L'última mitja hora amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Què tal, com estem?
Molt bé, molt bé.
Com ha anat el pont?
Bé pont.
Bé pont.
N'altros no n'hem fet de pont, eh?
N'altros no n'hem fet de pont.
Estem aquí treballant al peu del canó, eh?
Bé, jo crec que ho podem explicar, no?
Ho podem explicar, sí.
Que estem en rigorós diferit.
És un rigorós diferit.
Estem en rigorós gravant.
Avui és divendres, dia 9 de desembre.
És molt estrany.
Ara passen uns minuts de l'una del migdia i fins a dos quarts de tu es fem l'última mitja hora, Miquel.
És molt estrany perquè no podem dir ni quants minuts passen exactament ni realment físicament tu i jo no estem al dia 9 encara.
Però en veritat a les ones sí que estem al dia 9 i tot és molt confús.
Bé.
De veritat, perdó.
A quin temps fa per ser avui?
No ho sé.
Tampoc no t'ho sabria dir.
No sé si fa sol, fa calor, fa fred.
No predius el futur, tu?
No, no predic, no predic.
Bé, el que passa és que aquí tothom estava de pont i n'altros no volíem ser menys i hem pensat,
doncs mira, farem un resum del que portem fet fins ara i una mica ens farem un automenatge.
Això.
I res.
I t'he portat un CD, ara de seguida té el dono.
Recollirem els millors moments d'aquesta temporada, n'hem fet set o nou programes de moment en aquests primers mesos de la temporada i avui recollirem els millors moments, no Miquel?
Doncs sí, abans, però deixa'm que et recordi a tu i a tota l'audiència que ens estarà escoltant quan emeti aquest programa,
que podeu continuar enviant missatges al correu electrònic, al matí arroba a tarragonaradio.cat, al facebook, a facebook.com barra última mitja hora,
i al twitter, a twitter.com barra última mitja hora.
Ja faig com les del puntocon.
Ah, puntocon.
I escoltem una cosa, a més a més estem ja preparant diversos especials més per les properes setmanes, eh?
Doncs sí, dijous 23 tenim un especial, un altre el dia 30 i un altre el dia 5.
Per cert, que el dia 30 farem allò de les 12 campanades, les 12 millors talls.
Els 12 millors de bany, eh? A veure qui guanya.
Tens preparat el raïm de cara a la nit de cap d'any?
No, encara no.
És fi d'any o és cap d'any? Pepe, tu ho saps, això?
Fi d'any és 31.
I el cap d'any és diria 1.
Molt bé, doncs el fi i el cap, o el cap i a la fi.
Comencem. Mira, t'he portat aquí un CD.
Que, per cert, m'acabo de carregar la caixa.
A veure, dóna'm-ho, que ho posarem.
Sí, home, posa'l perquè estaria bé que engeguem això.
Estaria bé que posessis aquest CD i nosaltres tenim 13 minutets, doncs que ja ho tindrem fet, això.
Ja està?
Doncs ja està el CD.
Molt bé, vinga, dona'l el play, dale'l play.
L'última mitja hora, Pepe Dila i Miguel Monsalit.
Comencem parlant de Núria Cartanyà.
Ah, i Núria Cartanyà.
Sí, comencem parlant de Núria Cartanyà perquè confonia, durant aquestes festes de Santa Tecla, l'estan de festes amb la ràdio de les festes,
confonia una obra de teatre, concretament l'obra que el trot teatre va representar aquestes festes.
Una obra que es diu Pornografia, a veure.
No, Pornografia, no.
No, no, ui, ui, ui.
Hola!
Bueno, d'això es tracta, de confondre la gent.
A veure si omplim.
Com es diu l'obra?
L'obra es diu Pornografia.
Bueno, bueno.
Per aquí, per què anaves?
Bueno, bueno.
Jo espero que s'ompliï de gent, d'adults d'entre 30 i 50 anys.
Jo deia jo, dic, com és que se'ns han llançat a la piscina aquesta gent?
Que trepits que són.
Home, és que pensa una cosa, que tenim una competència molt dura, molt dura, molt dura, molt dura.
Jo ho fareu molt sovint, això.
Doncs espero que no ho faci tan sovint com...
Déu-n'hi-do, eh?
Clar, és que Pornografia, Pornografia...
Porta confusió, eh? Porta confusió, això.
Pornografia, Pornografia, a veure, és normal.
Bé, que estem en un riu protegit, estem en un riu protegit.
Anem cap a la diada castellera i millor explica'ns-ho tu, perquè estaves en directe, vas viure aquesta pifi.
