Is there a place for me? Somewhere to stay?
Qui no hi hagi passat de la ciutat de Tarragona és perquè no ha sortit de la festa de Santa Tegla.
Ha sigut... Vaja, el fet d'estar a la programació de Santa Tegla formar part de la festa major, però realment...
Heu complert les previsions de que per Santa Tegla ja arrencàveu expressament, no?, per una mica formar part de tota la festa.
Heu complert les previsions de gent, de visites.
Heu passat pràcticament tothom de Tarragona.
Ara sí que estarà una mica més tranquils, no? Les visites aniran més passades.
Sí, sí, sí, però jo penso que això, hi ha hagut gent que entre l'àl·liga, la baixada de l'àl·liga, els pilars i tal, no deu haver pogut, doncs escolteu-me, encara teniu, fins al 20 de novembre, encara hi ha temps.
Fins al 20 de novembre, recordeu la Febre d'Or a l'Espai Caixa Fòrum, una exposició de pintures de diversos autors?
Exactament, bàsicament sí, però vull dir que la idea és a partir de, com a eix central, la novel·la del ballenc Narcís Oller, la Febre d'Or,
que té dos moments, com qualsevol crisi o qualsevol pujada i baixada econòmica, com estem visquent ara, exactament,
doncs ja la pujada i l'estimbada, i aleshores l'una i l'altra la il·lustren en quadres dels millors pintors de l'època,
que a més van reflectir les dues coses, el moment del luxe i del creixement de la burguesia, de l'aparició, en molts casos de la burguesia,
perquè com a tal no existia, i l'altra, doncs en quadres de casa, rossinyol, que són més abocatius, més simbòlics,
però que expressen això, la depressió, caiguda, tristesa, por, emocions negatives.
Estàs parlant d'emocions, d'evocions?
Per exemple, estic introduint el tema, exacte.
Que subtil, Carles.
És això, exacte. Un és més realista, la primera part és més realista, perquè diguéssim, el luxe ja es pot explicar d'alguna manera pintant cavalls, restaurants, hipòdroms.
És més figuratiu, no?
És més figuratiu. I el segon, tot i que també és figuratiu, ja expressa més això, emocions, sensacions, i a més allò, grans pintors com això,
Casas i rossinyol, que sabien, vull dir, expressar en aquell moment que va ser una mica de pànic col·lectiu,
perquè, clar, molta gent va passar de ser riquíssima a ser pobríssima en molt pocs anys.
Doncs el Carles Marques ens donava peu fantàsticament per presentar un dels convidats que tenim aquest matí, el doctor Antoni Labat,
ell és el director mèdic de l'Institut Pere Mata de Reus, catedràtic de Psiquiatria.
Doctor Labat, bon dia.
Bon dia.
I, de fet, és el coordinador d'un cicle de conferències sobre les emocions que comença avui
i que ens ocuparà cada dilluns durant el mes d'octubre.
Ara en parlarem, no?
Però, vaja, veiem aquí conferències amb un títol tan bàsic com les diferents emocions,
por, ràbia, culpa, curiositat i vergonya.
Sí, és una sèrie d'emocions, com veieu, són totes molt curtes.
De dir.
De dir.
Però, bueno, la processió va per dins, no?
I tothom, a més a més, hem tingut aquestes emocions i, a més a més, no solament les hem tingut, les hem patit,
sinó que les tenim de tenir perquè és el motor de la nostra vida.
Doncs ens quedem amb aquest concepte positiu, no?, d'emocions que ara m'hi estic fixant i gairebé totes els hi pengem l'etiqueta de negatives,
excepte la curiositat, diria jo, però totes les altres els hi mengem l'etiqueta de negatives i ara ens diu el doctor Labat,
les hem de tenir, eh?
Ens quedem amb aquest concepte positiu?
Sí, sí.
Va, ara...
Hasta les negatives les tenim de tenir, eh?
Sí, sí.
