L'última mitja hora
amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila. Què tal, tot bé?
Tot bé. Sí, eh? Ai, tenia unes ganes d'entrar avui, ja.
Sí, eh? Estava ja aquí fora, esperant...
Divendres no hi ha el clit. Picant a la porta.
Ja t'hem vist, t'hem vist saltant i tot, eh?
Aquesta setmana hi ha un gran moment a l'última mitja hora
que arribarà d'aquí una estoneta.
Sí, sí, no l'advantem a contes.
Però avui comencem l'última mitja hora, la d'aquest divendres,
l'últim divendres d'aquest mes de genèr.
Un espai que, com ja sabeu, fem possible, eh?
Jo mateix, i tu, Miquel.
Sí. I el Miquel González, eh?
Miquel què? Miquel González, no?
Vols dir? No ho sé.
A veure, a veure.
La parella, la parella perfecta.
Sí, sí.
Miquel Fernández.
Eh?
Miquel Fernández.
Ai, Miquel Fernández, Miquel González.
Anem a dir, Miquel, demà tu i jo tornarem a fer de parella.
Doncs tornarem a fer de parella.
Estava pensant en fer de parella durant uns minuts amb tu, com a mínim.
Vinga.
Miquel, fins demà.
Fins demà.
Gràcies.
Adéu.
Doncs això passava al espai, fem un clic del passat dimecres.
No faré comentaris, eh?
No, la parella, Ricard Laoz, Miquel González, perfecte.
Miquel Fernández.
Miquel Fernández, molt bé.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Escoltem ara un tall que va quedar pendent de la setmana passada.
Bé, Pepe, escolta, escolta.
Massa no s'escolta.
Massa no sé si s'escolta.
És allò que passa quan estàs tirant un tall ben bé...
És que, clar, no sabem com el va tirar, ni qui el va tirar, la veritat.
Però, bueno, escoltem.
Entre les seves preferències, sí que a Gui Retxer també li agrada.
Però, sí, jo, és que sí, que són...
Diria jo, negociables i que puguin arribar.
Felip és un...
Tu estàs entenent alguna cosa, Pepe?
No s'entén res, no?
...que estan sonant i la majoria dels casos són correctes.
Les apreciacions que fem, sí.
Ara.
Sí, hi ha jugadors que...
Ah, ara sí.
Són jugadors, com diria jo, negociables i que puguin arribar.
Felip és un, hi ha sentint més nom per allà.
Sí, hi ha molts jugadors que estan sonant
i la majoria dels casos són correctes, les apreciacions que feu, sí.
Tot això és el que deia, eh?
Tot això és el que deia.
Déu-n'hi-do, eh?
Saltava aquell tall que tenim de...
Vam sopapéis i després vam anar d'un vaix nuix.
Ostres, sí, els russos els impactos en llacucs, eh?
Els russos els impactos en llacucs, eh?
De l'antècnic del Nàstic, Joan Carles Oliva.
Més enllà dels sports del Nàstic, com sempre,
analitzem amb profunditat les tertúbies polítiques,
les tertúbies del matí de Tarragona Ràdio.
Escoltarem una part de la tertúbia política del passat dijous, dia 20.
A la taula, aquests noms.
Carme Crespom, Albert Ballbé, Jordi Roca i Francesc Tarragona.
L'ambient està caudejat, eh?
Carmen, Carmen.
Carmen.
Es quedaven sense casa.
M'agradaria...
Això és l'arruxisme.
Això és l'arruxisme.
Què és el que passa?
Perquè al final noces acabin...
Famílies sense casa.
Escolta'm, Carmen.
Carmen, la música de Carmen.
De primera xiqueta.
I que inclús la seva...
Famílies sense casa.
La seva alcaldable, doncs, es vulgui agafar aquest protagonisme,
quan realment...
A veure, el Jordi Roca m'ha demanat...
Calli!
La cosa pintava molt diferent per moltes famílies.
Un moment, Carme i Albert, un moment.
Calli!
Jordi, què volies dir?
Sí, sí, tots tranquils.
Jo estic preocupat per les famílies que perden la casa, Carmen.
Tu promets, estic preocupat i xiqueta.
Mare, no, eh?
