Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Dilluns 25 de juliol, edició número 74 del programa Tothom
i de res fai de la temporada.
De fet, ja us ho explicàvem abans al sumari
que portem ja dues temporades en antena l'any passat,
els dixous al vespre i enguany els dilluns al matí.
Com sempre, intentant normalitzar el món de les discapacitats,
perquè com diu el nostre jingle, el nostre indicatiu,
tots som iguals i a l'hora diferents.
Avui us vull començar llegint una carta, un correu electrònic,
de fet, que ens enviava el nostre company Carles Balanyà.
I diu el següent, diu, hola, Miquel,
abans el transport de Tarragona a Reus
ho portava la companyia Hispano Igualadina
i tenia tres autocars de pis baix permanents a la línia.
I des que la companyia Montbus ha assolit,
ha absorbit la Hispano Igualadina,
diu, i porta aquesta línia,
entre moltíssimes d'altres,
va fatal d'accessibilitats.
Ens explica, avui dia 19 de juliol,
és el dia que ens enviava aquest correu electrònic,
diu, no he pogut pujar a Reus
perquè he estat des de tres quarts de nou del matí
i fins dos quarts de dotze a l'estació de bus de Tarragona
i cada vegada venia un autocar de Montbus
que o bé no era accessible
o bé tenia la rampa mecànica i no funcionava.
Diu, esclar, quan portava més d'una hora
ja tornaven a passar els mateixos autobús.
Total, dels tres autobusos, volgo, de pis baix
i plataforma manual que Hispano Igualadina
tenia a la línia Tarragona-Reus
i que Montbus segueix tenint
i que són els únics que van bé
i fallen massa vegades.
Diu, doncs cap dels tres
estan a la línia Tarragona-Reus.
Ara Montbus els destina a altres línies.
Ens explica que ell ha presentat la denúncia pertinent
a la Generalitat de Catalunya
al Servei Territorial de Transports de Tarragona
i que també havia de parlar amb el cap dels serveis territorials.
Diu, per a mi és molt greu que en lloc de tirar endavant
hàgim retrocedit
i ell té tota la família Reus
i necessita, doncs, sovint fer aquest desplaçament.
Diu, si des del tothom us podeu fer difusió d'aquesta notícia
nosaltres intentarem de totes maneres
de cara a la temporada vinent
doncs parlar també amb els responsables d'aquesta companyia.
Aviam què ens expliquen.
De moment hem donat sortida en aquest correu electrònic
que ens enviava, com dèiem, el Carles Balanyà.
De fet, doncs, hi ha persones
que evidentment es troben amb aquests problemes de mobilitat
i també amb aquests problemes de transports
com és el cas del Carles Balanyà.
Segueixi, se servisca, doncs, mode d'exemple
i per començar aquest darrer programa de la temporada
de l'Espai Tothom, els controls tècnics i el Joan Maria Bertran
i que us parla el Miquel González.
Molt bon dia, comencem.
Avui centrarem gran part del nostre programa
parlant d'una entitat que s'ha constituït Altafulla.
Ells el que volen és aconseguir una cadira de rodes bipedestadora.
Ara coneixerem què vol dir això.
Per un jove de 37 anys que arran d'una mort subita
ha partit greus lesions cerebrals.
Ara es troba en un centre per a grans discapacitats.
Ens acompanya, de fet, de seguida el saludem, el Toni Pons.
Després, escoltarem la segona part d'un reportatge
que us oferíem ara fa un parell de setmanes
que recuperàvem, de fet, fa ara fa un parell de setmanes
sobre el cinema i la discapacitat,
amb alguns exemples de pel·lícules
que han tractat el col·lectiu i el món de les persones
amb discapacitat.
Podeu continuar, tot i que nosaltres ens agafem unes vacances,
vosaltres podeu continuar enviant-nos correus electrònics
a l'adreça tothom.arroba.tarragonaradio.cat.
