Fins demà!
Avui en clau periodística volem, en fi, comentar alguns aspectes de l'actualitat en aquest penúltim dia de campanya, amb la perspectiva de les eleccions el proper diumenge, però en fi, altres aspectes, en fi, que avui són portada la majoria de mitjans de comunicació, per exemple, aquest acord anunciat ahir pel conseller Lluís Sanracudé, acord de la Generalitat amb Ryanair, pels aeroports de Girona i Reus, pels propers cinc anys, de tal manera que a partir de la primavera tornaran els avions a operar a l'aeroport de Reus, no pararan a l'hivern.
Les administracions pagaran 3 milions i mig d'euros cada any i hi ha un compromís, sembla, perquè hi hagi, com a mínim passin per les instal·lacions aeroportuàries d'aquí, passin un mínim de mig milió de passagers.
Què us sembla aquest acord, Quico?
Home, d'entrada, en principi bé, no? És a dir, el turisme de la zona manté una via d'entrada significativa i els ciutadans del Camp de Tarragona tenim una via de sortida també interessant per poder viatjar,
gràcies que la crisi no ens treu definitivament la possibilitat de fer algun viatget de tant en tant.
Més enllà d'això, jo la reflexió que m'he fet quan he sabut això és una mica on són els arguments que va esgrimir la Generalitat i els agents del territori
quan van criticar amb la duresa que van criticar Ryanair per la seva decisió de suprimir els vols durant l'hivern.
És a dir, el problema que tenia l'acord amb Ryanair era, més enllà de detalls i de qüestions, diguéssim,
d'estrictament de l'acord concret que tenien establert, era una mica el risc del monocultiu i que en una situació de monocultiu la gent, que és Ryanair,
té potestat per fer el que li doni absolutament la gana.
I aquest acord, que és important des del punt de vista de manteniment de l'activitat a l'aeroport de Reus,
no, diguéssim, no treu el problema aquest del monocultiu que tornarà a tenir l'aeroport de Reus a partir de l'abril.
Clar, tenir dependència total i absoluta de Ryanair.
Si això anés acompanyat d'una acció que jo no la veig de moment, potser s'està fent, però amb la discreció que requereixen aquestes gestions,
per trobar algunes alternatives, més enllà dels vols xarters a l'estiu que havien estat,
i de fet continuen sent importants en el context de l'aeroport de Reus,
no, és a dir, d'acord, molt bé, tindrem activitat durant cinc anys.
El preu no em sembla excessiu, francament, per la importància que té de les vies d'entrada i tal,
s'hi impliquen agents del territori, més enllà de la Generalitat,
però, clar, és la solució definitiva als problemes de l'aeroport de Reus.
En fi, no crec jo... Aquí tot arrenqué perquè algú va obrir la porta de Ryanair a l'aeroport del Prat a Barcelona.
Sí, és evident que aquesta és la mare dels ous.
Esteve, què et sembla?
A falta de veure la lletra petita i de conèixer els detalls, d'entrada, podríem dir que hi sortim perdent,
tot i que s'assegura la permanència de Ryanair, són menys passatgers,
penso que Ryanair movia o ha arribat a moure un milió de passatgers des de Reus,
ara es parla de garantir, com a mínim, aquest mig milió de passatgers,
per tant, penso que hi sortim perdent i la dependència és clara.
De fet, la feina per trobar alternatives em consta que s'està fent,
però de moment no dona resultats.
Fins i tot una de les opcions que sembla més factible és la d'intentar lligar acords amb turoperadors russos
que et garanteixin un volum de passatgers importants.
Sembla que de moment no funciona perquè els russos prefereixen volar fins a Barcelona
i llavors repartir-se a Costa Brava o a Costa Endaurada o quedar-se a Barcelona
o comprar a Barcelona i acabar venint aquí uns dies.
Les alternatives són complicades.
Bona notícia, sí, perquè et garanteixes un mínim, però n'hi haurà...
I les condicions econòmiques, els 3 milions i mig d'euros que ha de continuar pagant les administracions?
L'últim que vam saber, i avui s'explicarà a l'estratègia, és que es pagaria per vols,
que es deixava la porta oberta que el conveni fos més flexible,
perquè si ara pagues aquests 3 milions i mig d'euros,
però només et porten mig millor de passatgers i sortiràs...
No et sortiran, penso, els números.
De fet, algunes veus també des del sector turístic de la Costa d'Aurada
recorden que potser aquests diners es podrien invertir lligant més autooperadors
que acaben portant més clients als hotels
o intentant trobar altres companyies que trenquin aquesta dependència total amb Ryanair.
