logo

Arxiu/ARXIU 2011/MATI T.R. 2011/


Transcribed podcasts: 700
Time transcribed: 13d 15h 34m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 12 del migdia i 11 minuts,
aquí estem en aquest migdia de dijous
amb l'espai mensual que fem
amb el Consell Municipal de la Gent Gran de Tarragona.
Avui volem analitzar les actuacions relacionades
amb la gent més gran que viu a la part alta de la ciutat,
al nucli antic.
En el marc del Pla Integral de la Part Alta del PIPA
s'està elaborant un programa global d'atenció a la gent gran.
I aquest serà avui el principal objectiu d'aquest espai
que, com dèiem, fem amb el Consell Municipal de la Gent Gran.
Com és habitual, un cop al mes ens acompanya
el president executiu del Consell,
que és el senyor Josep Maria Burgues.
Senyor Burgues, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui també ens acompanya el senyor César Grinyó,
que és membre de l'executiva del Consell.
Senyor Grinyó, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
I avui ens acompanya també Neus Bosch.
Ella és tècnica del PIPA, del Pla Integral de la Part Alta,
i és la persona que, de fet, està coordinant
aquest programa global d'atenció a la gent gran.
Neus Bosch, també, molt bon dia.
Bon dia.
I esperem que s'incorpori també de seguida
la tinent d'alcalde responsable de l'àrea de serveis
a la persona, la senyora Victòria Pellegrin.
Senyor Burgues, avui, com dèiem,
ens volem centrar en les persones grans
que viuen en una zona determinada de la ciutat, no?
Sí, això és normal, perquè, com que és un cas,
que ja ho diu la paraula, és antic,
doncs allí hi ha molta gent que van entrar de joves,
s'han anat fent grans,
els pisos, el que hi ha són antics,
pot haver unes necessitats,
a nivell personal, a nivell d'edifici,
de qualsevol cosa.
I és per això que
el Neus, la tècnica,
i amb altres col·laboradores
estan treballant
amb el desenvolupament
per trobar la manera que aquesta gent
visqui bé.
Això és, en realitat,
el que es promou.
Molt bé, doncs la Neus serà la que ens explicarà
a partir d'ara una mica
com funciona.
Aquest programa ja està en funcionament.
Neus, en què consisteix?
Considera que hem detectat
tota la gent de 65 anys o més
que viu a la part alta,
i aleshores fer una anàlisi
de veure com realment es troba
en aquests moments.
Llavors, a través d'això,
es va fer un buidatge
del cens electoral,
de la gent que estava detectada
a Camp Muralles,
a Santa Tecla,
i sobre aquest buidatge
ens va sortir un percentatge de gent
bastant elevat.
I aleshores, doncs,
vam elaborar també uns qüestionaris
en els quals es detecta
doncs bloqués
l'estat de...
o sigui,
l'accessibilitat,
la mobilitat,
com estan de salut,
com estan els seus habitatges,
i es passen visites diàries
a casa,
casa per casa,
per veure com...
quins resultats tenim.
Aleshores,
de moment ja teniu
els 100 de persones grans,
de més de 65 anys.
Tenim aquesta dada, per exemple?
quanta gent viuria
a la Peralta
que tenen més de 65 anys?
Ens van sortir
que estiguessin
amb 65 anys
i que estiguessin
empadronades,
perquè han d'estar empadronades,
539 persones.
539 persones.
Sí.
Aquesta és una xifra,
creieu, considerable?
Sí,
Déu-n'hi-do,
perquè a la Peralta
hi viuen
unes 4.000
i escaig de persones,
aleshores,
és un percentatge...
és un percentatge bastant elevat.
Molt bé.
Aleshores,
ja teniu
les persones,
per dir-ho d'alguna manera,
controlades.
Sabeu qui són?
Quantes persones són?
A partir d'aquí,
totes aquestes preguntes
en forma d'enquesta i tal,
tot això ja ho heu anat fent
o encara esteu en aquest procés?
Estem en aquest procés,
l'estem acabant.
Aleshores,
el que també vam fer
és per avisar
que la gent sàpiga
que hi havia aquest programa,
es van enviar unes cartes
a cada persona
perquè ens facilitessin
una miqueta
la informació
que volíem obtenir.
entrar a casa
d'una persona
costa
que t'obrin les portes
però de moment
tenim molt bona resposta
en aquest aspecte.
Aneu casa per casa,
pis per pis?
