Temps de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, avui Tertúlia Política.
Tertúlia amb representants de quatre formacions polítiques
que ens ajudaran, sens dubte, a comentar les notícies més destacades
d'aquest dimarts 13 de setembre.
Avui ens acompanya Alejandro Fernández,
portaveu del grup municipal del Partit Popular.
Alejandro, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya Javier Villamayor,
regidor del grup municipal socialista
i, de fet, portaveu també de l'agrupació local del PSC.
Javier, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Josep Samanté, que és president local d'Iniciativa per Catalunya Vers.
Bon dia, Josep.
Bon dia.
I ara mateix, de seguida, saludarem Victòria Forns,
regidora i portaveu del grup municipal de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona.
Avui quatre veus per comentar l'actualitat de la jornada.
Podem saludar ja la Victòria Forns.
Victòria, bon dia.
Molt bon dia.
Doncs ja tenim els quatre a punt per comentar
les notícies més destacades del dia
i de la setmana, podríem dir,
perquè sens dubte que la immersió lingüística
té un protagonisme especial.
Ahir va haver-hi una concentració a la plaça de la Fona,
a les portes de l'Ajuntament,
amb unes 700 persones convocades per diferents entitats
i amb el suport de la majoria de formacions polítiques
amb representació a l'Ajuntament de Tarragona
i d'altres partits que tot no tenen representació municipal,
però amb la posició contrària ja coneguda del Partit Popular.
Així que aprofitant que avui tenim també
el portaveu del grup municipal,
començo per ell, per Alejandro Fernández,
què opina, quina valoració fa
de totes les mobilitzacions que s'estan produint
a nivell de Catalunya i també a Tarragona
a favor de la immersió lingüística?
Jo ara mateix plantejaré una opinió bastant personal,
més que de partit,
sobre tot el que està passant.
A mi, sobretot tenint en compte
com ha funcionat la justícia darrerament en aquest país,
em sorprèn moltíssim
que surti justament ara aquesta sentència,
que en realitat no és una sentència,
i que en el fons està donant una resposta
a una petició de tres famílies
que havien demanat ensenyament en castellà
o l'oportunitat de fer l'ensenyament en castellà.
I el que diu la interlocutòria és bàsicament
aquestes persones tenen dret a rebre ensenyament
als fills en castellà
i és la Generalitat de Catalunya
qui ha d'administrar com es fa.
Això, que es pot recórrer o no,
ha donat pas a una campanya política
com si fos el Partit Popular
que hagués dictat sentència.
Escolti'm, primer, el Partit Popular
no és jutge de res.
El Partit Popular, i és cert,
no comparteix el model d'inmersió lingüística.
No el defensa.
No el defensa.
Però acata les lleis.
De la mateixa manera que vam acatar l'any 98
la llei de política lingüística,
una sentència del Tribunal Constitucional
sobre la llei de política lingüística de l'any 98
que no ens agradava però la vam acatar.
En aquell moment, aquella sentència
defensava el model d'inmersió.
A mi hi ha una cosa que em fa molta por.
Jo respecto profundament
que posem per cas el 75 al 80%
de l'art parlamentari
defensi el model d'inmersió.
Però em fa molta por un concepte
que em sembla gairebé falangista,
que és aquest de la unitat d'acció del poble català.
Estem una mica sorpresos
perquè entra el senyor...
És igual, hem tingut un...
Qui ens estigui escoltant no sabrà
de què estem parlant.
El que deia,
que em sorprèn molt aquest concepte
d'unitat del poble català
perquè, insisteixo,
sembla un concepte falangista
que no respecta la pluralitat
de la societat catalana.
El Partit Popular no comparteix
el model d'inmersió lingüística.
I què passa?
Que hem de pensar tots el mateix.
Ha de ser aquesta una societat monolítica.
O sigui, la mateixa pluralitat
que es demana pel conjunt d'Espanya
no s'accepta a Catalunya.
No crec que s'hagi d'insultar ningú
ni s'hagi de boicotejar ningú
simplement perquè pensa diferent.
A mi m'agradaria un model d'ensenyament
que fos 40% català, 40% castellà,
20% anglès, per exemple.
És el que a mi m'agradaria.
És el que a mi m'agradaria
i el que defensa el meu partit.
I jo respecto aquelles persones
que consideren que ha de ser tot en català.
Però crec que estan equivocades.
I jo ho resumiria així.
Molt bé.
A veure, escull, té més opinions.
Javier.
Bé, nosaltres des del Partit Socialista
la nostra posició és que és molt clara
i molt meridiana.
La podem tornar a repetir
perquè davant del que sentim
de l'Alejandro Fernández
és bo clarificar també les posicions de tothom.
Nosaltres defensem el model d'inversió lingüística,
primer.
Segon, acabem les lleis, evidentment.
I en tercer lloc, el que fem és informar-nos bé.
Les dades diuen que els infants de Catalunya
dominen per igual el català i el castellà.
I això no és un problema avui.
Per tant, hi ha molts àmbits
on la confrontació política
obeeix a visions diferents.
Però és que en aquest cas
no fem un problema d'una cosa que no és.
I em temo que és per una qüestió política
esgarrapar un grapat de vots.