Podeu també continuar entrant a la nostra pàgina al Facebook,
a facebook.com barra tothom.
Som ja 240 amics.
I també al Twitter, a twitter.com barra tothom.tr,
uns canals que no descansen, no fan vacances aquest estiu
i que tornaran, després de Santa Tecla,
retornaran a l'octubre a la nova temporada de l'Espai Tothom.
Ara sí, entrem en matèria i anem a parlar del letxo.
Com us explicava el sumari,
Altafulla es mobilitza per un veí que va sobreviure ara fa un any
a una mort súbita.
És una situació que no és exclusiva del món del futbol,
tot i que aquí és on ha estat notícia.
Per parlar-ne d'aquest col·lectiu,
que ara el que volen és aconseguir aquesta cadira de rodes
per a aquest noi,
hem convidat el Toni Pons,
a qui ja saludem.
Toni, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Véns en representació, tot i això, de moltíssima gent,
perquè a l'entitat sou molta gent,
amb aquesta associació que ho...
Vaja, no sé si és associació,
si és grup d'amics...
Bé, és una cosa particular,
perquè en principi van coincidir unes quatre persones
que cadascú per la seva banda havia pensat
que s'havia de fer alguna cosa en aquest sentit
i va arribar un moment en què es van posar d'acord
i van parlar i ho van tirar endavant
i la idea és aquesta, doncs que aquesta iniciativa
que ells han tingut o aquesta idea
que segur que li ha passat pel cap a molta gent
i a moltes entitats
i llavors és mobilitzar-les a totes
per tirar endavant aquesta recollida de fons
a través de diferents actes
per comprar aquesta cadira.
En definitiva, és aquesta campanya solidària
que comentàvem.
Si et sembla, abans de parlar dels actes
o de tot allò que comencen a fer les activitats,
Toni, explica'ns qui és Juan Carlos Gutiérrez.
Bueno, el Juan Carlos és un noi d'Altafulla
que és conegut del poble
perquè com és normal en un poble petit com d'Altafulla
tots ens coneixem
i a banda d'això
ha participat sempre en moltes activitats del poble
com pot ser els castellers
amb Balgat de Foc
i amb moltes coses.
És una persona que feia vida d'Altafulla
i que tothom coneixia.
és una persona vinculada a moltes entitats del poble
com tu deies.
El juny del 2010
pateix una aturada cardíaca
abans de jugar a futbol sala.
Sí.
Bé, em sembla que potser havia començat
el partidat que estàvem fent
però vaja, no portava ni deu minuts
i ni tan sols estava jugant.
Estava fent de porter.
i bé, més que res
perquè no va ser un tema
que li vingués a fer un esforç ni res.
Va ser fortuit.
Li va passar allà com li hagués pogut passar mitjana abans.
Què va passar llavors?
A partir d'aquí?
Veig la nota de premsa que diu
que no va poder ser reanimat a temps
i això li va provocar diverses lesions, no?
Sí.
Doncs, a conseqüència
que va estar bastant de temps
fins que va arribar l'ambulància
doncs pateix una noxi cerebral.
Llavors, clar,
la mobilitat que té
és molt poca
i ell, per exemple, no es pot incorporar.
I és un dels motius
pels que volem comprar aquesta cadira
que és especial.
De fet, l'utilització d'aquests desfibriladors
els primers minuts
és molt important
per la reanimació d'aquests pacients
i en el cas d'ell, per exemple,
es va tardar força temps
a reanimar
i per això potser
se li van provocar aquestes lesions, no?
Sí, o sigui, van estar reanimant-lo
però fins que no van arribar
als serveis mèdics
va passar tant de temps.
Si hagués tingut allí...
Si hagués hagut un desfibrilador
doncs...
no ho podem saber del cert
però segurament hagués tingut
moltes possibilitats
de no tenir aquesta afectació.
Però és important
no tenir aquests desfibriladors externs
automàtics
som dèiem independències esportives
més encara
quan el preu dels aparells
sembla que no és excessiu.
