Fins demà!
Fins demà!
El Bernat va venir un parell d'anys després del viatge.
Nosaltres parlarem d'aquests dos llocs en concret, Xile i Bolívia, però tu vas fer un viatge més extens per l'Amèrica Llatina.
Així ben bé vam estar tres mesos, vam arribar a Asuncion, a Paraguay, vam recórrer part d'Argentina, Xile, Bolívia i el Perú.
Ens arribava l'avió a Asuncion i sortia des de Lima.
Com és que vau fer aquest recorregut en tres mesos? Vull dir, eren vacances o...?
Bé, vam demanar una excedència, ens agrada molt viatjar i com acostuma a passar es disposa de poc temps i quartos o no es disposen de quartos i es disposa de temps.
Es pot anar, simplement, doncs això, més o menys a l'aventura, a fer ruta per Sud-amèrica?
Sí, com a tot arreu, eh?
Sí? En tres mesos vau tenir prou per veure bastantes coses?
Sempre falta una mica de temps, però bé, vam anar fent marxa i vam arribar on vam poder.
I de tota aquesta ruta has dit Argentina, Xile, Bolívia, Perú, Ecuador, també?
No, no, no, Ecuador no. En tres mesos no, això forma part d'un altre...
D'un altre viatge.
D'un altre viatge.
En tota aquesta ruta, quan l'hem dit a la Núria, tu, de què vols parlar?
No ens has dit un país concret, has dit jo vull parlar del desert d'Atacama i del Salà d'Uyuni.
Sí, concretament del creuament d'aquesta frontera entre aquests dos països.
Entre Xile i Bolívia?
Entre Xile i Bolívia.
Per què? Els dos són paisatges desèrtics, tot i que de tonalitats molt diferents.
Bé, jo crec que el que vam trobar en aquesta frontera van ser uns paisatges de lo més abstractes que et pots trobar a tot el món, m'assembla.
A Sud-amèrica el que té principalment és natura.
Sí.
Tota la serralada dels Andes és...
Com, molt exòtic, no sembla?
És molt exòtica.
Frondós i verd.
Principalment la terra es veu que està viva.
I en canvi, arribeu a la frontera de Xile i us trobeu a un gran desert, a Atacama.
Bé, per començar aquesta ruta has d'arribar a Sant Pedro, a Atacama.
Ah.
I és un poblet molt petit, podria ser un oasis dintre de tot aquest desert i està ple de turistes, ple de turistes, oficines que preparen tours d'un costat, restaurants, una miqueta com si fos un petit salou que explota tota la zona del desert i el creuament de la frontera amb Bolívia.
Sant Pedro i d'Atacama.
Sant Pedro i d'Atacama.
Val, és el punt de partida i allà estan preparadíssims.
És el punt de partida.
I allà llavors tu arribes, hi ha hospedatges, restaurants, tota la infraestructura turística que es pugui necessitar.
I des d'allí contractes un tour perquè suposo que això ho has de fer més o menys lliure, no?
Sí, no pots viatjar pel teu compte.
Necessites contractar.
Perquè llavors què contractes?
un lloc en una furgoneta o un camionet o...?
Arribes a Sant Pedro i d'Atacama i tu no pots visitar res pel teu compte.
És un desert.
Intentes donar dos passos al voltant i no trobes res.
I no hi ha res.
T'està xitxarres perquè fa molta calor, hi ha molta altitud però no pots.
Llavors l'única manera de conèixer la zona és contractant les excursions.
Hi ha una sèrie d'excursions que es poden fer al mateix desert, com podrien ser el Valle de la Muerte, el Valle de la Luna,
unes excursions als geysers del Tàtio, molt recomanable.
Has de sortir molt aviat a les 6 del matí.
Què són els geysers?
Els geysers són aquestes fumaroles que surten de terra, que fan xup-xup.
Això també hi és?
Sí, que hi és. És una excursió que se surt molt aviat al matí, a les 6 s'hauria d'estar allà a la zona on estan els geysers.
I fa molt, molt, molt de fred perquè ens trobem a uns 4.000 metres d'altitud.
Fa molta pudor a sofre, però és un espectacle perquè és un camp immens de fumaroles que van sortint de sota terra.
