Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Hola, què tal? Molt bon dia. Benvinguts una setmana més
a l'edició d'avui del Tothom de Tarragona Ràdio.
Avui m'agradaria començar posant dades sobre la taula.
I és que avui hem sabut que el 17% dels catalans majors de 14 anys
s'ofreix algun trastorn mental, xifra que s'eleva al 20%
en el cas de les dones, segons dades proporcionades per la Generalitat
amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental,
que se celebra avui mateix.
Els centres especialitzats han atès més de 226.000 persones
amb algun problema de salut mental durant el 2010,
un 6% menys més que l'any anterior,
un augment que també s'ha registrat en els centres d'atenció primària.
De fet, el 30% dels pacients que acudeixen al seu metge de capçalera
tenen algun problema de salut mental,
una afectació que disminueix la qualitat de vida i genera discapacitat.
Els trastorns per depressió són aquells que són els més destacats,
amb un 9,6%, seguit dels trastorns d'ansietat, amb un 7%,
i l'afectació en les dones és el doble que en el cas del gènere masculí.
Malgrat l'augment d'aquests trastorns mentals entre els catalans majors de 14 anys,
el nombre d'ingressos hospitalaris per aquest motiu
ha disminuït un 5% durant el 2010, pel que fa a l'any anterior.
Des del programa Tothom ens volem sumar al Dia Mundial de la Salut Mental,
per això dedicarem gran part del nostre programa
i reivindiquem també des d'aquí l'eliminació de l'estigma
que persegueix aquesta malaltia de la salut mental.
Molt bon dia, us parla Miguel González.
Davant del micròfon a la part tècnica tenim Núria Cartanyà.
Iniciem l'edició d'avui del Tothom.
I com us deia, dedicarem gran part del programa a parlar de la salut mental.
De fet, hem convidat dues integrants de l'associació MeniSalut La Muralla.
Ens acompanyaran Teresa Llepus, ella és vocal de l'associació
i mare d'un usuari amb malaltia mental
i la coordinadora d'aquesta associació, Paula Ulloa.
Les hem convidat perquè, justament, com dèiem,
avui se celebra aquest Dia Mundial de la Salut Mental
i l'associació MeniSalut La Muralla
organitza la tercera setmana d'actes en commemoració aquest dia.
Ja va començar el passat divendres, dissabte van estar a Solsona,
avui, a hores d'ara, estan també participant
en el projecte Big Draw Tarragona
i, de fet, aquest matí a primera hora entrevistàvem aquesta entrevista
que tot seguit us oferim.
Després marxarem cap a Madrid
i parlarem amb el Juanjo Montiel
per parlar de dos projectes,
Cuentaminados i Trucocina.
Després us els expliquem.
Així, doncs, anem per feina.
L'associació MeniSalut La Muralla
dedicada a la inserció comunitària del col·lectiu de malalts mentals
s'esuma aquests dies als actes dintre del que ells anomenen
la tercera setmana d'actes en commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental.
Avui ens acompanyen a l'estudi de Tarragona Ràdio,
el programa Tothom,
la Teresa Llepuix, vocal de l'associació
i mare d'un dels usuaris.
Teresa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I la Paula Ulló, ella és la coordinadora
de l'associació MeniSalut La Muralla.
Paula, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Poseu en marxa, com deia, diversos actes.
De fet, de seguida els repassem.
Però, Paula, fes-nos una mica cinc cèntims
de què és exactament això del Dia de la Salut Mental
que justament se commemora avui mateix.
Sí, avui tot just és avui, és el dia 10 d'octubre
i es fa, bueno, se commemora a nivell mundial.
És el Dia Mundial de la Salut Mental.
Llavors, nosaltres, com a associació de Tarragona,
hem volgut fer una sèrie d'actes
per celebrar-ho aquí a la ciutat de Tarragona.
I no només actes de celebració, sinó també de reivindicació.
Perquè què és exactament el que reivindica
aquest Dia Mundial de la Salut Mental?