Exacte,
pis per pis,
llavors detectem
si aquella persona
viu sola,
si viu en companyia,
si té
malalties greus,
si no en té
precarietats econòmiques,
si tenen
mobiliari,
depèn
del que veiem.
Hi ha un qüestionari
fet per tots?
És el mateix qüestionari?
És el mateix qüestionari
per tothom, sí.
Aleshores,
quins aspectes?
Les activitats
de la vida diària,
les capacitats
que tenen
per afrontar-les,
tenen un qüestionari
també sobre l'habitatge,
si disposen
coses bàsiques
com llum,
aigua calenta
o lavabo inclús,
que encara ens hem trobat
a llocs que no hi ha,
el moviment immobiliari
sobretot,
si el pis és de lloguer
i com estan vivint,
després la mobilitat,
si són gent
que viuen
en un quart pis
i per la seva edat
o per les seves mancances
no poden sortir de casa,
si depenen
del veïnatge
o la família
si estan ben atesos,
és un amplimentall, sí.
Això ho heu començat
ara fa poc?
No, això ho vam començar
el 2009,
2009.
Ja esteu ja en la fase...
Estem a la fase final.
A la fase final.
Exacte.
I aleshores,
amb tot això que feu
o amb les conclusions
a les que arribeu,
d'alguna manera,
què es vol fer?
Es farà un estudi
per veure quina és
la problemàtica
que hi ha
i les necessitats
que tenen
la gent gran
de la part alta.
Es farà un estudi.
De moment,
què és el que us trobeu?
És a dir,
per la vostra experiència
en el dia a dia,
quan entreu en contacte
amb aquestes persones,
quina impressió
us està fent
tot el que trobeu,
el contacte
amb aquestes persones grans?
El contacte
és molt bo.
La gent ens tracta molt bé,
les coses com siguin.
Gent gran
és molt amable.
És molt agraïda.
És molt agraïda,
sí, sí.
I llavors,
suposo també
que són gent gran
que viuen
en el seu entorn,
en el seu món,
en el seu pis,
i quan parles amb ells,
el fet d'estar
una estona parlant amb ells
t'expliquen moltes coses
de la seva vida.
Els agrada
aquesta intrusió,
per dir-ho d'alguna manera.
El que hem detectat també,
a veure,
potser ens pensàvem
que la peralta
el seu barri antic
i un barri
una mica degradat,
doncs potser ens pensàvem
trobar més problemàtica
de la que realment
està sorgint,
no?
Vull dir,
sí que hi ha casos
bastant punyents,
però doncs
la norma general
és que la gent
viu bastant bé.
Oh,
a veure,
alguns amb precaritats econòmiques,
però bueno,
el que és la part física,
per exemple,
doncs està molt bé.
Està bastant
compensant,
no?
I el nivell,
doncs,
bueno,
no ens està sortint
tan negatiu
com ens pensàvem
que ens sortiria.
Estava pensant
de possibles problemes,
alguns dels quals,
en fi,
ja els pregunto
en el qüestionari.
Poden haver-hi problemes,
per exemple,
en alguns casos
d'accessibilitat,
m'imagino,
perquè són pisos
que no tenen ascensor.
Aquí seria un problema
de clau,
no?
A veure,
tots els pisos
tenen barreres arquitectòniques,
el simple fet
d'haver-hi escales
per pujar,
doncs,
bueno,
ja això d'entrada
ja és un repte,
no?
Però a part d'això,
doncs,
bueno,
hi ha pisos
inclús amb escales
dins del pis,
o sigui,
en diferents nivells,
o pisos que estan repartits
en diverses cases,
val?
Que això,
doncs,
ja,
és,
es nota bastant,
no?
Després,
també,
la gent,
sobretot,
que hi ha qüestió física,
vull dir,
degradament de pare d'edat,
doncs,
no pot baixar
i pujar les escales
tantes vegades
com les,
com ho podria fer,
no?
Llavors,
apena molt del veïnatge
o de la família
que els porta,
doncs,
la compra de setmanal,
per malalties també,
vull dir...
Aquest és un dels principals problemes,
creieu?
El de les malalties?
No,
el de l'accessibilitat,
és a dir,
el problema que tenen els avis
i les àvies
és potser de no poder baixar
i pujar...
Sí,
els limita moltíssim,
limita moltíssim.
Perquè fins i tot els limita
poder fer la compra,
fer una més vida social,
no?
