Cinturia de Tartúlia, matí de dijous, matí de Tarragona Ràdio,
amb els nostres convidats a Japón.
Avui el president del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona, Francesc Blasco.
Francesc, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el president del Consell Esportiu del Tarragona
i ex-regidor Raül Font. Raül, bon dia.
I també ens acompanya el periodista Carles Gossalvez.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Tres contartulis, a més aficionats al Nàstic,
que sí que avui ens ajudaran a fer una mena de doble anàlisi
de dues situacions ben complicades.
La que viu al gimnàstic de Tarragona
després de la nova derrota d'ahir al Camp de l'Almèria
i la també situació complicada des del punt de vista financer,
des del punt de vista econòmic, que té l'Ajuntament de Tarragona
i que ahir va expressar en paraules clarament l'alcalde Josep Feliç en Ballesteros.
Són les dues grans qüestions informatives de la jornada
en l'àmbit esportiu i en l'àmbit de la política municipal.
Així que primer comencem pels esports, comencem pel futbol,
perquè la nova derrota d'ahir situa l'equip,
el manté com a cuer, el situa en una situació cada cop més complicada,
amb la vista ja en el partit de dissabte al camp del Barça B,
al miniestadi, i amb només quatre punts, cap victòria Carles
i no sé si Joan Carles Oliva ja l'acord de fluixa.
Quatre punts de 30, home, és un bagatge impressionant en negatiu.
Joan Carles Oliva, si jo veig la segona part del partit davant del Depor,
el partit amb l'Hèrcules, fins i tot la primera part d'ahir,
doncs penso que hauria de continuar.
Ara bé, quan un equip està jugant com està jugant,
necessita revulsius.
Fins ara el revulsiu ha sigut la incorporació de Moran i de Tuny,
dos jugadors que no estan per jugar 90 minuts.
És obvi que quan el substitueix l'equip baix en picat.
I si a més avancem el Nadal i regalem dos gols,
doncs clar, i no se regalen perquè sí,
no és perquè sí, és perquè hi ha una situació negativa
que l'equip l'està patint.
Per tant, ara costa molt ser una mica positiu i una mica optimista.
La diferència, la distància en punts encara no és insuperable,
però es comença a obrir ja una esquerda important
amb equips que són de la nostra lliga.
I després hi ha una altra cosa, si em permets,
fa cosa d'un mes, parlàvem de la necessitat de fitxar jugadors,
de fet va venir Come,
no es va fitxar per una eleixió al genoll.
No fa ni un mes, diria.
Sí, tres setmanes.
Dos o tres setmanes, eh.
No es fitxa Come i desapareix la necessitat de fer els dos fitxatges.
No hem tornat a parlar mai més dels fitxatges
ni d'aquell que estava en un equip grec,
ni de l'altre, ni de l'altre.
Dit d'una altra manera, la sensació que tinc jo
és que s'està improvisant,
o pitjor encara,
perdó, que no se sap què fer amb l'equip.
Francesc.
Bé, sí, totalment d'acord amb les paraules del Carles, no.
La veritat és que la situació,
si fem un símil amb l'Ajuntament, és dramàtica.
I, per tant, la situació del Nàstic cal un revulsiu.
Estic d'acord en que és possible que no sigui la solució
al recanvi de Joan Carles Oliva, no?
Però bé, alguna cosa cal fer.
Jo recordo amb una tertúlia,
no en aquest espai, sinó amb el del sempre de Nàstic,
que es va entrevistar un company periodista vostre de Tenerife
fent la comparança en què havia passat amb el Tenerife
i què podia passar amb el Nàstic, no?
I li preguntàvem, em va quedar molt gravat,
perquè li preguntàvem,
el Nàstic ha tocat fons
i el company monstru va dir,
no tocarà fons fins que no baixi segona B.
Clar, aquestes paraules em van quedar gravades
i espero que no se li hagi donat la raó, no?
La improvisació és total,
no d'ara, ja fa algunes temporades.
El ridículum, com bé, ja no cal comentar-lo,
perquè va ser un ridícul espantós
i, evidentment, el problema no comença pels llogadors,
sinó que comença pel Consell d'Administració.
Així de clar.
Fins que al Consell d'Administració no hi hagi una renovació en profunditat,
el Nàstic no sorarà,
és la meva opinió.
Raül, com ho veus després del partit d'ahir?
És una situació...
És evident que és una obvietat, no?
Els números canten i estem...
I què fem? Què hem de fer?
I estem els últims i què hem de fer, exacte.
La pregunta és què hem de fer, no?
Però, bueno, jo voldria regafar una mica
o reenganxar les paraules que comentava abans el Carles Gossalvez
en el sentit següent, no?
Des que hi ha hagut les incorporacions d'aquests lesionats
que vam tenir a l'inici de temporada,
l'equip està donant bones sensacions, no?
Hem jugat...
Alguna vegada s'utilitza aquest símil.
Hem jugat tres partits que han sigut el turmalet de la nostra lliga, no?