Ara en parlem, doncs.
Deixem aquesta entrevista, si us sembla, per la seva immediatesa.
Comença avui aquest cicle, la deixem pel final i parlem ara, Carles, d'una altra...
Ah, efecte, sí.
Activitat, que és un taller?
Fa tres setmanes, em sembla que és, que estem realitzant cada matí un taller que es diu...
Escolta, Descobreix...
I Crea la Teva Música.
I Crea la Teva Música, correcte.
Que és un taller que tindrà una culminació el dimarts vinent, a les 12, amb un concert,
i diguéssim que està dirigit a unes persones molt especials,
que d'alguna manera també troben una forma de comunicar-se,
d'expressar-se, d'expressar què tenen dins.
De fet, no són tan diferents els temes, pel que estic veient,
però em sembla que és millor que ens en parli una de les dues persones
que imparteix el taller, de quines persones va dirigir, del per què, què fan,
i com serà el concert de dimarts vinent.
Els monitors d'aquest taller, Escolta, Descobreix i Crea la Teva Música,
són Anà Gutiérrez, que no ha pogut venir, i el Quico Pugès, que sí que el tenim aquí.
Quico, bon dia.
Hola, bon dia.
Explica'ns, a tres setmanes fa ja,
que feu el taller, durarà encara aquesta setmana,
i la setmana, o sigui, són quatre setmanes.
Justament, són quatre sessions, o sigui, quatre setmanes,
aquesta és la tercera setmana que estem treballant,
de fet, si l'Anna no pot estar aquí és perquè està acabant el taller ara,
que diguem, en aquesta hora,
i la setmana que ve, el dilluns, farem l'última sessió de treball,
i el dimarts farem el concert.
Treballeu, feu aquest taller, vaja, amb persones que tenen algun tipus de discapacitat psíquica?
Exactament.
Quanta gent i de quines edats, quin perfil seria la persona que participa?
El perfil, en realitat, el defineix el propi centre,
perquè el que és el Caixa Fòrum, corregiu-me, en cas que no ho digués bé,
obre aquest taller, els diversos centres que pugui tenir dins de la província,
i aleshores, diguem que canviem la direcció,
som nosaltres que ens posem en contacte amb el centre,
perquè ens diguin quins són el públic,
o les persones que volen que cursin el taller.
Llavors, nosaltres, a partir d'aquí, dissenyem
quines activitats poden ser més significatives per ells.
I quin tipus d'activitats feu? Estic veient que totes relacionades amb la música.
Per suposat, totes són relacionades amb la música,
sempre són pel que fa a tocar, a executar, a partir d'instruments,
i sempre amb la metodologia de treball és molt a partir de la improvisació.
La improvisació entesa com a dues coses molt bones.
Una, en què per improvisar has de voler crear,
és la màxima llavor, és el voler crear,
no és l'haver de saber, haver de dominar,
sinó la voluntat d'expressar,
i a la vegada la improvisació implica que,
com que ho estàs creant tu, desapareix l'error,
que justament l'error és una de les coses
que moltes vegades no ens permet expressar, crear, una mica.
Tot s'hi val?
Sí.
Tot s'hi val, o almenys d'entrada tot s'hi val,
i llavors podem anar establint quines són les normes
en funció de les persones i les necessitats que tenim,
per tal que cada vegada el que estan creant
tingui una direccionalitat més clara.
Amb quines persones esteu treballant?
Gent jove, gent gran, amb els diferents grups que us trobeu?
I amb quin tipus també de discapacitat psíquica?
Ara mateix tenim, t'ho dic així de cap,
en un dels grups que tenim,
tenim una senyora que segurament deu tenir uns 62 anys,
que potser és de les més grans que tenim,
i està compartint grup amb persones que segurament no arriben als 30.
Estic pensant en uns 25, 27, no els hi hem demanat exactament l'edat.