Sí,
exacte,
totalment,
els limita molt en aquest aspecte,
a més,
la part alta,
per la seva infraestructura,
són pujades i baixades,
si baixes,
has de pujar,
llavors,
la part comercial
està molt de la mitjada
a una zona molt concreta,
llavors,
marca molt,
i si han d'anar
al mercat
a comprar
perquè hi ha molta manca
de comerç,
que és una de les reivindicacions
que fan la gent gran,
doncs sortir fora de muralles
és com si anessin...
Diuen,
és que hem d'anar a Tarragona,
és com si fos un extra ràdi,
no?
Per ells els fa molt feixuc.
És molt interessant això
també que dius
de la limitació
de l'oferta comercial
del propi barri.
Molt,
és la cosa que s'esqueixen.
Ells tenen uns problemes
de pujar i baixar
en el seu edifici
perquè no tenen ascensor,
però és que a més a més
després hi ha un problema
de tenir botigues,
no?
Sí,
estan totes molt localitzades,
o sigui,
molt localitzades
a el que és,
per exemple,
nosaltres quan vam tenir
el pla de la Paralta
ens vam fer un quadrant
i vam veure
que de la meitat de nevall,
o sigui,
de la meitat de nevall
nosaltres considerem
el que és el pla de la Seu,
Merceria,
cap al carrer Major,
cap a la Rambla Vella,
allà està delimitat
tot el comerç
que hi ha a la Paralta.
I a part d'això,
doncs,
és un comerç molt antic
de gent de tota la vida
que últimament
s'estan jubilant
i estan tancant.
Llavors,
cada vegada
els tenen més mancances
en aquest aspecte.
Són gent que no porten cotxe,
tenen que dependre
dels fills
o de veïns,
sobretot,
i clar,
és molt limitat
l'accessibilitat
que tenen
a el que és el comerç.
Molt bé.
Això seria pel que fa
al tema de l'accessibilitat,
de la problemàtica
i les seves conseqüències,
per exemple,
amb el tema comercial.
Després,
heu detectat
o detecteu
amb les entrevistes
que feu,
doncs,
precarietat
en les condicions
del propi habitatge?
Sí.
A veure,
últimament se sap
en moltes rehabilitacions,
moltes rehabilitacions.
Però m'imagino
que n'hi ha moltes
que encara no han arribat,
no?
Sí,
no han arribat.
I els pisos són molt antics.
I els pisos són molt antics.
I no molt sovint,
però ens hem trobat
amb moving immobiliari,
o sigui,
lloguaters antics
que paguen uns lloguers
molt baixos.
El propietari
té el mateix edifici
i aleshores
s'encarregant,
doncs,
de no arreglar
cap tipus de problema
que tenen
i la veritat
hi ha problemes
bastant greus.
Inclús,
bé,
ens hem trobat
algun que un altre
que,
amb males intencions,
doncs,
els ha volgut fer fora,
no?
I hi ha hagut
denúncies pel mig,
doncs,
bé,
tot això ho porta
la nostra
assessora de mediació
que tenim.
Perquè
tindríem,
doncs,
que una part important
d'aquesta població
gran viu de lloguer,
no viu amb propietat
i,
per tant,
clar,
pot dependre
del que faci
el propietari
amb l'edifici?
Si fa o no fa,
el percentatge
que ens està sortint
últimament
és bastant equipitatiu,
no?
O sigui,
tant de lloguer
com propietaris,
perquè,
clar,
són gent que viu
de sempre
a la part alta.
Això sí que ho tenim
molt clar,
que és gent
que ha viscut
i viurà
a la part alta.
O sigui,
ens hem trobat
inclús usuaris
que,
no han pogut accedir
i s'han vengut al pis
i hem trobat
un primer,
però a la part alta.
És a dir,
gent que,
malgrat els problemes
de mobilitat,
ells volen
continuar vivint
a la part alta,
sí,
a la part alta,
el barri de tota la vida,
no?
Ho han nascut allà.
I algun cas
de moving greu
o com el que comentaves?
Moving greu,
sí,
però al final
hem arribat a una solució,
eh?
Hem arribat a una solució.
Això pot tenir conseqüències,
a més,
fins i tot psicològiques,
no?
Sí,
m'imagino?
Clar,
t'estan amenaçant constantment,
que tiren coses al pati,
que,
bueno,
problemes greus,
greus,
vull dir,
però la gent no marxa,
o sigui,
no volen marxar,
és casa seva
i ho serà,
fins a l'últim dia,
no?