No fem política del tema de la immersió,
no portem el conflicte a les escoles,
el model funciona,
s'acaba l'etapa educativa obligatòria
i els nens i nenes de Catalunya
dominen les dues llengües.
I llavors no fem un conflicte
d'una cosa que ens hauria d'unir,
que és la riquesa cultural i lingüística del país
i la llengua catalana,
durant molts anys,
no ha tingut les oportunitats de desenvolupament
que va tenir l'altra
i, per tant, això ho hem de protegir i mimar.
I aquesta reposició és molt clara.
Victòria.
Bé, doncs, jo no puc estar més d'acord
amb el que ha dit el senyor Vila Major.
Jo crec que el model lingüístic de Catalunya
és inqüestionable, d'entrada.
És inqüestionable.
Ens ha funcionat durant molt de temps.
Crec que, a més a més, era de...
Bé, doncs, la majoria,
jo crec que les majories també han de ser respectades,
diríem que vam optar
per un model d'immersió lingüística
en què el que fem és protegir
el tret identitari més important del nostre país,
que és la llengua.
Això és el que ens distingeix més
i ens dona major identitat
i, per tant, qualsevol atac a la llengua
és un atac al nostre país.
Jo crec que, a més a més,
nosaltres hem de continuar
pensant que
la llengua catalana no està en perill.
Perdó, la llengua castellana
no està en cap moment en perill.
Potser sí que,
tant el Tribunal Suprem,
en inici, la primera sentència que hi va haver,
com la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
ara, pot posar en jaque
la situació del català al nostre país.
I crec que nosaltres,
els que hi creiem en el país,
hi creiem en la nostra identitat,
i creiem que el català ha de ser
la llengua vehicular,
l'hem de defensar.
Jo crec que la manifestació d'ahir
és clar i evident
que molta per la societat arragonina
s'hi va sumar en tots aquells
que som sensibles
a aquesta causa.
A banda de que,
crec que fer-ne d'això un conflicte,
i poc estar d'acord
amb algunes de les qüestions
que deia el senyor Alejandro Fernández
de l'inici no vull dir
escolti'm, la seva posició.
Bé, a mi m'assembla clara,
però jo no puc estar d'acord,
diríem,
en el debat polític
que ve darrere d'això.
Hi ha una qüestió que a mi també em preocupa,
i és que això sí que és
debat polític i posicionament polític
només el que discutim ara de la llengua.
I això, judicialitzar-ho,
que això s'hagi de resoldre
des del jutjat,
des dels tribunals,
em sembla absolutament trist.
Això és un debat polític
que ja s'havia fet,
en el que la majoria estàvem d'acord,
que ens ha funcionat el model,
i que jo crec que no és el moment
de debatre el model d'inversió lingüística
de Catalunya,
en què la llengua vehicular
ha de ser el català
sense cap mena de dubte,
i que l'atac a la nostra llengua
és evidentment també
un atac al nostre país.
Josep.
Sí, jo crec que és important
que el problema de la immersió
no ens faci ser el problema fonamental
que tenim a l'ensenyament,
que és el fracàs escolar.
Aquest és un tema fonamental
a treballar.
Des d'aquest punt de vista,
per tant,
la immersió ha funcionat,
jo crec que ens hauria de tocar.
Per altra part,
jo, Alejandro,
estic d'acord a una part que dius tu,
però és que l'estat espanyol
no accepta la pluralitat nacional.
Vull dir,
el dia que veig que el català
al Congrés es pogués parlar,
estaria d'acord amb el que dius
però la pluralitat no està acceptada.
Llavors,
jo crec que Catalunya
sí que està acceptada,
perquè la realitat normal
de qualsevol col·legi
és que, primer,
de classes de castellà
hi ha la llengua,
i després,
si tu vas al pati
i el tu hi poses fills,
la major part de gent del pati
parla en castellà,
no parla en català.
Vull dir,
l'ús social del castellà,
avui...
no compareix al Congrés
dels diputats
amb els diputats.
No, no, no,
però em refereixo
que la pluralitat nacional
no està acceptada
a nivell de l'estat espanyol,
no està reconeguda
la igualtat de les llengües.
Llavors,
jo crec que això és un problema.
I el segon tema
és dir,
per això dic,
jo crec que si l'inversió
era un problema
de tres persones,
de tres,
no fem problema polític,
que a tres persones
els col·legis se resoldrà,
no fem cap problema polític.
Perquè jo crec que,
per exemple,
jo mai he tingut el meu fill
dient
vull l'ensenyança en català.
la teva presidenta
va fer una politització
tenint el seu fill
perquè volien ensenyar-se en castellà.
Això és polititzar un tema
que no és real,
que no és real,
que no és un real.
Vull dir,
el problema de Catalunya
no és el problema
de la llengüesa,
el problema del facàs escolar.
I a partir d'un treball.
I segon element
també important,
l'inversió és un tema,
però les retallades educacionals
són nosaltres també.
Vull dir,
crec que el problema
és inversió sí i retallades no,
perquè ara ens trobarem
amb més alumnes
i els mateixos mestres.
I aquest serà un problema greu.
Després els hi proposo
per la presidenta d'aquesta qüestió
que és l'inici del curs escolar
en una altra de les notícies
de la jornada.