Perquè ara...
Jo viure en un país...
Carmen, Carmen.
...que l'alcalde li pot...
Calleu!
Carmen.
Si jo tingués...
Carmen, si jo tingués mando...
Carmen, em preocupo.
Carmen, Carmen.
Carmen, Carmen.
Si jo manés a la URB com manes tu, buscaria un becari...
Perdó, jo no mano a la URB, eh?
Buscaria un becari perquè m'enverigües...
Suposo que en aquest moment els vicerectors...
Carmen.
Els vicerectors ens deuen pensar que s'han tornat...
Deixa'm acabar.
M'agradaria tindre un becari...
M'agradaria tindre un becari que m'analitzés...
Aquesta manifestació que has fet tu, tan agosarada,
tan impròpia d'una dona sencerada com ets tu,
que amb el pla general 1.500 famílies cada 100 a casa.
Si és una realitat, digui-li vostè...
Els que viuen a les cases barates o a l'Avinguda d'Andorra...
Jo crec que té molt mala memòria.
No mala memòria, no, però tu m'entens...
Les coses de Palacio, com diuen, van despacio.
Carmen.
Però és Carmen o Carme, doncs?
En principi, Carme, no?
Segons el senyor Vallver, Carmen.
No se'n va cansar de dir-vos nom, eh?
O li va gastar i tot, eh? Jo crec.
Si parlem d'ambient caldejat en aquest darrer tall,
escoltem ara la de la tertúlia del passat dimarts,
i és que quan es parla de fred no hi ha d'altre tema possible.
Estic a Tarragona i feia temps que no me'n recordava jo passar tant de fred, eh?
Potser quan era petit que anava al col·legi i llavors en sí que...
Però ja feia temps.
Ara, als mitjans de comunicació, sempre que hi ha algú sota zero ja ho comuniqueu.
No sé si és perquè teniu falta de notícies o perquè...
Ara, el Joan que va amb motos...
O fins i tot que parlem amb blanches.
Jo compareixo al Joan que va amb moto, eh?
Avui ha vingut amb moto.
Jo havia vingut amb moto.
Avui ha vingut amb moto.
Ha entrat amb una cara allò de...
Pareixer arribat puntual.
Home, el fred també és notícia.
A més, ha fet molt fred aquests dies.
Clar, clar, hem tingut temperatures rècords, fins i tot al territori.
Però bé, no tenim notícies.
Mira que hem escoltat coses a l'última mitja hora, però no havíem sentit mai psicofonies.
Tu no havies sentit o no?
Estàs segur que no?
Algum tall ho semblava, eh?
Bueno, alguna cosa sí, no?
Havíem parlat de fantasmes aquell dia dels quadres...
Però de psicofonies encara no.
I us ho expliquem.
Entrevista que duria a terme.
El nostre company Josep Sunyer.
L'entrevistat devia estar passejant pel carrer i algú cridava per sota.
Ho diem o ho escoltem?
Jo crec que ho diem i així s'entendrà més.
Algú cridava per sota.
Se me ha muerto el canario.
No tant com els homínics, evidentment,
però sí dins del nostre petit món dels petits mamífers.
que és forment...
que és...
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, que pena mitjana que se me ha muerto el canario.
Sí, sí, se me ha muerto el canario, totalment.
És que se s'entén...
Bé, claríssimament tampoc, però...
Però sí, sí...
Home, se s'entén.
On deuria estar?
No ho sé, suposo que estaria passejant i algú anava pel costat d'on...
però se me ha muerto el canario.
I qui crida al carrer se me ha muerto el canario?
Doncs no ho sé.
No ho sé, algú.
Ho deuria cridar per la finestra o vés a saber, vés a saber.
Ai, escolta, Pepe, posem-nos tendres, sisplau, romàntics.
Ara ja és una hora per posar-nos tendres.
Sí, posem-nos tendres, posem-nos romàntics, posem-nos violeta.
Què passaria si la Begoña Florià surtis a la nit violeta?
La línia de treball que s'ha fixat és continuar com fins ara treballant
per potenciar les nostres ciutats.