Doncs reivindica el dret de les persones
que tenen malaltia mental
i també de tota la xarxa de salut mental,
tant treballadors com usuaris, familiars, de tot.
Tot i així, des de l'Associació MeniSalut La Muralla,
això no només ho reivindiqueu aquest dia,
en aquest Dia de la Salut Mental,
sinó que treballeu durant tot l'any, no?
Tot l'any, sí, sí.
Per lluitar contra l'estigma
i sobretot per la inserció sociocomunitària.
Després parlarem d'aquest estigma.
De fet, escoltàvem també unes declaracions
de la pròpia Paula Olló
als informatius de Tarragona Ràdio,
justament on feies especial menció
amb aquest estigma.
Després en parlem.
Si et sembla, de moment,
centrem-nos en aquests actes
de la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental.
Divendres passat inauguràveu una exposició,
una mostra, sota el nom Reflexes.
Què hi podem veure amb aquesta mostra?
Bé, doncs amb aquesta mostra veiem
que els nois havien pintat coses
que en aquell moment senten
i la veritat que són molt interessants, no?
És una mostra de quadres?
És una mostra de quadres.
N'hi ha diversos que són bastant afeixionats a pintar
i, bé, han pintat uns quadres
que la veritat que han quedat molt macos
i a tothom els ha agradat molt.
Recordem als oients que està aquesta mostra present
al pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona.
Allà poden anar a veure-la, no?
Sí, es tiran des del dia del 7 al 16 d'octubre
i es pot estar obert per a tothom.
Tots són quadres que han pintat persones
amb algun tipus de malaltia mental, Teresa?
Sí, sí, sí, tots.
Tots són els usuaris de l'associació,
que per cert n'hi ha bastants, no?
Perquè cada dia s'està incorporant més gent.
Esteu incorporant més gent cada dia a l'associació, Paula?
Sí, sí, cada dia...
Doncs sí, cada vegada ens deriven més casos
de diferents serveis
i la veritat és que van bastant bé
les vinculacions i funcionava.
Heu pogut veure ja
altres millor que ningú a l'exposició.
No sé, a nivell més personal,
la Teresa ens ho explicava,
que hi ha obres molt boniques.
No sé tu, Paula,
quina sensació t'aboca quan veus aquests quadres?
Home, doncs d'orgull i satisfacció
de veure com treballen cada dia
i això ho van fer durant tot l'estiu
en un taller de pintura,
un al principi costava,
però després, clar,
també és veure la feina ben feta
i que té la seva finalitat, també.
I les persones que han passat ja per l'exposició,
Teresa, heu sentit comentaris ja
d'allò de persones que us diuen
nostres, doncs està molt bé aquesta exposició
que us comenta la gent del carrer.
Doncs la veritat és que sí,
jo me'l vaig, vull dir,
en principi no sé,
no havia vist exactament els quadres
i no sabia com havien quedat,
però quan vaig entrar vaig tindre
una impressió molt maca
perquè una persona,
vull dir, una persona que estava
una miqueta entesa,
me va dir,
oi, us felicito,
perquè la veritat és que són uns quadres
molt macos.
I a més, vull dir,
són uns quadres que alguns,
vull dir,
te diuen algo,
vull dir,
no sé,
te donen un mensatge.
Clar, perquè com tu deies,
són coses que ells pensen,
que són importants i les pinten, no?
Sí, no,
jo crec que és allò,
que en aquell moment
és el que senten, no?,
i ho plasmen en un quadre.
I això és molt interessant
perquè, vull dir,
és una forma que ells,
vull dir,
no sé com dir-t'ho ara.
Plasmen en la pintura
els seus pensaments, no?,
el que senten en aquell moment.
A banda d'aquesta exposició,
teniu més coses.
Aquest passat dissabte
vau fer també una sortida,
de fet,
estava programat una sortida
a Solsona
per celebrar aquest Dia Mundial
de la Salut Mental.
com va anar?