Hem jugat...
Depor, Hèrcules i Almeria.
I Almeria.
Tres equips, justament, pràcticament podríem dir de primera divisió, no?
O de recent experiència en primera divisió.
Per tant, què és el que ha passat, també?
De la mateixa manera que el Llevant ha tirat la moneda a l'aire
i li han sortit set cares seguides,
a nosaltres ens han sortit set creus seguides.
Però a mi em fa pensar, o l'esperança que jo tinc,
volent ser positiu i volent veure el got una mica ple d'aigua, no?
Ni mig, però...
Un quart, un quart ple.
Un quart de got ple d'aigua.
Doncs jo diria que se suposa que quan tornem a tirar la moneda,
algun dia o altre tothom tenim clar que el Llevant...
És que ahir l'equip segurament no va jugar malament,
va sortir al cap bastant endollat.
És veritat, ja va rebre un gol en contra de penal que és discutible.
Alguns poden dir que sí, altres que no.
Però va poder empatar.
Ara després, clar, l'equip falla amb dues errades d'aquelles...
En fi, increïbles.
I clar, l'equip ja a partir del tercer gol es desfà,
però l'equip no surt malament, no?
Sí, aquí ens agafem amb un ferro ruent, no?
Si cal, se farem a la primera part del Depor,
a una part de...
La segona del Depor, perdó.
Depor, el partit contra l'Hèrbol és que no va estar malament.
Però és clar, és que no n'hi ha prou, no n'hi ha prou.
L'esperança era el retorn de Tuni i de Morán, no?
Però bé, això ha sigut molt efímer.
Sí que, Raül, han sigut tres bons equips,
però també ha vingut el Huesc que ens ha guanyat
i també ha vingut el Cartagena i ens ha empatat.
Clar, això, aquesta comparació...
Sí, però encara no teníem aquests jugadors incorporats, encara n'hi havia...
Sí, però vull dir que el salt que s'ha fet no ha sigut prou.
I si aquest era el revulsiu que esperàvem,
és evident que d'una simple diagnosi que es faci
hi ha d'haver noves incorporacions o retorns, de qui sigui.
Però fixa't que portem tres o quatre pals
i que el dia de l'Hèrcules
podíem haver empatat tranquil·lament
amb el xuc aquell del noi aquest del Luna, no?
Que va ser...
És que, a més a més, jo em pensava que entrava, no?
Que tocava el pal i dic, mira, ara anirà cap a l'altre pal i entrarà.
El pal que va fer Pere Gona a Vida Real.
I ahir mateix, quan anàvem 2 a 1, que era el 2 a 2.
A la Corunya també anàvem guanyant l'últim minut.
És a dir, a veure, jo crec que podíem tenir tranquil·lament
6 o 7 punts més dels que tenim.
No estaríem en una situació avui,
però no estaríem als Ques, segur,
si haguéssim tingut un mínim de bona sort.
I després l'altre punt, l'altre punt i acabo.
Ahir, dèieu ara per la ràdio, no?
I la gent que ho vam seguir,
un mateix jugador comet les tres errades puntuals,
el mateix jugador.
Però és que aquest mateix jugador,
cuidar-ho, eh, que el diumenge passat a casa
o el dissabte passat a casa
em va fer dos o tres d'entregues garrafals
que no van acabar amb gol
perquè l'estrogant se'ns va ser més favorable, no?
Per a les hores la responsabilitat és un jugador?
No, no, no, però dic que a vegades hi ha jugadors
que estan amb ratxa, que no ho estan,
i a vegades jugadors que han de ser rocosos
cometen errors, no?
Sí, però el problema d'aquest equilibri tan inestable
que es produïs quan surten el Toni i el Morant,
què passa? Pregunto, el dia que Morant o Toni
els lesionin, siguin baixa per senció,
és a dir, tornarem...
No, no, tornem a tenir un equip
que dona llàstima a veure el jugar,
i perdoneu l'expressió,
però és que dona llàstima com juga,
perquè sembla un equip més aviat,
més a prop de tercera divisió
que de segona B,
amb moltes jugades, amb pèrdues de pilotes,
amb no saber què fer,
amb ocupar espais de forma incorrecta,
que s'acumulen de sobte dos o tres
que no saben cap a on tirar.
En fi, a veure, hi ha jugadors
que l'any passat jo personalment esperava bastant,
aquest any m'està decepcionant,
de tal manera que si jo fos entrenador
ni convocat aniria.
Però és que el que no podem recórrer...
Sí que podem dir, tenim mala sort
en una jugada puntual, dues,
però és que aquesta mala sort la venim dient ja
fa dues o tres temporades cap aquí.
I l'estem buscant, a més.
És que la busquem la mala sort.
Llavors, jo el terme bona sort o mala sort
l'aplico en termes relatius amb la vida.
Sí, sí, i sempre s'acostuma dir
que s'acaba compensant al llarg d'una temporada.