Diu vosaltres
que és entre els 900
i els 1.200 euros, no?
Sí, a més
som bastant més fàcils
de fer servir que abans
i no és necessari tenir
massa coneixements
amb uns cursets
doncs és suficient
com per saber-lo fer a anar.
I la idea és que
que es vagin
o sigui, que es vagin
comprant desfibriladors
perquè no es donin
aquestes situacions.
De fet, llegíem aquest matí
al periòdico
una notícia d'ahir mateix
on explicaven
que una xarxa
de 6.000 desfibriladors
evitaria el 25%
de morts sobtades
comparant
amb el miler d'aparells
que hi ha actualment
a Catalunya
on només sobreviuen
el 2%
dels afectats.
Suposo que com a plataforma
com a grup d'amics
com a entitat
també reivindiqueu
aquest titular
que acabem de...
Sí, és un dels objectius
que també s'han posat
a dins de la finalitat
de l'associació
que és
l'objectiu principal
comprar aquesta cadira
i l'altre
doncs
sensibilitzar
sobre el tema
del desfibrilador.
Expliquem tot això
perquè també els nostres agents
coneguin
que
doncs que
els primers minuts
de reanimació
d'aquesta mort súbita
doncs són els que realment
marquen
el que després passarà
com és el cas
del que li va passar
al Juan Carlos Gutiérrez
també més conegut
com el Letxo.
Et deia que en aquesta iniciativa
no estàs sol
de fet
hi ha molts companys teus
que
doncs
que hi
que hi participen
nosaltres
ens n'hem assabentat
també per un company
de la casa
el Josep Sunyer
ell
no ens ha volgut
de fet
no ens ha volgut
bé no ens ha volgut parlar
no ha volgut
entrar
diu
que parli
que parli el Toni
que ho expliqui
que ho expliqui ell
doncs
anem a parlar
exactament
del que ja heu fet
fins ara
doncs
què s'ha fet
per aconseguir
aquesta cadira
de rodes
el primer acte
va ser
a la jornada
bueno
en una diada
que el que va haver
a Altafulla
va ser el dissabte
17
i
i
bueno
hi havia l'actuació
que es fa cada any
amb els cigars de Tarragona
Vilafranca
i els castellers d'Altafulla
i
la barra que es col·loca allí
el bar que es posa
doncs
que el porta
no el gestiona
els castellers d'Altafulla
van dedicar
el 50%
de la recaptació neta
doncs
a l'adquisició
de la cadira
i després també
bueno
hi ve una guardiola
que
es va anar
passant per la plaça
i també
es van recollir diners
i avui que tenim una reunió
doncs
l'obrirem
i sabrem
el que vam recollir
estem parlant
d'una cadira
bipedestadora
clar
els nostres clients
diran bé
una cadira de rodes
els que
els que més o menys coneixen
doncs
el món de les persones
amb discapacitat
saben
que en aquests casos
doncs
la seguretat social
cobreix
la necessitat
d'aquesta
d'aquesta cadira de rodes
en el cas
que sigui
ja sigui manual
o sigui elèctrica
per què
en aquest cas
s'ha de buscar
una font
d'ingressos
externa
o afegida
en aquest punt
perquè ell ja té
una cadira de rodes
sí
però
com t'he dit
té la mobilitat
molt reduïda
ell no es pot incorporar
llavors
aquestes cadires
el que fan
és que
durant unes hores
el poden mantenir
de peu
amb la qual
és molt
és necessari
per
la seva
qualitat de vida
o perquè
això el que fa
és que
els ossos
doncs
no
no
o sigui
no noten
tant
els efectes
d'estar
amb l'estat
amb el que està ell