La veritat és que és molt curiós,
perquè com que les activitats que els demanem són molt obertes,
i demanen una mica a tots el mateix la voluntat que vulguin expressar,
funcionen.
Funcionen i es cohesionen molt més.
Podríem dir que depèn de com desapareix l'edat
i surten les maneres de fer de cada persona.
I funciona igualment per a tot tipus de discapacitat psíquica?
Ens trobem de tot.
Ens trobem de tot perquè hi ha gent que té,
a part de psíquica, molts problemes físics,
però la veritat és que ens trobem també amb moltes lliçons,
perquè nosaltres mateixos tenim uns cliixés de com ha de ser tocat un instrument,
i a vegades les limitacions són nostres.
Perquè amb una persona que veus que té molts problemes per agafar una vaqueta amb una mà,
només n'hi dones una, els altres n'hi dones dues,
i hi ha un moment determinat que et diu, no, no, dona'm l'altre,
i l'agafa i toca, i s'expresa, i et quedes tu d'acord, gràcies.
O sigui, fa a nivell físic coses que no les faries si no fas per l'instrument.
Exactament.
En aquest sentit, no és un curs en una sola direcció pel que fa a aprenentatge o expressió,
sinó que nosaltres mateixos, cada vegada que fem aquest curs,
ens renovem molt de veure que nosaltres tenim uns cliixés
que moltes vegades ens condicionen com ens hem d'expressar,
com podem tocar, com podem fer sonar un instrument,
i ells moltes vegades ens obren portes.
Amb quins instruments treballeu?
Treballem sobretot amb material, instruments hort,
que es diuen que són instruments de petita percussió,
tenim també a part diversos instruments ètnics que han anat recopilant,
i també tenim alguns instruments que en alguns tallers i en alguns centres
els han fet ells mateixos, a partir de propostes seves, que són fantàstics.
I per què diries que és tan vàlida la música per desenvolupar,
segons quines actituds, per què no un altre tipus d'activitat?
Jo en realitat penso que, malgrat que siguem nosaltres músics,
penso que la música no és més que un altre llenguatge,
simplement la música no és l'objectiu en si, sinó és un medi, és un mitjà.
I suposo que el fet musical, com que s'escapa de les estructures del pensament,
del llenguatge, que moltes vegades ens condiciona,
doncs potser a la vegada ens és més fàcil utilitzar aquest mitjà per expressar moltes emocions,
sense que se'ns entenguin del tot, no?
Podem jugar a fer de nens, però a la vegada sent adults, no?
Clar, no estan content, com altres coses.
Exactament, té aquest punt d'abstracció, no?
Però tampoc no agosaria dir que sigui per això,
jo estic del tot segur que qualsevol, ara no em surt la paraula,
dinàmica artística pot permetre, entesa com a mitjà, pot permetre l'expressió.
Doncs ja per acabar, quines són les fites que heu aconseguit,
o que esteu pretenent aconseguir, amb aquests tallers?
A veure, a sociabilitzar, no?
Sí, per un costat, sociabilitzar, exactament.
I fins i tot treballar moltes coses,
molts continguts que són més propis d'estudis superiors musicals,
o sigui, si pensem en l'educació musical com està establerta,
doncs hi ha tot un treball tècnic, no?
Que és molt important, i llavors quan ja tens una certa habilitat
amb el que és la tècnica, llavors et ve el tema de...
La sensibilitat.
Anem a fer música de cambra, anem a escoltar, anem a ser flexibles,
ara t'espero tu, ara baixo perquè el que dius tu
penso que és més important que el meu.
Clar, com que nosaltres ens escapem de tota aquesta part tècnica
que els condiciona, automàticament estem treballant
els mateixos continguts que treballaríem en centres més superiors,
de sigues sensible a el que vol dir l'altre,
fixa't en la mirada, a veure què vols dir,
quina emoció vols, quin és el teu gest...
Totes aquestes coses són els nostres objectius.
Sobretot, i sempre intentant que la voluntat humana,
humana de voler expressar sigui...
i sigui sempre, i sigui sempre present.
Déu-n'hi-do, sona molt interessant aquest taller.
El resultat final el veurem, Carles, la setmana vinent.
Sí, sí, el dimarts vinent, a les 12 del migdia,
jo ho recomano molt, jo fa dos anys vaig...
em vaig permetre a mi mateix entrar-hi,
que a vegades no em puc deixar entrar-hi,
i em va semblar fascinant.
A més, això d'una altíssima qualitat tècnica en molts casos.
Vull dir, sorprenentment, fins i tot per una persona com jo,
que estic negat per la música,
i a més veure això, l'emoció, les ganes que hi posen,
la capacitat d'expressió, els hi veus a la cara,
realment és molt interessant.
Sé que l'hora no és molt bona, són les 12 del migdia,
però també és perquè justament és l'hora que ells poden venir,
fan l'últim taller, que suposo que serà una mena d'assaig,
i després a les 12 fan la sessió.
Per tant, si aquell dia heu de fer alguna cosa,
allò d'anar al metge i tal,
i dius, encara em queda una estona abans de tornar a treballar,
si us plau, veniu, perquè realment és molt emocionant.
Dimarts vinent, el dia 4 d'octubre, a les 12 del migdia,
a l'espai Caixa Fòrum.
Quico Pugés, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Una altra de les propostes del Caixa Fòrum
comença avui mateix,
i es tracta de la primera entrega d'un cicle de conferències
que es diu sobre les emocions
i que podreu gaudir cada dilluns a la seta de la tarda.
Durant el mes d'octubre,
la por, la ràbia, la culpa, la curiositat o la vergonya.
coordina aquesta sèrie de xerrades
i, de fet, imparteix avui la primera oferta de presentació
el doctor Antoni Labat.
Ell és el director mèdic
de l'Institut Peramàtic Catedràtic en Psiquiatria.
Doctor Labat, bon dia.
Hola, bon dia.
Em comentava, vaja, comentàvem abans
que totes aquestes emocions
que passaran pel Caixa Fòrum
en forma de conferència,
totes tenen un puntet de negatiu.
O els hi atribuïm, eh?
La veritat és que,
com no he participat en la selecció,
no puc dir quina ha sigut la raó.
Però, en tot cas,
el que sí que tinc de dir
és que la majoria sí que són negatives,
però no vol dir que no les tinguin de tenir.
És a dir, que qualsevol d'aquestes
és imprescindible per tots nosaltres.
Pot ser que una de les més, diria, negatives
és la por.
Sembla que comencem avui, no?
Sí, es comença avui, amb la por.
Però, justament, és, probablement,
és la més imprescindible de totes,
dintre del...
No solament del ser humà, eh?
Perquè també hem de dir
que això la tenim gràcies
a tota l'escala animal.
És a dir, que, en tot cas,
si l'ésser humà és el príncep, eh?
dintre de tota l'escala biològica
que existeix al món,
doncs, evidentment,
aquestes emocions existeixen
en tots els organismes,
inclús una...
no sé, un ser únic cel·lular,
com pot ser una ameba,
doncs, també té emocions,
i, justament, té la emoció de la por.
No ens n'escapem, eh,
de totes aquestes emocions.
Per tant, jo crec que és un tema
molt del carrer,
perquè tothom, en algun moment o altre,
ha sentit això,
doncs, por, ràbia, culpa, curiositat,
i, per tant,
deuen ser unes xerrades, diria jo,
en què espereu moltíssima gent, no?,
que pretén ser molt populars.
Esperem moltíssima gent,
si vingueu d'hora, eh,
si el de venir...
A les set de la tarda, els dilluns.
Sí, sí, però si...
Intentarem obrir portes
a dos quarts de set,
m'hi comprometo des d'aquí,
espero que després
tots els condicionants tècnics
de micros i tot això
que són els que fan
que s'endarrereixi a vegades,
perquè, sí, esperem,
aquest tipus de cicles
aquí a Tarragona
han funcionat sempre molt
i aquest realment
és molt atractiu
sobre el paper
i a mi em donen l'empresa
això que avui tindrem que ho és.
És molt popular els temes,
però es tracten,
i aquí el doctor Labates
aquí té la culpa en el bon sentit,
es tractaran des d'un punt de vista
doncs com a molt científic,
molt enfocat a la psiquiatria.
Bé, jo crec que
perquè en cada un d'ells
hi ha un professional més
de la psiquiatria,
de la clínica,
de la psicologia,
del món més...
Sí, és que ara que m'hi fixo,
té vostè raó,
hi ha dos cares, eh?
Hi ha dos vessants,
hi ha dos vessants,
no?
I l'altre és més
l'orientació humanística,
filosòfica,
de discussió.
i llavors jo diria
que l'èxit està
en poder-lo afrontar
des de les dos vessants,
no?
Perquè realment
són temes,
bueno,
tal com deia el Quico,
no?
Jo quan el sentia
estava dient,
bueno,
estan treballant les emocions,
en oposició precisament
al pensament,
a la lògica,
a la raó, eh?
Justament,
inclús en persones
que tenen
algunes dificultats
d'aquest tipus
i que justament
el que pretenen
és que es puguin manifestar
obertament
i que siguin
creadors,
tal és així que deia
o almenys
m'hi fixa
que deia
d'aquesta manera
la errada
no existeix
perquè és una creació
i aquesta creació
en tot cas
no està condicionada
per una sèrie de qüestions
que nosaltres diem
això no està bé
o està malament.
El no està bé
o està malament
això forma part
més del pensament
de la lògica
del raonament
i ells afloren
justament
aquests sentiments
i no és per casualitat
que a vegades diem
que la música
amansa les fieres
o també diem
que el que canta
suma l'espanta.
És a dir
que realment
estem parlant
de coses
que tenen que veure
amb la música
amb la musicalitat
amb el que representa
de quan cantem
o quan posem música
és un estat
afectiu
emotiu
que llavors
això també
ens trastoca
i fa que nosaltres
puguin viure
les coses
d'una manera positiva
i no solament
negativa.
És això
és que els títols
clar
els títols
de les emocions
ja ho dèiem
són emocions
bàsicament negatives
però suposo
que de vegades això
consisteix
en vehicular-ho
al final
la conclusió
d'aquestes xerrades
és que ho poguessin
vehicular
suposo
i traguen
el profit
positiu
que també tenen.
realment
realment
a veure
la nostra història
la nostra història
de milions d'anys
ha sigut
de fraguar
emocions
però que són
les que
ens han donat
a nosaltres
la seguretat
de poder viure
perquè en definitiva
gràcies a la emoció
de la por
nosaltres podem preservar
podem fugir
de quan hi ha un perill
per tant
la preservació
de la nostra espècie
està ahí
gràcies a aquestes qüestions
però
també
hem de dir
que ha anat evolucionant
el ser humà
i la societat
i les
pors ancestrals
en les quals
el nostre
organisme
està arrelat
potser que
no està tan adequat
al moment
hem de canviar l'espost
i ara nosaltres
hem de canviar
i què hem de canviar
gràcies al cervell
gràcies a les noves
estructures
de pensament
i llavors
hem de modular
hem de dir
per tant
hem de reflexionar
i hem de veure
analitzar
si a lo millor
la manera
d'expressar
que tenim
d'una forma
molt primària
diríem
o explosiva
a lo millor
la hem d'anar
i això es fa
a través de l'educació
ja de petits
de la reflexió
i d'anar
modulant
aquestes passions
