M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar.
És dilluns i com cada dilluns tenim els membres de la Fundació Casal Amic
a l'espai al carrer per parlar de totes aquelles activitats
que es revitzen al llarg de l'any.
Com sempre ens acompanya el seu cap de comunicació, Javier Zaragoza.
Javi, bon dia.
Bon dia, Josep.
Avui per parlar del pla educatiu d'entorn.
I per fer-ho estem molt ben acompanyats de la Mercè Lamont,
la coordinadora general de les actuacions del pla educatiu d'entorn de la Fundació.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya la Leo Robles,
monitor i referent de l'estudi assistit de l'escola Guau-Billeu-Bi
i l'Institut de Camp Clà.
Leo, bon dia.
Hola, bon dia.
I també el Franco Morlaquetti,
monitor i referent de l'estudi assistit de l'escola La Canonja
i l'Institut Collbanc Fundació en xarxa.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Avui parlem del pla educatiu d'entorn.
Això ja fa temps que ho porteu des de la Fundació Casalamic.
Des del 2006, exactament.
L'experiència va començar a Sant Salvador el 2004
i després el 2006 als barris de Ponent,
ja a Bona Vista i a La Canonja,
ho vam començar a gestionar, la Fundació Casalamic.
El pla educatiu d'entorn és un projecte que està liderat
pel Departament d'Educació de la Generalitat
i de l'Ajuntament de Tarragona.
I la Fundació portem la gestió del projecte,
la Fundació Casalamic.
Anem parlant ja diverses vegades a l'espai al carrer,
però sempre es vol recordar en què consisteix
això del pla educatiu d'entorn, Mercè.
Els plans d'entorn són projectes,
són programes que funcionen a nivell autonòmic
de tot Catalunya.
I tenen per finalitat afavorir el nivell,
l'èxit educatiu de tot l'alumnat.
I a la vegada afavorir la cohesió de la comunitat educativa.
I ho estem aconseguint, no?
Sí, sí.
Els resultats fins ara positius o què?
Sí, sí.
Realment són projectes de gran magnitud,
on hi entren en joc moltes escoles,
molts instituts, llars d'infants,
però també moltes entitats, associacions
i determinades administracions.
I és clar, és d'una gran complexitat,
però sí, al llarg d'aquests anys,
doncs sí, s'ha millorat en fer activitats,
en fer actuacions que recolzin tota la tasca
que ja s'està fent en educació més formal.
I fan moltíssimes activitats
dins d'aquest pla educatiu d'entorn,
però avui concretament parlarem
de les activitats extraescolars.
Sí, la idea és que, per fer-ho així fàcil,
el pla educatiu d'entorn realitza activitats
que en diem complementàries a l'horari lectiu,
això vol dir, doncs, dins el sistema formal,
i també activitats que són extraescolars.
I per això, doncs, ve el Franco i la Leo,
perquè són els que estan a les escoles
i als instituts en horari de tarda
fent aquestes activitats extraescolars
i coordinant-les.
La Leo m'imagino que és la que està a l'escola
Guau-Villaubí, a Camp Clar,
i a Franco a l'escola de la Canonja
i a l'Institut Coll Blanc.
Què tal l'experiència?
És a dir, què feu amb tots aquests nens i nenes?
Quines activitats realitzeu?
Bé, així d'entrada, doncs, tenim estudi assistit,
també tenim esportives
i tenim activitats artístiques.
Llavors, bé, tenim un grup de nens o nois,
depèn si és institut o escola,
i, bé, la idea és que, per exemple,
estudi assistit,
els hi fem tècniques d'estudi,
els hi fem, bé, repart
a totes les àrees instrumentals
i anem fent una mica.
Deures també, no?
Deures també, sí, sí.
Es fan els deures,
és que jo un dia vaig fer de monitor.
I ho puc dir en primera persona.
Primer els deures,
i quan s'han acabat els deures,
ja a jugar, no?
No, no, no, a repassar.
A repassar totes.
La part més important és donar un suport a la gent
que, bé, potser no té un espai dins de casa
o no té una persona que el pugui acompanyar.
I, bé, se l'acompanya intentant fent els deures
i, en aquest cas, si s'obre a temps,
s'aprofita per aprofundir en altres coneixements
dintre els que són les assignatures.
