Fins demà!
Sí, home, havia d'atendre les necessitats de la criatura.
Avui ja el tornem a tenir aquí amb nosaltres per parlar de les estrenes de la setmana.
Però abans, com sempre, us proposem el concurs de les bandes sonores.
De quina pel·lícula és aquesta banda sonora?
Podeu trucar al 977-24-4767.
977-24-4767.
I tenim ja la primera trucada.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Mònica Pujol.
Mònica Pujol, què tal?
Bé, bé, anem fent.
Saps de quina pel·lícula és o què?
Espero que sí, si no m'equivoco...
Home, és molt fàcil, no?
Et té.
Et té?
Et té.
Molt bé.
Molt bé.
Era fàcil aquesta Juanco David, eh?
Sí, però tocava.
Aquesta setmana tocava.
Aquesta setmana tocava.
Ara ho explicaré.
Mònica, tens un tiquet per anar als dos cineves gavarres?
Un dos per un?
Vale, moltes gràcies.
A tu per trucar.
Adéu, bon dia.
La Mònica que s'emporta aquest tiquet dos per un.
Home, avui hem posat aquesta perquè s'hi adiu una miqueta amb una de les estrenes de la setmana,
que va d'estraterrestres, eh?
Sí, sí, absolutament.
Bueno, Juanjo.
Sí, però és otro rotllo, eh?
Sí?
Sí, sí.
A veure, de quin rotllo és?
Doncs quina pàbico tenim?
A veure, sí que va de dos amigos que són, bueno, unos fricazos, però friqui en l'aspecto despectivo, incluso, no?
A veure, sí que van de feria en feria en els Estats Units, de feria en feria del cómic i tal,
son unos un poco plastas, unos pringados, y se encuentran un alienígena que se escapa del Área 51
y les pide que le lleven a tal sitio, a su nave, para poder volver a su planeta y tal,
y resulta que el alienígena es un grosero insoportable, políticamente incorrecto, engreído, vacilón, es lo peor.
Y bueno, ahí está el sentido del humor de la película.
Evidentemente no tiene nada que ver con E.T.
No tiene...
No, no, no, no t'ha de saber, eh?
Però vaja, era la gràcia aquesta, com que és també un extraterrestre, eh?
Un extraterrestre, pou, així es diu, eh?
David, què et sembla aquesta...
Doncs mira, no l'he vist, però clar, el fet de tindre aquest duo de còmics britànics,
que és el que formen el Nick Frost i el Simon Peck, doncs, bueno, d'entrada...
A veure, el tràiler em va resultar graciós, entre cometes, o sigui, em va semblar una mica
aquesta línia paròdica, no?, de que d'entrada te pots riure o pots connectar o deixar de connectar.
Evidentment no té res a veure amb E.T., estem parlant del que diu el Juanjo, que és una pel·lícula friqui,
i el que m'ha sorprès una miqueta és això, no?, d'agafar el director.
El Nick Motola va ser el director de l'Aventura Land, una pel·lícula que no estava gens malament
per la part intimista.
I també director d'una pel·lícula que aquí pusimos muy bien, Super Salidos.
Ah, i està bé.
A pesar del títol.
Deu títol, no?
Sí, Super Salidos fue una buena pel·lícula.
Però, bueno, que té la gràcia una miqueta de ser continuadora d'aquests Men in Black,
no?, en certa manera, sense tindre res a veure, però seguint aquest top paròdic de pel·lícules
que, bueno, que a l'estiu ens arriben moltes i no totes amb qualitat.
Jo, el tema, per exemple, audiovisual d'aquest extraterrestre prototípic,
que a més és un fumeta i que en el trailer es veu que va ser assessor del govern dels Estats Units
des de l'any 47, o sigui, té tot un paper, doncs em va semblar convincent.
Tinc a veure la pel·lícula, evidentment, per fer una crítica molt més solvent.
Però, bueno, és una exploració simpàtica.