llavors
és que tampoc
ho sé exactament
d'una forma tècnica
però és a nivell
doncs
de
de calci
i tot això
o sigui
la postura idònia
perquè els ossos
doncs
es mantinguin
més bé
doncs
és que
estigui aixecat
durant unes hores al dia
realment
aquesta cadira
és necessària
per la seva salut
de quin preu
estaríem parlant
de
què caldria aconseguir
per
les cadires van
des del 5.000
fins al 12.000
on arribarem
no ho sabem
però l'objectiu
és 12.000
el Juan Carlos
ara resideix
en un centre
per a grans discapacitats
de Tarragona
i
doncs
com dèiem
necessita
aquesta cadira
a banda d'aquests
d'aquests actes
que ens heu comentat
podem avançar ja
d'altres coses
que
sí
que podem fer
perquè veig aquí
un concert solidari
un remullet
a la piscina municipal
durant la primera
quincena d'agost
què ens es pot
el 6 d'agost
a la piscina municipal
d'Altafulla
es farà un remullet
pel leixo
i el dia
13 d'agost
es farà el concert
aquest solidari
i després
doncs es van fent
hi ha altres actes previstos
doncs
com hi ha concerts de jazz
també
també estem
mirant
si pot haver
algun tipus
de carrera
d'al·latisme
diferents actes
anem treballant
una mica
sobre la marxa
perquè
fins fa
això fa temps
que es mou
però fins fa poc
no vam conèixer
quina era
la necessitat real
que tenia
l'etxo
perquè
des que va tenir
l'accident
fins ara
ha passat
per un perible
i ara que ja
està en una situació
més o menys definitiva
doncs ja sabem
el que necessita
i
ara que ho sabem
doncs volem anar ràpid
per això et dic
que anem treballant
sobre la marxa
tot i això
conteu també
amb el suport
de moltes associacions
i entitats
d'Altafulla
s'han
s'han també
afegit
amb aquest
amb aquest grup
suposo que ho valoreu
positivament
sí
és que
no sé si
s'hi din alguna
perquè potser
m'en deixo d'altres
però si hi ha
moltes entitats
jo tinc aquí
les que hi ha
a la nota de premsa
on diu
el ping-pong
els atletes
la penya barça
els diables
les ampes
del col·legi
la portalada
i el
roquissà
la coral
i el futbol
entre d'altres
suposo que n'hi ha
d'altres
i després també
bastants particulars
que
ens ho fan saber
a través del facebook
que
tenim
una pàgina
de facebook
que és
moutepellletxo.com
i allí
si ho visiteu
podeu veure
tota la gent
que s'hi ha afegit
i molts que donen el suport
i que ens diuen
que estan a la nostra disposició
pel que necessitem
Explica'ns això
de què fa
un cap de setmana
es va situar
el lema
de la campanya
amb moutepellletxo
al sostre de Catalunya
a la pica d'estats
Sí, això va ser
perquè
un dels membres
de l'entitat
precisament el teu company
el Pep Sonyer
va anar
a la pica d'estats
i es va endur
el logotip
i es va fer
una foto allà dalt
per donar ànims
i força
a tot el col·lectiu
Jo crec que
el podem saludar
el Josep Sonyer
Explica'ns-ho tu
perquè clar
acaba d'arribar
ara mateix
i a mi sí que m'agradaria
saludar-te
que ens expliquis
aquest punt
perquè clar
tu a banda de treballar
a Tarragona Ràdio
de ser periodista
company d'aquesta casa
formes part
també d'aquesta
d'aquesta entitat
Josep, bon dia
Bon dia, Miquel
Aviam, explica'ns això
de la pica d'estats
Com va anar?