Pots tenir dies de mala sort,
mals arbitratges i bons arbitratges,
tot una mica es compensa, diuen.
Mira, és claríssim que falta un central.
I amb urgència.
Escolta, no estàvem parlant,
quan parlàvem del tema Come,
que tenia que venir un central,
ja s'ha esfumat aquest central,
s'ha esfumat aquesta necessitat
de reforçar la defensa.
Home, Aixec, què portem?
15 gols en contra?
Ja he perdut la contra.
Més, més.
Ara ja deuen ser 18.
18 gols en contra.
Home, aquest és el drama, Carles,
que l'any passat jugant com estàvem jugant en guany,
vam ser el segon o tercer equip menys golejat.
I aquesta va ser la sort que ens vam fer
que ens mantinguessin a segona divisió A.
Si en guany això no ho redrecem,
jo estic d'acord amb tu que pot ser patètica la situació.
Però vaja, torno a insistir.
Hem jugat contra tres equips bons,
dels bons de la categoria,
teòricament amb opcions a pujar a primera divisió
aquest any que ve,
i contra aquests tres equips no hem fet el ridícul,
hem donat bones impressions.
D'acord amb el que has dit tu abans de l'Oscar
i dels equips que hem jugat abans?
El problema és que arrosseguem els primers partits.
Arrosseguem els primers partits.
Ara, també és veritat que penjam d'un fil.
És a dir, si un dia es lesiona Morant,
que segur que es lesionaran,
o tindran alguna tarja,
o tindran algun problema,
o tindran la grip,
doncs aquest dia a patir una altra vegada.
I com tu deies, Raül,
l'any passat ens va salvar la defensa,
perquè vam ser potser el tercer, quart, cinquè,
menys golejat.
I si no hagués sigut per aquells sis gols
del dia que va debutar Oliva,
no hagués sigut el segon o el tercer.
La diferència amb aquest any és que per mi
la davantera és pràcticament la mateixa,
almenys en quant a realització,
i la defensa ha tirat cap enrere de mala manera.
Per tant, estem en zona de parell real.
No es juga res, hi ha hagut minuts comptats
que s'ha intentat jugar per les bandes,
que és quan s'ha fet el potser millor futbol,
però això dura, és efímer, dura un minut, dos,
els jugadors cauen, no sé si mentalment,
o de quina manera,
no estan concentrats per fer aquesta feina més temps.
I crec que amb el que portem de temporada
ja es podria estar físicament i mentalment d'una altra forma.
I amb la situació amb la que estem,
què faríem vostès, Francesc?
Francesc, el Carles ja ens ha dit clarament
que ha fitxat, no?,
recuperar allò que s'havia dit fa unes setmanes, no?
Home, si fa dues setmanes es volia fitxar un central...
Però potser és perquè no s'ha trobat res
en el mercat dels jugadors aturats, no?
Que no hi ha, si n'està ple, eh?
El que passa és que vas a buscar un
que està en un equip de Grècia,
que s'hi baixa perquè ha fet no sé quina història,
que si se'n va a segona B
perquè l'han de baixar de categoria,
doncs perquè va a traficar amb el tema
de les travesses de les quinil·les de Grècia.
Home, Jake, no hi ha cap jugador més normal
i...
I què reforçaries tu, doncs?
Defensa davantera, sense dubte...
Perquè tenim dues fitxes, no?, per un lloc?
Aviam, jo, un jugador per línia, defensa, mitja...
Però em sembla que només podem fer dos, no?
Només tenim dues fitxes.
Ara mateix, ara mateix, ara mateix, dos.
Però al mercat d'hivern també ha de reforçar la mitja.
Ara el més urgent per mi és davant i darrere.
I tu, Francesc, faries també fitxat?
Abans criticàvem que sempre havíem de fitxar al mercat d'hivern,
ara ja fitxem a la tarda i tot, doncs que no.
Llavors...
Bé, és que ens agrada comprar coses.
A la tardor ja...
S'ha d'impulsar el consum en aquesta època de crisi.
Sí, no, l'hivern no, no, és massa lluny, l'hivern, és massa lluny.
No, evidentment, un central estic d'acord,
però jo difereixo en una cosa.
Jo crec que el futbol, i els exemples que tenim amb altres equips,
el futbol se genera al mig del camp.
I aquí ens falta un jugador amb una miqueta de qualitat al mig del camp.
Jo crec que la d'entera, si les pilotes arribessin centrades en bones condicions,
mira, podríem anar trempejant.
Però un central i un tocador del mig del camp, jo crec que sí, ens fa falta.
Jo, perdoneu, i molta gent se m'enriu quan dic, quan dic, quan dic,
que des de Belboades no hem tingut ningú més.
Molta gent en riu, però com ell, no hem tingut mai més ningú, eh?
I la veritat, doncs, que fa falta dos jugadors d'aquest estil.
És el meu...
I tu, Raül, que faries alguna cosa?
Jo...
Comaries esperant a veure com evoluciona el partit del Barça...