I el tema econòmic,
és a dir,
en un context de crisi
com aquest,
en fi,
quan es parla tant
de la precarietat laboral,
de l'atur,
en fi,
estem parlant
de persones pensionistes,
amb unes pensions
que segur
algunes són més altes
que les altres,
detecteu casos
de pobresa?
De pobresa econòmica,
sí,
sí,
sí,
ja tenim,
fins ara,
tenim un 12%,
de,
un 12,93%
de gent que viu
amb menys de 400 euros
al mes,
i d'aquí,
a vegades,
menys de 400 euros
al mes,
sí,
i clar,
d'aquí ha de sortir
el que és el lloguer,
l'aigua,
el gas,
la llum,
gas,
no,
el botar,
el botar,
perquè la majoria
tenen botar,
i a part,
doncs,
les despeses,
alimentació,
medicacions que no els hi entren,
sí,
sí,
però són gent
que s'ho,
su o maneguen molt bé,
ho saben fer-ho.
I com ho fan?
Et podria dir un detall
que és molt punyent,
però diuen que,
doncs,
per exemple,
a l'estiu,
no tant,
però a l'hivern,
que fa fred,
doncs,
en comptes de sopar,
es mengen un iogur
i a les 7 de la tarda
se'n van al llit,
perquè,
doncs,
no tenen inclús
per poder engegar
una estufa,
no?
Llavors,
se'ls fa més curta
a la nit,
no?
Mare meva!
Sí,
sí,
casos d'aquests en hi ha,
o gent que depèn
gaires,
però, bueno,
el veïnat ja també aquí
té un punt important,
no?
Doncs,
els hi van a comprar,
els hi preparen 4 cosetes
i saben que almenys
un àpat calent
el faran al dia
i després,
doncs,
bueno,
el que ells bonament
puguin tenir a la nevera,
no?
En relació a això,
també suposo que surt
el tema de la soledat,
no?
Sí.
És a dir,
que en molts casos
se'n parla cada cop més
en aquesta societat
en què cada cop,
afortunadament,
doncs,
ens envellim més anys,
vivim més anys,
però, clar,
moltes vegades això també
té com a conseqüència
que també hi ha més població
que viu sola.
Viu sola.
També això ho esteu detectant?
Sí, sí, sí.
Vull dir,
hi ha molta gent
que encara
conserven la parella,
però la veritat
és que ens hem trobat
sobretot
amb moltes vídues.
Vídues,
o sigui,
de les 255 visites
que tenim
oficials,
en qüestionari,
detectades i estudiades,
ens hem trobat,
per exemple,
doncs,
que tenim 52,
perdó,
46 dones vídues.
i, en canvi,
hi ha 8 homes vídues.
Moltes més vídues
que vídues.
Moltes més vídues,
sí, sí.
I moltes més dones,
en general,
que viuen soles
que viuen
que els homes.
Que els homes, sí.
Trobeu alguna raó?
No, la dona...
Viu més anys la dona
en casa de les vídues?
Viu més anys la dona,
per descomptat,
sí,
viu més anys la dona
i el fet d'estar soles
potser
és el fet de,
mentre estigui bé,
doncs,
vull viure a casa meva,
no?
Ja donaré...
Perquè a vegades es veuen
ells mateixos
i a vegades els preguntes
però això t'ho han comentat
o t'ho han dit
no volen donar feina
als fills,
no volen ser un obstacle
a la vida dels fills,
no?
I ja dic que a vegades
els hem preguntat
però això t'ho han comentat
o no, no, no,
ells no en diuen res
però jo,
mentre pugui,
em vull viure jo sola
i tirar endavant,
no?
Vull dir,
això també és molt important,
no?
Segurament les dones
estan acostumades
a bregar moltes penúries,
no?
És el que te n'hi va preguntar,
perquè les dones segurament
són molt més autònomes
i molt més lluitadores,
sí,
que els homes
que poden gestionar-se
la seva pròpia vida
encara que visquin soles.
Que visquin soles,
sí, sí, sí.
I aleshores,
acompanyat això
de viure sol
o amb parella,
amb aquests problemes
d'accessibilitat
que tenim moltes vegades,
clar,
això jo no sé
si forma part de l'estudi
i de les preguntes que feu,
però noteu
entre aquestes persones grans
sensació d'això,
de soledat,
de...
Sí,
alguns casos,
alguns casos.
Hi ha gent,
per exemple,
que es tanca a casa
i que doncs no...
Troba a faltar.