Clar, nosaltres el que sí que intentem
és no seguir la mateixa línia
que es fa durant l'horari lectiu,
perquè entenem que els nens ja estan cansats,
que ja porten tot el dia a l'escola,
i sí que intentem fer dinàmiques i fer jocs i fer...
Però sempre treballant continguts que estan fent a classe.
I en grups molt petits, també,
perquè es treballa en grups de tres persones, quatre...
Per estar, sobretot, molt damunt d'ells, no m'imagino,
per fer aquest seguiment.
Una atenció molt individualitzada, intentem.
Hi ha escoles on els grups sí que són de deu,
hi ha escoles que són de tres,
i tot això es decideix en reunions
segons les necessitats,
segons els interessos de les escoles.
I més enllà d'aquest estudi,
deies que feu moltes altres activitats amb ells.
Per exemple, explicau-me més activitats que feu.
Doncs, per exemple, a l'escola del Guàlvi-Albí
estem fent esportives
i fem una iniciació a l'esport.
Llavors són nens de primària, de primer cicle,
i de cicle inicial,
i, bueno, és una mica...
fan diversos esports,
les tècniques molt bàsiques de cada esport,
i, bueno, també juguen i fan...
coneixen una mica com...
quina és l'estructura, no?,
que es fa l'escalfament,
després fan una mica l'activitat,
després es tiren i fan una mica tot.
perquè això són activitats que proposen des dels propis instituts,
els proposen des de la Fundació Casalamic.
Com es coordina tot plegat?
A inici de curs,
sempre realitzem una reunió
amb l'equip directiu de l'escola o de l'institut,
també amb l'AMPA,
amb la Junta de l'AMPA,
perquè, clar, en aquestes escoles,
algunes ja estaven fent també activitats extrascolars,
organitzades sobretot a través de l'AMPA.
En el moment en què es va implantar el pla educatiu d'entorn,
per nosaltres era molt important
que no se solapessin,
que no xoquéssim els recursos.
Per això sempre ho organitzem
a través de l'equip directiu i de l'AMPA
per intentar sumar-nos a les activitats que ja feien
o poder finançar part de les activitats que feien
perquè després la quota d'inscripció
sigui molt més baixa
i puguin participar molts més nens.
I després, bueno,
doncs això a inici de curs
es plantegen quines són les necessitats
i quines són les possibilitats
i a partir d'aquí, doncs,
es munta el calendari,
es munta els horaris,
es busquen els monitors i monitores
i després a cada escola
hi ha un monitor
o una monitora
que són, a banda de fer activitats amb els nens,
tenen un plus d'hores
per fer una mica la coordinació
perquè tot l'equip de tarda
tingui una persona que sigui referent
i després aquesta persona
és qui es va coordinant quotidianament
tant amb l'equip directiu
com amb l'AMPA.
I en aquest cas, això,
la Leo i el Franco,
doncs, a banda de fer de monitors,
també fan aquesta tasca
d'aglutinadors.
I això us porta molta feina
o què?
Sí, no?
Sí, la veritat és que sí.
Posta una mica,
però una vegada que...
Una vegada ja coneixes quin és...
Perquè això no és el primer any
que ho feu vosaltres, o sí?
No, no, no.
Ja ho teniu des del primer dia, eh?
Per tant, valtos heu vist molt bé
l'evolució també de tot plegat.
Sí.
I per què creieu que era necessari,
per exemple,
un pla educatiu d'entorn?
O i totes aquestes activitats
que esteu fent amb tots aquests nens i nenes,
per què creieu que era important?
Bé, encara que la Mercè ja ha dit
que dins les escoles
hi havia activitats extraescolars
i que ja s'estaven fent coses,
doncs, sumar un recurs més
a una escola,
doncs, sempre obre oportunitats
a moltes persones
que potser no tenen aquesta oportunitat
de fer activitats.
I en el cas concret
de cada una de les vostres escoles,
on heu estat,
on esteu,
bàgia,
amb el pla educatiu d'entorn,
què en penseu
de com ha anat tot plegat?
Home,
traiem una valoració positiva,
diguéssim,
perquè, digués,
sí que l'objectiu principal
és que les activitats
vagin dirigides,
adreçades als nens,
a l'alumnat en general,
però, bueno,
també s'intenta implicar
l'entorn,
el poble,
el barri,
en aquest cas,
en altres activitats
que es fan dirigides
als adults
i, bueno,
també hem tingut
bona resposta
per part del,
diguéssim,
del barri
i el poble,
en aquest cas,
de la Canonja.