Jo, d'entrada, m'encomanaria a Sant Magí.
És el primer que faria, no?
Sí, però a Sant Magí jo l'altre dia el vaig anar a veure
i em va dir que estava una mica cansat.
D'acomanar-se a...
Porta moltes temporades.
Diu, cada any veniu a demanar-me el mateix.
Home, i de moment ho ha complert, eh?
Ens provarem a Santa Tecla.
Tenim a Santa Tecla com a suplent.
Tenim dos persones en la mateixa posició, no?
No, a veure, jo comparteixo amb ell.
El que passa és que hi ha un problema aquí també de...
I el revulsiu de l'entrenador, Raül,
que és una mica el que fan tots els clubs
quan s'arriba en una situació...
Ara no, però ara entro amb això.
Però també pensem que hi ha un tema econòmic,
és a dir, que a veure, el club pot fer i pot arribar
fins allà on pot arribar, no?
I en aquests moments això també s'ha d'entendre, no?
El que passa és que en situacions com en la que estem,
jo suposo que si això continua,
que espero que no continuï,
doncs d'aquí a un mes i mig,
al mercat d'hivern la cosa es miri de redreçar, no?
Pel que comentava...
Bueno, digues, digues, Carles,
que jo en quant al crèdit, perdona, Raül,
donaria dos partits més de marge.
No donaria més perquè...
Crèdit no de diners, sinó crèdit a l'entrenador.
No, no, crèdit a l'entrenador no crec que n'hi hagi.
Aviam, a l'entrenador, per què li toca a l'entrenador?
Perquè només pots canviar l'entrenador
i no tot l'equip, com sempre es diu,
entre altres coses,
perquè hem disputat ja una quarta part del campionat
i portem quatre punts.
i la cosa s'està complicant.
És que crec que a aquestes alçades,
crec que algú ja ha fet números,
clar, a aquestes alçades hem de guanyar la meitat dels punts
ja de la temporada.
És que ja ens hem de començar a fixar en aquests objectius
per salvar la categoria,
perquè, clar, a aquestes alçades hem d'aconseguir 46 punts.
Ara no recordo quants estan en joc,
però si queden 32 jornades, 32 per 3...
100 punts.
Per tant, gairebé la meitat dels punts els hauríem de fer.
Has de guanyar 14 partits per salvar la categoria.
Sí, igual que l'hem passat, més o menys.
I donaríem més crèdita a Joan Carles Oliva?
Home, jo crec...
Ell és el responsable?
No, no, l'únic responsable.
L'únic responsable no ho és.
Això ja no ho he preguntat, he dit si és responsable.
Té la part de responsabilitat com a entrenador directe dels jugadors,
evidentment, deu tindre la part,
i no em facis dir quin percentatge li corresponde a ell, no?
Però, evidentment, alguna cosa s'ha de canviar
i no vull fer ús dels tòpics normals, no?
Que diuen, escolta, més fàcil canviar els entrenadors que 25 jugadors,
però és que alguna cosa s'ha de fer.
Sí, però, com bé dius, no és ni molt menys l'únic responsable.
No, no, no.
Hi ha altres responsables i no d'aquesta temporada.
No, d'anteriors.
El que passa és que anem acumulant errors
i al final ens anirem a segon avi, per desgràcia.
Al final, tant anem a la font que es trencarà el germ, no?
La traducció castellana d'això.
Però, en fin, clar, evidentment,
jo, després del partit d'aquest dissabte o diumenge
contra el Barça B, crec que s'hauria de prendre alguna determinació.
Clar, és que si no guanyem el Barça B,
seguirem amb quatre punts, onze jornades ja disputades.
No, i mentalment l'enfonsament serà ja...
Bueno, estil Tenerife l'an passat.
El que passa és que el Tenerife
va fer una plantilla per pujar a primera.
Se'n va anar a segon avi.
O sigui que la situació encara era més crítica, no?
Evidentment, s'ha de prendre una determinació.
I fitxar l'hivern, clar.
En fi, veurem com evoluciona,
perquè amb aquestes jornades intersemenals
no hi ha gaire temps per a la reflexió,
perquè aquesta tarda l'equip torna a entrenar,
demà divendres i dissabte,
sort que tenim un desplaçament curt,
però ja tenim el partit contra el Barça B
i recordem que després el proper partit a casa
és contra el Sabadell,
un equip que, en fi, acaba de pujar de segona ve
i aquest xic està en ratxa
i li van les coses molt bé
i serà un diumenge al migdia,
serà el diumenge 6 de novembre a les 12 del migdia
al nou estadi.
Tenim una situació realment molt complicada a Can Nàstic
i ja deia al principi de la tertúlia
que l'altra gran notícia també ens porta a analitzar
una altra situació molt complicada,
la situació econòmica de l'Ajuntament de Tarragona,
com pràcticament la de totes les administracions del país,
de tots els ajuntaments, de tots els governs.