Bon dia, Toni
Bon dia
Això va ser
mira, això que va dir el Toni
s'aprofitar
alguns actes
que ja estaven programats
d'altres que farem de nous
i aquest de la pica
estava programat
és a dir, nosaltres ja teníem
intenció d'anar a pujar
a la pica d'estats
i ens va semblar
que era oportun
portar el lema
el lema monogotí
que va fer precisament el Toni
portar-lo al cim de Catalunya
com a mostra simbòlica
d'on volem arribar
més enllà possible
per aconseguir
aquesta cadira
a la pica d'estats
vam fer una fotografia
allà al cim
de la pica d'estats
vam fer també
una fotografia
al refugi
de la Vall Ferrera
on també es va mostrar
el nostre suport
per la campanya
i tot plegat està
com deia el Toni
el grup del Facebook
de Moute pel Letxo
que és un grup
que ve a ser anat
a afegir moltíssima gent
ara som de moment
el van crear fa poc
però som ja 150 persones
i a mesura que
és una pàgina de fet
és un perfil
facebook.com
barra Moute pel Letxo
si els nostres clients
es volen consultar-ho
doncs facebook.com
barra Moute pel Letxo
amb dos L's
i allà podeu veure
aquestes fotografies
i tota la gent
que s'hi ha afegit
de fet particulars
empreses
entitats
moltíssima gent
que són els que treballeu
per dur a terme
aquesta iniciativa
per aconseguir
aquesta cadira
i també imagino
que per altres objectius
com dèiem abans
com dèiem abans
el Toni
també per aconseguir
que s'apugi
el nombre
de desfibriladors
que són tan importants
en les instal·lacions
esportives
no?
De fet
s'ha aconseguit
això és important
dir-ho també
que a través de la campanya
que l'Ajuntament d'Altafulla
hagi pogut
fer accions
perquè l'Altafulla
finalment disposi
d'un desfibrilador
això
de fet seran tres
seran tres
que tindrà l'Ajuntament
fa un any
no n'hi havia cap
i ara doncs
em podrà disposar
de tres
doncs bé
arran de la campanya
de moviments
de reunions que s'han fet
l'Ajuntament ha pogut
aconseguir això
també hem de dir
que l'Ajuntament
des d'un primer moment
ha col·laborat
moltíssim amb nosaltres
el nou govern
format
de les eleccions
i que a més a més
també s'han compromès
a aportar
una notació econòmica
important
per la campanya
és a dir
que també estem
en aquest tipus
d'enhorabona
i Toni
la família
del Juan Carlos
què hi diu?
us dona suport?
està al vostre costat
també?
han preferit
mantenir-se una mica
més al darrere?
sí
sí
bueno
sí que ens
donen suport
hem parlat
amb la parella
que és amb la persona
que tinc més contacte
amb els germans
i sí
ens han dit
que endavant
i cap problema
sobre això
el que vull aclarir
és que
per un tema
de transparència
el que fem
és
tot el que és
la recaptació
i
també
en certa manera
els actes
la família
no hi participa
activament
organitzant
o
accinem aquests diners
sinó que
els gestionarem nosaltres
i clar
quan s'hagi acabat tot
presentarem
l'estat de comptes
però el que volem
deixar molt clar
és que no hi ha
cap interès
de la família
en gestionar
això
sinó que ho farem
nosaltres
doncs una molt bona
iniciativa
la que ens proposen
el Toni Pons
també el nostre
company Jusuf Sunyer
des d'Altafulla
aquest
mou t pel letxo
recordem també
el facebook.com
barra mou t pel letxo
suposo que
les persones
que ho desitgen
a nivell particular
també poden
realitzar les seves aportacions
o a nivell
de comerç
i de fet
tan bo no és que
es demani
directament
a la gent
sinó que participin
en aquests actes
amb petits donatius
participant
i que es pugui aconseguir
d'una banda
la cadira
bipedestadora
i després també
aquests objectius
seria l'objectiu final
seria aquest
no Jusuf?
