquè no es té en compte
els representants
dels treballadors
a nivell de ciutadania
perquè no es té en compte
segons quines entitats
i
comencem a canalitzar
tota aquesta energia
que en principi
és positiva
i satisfactòria
que poden ser
les coses
més lentes
és que a vegades
la pròpia maquinària
no és obse
que els
que ens diuen
els
els que governen
i els de l'oposició
no hagin renovat
no hagin fet
els seus deures
amb el Tribunal Constitucional
quina autoritat moral
tenen
per demanar qualsevol cosa
i no els cau
la cara de vergonya
ara que cites
el Tribunal Constitucional
que clar
ha estat una altra
notícia de la setmana
en fi
és un altre d'aquests elements
no és preindignat
hi ha molts elements
que segurament
poden indignar
no és tan difícil
buscar uns professionals
de valor reconeguda
i posar-los
i s'han equivocat
els canvien
tampoc no passa res
però com que forma part
d'una quota
de partits
jo poso el meu
i
per això
és que ens hauríem de començar
a oblidar una mica
dels partits
sembla que només
visquem dels partits
aquí hi ha dues coses
que ens hem de donar compte
encara tenim uns plantejaments
molt
en general
o potser la classe política
o els que van a tenir
un plantejament
molt maniqueïsta
o amb mi o contra mi
o blanc i negre
i després
tenim un sistema
no parlo d'Europa
sinó de l'estat espanyol
que és fill d'una situació
que va acabar el 20 de novembre
del 75
que es va morir aquell senyor
i hem creat
un sistema de funcionament
diguem-ne clarament
de compromís
de constitució
sistema de partits
electoral
etcètera
etcètera
que després d'una sèrie d'anys
ja no funciona
ara què hem de fer
atacar-lo i destrossar-lo
o plantejar fredament
i amb serenitat
això no funciona
anem a buscar
nous models
de participació
de funcionament
d'estructura política
de partits
de sindicats
de relacions
empresari treballador
o amb la societat
que la societat
ha evolucionat
molt més
del que ha evolucionat
l'estructura
i això passa
al resto d'Europa
en qualsevol cas
tenim com dèiem
tot aquest moviment
dels indignats
fa una manifestació
diumenge
a Tarragona
a Barcelona
a Madrid
en moltes ciutats
de l'estat espanyol
d'alguna manera sembla que culmini
tot aquest procés
han llegat fa un mes
a més
en el cas de Tarragona
i d'altres ciutats
de Catalunya
s'ajunta
això
el col·lectiu
d'indignats
amb molts altres col·lectius
associacions de veïns
i entitats
de tota mena
que protestaran
per les retallades
aquestes retallades
que sobretot
s'estan veient
o s'estan anunciant
en l'àmbit
de la sanitat
aquesta setmana
i en fi
aquesta és una notícia
de dimecres a la tarda
que ahir ja vam recollir
a la tertúlia
que avui també els convido
a comentar
en fi
de les urgències nocturnes
en els centres
d'atenció primària
o el fet
que les operacions
les intervencions quirúrgiques
de més complexitat
sobretot
en l'àmbit oncològic
doncs
es facin totes
en els hospitals
de referència
de Barcelona
és a dir
una mena de centralització
de grans intervencions
dues mesures
que encara no s'han concretat
punt per punt
o centre per centre
però allò
per estalviar diners
què els sembla
aquestes
operatives
aquests anuncis
des de fa molts anys
la sanitat
el problema aquest
és un problema estructural
d'una gestió
dolenta
dolentíssima
i a partir d'aquí
van començar
a sortir
i sorgir
unes figures
de gerents
que van més o menys
redreçar
els temes
però que no
van acabar
la seva feina
la sanitat
però és que
no ho sé
tots nosaltres
hem estat
en hospitals
malauradament
i veiem
despilfarros
inútils
a vegades
altres no
altres vegades
no
altres vegades
les coses
van amb eficiència
si és que al final
jo penso que
més que retallada
s'ha de buscar
eficiència
en la gestió
però en tots els àmbits
i des de llavors
no carregar
contra la sanitat
o contra justícia
o contra ensenyament
que són pilars bàsics
de l'estat
del benestar
i si buscar
jo què sé
retallar
amb portaavions
per exemple
per exemple
més eficient
a ioga
els CAPs
que tenen serveis
continuats
durant les nits
oberts
tancar-los
no
no entenc
per què s'han de tancar
en tot cas
que poden
tenir uns serveis
mínims
o més reduïts
és que al final
a veure
el segon punt
que s'ha comentat
el de les grans
operacions
les grans intervencions
a hospitals de referència
potser sí
tothom s'ha d'anar
especialitzant
no podem tenir
de tot a tot arreu
i tots
encara que ens agradi
o no ens agradi
la medicina
pública
o la medicina privada
quan hi ha una gran intervenció
tots anem a la pública
que és el que té més garanties
això està clar
per tant
si encara
estan més especialitzats
més garanties tindrem
una altra cosa
són els inconvenients
de les famílies
d'atendre aquell malalt
aquell no sé què
però bueno
tot això es pot anar solucionant
a veure
tampoc crec que es tinguin
de concentrar tots a Barcelona
a veure
és que ja està bé
no?