O sigui, dintre de tot l'elenco d'estraterrestres humorístics que tenim al món americà, no?,
doncs pot entrar a formar part en totes les lleis com un personatge prototípic.
Habría que avisar, és que en el trailer se ve molt de risa, parece incluso para niños.
No.
Realmente no és para niños, és una pel·lícula molt bruta.
Sí.
Estamos hablando de un humor políticamente incorrecto en plan torrente.
Sí, sí.
De paraules d'aquelles que...
Lo que passa és que en España es fa torrente i és casposo i es fa en Estados Unidos...
I és guai, no?
I és guai, no?
Pero estamos hablando de ese nivel de violencia verbal, no?, y de políticamente incorrecto.
Está por ahí, ese nivel.
És bastante bruta.
Quien la quiera ver y quien lleve a sus hijos, oye, o sea, que hagan lo que quieran,
pero que luego no se asusten.
Sí, sí.
Que el de Estraterrestre empiece a decir animaladas, temas racistas, de todo.
El Frost y el Pec, que son los guionistas, que van estar darrere también de la Tombis Party,
i de películes, són uns humoristes gruixuts.
O sigui, però d'alguna manera el seu terreny té un punt escatològic, té un punt salvatge.
I bueno, de veritat, o sigui, a veure, ells comentaven en una entrevista que fa poc vaig poder llegir
que el seu homenatge a ET i aquests encuentros a tercera fase, doncs és aquesta pel·lícula.
Això sí, en tot el sentit d'humor, destroyer, que són capaços els seus memes perverses de fagocitar.
Anem a veure com són aquesta pel·lícula.
Ah, dios, és increïble.
Vamos a fer l'àrea 51.
Eh, hola.
Soy Paul. Necesito vuestra ayuda.
No sé, vamos con mucha prisa.
¿Qué te pasa, Clay?
Hay un alien en la cocina preparando bollos y café.
¿Querías té?
No, no quiero té.
¡Uy, me pelada!
¿Y si al despertarnos le pillamos insertándonos una sonda por el ano?
No hacen eso.
¿Alguien quiere uno de estos?
¿Eh?
¿Eh?
Soil, informe.
Estoy cerca y lo noto.
En 24 horas deseará no haber pisado jamás el planeta Tierra.
Quiero a ese cabronazo verde muerto ya mismo.
¿Qué tal?
Hay una chica ahí fuera.
No, no, no, no puede ser del espacio.
No es posible.
¿Está mirando?
¿Está mirando allá?
Tenía a mi gente preparada a tope para recogerme.
¿Y qué pasa si te pillan?
¡Arranca, arranca, arranca!
Me rajaran el cerebro.
¡No!
Se me está cortando el rollo.
Es un petit tast d'aquesta película,
que podreu veure aquest cap de setmana als cinemes.
En tot cas, recomanable, no?
D'aquelles per passar l'estona.
Bueno, en realidad, acabo de...
No había oído el tráiler.
Me parece un doblaje malísimo.
Sí, no sé.
Los actores estos...
Es que cuando hay actores ingleses
yo creo que hay que verlas en versión original.
En versión original, ¿no?
Sí, porque estos dos actores son geniales
en versión original, tienen un acento inglés.
Y además tienen la voz muy grave.
Les han puesto una voz de chichinabo.
Y la verdad es que la voz que le han puesto al alien,
yo no sé.
Es como el típico plasta de la fiesta haciendo imitaciones,
que no hace ninguna gracia.
Lo ha clavado, Juanjo, ¿eh?
Lo ha clavado, lo ha clavado.
amb les dues paraules.
Lo ha clavado.
Molt bé, doncs, bueno,
és una de les recomanacions o estrenes de la setmana
que trobareu a la cartellera cinematogràfica.
L'altra pel·lícula que també s'estrena aquest cap de setmana,
aquest divendres, és Templario.
Què tal pinta aquesta pel·lícula?
Una de les estrenes grans de la setmana?
Mira, jo tinc una certa por i reticència.