Quina vida te ha
el pla educatiu d'entorn?
Bueno,
no ho tenim clar.
En principi,
els plans d'entorn
tenien sis anys
de durada,
i el de Tarragona,
comptant,
quan va començar
la zona de Sant Salvador,
aquest any,
doncs,
véns els sis anys.
De manera que,
semblaria que s'hagués d'acabar.
També ens trobem
amb la situació
de contenció pressupostària
i,
de manera que no ho tenim clar,
el departament
encara no ha definit
si continuaran
els plans d'entorn,
si continuaran alguns,
si continuaran
amb menys dotació,
de manera que ara
no ho sabem.
Seria una llàstima,
però,
que s'acabés,
que hi hagués?
Jo crec que sí.
Per què?
Jo crec que sí,
perquè,
com he dit abans,
són projectes
de molta envergadura,
on crec que
el més important
és
el treballar
tots plegats,
aquests espais
de coordinació.
Més enllà
de totes les activitats
que puguem fer
i que els nens
o els joves
donen directament,
crec que l'important
és tot el treball
en xarxa,
tota la dinamització
comunitària
per optimitzar
els recursos,
per identificar
entre tots
quines són
les necessitats
i per treballar
aspectes de col·laboració
entre entitats,
entre escoles,
entre escoles i instituts.
I això és una cosa
que s'ha anat treballant
perquè trimestralment
es fan reunions
amb tots els equips directius
i responsables d'entitats,
però
perquè es consolidi
es necessita temps
i la situació
també
de fracàs escolar
que té la ciutat
en algunes zones
degut a l'entorn
i degut
a dificultats
també
en alguns sentits
de les famílies
i tal,
clar,
millorar
o reduir
aquest fracàs
no es fa d'un dia
per l'altre,
no?
Per això
crec que seria
una llàstima
acabar-ho
perquè realment
ara ens trobem
en un moment
en què
hem pogut parlar
molt de com fer les coses,
de quines són necessàries,
tothom es troba
amb tothom,
però això s'ha de mantenir,
això s'ha de consolidar
i això s'ha de treballar.
Les col·laboracions
no surten
així
perquè sí,
no?
I jo també afegiria
que dona treball
a 30 persones,
20 i escaig,
més?
A la Fundació
sí que són vora 25
contractats així directament,
però també treballem
en col·laboració
amb Fundació
en xarxa.
d'entrada a la gestió
la porta a la Fundació
Casalamic,
però des del començament
hem estat treballant
plegats
i des de en xarxa
també hi ha molta gent
treballant
i d'altres empreses
o d'altres entitats
que també col·laboren
en pla d'entorn.
I al llarg d'aquests anys
quan ha anat evolucionant
tot el pla educatiu
d'entorn
any rere any,
no sé si a més a més
en aquestes reunions
a més a més
que feu amb les escoles,
amb les ampes,
heu trobat necessitats
que heu anat cobrint
o tot això ja té unes vínies
mestres que s'han de marcar.
Em refereixo,
és una mica flexible
i adaptable a les necessitats
de cada institut,
per exemple?
Sí, la veritat és que sí,
sí que són plans
que venen una mica marcats
en quant a estructura
i en quant a tipus d'activitats
des del departament,
però a cada territori
s'adapten
i és important
i vital
que s'adapti.
Si no programes marc,
si no tenen aquest punt
de contextualització territorial
i també després
cada escola té la seva pròpia realitat,
si no s'adapten
jo crec que no tenen
cap tipus de sentit,
però sí que responen
a uns criteris
que venen determinats
per unes necessitats
diagnosticades també,
però sí,
sí,
s'adapta.
Per exemple,
una de les línies
que s'ha treballat
és el foment de la lectura
i es pot fer
de moltes maneres realment,
no?
Vull dir,
des de l'equip
que ha gestionat
el pla d'entorn
ha sigut molt creatiu
i han fet
diverses propostes,
no?
De foment del voluntariat,
amb joves,
vull dir,
que ha sigut molt interessant.
O sigui,
una de les vínies mestres
era això,
foment de la lectura,
però clar,
cada institut
o cadascú pot,
fer d'una manera diferent,
no?
Heu estat molt creatius,
doncs,
amb això,
sí?