Però un cop conegudes,
en fi,
ja sabíem les posicions
dels quatre partits
que vostès representen,
sí que m'agradaria
posar damunt la taula
la sensació que
la interlocutòria
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
porta a una radicalització
de postures,
aparentment,
i això s'avisa
en les concentracions
d'aquests dies,
en les postures
dels partits polítics,
segurament a favor
i en contra de l'immersió.
I ahir es van veure
a Tarragona,
a Barcelona
i en altres concentracions
postures cada cop
segurament més radicals,
sobiranistes,
independentistes,
que van fins i tot
més enllà
de la immersió lingüística.
Veuen, això,
una radicalització
de postures
per tot arreu,
també des de la banda
contrària
a la immersió lingüística
i els hi preocupa
com a representants polítics
o creuen que això
no passarà d'aquí?
Victòria.
Jo crec que en tot cas,
i des de Convergència i Unió
nosaltres hem estat
sempre en la mateixa opinió
i a més a més
som gestors
en molts altres,
representats
en l'art parlamentari
d'aquesta immersió lingüística,
d'aquest model
lingüístic d'inversió
amb llengua de vehicular
del català.
Crec que no ens hem mogut
de la nostra posicionament,
però puc entendre...
Però radicalitza postures polítiques
a favor de la separació d'Espanya?
No, no, jo crec que nosaltres
hem tingut sempre
la mateixa postura,
però entenc
que cada atac que rep
trets identitaris
del que són el nostre país
fa que segurament
molta gent en aquest sentit
es radicalitzi,
jo crec que és evident, no?
Ara bé, jo crec que les mostres
que vam donar ahir
a la plaça de la Font
va ser una manifestació
absolutament pacífica
que van ser consensuats
i que el Sama Escola va llegir
en el que tots els que estàvem allí
estem d'acord,
vull dir, que a mi m'ha de semblar
no d'una radicalització,
sinó d'un posicionament,
diríem, mantenint les idees
que ens han portat
a una immersió lingüística
en la que la llengua vehicular
de Catalunya és el català.
Per tant, no em va semblar
en cap cas que hi hagués
cap manifestació
en aquest sentit de radicalització,
però podria entendre
que com a més atacs
rebem a tots els tres identitaris
o al finançament fiscal
o a molts altres exemples
que tenim a Catalunya,
entenc que també les postures
es puguin radicalitzar.
Ho deia perquè fins i tot ahir
al final de la manifestació
es va arribar a penjar
una pancarta
al balcó de l'Ajuntament
i per exemple
a la plaça de Sant Jaume
i en altres concentracions
del país
han vist
una proliferació
de banderes independentistes
que per tant
van més enllà
de les manifestacions
a favor de l'escola,
de la immersió lingüística
a les escoles.
El Partit Popular
observa també una radicalització
per les dues bandes?
Jo insisteixo,
el que veig
és una operació clarament política
on s'està acusant
un partit
que és el Partit Popular
com si la interlocutòria
l'hagués fet el Partit Popular
o el Partit Popular
estigués generant
un conflicte polític.
El Partit Popular
el que ha dit
és que considera raonable
la interlocutòria.
Punto i final.
Ja està.
És el que hem dit.
És el que hem dit.
O sigui,
no és una interlocutòria
que surti del Partit Popular.
La considerem raonable
i que això es digui
que el Partit Popular
vol polititzar
i sobre el que es comenta
de les manifestacions d'ahir
que va acabar d'una manera...
En fi,
jo sobre...
Més que escandalitzar-me,
perquè a mi aquestes coses
no m'escandalitzen en absolut,
perquè en el fons
la gent que va sortir ahir
a penjar la pancarta independentista
va tenir l'oportunitat
de ser votada
el passat 22 de maig
i no els va votar ni el Tato.
El que està molt clar
és que a Tarragona
no tenen una majoria social.
És una qüestió ja
de responsabilitat personal.
Jo mai de la vida
mai de la vida
pujaria en un balcó
d'una institució pública
a penjar
una pancarta partidista.
Mai.
Mai m'atreviria
per una qüestió
de dignitat institucional.
O mai posaria
un lema polític
partidista
de la meva manera
d'entendre-ho.
Per què?
Perquè tinc un respecte
a les institucions.
I quan estàs a la balconada
de l'Ajuntament de Tarragona
has de pensar
en clau ciutat
que no en clau política.
després va sortir
l'equip de govern
dient que havia sigut
un abús de confiança.
Un abús de confiança
no, va ser un ridícul espantós
i sobretot un insult
a les institucions.
Insisteixo,
ja n'hi en fico
amb el lema
perquè,
torno a insistir,
és un lema minoritari.
A Tarragona
aquests lemes
són molt minoritaris
però em sembla
una manca
de respecte institucional
penjar un lema polític
en una balconada
de l'Ajuntament.
Javier i Josep?
Jo diria
dues o tres coses
respecte al tema
si són més o menys
les estelades
que hi ha ara a Catalunya
respecte a les que hi havia
fa 10 anys
o 20 anys.
Jo no tinc un aparell
que compta estelades.
Per tant,
no em preocupa
quantes estelades hi ha
perquè crec que
és una bandera
que darrere
té un pensament polític.
