Pucu, caca!
L'última mitja hora amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila. Com va tot?
Guaita que quadradeta amb aquest principi, eh?
Maquet, maquet, eh? Maquíssim, maquíssim.
Ja torno a ser aquí. La setmana passada veig que vau fer alguna cosa...
Quan jo no hi era. Moltes coses vam fer.
Ja ho he escoltat, ja ho he escoltat.
Ho has sentit ja? Perfecte.
Ja ho he escoltat. Escolta'm, què tenim per aquesta setmana?
Com sempre, moltíssimes coses, com en baixa,
tot el que ha sonat al llarg d'aquesta setmana a Tarragona Ràdio
i que almenys a nosaltres ens hem de fer riure, escolta.
Doncs repassarem el plenari del passat dilluns,
també farem alguna menció al Clic i a les reporters de televisió,
traurem pifis nostres, que els nostres companys també ja ho demanen,
de dir, quan en quan feu el favor d'anar traient coses vostres,
perquè ja està bé.
I també els esports, com no podia ser d'una altra manera,
el sempre nàstic.
I mira, si et sembla, Miquel, començarem precisament per tu.
Vinga, doncs perfecte.
Doncs vinga, iniciem ja la primera edició de l'any de l'última mitja hora,
en la qual avui, com dèiem, coincidim ja els dos encarregats,
el Miquel, jo mateix, que en realitat és la segona de l'any,
el número 13 des que vam començar, vaja, avui números gairebé rodons.
M'estàs embolicant.
T'estic embolicant.
Sí, sí, sí.
Són 13.
13 edicions.
13 edicions ja de l'última mitja hora.
Miquel, tu tens clar això de les edicions i en quin any estàs?
Des delogò que no.
Jo crec que te'n ubiques una miqueta amb això, eh?
Si no, escolteu l'edició del Tothom de l'altre dia.
Dilluns 10 de gener, molt bon dia, encetem aquesta primera edició,
aquesta segona edició, volem dir,
del programa Tothom de l'any 2010.
De l'any 2011, mare meva com estic avui, no n'agafo ni una.
Segona edició del Tothom del 2011.
No hem sortat ni un, tu.
Ni un.
Això final què era?
La segona del 2011.
La segona edició del 2011, eh?
Jo havia dit la primera del 2010.
Ah, ostres, tu te'n vas anar un any enrere.
No, no, fotem a mi.
Mare de Déu, Déu-n'hi-do.
Mare de Déu.
Doncs, del Tothom saltem al sempre nàstic
i us oferim la segona entrega de la història de Jordi Blanc,
màster del Predsing Cards.
Us ho creus el Predsing Cards?
No.
És allò que feien a Telecinco a altes hores de la matinada,
on bàsicament el que feien era estomacar-se, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, sí, sí.
La setmana passada ja ens demostrava el Jordi Blanc
que controla moltíssim del tema
i en aquesta ocasió és la Teresa Ortega
qui es converteix en Hèctor del Mar,
el comentarista per narrar els combats
que transmet Marca Televisió abans del partit del nàstic.
Avui serà un partit televisat
i novament televisat per Marca Televisió.
Per cert que, Jordi, ara mateix,
com ja passava dissabte passat,
amb aquest magnífic combat de lluita
i els comentaris del teu amic, d'Hèctor del Mar.
Gran amic i gran professional, Hèctor del Mar.
Escolta, Tere, fes uns cinc cèntims a com va el tema,
perquè tu l'alumines molt d'això.
Mira,
ara són cinc lluitadors
que estan atonyinant amb un pobre vestit d'home aranya.
D'home aranya o vestit?
Però això es confirma que té alguna mena de seguiment?
Això té audiència?
Home, hi ha la lliga d'això, segur que hi és.
D'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí.
I per l'audiència.
A quin nivell els hi deixa l'audiència aquests combats poc abans dels partits de segona de les 4 de la tarda dels dissabtes?
Esti, és que el veig molt seriós, eh?
No sé si seria tema de pregunta.
No es va atrevir a preguntar-li al Del Marca, eh?
Que trist.
Que trist, vamos, tristíssim.