Ahir l'alcalde va llençar un primer missatge,
va començar a advertir que s'hauran de fer segurament sacrificis
en matèria d'ordenances fiscals i de pressupostos,
perquè la situació és la que és.
I a més a més, parlant d'impostos,
en fi, doncs va donar a entendre
que hi ha un mínim de pujar els impostos l'IPC,
però després hi ha uns màxims
que ens portarien a pujar, per exemple,
l'IBI un 20% o la taxa de les escombraries,
la taxa de la brossa,
que, per exemple, a parer dels interventors,
dels tècnics especialistes de l'Ajuntament de Tarragona,
hauria de pujar fins a un 47%.
Pujada d'impostos a la vista, semblaria.
Carles, què et sembla?
Home, jo quan sento el 47%,
la veritat és que em pregunto per què.
Que fins ara no funcionava,
per què ara sí, no ho sé.
La situació és complicada, tots ho sabem,
però penso que es podrien fer retallades d'altre tipus.
Per exemple, jo defenso des de fa molt de temps,
entenc que políticament hi hagi la gratuïtat
quasi absoluta a l'empresa de transports,
però jo crec que el sentit comú
t'adictaria una altra cosa.
Carai, per tercer dia consecutiu, perdona, Carles,
a la tertúlia pareix aquest tema, eh?
El de la gratuïtat dels autobusos,
pels estudiants, per exemple, no?
O per tota la gent gran.
Clar, però és que hi ha estudiants de famílies
que el pare cobra 1.000 euros,
però hi ha estudiants de famílies
que el pare cobra 6.000 euros.
Llavors, jo entenc que el primer sigui gratuït,
però que el segon pagui.
O la persona que té una casa aquí,
una casa al camp i una altra casa a Barcelona,
que pagui.
El que té tres cotxes, que pagui.
Clar, és a dir,
que pagui la gratuïtat
perquè realment la necessiti.
però hi ha la contradicció
que hi ha persones que treballen
i no tenen la gratuïtat del transport
i hi ha gent que cobra molt més
i que té la gratuïtat.
Aquest seria un...
O sigui, el meleurista, per exemple,
que treballa, no el té gratis.
Jubilats,
que potser tenen una jubilació del doble
de 2.000 euros al mes,
és gratis. Per què?
Francesc, què et sembla aquesta anuncia?
Bé, en aquest tema
és molt fàcil caure,
tinc la tentació de caure en la demagogia
i intentaré no fer-ho
perquè no és un tema menor.
A veurem, això,
la diagnosi jo crec que arriba tard i malament.
Arriba amb la plena cruesa de la crisi
quan això és un exemple, evident,
d'una gestió,
diguem-ho per ser suaus,
no correcta dels recursos públics.
Evidentment, alguna cosa s'ha fet malament.
la gent del carrer,
si a vegades els polítics,
perdoneu,
que em perdoni,
però si trepitjessis una miqueta més el carrer,
dirien que la gent no entén aquestes coses,
aquesta duplicitat de serveis,
aquesta duplicitat d'estructures que hi ha,
tot això,
aquests càrrecs de confiança,
que em perdonin,
càrrecs de confiança,
que es posaven els que calien,
i ara resulta que la solució de l'Ajuntament
és pujar un 40% l'IBI,
sisplau.
Un 20%,
l'IBI i un 20%.
Bueno, la brossa,
m'assembla.
Sí, sí, la brossa,
la brossa és.
La brossa és un 40%.
Evidentment,
una mala gestió,
poca eficàcia
i poca eficiència.
No culpo només
al govern de l'Ajuntament,
perquè els partits de l'oposició
tampoc han fet la seva feina
que se li suposa,
perquè és el control exacte
de la gestió del govern,
en aquest cas,
de l'Ajuntament.
O sigui,
aquí tots tenen la seva part de culpa,
que ningú ara vulgui
treure profit polític
d'aquesta situació,
perquè,
bueno,
ara hauran de pactar,
segurament,
si es pot pactar
aquesta pujada,
però,
quina cara els quedarà
als partits de l'oposició
si ara aproven un 20%
de pujar a l'IBI?
M'agrada veure tot això,
no?
Evidentment,
no podem tornar així.
S'ha fet tard i malament
i la veritat
és que és una pena,
no?
No tenen per la sensació
que és molt general?
Clar,
ara estem parlant
de l'Ajuntament de Tarragona
i aquesta casa
és Tarragona Ràdio,
però vull dir que,
clar,
la situació de molts altres ajuntaments
pràcticament en fallida, eh?
Per això s'ha reconegut publicant
el 2011,
quan portem des de finals del 2007
en plena crisi
i no s'ha fet res
i ara parlem,
perquè,
a veure,
siguem clars,
jo no he vist els balanços
ni la contabilitat,
però per els números
que avui sortien a la premsa,
si això fos una empresa privada
estaria en fallida,
pràcticament,
o poc li faltaria,
no?
Llavors,
si amb un Consell d'Administració
d'una empresa privada
se reuneix,
per posar un exemple,
i,
escoltem,
és que estem en pèrdues,
què fem,
el 40% més car
per sortir de la...