Segons ho he entès, establim el campament base, diguem-ho així, a Sant Pedro, allà lluguem una habitació,
el que convínia, es quedem a dormir allà i des d'allà, si volem, cada dia fem excursions diferents pel desert.
Sí, perquè és l'única manera que tindríem de visitar-ho.
Aquestes dels geysers va ser molt espectacular, perquè ja m'assembla que deuen haver pocs llocs a la terra on se pugui gaudir d'aquest espectacle.
N'hi ha alguns que són supercoordinats, que poden estar 25 segons sense activitat i 10 segons d'activitat.
Vull dir que els mateixos guies ja coneixen el ritme que porten alguns.
N'hi ha altres que estan contínuament traient fum i aigua, perquè va fent el xup-xup-xup-xup i salta, que va amunt la...
És molt curiós de veure.
El vapor, Déu-n'hi-do.
Escolta, i deies que fa fred.
Fa molt de fred, perquè, clar, a les 6 del matí, després quan surt el sol, no,
però a les 6 del matí, quan és la matinada, és bastant d'orillo de...
Però després fa calor desèrtica.
En pic van avançant les hores del dia.
Per tant, en aquest sentit té calor.
Té temperatura extrema.
Hi ha un ambient molt, molt, molt sec.
Diuen que és el desert més sec del món.
Inclús se t'irrita les fosses nasales.
Bé, se t'irrita de les mateixes saccadades.
T'acosta una mica respirar, però, bueno, és molt bonic.
Vau fer aquesta ruta, la ruta dels geysers, que dius?
Sí.
Quina altra ruta m'has dit?
Aquesta ruta dels geysers incluïa, inclús els banys dintre...
Bueno, hi havia companyies que contractaven dintre el mateix contracte de...
Incloien una... els banys dintre d'unes aigües termals,
però la gent amb qui vam anar altres van fer els banys dintre d'un riarol
que tenia els geysers a dintre de l'aigua.
O sigui, tu t'estaves... hi havia igual a fora, veies el glas del...
Era un contrast molt bèstia.
Hi havia les quatre arbetes que hi ha dintre el desert glaçades
i l'aigua dintre amb una temperatura estupenda.
Estupenda de Calentona.
De Calentona, ara.
Després, quan sorties per ficar-te una altra vegada a la roba, una mica fotut.
Per tant, això que dius de l'aigua, realment estem veient fotografies.
Si teniu ocasió de visitar-ho per internet,
doncs mireu-les que val la pena.
És això, un oasi sense palmera, eh?
És desert totalment i un toll d'aigua enorme, blava, blava.
No és un desert de dunes, que és el que em pensava jo també, eh?
Una mica quan...
Clar, penses en un desert i veus tons de marró i dunes.
Sí, però no hi ha dunes.
A veure, n'hi ha, però hi ha roques, és això,
la sacadat, l'ambient, un terreny àrid, no...
Hi ha alguna duna i és.
Però és un desert, és veritat, eh?
No és tan marró, sinó que té unes tonalitats més blanques, noses, no?
Sí, hi ha llacunes, hi ha molts minerals,
hi ha moltes tonalitats de...
Quines espècies vau veure?
Alguna mena d'animal o de planta?
No massa, tampoc, d'animals, perquè en aquesta altitud tampoc no hi ha massa d'aixos,
però hi havia una espècie de llebres amb les potes molt llargues,
flamencs amb algunes llacunes,
però no pensis, alguna guineu també ens vam trobar pel camí,
per dius, estruços, però una mica...
Home, posem-hi do, eh?
No, potser t'estic ennamorant tota la fauna que vam trobar,
però no...
No tota junta, vamos, de tant en tant veies alguna cosa.
Sí, de tant en tant te'n trobaràs algun.
I el ball de la mort, la ball de la mort, que deies?
El ball de la mort, sí, és això, vull dir, és que és tan inòspit tot que no...
Hi ha un ball que es diu el de la mort,
n'hi ha l'altre que es diu el de la lluna,
que aquest també es contracta amb una guia,
es va veure a la posta del sol,
aquí sí que hi ha una duna impressionant,
de sorra.
Sí.
I res, bueno, podries anar fent excursions,
hi ha diverses llacunes.