Que trist.
Però, escolta, jo crec, jo confirmo que té audiència, això, eh?
I un dels gran seguidors, el meu germà, m'hi encanta això del pressing catch, no sé com es diu, que se tonyinen directament, és la paraula, eh?
I durant la transmissió sovint, doncs, sorgeixen paraules que o bé no existeixen, que això acostuma a passar, o bé han caigut en desús, o fins i tot són inventades.
Tu saps què és un gilicórner o un gilicórner?
Un gilicórner, no en tinc ni idea.
No?
No en tinc ni idea.
Àngel García no ho havia sentit en sa vida.
Tancat dins l'àrea, defensant aquesta jugada.
Va, som-hi, som-hi, va, que arriba, eh?
Que la posarà una vegada més Miqui Martínez, ens ha incol·locat el set d'aquesta primera meitat.
Tornem a treure el gilicórner, eh?
Gilicórner, gilicórner.
La pilota per Fernando Morán, la penja David Medina, contra cap de Mayrata, Justo Villar.
Ara l'ha tingut Pere Mayrata, no, no, no hi havia, no hi havia, eh?
No, no, l'ha tingut ara Pere Mayrata, i Justo Villar ha acabat aturant pràcticament en dos temps perquè se li havia escapat.
No volies estratègia, doncs tassa i mitja, ara, eh?
I mira que em tret el gilicórner, que és el que menys m'agrada, eh?
Des de luego que és el gilicórner, jo no he sentit mai això, però bueno, és veritat.
Ja l'enquim on viu, s'ha sentit mai això.
A la catedral no jugàveu i també feiau el gilicórner, eh?
No, escolta, el que passa aquí és que a Valtros tenen contra meva.
És una conxerxa que hi ha contra tu.
Mira, mira, mira, esteu compinxats tots tres.
I això ara mans, eh?
Què passarà?
Esteu compinxats tots tres, eh?
Estan compinxats. Jo tampoc sabia què era, eh?
No, jo tampoc, jo tampoc. De fet, encara no ho sabem ara.
Encara no ho entenc ara.
La Terem m'ho a explicar, però no em va quedar gens clar.
No passa. A veure si ho acaben d'explicar aquest proper dissabte al partit del Nàstic.
Aviam, ens ho preguntarem.
Pepe, parlem del ple del passat dilluns.
D'un altre partit, del ple de l'Ajuntament de Tarragona,
que tenia lloc aquest passat dilluns.
Com és habitual, n'hem seleccionat els millors moments.
Comencem amb el Joan Saneúges,
que s'arrencava a parlar en castellano
per il·lustrar el tema de la immersió lingüística.
Gràcies, señor presidente.
Voy a fer mi intervenció en castellano
para demostrar que el señor Alejandro Fernández
se ha equivocado.
Dice que no confia en la immersió.
La immersió.
No confia en la immersió.
Yo le voy a demostrar que hay que confiar.
Voy a fer mi intervenció en castellano
porque yo, en los años 50,
era un niño, eh?
Y fui inmersionado en el castellano.
Un poquito de por favor.
Fui inmersionado en castellano
y lo estoy hablando ahora.
Lo hablo más o menos correctamente,
no lo voy a decir perfecto,
pero sí lo hago.
Pero además,
parlo el català perfecte.
Y eso es lo que trata la immersió.
Que parlem els dos idiomes.
Que parlem el castellà
y que parlem el català.
Vale.
Señor Alejandro,
sí funciona la immersión.
Yo soy la demostración
y probablemente usted también.
Entonces, usted se está oponiendo,
se está oposando
a una evidència.
Y esta evidència
y esta evidència
es una contradicción
que tiene usted mismo.
Normalización lingüística.
Sí, sí.
Que quedi clar.
Que quedi clar, eh?
Normalización lingüística.
Que quedi clar,
això sobretot.
Que animad,
que bé s'ho passen els plens.
Un dia m'agradaria anar-hi a mi, eh?
Podríem anar-hi un dia.
Fins i tot es paguen cafès,
dinats i fins i tot mariscades.
I si no, escoltem,
Joan Eregio
i les seves promeses,
que jo crec que li sortiran cares.