Home,
aquest genet no duraria el càrrec
ni dos minuts més.
I,
clar,
és que...
El problema del dèficit
dels ajuntaments
no és d'ara ni molt menys,
és pràcticament històric
fins al punt que,
per exemple,
a Tarragona
farà cosa de 15 anys,
encara es feien els pressupostos
amb pessetes,
teníem un dèficit
de 22.000 milions
de pessetes.
D'això,
parlo,
farà 15 anys.
Per tant,
que no parlo,
ni de governs actuals
ni d'anteriors,
ho poso tot
en el mateix sac.
El que passa és que jo...
És a dir,
que s'han anat fent coses,
s'han anat fent coses...
Però perquè,
segurament,
ara,
és que,
clar,
una mica el fil també
del que ha comentat
el Francesc Blasco,
diu,
és que arriben tard
les decisions,
però és que,
segurament,
ara ens estem adonant tots,
els polítics,
però també els ciutadans,
de la profunditat de la crisi,
perquè fins fa pocs mesos,
segurament,
els ciutadans continuaven reclamant
als seus polítics,
als seus alcaldes,
equipaments,
teatres,
centres cívics,
biblioteques,
poliesportius i tot,
i ara,
segurament,
ens estem adonant
que tot això
que hem fet
en els últims anys,
ara,
segurament,
ja no ho faríem,
no?
No sé si tenen,
vostès,
aquesta sensació.
Per això és degut
al joc polític
que es va establir
per part dels mateixos polítics,
que era la política del sí.
Sí, sí, sí,
volem això.
I perquè hi havia diners,
no?
I perquè hi havia diners.
Hi havia dèficit ja
als ajuntaments,
el que passa és que,
llavors,
encara ho podies...
encara podies treure la muleta
i torejar una miqueta,
però la majoria d'ajuntaments
ja tenien dèficit.
Torno a dir,
Tarragona tenia,
farà la cosa de 15 anys,
22.000 milions
de pessetes de dèficit.
Parlo en pessetes.
Per tant,
es va dir,
sí a tot,
poliesportius,
tal, tal, tal,
perquè era en situació
d'abonança
i perquè no hi havia
cap polític
que digués
no,
no us ho faré
perquè no és...
perquè no s'ha de fer
amb un poble
de 2.000 habitants
un pabelló
amb capacitat
per 4.000 espectadors,
etcètera, etcètera.
O un teatre
amb un poble
de 2.000 habitants
per 400 persones.
I això s'ha fet
de tot arreu.
Per tant,
la situació de les finances,
Raül,
ara ens adonem
perquè tenim el tema
aquí a Tarragona,
però en fi...
És un tema poliàdric
i han sortit moltes coses
dels meus companys
i també per part
del moderador,
no?
Jo,
diverses coses,
una,
jo cada dia
quan em llevo el matí
de 7 a 8
escolto Catalunya Ràdio,
m'informo dels temes
nacionals i internacionals
i després de 8 a 9
escolto aquesta casa
i m'informo...
Ja m'està fent la falca.
Molt bé.
I avui aquest dematí
us puc assegurar
que tot anava
de la reunió
d'aquesta de Brussel·les,
no?
De l'Àngela Merkel,
del Berlusconi,
de l'Alta,
de Grècia...
Que han acabat
a les 5 de la matinada.
Dels bancs
que s'han de refinançar,
que han d'arribar
amb un 9% de...
És a dir,
primer punt,
això forma part
del context internacional,
europeu,
i japonesa.
La Índia,
la Xina,
estan creixent
el 8,
el 18,
el 16,
el 17%.
És a dir,
la crisi és una crisi europea
i una crisi
bàsicament financera,
no?
Segona cosa,
segona cosa,
jo el que vull aplaudir
és que això es parli ara
i que no es parli el dia 21,
no?
Perquè us asseguro
que molts ajuntaments
faran el mateix
que s'ha fet
a l'Ajuntament de Tarragona
o s'està anunciant ara
des de l'Ajuntament de Tarragona
i s'estan esperant
el dia 21
l'anemà de les eleccions
i moltes comunitats autonòmiques,
etcètera,
etcètera.
Tercer tema,
forma part d'això
que dèiem ara,
no?
És a dir,
la ciutat de Tarragona
tenia uns ingressos
per obres
durant molts anys,
aquí s'ha crescut molt,
la Vall de la Rebassada,
la zona de Joan XXIII,
països catalans,
sabeu l'entrada de diners
que jo representava,
aquests 4 milions d'euros anuals
que entraven a l'Ajuntament
de cop i volta
han deixat d'entrar
i aquests 4 milions d'euros
és els que n'ajudaven
a pagar
el millor d'euros
de dèficit de l'AMT,
els dèficit de no sé què,
el dèficit de no sé quantos.
Esclar,
aquesta nova situació
de crisi econòmica
fa i farà
que a partir d'ara
tot deixi
mai més tornarà a ser
l'època de les vaques grasses
que hem tingut fins ara,
no?