La ciutat de la ciutat que tenim a partir que l'AVE ens ha comunicat
de forma diferent amb els nostres entorns
i una de les novetes que s'han anunciat que s'ha treballat
per tancar un conveni amb tot Espanya
i és una espècie de target a la City
que donarà avantatges
i que permetrà, no sé,
potenciar comercialment les nostres ciutats.
La nit violeta
a Tarragona Ràdio.
Sí, sí, és una mica així, clar.
Aquest tall, hem de dir-ho, expliquem-ho,
perquè si no, aquest tall estava gravat a l'AVE, no, crec?
A l'AVE i, clar, deuria parlar a Foixet,
va a Begoña Florià perquè no ho va sentir si no la gent,
però, clar, de tant Foixet semblava que estigués
sussurrant aquest tall de veu.
Una salutació cap a la Begoña Florià, eh?
Una salutació.
I ara, Miquel, que ens hem posat així tant d'ossos,
vols que escoltem un poema?
Vinga.
Sí?
És un poema esportiu.
La causa no pinta molt bé
i, a més, fa un fred que apela
si no s'esperta el Rubén
que marque un gol al Viguera.
que el Miquel que s'espavili
que no és el Xavi del Barça
i l'Eles Cruz que es motive
com l'Álvaro escalfant la banda.
Hòstia, que bonic, eh?
Jo estic emocionat.
Són els poemes de Matxambrat, eh?
Sí, sí, del Sempre Nàstic.
Sempre que els envia...
L'hem volgut musicar.
L'hem volgut musicar.
La tele que us llegeix en directe,
el partit del Nàstic,
amb musiqueta queda bé, també.
I tant, i tant.
Queda millor, i fins i tot, eh?
És que parlar d'esports,
Josep, és parlar del Jordi Blanc,
entre d'altres companys, clar,
però és parlar del Jordi Blanc.
Avui ell és el protagonista
del que hem anomenat el Megacompilat,
un repàs a les pífies
de la història del Jordi Blanc
a Tarragona Ràdio.
Atenció, perquè hi ha moments antològics.
Jordi Blanc, bona tarda.
Bona tarda, Jordi Blanc, Jordi Blanc...
Jordi Vinyals, l'entrenador,
on l'estig segueix demanant dos reforços més
per la plantilla grana.
L'equip de Marcelo de Stefano
va notar amb accés
la baixa del vulgar Ivan Todorov,
que per cert avui passarà per l'hospital
per veure quin és el grau
en la seva contractura,
que el té apartat de moment
de les pistes de voleiboy.
Voleiboy.
Avui és dimarts,
2 d'abril, perdó,
i serà un dia
en què Roberto també ha parlat
del seu paper a l'equip
i un dia que ens ha deixat tot això
que tot seguit ho repassem en titulat.
I també del secretari d'Esports
de la Generalitat,
Rafel Niubé.
Rafel Niubé.
Niubó, en un acte...
I després ja intentarem
tenir més protagonistes des d'aquí.
Doncs repassem aquests marcadors.
Tenim temps per buscar la publicitat, Jordi?
Doncs si busquem aquesta pausa
per la publicitat
hi tornem de seguida.
No ens enganyem,
sigui per la raó que sigui,
si no hagués estat pels àrbitres,
el Nàstic ara tindria
entre 3 i 5 punts més.
I si els pleamiss...
Pels més...
Pels més...
Pels més...
Pels més...
Pels més, si en volíem dir,
a la classificació,
veuríem els grans
a dalt de tot de la taula.
Escoltarem els diferents protagonistes
i tot a...
Pa, pa, pa, pa, pa, pa...
Pa, pa, l'americano.
Plegat, volíem dir,
ho tractarem en la tertúlia del programa.
Avui és dimarts, 2 de febrer,
un dia que ens ha deixat tot això
que tot seguit ho repassem.
Lògicament, avui no és ni dimarts
ni 2 de febrer,
sinó que és dijous i 1 de febrer.
Per la ciutat,
però també hem anat rebunt...
Hem anat rebunt...
Hem anat rebunt...
Hem anat rebunt,
rebunt, trucades i mells,
estem espessos.
Rebunt, trucades i mells
respecte a aquesta pregunta, eh, Josep?