s'han de concentrar
concentrats
però repartits
a veure si ens entenem
John
aviam
jo penso que
jo m'ho miro ara
com a usuari regular
de la medicina pública
que de quan en quan
ha de passar
per un quiròfan
i jo
jo el que vull
és que
m'atenguin ràpid
m'atenguin bé
i em curin
i si me n'he d'anar
a Can Ruti
me'n vaig a Can Ruti
i si me n'he d'anar
a la Paz
me n'aniré a la Paz
perquè m'hi va la pell
el que passa
és que no podem
mantenir el plantejament
aquest hospitalari
de que cada hospital
és com un bazar
o com una botiga
d'aquestes
a totes 100
que tens de tot
perquè quan tens de tot
no tens qualitat
i tenir equips excel·lents
amb totes les patologies
que hi ha
i que hi haurà
a tots els hospitals
és inviable
és a dir
tu creus que millor
en una certa especialització
dels hospitals
perquè al cap i a la fi
ostres
la gent que té problemes d'ulls
al final se'n va anar a Barraquer
on està a Barraquer?
a Barcelona
i és privada
doncs plantegem-ho
una altra cosa
com ho gestionen
i si ho gestionen bé
la sanitat pública
no funciona
o hi ha coses
que no funcionen
i ho sabem
els que l'utilitzem
o coneixem gent
el que sigui
ara també
el plantejament
que té la gent
cara a la sanitat pública
és com una gran mamella
que em fa mal l'orella
i em em veia un 23
escolta
espera't 24 hores
i ves de mal cap
alerta
això també hi ha un abús
Tomàs tu
a veure
tot el que sigui
anar cap enrere
malament
això d'entrada
una cosa
és la racionalització
i l'altra
és
renunciar
a progressos
que hem tingut
i a veure
Joan 23
és un hospital
de referència
què vol dir
traslladar coses
a Barcelona
que perdrà
la condició
de ser hospital
de referència
i perdrà nivell
mirem també
una mica
quines són
exacte
és a dir
racionalitzem
per exemple
es tanquen
els quiròfans
de tarda
d'atenció
ambulatòria
o domiciliara
no sé com es diu
clar
és una mica
el que deia el Joan
tu
quan algú té alguna cosa
el que vol
és rapidés
si això generava
un servei
als pacients
i a la població
per tant
això
és un pas enrere
vull dir
racionalitzem les coses
i torno al que deia
vull dir
segurament
que la gent
que hi treballa
per tant
organitzada
en comitès
d'empresa
de personal
o com es digui
coneix molt millor
la realitat
que la gent
dels despatxos
que normalment
tot el que es planifica
de despatxos
sense estar de peu a terra
i el Xavier
ho coneix
i bueno
el Joan
per raons
de la seva feina
tot el que es fa
exclusivament
des d'un despatx
segur que està abocat
al fracàs
per tant
i parlem
de la participació
però segurament
que sortiran coses
que dir
ah
clar
és que
si ho hagués sapigut
home
però si ho haguessis preguntat
si ho haguessis mirat
no
i
tindríem molts d'exemples
no uns crimins en l'itzis
a tots els que dormim
ai
jo dic
treballem al despatx
no
jo dic
treballeu al despatx
però trepitgeu
aneu a peu d'obra
home
és a dir
fer feina al despatx
i de carrer alhora
aquí està la diferència
home
clar
de fet
el món de les idees
és el món de les coses
anem a buscar el plató
han de competir
en els hospitals
per exemple
no s'ha aprimat
l'estructura
de comandaments
intermitjos
de supervisions
de coordinadors
això no
a veure
realment
fa falta
en tota aquesta gent
o són
uns certs càrrecs
clientelismes
encoberts
gent ineficient
que no saben
imposar-la
no sé
però hi ha una cosa
aquest canvi
d'estructura
interna
de l'administració
perquè la pública
no deixa ser administració
aviam
tens una sèrie de gent
treballant allà
que són funcionaris
o són funcionaris
de carrera
això no s'arregla
en 15 dies
és una maquinària
molt lenta
que potser ho veurem
que ha funcionat bé