Moltes tenen família,
moltes tenen família,
però avui en dia,
a veure,
és el que diem,
no?
Tots treballen,
tots tenen el seu ritme
i la veritat
que a vegades
detectes la pena
en què et diuen
que doncs,
bueno,
tenen la família a prop,
però en canvi,
doncs,
es veuen lo just,
lo just,
no?
i aquesta soledat,
nosaltres el tractem
sobretot
quan veiem
que l'entrevista
s'allarga,
vull dir,
que tenen ganes
d'explicar,
de parlar,
no?
I a vegades
una entrevista
et pot durar,
depèn de la situació,
et pot durar
20 minuts,
mitja horeta,
com a molt,
però a vegades
pots estar perfectament
en hora
i mitja de dues hores,
perquè aquella persona
doncs té ganes
de parlar
en aquell moment,
necessiten companyia,
necessiten companyia,
sí, sí, sí.
Fins i tot pot ser
que en molts casos
la família,
encara que estigui a prop,
no està tampoc dins del barri,
no està dins del barri,
viuen altres zones
de Tarragona,
sí, sí, sí,
i llavors, clar,
costa molt, no?,
potser d'aquest apropament
que hauria de ser real,
però doncs, bueno,
no ho és.
Ella sap que té els fills allà,
que estan bé,
que treballen,
però en canvi,
doncs, bueno,
hi ha aquest distanciament,
i això no vol dir
que en un moment donat
quan a aquesta persona
li passa qualsevol cosa
responen, eh?,
responen,
però hi ha aquesta mica de,
digue-li com vulguis,
no sé,
una mica de fredor, no?
Sí.
En l'enquesta
els pregunteu
als avis i a les àvies
què demanarien,
és a dir,
què reivindiquen,
si és que reivindiquen
alguna cosa,
m'entens?,
o què creuen
més necessari
del seu entorn?
Sí,
però si et pot dir una cosa,
no som gaire egoistes
en aquest aspecte,
o sigui,
no demanen coses
per ells específicament,
sinó que demanen,
sobretot això, no?,
accessibilitat,
comerç
per poder anar a comprar
coses bàsiques
a prop,
sense tenir res a desplaçar
ni dependre de ningú,
i després una cosa
que demanen molt també
és sobretot la
mobilitat
amb qüestions d'autobusos,
de transport,
o sigui,
es queixen molt
que els autobusos
són molt alts,
ells tenen problemes
sobretot amb mobilitat
a les cames,
les parades d'autobusos
estan sempre ocupades
per cotxes,
han d'aparcar,
han de parar una mica
a s'apartats de la vorera,
que ja els hi ha un graó,
aquest aspecte,
una mica de respecte
potser cap a ells,
com a gent gran,
vull dir,
una miqueta de respecte
en aquest aspecte.
Amb el tema de l'autobus
fins i tot,
amb que pogués haver-hi
una línia,
malgrat les dificultats
dels carrers,
per la part alta,
que clar,
és molt dificultós,
però s'havia parlat
alguna vegada
de la possibilitat
de fer un microbus.
un microbus
que anés i circulés
per dintre.
Això els hi aniria bé.
Ja no per les baixades,
perquè a la baixada
la majoria
van al seu pas,
al seu ritme
i les baixen bé,
però sobretot les pujades
i quan han d'anar carregats,
doncs això els hi costa moltíssim,
no?
Els hi costa moltíssim.
I aquest aspecte
de la mobilitat
és una de les coses
que ens reivindiquen molt.
Encara,
jo deia,
ni que no sigui un autobús,
un microbus,
un cotxet,
que fes la línia interior
o que els pogués desplaçar
fins al mercat
i després tornar a pujar,
no?
Clar,
el tema de la mobilitat
o de l'accessibilitat
a les cases
és més difícil
perquè, clar,
ascensors,
fins i tot
és que en alguns edificis
és impossible,
no?
És inviable,
hi ha escales molt estretes,
molt estretes,
però estretes
que no en marquen
ni la normativa legal
de lo que és una escala.
Clar,
per tant,
vull dir que
algunes de les reivindicacions
que poden fer aquestes persones
són de difícil solució,
per no dir impossible.
Per tal com està feta
la infraestructura
de la Paralte
i dels habitatges,
o sigui,
se n'estan posant
allà on
se n'estan posant
i se n'estan fent,
però hi ha llocs
que és inviable,
totalment,
totalment inviable.
Quan acabareu l'estudi,
calculeu?