Jo no el comparteixo,
no el compartim
els socialistes,
no cal tornar a dir
que nosaltres
no som una formació
no independentista,
nosaltres creiem
que Catalunya
té un encaix
en Espanya
clar,
fraternal
i que és positiu
per Catalunya
que estigui
en el mar
de l'estat espanyol
o d'Espanya,
per tant,
això
ho torno a repetir
amb claredat
però que sí que dic
crec que
no podem elevar
la categoria
de representatiu
una cosa
que em sembla
minoritària
i és que
les persones
que radicalitzen
fan més soroll
que la majoria
silenciosa
que està contenta
o satisfeta
amb l'estatucú
i que no vol
que se'lterri
aquest estatucú.
Els radicals
que col·loquen
un eslògan
o un lema
a la balconada
de l'Ajuntament
ahir van abusar
de la confiança
de l'Ajuntament.
Estic en total desacord
que s'utilitzi
el balcó
com deia l'Alejandro Fernández
per fer proselitisme
de qualsevol idea
perquè com més de tots
el balcó
no pot ser
monopolitzat
ni
ocupat
per persones
que no representen
la majoria
dels terraunins
i terraunines.
Per tant,
estic d'acord
amb això.
El que també em sobta
és que
ben a prop d'aquí
tenim a Badalona
un exemple
on
l'equip de govern
és incapaç
de posar
a tota l'oposició,
tots els partits polítics
de l'oposició
d'acord
en com celebrar
la Dia de Catalunya.
Això
que em sembla
igual d'important
o poc important
que el que va succeir
a la passada de la Font
em fa pensar
si un alcalde
d'una ciutat
molt important
a Catalunya
com és Badalona
és capaç
de fer una acció política
que representi
a la majoria
dels catalans.
Per què
l'oposició
no ha participat
en els actes
de celebració
de la Dia de Badalona?
Doncs perquè
el tarannà
de l'alcalde
o
el tipus d'acte
festiu
que es volia fer
no representava
la majoria.
La majoria silenciosa
a Badalona
no ha participat
dels actes
d'una festivitat
nacional
Josep
radicalització
dels actes?
No, jo crec que no
la radicalització
existeia
des de fa temps
per totes parts.
A mi em sembla
que
en relació
a
la pencada
de l'Ajuntament
jo no ho hauria fet
però d'aboc
em sembla
que hem d'utilitzar
l'argument
que els ajuntaments
no es pot penjar res
perquè els ajuntaments
se pengen coses
i tampoc representen
la majoria.
Jo l'únic que dic
és que
el tema de la independència
fa 20 anys
no era un tema
que estigués
amb el debat social
i avui hi és.
Llavors jo crec que això
és el que hem de parlar.
El tema del sobiranisme
i l'independentisme
avui té
no dic que tinc
una repercussió política
en vots
però sí que hi ha
un sentiment social
que fa 15 anys
no hi era
i això
és real
jo crec que això és real
al marge de la votació.
Què fa això?
En moments aquests
en què
entre el tema
de la llengua
i temes més identitaris
diguem
ressurgit tota la dinàmica
però no crec
i el context prelectoral
sí, sí, bueno
però vull dir
que d'aquest punt de vista
jo no en trec més
i jo m'he pensat
que la llibertat d'expressió
ha estat bé
i la pancarta
penso que ha estat millor
ficada a baix
i ja està
vull dir
el meu punt de vista
no, home
jo crec que en aquest moment
no
però bueno
jo volia fer un incís
sobre el tema
de la pancarta
jo també entenc
que potser
és molt patidista
l'eslògan que hi havia
és possible
i representa
a qui representa
però cada vegada
jo també estic d'acord
que representa
una massa social més gran
i jo també crec
que amb això
el debat cada vegada
està més
sobre la sobirania
i sobre l'independentisme
segurament
per la manera
en com
tu deies
Javier
que l'encaix
dono atenció
a vegades
o em té la sensació
que aquest encaix
a l'estat espanyol
no és tan fàcil
per Catalunya
perquè no ens sentim
en absolutament
tractats per l'estat espanyol
jo tinc una opinió
diferent de la que puguis tenir tu
però això ho podem debatre més
o un altre dia
que segurament
no és motiu de debat avui
però jo crec
que la gent
que va pujar
en el balcó
jo vaig tenir la impressió
que va demanar el permís
d'una manera informal
però jo vaig veure
que uns dels que representaven
aquesta bancarta
van demanar un permís
i van ser acompanyats
per un regidor
del grup municipal
del Partit de Socialistes
de Catalunya
que tenim al nostre ajuntament
per tant
de l'equip de govern
doncs per tant
jo m'imagino
que sabien
quin era el slogan
que s'havia de penjar dalt
segurament un excés
d'abonisme
o d'abonomia
no ho sé
però ja vaig veure
que pujaven
amb un regidor
crec que tampoc
ens hem d'escandalitzar
si és cert
que el balcó
de l'ajuntament
doncs hauria de poder
representar-nos a tots
i segurament allà
no representa tothom
però a mi no m'escandalitza
el més mínim
ni em faria d'això
més guerra de la necessària
Per acabar amb aquesta qüestió
sí que m'agradaria recordar
que en el discurs
institucional de la Diada
l'alcalde de Terraona
Josep Félix Ballesteros
va fer una defensa
aferrissada
de la immersió lingüística
però jo crec que
en una clara referència
també al Partit Popular