Jo penso que el panorama és complicat.
És que l'estatística del nombre de passatgers, jo recordo abans de Ryanair,
quan hi havia un bon any turístic,
l'arribada de passatgers a l'aeroport via els xarters del tour operadors,
eren xifres, això, sobre els 500.000-600.000 passatgers,
vull dir que no és cap broma, vull dir que l'alternativa ja havia existit.
Una mica el problema de Ryanair és que fins i tot ha contribuït a carregar-se una mica aquesta alternativa,
perquè l'ou cost s'imposa fins i tot per sobre de l'opció dels xarters,
que continuen a vent-hi, però tants com n'hi havia hagut, evidentment.
I el que comenten també des del sector turístic és que l'oferta de Ryanair es carrega molt
o es concentra molt en uns mesos en els que ja venen turistes.
Per tant, la feina que fan, la fan, però donen uns mesos que és relativament fàcil
portar gent a la Costa Daurada.
L'interessant seria allò de trencar l'estacionalitat, donar els mesos d'hivern tardor,
que penso que les xifres de Ryanair estaven al voltant de 150.000 passatgers,
no són quatre persones, però comparat amb el volum que movien durant tot l'any,
i és relativament petit.
I després una altra cosa, que és que s'ha explicat poc
perquè d'aquests acords en què la Generalitat ha firmat amb Ryanair,
Girona es veu molt més afavorit que Reus.
És a dir, hi ha d'haver una raó que l'expliquin.
I Girona històricament també havia estat fer una base molt més important per Ryanair.
No, i segurament hi ha explicacions, però que les expliquin.
També fins i tot ell es queixava l'alcalde de Lleida
sobre l'aeroport de Lleida al Guaire,
que de moment no forma part d'aquest conveni.
Salutem el Josep Ramon Correl.
Josep Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquestem parlant d'avions i de Ryanair i del conveni de la Generalitat.
Un tema nou.
Un tema nou, eh?
Moltíssim, eh?
Home, el que és nou és que com a mínim és un acord per cinc anys,
que sembla que doni estabilitat.
Quedarà segurament veure la lletra petita,
que és el que estàvem comentant ara.
Així, a grans trets, què et sembla?
Home, d'entrada, tenim una infraestructura aquí a les comarques de Tarragona,
l'aeroport de Reus, fonamental per la costa de Rada,
i això ha de funcionar.
Per tant, d'entrada, és positiu que s'hagi trobat una manera de garantir,
i a més durant un període de temps, això que dona certa estabilitat,
que pugui tornar a funcionar aquest aeroport amb garanties pel sector turístic.
I, per tant, des d'aquest punt de vista, jo entenc que és positiu.
Després, entrar més a buscar-li allò més, els fils,
i intentar millorar-lo, per descomptat, no?
Però, d'entrada, una llosa que preocupava moltíssim a tot el sector,
crec que, de moment, s'ha aconseguit salvar, i això és important.
Crec que s'ha d'aprendre del que ha passat,
i, per tant, l'administració està obligada a buscar altres alternatives.
No podem ser esclaus d'un únic operador.
Hem de buscar altres alternatives,
perquè ja hem vist i hem patit les conseqüències
i l'ensurt que ha tingut en aquesta vegada les comarques de Tarragona
no hauria de tornar a passar.
El que passa és que aquest missatge fa anys, no?,
que s'expressa, no?, aquest missatge de buscarem alternatives,
ho estem buscant alternatives, però potser és que no hi ha altres companyies interessades, no?
Home, tot s'ha de dir, hi ha hagut alternatives,
és a dir, hi ha hagut altres companyies low cost que han operat a l'aeroport.
Però molt poc temps.
A Berlín, etcètera.
Molt poc temps.
Però molt poc temps.
Potser perquè no els funcionava o, en fi...
En definitiva, estem depenent,
continuem depenent de Ryanair.
I després l'estabilitat dels cinc anys, no sé si ho podem assumir,
tenint en compte les característiques una mica peculiars dels responsables de la companyia irlandesa.
O sí, o se suposa que si hi ha una cosa assignada aquí que ens ho hem de creure.
Home...
I que a més operaran durant tot l'any...
Per això recordava jo on són les crítiques, per exemple,
de la Generalitat fa uns mesos quan Ryanair va fer l'espantada que va fer.
I que deien que era una companyia poc sèria i tot això.
Com deia de Correal, suposo que n'hem après,
tots plegats del que va passar aleshores,
i per tant està tot molt més ben lligat.