Bueno,
amb el foment de la lectura
crec que sí,
perquè a més són actuacions
que hem mogut aquest any.
Doncs clar,
tenim nens
que tenen des d'un any
al 16.
Doncs clar,
has de proposar
diferents tipus d'activitats
perquè les edats
i els interessos
i les motivacions
són unes altres.
I a més,
activitats que tinguin
un altre aire,
perquè des dels instituts
i des de les escoles
això es treballa.
El foment de la lectura,
els hàbits lectors,
és de les màximes
preocupacions
dels centres educatius.
Per tant,
ja ho treballen.
Com a pla d'entorn,
has de poder proposar
coses diferents,
que no estiguin a l'abast.
Doncs el que hem estat fent
és,
bé,
hem dut a terme
una actuació
en col·laboració
amb la facultat de pedagogia
de la Universitat
Rovira i Vergili,
on estudiants
dels últims cursos
anaven a fer
unes pràctiques
sobre el procés lector,
sobre lectura cooperativa
a diferents escoles
amb nens de primària.
També hem fet,
bé,
doncs,
mestres jubilats
o persones jubilades
que van venir un dia
també aquí al programa,
els equips de lectura.
Minerva, no es deia?
Sí,
l'equip Minerva.
Doncs,
han anat a diferents escoles
a fer també
animació lectora
amb nens
que tenien
una mica de dificultats.
després també
per jugar una mica
amb la col·laboració
entre els instituts
i les escoles,
doncs,
els instituts
han creat grups
de joves
que es preparen
un o dos,
un o diversos contes
i després van
a les escoles
a explicar-los
als nens.
I són les escoles
que ells havien anat,
no?
Sí,
sí,
sí,
a les escoles
de referència
i una mica
perquè els més petits
veguessin
els seus adolescents,
els nens grans
del barri,
doncs,
anar-los a explicar contes.
I és difícil
ser creatiu?
És a dir,
a l'hora de fer activitats
que s'han de complementar
molt
amb el que ja fan
a les escoles
però vaja
que no sigui el mateix
com dèieu abans,
que no sigui repetitiu.
És difícil
aquest procés
d'innovar,
de fer coses noves?
Què?
Això depèn
de cadascú.
De cadascú, no?
No,
sempre estàs buscant
recursos,
sempre busques dinàmiques,
sempre busques
la manera
de treballar-ho.
I de fer-ho
més atractiu.
Sí,
busques els temes
que realment
els interrenen.
busques maneres
de treballar-ho.
Jo, per exemple,
a la lectura
la treballo al pati.
Llavors,
tenim una lectura
que tothom té la còpia
i en grups
de dos o tres
sortim al pati
i allà
se l'acaben
d'explicar
entre tots
i és una mica
això que deia la Mercè,
lectura
en un treball cooperatiu.
i el fet
de sortir al pati
ja els crida
molt l'atenció.
I és un àmbit
diferent
de l'aula.
I escoltem,
aquesta la relació
amb tots aquests nens
i nenes,
m'imagino que
molt bé també,
no?
Sí.
Al principi
les costa
una mica
entendre
quina figura
representem,
però bé,
després veuen
que
no som
com un professor,
sinó que
a lo millor
som una persona
més propera.
I bé,
al final
acaba sent
positiva.
Sí,
a nosaltres
sempre ens diuen
profe,
senyor.
I realment
no ens agrada,
no?
Perquè no som
ni professors
ni som mestres,
sinó que som monitors,
llavors
sí que
costa una mica
que...
O sigui,
han d'entendre
que és una figura
semblant,
però no és la mateixa,
no?
Llavors
hi ha una
complicitat
que
potser amb un mestre
costa més
aconseguir.
Doncs ja ho sabeu,
eh?
Són
l'Aleo i el Franco,
dos dels monitors
que participen
en aquest pla educatiu
d'entorn.
Avui concretament
hem parlat d'això,
de les activitats
extraescolars
que realitzen
els diversos instituts
de Ponent,
Bona Vista
i de la Canonja
ja des del 2004
en Salvador
i des del 2006
en aquests barris
de Ponent
veurem
a veure cap on camina
el pla educatiu d'entorn
i com sempre
n'estarem atents
a Tarragona Ràdio.
Mercè,
Leo,
Franco,
Javi,
gràcies
i que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
Fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.