I últim punt,
últim punt,
jo crec que
en aquests moments
més que pujar l'Ibi
la brossa,
que és una cosa
que potser
s'ha de pujar
perquè potser
no paguem el preu real
o potser
segurament
quant a la brossa,
l'Ibi és un altre concepte,
segurament
potser s'ha de pujar
l'Ibi i la brossa
perquè si no
l'Ajuntament
amb què més pot ingressar
amb moltes atranges,
és a dir,
pràcticament
els dos recursos
més importants,
una vegada l'ICIO,
l'impost de construccions,
instal·lacions industrials
i obres
ha deixat d'existir
pràcticament
perquè l'únic que es fan
són petites reformes
de la llar,
una vegada aquest impost
ha desaparegut,
l'Ajuntament
per on
l'únic recurs que té
per incrementar ingressos
és aquest.
L'altre és disminuir.
El de la brossa,
Raül,
ha pagat molt poc
respecte al cost real
del servei.
No és un impost,
és una taxa.
És a dir,
s'ha de cobrar
el preu del real.
Probablement
aquesta taxa
segurament
deu ser més elevada,
intueixo,
i el que es deu pretendre...
I aquests, perdona,
tants percents,
torno a insistir,
el 20 de l'Ibi
i el 47 de la brossa
és l'extrem
que indica l'alcalde
a partir de...
l'extrem que s'hauria de fer
a partir de les indicacions
d'intervenció
de l'Ajuntament.
Però segurament...
Que no vol dir que sigui
això el que es faci finalment, eh?
Segurament hi ha altres coses
que es podrien retallar, no?
Menys importants
que potser això, no?
Carregar-ho tot
damunt del contribuent.
Jo crec que tampoc
està la situació
econòmicament boiant
en general
com perquè les famílies,
perquè això,
al final,
aquest cost
que caurien
les famílies, no?
Bé,
i en les indústries
pel que fa l'Ibi, etcètera,
però bàsicament
amb les indústries,
amb les famílies
i en canvi
sí que, per exemple,
doncs jo no sé,
els últims anys
a l'Ajuntament
han entrat
bastants funcionaris
i contractats laborals
que potser
si anys enrere
no hi eren,
doncs potser això
es pot ridimensionar.
O no, no ho sé.
Segurament
el que sí que s'ha d'agrair
és que l'Ajuntament
es posi les votes
i deixem d'estar
en un món fictici
en el qual semblava
que només la Generalitat
era la culpable de tot
i quan hem estat
durant sis mesos
donant les culpes
a l'Artur Mas,
a l'Artur Mas,
a l'Artur Mas,
resulta que el ciutadà
valora
que el polític
sigui valent
i digui
escolti,
amb les coses són així
és,
cuidado que ens posarem,
que ens donarem
un cop de nassos
que potser
no en sortirem mai més.
Per tant,
el que sí que vull
ressaltar
sobretot
amb un Ajuntament
en el qual
l'equip de govern
no té majoria absoluta
és que,
com deia abans
el Carles
i els meus companys
de Tertúlia,
el que sí que és evident
és que el ciutadà
de Tarraona
el que vol
i pretén
és que els tres
partits polítics
bàsicament,
també iniciativa
si voleu,
però sobretot
els tres partits polítics
que tenen més pes
en l'Ajuntament
de Tarraona
es posin d'acord,
es posin d'acord,
deixin de banda
això de
jo,
senyorita,
tu vas fer pitjor,
jo vaig fer millor,
jo em vaig gastar més,
tu em vas gastar menys,
tu vas fer no sé què,
com l'altre...
De fet,
aquest és l'emplaçament
que va fer l'alcalde,
no?
Va demanar unitat
i va demanar
als altres partits polítics,
el Partit Popular
i Convergència
i Unió,
bàsicament,
negociar,
parlar
i posar-se d'acord
tots...
Posar-se d'acord
en un moment
al 20%
és fàcil,
aquí falten
solucions
més imaginatives,
jo crec,
no?
Verem,
el tema
de l'EMT,
de la gratuïtat,
home,
sí,
però suposo que deu ser
el xocolat
al lloro
en comparació
amb tot el deute
que hi ha a l'Ajuntament,
no?
Hi ha un principi comptable
que es diu que...
Sí,
el que vas cal
en Barcelona
de transport
és la que té
el dèficit més gran.
És un milió d'euros
cada any
de la solidaritat
dels estudiants.
No,
però el que passa
és que Francesc,
això que ho hem estat
debatent aquests dies
a les tertúlies,
curiosament,
és que, clar,
és una mica
aquesta política
de gratuïtat,
aquesta filosofia
de la gratuïtat
que s'ha imposat
en els darrers anys
i que ara segurament
ens hem de replantejar.
Vaques grasses
i vaques flacres.