Molt bé,
va anar molt bé.
Vull dir,
se va agrupar tota la gent
de Catalunya
i va estar molt bé.
Vull dir,
vam estar a Solsona.
Sí.
Amb la FECAFAM, no?
La FECAFAM,
sí,
m'organitza la FECAFAM,
que és un acte molt maco
perquè, vull dir,
allà es trobem gent
de tot Catalunya
i és molt bonic.
Bueno,
van vindre els polítics d'allà,
de la Generalitat
i els de Lleida
i va estar molt bé.
De fet,
aquest mateix dia
fèiem unes declaracions
del conseller Boi Ruiz
on deia que s'havia de prioritzar
la salut mental
i on invertirien políticament.
Paula,
no sé com valoreu vosaltres
aquestes declaracions
del conseller de Salut Boi Ruiz.
Home,
a nosaltres confiem,
no?
La veritat és que
s'ha avançat molt
en el tema de salut mental,
però, bueno,
encara costa, eh?
Costa,
però confiem.
Continua sent
la salut mental,
en paraules del consell,
a la ventafocs
de la sanitat pública?
Sí.
Continua sent-ho?
Sí, sí.
I què s'hauria de millorar
en aquest sentit?
Doncs,
amb més ajuts,
més serveis,
no?
Tot i que sí,
que s'està avançant molt,
és veritat.
S'està avançant,
però vull també
consenciar molt
a la ciutadania,
no?,
que és una malaltia
com una altra
i que mereix tindre
una miqueta més
d'acceptació
dintre de la societat.
I que, de fet,
aquí és on sortiria
el tema de l'estigma
que deia abans la Paula,
que pot ser el gran repte
encara a desmuntar,
no?,
aquest estigma
de cara a les persones
amb malaltia mental.
El noteu encara present
en les activitats
que feu,
per exemple,
doncs que a la gent
encara li costa
una mica apropar-se?
Sí,
sí que es nota,
sí.
Sí.
Sobretot,
jo se nota
quan no te toca
el tema directament
o...
Ui,
doncs això no interessa
o la mala imatge que té o així,
però quan t'apropes
a aquest món,
clar,
canvies totalment.
Sí.
I per això
la nostra idea
és fer aquestes activitats
per apropar-ho a la gent,
no només als usuaris
i als familiars,
sinó que vingui públic
en general
i que vegi de prop
com és la malaltia
i com és la gent
i que no hi ha cap problema.
De fet,
m'imagino que també
per potenciar
aquesta integració
i aquesta participació,
tornant-nos cap al programa,
avui mateix dilluns,
des de les 11 fins
les 12 del matí,
participeu en aquest projecte
Big Draw Tarragona.
També n'hem parlat aquests dies,
feu un taller, Paula,
amb el nom Arqueologia
i Paisatge.
Què podrem fer?
Què podrem veure?
Què podrem fer els usuaris
o la gent que s'hi apropi?
Doncs avui aquest matí,
això com has dit,
12 a 12,
estarem al Passeig de les Palmeres
i hi ha un grup d'usuaris
amb el taller de manualitats
que estaran fent dibuixos
de l'amfiteatre.
Cadascú amb la seva interpretació,
no és un programa fix,
sinó que cadascú
fa la seva interpretació
i tota la gent
que vulgui apropar-se
i dibuixar més,
doncs està convidat
i està obert
a qui vulgui incorporar-se.
Això pel que fa
aquest matí
i com dèiem
és una manera també
d'integrar-se,
de deixar-se veure
de cara a la societat,
perquè el projecte
Big Draw Tarragona
no és només
de l'associació
Meni Salut de la Muralla,
sinó que vosaltres
hi participeu.
Com arribeu a formar part
d'aquest projecte?
D'on neix la idea, Paula?