Naltros, clar, això es va sumant i són diners,
perquè és l'única manera que tens de visitar-ho,
i se'ns va ocórrer la fantàstica idea
d'anar a un poblet que hi havia al costat,
un altre oasis dintre del desert,
que era a veure la quebrada de Jere,
que semblava així que tingués algun tipus d'atractiu.
Total, que vam arribar allí
i hi havia com un rial uret,
un rial ol així petitó,
i una mica de vegetació al voltant,
a veure aigua,
i uns quants païsesos,
bueno, no païsesos,
els mateixos del poble que cultivaven fruites
i una mica d'hortet.
Total, que vam anar a passar el dia allí
i sortir a l'autobús molt aviatet
i amb mitja hora vam tenir vista la quebrada.
Va ser una visita bonica,
però no teníem res més a fer.
Fins a l'altre autobús que sortia cap a Sant Pedro,
potser teníem que esperar unes sis o set hores.
Ens vam quedar a la placeta del poble
i en sec va aparèixer un noi amb un 4x4
i va resultar que treballava a calar
amb el poblet que hi ha abans d'arribar a Sant Pedro,
era un enginyer,
i molt amablement se'ns va oferir
per germans cap a casa,
amb la condició que si no ens sabia greu
ens portaria a visitar un parell de llacunes,
que ell ha anat a veure-les
i no les havia trobat.
I encantats vam fer el recorregut per...
Vols dir que, mira, amb una mica de sort,
te pots ser una ruta alternativa.
No, no, vam fer una visita molt bonica
per tot el desert, amb aquest xic.
I tot això està dins de Xile, eh?
El desert de Tacama és Xile,
perquè tinc aquí el mapa
i veig que fa frontera amb Perú,
amb Bolívia i amb Argentina,
però el campament base, allò, Sant Pedro és Xile.
Sí, sí, sí.
Bueno, tota aquesta ruta que estic explicant ara
forma part del desert de Tacama.
Dintre de Sant Pedro veu sempre al fons
un volcà molt perfecte,
que és l'Icancavur.
I a darrere d'aquest volcà ja està Bolívia,
ja està l'Altiplap Bolívia.
Doncs anem cap a Bolívia, si et sembla, Núria,
que ens queda un ratat encara d'entrevista
i parlem de l'altre gran desert
que ens volies explicar
amb un paisatge aquest sí superblanc,
un salà, no?
Sí.
Un desert de sal.
Sí, a veure, tu estàs a Sant Pedro de Tacama,
es contracta aquesta excursió
que et porta cap a Ulluni
i et prems...
Ulluni, el salà d'Ulluni, sí.
El salà d'Ulluni, que és l'Ulluni,
i és la ciutat, és el poblet,
que està a la vora del salà
i aquesta excursió porta tres dies,
o sigui que has de passar dues nits
per arribar a terme.
Des de Tacama,
de Sant Pedro cap a Ulluni?
Sí, és l'única manera que tens d'arribar-hi,
o bé si vens des de Bolívia,
des de la Paz...
I on fas nit?
Fas nit pel camí?
Hi ha una de les nits
que la passes a l'Altiplà,
molt precària,
perquè no hi ha res.
És bastant dur.
I la següent nit la passes
a peus del salà,
amb un hotel de sal.
Un hotel de sal?
Amb les pavets de sal,
amb les pavets de sal...
A veure, a veure, a veure...
Les pavets de sal...
No, vas dormir amb un llit de sal...
El hotel de sal...
Però què vol dir això?
La taula de sal,
els pavorets de sal,
tot de sal.
Sí?
Molt bonic.
Com?
Com?
No ho sé, com s'ho fan...
S'ho fan com una espècie de dutxanes,
de sal,
i construeixen el...
I no es desfà.
No es desfà.
Molt bé, no és gel.
Aquest recorregut és molt bonic,
el recorregut que et porta,
no sé si és la precarietat
del mateix camí
i l'abstracte de tots aquests paisatges
que fan el lloc encantador.
Diuen que de cada cinc turistes que hi van,
un torna desesperat.
Nosaltres potser vam tenir la sort
de ser dels que vam tornar encantats.
Encantats tots.
Sí.
Per què?
A veure, per què desesperat?
Utilis per les condicions.
Perquè les condicions són bastant dures.
O sigui, pensa que estàs movent-te
al vora dels 4.000, 4.500 metres d'altitud.
No hi ha res.
Pràcticament no...