Estic d'acord
amb el Raül
que és un acte
de valentia
evidentment,
s'ha podria haver fet
el dia 21
i molts ajuntaments
ho faran,
fico segur.
El que passa
és que això
no ets clau
que s'hagi fet
tard i malament.
Si tu preveus
que això es podia preveure,
que baixaran els ingressos
per les menors
i menys obres
que es puguin fer,
home,
no t'ho apuntis
amb el pressupost
de l'any següent.
Hi ha un principi comptable
que el sap tothom
que és el principi
de prudència.
Si els ingressos
no són segurs,
no hi comptis amb ells
de moment
i crec que això
no s'ha fet
i s'ha tirat pel dret.
Tu creus, Carles,
que pot haver-hi
una unitat política
en aquest sentit
que es poden arribar
realment
a la ciutat
en una situació
de crisi com aquesta?
Jo crec que
la situació que tenim
és necessari.
És necessari que...
Fins i tot
potser la ciutadania
ho agrairia i tot, no?
Un govern de consens.
No, no, jo no parlo
de govern tant, eh?
No, no, parlo de...
Ja ho he posat sobre la taula.
Ja, ja,
però vull dir,
jo no deia això,
jo deia això,
de posar-se a l'acord.
Això és el que vol el ciutadà.
El ciutadà del carrer
el que vol
és que els seus polítics
es posin d'acord
per solucionar
els problemes
dels ciutadans.
En temes...
No els problemes
dels seus partits
i de rendibilitat electoral.
I en aquests moments,
en aquesta situació crítica,
jo crec que és una obligació
dels partits polítics
de Tarragona,
dels tres principals partits,
posar-se d'acord
per solventar
i encaussar
i encarrilar
aquesta situació.
dir-ho d'una altra manera,
deixar de banda
la ideologia política
i buscar
camins de gestió
per sortir
d'aquesta situació
i estic convençut
perquè ja ha passat
més d'una vegada
que els tres grans partits
es poden posar d'acord
amb temes
que són fonamentals
pel futur de la ciutat.
El que passa és que
estava pensant
que, per exemple,
en el tema de la baixada de...
Ai, perdó,
en la pujada d'impostos
sí que ideològicament
a nivell general
el Partit Popular
i ara que estem en campanya
de les eleccions generals
ells al contrari
diuen que la política
ha de ser baixa a impostos
per afavorir
el creixement econòmic
en fi, aquesta és la filosofia
per tant
clar, aquí estem parlant
de qüestions ideològiques
que no sé si seran fàcils
de posar damunt de la taula
Sí, però la realitat
de Tarragona
tots els partits
la coneixen perfectament
i tots saben
quins són els possibles
camins per sortir
per millorar
aquestes situacions.
Clar, també una cosa
és la política més general
de l'estat
o la ideologia
de cada formació política
i després baixar
el cas concret
d'una ciutat
i d'un ajuntament.
Jo ho trobo, a veurem
senzill relativament
senzill que es poden
d'acord
si aprovem pujar
el 20% de l'IBE
però ja està
l'altra reunió
no dura més de minuts
jo crec que els polítics
els polítics
i els partits polítics
crec que miraran
encara que no seria
desitjable
com ha dit el Raúl
suposo que miraran
les seves conveniències
i aquí està el patill
jo ho he dit així
de refiló abans
però jo em torno a reformar
potser és el moment
de tindre un govern
de consens
a la ciutat de Tarragona
Raül?
No, a veure
això és una situació
un ajuntament
és com una família
és a dir
si jo a casa meva
perdo la feina
o tinc menys ingressos
o el negoci em va malament
i recapto menys ingressos
doncs deixo d'anar
de vacances
no canvio la cuina
m'espero l'any següent
i si m'he de canviar
les sabates
doncs calla
que amb aquestes
passaré un any més
i l'abric
l'hivern que ve
aguantarem un hivern més
l'ajuntament ha de fer això
i ara
és evident que
totes les forces polítiques
s'han de posar d'acord
per què s'han de posar d'acord?
perquè si un diu
no, jo prefereixo
que no baixi ningú al carrer
no, jo no baixi a l'IVA
jo no
bueno, si tu estàs a l'oposició
dius que no tocaria res
i només per quedar bé
soltem
estem fent un flac favor
a la ciutadania
és a dir, el ciutadà
el que pretén
és que hi hagi
aquesta conseqüència
i la gent
estic segur que ho entén
i ho està entendent
amb el govern de la Generalitat
en aquests moments
l'Artur Mas
sembla ser que les enquestes
que diu
puja més de cara a les eleccions
al Parlament de Madrid
per què?
perquè està sent realista
i el ciutadà
en aquests moments de crisi
vol que els polítics
siguin realistes
senyor, s'ho deixem aquí
s'acaba la tertúlia
avui realment hem complert
les previsions
pel que feia notícies
Nàstic i finances municipals
Cardes Gossalvet, Francesc Blasco, Raülful
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients de Terraona Ràdio
i fins la propera
que vagi bé
Gràcies, bon dia
Bon dia