Doncs ens va venir
un dia
la senyora
Montse Caballero,
que és la que porta
la iniciativa
aquí a Tarragona
i ens va fer
aquesta oferta
de participar
amb altres associacions
que no tenen res a veure
amb la llarxa de salut mental,
sinó que són
associacions culturals
i ens va proposar
de participar
i nosaltres vam veure
que encaixava molt bé
perquè la nostra feina
és treballar
en la comunitat,
llavors és apropar
sortir de l'associació
al carrer
i ensenyar a la gent
com els usuaris
es poden integrar
a la comunitat
com una associació més
i per això
va ser la nostra idea
de participar
perquè és un projecte
molt maco també.
Sí, sí,
a part és el que dèiem,
que és una manera
de socialitzar
i d'integrar
aquests usuaris
dintre de les activitats
pròpiament
de la ciutat de Tarragona.
Tot i això
aquesta setmana
no acaba aquí
perquè dijous
continuen més actes,
no?
Sí,
dijous ve un senyor
que ha fet un projecte
que es diu Timin
que consisteix,
és un projecte molt maco,
també consisteix
en que les empreses grans
que tenen molts treballadors,
doncs cada treballador
que doni un euro
de la seva nòmina
a una causa benèfica
que ells decideixin
a una associació,
a una entitat.
Llavors,
la nostra idea
és convidar les empreses
a que vinguin a escoltar
aquest moviment
que no és molt conegut
i que s'animin
una miqueta
a col·laborar
amb les entitats.
Com ho podem fer això?
A on hem de dirigir-nos dijous
per tenir més informació
sobre aquesta iniciativa?
Sí,
això ho fem
a la Cambra de Comerç,
que ens han cedit l'espai,
molt amablement,
i ho farem
des de les set de la tarda
fins a les 9 de la nit.
O sigui,
que estan convidats
tots els empresaris
i treballadors,
perquè m'imagino
que això no només és un projecte
de cara als empresaris,
sinó al propi treballador,
que ha de donar
el seu consentiment.
Clar,
i també,
bueno,
usuaris familiars,
públic en general,
perquè la història
del senyor que ho va muntar
també és molt maca d'escoltar.
No ho hem dit a la introducció,
però una de les coses importants
també de totes aquestes activitats
és que són gratuïtes
i obertes al públic en general.
Exacte.
M'ha agradat aquest matís
del públic en general,
perquè no només són, Teresa,
unes activitats obertes
als usuaris,
als familiars,
sinó que convideu
tothom a qui vulgui participar,
no?
Sí, sí,
és molt interessant
que vull dir
que la societat
coneixi l'associació,
vegi el que hi ha
i, bueno,
que si els que puguin ajudar
doncs van ben ben curtirant.
Després d'aquest dijous,
Paula,
què més tenim?
Ja tanquem aquesta setmana
o encara tenim algun?
Bueno, no,
hi ha dos actes més.
El divendres també
a la cambra de comerç,
de 7 de la tarda
no de la nit,
se fa una projecció
del documental solo
del Vicente Rubio,
que el Vicente Rubio
és un senyor
que té esquizofrènia
i ell mateix
quan tenia
les seves etapes
de deliris
se va gravar
ell mateix.
Llavors,
combina
les seves
gravacions
de quan tenia
els deliris
i va mostrant
el seu procés
de recuperació
fins que arriba
a tenir una vida
estabilitzada.
Un documental
que pel que ens expliques
ha de ser
doncs colpidor,
m'imagino.
Molt, molt,
està molt bé.
després també
se combina
amb declaracions
de metges,
de familiars,
de companys
i se veu superbé
la recuperació
que té aquest noi.
Força interessant.
Recordem els oients
on podrem veure
aquest documental solo?
Sí, està.
És a la cambra
de comerç de Tarragona.
Divendres a partir
de l'estat de la tarda.
Sí,
i també hi haurà
un col·loqui posterior
a càrrec
d'un tècnic
de la FECAFAM
i d'un usuari
que té esquizofrènia
i també explicarà
les seves vivències
a partir del documental.