doncs sí
és aquest
però oberts
a tothom
és a dir
que tothom que vulgui
col·laborar
estem oberts
a través del grup
de facebook
que puguin col·laborar
amb nosaltres
en de fet
hem tingut molts
establiments del municipi
que ja han dit
que podem comptar amb ells
com deia el Toni
a nivell particular
però és a dir
que estem oberts
a qualsevol
que vulgui
posar el seu gra de sorra
assistint als actes
o fent donacions
directes
és a dir
que al cap de fi
és tard
d'això
de recaptar
si hem de penjar
un número de comptes
que s'està creant
perquè la gent
que vulgui fer aportacions
doncs sàpiga
recordem que
no només aquesta iniciativa
és del Toni Pons
i el Jusuf Sunyer
ells hi posen veu
però són moltíssima gent més
la que està darrera
d'aquesta iniciativa
d'aquest grup d'amics
d'aquesta entitat
del Mouté pel Letxo
Toni Pons, Jusuf Sunyer
moltíssimes gràcies
per assistir
als estudis
de Tarragona Ràdio
Sunyer
ens retrobem
ens retrobem
exacte
Fins ara
Toni moltes gràcies
endavant amb aquesta iniciativa
i doncs
també per donar
el testimoni
i enviem també
una salutació
a la família
i al John Carlos Gutiérrez
moltes gràcies
Després de parlar
del Mouté pel Letxo
és moment de recuperar
aquell reportatge
aquesta segona part
del reportatge
on us explicàvem
les connexions
o diverses pel·lícules
relacionades
amb el col·lectiu
de les discapacitats
i obrim el segon bloc
del nostre programa
continuarem repassant
aquelles pel·lícules
que fa alguns dies
comentàvem
parlàvem de cinema
amb discapacitat
i fèiem un repàs
per aquelles pel·lícules
que han sigut
importants
si menys no
que han sigut
representatives
de la discapacitat
al cinema
l'última que recordàvem
és aquella pel·lícula
d'Antonio Mercero
que tractava
sobre l'Alzheimer
concretament
I tu quién eres
amb aquesta pel·lícula
acabàvem
fa alguns dies
la secció
i ara m'agradaria
comentar-ne
unes altres
que ens faltaven
per explicar
i també
algunes recomanacions
que ens han fet
els nostres oients
comencem parlant
del Truco del Manco
de Santiago a Zanou
una pel·lícula
que explica
la història
d'un rapero
per dir-ho d'alguna manera
amb paràlisi cerebral
que li dificulta
la mobilitat
i amb un somni
el seu somni
és construir
un estudi
d'enregistrament
propi
on poder produir
la seva música
a mi
no em digues
que no es pot
amb aquesta frase
aquest és el principi
que guia la pel·lícula
i la vida
d'aquest noi
una lluita
entre el fatalisme
i l'optimisme
darrere d'un somni
hable de nuestro estudio
un estudio profesional
con toda su pijadita
és partidista
que si es pot
Aquesta frase que escoltàvem al final és el principi que guia la pel·lícula, com us deia.
Canviem ara de terme, canviem també de discapacitat i anem a parlar de A cegues,
de Fernando Meirelles, una adaptació al cinema de la novel·la de José Saramago,
assaig sobre la ceguesa.
Un home es queda sec, sobte, quan condueix el seu cotxe de treball cap a casa.
Clar, de cop i volta, tot el seu món es converteix en una nebulosa inquietant.
Una després d'una altra, cada persona que es creu en ell,
doncs correrà la mateixa sort en un moment determinat.
Más del 90% de la población ha resultado infectada por una epidemia de ceguera.
La enfermedad blanca es altamente contagiosa.
No presenta indicios visibles de trauma ni síntomas.
No tiene cura.
Conciudadanos, dada la gravedad de la situació,
nuestra única solución es el aislamiento.
Que Dios nos ampare.
Solo hay algo peor que la ceguera.
Es ser la única que puede ver.
Doncs, Déu n'hi do, quin tràiler, quin tall de veu que hem agafat d'aquesta pel·lícula.
Es tracta d'una reflexió sobre la societat, la naturalesa de l'ésser humà,
quan tot el món és igual, amb les mateixes incapacitats.
Ells es veuen desemparats en un món sense ordre, on impera el salvagisme.