li va advertir
que les llances
no es converteixin en armes
va dir textualment
i que no provoquin més
jo crec que
era una clara referència
o implícita referència
al Partit Popular
i a altres formacions polítiques
que no estan a favor
de la immersió lingüística
ho entén així
el Partit Popular
i no se sent representat
representat
pel discurs
que va fer l'alcalde
a motiu de la Diada Nacional
insisteixo
ho dic perquè a més
els quatre contartulis
estaven en l'acte
de l'11 de setembre
em sembla
autènticament
falangista
que no s'accepti
que hi ha persones
que pensin diferent
i que tothom
ha de pensar igual
i que amenacis algú
quan pensa diferent
si precisament
estàs dient
que el Partit Popular
té una opinió minoritària
en aquest tema
hauries d'estar
més tranquil
i no parlar de llances
ni d'armes
ni de res
si tens confiança
en les teves opinions
si tens confiança
en els teus
principis ideològics
no cal
que obliguis
a tothom
a pensar el mateix
i a mi
em sembla molt greu
que a Catalunya
sembla que tothom
ha de pensar el mateix
i si no
no és un bon català
i jo
responem una mica
al que deia
la senyora Forç
fa un moment
jo estic encantat
que la senyora Forç
es declari independentista
dia sí
dia també
ja li puc assegurar
que això a Tarragona
li anirà força bé
li asseguro
continuï per aquest camí
i els socialistes
també
com es va veure
amb el seu pacte
amb Esquerra Republicana
perquè a Tarragona
el sentiment
és molt diferent
a Tarragona
no hi ha el sentiment
que Catalunya
no hi cap a Espanya
a Tarragona
el sentiment
que tenim
és que estem farts
que Catalunya
la Catalunya centralista
Barcelona
no inverteixi mai
a Tarragona
que ens deixi
absolutament marginats
que ens vulgui
robar la capitalitat
aquest és el sentiment
majoritari
a Tarragona
i les coses
que passen a Tarragona
passen per alguna cosa
i per tant
jo en aquest sentit
estic absolutament
tranquil
còmode
i respectant
la posició dels demés
jo respecto
la posició
del senyor Ballesteros
respecto
la posició
del senyor Samenté
la posició
de la senyora Forç
de tothom
del Javier
però el que no puc acceptar
és que se m'exigeixi
que jo he de pensar
el mateix
que els demés
perdó
jo crec que aquí
ningú ha posat en qüestió
que qualsevol
dels que estem aquí
tenim dret de pensar
el que vulguem
però jo crec
que tenim també dret
a manifestar
la diferència
que tenim
respecte
a determinades posicionaments
polítics
i jo li agrairia
que no cal que ens faci
advertiments
ni al senyor Vilamayor
ni a mi mateixa
sobre els nostres posicionaments
respecte de l'Estat
o respecte de la defensa
que es pugui fer
ni
li he demanat que ho faci
si vol
jo encantat
jo aquest tipus d'advertiments
crec que
no cal pujar el to
d'aquesta manera
perquè el to
de la Tartúlia
fins ara no era aquest
i no era aquest
i per tant a veure
un pot tenir
el posicionament
un senyor Fernández
pot tenir el posicionament
que tingui
té dret a defensar-lo
i miri
jo
en aquest sentit
no sé si represento
tot el meu partit
però quan van haver-hi
tots els referèndums
jo vaig dir
doncs sí
jo he votat
a favor de la independència
i és el meu posicionament particular
igual que vostè
de vegades
també fa posicionaments particulars
que en algun moment
també el distancien
del seu partit
vull dir
jo sé que no represento
tot el meu partit
en aquest sentit
no és el que més
m'apreocupi
en aquest moment
el tema de l'independentisme
però si és cert
que Catalunya
cada vegada
ens veiem
més a fora
de l'estat espanyol
pel tracte
que se'ns està fent
finançament
en el que el seu partit
per exemple
el retorn dels 1.450 milions d'euros
el seu partit
partit que vostè representa
estava de fora
en fer front comú
amb molts dels partits
que tenim
en l'art parlamentari
que deien que això
era d'alguna manera
un menysceniment
del nostre país
de Catalunya
i que són uns drets
que tenim adquirits
i que en aquest sentit
no s'està respectant
per tant
vostès
i el seu grup
el que vostè representa
el seu partit
també estava d'acord
en que determinades actituds
de l'estat espanyol
no ens afavoreixen
a la projecció de Catalunya
a les possibilitats
de tirar endavant
per tant
escoltim
centrem-nos
jo crec que molts reconeixem
que hi ha una certa agressió
per part del govern espanyol
d'ara cara a Catalunya
i això sí que és debat polític
i això sí que és debat polític
bé
les dues
existeixen les dues
a veure
Javier i Josep
sobre el tema
que comentava
de les paraules
si volen comentar
les paraules de l'alcalde
de l'acte institucional
de diumenge
no
jo el que volia comentar
o de la resposta
que acaba de donar Alejandro Fernández
no
jo el que volia comentar
és que
jo em nego
acceptar
que
el procés
que ha viscut
l'estat espanyol
i Catalunya
en particular
de descentralització política
ha estat un fracàs
després de 30 anys
és un model
d'èxit
li hem d'explicar