D'entrada he vist un tràiler molt petit i molt insubstancial,
que no et dona cap tipus d'al·licien per anar a veure-la.
El que sí que penso és que Templario intueixo que és una pel·lícula
que agafa una miqueta el to d'una sèrie de televisió,
que és l'espartacus, sang i sorra,
i que és plena de violència, de sang,
d'una mica fer una alegoria de...
Bueno, feta amb certa gràcia,
perquè he de veure que espartacus m'agrada,
jo la vaig seguint sense voler emular en cap moment
el joc Clàudio del seu moment,
que era una obra mestra i era una història interessant.
El que passa és que es basa en una batalla
que jo tinc certa estima,
que és el setge del castell de Rochester,
que és un fet històric
i que va ser un dels fets més sanguinaris
pel 1200...
Bueno, pel·lícula medieval...
Medieval, segle XIII.
I que, bueno, penso que va una miqueta dirigida
cap a aquest tipus de pel·lícules
que el que busquen és captar
el que seria l'atenció de l'espectador,
però a cop d'impacte.
Una miqueta aquesta és la idea i la intuïció
que jo tinc d'aquesta pel·lícula.
El seu director, Jonathan Englis,
ara mateix no ve a cap referència audiovisual
de cap pel·lícula seva.
Llavors no tinc prou salicients
o prou agrediments
per poder fer una crítica més...
A veure...
Un moment, un moment.
És que me acabo de dar un susto tremendo.
Ah.
Ahí ara.
Estábamos hablando de Templario
que a mi la verdad es que me hacía gracia verla,
pero acabo de ver
qué otra película ha dirigido este hombre.
És que aquest és un tema clau, eh?
Y es una de las peores películas
que he visto en mi vida,
La leyenda del Minotauro.
Vale.
Però és una película que la ves
i de vergüenza ajena.
O sea, no és en plan
Ai, és que tu sabes mucho de cine,
tu ves...
No, no.
És una película que cualquier persona
que la vea da vergüenza ajena.
És como...
Y el Minotauro luego resulta
que és una especie...
¿Os acordáis de los monstruos
de los Power Rangers?
Sí.
Ese és el Minotauro,
de la leyenda del Minotauro
de este hombre.
Y és del 2006, eh?
Que el 2006
las cosas hechas por ordenador
son mucho más baratas
y las puede hacer cualquier otra.
Pues no.
Este se empeñó en hacerlo
con el muñeco de los Power Rangers.
Y yo de verdad,
sinceramente,
es de las peores películas que he visto, eh?
¿Verdad?
En plan...
Sí, sí, sí.
En plan Nube Ball
y todos estos.
Bueno, el peor director,
según Salguns,
de la historia del cinema.
Lo que no entiendo
es cómo el peor director
de los peores directores
que hay en el momento
consigue
que le haga un protagonista
a Paul Giamatti.
Sí, eso es lo que...
Que es uno de los mejores actores
del momento.
Com s'entén, això?
Ja vam comentar
que el tema de la pasta,
o sigui, dels calets,
són...
A cop de tabonari, eh?
Jo ho explicaria
d'aquesta manera.
No ho sé.
A veure,
jo d'entrada ja et dic,
el trailer
no em va donar
cap element
que digués
hi ha licients
per veure aquesta pel·lícula,
més enllà
del protagonisme
de l'actor,
però és que
el que és la història
em pot interessar,
però ja m'estic veient
que anirem a veure
una pel·lícula d'aquestes
de molt d'impacte,
molt soroll,
molt de sang,
molt de fetge,
però poca substància.
No, escutem com sona
aquesta pel·lícula?
Escutem-ho.
Temporio.
que es la pel·lícula d'aquestes
que es la pel·lícula d'aquestes
Se castigarà sin piedad.
Por cada muerte se paga un precio.
Y yo voy a hacer que paguen por la tuya.
Hay que parar a este rey.
No tenemos tropas para luchar contra el rey.
Yo cuento con algunos hombres.
Reclamamos este castillo en nombre de la rebelión.