Quan ho tindreu tot?
A veure,
en principi,
suposem que la presentació
de l'estudi
s'entra entre setembre i octubre,
val?
I, bueno,
encara ens queden
unes quantes visites per fer
i a veure què...
Quines conclusions
entrirem?
Però ja no preveieu sorpreses,
no?
D'alguna manera
respecte al que he parlat?
No, sorpreses així
no ho creiem
per la tal gruix
que portem,
no creiem que hi hagi
cap sorpresa.
Surti algun cas punyent,
no?
Perquè, bueno,
algun de tant
te'n trobes,
però, bueno,
així en plan global
una sorpresa, no?
L'estudi, com dèiem,
s'emmarca en el pla integral
de la Peralta,
per això,
per tant m'imagino
que l'estudi
quan estigui fet,
clar,
un dels principals destinataris
és el propi Ajuntament,
però ho enviareu també,
s'enviaran a altres administracions,
a altres col·lectius
perquè es doni a conèixer
o és bàsicament una eina
perquè l'Ajuntament
pugui treballar?
Això normalment,
o sigui,
s'enviarà amb la gent
que està treballant col·lectivament,
Camp Muralles,
Cap Llevant,
Santa Tecla,
que també han tingut
diversos,
diversos,
bueno,
ajudes d'ells,
exacte,
per la detecció,
sobretot de la gent,
no?
Centres sanitaris,
bàsicament,
la gent que treballa
en temes de salut.
Cerreis socials,
vull dir,
que de l'Ajuntament,
sí, sí.
I els membres
de l'executiva del Consell,
que els hi sembla
escoltant
aquests comentaris
de la Neus
a propòsit
de,
a partir de les opinions
del que diu
la gent gran
de la Peralta?
Bueno,
estem totalment
en unió amb ells,
no?
O sigui,
estem treballant
al mateix tema,
ells amb un aspecte
més directe
anant a les cases
i nosaltres vivint-ho.
M'ha fet gràcia
una de les coses
que ho comentan
de l'autobús,
de l'esglaó aquest
i fa 15 dies
ho hem estat parlant
amb la regidora
amb la Victòria,
que algunes de les queixes
que rebem
a les associacions
és que l'autobús
no aparca
a prop de la cera
i aleshores hi ha gent
que té problemes
per baixar
perquè aquell esglaó
si no hi ha la cera
és molt fons,
és molt llarg.
Llavors han de baixar
d'esquena,
això porta temps,
és incòmode.
Doncs em va estar comentant,
la regidora
ens va estar comentant
que el problema
que això ja ho han mirat
és els cotxes
que aparquen
a les parades
de l'autobús.
i si vas mirant
pel carrer
veus que és cert
o al principi
o al final
i això fa que l'autobús
no pugui aparcar bé.
Jo el que voldria dir
des d'aquí
és que tot conductor
d'automòbil
abans d'aparcar
a una parada
d'autobús
pensi que allí va
gent gran
i gent que necessita
que l'autobús
es pugui posar
a la cera
perquè puguin
baixar
còmodament.
Després a nivell
doncs també
general
podríem dir
que des del Consell
la gent gran
doncs l'apreciem,
ens apreciem
perquè quan parlem
de la gent gran
estem parlant
d'un col·lectiu
de gent que
ha viscut
situacions molt dures
de la vida.
Molt de jovent
això no ho ha conegut
però pensem
que qui té 72 anys
cap amunt
és una persona
que va néixer
durant la guerra.
Hi ha persones
ja dels 80 i pico
i 90 anys
que han viscut
sota 4 règims.
Van viure
la monarquia,
van viure
la república,
les revolucions
que hi va haver,
van viure
quasi els 40 anys
de dictadura
i han viscut
amb la democràcia.
I altres
doncs
que no arribem
als 70 anys
però som fills
també de la postguerra
i vam tindre
que viure
amb la situació
que hi havia.
Per tant
és una generació
que ha lluitat,
han tingut
que treballar molt,
fa poc comentàvem
quan encara ens en recordem
que hi havia la lluita
per aconseguir
les 48 hores
a la setmana,
era una lluita
ara se'n treballa
en 40,
perquè es treballava
en 55, 60 hores
o sigui
no hi havia
un control d'això
i ens vam limitar
a treballar
un més 48.