o no
d'aquí 10
15 o 20 anys
quan estiguem jubilats
o estem prejubilats
o ens hagin facturat
en qualsevol cas
el missatge
creu en vostès
que s'està traslladant
a les ciutadanies
que hi ha retallades
i que
aquests passos enrere
d'alguna manera
els hem d'assumir
perquè havíem arribat
a un
és una declaració
que no soc capaç
de solucionar-ho internament
així de clar
evidentment
si he d'estalviar
el més fàcil és retallar
però no
mira aviam
si pots racionalitzar
la gestió
i donar-li una eficàcia
superior
i un rendiment superior
amb aquesta rentabilitat
segur que tens
obtens el mateix estalvi
que tindries
de l'altra manera
sense perdre serveis
l'important és tenir l'atenció
i me'n recordo
per exemple
això de treure els serveis
d'urgències de nit
als caps
clar
això
des del punt de vista
per exemple
que els veïns
diuen
home
aleshores es tornen a col·lapsar
les urgències
de Joan XXIII
que moltes vegades
ja estan prou
col·lapsades
aviam
això són coses
que penso
que hem d'estar
amatents
a la situació
i hem de veure
com funcionen
si ho fan bé
o no fan bé
i la resposta
que té el ciutadà
de conscienciació
però abans ho comentaves
a veure
per un mal d'orella
anar a urgències
doncs escolta
amb un mal d'oïda
doncs potser tu pots aguantar
i anar l'endemà al cap
segurament
estem fent un abús
d'aquestes urgències
per tant
aquelles fórmules
que es van insinuar
del copagament
i aquestes històries
és que
per què no les podem fer
per què no
és que tampoc és tan greu
si són coses
més aviat simbòliques
i llavors
el que va simplement
per passar el dia
és que
ja me'n recordo
sí, és que els caps dels pobles
amb tot el respecte
la gent gran a l'hivern
van perquè estan més calentets
i a l'estiu
van perquè estan més fesquet
i allà fan la xerrada
els capitals igual
bueno, no cal que siguin de pobles
me'n recordo un cas
per allunyar-nos una mica
una persona indignada
perquè va estar hospitalitzada
i s'havia de comprar
les ampolles d'aigua
i diu
escolta
paga l'ampolla d'aigua
que t'estan posant
uns antibiòtics
que val una milionada
parlant d'antibiótics
clar, després ja tot el tema
de la despesa
en medicina
en medicina
aquesta sí que es pot racionalitzar
molt
això són els misteris
del Santíssim Rosari
la despesa farmacèutica
que és
impressionant
i que aquí sí que segurament
es podria atacar molt
no?
perquè jo no entenc
per exemple
el tema dels visitadors mèdics
per què ha d'anar
un senyor
a oferir un producte
i no entenc
el tema
dels bosses de viatge
i els congressos
a llocs estranys
hi ha coses
que a mi
potser sóc limitat
mentalment
però hi ha coses
que jo no entenc
la indústria farmacèutica
que sembla que és
molt poderosa
la culpa
com deia la monja
de les farmacèutiques
com els bancs
que citava abans
el Tomàs Carot
en fi
la setmana ens deixa
moltes altres notícies
hem parlat dels indignats
de tot el tema
de la sanitat
i des d'un punt de vista
estrictament local
ens deixa
el nou mandat
de l'Ajuntament de Tarragona
que ja arrencava oficialment
el passat dissabte
amb el nou equip
de govern ja
en marxa
un govern en minoria
encapçalat
pel socialista
Josep Feliç Ballesteros
que repeteix mandat
Tomàs
tu que n'has viscut
moltes situacions
polítiques
locals
a la ciutat de Tarragona
i en altres municipis
quina anàlisi fas
sobretot
del que va passar
en els dies previs
a la Constitució
de l'Ajuntament de Tarragona
quan hi havia el moment
de les converses
i de les negociacions
entre els partits polítics
i que els hi va costar tant
al final
has deixat clar
el panorama polític
ara que ha passat una setmana
com ho analitzes?