¡Albany! ¡Este castillo me pertenece!
¿Tenemos menos de 20 hombres?
Si vienen, tendré que aprender a usarla.
Yo lucho para que tú no lo hagas.
¡A cubierto!
¡Golpéales! ¡Fuerte!
¡Yo nací para ser rey!
¡Atacadles con fuego!
¡Diles a tus rebeldes que abran las puertas!
¡No nos sentiremos!
¡Golpéales!
¡Golpéales!
¡Golpéales!
¡Golpéales!
Tempario, esta película protagonizada por Pau Gemátic
Arriba aquest cap de setmana al cinemes.
Per tant, bé, almenys Pau Director no ens acaba de fer massa bon pes.
A ver, a veces un buen productor coge un director malo y le dice lo que tiene que hacer y la cosa más o menos sale.
A ver, no es una película, a mí la verdad es que tengo algo de ganas de verla.
Porque, bueno, es una película que no te reclama mucha atención y tal.
Es violencia, que a veces es divertido.
Sí, sí.
Sinceramente.
Cinematográfica ben parlant, siempre.
Y los actores, tanto Paul Giamatti como James Purefoy, es este hombre que había hecho.
Era, en la serie de Roma, era Marco Antonio.
Es un actor de método y es un buen actor.
Sí, sí, hizo hace poco Salomon Kane, una película que no estaba mal.
Un còmic, un còmic audiovisual, però una película que veus sense pretensions, que potser el que diu Juanjo té raó.
O sigui, ens trobem d'entrada, fem una crítica, sense haver vist la película que té un cert grau de risc.
Ara bé, tenim molt clar qui l'ha dirigit i tenim molt clar cap a qui va dirigida.
És una película d'estiu, és una película que s'ha estrenat no amb voluntat de transcendir, sinó amb voluntat que la gent s'ho passi bé.
I és un producte.
O sigui, és un producte d'aquestos que tindrem molts d'aquí a finals de l'estiu.
Ens arribaran moltes pel·lícules d'aquesta mena, però que potser passes una bona estona veient massacrades a tope.
I home, a mi em fa certa gràcia, a mi això coincideix amb el Juanjo,
les pel·lícules del medievo i tot això, perquè tenen aquest punt històric, a vegades molt cinematogràfic, molt de Hollywood,
però que bé, que indultablement és un, bé, te pot fer passar una bona estona ben acompanyat.
Els dos protagonistes són molt bons actors i és una pel·lícula te la poden salvar.
Sí.
I bé, a veure, amb el dineral que val el cine hoy en dia, doncs, hombre, hay que pensárselo.
Però bé, si se tiene tiempo y tal, y apetece, ¿por qué no?
Exacte.
de les propostes Templario, que s'estrena aquest divendres.
Què us sembla si escoltem la següent banda sonora?
D'acord.
Ens queden uns 10 minuts pel punt de la una del migdia.
Som-hi.
seiner t'ischeดure.
I'm going to be a mighty king, so enemies beware.
I ja tenim la següent trucada.
Hola, bon dia.
El seu nom? Angelina Boronat.
Angelina Boronat, què tal? Bé.
Vostè sap quina cançó és? Imagino.
A veure... El rei León?
Molt bé.
Molt bé, aquesta trucada. Home, és un clàssic del Disney, també, aquesta, eh?
Sí, sí, és que com que em veia amb els crius, amb els nets...
Ja s'havia quedat, això, eh?
Semblat que era el rei León.
Era aquesta. Molt bé, gràcies per trucar, Angelina.
Molt bé, moltes gràcies.
Té aquest tiquet dos per un per anar als cinemes o cinemes Gavarres.
Molt bé, moltes gràcies. Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Aquesta banda, segur que sempre anima, eh, va del rei León, sempre està...
No sé si jo s'havíais dado cuenta,
Sí, però el rei León, i està confirmat oficialment,
és una adaptació de Hamlet.
Sí, sí, sí, sí, sí. Realment, sí, sí.