S'ha tingut
que lluitar molt
i creiem
que la gent gran
té dret
a viure bé,
a ser atesa
perquè és la que ha tingut
les principals dificultats,
vicissituds a la vida
i per tant
el treball en aquest aspecte
tant els companys
del Pla Integral
de la Part Alta
tant el César
com tota la gent
que estem dintre
del món del Consell Municipal
és un treball
que fem molt a gust
i molt conscients
d'atendre el col·lectiu
de la gent gran
perquè s'ho mereix.
Ja a vostè senyor Grinyó
quina reflexió
d'algunes de les coses
que ens ha explicat la Neus
sobre el col·lectiu
de la gent gran
de la Part Alta?
Jo trobo correctíssim
el que passa
que ja fa temps
que es va estar mirant
d'un autobús petit
un microbus o alguna cosa
per la Part Alta
perquè ara, clar
pare a la Diputació
i a l'altra banda
pare al passeig d'allà
de...
Els dos portals
el portal de Sant Antoni
i el portal del Consell
Normalment pel mig
no em passa cap
hi ha gent
el que de la Josep Maria
hi ha gent molt gran
i necessitaria
que més o menys
el poguessin portar
més a prop
d'una passa a casa
perquè jo visc allà
la plaça de la Font
i veig senyors
i senyores grans
que compren allí
en una botiga
que hi ha allí
i per anar
per amunt
aquella pujada
a la Baixada
de Misericòrdia
se les veuen
i se les desitgen
per poder pujar
en una bossa
de taronges
o plàtans
o el que sigui
per això necessito
o sigui
voldríem reivindicar
una miqueta
més si d'una vegada
per tot
l'Ajuntament
pogués posar
un microbus
o alguna cosa
per atendre
aquesta bona gent
que s'ho mereixeu
és el que de Llosa Maria
i la Neus
o sigui
de fet
el tema de l'autobús
seria el que
podria tenir més solució
per part de l'Ajuntament
perquè clar
el tema
que hi hagi botigues
o no botigues
això no depèn
Neus
malauradament
ni de l'Ajuntament
ni de ningú
que hi hagi iniciativa
perquè s'instal·lin comerciants
no?
se'ns ha comentat
que això ha de ser
una iniciativa
totalment privada
llavors l'Ajuntament
en aquest cas
no hi pot fer
amb el tema
dels ascensors
si l'edifici
físicament
no té espai
també és un problema
que no podem solucionar
vull dir que
potser aquí
segurament
el principal tema
a reivindicar
seria el de
que pogués circular
un autobús
un microbus per dintre
i si pot ser
que fos
per poder pujar
el primer escaló
que fos bastant baixató
que després
que es plegui
de la mateixa forma
que es tanca les portes
que pogués
pujar un escaló més
perquè ja
digui
hi ha bona gent
és el que deia
que sigui els companys
que és molt alt
l'escala aquella
i per poder pujar
i baixar
se les desitgen
i sin embargo
si fos algo així
més petit
i més pràctic
estaria la gent
suposo
molt més atesa
i molt més contenta
i s'ho mereixent
Neus
vosaltres heu detectat
en aquestes converses
això que ens deia
el senyor Borgués
d'aquesta sensació
que la gent gran
li falta el respecte
la resta de la societat
dels ciutadans
amb això
que no respecten
o passos avianants
o la zona
per a parc
l'autobús
se senten molt afectats
perquè
és una mancança
que ells tenen
i que ningú
se'n dona compte
a vegades
sents comentaris
i dic
ja t'hi trobaràs
el dia de demà
perquè realment
és així
són afectacions
que fins que no
et passen
no te'n dones compte
de la necessitat
que hi ha
i amb tot això
heu arribat
d'alguna manera
a la conclusió
que pot haver-hi
algunes d'aquestes persones
que heu detectat
a la part alta
que es puguin trobar
en una situació
de risc
d'exclusió social
per temes econòmics
per temes de soledat

gent que no pot
no pot sortir
perquè físicament
no pot baixar
quatre pisos
per dir-ho d'alguna manera
perquè acostumem
a viure pisos
llavors depenen
totalment del veïnatge
o de la família
doncs aquella persona
està sola
les hores
que no té ningú
o inclús vam tenir
una usuària
que doncs
si els veïns
se n'anaven
el cap de setmana
aquella senyora
no menjava
per dir-ho d'alguna manera
calents
no menjava qualsevol cosa
vull dir
també és preocupant
nosaltres
en aquests casos
així
intentem procurar
treballem molt
en serveis socials
quan trobem detecció
per exemple
de manca
de cura personal
amb l'aspecte mèdic
ho trobo malament
però
no puc anar
derivem també
cap a cap muralles
no puc anar al mig
i per tant
exactament
doncs bueno
treballem molt
en cap muralles
també
derivem
cap a ells
i a veure
la solució
és pronta
vull dir que
perquè
i per franxes edat
fins i tot
clar
estem parlant d'un col·lectiu
de més de 65 anys
però suposo que us heu trobat
a persones realment
molt molt grans
no?
o no?