En principi hem de confiar en l'opció dels cinc anys,
però, en fi, són Ryanair, ja sabem com és.
Les dades econòmiques, Josel Ramon,
3 milions i mig a pagar per les administracions...
Bueno, el que deia de és...
A veure, ara aquí no tenim més remei,
perquè mentre no siguem capaços de buscar una alternativa,
el que no podem permetre els luxes de passar un any en blanc, d'acord?
I, per tant, l'important, l'important és que hi hagi un acord,
que això torni a funcionar i que l'aeroport torni a ser una porta d'entrada important
del turisme a la Costa d'Orada, com a eix fonamental.
Això s'ha aconseguit.
I, per tant, el primordial està engegat i està aconseguit.
que això és millorable, que s'ha de buscar alternatives,
que no podem estar sotmesos a un únic operador,
perquè això implica un desequilibri a l'hora de tancar les negociacions.
Tot això és el que dic que s'ha d'agafar com un aprenentatge.
Vull dir, això ha de ser una lliçó que hem tingut
i, per tant, s'ha de continuar treballant.
Però el fonamental s'ha solventat i, per tant,
sempre quan tens un problema,
si aconsegueixes el nucli del programa,
a resoldre'l, entenc que es comença bé.
Perquè adoptar una postura i buscar una solució,
diguem-ne el que diuen sempre,
que a vegades el millor és una mica de la bo,
i segur que podem tindre una cosa millor,
però potser finalment no seria tan bona com la que tenim ara,
que és la possible en aquests moments.
Per tant, d'entrada, bé, endavant, d'acord, perfecte,
i que això rutlli, però, sisplau,
que no siguem tan oblidadissos, que no ens torni a passar,
que ara ja ho tenim així i ja ho tenim bé.
No.
El nucli fonamental del programa està resolt,
però hem de ser capaços de tindre una mica més de visió política,
per mirar una mica més enllà,
i partint de l'experiència que estem sota un model de risc,
s'anar de buscar d'altres que donin més estabilitat
a un servei aeroportuari.
L'acord.
Perdona, quant de temps respecta l'acord?
Perquè aquí el conveni durava fins al 2013
i es va trencar quan es va voler, també, no?
I penso que Reus també quedarà sempre molt supeditat
el que passi amb Girona.
Amb Girona.
De fet, la jugada forta...
I Barcelona.
Juga amb Girona, Barcelona, però més...
Bueno, i amb el tema de les taxes,
perquè, clar, la condició de Ryanair
és que a N no apugi les taxes, no?
I deixen aquesta porta oberta, no?,
per fer una marxa enrere que ja han fet altres vegades.
En fi, com deia, em sembla abans el Quico,
clar, l'arrel de tot el problema de tota aquesta qüestió
arrenca des del moment en què Ryanair, el setembre de l'any passat,
pot començar a operar a l'aeroport de Barcelona,
a més, amb unes condicions pel que fa a les taxes molt competitives.
L'acord entre Ryanair i la Generalitat arribava ahir,
quan estem ja, en fi, en la recta final de la campanya electoral,
en dies, per cert, amb certa conflictivitat.
Hem deixat enrere dos dies de vaga
convocada pel Sindicat de Metges de Catalunya.
Tenim avui una jornada de vaga convocada a la universitat.
Demà, divendres, un altre sindicat
en l'àmbit de la sanitat torna a convocar vaga.
Estic parlant de la CGT.
De la vaga de metges, Esteve, quina sensació ha deixat?
Ha estat força irregular, només un sindicat.
La resta no la seguien.
Estan negociant amb l'ICS.
En tot cas, el que ha passat amb els metges avui,
amb la universitat, demà un altre cop amb la sanitat,
clar, demostra aquest malestar latent, no?
Malestar i, alhora, també poca...
o relativa a poca capacitat de mobilització.
Passejant per l'hospital l'altre dia,
dona la sensació que hi ha molta gent,
gran part del col·lectiu,
que o no s'acaba de creure la vaga
o ja dona per perduda la batalla abans de començar.
O potser el fet que es fes en aquesta setmana,
abans de les eleccions,
ha frenat algunes persones que s'haguessin sumat
per allò que no em diguin que estic jugant a favor o en contra
d'algun dels partits polítics.
A nivell d'usuari, principal afectació,
i penso que ho ha explicat més o menys tothom,
a nivell de visites i de consultors especialistes,
et trobes en alguns casos allò que et farà pans,
a nivell de gent que fa potser més d'un any
que estàs parant visita amb l'especialista
i el dia que justament li tocava es troba amb la vaga
i ha de marxar cap a casa.