Però vaja,
escolteu, escolteu.
El meu és l'últim debat de pressupostos.
Per cert,
vostè en deu un munt de cafès, eh?
Espero que me'ls pagui tots junts
abans que plegui de l'Ajuntament.
El meu és...
Mariscada.
Una mariscada.
Si els suma tots,
me pagarà una mariscada, senyor Pérez.
Al final s'apreciaran de veritat.
Déu-n'hi-do.
El Pau Pérez li deia, eh?
Sí, mariscades, cafès...
Ja hi havia un dinar pendent, no?
Amb el Vallver i...
Una romescada.
Exacte, a les jornades els romescos.
Sí, sí, sí.
Doncs Aregio parlava també
dels pressupostos
que es van aprovar el passat dilluns.
La veritat és que
estava bastant animat.
Escoltem.
Ni s'arreglen amb aquell famós,
que també en aquesta sala
l'hem sentit molt,
I tu, Mas.
Ya no puedo.
Mas.
Allò de dir, no, no,
I tu, Mas.
Mas.
Fins i tot podria dir
que l'he mamat.
No, no, així no s'arreglen
els problemes dels ciutadans.
Amb el Tomàs no se n'arreglen.
Tomàs, com ho veus?
Bien.
Amb tu ho feies pitjor que jo,
tampoc s'arreglen
els problemes dels ciutadans.
Molt bé.
Els problemes dels ciutadans
s'arreglen amb polítiques
que en aquests moments
són necessàries.
Austeres, però necessàries.
I, des del meu punt de vista,
aquest pressupost de l'Ajuntament
no ho afronta
ni amb valentia
ni amb covardies.
Senzillament,
no està ni se l'espera
la resolució d'aquest problema,
aquest pressupost.
Pot arribar a confondre amb algú.
Això no ho poseu enlloc, eh?
Tranquil, Joan,
que no ho posarem enlloc.
Això no sona per enlloc,
no pateix,
és que no l'escolta ningú.
És que,
jo torno a repetir,
un dia vull anar
a seure en aquella cadira
i dir coses.
Sí, podríem anar
a fer l'última mitja hora
des del plenari.
Ja fa temps
que ens vam declarar
incondicionals
de la veu de Joan Eregio.
Crec que la podríem fixar
fins i tot
per Falcas,
per la veu corporativa
de la ràdio.
Allò dels Tarragona Ràdio,
25 anys,
ho podria dir ell.
Jo crec que Joan Eregio
té la veu
més greu del món,
o no?
Estàs d'acord,
no, Miquel?
Escoltem i veuràs.
Es fotem.
No tinc res que dir,
és a dir,
em sembla una mica
curiós
aquesta diferenciació
entre cap d'estat
i religió.
És greu encara,
mira, mira.
No tinc res que dir,
és a dir,
em sembla una mica
curiós
aquesta diferenciació
entre cap d'estat
i...
Bueno,
jo crec que ja l'hem perdut,
l'hem perdut,
l'hem perdut.
Això no ho poseu enlloc.
No, no, no,
que no pateixi.
Vinga, va.
Déu-n'hi-do.
Escolta'm,
això era un muntatge.
Això era un muntatge,
evidentment.
No és capaç de...
M'havia fet una mica de por, eh?
És capaç de moltes coses,
Joan Aries,
però de modular la veu
d'aquesta manera, no?
M'havia passat pel cap
els fantasmes aquells
del plenari
que també rondaven algun dia, eh?
És veritat, és veritat.
Tornem al plenari, doncs,
perquè algun regidor
o algun fantasma d'aquests
havia deixat el mòbil
connectat,
suposem que
per actualitzar el Twitter.
Sí, perquè també comenten
el Twitter, no?
El plenari.
I això, doncs,
pot generar alguna
que altra interferència.
Alejandro Fernández
diu que el seu
no era.
Segur?
No ho sé.
Amb una rèmora
conversatura
es pot acabar
convertint
amb una rèmora
pel futur de l'Ajuntament.
Perquè si veiem
el punt de la legislatura,
l'increment
en tota la legislatura
del capítol
és molt important.