És aquesta, no?,
la millor manera
d'apropar
a la societat
i que la gent
entengui
el que significa
l'esquizofrènia
i totes aquestes
patologies
de malaltia mental.
És la millor manera
que ho expliquin ells
en primera persona?
I tant,
si nosaltres
ho hem rebre
molt bé
que un noi
volgués explicar
la seva experiència
i la veritat
que ho admirem molt
i, clar,
es veureu
de primera mà
que sí,
que està allà
però que no passa res
i que se pot portar
una vida normalitzada
i la mar de bé.
I en quin acte
tancaríem?
Perquè ens en queda un?
El diumenge
fem la trobada
de l'associació
amb els familiars
que anem
a fer un dinar
a l'Espluga
del Francolí
i anteriorment
passem
per visitar
el museu
de la mel
del museu
dels carros
de la...
d'on és?
de Valls
de Valls
molt bé
sí
o sigui que ja és
passarem un dia
o sigui que serà
la cloenda
de la setmana cultural
ja és un dia
més en companyia
més per passar-ho bé
serà un dia
ja d'esversió
de passar-ho bé
de visitar coses
i de fer un dinar
que també va bé
després de tota la setmana
de treball
i de feina
que heu fet
amb aquestes xerrades
sobretot per ells
també serà una cosa maca
clar, que participin
les famílies
també
que aquest tema costa
una miqueta
sí, també el problema
és això
que costa molt
que les famílies
participin
i és molt bo
per al familiar
participar
en moltes activitats
de l'associació
perquè t'ajuda
més a entendre
la malaltia
a què creu vostè
que és de Gutters
aquesta...
què costa
aquesta participació
de les famílies
vostè que és mare
d'un usuari
bueno, jo no sé
penso que potser
també a la millor
alguns nois
tenen els pares grans
i a la millor
estan delicats
i potser ja no
tampoc ja no els hi va tan bé
de participar
perquè jo la veritat
des que estic participant
en totes aquestes coses
vull dir
he après més
a entendre la malaltia
tractar millor el meu fill
i vull dir
sempre estic aprenent
tècniques noves
que això és molt important
clar, això són beneficis
i és un benefici
per ell
i un benefici
per mi
deia com a coordinadora
són beneficis
en el sentit
que vosaltres
oferiu també aquest suport
des de l'associació
sí, nosaltres fem
no només cap als usuaris
sinó també fem
un servei d'atenció
a les famílies
en horaris puntuals
i també se fa
un grup de famílies
cada 15 dies
que està anant molt bé
cada vegada
venen més famílies
i la idea és això
que no només vinguin al grup
sinó que comencin a participar
en totes les activitats
que hi ha
doncs Paula Bulló
a Teresa Llepus
moltíssimes gràcies
per visitar-nos
en aquest Dia Mundial
de la Malaltia Mental
nosaltres continuarem
tots plegats
treballant
doncs això
per que la gent
conegui
aquesta malaltia
per anar a poc a poc
tombant aquest estigma
i per anar
doncs
potenciant
aquestes
iniciatives
com les que vosaltres
dueu a terme
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
en aquesta estoneta
de ràdio
que vagin molt bé
les activitats
que us queden per fer
i sobretot
que ells
s'ho passin bé
i que la gent
doncs
hi participi
en totes aquestes coses
que a poc a poc
la gent
se vagi
coneixent
aquesta malaltia
que és molt important
doncs així ho esperem
Paula, Teresa
moltes gràcies
moltes gràcies
a tu
parlàvem de salut mental
i ara anem a presentar-vos
dos projectes
Cuentaminados
i Trucocina
i ho farem
amb el seu creador
el Juanjo Montiel
que ja ens acompanya
a l'altra banda
del fil telefón
i aquí ja el saludem
Juanjo, bon dia
buenos días
buenos días
bienvenido a Tarragona Ràdio
en el programa
Totom
te hemos llamado
te hemos invitado
para que nos cuentes
què és exactamente
Cuentaminados
Pues a ver
Cuentaminados
es un proyecto
que yo llamo
de literatura colaborativa
o literatura 2.0
que bueno
la finalidad
es escribir un libro
entre un montón de gente
entre todos los participantes
y al final
ese libro
poder publicarlo
y donar los beneficios
de su venta
a una ONG
que es Asaí de Children
Oye Juanjo
¿cómo nace esa idea?