No ho sé si tindran o no capacitat
d'apretar el govern,
també si cadascú va per la seva banda.
Ara és el sindicat de mitges de Catalunya,
demà és la CGT
i d'aquí 15 dies
serà la UGT i com a gins obreres.
Pinten malament.
Noten una certa resignació, per exemple,
en el col·lectiu dels professionals de la sanitat?
Jo crec que hi ha una resignació general
i que tothom està esperant
dilluns de la setmana que ve
s'hauran passar les eleccions
i totes aquelles coses que estan pendents
s'hauran de començar a treballar ja seriosament,
des dels pressupostos de la Generalitat,
els pressupostos de l'Estat,
a veure quin nivell de pressió
haurà de suportar aquest país dels mercats exteriors
a partir de la setmana que ve
en funció dels resultats electorals,
els pressupostos de l'Estat,
els pressupostos dels ajuntaments,
en fi, una mica tot plegat.
Aleshores, les vagues d'aquests dies
es fan, en fi, com a mostra de desesperació...
Ara parlar en plates es fan una mica
per tocar els pebrots a la classe política
a veure si allò amb l'argument aquest fàcil
de que en campanya electoral reaccionaran
i, bueno, probablement sí, reaccionaran,
però reaccionarà a partir dilluns que ve
i reaccionaran fent el que és possible de fer,
que és poca cosa més.
Més retallades, segurament.
A veure, a veure què passarà.
Jo crec que tindrem un final d'any complicat
i un primer trimestre l'any que ve complicat
perquè, en fi, s'hauran de fer pressupostos
de les institucions, de l'administració pública,
en fi, una mica tot plegat, no?
Josep Ramon.
Sí, jo crec que potser més que resignació,
diguem-ne que és agafar consciència
de la realitat del que està passant.
I, evidentment, el col·lectiu metge no són totes
i saben el que està passant.
I, per tant, com s'ha demostrat en el resultat
d'aquestes vagues, que no tenen hores d'hora cap sentit,
no han tingut un seguiment massiu,
està clar que s'ha de retallar a tot arreu
i s'ha de retallar en medicina
i s'ha de retallar en tot tipus de serveis
perquè no es pot pagar.
No hi ha diners per pagar-ho.
Si hi ha algú que encara no se n'ha assabentat
que no hi ha diners per pagar-ho,
doncs que s'ho faci mirar.
I les vagues, per què són?
Home, perquè hi ha unes organitzacions
que són elementals en l'organització democràtica
que sembla que són els únics
que no se n'han assabentat que no hi ha diners,
que són els sindicats.
I crec que fan la vaga
per la seva incapacitat de donar una altra alternativa.
han aplicat el pilot automàtic
del que es fa sempre quan han de protestar,
es fa vaga.
És a dir, els sindicats també que s'ho facin mirar
perquè crec que també han de modernitzar
el seu discurs polític,
igual que els mateixos polítics.
Hem de modernitzar el nostre discurs
si volem avançar socialment.
i en aquest cas no s'ha sabut fer.
Crec que és hora, no és hora de vagues,
és hora justament de treballar plegats,
és hora de buscar solucions de concentració,
és hora de buscar alternatives.
És a dir, si algú pensa que la greu situació,
però greu, és que encara sembla
que no ens n'haguem assabentat,
la greu situació que està patint el país,
com tots els països d'Europa,
es pensa que es podrà resolent
fent vaga,
doncs que s'ho faci mirar de debò.
Això que dius que no hi ha diners per tot,
avui hi ha una declaració significativa,
he sentit, ara no el tinc aquí davant,
el diari El País de Mariano Rajoy
li fan l'entrevista al candidat,
que diu que, per exemple,
s'atreveix a dir,
té la valentia de dir,
que la llei de la dependència
és inviable.
Inviable, textualment diu això, sí, sí.
Això és molt fort,
dir això en campanya electoral.
Vull dir que com a prove,
diguéssim de...
A veure, jo crec que no fa cap pronòstic.
No, però que un candidat digui això...
Si no funciona ara,
quanta gent està pendent que li paguin...
Estem d'acord,
però que ho digui un candidat
que tothom dona com a guanyador
a les eleccions...
Però això és que ho diguis que avui està plovent,
home, doncs ja es veu que plou,
ja es veu que no és viable.
Si fins ara,
que en teoria estàvem,
ho veníem de situacions de bonança,
ja no ho podíem pagar,
doncs en situació de crisi...