Hi ha poblets bolivians perduts de la mà de Déu
que tenen les necessitats cobertes,
les d'ells, però les de la gent...
Però vaig amb viatge organitzat,
vull dir que...
Sí, però clar.
No poden passar grans coses en principi.
No, home, no poden passar grans coses,
però no hi ha hospitals,
no hi ha una infraestructura...
Una mica la sensació d'estar en terra
a més del nord-est...
Clar, si tu estàs en un desert,
estàs en un altiplà,
ni els mateixos bolivians
han fet allí una gran ciutat.
Clar.
Vull dir, són poblets molt petits
i jo suposo que és el que
donen l'encant també
en tot aquest paixatge.
Home, el fet que sigui verge, no?
Això és important perquè, clar, si no...
Sí, de totes maneres, ja et dic
que les condicions climatològiques
de la zona tampoc no permeten
més vida de la que s'hi dona.
Donant tot aquest camí
passes per una sèrie de llacunes.
La primera que te trobes
és la que hi ha darrere del volcà
Licancabur, que es veia des de Sant Pedro.
Sí.
I és una llacuna de color turquesa
espectacular.
Un blau contrastat amb el marró del volcà,
molt bonic,
amb blanc, blanc, turquesa, marró.
Molt maco.
Continues avançant i et vas trobant
una sèrie de llacunes.
hi ha una llacuna blanca,
una que li duen la laguna colorada,
plena de flamencs.
Fa uns jocs de colors i unes formes
molt espectaculars.
Després hi havia també
unes emanacions de barro,
que li deien,
que eren tipus els geixers
que es veien a Sant Pedro,
a la banda de Tacama,
però era com si fos un fang
que veus que va fent xup-xup.
Es nota com la terra està viva.
Algo passa allà sota.
No hi ha animals,
no hi ha pràcticament animals,
no hi ha pràcticament gent que hi viu,
però es nota que la terra està viva.
Allí els protògons són els minerals,
és el que hi ha a la terra.
Però aquí estem a Ulluny.
No, no, no,
tot això és el parc nacional
que hi ha de camí a Ulluny.
Pensa que per arribar a Ulluny
es necessiten un parell de dies.
I tot el camí pel que veig
és un festival de fotografia, no?
Sí, fotografia, sí.
Unes imatges brutals.
Llavors anem avançant.
Es passa per una altra zona,
que hi ha unes formacions rocoses
molt impressionants també.
Inclús,
li diuen l'àrbol de Dalí,
que diuen inclús que
si Dalí es va inspirar
en aquests paisatges,
perquè no sé si et ve en ment
algun quadre de Dalí
amb aquest tipus de...
Sí, sí, amb aquest arbre
com ha retorçat, no?
Sí, o sigui,
la natura ho ha fet allí,
allí mateix.
I, bueno,
llavors vam passar aquest circuit,
ja va començar el segon...
Bueno, vam passar la primera nit
la vam passar en un lloc
molt, molt inòspit,
o sigui,
no ho recomano,
massa gent,
no hi ha més remei que passar-ho,
vam passar molt de fred,
perquè potser estem a uns 10 graus
sota zero,
per la nit costava
estar aixecat-se
per anar al lavabo,
però, bueno,
cal dir que amb tota aquesta excursió
anàvem dos gips,
amb francesos i catalans,
i jo no sé si va ser
la precarietat
del fred
i del...
Ens va...
Us va unir,
ara fa germenó.
Ens va unir tots,
vam fer una germenó
impressionant,
no hi havia gaire menjar,
però, bueno,
entre la gent,
entre el grup que vam fer
que va ser molt maco
i els baixatges
es crea una...
una cosa molt forta.
Molt bé,
a més,
és un viatge
que es fa en grup segur,
perquè, clar,
els gips s'han d'omplir,
no?
S'ha de fer...
Sí, sí,
anaven dos gips
i érem...
érem sis i sis.
Doncs arribem ja
al salar d'Ulluni?
Sí,
després d'aquesta primera nit,
continua el camí
cap al salar,
que és l'objectiu,
vam parar també
amb un poblet a dinar,
i, bueno,
ja quan entres dintre del salar
és espectacular,
perquè és una immensitat blanca
sense cap tipus d'horitzó
i només es veu
alguna illa
amb cactus.