porque me parece
que ya hace muchos años
que te ronda por la cabeza
crear un libro
o una página web
en ese sentido
un relato
vaya
de esas características
ese día fue
nació hace casi
o más de 10 años
sí, hace 10 años
mi cuñado me dijo
en su día
oye
estaría bien
hacer una historia
así y tal
y yo en su día
me dije
joder
pues sí
pues es interesante
y monté una pequeña página
tú por aquella época
como un modem de 56
que tenía y tal
me monté una página chiquitina
en la que se hacía
un poco esto
pero claro
muy simple
sin votaciones
la gente escribía
y se iban sumando los relatos
pero al final
fue como un poco un desastre
porque
hubo una persona
la desvirtuó
y como que yo ya salía allí
era imposible de continuar
o sea que se fue la historia
por unos berenjenales
impresionantes
impresionantes
imposible de continuar aquello
entonces
después
pues hace un año así
retomando el tema
con unos familiares míos
le hablábamos
qué podríamos hacer
para editar esto
y que sea algo bonito
y algo interesante
y se nos ocurrió
el tema de
bueno
por votaciones
que la gente participara
pues escribiendo
votando los relatos
y demás
y ya este año
me decidí por fin
a ponerlo en marcha
y aquí lo tenemos ya
funcionando
es un poco
contaminarse
supongo que el nombre
quiere decir eso
contaminarse
de la literatura
y de que todos
participen
creen
o lean
y voten
porque hay como dos
digamos que hay dos partes
la parte de escribir
y de crear
y la otra parte
que es igual de importante
que es leer
y votar
leer y votar
efectivamente
digamos que nosotros
cuando empezó el proyecto
o sea
esto va a funcionar
por plazos
es decir
hay un plazo de X días
para que la gente
exhiba sus inicios
por ejemplo
desde el 1 al 15 de septiembre
la gente exhibió
54 inicios
distintos
para la historia
y después del 15
al 20
los que participaban
votando
pues votaron
el mejor inicio
y ese inicio
se puso como inicio
de la historia
y a partir de ahí
pues cada semana
se escribe durante
cuatro días
la continuación
de ese inicio
de esa historia
que va siendo creada
y la gente
la va votando
la mejor continuación
en la que se coloca
la historia
o sea que vosotros
ni siquiera habéis
iniciado la historia
sino que se ha hecho
ya de forma colaborativa
sí, sí, sí
totalmente
54 inicios
Juanjo
¿os esperabais
tantas publicaciones?
ni mucho menos
ni mucho menos
la verdad que fue
fue increíble
cuando empezó
el proyecto
el 9 de septiembre
en el primer día
había ya pues
casi 18 relatos
en un par de días
me parece que fueron
más
veintitantos
sí que es verdad
que después
en las siguientes continuaciones
la cosa yo
bastante más
calmadita
supongo que en parte normal
la gente ya
cuando se ve una historia
ya hecha
y que tiene que continuarla
es bastante
bastante más complicado
que hacer desde cero
claro
y crees que va a ir
en decrecimiento
el tema
que la cosa
se va a ir calmando
o no
bueno yo creo
que ya ha llegado
un punto
espero que ha llegado
un punto
un poco así
de estancamiento
en el que hay
hay X participaciones
de escritores
y eso se continúa
pero lo importante
es que no vaya menos
y además
todo el mundo
puede meterse
no es una cosa
claro efectivamente
nosotros tenemos
una norma muy básica
de participación
pero desde 13
en adelante
cualquiera que pueda
puede escribir
y puede leer
y votar
en cuentaminados
comentanos un poco
cuáles son esas normas
que debemos cumplir
para meternos
en la página web
de cuentaminados
y participar en ese proyecto
bueno sobre todo
escribir
respetuosamente
no escribir historias
que no sean literarias
no escribir historias
que respetuosas
con el resto
sobre todo
bueno son cosas
muy de sentido común
hay una extensión
que es que el fragmento
que escribáis
debe tener entre 600
y 1300 palabras
cuidar un poco
la ortografía
al escribir
y también
que lo que escribamos
sea coherente
con la continuación
anterior
que ha sido elegida
es decir
pues por ejemplo
en la última continuación
que fue elegida
pues nuestro personaje
estaba en una cabina
telefónica
precisamente
hablando por teléfono
y pasan ciertas cosas
si vosotros queréis
escribir la siguiente
continuación
tenéis que leeros
con mucho detenimiento
lo anterior
para que case
con lo que vosotros
vayáis a escribir
¿cuántos fragmentos
tenemos ya?