El que vaig dir és que alguns polítics,
no tots,
però alguns polítics,
estan baixant definitivament
el terreny del que és possible
i comencen a no enganyar.
Sí, sí, estic d'acord.
En aquest sentit,
li dono mèrit al Mariano Rajoy,
en aquest cas,
que digui clarament...
Potser està avançant, no?
Està donant detalls del que pot passar a partir de...
Aquí el que hem d'esperar
és a veure què passi diumenge
i a veure com ens aixequem dilluns.
De fet,
Mariano Rajoy,
en aquesta entrevista al País,
diu
no tocaré les pensions,
tota la resta es pot retocar
en sentit de retallar
tot com dius també
de la lliure de la dependència.
Clar,
en aquest marc de crisi tan profunda
i amb aquesta campanya electoral,
amb unes eleccions
i amb uns resultats que,
en fi,
tothom dona per fets,
amb una majoria absoluta
del Partit Popular,
tot el que ha passat en els últims dies,
els demano una reflexió
del que ha passat a Itàlia o a Grècia
i amb aquesta mena de debat
que hi ha hagut en els últims dies
a nivell europeu
sobre els tecnòcrates
doncs suplantant
els governs democràtics
elegits a les urnes.
Quina sensació
podem tenir aquí
a l'estat espanyol
a 72 hores de...
Si els mercats manen,
és lògic que els tecnòcrates governin.
Penso que inevitablement
també anem cap a aquest escenari.
I fins a quin punt això també
ho hem d'assumir amb resignació?
Resignació,
qui vulgui resignació
i qui vulgui que s'hi oposi.
Ja fa segurament molt de temps
que es parla dels mercats
com si fos una espècie
d'alienígenes
que tot ho controlen
o es comença a parlar
de l'especulació
o de les agències
de qualificacions,
de riscos,
com si acabessin governant
a la pràctica.
Si la societat també capta això,
potser la classe política
haurà de veure
quin és el seu lloc,
quin és el seu espai.
Perquè el missatge
que creuen vostès
que ja en serà Espanya
amb les eleccions
el proper diumenge
a la Unió Europea,
tenint en compte
que sembla que serà
d'una majoria absoluta,
serà d'un govern fort,
d'un govern...
D'entrada, sí.
D'entrada, clar.
És evident.
Si es compleixen les enquestes,
com sembla que es compliran,
perquè mai hi havia hagut
tanta unanimitat
a una previsió electoral.
Per tant,
la victòria aclaparadora
del PP
es dona per descomptada
i això dona
un aval d'entrada
de fortalesa.
Imagineu-vos
que sortiguessin
de les eleccions
en un escenari
que no se sabia ben bé
de qui governaria,
en quina fortalesa,
quins pactes s'haurien de fer,
obriríem un altre
període d'incertesa
i en aquests moments
és el pitjor que pot passar,
que hi hagi incertesa.
Per tant,
d'entrada,
serà bo
que hi sorti
un govern fort.
sigui del signi que sigui,
però serà bo
que hi hagi un govern fort.
Ara,
evidentment,
aquest crèdit durarà
el que duri
la posada en marxa
de totes les mesures
que s'han de prendre.
Si comencem
a manejar la perdiu,
si comencem a donar tomb,
si comencem a dubtar,
si comencem
a badar
una altra vegada,
evidentment,
el que en diem
els mercats,
que finalment
és la realitat
de la política econòmica europea,
ens acabarà apretant
com ha passat a Grècia
o com ha passat a Itàlia.
Això,
sens dubte.
i per tant,
sembla que Rajoy
ja es veuen
tan guanyadors
que fins i tot
s'ha atrevit
a començar
a dir coses concretes
que fins ara
no volia fer
perquè sabia
que tot el que havia
d'anunciar
és dur,
és justament
contraproduent
a l'hora d'intentar
captar vots,
però sap,
com ningú,
com sabem tots,
que no hi ha
més remei
que apretar
i prendre mesures dràstiques
que van en contra
del que hem anomenat
estat del benestar
i per tant,
això afectarà
l'atenció sanitària
per a tothom,
afectarà
l'ensenyament,
la llei de la dependència,
les assistències socials,
a les infraestructures,
és a dir,
a tot el que suposa
despesa pública
ens acabarà afectant
perquè aquí
no hi ha cap
recepta màgic
a la que s'ha aplicat
sempre a l'economia,
buscar un equilibri
entre el que és
la despesa
i l'ingrés,
no hi ha més història
i tant,
no es pot tallar del tot
la despesa pública
perquè això
evidentment tallaria
el funcionament de l'Estat
però s'ha d'equilibrar
i s'ha de reduir
i s'ha d'intentar
incrementar
els ingressos de l'Estat
crec que no a base
de pujar impostos
sinó a base
d'estimular
a l'economia productiva
i a poc a poc
buscar que els basos
comunicants aquests
es vagin equilibrant.