Què li va passar al Xavier Belló?
El Xavier Belló que estava emocionat després del 5 de 9 de la jove, després de la tripleta dels xiquets,
i va dir això, és a dir, es referia als xiquets del Serrallo i va deixar anar aquesta perda.
Doncs ara s'enduen aquests castellers dels xiquets del Serrallo que han pres mal les assistències mèdiques.
Esperem que no sigui res i que pugui ser de fàcil recuperació.
Pepe, han pogut confirmar què és el que pensen fer ara els xiquets de Reus?
De Reus?
Perdó, perdó, perdó, perdó.
On tens el cap?
Són 3 hores, són 3 hores.
Potser sí que hauries de menjar tu, eh?
Sí, eh?
Una mica de sucre.
Qui venia sense dormir?
Els xiquets de Reus, eh? Clar, pensa que és després de les festes i durant Santa Tecla.
Fixa't amb la rialla final de darrera que s'hi sent.
Allò per darrera, saps com...
I ells dient, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó.
Clar, és que va dir Reus.
Mira, i és que el Josep Soñé, no sé com dir-ho, la veritat, eh?
No sé com dir-ho.
Li agraden les emocions fortes, diguem-ho així.
Diguem-ho així.
I ell està en els directes i li agrada molt parlar amb la gent, i amb gent de tot arreu, de tot el món, de diverses nacionalitats.
I al final passa el que passa, que a veure, els xinesos i nosaltres hi ha vegades que no ens acabem d'entendre, escolta, que l'idioma és molt diferent.
Coses de l'idioma, que deia la trinca.
Mira, Tere, podem parlar amb un grup de noies, diria que són estudiants de la Rovira i Virgili, que són noies de la Xina, xineses.
Estan aquí seguint també la festa avui.
Intentarem entendre'ns, perquè m'han dit que parlen espanyol.
Hola, què tal?
Hola.
Com te dius?
Aquesta fiesta és molt interessant.
Sí.
¿Habéis visto moltes coses fins ara?
¿Muches actos?
Sí, hi ha moltes gent aquí.
¿Veis alguna cosa parecid a les fiestes de China, per exemple?
Algún element parecid?
Algo que sigui igual que en China?
Sí, és igual que en China en la fiesta.
Sí.
También hay elementos como estos, ¿no?
Pero distintos, ¿no?
Hay más dragones, ¿no?
En China.
Algo muy en general, ¿eh?
Perdón.
¿Esta noche vais a ir a la bajada de la Áriga?
¿Esta noche?
Esta noche.
No tanté, ¿eh, Josep?
Más fiesta esta noche, más fiesta.
Sí, sí.
Hay muchas fiestas esta semana.
Muy bien.
Gracias.
Gracias.
Gracias y adiós.
Adiós, adiós.
Molt bé.
Noies que anaven també, doncs, a company.
Són aquests estudiants de la Rovira Virgili.
És que n'hi ha molts, eh?
A Tarragona hi ha molts estudiants xinesos de la Rovira Virgili
i avui també veu anys d'aquí per no perdre's de la festa.
Què deuen pensar d'aquesta festa major de la ciutat de Tarragona?
Què deuen pensar?
Vaya, eh?
Vaya, de la baixada de l'Arriga.
De l'Arriga, sí, sí.
Gracias y adiós.
Gracias y adiós.
Qui continua també llançant perles com la temporada passada
el nostre benvolgut, estimat i mai prou valorat Àngel García
que continua fent acudits dels seus.
Pregunta el Víctor Chillón
o ens compra un jeque o ho portem clar a veure si el trobem.
Què?
Jeque mate.
Jeque mate.
Víctor Chillón diu que no descartem l'opció del jeque i el joen Pinto
que el jeque mate, aquest pel grup jo tampoc puc viure sense els comentaris
de l'Àngel García, aquest que s'ha creat el film.
Ostres, jeque mate.
Jeque mate.
Home, no fotem-se, jo de telego.
No fotem, home, no fotem.
És que clar, és bé.
Hola, guapos.
Hola, Àngel García.
Hola, cracs.
Què tal?
És un crac, Òngel, és un crac.
Però no és l'única, no és l'única que ha deixat anar, eh?
Mira que portem res, set jornades, diríem, sis jornades.
I ja n'ha deixat anar unes quantes.
I és que ell ho enyora, això de la ràdio.
Ho enyora i passa el que passa.
Aviam.
Podem saludar ja el nostre comentarista, l'Àngel García.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé.
I en companyia...
A menys gent, no?
Que altres dies.
Sí, menys gent que altres dies.
A mi no tant.