Com a local,
a partir de les 8 del vespre
i fins dos quarts de 10 del vespre
farem una nova edició
del Semprenàstic.
A Jordi Blanc, què li passa?
A Jordi Blanc, què li passa?
Déu-n'hi-do, eh?
A Jordi Blanc, què li passa?
Què li passa, a Jordi Blanc?
Són els moments antològics,
els millors moments
de Jordi Blanc a Tarragona Ràdio.
Jo petaré la meva secció
al Semprenàstic, eh,
si continuo així, jo t'ho dic ara.
i jous, sort que hi ha
Quim Pots encara.
Me farà fora, sí, sí, sí.
Però parlar d'esports
sense anomenar l'Àngel García
és com parlar de Mèxic
i no anomenar el Tequila.
I és una comparació que,
direu, d'on ha sortit
aquesta comparació?
Clar, és que només ens ha servit
per lligar el tall anterior
amb aquest.
Ara ho entendreu.
Estàvem espessos aquest matí.
Ara ho entendreu.
Al cap de cap de Barry Powell,
la pilota d'Espuradeta,
el pilota que des d'Espuradeta...
La sessió dolenta
de David Malo,
m'ha caig a tocar la pilota...
Bona corda!
És espectacular, és espectacular.
Això és l'emoció del directe
que els va dir coses estranyes.
Jo diumenge a la tarda
estava al sofà,
a casa, perdó,
estava al sofà
recuperant-me una mica
de la nit anterior
i clar, estava escoltant el partit
i de cop em sento això,
i dic que aquí està passant alguna corda.
Doncs a banda d'això,
s'ha de dir que
la primera part
estava sent
més avorrideta,
sense massa cols i això.
I de sobte va arribar el descans.
I amb ell
la porra.
I aquesta setmana...
Sí, tenim teca, la porra.
tenim de tot.
Escoltem-la, pa.
José, José.
Jo sóc a les dos ja perdíem, eh?
Repeteix-me el resultat,
el marcador,
què passarà?
L'última trucada,
em diu la Sílvia.
Aquesta serà l'última trucada
per participar.
Bona tarda.
Bona tarda.
El teu nom.
José Manuel Cárdenas.
Al mundo vendrán, dentro de poco,
13 millones de naves.
Quin serà el resultat, José Manuel?
Un dos a un.
Un dos a un.
Entesos, que vagi molt bé.
No, reia d'ell.
Semblava realment
que ens estiguin trucant
des del planeta mag.
De Ganímede,
de Constellación Orión,
de Raticulí.
Una pausa.
Tornem al nou estadi.
Me caliento tocando las palmas.
Algum comentari?
No, no, no.
Cap comentari.
Me caliento tocando las palmas.
Però ara,
ara a mi que ha arribat
el gran moment.
Vinga, va.
Ho hem anunciat al Facebook,
ho hem dit al sempreanat,
Nàstic.
Probablement,
ni ell ho sàpiga,
però al descans,
al descans dels partits,
en Jau Garcia,
truca la porra.
Truca la porra?
Si no us troteu.
Si no us troteu.
Si no us troteu.
Sí, sí, sí.
Amb la Tere Ortega.
Som-hi.
Sempre nàstic.
Comença el joc de la porra.
Saludem més concursants.
Bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
El teu nom.
Pura dinamica, chatos.
Em pots repetir.
Home, no fotenja,
jo no te'l leggo.
Bueno, mira que hauràs de portar
el carnet d'identitat, eh,
quan vinguis a buscar les entrades.
El que passa aquí
és que amb el trosteu
no ho encontrava.
Així de clar
i contundent.
Està en directe per Tarragona Ràdio
pel concurs per la porra.
M'he aixecat a la fila del matí
i m'he fet un plat d'espagueti.
I després, com no sabia què fer,
m'he anat a fer 27 quilòmetres.
Quin serà el resultat?
Què passarà?
Un hora típico de zero.
Una xinxa i poca limonada.
Ui, m'assembla que no anem bé.
No anem bé.
Porto una parada gallega que no s'aclara.
Repeteixem el resultat.
El marcador, què passarà?
2 de zero.
Molt bé.
Doncs aquí queda
i marcarà aquí.
La floristeria Torriota.