Sí, sí, sí, la intenció era aquesta.
Ostres.
Bastante canviada i tal, però és Hamlet.
Ah, doncs no ho veus en què és això, eh?
El que tipus és Hamlet, sí, sí.
No, no, no, no, eh?
Tal qual, un homenatge a Shakespeare, per això té un bon argument.
Sí, no?
Per això també és impecable.
De hecho, chocava que siempre habían adaptado cuentos,
cuentos que todos conocíamos y de repente sacan el rey León.
Que es esto.
Que cuento es este.
Don't surte exacte.
Sí.
Pues es Hamlet.
Así que, al menos, absolutament recomanable,
perquè és una manera molt adequada d'introduir-los en el monstres espiritual.
Sí, no? De revisitar el Shakespeare.
Exacto.
Una de les estrenes de la setmana, la prima cosa beuda.
Bueno, d'aquesta puc parlar bé, perquè l'he vista,
i a més a mi m'agrada el cinema italià.
Home, mira, el director, que ara no recordava molt el nom,
té una pel·lícula que no es va estrenar,
que també la vaig tindre que recuperar per alguns vericuetos d'aquestos
de poc legals, però que jo defenso,
perquè, bueno, és un director que sempre fa homenatges
a el que seria el cinema de sordi, el cinema italià, els Comencini.
A mi el cinema italià m'agrada, sobretot el cinema clàssic.
I sobretot aquesta pel·lícula, el fet de tindre com a protagonista
a la Stefania Sandrelli, doncs, bueno,
és tot un punt de partida que pels amants d'aquesta Itàlia perduda,
que sempre ens recorda l'Ettorescola
i aquests directors que ho anomenava al principi, el Fellini, etcètera.
Doncs, bueno, té aquest punt que a alguns no els agrada
perquè sempre hi ha recons de nostàlgia
i recons cap a la llàgrima, la sensibilitat,
que són tan pròpies d'aquests tipus de cinema italià.
No estem parlant de les comèdies gruixudes,
que d'Itàlia va plena, no?
Però és un director sensible.
És una pel·lícula d'emocions.
És una pel·lícula que realment parla de les coses humanes
amb una sensibilitat acurada.
O sigui, no es passa en cap moment.
Però jo la reivindicaria perquè jo estic convençut
que la gent que vagi al cinema buscant,
sobretot gent de...
Gent jove també, però sobretot gent dels 40 cap amunt,
que encara recordem aquest tipus de cinema
amb tota la seva plenitud,
doncs és una pel·lícula perfecta per passar una tarda,
per passar una nit,
per veure-la en una matinal, no?,
sense les criatures.
Una pel·lícula deliciosa,
no una obra mestra,
no una gran pel·lícula,
no transcendirà la història del cinema,
però que està prou ben filmada,
prou ben interpretada
i amb una història, bé,
suau, italiana,
com a les d'abans.
Aquesta seria la meva recomanació d'entrada...
De la setmana, eh?
Exactament.
D'un punt de vista personal.
Juanjo?
No, por mí no,
pero vamos,
a la gente le está gustando mucho.
Sí, me está agradando, eh?
Això és una bona senyora.
Yo lo que veo es que
igual es un poco lacrimógena, no, David?
A veure, té...
Mira, com t'ho diria jo?
Té el punt aquest de les pel·lícules d'abans
que veies el...
Bueno, el Marcelo Mastroniani,
i hi havia aquest punt d'emoció, no?
D'aquesta llàgrima,
aquest punt de caure,
però que no acaba de caure.
Jo crec que té l'avantatge
que no és...
O sigui,
no es fa empalagosa,
no té aquest punt ensucrat,
que a vegades és el que fa malbé les pel·lícules.
O sigui, és una història de sentiments.
I quan apunta la llàgrima,
doncs passa una altra cosa.
O sigui, no va buscar
la llàgrima de l'espectador
ni el sentimentalisme per se,
sinó una mica...