Quico,
el missatge
en relació a Europa
que deia
i sobretot
en aquest context
d'Itàlia i Grècia
i el que ha passat
en els últims dies
que segurament
ens ha sorprès
molt a tots.
És que dependrà
la imatge
de govern fort
probablement
la podran donar
i tot estarà
en funció
de les mesures
que prenguin
i els pressupostos
que hauran de preparar
ja per l'any que ve
i en fi
no és tant
les característiques
del govern
sinó
de les mesures
que duguin a terme
i en quines condicions
els podran prendre
i tot això.
Hi haurà tecnòcrates
en aquest govern?
Jo crec que l'àrea econòmica
sí.
Jo crec que apostarà
en aquella feina.
Les decisions
sempre són polítiques
però
ara parlem
de governs
de tecnòcrates
el Franco
també va tindre
un govern
de tecnòcrates
i a veure
si les
relacions
que prenen
eren tecnocràtiques
fins a cert punt
però la mare
dels aus
la mare
del cordè
a l'hora
de prendre
decisions
de govern
són decisions
polítiques
i per tant
l'únic que garanteixen
els tecnòcrates
és que
per entendre'ns
prendran decisions
fugint
del curt
terminisme
d'uns resultats
electorals
que hagin de venir
és a dir
no es presenten
a les eleccions
en principi
els tecnòcrates
per tant
però l'economia
els acabarà
donant
o traient la raó
a tots
és a dir
per molta imatge
coincideixo
si donaran imatges
de fortalesa política
segur
d'estabilitat
també
però
l'economia
els mercats
tornaran a dictar sentència
i donar la sensació
que tot això va tan ràpid
perquè clar
qui podia pensar
fa dos mesos
que Barlusconi
cauria
pels mercats
cada semestre
un anirà
marcant
en funció de si
hi ha o no
activitat econòmica
no pujarà
impostos
per tant
esperaran
que sigui l'activitat
la que generi recursos
si l'activitat
no genera recursos
tornarem a estar
al cap del carrer
per tant
penso que
seguim estant
lògicament
en mans
de l'economia
sento
algunes converses
de cafè
d'algunes persones
que confien
en que el canvi
de govern
solucionar
tots els mals
de la gent
que són molts
i que tots els vivim
a prop
gent aturada
gent que no arriba
a final de mes
gent que no se'n surt
tant de bo fos així
però segurament
serà la realitat
la que acabarà
demostrant
que no és tan senzill
i en clau més local
tenint en compte
que els resultats
a nivell general
d'Espanya
estan molt clars
així ho diuen
totes les enquestes
en clau catalana
o en clau terranina
com estan analitzant
la campanya
que els sembla
hi ha algun punt
d'emoció
per veure
qui quedarà primer
qui quedarà segon
i qui quedarà tercer
i parlo això
de Tarragona
circunscripció
i de Catalunya
que aquí sembla
que sí que pot haver-hi
un cert punt
d'emoció
en clau catalana
el problema
que està aventi
és que és una campanya
com que només
es parla d'economia
és a dir
la conversa
de cafè
que deia l'Esteve
no hi ha identitat nacional
per dir-ho d'alguna manera
o no hi ha qüestions
Catalunya-Espanya
han sortit
i algú
mal de perquè surtin
però
una mica
la sensació
és que
algú ha decidit
que aquí només
s'ha de parlar d'economia
i només es parla d'economia
i de fet
quan es parla
dels temes
ateans
Catalunya-Espanya
federalisme
autonomisme
i independència
se n'està parlant
en termes econòmics
per tant
complicat
els partits
d'obediència catalana
en fi
tenen un
de fet
està passant
últimament
en les campanyes
d'eleccions generals
tenen un paper
complicat
d'intentar treure el cap
enmig de la
de la lluita
bipartidista
i qui creus
que guanyarà Catalunya
si haguessis
de fer una porra
jo crec que
pot haver-hi
un triple empat
sense
empat tècnic
és a dir
però
fa de mal
diré senyor
a l'agost
perdó
ara vindrà
dilluns
i em dirà
com no tenia raó
si passés
la derrota
dels socialistes
sí que estaríem
davant
si perdés
la primera
la pole position
això sí que seria
jo crec que
perquè venim a més
dels millors resultats
dels socialistes
recordem els del 2008
seria coronada
i després
lligant amb el que
ha apuntat
el Quico
és curiós
com
el debat nacionalista
que fins fa
no res
quatre dies
era el gran debat
i l'independentisme
i l'ascensió
d'escar
la defensa
de la llengua
d'estatut
vull dir
el debat polític
està centrat
en els temes
nacionals
com això
ha quedat esborrat
del mapa
fins al punt