o la majoria són
de la franja
de 65
70
tenim fins a 90
i pico
però també et puc dir
que l'edat
en aquest cas
tampoc no és
un
algú que marqui
sinó que
hi ha gent
al millor
amb 67 anys
que
per el que sigui
està molt afectada
físicament
i gent amb 80
o 90 anys
que doncs
no té cap tipus
de problema
i mateix vam visitar
una senyora de 88 anys
viu sola
en un tercer pis
no té ni rentadora
o sigui
hi ha renta mà
de tota la vida
no té calefacció
perquè no necessita
una persona
totalment autònoma
i en canvi
doncs
bueno
ja dic
de 60
67
69
que doncs
realment
doncs
per les circumstàncies
de la vida
perquè han tingut
al millor
treballat
amb treballs precaris
o perquè
doncs
perquè la seva
constitució és així
doncs
estan molt
afectades
aquella dita
que cada casa
és un món
sí sí
totalment
cada persona
és una realitat
totalment
s'ha d'admirar
també per exemple
gràcies als serveis
socials
per exemple
que mira
segons l'estudi
que s'ha fet
hi ha
sense ingressos
24
o sigui
un 9,43%
que no té ingressos
i gràcies
a l'ajuda
que se'ls pot
els serveis socials
i tot això
i això clar
és molt trist
persones
que hagin treballat
i siguin grans
o qui sigui
que es trobin
desemparades així
molt bé
alguna cosa més
senyor Burgues
per acabar
amb aquesta qüestió
bueno
senzillament
doncs
que es dona
també tot el servei
que és possible
a les llars municipals
a les associacions
també
de gent gran
que hi ha
per complir
una altra cosa
que és
el lleure
que poden tindre
la formació
i també
la convivència
alguna vegada
ens hem trobat
amb gent
que s'apunta
a activitats
de cada dia
i és perquè
busca la companyia
per tant
crec que
des del pla integral
de la part alta
que es cuiden
allí
que hi ha
bastanta gent gran
els interessos
físics
econòmics
per una altra part
podríem dir
que l'aspecte
també emocional
de formació
i de lleure
el poden trobar
també
a les llars municipals
Neus
acabem

només comentar-te
que l'equip
que estem treballant
al pla integral
són dues companyes
una treballadora social
la meva companya Carme
i que també tenim
el servei de mediació
el servei de mediació
que s'encarrega
doncs
de les problemàtiques
que pugui haver
a nivell veïnal
a nivell familiar
de tota la gent
de la part alta
també
molt bé
i aquelles persones
que ens estiguin
escoltant
que són veïnes
o veïns de la part alta
que tinguin més de 65 anys
que sàpiguen
que si no han rebut la visita
la rebran
en els propers mesos
aviat
aviat

molt bé
doncs
Neus Bosch
tècnica del pla integral
de la part alta
responsable d'aquest
programa global
d'atenció
a la gent gran
moltes gràcies
que vagi molt bé
la feina
i fins aquí uns mesos
quan l'hagueu acabat
tornarem a parlar
per veure les conclusions
que heu tret definitivament
moltes gràcies Neus
i gràcies també
a Josep Maria Burgues
president executiu
del Consell Municipal
de la gent gran
i César Grinyó
membre també
de l'executiva del Consell
gràcies per acompanyar-nos
en aquest espai mensual
de la gent gran
que fem aquí a Tarragona Ràdio
moltes gràcies
acabem recordant
que demà hi ha
concert d'hivern
del Consell Municipal
de la gent gran
el concert d'hivern
que tindrà lloc
a partir de les 6 de la tarda
a la sala d'actes
de l'antiga audiència
amb l'actuació
de 3 corals
la coral La Granja
la coral de la gent gran
de l'extensió universitària
de la Universitat
de Rubí i Bergili
i la coral Magenta
del Consell Municipal
de la gent gran
recordeu l'accés és gratuït
és demà divendres
a partir de les 6 de la tarda
a la sala d'actes
de l'antiga audiència