a la ciutadania
que és un model
d'èxit
que la gestió
de les polítiques
que s'està fent
des de les comunitats
autònomes
que el reconeixement
de la llengua
i la cultura
particulars
de les diferents
comunitats autònomes
que l'encaix
de les particularitats
federals
que hi ha
en aquest país
ha estat un model
d'èxit
no és un fracàs
l'estat autonòmic
jo em nego
a pensar això
jo em nego
a pensar això
i defenso
i així ho explico
quan em pregunten
que és un model
d'èxit
i que es veu
a l'estranger
com un model d'èxit
una transició
amb molts peros
però que en el tema
de la descentralització
política
no fem
no generem conflicte
això
ha funcionat
que podria funcionar
molt millor
doncs potser sí
però és raonablement
bo el model
tot és millorable
ara tenim ja
els estatuts
de segona generació
i quan sentia
l'Alejandro Fernández
feien al·lusions
al falangisme
doncs senyor Fernández
és que sincerament
em costa creure
perquè el Partit Popular
no està sumant-se
i donant recolzament
a l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya
el segon
perquè va costar tant
tota la campanya
que hi va haver
i a la resta de l'Estat
de criminalització
del nou Estatut d'Autonomia
em costa creure
l'Estatut
ja hi ha una sentència
per tant
és el nostre Estatut
per això
perfecte
perfecte
per això jo ja l'hi dic
perfecte
perfecte
però en el procés
en el procés
d'elaboració
perquè en democràcia
pots no estar d'acord
totalment d'acord
el que no pots fer
és per esgarrapar
un grapat de vots
tensionar el carrer
això és el que jo
li critico
Fernández
és l'únic que critico
no que discrepem
la discrepància
és tensionar el carrer
tensionar el carrer
és llançar pedres a la gent
és amb una diada
afortunadament a Tarragona
aquestes coses no passen
a Tarragona
aquestes coses no passen
van ser
quatre xiulets
de quatre replegats
poca cosa més
afortunadament a Tarragona
hi ha convivència
amb aquest tema
però tensionar la gent
senyor Villamayor
és gent que llença objectes
que és copinada
però
vostè si el Fernández
compartís la postura
de l'alcalde de Badalona
del partit Poblars
sobre per exemple
la suspensió
dels actes institucionals
de la diada
jo francament
hauria fet les coses
de manera diferent
i m'explico
si el que no volien
participar
eren els altres partits
polítics
perquè deien que hi havia
la bandera espanyola
jo hagués mantingut
la bandera espanyola
i hagués mantingut
les actes
si no volen venir
els altres
que no vinguin
quan estem parlant
de la criminalització
en el procés
d'elaboració
de l'Estatut
i de l'assentiment
de persecució
que hi havia
per defensar
un estatut
que en aquell moment
era un projecte
de llei
jo el que estic dient
és que
la recollida
de les signatures
les campanyes
d'anuncis
en mitjans de comunicació
explicant
una versió
tergiversada
absolutament demagògica
del que estava passant
a Catalunya
el voler criminalitzar
la llei
d'immersió lingüística
tot això
em sembla
igual d'irreal
igual d'irreal
pels que vivim
a Catalunya
que aquestes
suposades agressions
que el Partit Popular
físiques
inclús
amb pedres
i escopitades
i tot això
i és el mateix
és que no sé
si vivim
en el mateix país
perquè jo això
no ho estic veient
no no no
i a Barcelona
el dia de la diada
no ha vist
vostè això
a veure
a Tarragona
ja ho he dit jo
però a d'altres joc
sí
Josep
jo crec que
hi ha un tema
que a veure
sobre el tema del
que a mi em preocupa
és que quan parlem
d'identitats
perquè jo també
Alejandro
quan tu parles
de l'entitat
tarragonina
i que el govern
de
Barcelona
de Catalunya
ataca a Tarragona
jo tampoc
es diu
quan en casa
d'identitat
tarragonina
què vol dir
indietat
tarragonina
per en qui
de quina manera
jo crec que
amb el tema
de l'identitat
estem
deixant de banda
els problemes fonamentals
de les redollades
de l'actució
jo no he parlat
d'identitat
he parlat
de tarragonisme
jo dic
el tema
de la pobresa
de Tarragona
el tema
de la crisi
econòmica
tot això
aquesta qüestió
tota aquesta qüestió
ho deixem de banda
i ens passem
un munt de temps
i això va bé
políticament
pot anar bé
per alguns partits
pot anar bé
nosaltres
com hem dit
sí
a l'inversió
però sí
a la cohesió social
el que fa
amb un poble
és la cohesió social
sobre el tema
de la cohesió social
no en parlem
i ara podem passar
un mes o dos
parlant del tema
de la inversió
que és un tema
que no s'hauria d'haver tocat
perquè volent
funcioni
és que no era tema
moment
volent funcioni
llavors
ningú no ha de treballar
llavors
com si funciona bé
per mi
què és el que em preocupa
el fracàs escolar
aquest és el tema
llavors
mentre
nosaltres anem parlant
d'identitat
a nivell general
o del tarragonisme
Alejandro
que jo dic
bueno
quin tarragonisme
en què consisteix
els problemes de fons
no els estem resolvent
no hi estem ficant
i a mi
el que em preocupa
és això
doncs vinga
reservem els últims minuts