que ara
la por
la incògnita
que Esquerra
pugui fer un paper
digne
ja ni se'n parla
ja és una per descomptat
que ha tornat
a la marginalitat
gairebé
i la por
que es parla
des del punt de vista
amb criteris nacionalistes
és que
Convergència i Unió
pugui caure
en el tercer lloc
és a dir
fins a quin
punt
el debat econòmic
el neguit
per la situació econòmica
ha devorat
la gran qüestió
nacional de Catalunya
el gran debat polític
no d'ara
sinó
de la història
el debat
de l'encaix
de Catalunya
l'independentisme
tot això
ha quedat esborrat
és a dir
que davant de la pela
ni nacionalisme
ni punyetes
hi ha cansament
segurament també
fa tant de temps
que se'n parla
i que no s'ha arribat
a cap resultat
home de fet
l'únic aspecte nacionalista
que es treu a la campanya
és el tema del pacte fiscal
i està relacionat
amb la pela
que molta gent
tampoc se l'acaba de creure
perquè en un panorama
de majoria absoluta
del Partit Popular
parlar del Consell
ja que ens demana
travesses
la meva travessa
és que
PSC
es mantindrà
com a primera força
segona
Convergència
Unió
Catalunya parlo
no Tarragona
i
Carcel Partit Popular
i auguro
un inici
d'una lenta
i llarga recuperació
d'Esquerra Republicana
i intueixo
un bon resultat
en termes relatius
d'iniciativa
per Catalunya
avalats una mica
però tinc la sensació
que el Joan Coscubila
ha estat un dels candidats
bueno
ha estat el candidat
que més ha sorprès
a Catalunya
en el sentit
d'en fi
ha estat com un descobriment
i la sensació
és que
va entrant
i que molt de vot
que no vol repetir
els socialistes
pot anar cap a iniciativa
tinc aquesta sensació
volen fer porra
també l'Esteve i el Josep Ramon
que quedarà gravat
d'això
s'ho escric
pràcticament
tot el que ha comentat
el Quico
el meu dubte
és si
la patacada socialista
serà encara una mica més forta
i pogués arribar a perdre
aquesta primera posició
i qui seria la primera posició
jo penso que la primera posició
seria per
Convergència
tinc aquesta sensació
però
dilluns
dilluns a veure
ho diem en condició
allà
el Josep Ramon
vol fer algun pronòstic?
Aquesta és la travessa
de no
de no bullert
i no buscar la sorpresa
és a dir
que els socialistes
mantenen
el primer lloc
amb una davallada històrica
això sí
però no fins al punt
que
ja hi hagi un daltaballs
que voldria dir
que el PP
passés al davant
per tant
jo crec que
tan fort no serà
perquè aquí a Catalunya
el PP
encara
a molts sectors
fa por
que tot el cinturon
de Barcelona
encara pesa moltíssim
i allí entenc que
el missatge del PP
la gent no vol sentir
ni a parlar
potser hi haurà molta
incrementarà l'extensió
del votant socialista
o passarà això
que se n'anirà
se'n beneficiarà
a la iniciativa
que es collés
que té un bon discurs
un discurs assenyat
un discurs
que inclús
difon confiança
i molt
l'elector d'esquerres
que vagi a votar
perquè
entenc que és
una obligació democràtica
doncs finalment
acabi decantant el seu vot
cap a iniciativa
això pot passar
i realment
pot repuntar
iniciativa
com també ja
anuncien
les enquestes
pel demés
jo continuo sent conservador
per tant
crec que guanyaran
els socialistes
segon Convergència i Unió
segon Convergència i Unió
i tots molt apretadets
i de ser el PP
ara evidentment
el PP pujant
barbaritats
i situant-se
en un resultat històric
això per descomptat
però diguem-ne
que l'ordre
l'estatus quo polític
de Catalunya
entenc que
de moment
no tindrà
un altabaix
deixi'm per acabar
amb un aspecte
molt concret
de la campanya
perquè fins a cert punt
ens pot sorprendre
ja t'ha reonat
també
és que hi ha un tema
de Tarragona
ahir el Partit Popular
Alejandro Fernández
sobretot va insistir molt
en un projecte
que relaciona
infraestructures
corredor mediterrani
que és això
que anomenem
el tercer fil
això de portar
les mercaderies
al port de Tarragona
fins a Castellbisbal
i ell va dir
clar tenint en compte
que el Partit Popular
guanyarà amb tota probabilitat
el govern espanyol
a partir del proper dilluns
ell va dir
que estava en contra
radicalment
d'aquest projecte
pel traçat de la costa
aquest tercer fil
que portaria
les mercaderies
al port de Tarragona
fins a Castellbisbal
què et sembla aquesta postura?