una mica
és el que hem comentat abans
ho ha dit el Joan
jo ho havia dit
en una altra tertúlia
abans que passés tot això
que és allò de dir
tens els indignats
a la porta de casa
que et reclamen
una sèrie de coses
i tu xules
mirant cap a un altre cantó
perquè dius
no deixa de ser
obsè
que es negocien
una sèrie de coses
a vegades
si amb amenaces
d'emoció
o si no
o si majories
i nosaltres sumem
quan és tan simple
com
o bé llistes obertes
o bé
com altres països
que dius
una cosa és votar llistes
i l'altra és votar
també la persona de l'alcalde
i per tant
la ciutadania
és qui eligeix l'alcalde
el més racional
és el tema
de la llista més votada
que si després
és legítim o no
va a veure
i en definitiva
totes aquestes negociacions
que no estan
que tampoc
són un paradigma
de la transparència
perquè es filtra adequadament
interessadament
hi ha interpretacions
maquiavèliques
i maniquers
per tant
l'espectacle
no és edificant
no vam donar
la millor imatge
la setmana passada
em sembla com a ciutat
ara
ara tenim l'oportunitat
de donar-ho
i esperem
esperem
que no passa
com el 87
és a dir
que realment
hi hagi el compromís
d'un govern en minoria
i a veure què passa
i tothom
arremant la mateixa direcció
que és
el futur de Tarragona
si realment
ens presentem per això
el futur de Tarragona
és fosc
però hi ha
a l'horitzó
reptes
com el 2017
com l'any que ve
capital de la cultura
catalana
una sèrie de coses
hi ha feina
per fer
una altra cosa
és que no hi ha
els diners
que caldria
però precisament
per això
la imaginació
és el millor patrimoni
i capital
que pot haver
quan no hi ha
diners
i l'objectiu
és la ciutat
Joan
com deia mon avi
para este viaje
no hacían falta
el Forjas
ostras
aquesta dita
l'han dit
aquests dies
s'ha comentat aquí
més d'un tertúlia
ho ha dit
hem estat tres setmanes
al Dragon Camp
amb una velocitat brutal
vull dir més
els que treballen
dintre de la casa
al final
potser
algun departament
ho ha fet
alguna porra
aviam qui manaria
deixaria de manar
però
segons anava passant
la franja horària
ens anàvem acostant
el dissabte
el canvi de nom
d'alcalde o alcaldes
era
cada estona
a mi m'ha fet gràcia
que companys
d'altres ajuntaments
em trucaven
i ara qui em manda
ja no sé què
li hem donat
entre tots
una imatge
una miqueta
poc edificant
esperpèntica
fins i tot
i el que passa
que ara entrem
en una situació
interessantíssima
i complexíssima
però potser
molt senzilla
hi ha un govern
en minoria
que són 12
i després els altres
sí que poden sumar
o deixar de sumar
en una situació
econòmica
social
política
de crisi
en molts aspectes
molt important
i aquí
no ha de badar ningú
o sigui que
d'ells dependrà
de tots ells
i també de la societat
de si fotem la ciutat
a les roques
on ens en sortim
i és un tema
de responsabilitat
que em sembla
jo vull creure
que l'assumiran tots
i actuaran
pel bé de la ciutat
Ja bé
A veure
tant de bo
per mi
tant de bo
la proposta
que va sortir
no vull dir
d'aquí
és igual
de govern
d'unitat
hagués fructificat
era una mica
el primer pas
de les llistes obertes
que comentàvem abans
algú
alguna formació política
va argumentar
que això només es fa
en temps de supercrisis
no sé què més volem
més que la que tenim
ara falta l'estat de guerra
Déu-n'hi-do
Tu series partitari
perquè era tu un govern d'unitat
jo hagués sigut
jo hagués sigut partitari
de fer llistes obertes
perquè
a veure
siguem realistes
les persones
que es presenten
hi ha unes
que tenen més vàlua
o més
professionalitat
o més capacitat
que d'altres
i és més fàcil
fer un equip de govern
entre més persones
això és directe
i en els moments que estem
la nostra ciutat
és una situació general
però la nostra ciutat
té una sèrie de reptes
que amb totes les forces
que a més en la campanya
és curiós
que tots
més o menys coincidien
amb els objectius principals
per tant
si coincidien
no hi ha cap problema
hi ha un ampli consens
a veure
el tema que comentàveu
si eres perpèntic o no
a veure
està clar que era legítim
que les forces
que no havien tingut
més vots
es poguessin sumar
i tot això és legítim
però és que s'ha fet
molt malament
o sigui
no és el que és
sinó el com
aquestes converses
que han tingut
les podien haver tingut
els primers 4 dies
a porta tancada
es tancaven
amb un hotel
allà en vulguis
i fins que no
treguessin la solució
no sortien
i llavors
seran els que van conversar
realment
estem a la caverna
que veiem una penumbra