Però no...
O sigui,
mires,
a banda i banda
podries donar els 360 graus
i no hi ha res més que...
I devia haver-hi alguna...
Un mar,
un mar, evidentment,
clar,
i es va secar.
Es va secar completament.
Que ho tenen explotat,
que ho utilitzen això?
Sí,
hi ha una petita explotació
de sal
alli a peus del riu,
del riu del salar.
Però vaja,
que és petita
i que no...
El que predomina
ara és el paisatge
tot blanc.
Tot blanc, sí.
I això és l'illa
aquesta del pescado,
que li diuen,
que no és gaire gran,
la pots fer a peu així,
hi ha inclús una parada
amb els dits i tot,
que està plena de cactus,
però no hi ha un foradet,
diguéssim,
que no...
Bueno,
el trosset de camí que hi ha,
però no hi ha un tros
que no hi hagi
un sol cactus.
cactus de més de 200 anys.
Alt amb espines,
molt bonic,
molt curiós.
Sembla mentira,
no?,
que al mig de tanta
immensitat blanca
pugui haver
una miqueta de terra.
Crida molt l'atenció
que siguin paisatges
tan naturals
i que no hagin estat explotats
això excessivament
per la mà de l'home.
És així,
no hi ha molts turistes,
no?
Pau tenir la sensació de...
Sí que hi ha turistes,
el que passa és que,
clar,
és tan immens,
és tan precari
tot plegat
les condicions de vida
que es poden donar allí
que no...
Per sort no hi han posat
un hotel...
Els hotels de Sal
estan a peus
d'Ulluni
perquè, diguéssim,
és el que et queda
una mica més accessible
per carretera.
Però no és agressiu.
Tot aquest altre recorregut
que hi ha entre el Salar
i Sant Pedro de Tacama,
no et trobes
una sola carretera.
I no hi ha problema
tampoc anar a fer-ho
d'aquesta manera,
anar a passar de Xile a Bolívia,
la frontera.
No,
no,
bueno,
hi ha molta gent
que torna,
això,
hi ha opinions per tot,
ja t'ho comentava abans
que de cada cinc turistes
potser n'hi ha un que...
No,
però ho dic
en plan tràmits burocràtics
que...
Ah,
bueno,
sí,
hi ha les mateixes agències
de viatges
que contractes
des de Sant Pedro
ja ho tenen en compte
i ja ho tramiten
tota la paperassa
que convingui.
Núria,
que anem acabant
l'entrevista?
Sí?
La Núria em mira
en plan de...
Ja està,
ara que m'animava.
Què ens falta dir
potser del Sarardo,
Ioni,
que és el que acabem
d'arribar?
Doncs,
no res,
que aneu-hi,
pregueu paciència,
pregueu paciència
perquè val la pena.
Anem a...
Bueno,
com vau tornar des d'allà?
Vau fer tot el camió enrere
o ja vau continuar
a la ruta cap a l'altre costat?
Doncs hi ha l'opció
de tornar enrere
i nosaltres vam continuar
camí cap a la Paz.
Havessin volgut anar
cap a Potosí
però no vam poder.
Es pot fer la ruta
a la inversa?
Començar des d'Aulloni
i llavors anar cap a baix?
Sí, sí.
I ho recomanaríeu també o no?
Sí, és el mateix.
Vull dir...
També hi ha agències
en què tu...
Si nosaltres veníem de Xile
i vam arribar a Sant Pedro
i vam contractar-ho allí
però si tu vens de Bolívia
des de la Paz
pares a Uyuni
i ho contractes
en sentit invers.
A nivell pràctic,
què ens hem de posar segur
a la motxilla
per fer aquest recorregut?
Bueno,
me n'has dit unes quantes,
una rebaqueta, no?
Fals 10 graus
de tan sota zero a la nit.
Sacs, a veure,
a l'hotel de salt
hi havia mantes i això.
Sacs de dormir
nosaltres no en portàvem
perquè...
I a l'Altepla
com es vau fer?
Bueno,
ens en van prestar.
Val.
Els francesos.
No, els francesos.
Els de la mateixa casa
on ens vam hospedar.
Val.
A mi m'agrada portar
sempre un joc de cartes
o un parxís
perquè per passar les hores...
Dona,
però la càmera de fotos
ben carregada.