postura valenta
si més no
perquè clar
va en contra
del que demana el port
va en contra del que demana el port
i va en contra
del que sembla
la solució
d'emergència
o més ràpida
per intentar
tenir una sortida
d'ambla internacional
i que
des del port
som conscients
del problema
que suposa
carregar
més tràfic
la façana marítima
tota la línia de la costa
litoral
amb mercaderies
que tot i
que no sempre
totes perilloses
però n'hi ha algunes
delicades
per dir-lo d'alguna manera
vinculades amb tot el tema
del sector petroquímic
penso que va ser valent
he sentit les declaracions
que feia aquí a Tarragona
a ràdio
al dir que
que no
aquest tercer
i que s'ha de buscar
un traçat per l'interior
si es vol
i clar
esperar al corredor
del Mediterrani
ara mateix
amb el panorama econòmic
que estem
parlar de l'horitzó 2020
sembla allò
ciència-ficció
podem tenir per tant
aquí un conflicte
quan el port de Tarragona
va dir
el nou ministre de Foment
a ensenyar-li el projecte
algun comentari
en la línia
del que deia ell
jo em sembla
bé
feina dels polítics
és proposar alternatives
i si ell està convençut d'això
doncs endavant
i que es debati
i que es prenguin
les decisions
que s'hagin de prendre
però
clar
és complicat
perquè un dels projectes
emblemàtics
que hi ha pendents
a Tarragona
que és la façana marítima
segons com facis
el tema del corredor
si algú
si algú
si algú es creu
que algun dia es farà
la façana marítima
perquè aquesta no és una altra
clar
això et portaria
jo torno a la recepta màgica
de lo boi lo millor
és a dir
a veure
des del port
es va en el pragmatisme
i
l'Alejandro
que és un polític
que ara està molt esperitós
i com que es veu
va de gallet
no?
i li fot pel broc gros
ja em sembla bé
que el que diu
no no
no es conformen dos
no deu
i el port
pel pragmatisme
des del punt de vista
d'una visió empresarial
i per tant diu
anem a fer això ja
que té un poc cost
i es pot fer de forma ràpida
que de fet
és ficar el tercer raïl
tampoc implica
una gran infraestructura
i comencem a funcionar
perquè
però per què creus
que l'Alejandro Fernández
s'hi oposa?
no és que s'hi oposi
jo crec que l'Alejandro Fernández
diu
si fem això
el que farà
ja donaran per bo
això com a solució
i ho deixaran
com un peix
ell fa una cosa ambiciosa
ambiciosa
i per tant
des del punt de vista polític
a l'hora de vendre ambició
com a missatge polític
doncs molt bé
i més d'un polític
que se sap
molt valorat
i que ara
bueno
seria capaç
de conquistar Amèrica
no?
s'ho menjaria tot
Alejandro Fernández
però clar
des del punt de vista empresarial
els empresaris
el que volen
és allò
pajar en mano
vull dir
escolti
anem a tenir això
i la resta
si ve
tant de bo
i
i
i
i
i
i
i oja vingui
no?
però de moment
comencem a funcionar
comencem a treure mercaderies ja
de forma ràpida
des del port de Tarragona
en direcció a Europa
és a dir
pragmatisme del port
idealisme polític
aquest és l'enfrontament
jo en aquest cas
i tal com van dades
en aquest moment
pragmatisme
pragmatisme
pragmatisme
és a dir
ara
l'Alejandro
que faci volar els coloms
que vulgui
que faci volar ligots
tan valent que va
però pragmatisme
per tant
tinguem això
i després la resta
ja vindrà
aquest pot ser un tema
interessant
que afecta el territori
a la ciutat de Tarragona
i al conjunt del port
de l'economia del territori
pot ser un tema interessant
després de les eleccions
senyors
ho deixem aquí
Josep Ramon Correal
Esteve Giral
Francesc Domènec
gràcies per compartir aquesta estona
amb els ullens de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia