Sintonia del Corar-se en salut.
Aquest és l'espai que cada dimecres,
que cada setmana fem des del matí de Tarragona Ràdio
amb el suport, amb la col·laboració de la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla,
un espai que pretén ser divulgatiu,
que pretén donar a conèixer al públic en general diferents patologies.
Avui, com cada dimecres, ens acompanya el doctor Javier Uliach,
el director de l'Hospital Santa Tecla.
Doctor Uliach, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I com cada dimecres ve acompanyat d'un altre professional
de la xarxa de Santa Tecla, en aquest cas el doctor Enric Pedrol.
Ell és cap de Servei de Medicina Interna de la xarxa.
Doctor Pedrol, molt bon dia.
Bon dia.
Avui tractarem les malalties pulmonars cròniques.
Què vol dir això?
Bé, nosaltres popularment, ara ho estàvem comentant,
li diem les pocs o en pocs,
malaltia pulmonar obstructiva crònica,
que és un conjunt d'alteracions
que bàsicament es caracteritzen
perquè les vies respiratòries,
les vies aèries, estan obstruïdes
i s'obstrueixen de tal manera que,
diguem-ne que aquest trastorn
sempre queda a alguna cosa de trastorn d'obstrucció.
és a dir, perquè tu en un procés agut
pots tenir una obstrucció,
però després es desobstrueix la via aèria.
En canvi, en aquestes patologies,
el que passa és que ja et queda,
diguem-ne, una obstrucció
més o menys important
de manera permanent.
I això fa cas a moltes causes
o diferents causes,
bàsicament lligat de manera principal
amb el tabaquisme
i el que sí que és important de remarcar
és que dona una repercussió important
en la qualitat de vida d'aquests pacients
que estan afectats per aquests problemes d'obstrucció.
Pensem que la via aèria
és el conducte d'entrada de l'oxigen,
que és el combustible,
un dels combustibles que tenim al nostre organisme.
Per tant, aquesta obstrucció dificultarà
o pot arribar a dificultar una vida normal.
Hem entrat una mica en el detall,
doctor, Pedro.
Estaríem parlant sempre d'obstruccions,
algun tipus d'obstrucció que tenim
en algun lloc de les nostres vies respiratòries.
Sí, efectivament.
Potser, tal com molt bé ha dit el Xavi,
potser poc o m-poc
no acaba la gent d'identificar-ho,
però dintre d'això hi ha un conjunt de malalties
que ara, quan digui els dolms,
segur que la gent se'n recordarà més,
bronquitis crònica,
emfisema pulmonar
i dintre d'una altra categoria
el que és l'asma bronquial
i el que són les bronquiectàsies.
Llavors, per diferents motius
o per diferents mecanismes,
per exemple, la bronquitis crònica
es produeix una hipersecreció del moc
i això fa que d'alguna manera
els bronquis que han de fer l'intercanvi de l'aire
estan tapats pel moc
i això produeix que no hi hagi un bon intercanvi
i no absorbim bé l'oxigen.
Per exemple, la qüestió de l'asma
o la qüestió de la hiperrectida bronquial
que és una altra forma mèdica d'aquesta malaltia
es produeix un bronquospasme,
és a dir, els músculos que estan al costat dels bronquis
tanquen per contracció
i això fa que també hi hagi una obstrucció.
O sigui, hi ha diferents formes
d'arribar a aquest final.
De tal manera que quan nosaltres dibuixem
o fem, per entendre'ns,
un diagrama d'aquestes malalties,
les dibuixem com rodones
i hi ha unes parts en què aquestes rodones
fan interseccions.
És a dir, que hi ha una zona
malals purs, n'hi ha pocs.
O sigui, el que és un bronquitic crònic,
potser quan s'engustipa
també nota pitus.
Bronquitic crònic vol dir
ni més ni menys que tu sígui a arrencar
una miqueta cada dia
durant com a mínim sis mesos l'any.
Però a mi, aquest senyor
o aquesta senyora,
si ha fumat,
perquè és molt important
l'antecedent del tabaquisme,
quan s'engustipa,
a part de tindre mocs,
tos, febre,
doncs nota pitus
i això fa que s'ofegui més
i pot alterar molt la qualitat de vida.
I la gent això no ho coneix.
Nosaltres ara fa poc
vam fer una enquesta
amb tota una sèrie de malalts
que volien fer deshabituació tabàquica
i llavors els vam passar
unes preguntes
en les quals hi diem
quines són les conseqüències del tabac.
Tothom, de cent i pico malalts,
pràcticament 95%
van contestar càncer de pulmó.
Tots van marcar la X.
En canvi, quan vam posar EPOC,
pràcticament ningú.
Quan això ho desglosava
amb el bronquitic i tal,
no arribava a ser un 20 o 25% de la gent.
És molt important,
tothom coneix
el pobre humà
que ha fet un càncer de pulmó
i s'ha mort d'això.
He dit, pobret, mira el tabac i tal.
Però en canvi,
desconeixem
que, com molt bé s'ha dit aquí,
que potser acaben amb oxígeno,
potser acaben no poder sortir de casa,
potser acaben
que el mínim esforç
els condiciona un trastorn gravíssim
i això també és pel tabac.
I és molt més important.
Epidemiològicament
hi ha molt més malalts d'EPOC,
d'aquest tipus de malalties,
que potser no els càncer de pulmó.
I és una de les coses
que deixant de fumar o no fumant
es poden preventir
de forma més eficaç.
Molt bé, doncs a veure...
Perquè, perdona,
és l'única causa que té.
És l'única causa.
La bronquitis crònica,
l'única causa és fumar.
L'única causa és el tabac.
L'emfisema,
n'hi ha alguns que són genètics,
però que són, bueno,
de Rissa,
no sé,
potser en trobaríem 10 a Tarragona,
però l'altra causa important,
el 99,9%,
és el tabac.
I com podem trobar
un primer símptoma
de bronquitis crònica?
Perquè això pot aparèixer,
pregunto, eh,
perquè en una grip,
en un constipat,
tenen un refredat,
se't queda o no?
O pot aparèixer
per qualsevol altre símptoma?
Bona pregunta.
Hi ha diferents definicions.
L'emfisema
és una definició anatòmica,
és a dir,
hi ha una destrucció,
perquè la gent m'entengui
el cabascol,
una destrucció
del que és el bronqui
i dels alveols.
La bronquitis crònica,
la definició és
tossidor i especturador,
com a mínim,
d'uns 20 centímetres,
15 a 10,
20 centímetres
de les puta al dematí,
durant de 3 a 6 mesos l'any.
És una definició funcional.
És a dir,
que sigui permanent,
que es mantingui...
Hi ha molta gent
que el meu fuma
i el que tu sí es pectora
és que jo fumo.
No,
és que ja estàs començant
a fer una bronquitis crònica.
Llavors,
en el moment
en què es produeix
una infecció respiratòria,
tots aquests símptomes
es reauditzen
i mai et tornes
al nivell basal.
Sempre acabes
amb aquesta tosseta,
no?
I dius,
això és el tabac.
No és el tabac,
és que estàs desenvolupant
a curt i llarg plaç
una bronquitis crònica
o un enfisema
o això que diem
de la hiperreactitat bronquial,
que és una forma
d'asma.
L'asma
tindríem potser
que reservar-ho
amb gent jove
de menys de 35 anys
que ha debutat
als pitus i tal
i la gent més gran
i que fuma
es produeix això
d'hiperreactitat bronquial
i és que el tabac
també condiciona
aquest nerviosisme
dels músculs respiratoris
que es tancaran
molt de facilitat.
Però aleshores
tenim ja els primers símptomes
d'una bronquitis
que pot ser crònica
i aleshores
s'aguditza,
m'imagino,
la situació
i l'estat del pacient
en situacions
de refredat,
grip...
Efectivament, sí, sí.
Clar, pot agreujar-se
bastant la situació.
I tant, i tant.
Pot agreujar-se tant
que és una de les primeres
causes d'ingrés
als hospitals.
Nosaltres,
el motiu de portar avui
aquest tema
és perquè estem ja
a les portes de l'hivern
i si ara tenim
un 15-20%
dels nostres malalts
ingressats
en aquests moments
són épocs
de diferents categories,
doncs dintre
d'un més i mig o dos
i en funció
de la duresa
que hi hagi
de la grip,
dels angustipats, etcètera,
posicionarem
entre un 70 i un 80%
de llits hospitalaris
o de consultes
o urgències
estan generades
per aquest tipus de malalts.
Per cert,
que aleshores
parlen de grip,
aquest col·lectiu
és especialment necessari
que es posin
la vacuna de la grip?
Sí, sí, especialment.
És una de les indicacions.
És una de les indicacions,
com a mínim,
per prevenir els efectes...
El malalt obstructiu crònic
és una de les indicacions
al fet de posar-se la grip.
Aleshores,
tractament,
doctor Pedrolo,
m'imagino que deu haver-hi
un cert ventall
de possibilitats,
o no?
Qui té bronquitis crònica...
Just veníem
i anàvem parlant
amb això
amb el doctor Iac
i és...
Jo,
ja tinc una edat,
però fa molts anys
feia un tractament
que probablement ara,
20 anys després,
segueixen quasi,
quasi igual.
Vull dir,
no hem evolucionat
a passar de la gran...
Això,
potser s'ha dit
per algun altre metge,
però estic parlant
de cara al públic.
S'ha de ser
pràcticament el mateix.
És a dir,
si hi han hagut
petites diferències,
però no hi ha hagut
grans canvis, no?
Per exemple,
les neoplàsies,
ara tenim quimioteràpies
molt més eficaços,
en canvi a l'època
segueix tenint
una evolució
una mica desgraciada.
Quan és pres la metge
és molt fàcil parar-la
si no saps identificar
el temps
i deixar de fumar, no?
Llavors, sí,
són els broncodilatadors,
tothom,
algú en entén,
el salbotar molt,
el bromuridipatròvio...
Què ha dit?
Els bronco què?
Broncodilatadors,
aquesta gent que va...
que fa les inhalacions aquestes,
després a l'oxigen,
hi ha gent que potser
veuen pel carrer,
a vegades que porten una motxileta,
no exactament aquests són els...
Es pot arribar a portar
oxigen per a altres motius,
no només per a poc
per fibrosis pulmars,
però poden ser aquesta gent
o gent que té cas a oxigeno,
i després la cortisona,
la cortisona
progés també obrir,
o sigui,
la finalitat de tot això
és obrir el bronqui.
Ho fem amb els broncodilatadors,
ho fem amb la cortisona,
i després amb l'oxigeno
donem el que falta.
Si nosaltres el percentatge d'oxigeno
a l'atmòsfera és 21%,
doncs posem oxigeno 24, 28, 35, etcètera,
anem a augmentar la mascareta aquesta,
perquè si tu...
I què és això de 21...
Aleshores, que ha dit que...
El 21% de l'atmòsfera
és oxigeno.
Llavors, quan un va a l'hospital
i veu aquell que porta la mascareta,
porta,
en lloc d'haver un 21 de concentració,
un 24, un 28, un 31...
En funció de...
Clar, un és obrir,
i l'altre és, poses més oxigeno,
perquè només si tu agafes el 10%,
de 21 serà 2,1,
i agafes de 28 serà 2,8.
I no hi ha gaire més coses més.
I aleshores, clar,
tractant-se d'una bronquidies crònica,
aquest pacient millorarà temporalment,
però és possible que torni a empitjorar
al cap d'un temps, no?
Quan tu ha solventat el problema
intercorrent agut,
l'angustipat,
doncs clar,
torna potser a la situació basal.
Nosaltres sempre dient que
quan un baixa un escaló
és molt difícil tornar-lo a tirar cap amunt,
però sí que pot ser.
Això el més important
és deixar de fumar,
o no fumar mai,
i sobretot en èpoques tempranes de la vida,
que diríem, no?
Vull dir,
que no començar
amb el tabaquisme
de jove,
perquè ja et dic,
això a més
és reversible,
a partir d'una persona
que porta com a mínim 20 anys
sense fumar,
però primer els pulmons
no seran tan nets com un nadó,
però seran com el d'un no fumador.
Amfisema pulmonar,
que ja ho ha dit
al principi de l'espai.
Exactament,
de què estem parlant?
Amfisema pulmonar,
mira,
quan estudies a la facultat
és molt típic
que en els llibres
hi hagi dos dibuixos.
Un és una persona
prima,
seca,
respirant així,
i aquest és el biotip
del bronquític crònic.
I n'hi ha un altre,
perdona,
de l'amfisema 2,
i n'hi ha un altre
que és el gordo,
que li diuen
el soplador azul
perquè està abotargat
i tal,
que aquest és el biotipo
d'amfisema.
És a dir,
són gent
que tenen el tabac
que els destrueix
la zona
on es produeix
l'intercanvi,
és un amfisema
centro-bullar
que es diu,
es destrueix
tota aquesta zona
i això fa que
no hi hagi contacte
entre l'oxigeno
i la sang,
per tant no poden absorbir,
està dificultat
i produeix això.
Això també,
únic i exclusivament,
és el tabac.
Hi ha alguna causa genètica,
d'un d'alfa-1,
antitripsina,
coses raríssimes,
raríssimes,
aquestes malalties rares.
Però la causa fonamental
és el tabac.
I la conseqüència,
a part del biotipo aquest diferent,
la conseqüència és la mateixa,
t'ofegues.
És la mateixa.
És a dir,
en la pràctica,
d'alguna manera,
seria similar
a una bronquitis crònica.
Per això s'han englobat
dintre el temps d'època.
O sigui,
nosaltres no diagnostiquem
la bronquitis crònica
per una biòpsia,
per exemple,
les cirrosis,
pots fer una biòpsi,
sabem,
té una cirrosis.
En canvi,
amb aquest amfisema,
aquestes troballes
són autòpsiques.
No fem una biòpsi
amb un malalt
per saber que té un amfisema
o una bronquitis,
la bronquinitis,
i és per interrogatori.
I l'amfisema,
a més,
les radiografies
solen ser diferents.
Són zones
més imperinsuflades
als pulmons,
perquè, clar,
retenen aire,
però són incapaços
d'intercanviar.
Llavors són pulmons
a vegades grans,
són aquests grans tunnels,
a vegades que,
com veuen
la gent que té un pit així
de gran,
i que en canvi s'ofega,
i és debut
a que s'hi perinsufla
el tòrax sense que no es proyeixi
un intercanvi adequat.
I els símptomes
són els mateixos?
Els mateixos.
La gent s'ofega.
S'ofega, s'ofega i tal.
Pensa que això
és molt angoixant.
Mira,
un ens podem matar,
jo què sé,
tallant de les venes,
ens podem fer de molt de mal,
ens podem punxar un ull,
però en canvi
tu intenta't ofegar
i el nostre organisme,
que és molt savi,
el que fa,
arriba un moment
que perds el coneixement
i tens que deixar-te.
O sigui,
no et pots matar,
perquè realment
és molt angoixós.
La gent que s'ofega
és molt, molt angoixosa
i potser diria
que és un dels símptomes
més angoixosos que hi ha.
Un pot tindre dolor,
però a l'ofegar
tindre aquesta necessitat
també em dóna la sensació
si quan se'ns tapa el nas
a vegades per la nit
tenim aquesta sensació
de no poder dormir,
imagina't una persona
que crònicament
24 hores al dia
els hi passi això.
De totes maneres,
permeti'm des del coneixement
que això d'emfícema pulmonar
sona molt més greu
o més greu
que la bronquitis crònica.
I no sé si estic pensant
en la gent
que ens estigui escoltant.
És veritat que és igual?
És igual.
A terme,
podríem discutir
petits detalls.
Potser, per exemple,
l'emfícema pulmonar
manté l'oxigen
durant més temps
que la bronquitis crònica.
Potser la CO2,
que és el que intercanvia.
Nosaltres entrem oxigen
i expalem CO2,
diòxida.
Són capaços
de mantindre més temps
perquè són capaços
d'hiperventilar més,
perquè hem dit
que són més primets.
en canvi els bronquitis crònics
solen ser gordos,
una mica rosados
i aquestes...
Però a efectes pràctics
és una disquisició
com aquest del blanco
blanquíssimo
i el blanco
menys blanquíssimo.
I aleshores
els tractaments
també són similars
als que ens comentava
de la bronquitis?
Efectivament.
Igual, idèntics,
el mateix.
Tots pretenen el mateix,
anar a aconseguir
que la via aèria
sigui el més gran possible.
Anar obrint,
per dir-ho d'alguna manera,
les vies respiratòries
als bronquitis.
I facilitar que el gas que entra
en els casos d'agodització
tingui la més percentatge d'oxigen
i facilitar al màxim
a través dels antiinflamatoris,
dels tipus d'antiinflamatoris,
la facilitació
de l'intercanvi gasiós,
del pas de l'oxigen
cap a la sang
i del CO2
cap a l'atmosfera.
Pensa que no són
tractaments etiològics,
o sigui,
són tractaments simptomàtics.
Falta oxigen
o posem oxigen.
Vols que bronco dilatem,
però no.
El tractament etiològic
és deixar de fumar.
Això és com un incendi.
Una vegada
és molt difícil
apagar-lo
i quan l'apagues
ja està tot arrasat.
A mi que és així.
De vegades
el propi moc
del pacient,
perquè també hi ha
aquesta reacció
de l'organisme
davant del tabac
de generar moc,
aquest propi moc
també obstrueix
les vies aèries
i per tant
el que facilitaria
que el moc
fos o menys
o menys espès
també facilita
l'excés de l'oxigen,
l'entrada de l'oxigen.
Per tant,
diguem-ne que l'aigua
en si també seria
un tractament.
I l'emfisema pulmonar
també tindria
unes característiques
de malaltia crònica.
Sí,
exactament.
Ho dic perquè
per la gent que ens estigui
escoltant,
com que parlem
de bronquitis crònica,
en el cas de l'emfisema
també estaríem parlem
de la mateixa situació.
I aleshores,
aquestes patologies
es poden complicar?
A banda de l'exemple
que jo li posava
de clar,
possibles refredats
o grip i tal,
tenint en compte
que són patologies
que es mantenen
en el pacient,
es poden complicar
amb altres...
Efectivament.
La complicació més clau
és la que has dit,
no?
De consorso efectiu.
Sí,
aquesta seria segurament
la més...
I el moc aquest que hi ha
és un caldo de cultiu perfecte.
Llavors,
imagineu-nos quan deixem
un vessant d'aigua
al cap d'un sorberdet,
no?
Doncs és exactament el mateix.
Bé,
hi ha una altra qüestió
és que el que fa passar
la sang a través dels pulmons
és el cor.
Llavors,
al cor arriba un moment
que passar la sang,
la força que té a fer
de la contracció cardíaca,
passar la sang
a través dels pulmons
perquè s'exigeixin,
com que hi ha moltes resistències
debuts a aquest estat
tocat patològic
dels pulmons,
es poden fer el que es diu
un cor pulmonale cronico.
Cort,
que el consorben en català
però és en llatí,
vol dir corazón,
pulmonale.
O sigui,
un cor malalt
per culpa del pulmó
i crònic.
Llavors,
això comença a inflar-se
les cames
i acaben fent,
inclús,
fallada cardíaca.
Això,
en últimes instàncies,
amb molta freqüència,
hem de tractar
aquests malalts.
Hi ha associats
moltes altres malalties.
Habitualment,
són gent que a vegades ronca,
això ja s'entraria
dintre d'un altre problema,
però els bronquitis crònics,
més aquests que hem dit,
que estan així,
tenen tendència a roncar,
això els fa que necessitin
alguns aparells
que es diuen
fer PAP i BIPAP
per augmentar l'oxigenació,
perquè si no
poden fer hipertensió arterial,
poden fer moltíssimes complicacions.
Quan no som capaços,
finalment,
d'intercanviar suficient oxigeno,
llavors,
clar, l'oxigeno,
com bé ha dit,
és una font d'energia,
però també d'alguna manera
les neurones,
el sistema nerviós del cap,
són el que ens l'activa.
Si no hi arriba,
aquesta gent entra
en una encefalopatia,
és a dir,
disnueix el seu estat de consciència,
estan com dormits,
adormiscats,
etcètera,
hi ha moltes complicacions.
I aquestes complicacions
poden semblar,
això és el fi,
no, no,
això en veiem,
tot sovint els tenim ingressats
a la sala
i tenen una mortalitat important.
A nosaltres se'ns moren
els malalts,
com a totes bandes,
però una de les causes
importants de mortalitat
en aquestes èpoques de l'any
són els èpocs
que ingressen per infecció i tal.
Estem parlant
de la cinquena causa
de mort al món
després de l'infart,
després dels accidents
vasculocerebrals,
les infeccions respiratòries
i la tuberculosi.
La cinquena causa
són les malalties pulmonares
obstructives cròniques.
Aquesta mortalitat
als Estats Units
entre l'any 80 i el 95
va augmentar en els homes,
perdó,
va augmentar globalment
un 50%
i en les dones
va augmentar un 100%,
evidentment lligat
a la incorporació
de la dona al tabaquisme.
Al taba.
I per tant,
és a dir,
estem parlant
d'una incident
incidència important,
molt important.
Em sembla que en el món
tenia per aquí
la xifra
que hi havia
44 milions de malalts,
44 milions de malalts
al món
i per tant
afecta pràcticament
un 5%
de la població adulta
del món.
Té una elevadíssima incidència.
I en els països occidentals
estem parlant
d'un 10%
de la incidència
de la població adulta.
Déu-n'hi-do.
Doctor Pedro,
al principi també esmentava
l'asma bronquial,
crec que ha dit.
Sí.
Això què és exactament?
Seria un altre tipus
d'onze patologies
dins d'aquestes malalties?
L'asma,
això es classifica
taxonòmicament,
està aquí.
Llavors l'asma
és això,
un bronquospasma,
és a dir,
una contracció
del múscul respiratori
que és,
bé sigui,
de forma voluntària
o involuntària
reversible.
És a dir,
involuntària vol dir
que un mateix
supera la crisi
i de forma involuntària
és per que li posen
el tractament.
Aquí hi ha
la forma genètica,
aquests que tenen
pòlips al nas,
que tenen rinitis al·lèrgica,
l'asma al·lèrgica,
estrínsega,
tot això.
Però hi ha un altre grup
de malalts
que són els que ens interessarien,
que aquests són gent
que ha fumat
i que en un moment determinat
tenen una part,
o sigui,
malalt purpur,
un només és un enfisema,
això és raríssim.
El que és lògic
és que si tu fumes,
per una banda,
tu s'arrenquis més,
per una altra banda
tinguis una mica d'enfisema
i després,
aquests músculs respiratoris
siguin capaços
de tancar-se
i produir
aquests pituts
que a vegades sentim,
no?
Això és l'asma aquest,
que és diferent
de l'asma dels nens petits,
que és una causa genètica
que és diferent
d'aquest asma
produït per l'estímul exterior
debut al fum
del tabac
que fa que es tanqui
i encara es faci més angoixós
el poder respirar.
Jo volia afegir
a les dades
que ha donat
el doctor Lillac
que és que,
així com a càncer de pulmó,
afortunadament
el que fuma
no tots el desenvoluparien,
tot el que fuma
i està al suficient temps
acaba desenvolupant
una malaltia pulmonar crònica,
és a dir,
en mayor o menos grado,
perquè realment
això la gent ho desconeix
i és important dir-ho,
és a dir que,
a lo millor no amb aquests últims extrems
de portar oxígeno,
però que segur
que si on està fumant
el temps suficient
acabarà tenint
una disminució
de la capacitat pulmonar
que li afectarà la seva vida
i com que això és a base dels anys
com ets més necessitat
de tindre una bona qualitat de vida,
més fotut estaràs per culpar d'això.
L'hi preguntava per l'asma bronquial,
has citat també al principi
una altra paraula.
La bronquiectàcia.
Que no sé ni pronunciar-la.
Sí, i tant.
I què és això?
Bronquiectàcia és una dilatació
permanent dels bronquis.
Per ser, bronc,
bronqui,
i ectàcia vol dir
això, dilatació.
I això com es produeix?
Per què?
Això ja no és necessari
sempre al tabac.
Això és per exemple
el típic,
és que hi ha malalties,
esperien que és broncoprogana al·lèrgica
que són unes bronquiectàcies
que són aquestes dilatacions.
Clar, aquestes dilatacions,
com són bronquis acartonats,
fa que per una banda
no es contareixin bé,
per tant la seva intercambigació
sigui dolent.
I per altra banda,
el moc aquest que fabrica
normalment l'organisme,
com que no l'exprimeixen
per sortir,
la celibreta,
aquestes coses,
es queda allà.
És una altra caldo a cultiu
per infeccions.
Aquí hi ha des de gent
que va curar malament
el sarampió de petit
i es van quedar aquests bronquis així,
fins a gent
que ha tingut una antiga tuberculosi
i que fa que tot allò
que hi ha tot
com a cartonat,
tots aquests pulmons així
d'antics seqüeles i tal.
Llavors això,
quan un fuma,
fa que,
com que ja tindrà més moc,
com hem dit,
la bronquietis
és més moc,
doncs aquestes bronquiectàcies
esplenen més,
tenen moltes possibilitats,
una treuada d'infectar.
Això és molt típic
que la gent digui,
ui, he fet dos pulmonies
o tres pulmonies
amb la mateixa banda.
Però probablement no són pulmonies,
són infeccions reiterades
d'aquella soda de pulmó
que està mal defesa
i quan fas una radiografia
trobes bronquiectàcies,
que ja són dilatacions
com un sac.
I llavors,
es veu un nivellet i tot
i és molt típic de...
I el tractament en aquests casos
en què consisteix?
Sobretot antibiòtic.
Bàsicament antibiòtic.
I si són molt localitzades,
cirurgia.
És a dir,
es treuen.
Es fa una neumenectomia
o una olevectomia,
es treu un tros de pulmó.
Si són molt localitzades,
no es pot fer.
Aquí, per tant,
no estaríem parlant d'una patologia crònica
que es manté,
sinó que es pot...
Sí, sí, sí,
perquè són molt poca gent
les que es pot operar.
Llavors,
clar,
allò els queda allà,
llavors,
quan ve els viers s'infecten
i que l'arriba un moment
que,
i sobretot si fumen,
això es va sobreafegint
a altre tipus de patologia.
En qualsevol cas,
les conclusions del programa d'avui
seria que no fumem
per evitar...
La primera i la segona, crec que sí.
La primera, la segona
i la tercera i totes.
Però,
tenint en compte
que tenim una població fumadora
que ha desenvolupat,
desenvolupa i desenvoluparà
malalties,
alguna d'aquestes malalties
pulmonars cròniques,
segurament,
i en aquesta època de l'any,
màxima precaució, no?
O no sé,
o què els hi podem aconsellar?
Primer l'abandonament tabàquic,
és a dir...
Sí, aquesta segur.
Sí, primer ja no començar a fumar.
Però és possible
que tinguem casos, això,
de persones que han fumat
durant 10 o 20 anys,
amb una edat ja mitjana o avançada.
La nostra...
Jo crec que aquí
la feina més important,
i tractant-se d'un programa
de divulgació a la ràdio,
jo penso que aquí
el més important
és que el pacient
o les persones
tinguin la informació
que el fet
de perpetuar el tabaquisme
els complicarà
dia a dia
la seva
situació de salut.