o sea
¿cuántas continuaciones
habéis hecho?
tenemos el inicio
y aparte
¿cuántas continuaciones?
tenemos el inicio
y dos continuaciones
tenemos tres trozos
ya escritos
y vamos a
ahora ya estamos
votando el cuarto
ayer se empezó a votar
la cuarta continuación
de la historia
oye cuéntanos un poquito
de qué va la historia
aunque sea así por encima
bueno pues la historia
empezó de una forma
muy curiosa
es un señor
que de pronto se despierta
y aparece en un sitio
que no conoce
es una especie
de zulo
raro
de piedra
y él no sabe
cómo ha llegado ahí
es decir
él recuerda
que su mujer
y su hija
estaban con él
antes de irse a dormir
y que habían estado
en la playa
y además
y después se despierta ahí
entonces empiezan
a pasar ciertas cosas
¿no?
empiezan a hablar con él
empiezan a contarle cosas
empiezan a suceder cosas
y al final
nuestro protagonista
se encuentra
después de un montón
de cosas que te van a pasar
tampoco quiero
no, no, no
que no nos des detalles
además cada uno puede
luego aderezarlo
con lo que quiera
claro, efectivamente
al final nuestro personaje
no lo han encontrado
se invitaba a un parque
y no sabe tampoco
cómo ha vuelto a llegar ahí
y empiezan a pasarle
también más cosas
bueno, casi casi
casi os recomiendo
que os lo leáis
pero la verdad es que
la historia está quedando
bastante interesante
yo no pensaba
en ningún momento
cuando pensé en el proyecto
que la historia
iba a ser así
pero ni por asomo
Juanjo, ¿y hacia dónde vamos?
porque esto va a ir
teniendo continuaciones
hasta que vosotros lo decidáis
o hasta el día
que se escriba
el desenlace de esta historia
luego me comentabas
que vais a publicar un libro
sí, la finalidad de la historia
es el publicar un libro
con todos los relatos unidos
o sea, todos los fragmentos unidos
para crear un relato
que sea coherente
y la venta de ese relato
pensamos darla a
de Children
que es una ONG
de defensa de la infancia
en el tercer mundo
y nada
a ver qué sale de todo eso
las continuaciones
que tenemos pensadas
son 38 en total
el relato
o sea, la última continuación
se escribiría
a finales de mayo
a finales de mayo
se votaría en principios de junio
ya tenéis fecha
ya tenéis el calendario hecho
sí, sí, sí
el calendario exactamente hecho
¿y qué pasa con las continuaciones
con los inicios
que no han tenido continuación?
¿tenéis pensado continuarlos
para una próxima edición?