I a més,
amb una...
El meu no és.
Amb un afegit.
El meu no és.
El meu no és.
Sembla el joc dels disparats,
això.
Sí, sí, sí.
Dels disparats.
Sembla el joc dels disparats.
Dels dispa?
Disparats, dels disparats.
Sembla el joc dels disparats,
això.
És què diu
del joc dels disparats.
Diu dels disparats.
Diu dels disparats.
Núria Cartanyà.
I per 25 cèntims d'euro
digues noms de reporters
de televisió.
Va, nom ràpid,
de reporteres,
de reporteres.
Tilar Rubio,
Berta Collado,
Adriana de Sálvame.
Home,
i algú em pot explicar
qui és Paula Prendes?
Tu saps que
ni el Miquel González
ni el Ricard.
Ningú sabia
qui és aquesta xica
que surt
no sé si a la Sexta
o a 4.
A la Sexta,
a la Sexta.
A la Sexta,
a la Sexta, sí.
Si no escolteu
el que ve s'ho passen
també el fem un clic
amb el Miquel González
dels dilluns.
En aquest cas,
el dilluns.
Noms propis.
Noms propis.
Qui és el més buscat?
Paula Prendes.
Com?
Qui és aquesta?
Jo m'he preguntat
exactament el mateix.
Diu que és una reportera
que s'ha fet famosa
a la Sexta.
Home,
ni idea.
No sap si fa informatius
o esports.
No ho sé.
Jo suposo que farà esports.
No.
Disculpa un moment,
Miquel,
perquè abans de continuar.
Tenim Paula Prendes?
És que tenim algun oient
que ens ha trucat
pel tema de la Paula Prendes.
I aquesta música
que sona?
És el clic,
la sintonia.
Pensava que tenia
alguna cosa a veure
amb Paula Prendes.
És la sintonia.
Saludem aquest oient.
Hola, bon dia.
Dígame.
Hola, bon dia.
Escolta,
tu saps qui és Paula Prendes?
Jo diria que és la reportera
que sura amb el Xavi Flow
amb el programa de Tondria a la Justa.
Llavors és de 4.
Hola, hola.
Hola.
Hola, hola.
Hola, és que s'havia tallat
un moment la comunicació.
Em dius què és?
La reportera et da?
Que sura amb Tondria,
el programa de Tondria a la Justa
és que fa el Flow,
que fa tardes.
Podria ser que fos de 4
i no la sexta, Ricard.
La veritat,
jo m'he fiat
del que deia a internet.
De totes maneres
ho buscarem.
I escolta,
la Paula té alguna cosa
especial
que tu la vegis
perquè sigui...
Bueno,
és bastant maqueta.
Sí.
Es veu que sí.
Maqueta per dir alguna cosa, no?
Sí, sí.
Escolta,
per ser una miqueta prudent.
A la Lídia de Sara Carbonero...
Sí, més o menys.
Bueno, tu què posaries la primera?
Va, ja posats
a fer votació.
Home, jo
ficaria la de Carbonero
perquè sóc del Madrid, però...
Bé, doncs
ja ho tenim,
ja ho tenim.
Escolta, doncs...
Ja ho hem, ho hem,
ho hem solucionat, Ricard.
Però és de 4, eh, no?
De la sexta.
Bé, ho buscarem, ho buscarem.
Tu no estàs encara convençut?
No, no.
Puig ha treballat en les dues cadenes.
Escolta, t'he de tornar a tallar.
És que tenim una altra trucada.
Vinga.
Vinga.
Que ve que Paula Prendes
dóna molt de sí.
Clip participatiu.
Hola, bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Hola, bona tarda.
Dígame, Marc.
No és cap reportera d'esports, eh?
No.
No.
No he encertat ni un, tu.
Qui és, Paula Prend?
Tu, el programa de la Patricia Conde
de Sé lo que hiciste.
A veure, a veure.
Aquesta sí que és de la sexta.
Aquesta sí que és de la sexta.
És a dir, que tu dius que és
de Sé lo que hiciste.
Sí, el programa aquest
que el presenta la Patricia Conde
i ella és reportera
però no d'esports.