I, per tant,
és a dir que
no podem deixar
de dir constantment,
en aquest cas,
més que mai,
que aquí s'ha de deixar
de fumar.
I després,
evidentment,
ara,
en aquestes èpoques,
el tema
de les sobreinfeccions
en aquests pacients,
doncs,
afavoreixen
un empitjorament
del seu estat
i, per tant,
ara ja ha passat
la campanya vacunal,
però en el cas
que toqui,
doncs,
que compleixin
amb la campanya vacunal
i les mesures
bàsiques,
doncs,
d'una bona dieta,
perquè també,
el que dèiem,
l'aigua,
per exemple,
beure una suficient quantitat
d'aigua
afavoreix
la fluidificació
del moc
i, per tant,
diríem que faria
una feina de prevenció
que es produeixi
una sobreinfecció
en determinades zones
del pulmó
i,
diguem-ne,
que les mesures
de detecció
de bon començament
de qualsevol
sobreinfecció respiratòria
que és la complicació
més habitual
en aquests pacients.
Sí,
perquè la majoria
de pacients
són homes
pel tema de tabac
o com dèiem...
Però què has dit?
Pel tabac.
Sí, pel tabac, no?
S'igualarà,
jo penso que...
Sí, però amb el temps
s'igualarà, no?
En la lactàcia
potser ja són iguals,
amb l'asma
si fa o no fa.
Però amb l'amfisema
i la bronquitis
són clarament
superiors als homes.
Els homes.
El que passa és que,
a més,
és això que m'imagino
que surten
a partir ja d'una edat,
no?,
quan es porten
uns quants anys fumant,
no?
Sí, sí, sí.
I, a més,
requereixen hospitalització
moltes vegades, no?,
pel que deia abans.
En aquesta època de dany.
De forma importantíssima
perquè se sobreinfecten,
no sé,
fan una infecció respiratòria
que greuja molt
la seva capacitat
de respirar
i, clar,
llavors s'ofegen molt
i no els queda més remei
i a vegades sí,
poden ser...
Si, sobretot,
la gent és llesta
en aquest sentit
i no espera
les últimes conseqüències,
doncs és possible
que potser una visita urgència,
un visita al metge de capçalera
en falles molt tempranes,
pugui solucionar el problema.
Si no,
doncs acabarà ingressada.
L'higiene respiratòria,
tal com molt bé es deia aquí,
doncs és la solució
més important que hi ha.
La vacunació,
el veure,
la hidratació,
això és importantíssim.
Sobretot una altra cosa
que a vegades
gent gran, no?,
que tan acostumats,
plogui, nevi o falli sol,
a les vuit del matí
surto d'una volta al carrer,
doncs potser no.
Si un té una malaltia d'aquesta,
doncs sortim a l'hora del sol,
a les dotze, no?
Falta que sortim a les vuit
i ho tenim tot fet, no?
Aquest tipus de coses
que són prudencials, no?
Evitant la mesura del possible
l'angustipat.
I una cosa que no hem d'oblidar
és l'alarma
que representa el fet
de tenir,
com bé deia el doctor Pedrol,
tos i especturació
constant
durant un període mínim
de sis mesos.
És a dir,
això ha d'engegar
totes les alarmes
i has d'acudir
al teu metge de família
davant d'aquesta simptomatologia.
Perquè segur que...
No és normal.
Exacte.
Estàs començant
algun procés crònic
que pot ser perfectament
una època.
Perfecte.
Doncs així acabem
aquest espai de divulgació
al Curar-se en Salut.
Avui hem tractat
les malalties pulmonar-se cròniques
amb el doctor Enric Padrol,
cap de Servei de Medicina Interna
de la xarxa Santa Tegla.
Doctor Pedrol,
moltes gràcies per les explicacions
i fins la propera.
I gràcies també al doctor Javier Uliac,
el director de l'Hospital Santa Tegla.
Ens retrobem dimecres vinent.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
Adéu, bon dia.