de la tertúlia
per comentar
al voltant
de l'inici
del curs escolar
bàsicament
el gran titular
seria
comença el curs
amb normalitat
amb més alumnes
però els mateixos professors
en aquest context
de crisi econòmica
Victòria
un mal menor
per el govern
de Convergència i Unió
o les retallades
també arriben a Educació
jo crec que
els titulars
són els que són
el curs ha començat amb normalitat
jo a més a més avui
he trucat a diversos amics
que també els començaven
avui a l'escola
les criatures
tot ha començat
diríem
amb la màxima normalitat absoluta
els nens van iniciar
el curs amb il·lusió
vull dir que
i en aquest sentit
i he parlat a més a més
amb molts professors
ahir per exemple
parlàvem representants
de diferents centres educatius
que també es van aplegar
a la plaça de l'Ajuntament
a la plaça de la Font
i tothom em deia
que això també evidentment
que s'ha utilitzat
d'una forma
doncs bueno
com una arma política
en contra del necessari reajustament
que això no ho estan
en aquest moment
no està fent símptoma
ni la qualitat
mimba
ni estan menys atesos
els nostres estudiants
en els centres educatius
no estan
menys
diríem
ni hi ha menys autorització
ni els estudiants
estan menys acompanyats
i tenen menys recursos
en aquest sentit
perdonin
però no
està
això no està afectant
en absolut
el funcionament
de les escoles
i això ho he parlat ahir
en diferents escoles
i en diferents
però a la sisena hora
perdonin
de la sisena hora
n'hem parlat
i això també s'ha anat polititzant
n'hem parlat
i parlem-ne ara
de la sisena hora
no parlem-ne
parlem-ne de la sisena hora
la sisena hora
la vam treure
la vam posar
d'això se n'ha fet
una arma política
també
sabem tots
el reddit polític
que se'n volen treure
d'aquestes qüestions
la necessària reordenació
el que ha intentat
el govern de la Generalitat
és
mirin
que no s'hagi de tocar
cap mestre
que tothom estigui
les plantilles
no s'han hagut de tocar
no s'han tocat les plantilles
per a res
per a res
s'han tocat les plantilles
però més alumnes
igual mestres
sí però jo parlava ahir
amb professors
no només de centres de primària
sinó de centres de secundària
d'instituts
i em diuen
escolta'm
em parlava diferents
de públics i de privats
i de públics públics 100%
i em diuen
no estem notant absolutament res
vull dir
els professors
no però ells
home però estan fent una planificació
i els professors dels instituts
i dels centres
i dels centres educatius
et diuen
no estem notant absolutament res
i això no es revertirà
a l'aula per a res
i als nostres estudiants
no tindran cap canvi
en aquest centre
Javier
perdona Victòria
amb tot el respecte
això seria com dir-me
que
el tancament dels ambulatoris
per la nit
no ha tingut
cap repercussió
pels usuaris
clar és que han passat 10 dies
és que han passat 10 dies
perquè són atesos
Javier i tu saps
un moment
jo crec que és molt senzill
estem d'acord
que els nens
estiguin més hores a l'escola
o no
per tant
l'exigena hora
si a mi m'ho preguntes
crec que és necessària
i crec que
allò que estava passant
en l'escola concertada
i en l'escola privada
havia de ser
extensiu
fer-se extensiu
a tots els centres públics
de la ciutat
per tant
l'exigena hora
és necessària
si tenim més alumnes
i els mateixos professors
l'atenció de tutoria
no pot ser la mateixa
igual que si tenim
més de capçalera
que en comptes de tenir
1.500 pacients per cap
tenen 2.000 pacients per cap
l'atenció no pot ser la mateixa
en què es traduirà
aquesta pitjor atenció
en menys minuts per pacient
això són matemàtiques
de l'ESO
o sigui
és molt senzill
jo l'únic que estic dient
és que
vostè em pot justificar
que la conjuntura econòmica
l'obliga a fer unes retallades
m'ho pot justificar
perquè jo l'he de dir
jo no
no
li puc justificar
i li puc explicar
d'on venen a més a més
i quina és la causa
i quins són els responsables
que ens queda pocs minuts
Javier acaba
que són els responsables
també
no
l'únic que estic dient
és que
no em poden dir
que la superació
de la 69 hora
deixa les escoles públiques
igual que estaven
no estan igual
a veure Alejandro i Josep
jo el que veig
és que
primer
els drets socials
només tenen sentit
en la mesura
que hi hagin diners
per cobrir-los
aquest principi
la gent de vegades
l'oblida
i clar
si no hi ha diners
perquè la Generalitat
el govern de la Generalitat
està enfonsat
i en fallida
perquè és veritat
que el tripartit
el va deixar
absolutament enfonsat
i per tant
no hi ha diners
ara bé
dit això
el que jo també demanaria
és una miqueta
de coratge
polític
a Convergència i Unió
per explicar la realitat
i la veritat
i el seu model polític
que és legítim
ells volen
privatitzar
la sanitat
i l'educació
a Catalunya
i hi ha gent
que ho ha fet a Espanya
amb molt d'èxit
electoral
i social
com Esperanza Aguirre
però com a mínim
ho explica i ho defensa
el que no es pot fer