¿van a haber más ediciones
o de momento esto se va a quedar aquí?
bueno, de momento
vamos a ver cómo responde la gente
cómo acaba el proyecto
vamos a acabar la primera
para no pensar en más
efectivamente
en el momento en que veamos
cómo concluye
el ánimo de la gente
la aceptación
pues veremos qué hacemos
con la siguiente edición
desde luego
se me ocurrió una idea
que es porque
hay muchos inicios realmente
que merecen la pena
me pasó
y mucha gente con la que he hablado
también le ha pasado
que le han gustado mucho
muchos inicios
que no han salido
entonces la idea
en un futuro
será crear un
una especie como de blog
el autor que quiera
continuar su inicio
pueda en esa página
que queremos para él
continuar su historia
de forma independiente
entonces a lo mejor
tenemos que 15 o 20 historias
que los autores
de sus inicios
pues han seguido continuando
si les apetece
evidentemente
estamos ante un proyecto
colaborativo
ante un proyecto
de literatura solidaria
por lo tanto
todos los escritores
todos los lectores
y todos los votantes
tienen mérito
pero el mérito
de la programación
en ese caso
de poner en marcha
el proyecto
el blog
la página web
ha sido tuyo
y además
tenemos otro proyecto
que me gustaría comentar
ya para ir terminando
con la entrevista
que es Trucocina
que nos toca
más de cerca
a todas aquellas personas
que somos amantes
de la cocina
que tenemos
por un lado
discapacidad visual
porque todos los que
en principio
habéis iniciado
este proyecto
pues
tenemos esa discapacidad
pero vamos
es abierto a todo el mundo
explícanos
que es Trucocina
y donde lo podemos encontrar
Trucocina es un blog
de recetas de cocina
recetas de cocina
para todo el mundo
y además
de todo tipo de dificultades
es decir
nosotros hacemos
hasta un caldo de cuchero
que publiqué yo el otro día
hasta cosas un poco
más complicadas
es la idea
de acercar la cocina
a todo el mundo
a todos los niveles
y sobre todo
pues
darnos también
truquillos
que nosotros utilizamos
en la cocina
para hacer las cosas
más fáciles
que incluso puede ser interesante
a la gente
que a lo mejor
no se imagina
que una persona ciega
pueda cocinar
porque me imagino
que también hay
mucho prejuicio
en ese sentido
¿no?
Sí
la gente muchas veces
se sorprende
nos pregunta
oye
¿cómo cocina?
y tal
y ¿cómo hacé?
y digo
mira
pues si te les el blog
exacto
lo sabrás
los pequeños trucos
que al fin y al cabo
es eso
pues los trucos
de cocina
claro
terminamos con los datos
prácticos
vamos a decir
las direcciones
de ambos proyectos
y animamos a nuestros
oyentes
a que se pasen por ahí
por supuesto
mira
el de Cuentaminados
la página web nuestra
es www.cuentaminados.org
y ahí bueno
tenéis también
todos los datos de contacto
para seguirnos en Twitter
arroba
Cuentaminados
en Facebook
en nuestro blog también
que tenemos un blog
en el que vamos publicando
cositas de vez en cuando
y bueno
simplemente animar
a todos que se apunten
a ese proyecto
y que participen
pues escribiendo
leyendo
lo que más les guste
y el de Trucofina
la web es
www.trucocina.es
que ahí bueno
es directamente el blog
donde tenéis todas las entradas
un buscador de recetas
y nada
también que os aproveche
en todos los sentidos
Cuentaminados y Trucofina
dos proyectos
en los que está
sumergido
y programando
y arreglando
y siguiendo
Juanjo Montiel
nuestro invitado de hoy
Juanjo muchísimas gracias
que vaya muy bien
y mucha suerte con el proyecto
muchas gracias a vosotros
por invitarme
gracias
buenos días
hasta luego
es momento
de posar el punto final
al programa
tothom d'avui
con un tercer apunt
recordeu
que todas aquellas personas
que vulguin
solicitar
el vot accessible
de cara a las elecciones
generals
del proper
20 de novembre
lo pueden hacer ya
trucando
al teléfono gratuito
900
150
000
del Ministerio
de l'Interior
con este apunt
nosotros
posamos el punto final
del programa
d'avui
y tornaremos
dilluns vinent
una saludación
Fins llavors