perquè
puguin ser
molt més sociables
i més profitoses
i útils
i positives
que no les
en aquest sentit
les conferències
agafen aquest to popular
de fer participar
el públic
i de servir una mica
també
de manual
d'instruccions
com podeu
donar-nos
consells
pràctics
i sobretot
la participació popular
això és una de les marques
de la casa
sempre hi ha debat
després
si el públic
vol
perquè ens hem trobat
de tot
hi ha dies que
no saps per què
es produeix
un silenci
espectacular
dius bé
avui
que semblava
que hi hauria
preguntes
però sí
la vergonya
la vergonya
la por
la curiositat
pot ser
la curiositat
ja satisfeta
perquè a vegades
dóna la impressió
que la conferència
ha sigut tan rodona
dius jo és que no sabria
què preguntar
ja m'ho he explicat tot
és a dir
realment
sempre hi ha la possibilitat
això sí
de la participació popular
i és una de les coses
que ens sentim més contents
i orgullosos
de motivar
de provocar
n'anirem parlant
d'aquestes conferències
setmana a setmana
a més amb diferents convidats
heu aportat
vaja
portareu a Tarragona
convidats
d'excepció
Josep Maria Terri Cabres
és el que
avui juram
el doctor Labat
doncs comença
el Josep Maria Terri Cabres
ja el coneixem d'altres
d'altres caixa fòrums
ha vingut bastant
però per exemple
sense desmereixer ningú
però estic veient
que ve el Josep Maria Mena
és que l'encap del Tribunal Superior
quan parleu
de la culpa
per exemple
com es fa
per organitzar
unes conferències així?
com es fa
com deia una mica
l'Antoni
això parteix
d'una idea prèvia
que és de dues persones
Alberto Fernández Liria
i Marta Ràfols
de la pròpia fundació
la caixa
una mica
buscant aquest esquema
que dèiem
de conferències
sobre les emocions
els sentiments
sobre la felicitat
que de caràcter
podríem dir
psicosocial
si m'ho permet
el doctor
posar-hi aquest adjectiu
que han funcionat
molt històricament
aquí
aleshores
aquest
un cicle similar
es va fer
a Caixa Fòrum
Barcelona
i una mica parlant
amb la Marta Ràfols
o en dioma
a Tarragona
pensem
que l'hem de tenir
o podem tenir
i hem de tenir
a més
un paràmetre
o un coordinador
local
que ens centri
al tema
que seria
el doctor
el doctor
Labat
en aquest
en aquest cas
doctor Labat
els nervis
serien una emoció
estar nerviós
per la conferència
d'avui
que inaugura
tot el cicle
no?
Bueno
qualsevol
qualsevol
manifestació
emotiva
és una emoció
i els nervis
evidentment
és una emoció
també hi entren
és una emoció
evidentment
ara
és una emoció
en aquest cas
doncs
diria
que és
útil
de la qual
me'n sento
molt
molt
agradablement
reconegut
perquè inclús
ja ho puc dir aquí
com estem en confiança
i tant
va ser l'Alberto Fernández Líria
un gran amic meu
per una altra banda
doncs que em diu
Antonio
mira
hi ha aquesta història
i tal
per què no
he pensat en tu
i a l'Alberto
no li puc dir
que no
per la gran amistat
que ens uneix
no és per casualitat
que també
ell ens està fent
un màster de psicoterapia
integradora
a l'Institut Premata
des de fa cinc anys
que és una persona
molt reconeguda
que treballa molt
moltes coses
entre elles
també
les emocions
i bueno
aquesta és la raó
perquè jo
no ho vaig saber
dir que no
tenim garanties
totalment
que funcionarà
molt bé
aquest cicle
aquestes conferències
sobre les emocions
que comencen avui
i que ens ocuparan
cada dilluns
a les 7 del vespre
és la proposta
de l'Espai
Caixa Fòrum
doctor Levant
moltíssimes gràcies
que vagi bé
aquesta tarda
i Carles Marquès
ens retrobem
la setmana vinent
dilluns vinent
dilluns
moltes gràcies