Espera un moment
que t'ho apunto.
Aquí està.
Gràcies per trucar-nos.
No, ja tenia hòstia.
Era l'aposta d'aquest concursant.
Una pausa.
Tornem al nou estadi.
Sempre n'estic.
El partit de la jornada.
Ara ja...
Quins invents.
Quins invents.
Ara ja els...
Els deu poguer-sir tu.
Ara ja sabem
què fa Àngel García
quan hi ha el descans
del partit del nàstic.
Per això, Marc...
No, era el Joan Maria
qui marxava, en veritat.
dels partits.
Bé, com anem de temps?
Anem bé, anem bé.
Sí, vinga.
Doncs acabem l'última mitja hora d'avui
sense deixar la porra del nàstic.
Un espai que desitgem
que no desaparegui mai
de la graella de Tarragona Ràdio
perquè és que treuria part
del contingut
de la nostra secció dels divendres.
A més, és un espai veterà
de la transmissió
i en els seus anys de funcionament
n'han passat de tots colors,
però de tots.
De tots.
Però quan diem de tots
és de tots, eh?
Sí, sí, sí.
Ara ho escoltarem.
Escoltem aquesta selecció
dels millors moments
de la història de la porra.
L'hem dividit en dues parts.
Quin serà el resultat, Marina?
Un, un.
Un empat a un.
Semblaves un fantasma, eh, Marina?
Que vagi molt bé, gràcies.
Adéu.
Fem l'última trucada a publicitat
i narració de la segona part.
Bona tarda.
Bona tarda.
El teu nom.
És José Antonio Gasol.
Pots repetir?
José Antonio Gasol.
José Antonio Gasol.
Sí.
Però tu ets José Antonio Gasol.
No, és sordomut,
per això t'ho dic.
Sí, digue'm el resultat.
Sí, posa-li un...
Tens, com diu?
Un 1 a 1.
Un empat?
A 1.
A 1.
Doncs li apuntem amb ell
les entrades,
l'entrada de la festa de fet,
que la passi a recollir.
D'acord?
D'acord.
Bé, gràcies.
Hola, bona tarda.
Hola.
En qui parlem?
Mio Iwatani.
Digue'm, digue'm.
Mio Iwatani.
Com et dius?
Mio Iwatani.
Sisplau, em pot dir el seu nom
pel concurs a la porra.
Mio Iwatani.
Doncs no l'entenc,
no sabem com es diu aquest concursant.
Pot repetir?
Ho intentem per última vegada,
el seu nom, sisplau?
Hola, bona tarda.
Bona tarda, digue'm.
Mira, que la roda que estava trucant
es diu Mio Iwatani.
Ella és del Japó.
Es diu Mio.
M-I-O.
Iwatani.
El resultat?
1 a 2.
1 a 2.
L'apuntem amb ella, però...
Sí, sisplau.
...concursaria ella.
Doncs aquest 1 a 2,
que ens ha dit aquesta concursant
que trucava del Japó,
apuntem la trucada.
Que vagi molt bé. Gràcies.
Gràcies.
El nou estadi guanya el Castelló.
Nàstic 0, Castelló 1.
Una porra.
Una pausa, volem dir, la porra.
Són mítiques, aquestes de la porra.
Aquestes són d'aquelles que sempre recordem
i quan un dia tenim ganes de riure,
doncs la posem.
De fet, no ho havíem passat encara,
no entenem això.
No, encara no, encara no.
Deixem per la setmana que ve la segona part, no?
Perfecte.
Vinga.
I com sempre recordar que la participació dels oients
que poden participar, Miquel.
Poden enviar-nos les nostres pífies,
millor dit,
a l'adreça
el matí arroba tarragonaradio.cat,
que posin l'hora més o menys que l'han sentit
i nosaltres la treurem en antena.
Pròximament crearem una pàgina al Facebook i al Twitter,
anirem penjant àudios i programes
i ja us direm com seguir-nos.
Perfecte, doncs hem acabat el divendres amb un somriure.
Avui hem rigut molt, eh?
Hem rigut molt avui, eh?
Em fa mala panxa.
Miquel, bona setmana.
Fins dilluns.
Adéu-siau.
Adéu-siau.