però és igual
el problema és
com s'ha fet
que ha quedat
molt malament
que si les decisions
són de Barcelona
que si les decisions
al final
no saps
ni qui mana
ni qui manava
ni qui manarà
al final
és igual
som on som
i ha provalgut
per mi
el seny
al final
la qüestió
que tenia d'haver sigut
segurament
l'inicial
mana la llista
més votada
i estic d'acord
amb el que dèieu
sobre un període
molt interessant
a mi en general
mai m'han agradat
els governs
en majoria
perquè llavors
és un rodillo
però
els governs
en minoria
si saben pactar
cada qüestió
important
amb les forces
clar que sigui
sigui el PP
sigui Convergència
jo trobo que és
molt millor
perquè
el resultat
segur que serà
més bo
home que caldrà diàlogar
constantment
això
està claríssim
és més feina
per ells
però penso que
serà un resultat
més positiu
estadísticament
els resultats
que van sortir
eren potser
dels més difícils
d'assolir
i en conseqüència
la fórmula final
la solució final
era molt complicada
que on vaia parar
amb això
que o s'ho prenen
tots en sèrio
o prendran
tots molt de mal
sí sí
tots
tots eh
ahir Alejandro Fernández
en una seguit
d'entrevistes
que hem fet
aquesta setmana
amb els líderes polítics
ratificava
i deia
i assegurava
que ell havia
arribat
amb un acord
amb un principi d'acord
amb Victòria Forns
amb Convergència i Unió
per repartir-se
l'alcaldia
durant dos anys
el que després
la direcció nacional
les direccions nacionals
en aquest cas
de Convergència
doncs havien
d'alguna manera
impedit
aquest acord
aquesta prevalència
de la política
tarragonina
en clau tarragonina
o en clau nacional
Tomàs
com la valor
o com valor
expressament
aquest episodi
intern de Convergència
amb la direcció nacional
rebutjant
el que volia
aparentment
la direcció local
de Convergència
absolutament
desagradable
és un factor
d'estos
d'alimentar
la indignació
perquè dius
primera
una ciutat
sigui Tarragona
o sigui
la que sigui
no és moneda
de canvi
de res
per tant
és la ciutadania
sobirana
qui tria
i decideix
i dona uns resultats
electorals
que després
pacten
en clau
estrictament local
allà la responsabilitat
dels que pacten
però quan les negociacions
entren directrius
d'uns i dels altres
clar
això
dius
llavors que som
titelles
efectivament
som titelles
del sistema
partidista
del sistema
econòmic
i
de l'establissement
vaja
això
que deia
no no no
de les direccions
nacionals
és que no té sentit
si estem parlant
d'eleccions locals
però són locals
quan parlem
de les autonòmiques
em sembla molt
però és que
aquestes interferències
jo penso
que no es tindrien
d'acceptar
pels propis
comitès locals
de cada partit
però si les admeten
i els deixen
i els escolten
encara que sigui
per bé o per malament
jo penso
que estem
equivocant
la política
perquè és
completament diferent
la política local
de la política
autonòmica
de la política estatal
a veure
el de les llistes obertes
no m'atreviria
a plantejar-ho tan clarament
en política estatal
en la política local
claríssim
en l'autonòmica
possiblement tampoc
però amb la local
per què no
perquè no ens hem d'atrevir
a votar a les persones
si és que al final
el votant
vota a les persones
la majoria dels votants
la majoria
jo crec que més del 50%
de la gent
que vota
vota a les persones
voten una alcalde
o alcaldessa
voten una alcalde o alcaldessa
perquè els altres
malauradament
ni els coneixem
quasi bé
el que passa és que les sigles
també influeixen
és evident
Joan
que acabem
ni es pot fer
de forma exclusivament local
ni autonòmica
ni estatal
aquí les coses
vulguem o no
estan enllaçades
i són vasos comunicants
el problema és
saber quina és la fórmula
polinòmica
perquè això funcioni
i aquí està la cosa
en fi
veurem com evoluciona
aquest panorama polític
perquè realment
és molt interessant
s'haurà de parlar de tot
s'haurà de negociar de tot
i en fi
el camí
acaba de començar
aquesta mateixa setmana
avui fa una setmana
ja sabíem realment
com quedava
el panorama polític
després de tants dies
d'incertesa
i avui ho hem recordat
també en aquesta estona
de tertúlia
que hem compartit
amb el Xavier Climent
amb el Joan Menchon
i amb el Tomàs Carot
senyors
moltes gràcies
que vagi molt bé
aquest divendres
al cap de setmana
en fi
aquest estiu
ja tenim aquí
al damunt
i Sant Joan
que també el tenim aquí
a la cantonada
felicitat Joan
per una setmana
d'antelació
i el felicitem
gràcies
que vagi bé
adeu bon dia
a w Kriss
a 얘기를
a
a
a
a
va
a