Com sentíem al tràiler, només una de les persones és capaç de veure.
Una pel·lícula realment recomanable.
Canviem i anem a una de les darreres produccions,
per no dir la darrera que ens costi almenys,
que tracta sobre la discapacitat.
Es tracta de Jo Tambien, dirigida per Álvaro Pastor.
És una de les darreres pel·lícules que aborden el tema de la discapacitat, com us deia.
Explica la història de Daniel, encarlat per Pablo Pineda,
un jove sevillà de 34 anys,
el primer europeu amb síndrome de Down,
que ha obtingut un títol universitari.
Que chica medianamente normal,
¿se interesaría por un chico como Daniel?
Ángeles, tu hijo no es un estufo.
No sabes nada de mí.
Porque me hace sentir normal.
¿Y para qué quieres ser una persona normal?
En aquesta pel·lícula s'aborden qüestions,
com heu sentit també el tall de veu,
d'acceptació personal i sobretot d'acceptació de cara a les altres persones.
Els nostres agents també ens han recomanat algunes pel·lícules,
films com, per exemple,
Sol en l'Oscuritat, Belinda, Hilary and Jackie,
o A Primera Vista,
on és una pel·lícula també de l'any 1997,
protagonitzada pel mateix actor que encarnava el protagonista de Ghost,
i on un noi sec recupera la vista.
I allà podem veure molts dels problemes, entre cometes,
que es troba quan recupera aquesta visió.
Aquests són alguns exemples.
També ens escrivia al nostre Twitter el Toni,
i ens recomanava mi pie izquierdo,
i diu que recorda especialment com la seva mare li explicava
que en aquella pel·lícula sortia un tollido,
i diu que no li agradava gens aquesta paraula.
Recordem que era una pel·lícula on un noi que li mancava un peu
doncs aprenia a pintar amb el peu esquerre.
D'altra banda, el Jaume Margalló també ens recomanava Freix,
de la qual també n'hem parlat,
i diu que reflexa moltes coses que encara passen avui dia.
Però la discapacitat també ha estat protagonista de comèdies
tals com No me xilles, que no te veo,
on s'ajuntaven un sec i un sort.
I també la pel·lícula Va ser que nadie es perfecto.
Pero, tío, ¿qué pasa? ¿Que estás ciego? ¿Qué te pasa?
¡Ey, corre, barra el metro!
¡Ay, no, qué putada! ¡Sí, que no puede!
¡Gracios, eh!
Doncs fins aquí aquest repàs a diverses pel·lícules
que va a Berlent sobre discapacitats.
Podeu continuar recomanant nos pel·lícules
al Facebook i al Twitter
i al nostre còrreo electrònic, en parlarem.
I ara ja ve a ser el moment de posar el punt i final
d'aquesta edició del Tothom.
És moment de posar el punt i final d'aquesta edició del Tothom
i també de la temporada.
Hem estat amb vosaltres cada dilluns
a partir de les 11 i alguns minuts del matí.
De fet, ho deien començar 74 edicions de l'Espai Tothom.
Hem intentat tractar l'actualitat del món de les discapacitats
relacionat sempre, d'alguna manera, amb la ciutat de Tarragona.
Hem intentat donar veu a diferents associacions.
demanem també disculpes si algunes no ho hem aconseguit.
De fet, nosaltres treballarem per continuar l'any vinent,
per continuar a oferir-vos aquest espai de ràdio.
Us fem també la crida a que tothom qui ho vulgui
col·labori i comparteixi les seves inquietuds,
les seves coses, els seus temes amb nosaltres.
Ha estat un plaer.
Una salutació molt cordial de qui us parla,
Miquel González, a la part tècnica del Joan Maria Bertran.
I recordeu que la discapacitat és d'allò més normal.

El arco iris, yo te lo pintaré con mi poesia.
Si no puedo correr siguiendo al viento,
seguro que lo alcanzo en tu sonrisa.