és enganyar la gent
perquè si tu entres
en una campanya electoral
enganyant la gent
i després fas el que fas
la gent s'empipa
perquè vostès
no van explicar mai
que farien el que estan fent
i per això la gent s'empipa
vostès han guanyat
les eleccions
i per tant
estan legitimats
per dur a terme
el projecte polític
que consideren oportú
però dient la veritat
el que volen fer
i ara
amb la sanitat
amb l'educació
jo només dues qüestions
jo crec que
amb el tema
per exemple
d'educació especial
la gent tindrà
més dificultats
i això no s'atendran
i segona qüestió
que a mi em sembla important
els drets socials
són fonamentals
jo penso que es poden
resoldre bé
si es vol
ara
hi ha una opció
de competència
que es favori
a la concertada
i a la privada
en lloc de la pública
això és un altre tema
però de diners n'hi ha
Victoria
jo crec que aquest model
del públic privat
si vol el podem discutir
senyor Fernández
a mi no el discutirà
ja ho sé
quin és el seu model
però dir que
la Generalitat de Catalunya
el que vol és la privatització
no és cert
i no ho és cert
en l'educació
i no ho és cert
en la sanitat
i no és cert
i miri
senyor Vilamallor
quan vostè està parlant
de la reordenació sanitària
li recordaré
que en el 2006
el govern
del tripartit
ja parlava
d'aquesta necessària
reordenació
i ja van fer inversions
fins i tot
a l'Hospital Joa XXIII
doblar les urgències
precisament perquè preveien
el tancament nocturn
dels nostres centres
d'atenció primària de salut
i en aquest moment
no està ningú desatès
i fins i tot
el grau de satisfacció
dels usuaris
dels centres d'atenció primària
de salut
és millor
i més bo
i de major qualitat
perquè
resulta que ara tenim
ambulàncies medicalitzades
resulta que ara tenim
assistència de domicili
resulta que tenim
aquí a la vora
un 112
que és
per servei d'emergències
que funciona perfectament
que és fruit del govern
del tripartit
jo puc estar més o menys
d'acord amb la gran inversió
que és
megalítica a l'obra
i potser no era tan necessària
sobretot en el moment econòmic
en què nosaltres ens trobem
però que el seu funcionament
és òptim
i que està ajudant
a que aquest canvi
i aquesta necessària reordenació
no l'ha anat a l'usuari
és cert
i que no hi ha més cues d'espera
a l'Hospital Jo 23
ni tampoc a l'Hospital de Santa Tecla
i que no s'ha quedat
ningú que hagi anat
als centres d'atenció primària
de salut
sense atendre
i fins i tot
el nivell de qualitat
i el nivell de satisfacció
dels nostres usuaris
és superior
i perdoni
si aquí tots estem d'acord
perquè ho hem dit
en que la situació econòmica
del govern de la Generalitat
i del nostre país
és el que és
gairebé
gairebé
gairebé
era de fallida
gairebé estava en punt de la fallida
bueno vostè no
però la resta estem d'acord
a veure
no jo no estic d'acord
Javier
un moment
un moment
si ha d'estar d'acord
perquè el seu govern
del tripartit
ha reconegut
que s'havien de fer
reajustaments necessaris
en el tema
de la sanitat pública
ho ha reconegut
i el que estem és
preservant la qualitat sanitària
que és un model
que ens ha funcionat
i que ha de continuar funcionant
i perquè funcioni
s'ha de fer aquest necessari
reajustament
ara bé
a la gent no se la pot enganyar
i no se la pot dir
que es queden sense assistència
quan atenen més
perquè se'ls va cap a domicili
miri senyora Victòria Forns
jo li diré
només li diré dues coses
mai
cap servei públic
pot ser
pot
un responsable polític
com vostè
com jo
com l'Alejandro Fernández
podem dir que té un funcionament òptim
tot és millorable
qui coneix
qui coneix
el funcionament
de l'atenció primària
sap
que el model
que hem estat defensant
a Catalunya
en els darrers 10 anys
és
que en cas
que una persona
necessiti atenció sanitària
a buscar-la com més a prop del seu domicili
millor
això és més eficaç
més eficient
i més efectiu
i ho és
i això
i això té a veure
amb
posar dispositius
a l'abast de la gent
ràpidament
i accessiblement
això s'està garantint
senyora Villamayor
no senyora
senyora Fons
això no és veritat
i quan vostè em diu
que hem deixat en fallida
no està donant seguretat
a la ciutadania
estem en un moment
que tremendament
dur econòmicament parlant
no és just dir
però no podem enganyar la gent
eh senyor Villamayor
és que el govern de la Generalitat
no va deixar el país en fallida
i de bé
acabem
és igual
si no se fessin el rei
justament es necessari
sí que podríem haver arribat
el que va fer és invertir
4.000 milions d'euros
en modernitzar
uns hospitals que estaven
i el manteniment
i el manteniment
gràcies
Xavier Villamayor
Alejandro Fernández
Josep Samantha Victoria
Fons
ha estat un plaer
compartir la tertúlia amb vostès
fins la propera
que vagi molt bé
bon dia
i la priorit estat
goodênxim
heye children
perfect
a la
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi
hi ha
hi
hi ha
hi
hi
hi
hi
tem
hi
hi
hi
hi