Això sí,
la nostàlgia,
ben entesa,
com a territoris d'una memòria
del que hem sigut
i del que podríem tornar a ser
si volguéssim
o tinguéssim la sensibilitat
i l'esperança.
I una altra de les estrenes
de la setmana,
Los Pingüines
del senyor Popper,
amb Jim Carrey.
Què podem dir d'aquesta pel·lícula?
Doncs, d'entrada,
moltes vegades dic que
les pel·lícules són absurdes,
però està més.
No, perquè...
Aquesta encara més.
És una pel·lícula que, a més,
ha costat bastant d'inèro.
No...
Ja en Estados Unidos
se ha estrenat hace...
Bueno, hace no demasiado,
però hace días,
i ha perdut d'inèro.
Sí, és una ruïna.
Y digo que és absurda
perquè és una comedieta
que és para la pel·lícula de Navidad,
perquè és que,
en cima, està ambientada en Navidad
i ens la ponen en verano.
Va de Jim Carrey,
que, a més,
considero que ha fet
buenas pel·lículas com a actor,
però la majoria són...
no és com a actors,
és com a Plasta.
i, bueno,
que hereda un grupo de pingüinos
i entonces los pingüinos
estos son gamberretes,
tal, hace cosas...
És la típica tontería de Navidad
ambientada en Navidad
que nos la ponen en verano.
No acabo de entender.
Yo creo que...
que ya no deberíamos perder mucho tiempo.
No, no.
Si David no tienes...
Mira, jo,
en tot cas,
són sis pingüins, no?
I que me recorden...
D'entrada me recorden molt
a Jim Carrey.
O sigui,
jo estava veient el Jim Carrey,
estava veient el trailer
de la pel·lícula i veus...
Quin recorda Jim Carrey o el pingüí?
Els pingüins del Jim Carrey
a vegades hi ha moments
que crea confusió, eh?
Perquè...
Saps què passa?
Que a mi el Jim Carrey
era un actor que jo
en el seu moment
odiava profundament
i me'n vaig anar reconciliant
de mica en mica
per molts motius
i sobretot perquè
penso que és un actor
amb unes dotes interpretatives
per la comèdia
i per la dama també brutal.
O sigui, crec que és un gran actor
i que és un actor
que va arribar molt lluny
venint del no res
i que va arribar a ser
l'actor millor pagat
en aquella època
de Hollywood.
No està tenint sort
o per dir-ho d'una manera
no està encertant
darrerament
les seves últimes pel·lícules
les seves últimes produccions.
Aquesta és una pel·lícula
que jo crec que també
el diagnòstic que ha fet el Juanjo
no va gens ni una mica errat.
O sigui,
no és una pel·lícula per l'estiu
és una pel·lícula
pel Nadal directament.
El que passa que, clar,
a mi em va fer gràcia
jo sé que la meva filla va riure
quan va veure els pingüins
i em va dir
aquesta toca, papa
i jo vaig dir
sí, filla meva.
O sigui, les famílies anirem
a veure-la.
Sí, pronto me tocarà a mi.
Això t'anava a dir.
Benvingut al club.
Ara no l'anirà a veure
però d'aquí un temps
ja li tocarà.
Benvingut al club.
I a veure,
Jim Carrey,
com que ja m'ha reconciliat amb ell
i l'anirà a veure
amb tot el desprejudiciat
absolutament
però, bueno,
no ha triomfat en taquilla
i això vol dir alguna cosa
no ha acabat d'agradar
i ja està.
Una pel·lícula més
d'aquestes d'estiu.
D'aquestes més,
que no toca massa per l'estiu
però bé,
que ens han posat a l'estiu.
davant de la pel·lícula catalana
de la setmana.
Es va fer la pres-trena
aquesta setmana
als Ocineles Gavarres.
De fet,
el seu director o l'actor
van estar aquí
a Tarragona Ràdio
aquesta mateixa setmana.
Parlem de Passi el que passi
dirigida pel gironí Robert Bellsovar
i interpretada
per Marcel Tomàs
i Carlota Bosch.