No, la càmera de fotos
ben carregada,
alguna mica de vaselina
per hidratar-se el nas
que hi ha molta...
Molta sacadat.
Molta sacadat.
Protecció.
Protecció solar.
unes bones ulleres de sol
i ganes.
Aigua embotellada, no?
A tope d'aigua embotellada o no?
Sí, aigua, a veure...
I una miqueta de menjar, també.
Algunes galetes o...
o algú energètic, no?
Que mengem poquet.
Sí, perquè el que et trobes
després allà dalt
no te trobaràs cap supermercat
ni cap botiga
ni res.
El que t'adonguin els de la guia
i a vegades pot semblar una mica.
Si ets una mica de bon menjar
et pots quedar una miqueta amb gana.
L'alçada, el mal d'alçada
us va afectar?
Amb això també hem d'anar en compte?
Amb això s'ha d'anar en compte.
Nosaltres ja pujàvem tota la...
Ja veníem d'alçada
i llavors ens estàvem una mica...
Ja estàveu curtits en això.
Però em feia bastanta por, la veritat, s'ha de dir.
I si no, doncs hi ha la típica infusió de coca, no?
I tot, però la millor manera
és anar-se adaptant a poc a poc.
Si hi ha l'oportunitat
de poder-se estar uns quants dies pujant a poc
jo crec que és el millor medicament.
En aquest sentit potser és més...
I si no es pot, no es pot, bé.
En aquest sentit és millor començar per Xila, doncs.
Tota la cordillera és igual.
D'acord.
Ho tindrem en compte.
Quins souvenirs us vau portar?
Què vau comprar allà?
A veure, com que fèiem un viatge una mica llarg
no vam carregar gaire.
A Bolívia està plena d'artesania
i de Xile una botella de pisco.
Està bé.
Ah, l'altre dia parlàvem.
Perquè, escolta,
souvenirs directament relacionats amb el Salà
o el desert d'Atacama no n'hi ha.
No me'n ve ara.
No venen aquella pedra de sal amb els turistes.
No, la veritat, el mateix no me'n ve.
No, no...
Ni cactus, tampoc, eh?
No.
No, són molt respectuosos amb això.
I souvenirs del desert d'Atacama, tampoc?
No, encara menys.
Molt bé.
No, mira, a Bolívia sí que hi ha molta més artesania
de bolsos, monaderos,
però d'aquesta zona en concret
no hi ha...
La mà de l'home no està massa...
No està massa ficada.
I això és el que fa, de fet, aquest viatge tan especial,
molt especial,
el viatge que ens ha vingut avui a explicar la Núria Margalef.
suposo que ningú hi anirà, doncs, només per a tres dies allà,
però si ja penseu anar cap a l'Amèrica Llatina,
cap a Xile, Bolívia, Argentina,
doncs potser val la pena ocupar tres o quatre dies en aquest viatge.
Avui hem visitat el desert d'Atacama,
al nord de Xile,
i al Salà d'Uyuni,
a tocar amb la frontera amb Bolívia.
Núria, moltíssimes gràcies,
i el proper viatge cap on el feu?
Doncs no us heu...
Tardarà una mica, no?
Tardarà una mica,
ha de ser el back mat, creix.
I us l'emporteu també.
I ens l'emportem també.
Gràcies, bon dia.
Vinga.

Sous-titrage Société Radio-Canada
Gràcies, bon dia.
Un dia 30 de agosto
El chilote de San Juan
Navegaba con sus hijos
A la isla de Caguay
Esa noche tan hermosa
Se embarcaron al tamar
Y a vos por el nazareno
De la fiesta de Caguay
Corre el viento del sur
Grita el ave en el mar
Corre la embarcación
Con rumbo hacia Puerto Montt
Cuando empezaron la pesca
Cuando se vino el milagro del Cristo del Nazareno
Los pescados eran de oro
Las tacas de plata fina
Las tacas de plata fina
Contentos van los chilotes
Cantando esta melodía
Corre el viento del sur
Corre el viento del sur
Corre la embarcación
Corre la embarcación
Corre la embarcación
Corre la embarcación
Corre el viento del sur
Grita el ave en el mar
Corre la embarcación
Corre la embarcación
Corre la embarcación
Corre la embarcación
Corre la embarcación