Vale, vale.
Molt bé, molt bé.
Doncs...
En aquest de Sé lo que hiciste.
Doncs, escolta,
tu creus que és molt guapa també
perquè tothom la busqui
a través d'internet?
Bueno, hi ha vegades
que els homes
pensen en el cap
i no...
i no en una altra cosa.
Bueno, bueno, bueno.
Vale, vale.
Ho deixo amb aquí, Marc.
Ja m'he perdut, eh?
No, estàvem parlant
de xarxes socials
i t'anava a explicar ara
que no m'espera que s'hagi perdut.
Home, és que...
Déu-n'hi-do.
Al final vam aclarir
però que era de la sexta,
de Sé lo que hicisteix.
Amb la Patricia Conde.
Amb la Patricia Conde, molt bé.
Quins oients més agraïts que tenim.
Que sempre truquen
quan necessitem alguna cosa.
Ja caiem amb tu avui.
Ah, sí?
Ja caiem amb tu la secció.
Vinga, va.
Perquè tu realment
et dius Josep Ardila, no?
Sí, home, i tant.
Vale.
Josep Ardila.
Vinga.
Vinga, perquè és que l'Enric Garriga
del quart de català
no ho tenia massa clar.
Les 12 del mig dia
i 12 minuts ja
seguim en directe
el matí de Tarragona Ràdio
ara amb un quart de català
amb l'Enric Garriga.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Com ho tenim?
Com va el matinet?
Com han anat
a les vacances generales?
Els Reis, bé?
Bé, ja s'han acabat.
Ja s'han acabat.
La semà passada vas venir?
No, la semà passada
jo estava gretant-me la panxa.
Ah, veus que bé?
Veus que bé?
És més fi que altres coses, no?
Estem en directe.
I ara ja tornem
amb el nostre espai habitual
dels dimecres a aquesta hora.
Habitual, no?
Que t'ha canviat molt la veu,
M'ha canviat una miqueta ara, eh?
T'has sortit barba.
Sí, també, també.
Estàs content?
Però, bueno, ja està bé, no?
Tu ets la Núria.
No, jo no.
Jo sóc el Josep Ardim, eh?
Que trist.
Ja ens coneixíem, home,
ja ens coneixíem.
Encantat.
Encantat.
Un besito, guapíssims.
Era un remix.
Sí, sí.
Entre tu i la Núria.
Entre jo i la Núria.
Clar, com que ara està uns dies
que no la veurem la Núria,
es va confondre una miqueta
l'Enric Garriga.
Bé, de fet,
si la cosa va de confusions
i, per menys, sovint
és com foren sintonies.
Ho escoltavem ara fa una estona
i no se sap bé
el que està sonant en antena.
També et passava.
Sí, ja li passava el Ricard.
Ja t'hi passava el Ricard.
Enric, què és el que sona?
De moment sona la sintonia.
De moment sona la sintonia.
Això.
Ara, ara.
Ara comença a sonar una altra cosa.
Ara sí, ara sí.
Una cosa una mica estúpida,
la veritat.
Sí.
No vol dir una mica estúpida,
una cosa una mica estúpida.
Perquè sonava una cançó d'Estúpida Érica,
un dels grups de revelació d'aquest 2010,
que parlàvem dels Premis Enderroc,
i vaja, que Estúpida Érica
és un dels noms d'enguany.
Molt bé, molt bé.
Que bé ens ho hem passat,
que bé, eh?
Fins aquí, eh?
Fins aquí, l'última mitjora aquesta setmana.
Recordem, a més, Miquel,
que si algú ens escolta
i reconeix alguna pifi,
algun tall que els faci gràcia,
ens ho poden fer saber.
I tant, ens ho poden enviar al matí
arroba tarragonaradio.cat,
l'hora, la data,
una mica ens expliquin de què va el tall,
o a través del Facebook
o el Twitter de Tarragona Ràdio.
I nosaltres, doncs, ja riurem.
I tant, com sempre.
Perfecte.
Miquel González,
bon dia i fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Adeu-siau.
L'última mitja hora
amb Josep Ardila i Miquel González.