Una pel·lícula catalana
que sempre està bé
que estigui a les cartelleres.
Quina impressió us dona?
Doncs, a veure,
jo crec que el cinema català
ara hem arribat a un moment
en què està fent soroll.
La bona notícia és,
per exemple,
que en el Festival de Sitges
Eva,
l'òpera prima
de Quique Maillo
Maillo
perdona,
Quique Maillo
que el conec
i a més penso
que és una pel·lícula
interessant d'entrada
interessant d'entrada
que hi hagi més ofertes
i sobretot una oferta
en la qual
doncs, bueno,
d'entrada tenim
el Veixolà
que ha decidit
fer una pel·lícula
amb molt de risc
o sigui,
d'aquestes de dir
jo faig la pel·li
costi el que costi
una mica
passi el que passi
no vaig poder sentir
l'entrevista
que li vau fer
però, bueno,
clar,
tirar un llarg metratll
d'endavant
sense subvencions
sense ajuts
ho va dir
a Cinemà Independent
ho van rodar en 12 dies
tothom
a l'equip era nou
mai ningú havia fet
un llarg metratge
per tant
va aconseguir
la col·laboració
de gent
com els Amics de la Sars
el Ripper Poch
que fan la banda sonora
el Miki Puig
i Maria Rodés
que han salit cançons
per aquesta ocasió
per aquesta pel·lícula
això vol dir
que el cinema
de risc
també té un espai
i això és molt bo
per mi
el fet que s'hagi colat
dins de la carterera comercial
doncs per mi
és una molt bona notícia
i més enllà d'això
doncs és una pel·lícula
a veure
i a disfrutar
si toca
comèdia simple
comèdia
amb personatges
molt reconeixibles
cap tipus de transcendència
des del punt de vista
de la taquilla
de buscar personatges
propers
aquests cap de setmana
a la recerca
de
bueno
de
de fotre un clau
o sigui
d'anar a fer les coses
és un detall simpàtic
és una pel·lícula
que potser no té pretensions
i això és una bona notícia
de no voler patar
però que vol contar
una història
com les d'abans
com les comèdies clàssiques
no?
properes
i que per mi
és una bona
ja t'ho dic
bona notícia
me la tindran com a espectador
i jo aniré aquí
a veure aquesta pel·lícula
i que
que la desitjo molta sort
i que tingui molts espectadors
si val la pena
yo
yo quiero decir
que
bueno
no la he visto
y tal
pero
a los que nos oyen
que
es quiero decir
que se puede hacer
un
se puede dar
una ayudita
claro
vale
pensad
que
Fernando Trueva
que ha llegado
muy alto
ha llegado a ganar
un Oscar
él hizo una película
en este plan
con cuatro duros
y tal
sí
era
ópera prima
¿no?
ópera prima
exactamente
y consiguió
que se la pusieran
en un cine
exacto
entonces el contrato es por semanas
y le iban a poner la película una semana
el caso es que iban a poner
la película por la que le iban a sustituir
tardó en llegar
el carrete y tal, hubo algún problema
y por ese problema
la película de Fernando Trova se quedó dos semanas
pues gracias a que pudo estar
dos semanas, Fernando Trova
ha llegado donde está, porque la gente la ha podido conocer
por lo tanto nosotros tenemos
esta película aquí en Tarragona
que estará una semana, no estará mucho
pero si va
yendo gente, igual la mantienen
y estos chicos
pues igual
consiguen hacer grandes cosas
si está una semana y que en el olvido
lo van a tener muy difícil
per tant, interessant allò d'anari
de donar suport al cinema en català
i al cinema independent
doncs molt bé, ja ho sabeu, hem parlat de les estrenes
de la setmana, les que podeu veure
els dos cinemals gavarres aquest cap de setmana
d'aquest cap de setmana
David, Juanjo, gràcies
i que vagi bé
i bon cinema
bon cinema, adéu-siau
que poden Jasper
que no
Fins demà!
Fins demà!