A mi no tant.
A mi no tant.
A mi no tant.
A mi no tant.
A mi no tant.
A mi no tant.
A mi no tant.
A mi no tant.
A mi no tant.
A mi no tant.
A mi no tant.
Estic molt content d'estar amb elles.
No, no.
Que si ens enyores, home.
Que si ens trobes a faltar.
No ensenyores.
És que de veritat, eh?
El pinganillo, el diner, el diner, el diner et té bonge.
No ensenyores.
No ensenyores.
Ni la colònia de Jordi Blanc, aquella olor que perfumava tot l'estudi, no?
No, no.
Jo ja porto la meva i ja està.
Però escolta, t'han posat l'aire condicionant, no?
Sí, sí.
Estic perfecte.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs gaudeix tu que pots de l'aire condicionant.
Això mateix.
Hauries de veure Jordi Blanc ventant-se amb les alineacions ara mateix.
Jo no m'enteno de res, tu.
Clar, clar, és que aviam.
En senyores, eh?
En senyores, les senyores.
En les senyores.
Ara ell està perfecte, eh?
Jo estic aquí, perfecte.
Aquest matí.
Això passava fa no res, fa una estoneta.
I és que Fernando, no, Fernando Alonso no.
Ara m'he posat jo en un berenjenal que aviam com surte d'aquí.
Anem a escoltar el tall, sisplau.
Catalunya Informació.
12 i 2 ara als esports.
El gran premi del Japó de Fórmula 1,
Jenson Baton, ha estat el més ràpid
a les dues sessions dels entrenaments lliures.
Sebastián Fetel ha tingut un ensurt
quan el seu Red Bull ha tingut una putada,
una putada, una topada sense conseqüències físiques.
Fernando Alonso ha marcat el quart temps.
A més, fixa't com la noia s'aguanta el riure,
perquè no pot més, ja.
Ell ho fa superbé, però, eh?
Sebastián Fetel, eh?
Era el que ha tingut la topada.
La topada.
Dixem-ho així, dixem-ho així.
Ha arribat el moment, ho estàveu esperant,
i si no, ho estàveu esperant, doncs...
Doncs també.
La falca alternativa és la nostra aportació,
la nostra contribució a que Tarragona demà sigui seu
dels Jocs del Mediterrani 2017.
Així, doncs, hem fet un muntatge
amb la falca del web de Tarragona 2017.
Ha quedat d'aquesta manera.
Escoltem.
El passat 2009, Tarragona va ser escollida candidata a organitzar els Jocs Mediterranis del 2017.
Molt bé.
El proper octubre, podria convertir-se en la tercera ciutat olímpica espanyola de la història.
Carragona 2017 aposta per 31 esports de competició,
4 esports d'exhibició,
Hòstia, sí, tu!
13 seus.
A veure.
I ser el futur enclavament internacional d'esquí nàutic.
El Guany l'hem clavat.
El Nàstic.
És molt bo.
El CBT.
No ha d'haver hecho.
El Club Natació Tàrraco.
Mare de Déu, senyor.
I es crearà un equip propi de Waterpolo.
Més baixets, més vegades més.
Es generaran mil milions d'euros.
Oro.
Un 80% més de visitants.
Bon dia.
I 10.000 llocs de treball.
Això no hi he pensat, tu.
Escolta, això lliga, això, això lliga.
Els Jocs Mediterranis transformaran la ciutat de Tarragona i els seus barris.
És una ciutat de iaios.
Es construiran un conjunt d'instal·lacions de primer nivell.
Endavant, endavant.
Un pavelló polivalent de 1.500 localitats a Sant Pere i Sant Pau.
Hòstia.
Un pavelló polivalent de 3.000 localitats a la zona de Llevant.
És així, sí.
És així, això.
El nou estadi del Nàstic.
Avui no ens la salvem ni un, eh?
Un centre aquàtic olímpic a la ciutat esportiva de Camp Clar.
És que està molt ben presentat.
És molt fàcil.
Em sembla que ha tingut una impressió molt clara.
Es recuperarà l'estadi d'Atletisme.
Jo li tinc un carinyo especial perquè vaig passar ja un dels millors dies de la meva vida.
Es renovarà el Valòrum de Tarragona.
La generositat amb generositat d'espai.
Es construirà la vila mediterrània.
Però avui no, mañana.
I es transformarà la ciutat residencial en un centre internacional per estades de federacions i esportistes.
No emboliqui la troca.
Es modernitzaran la resta de pavellons de Tarragona.
Ole, ole.
El complex educatiu laboral.
No, no ho hem d'amagar.
I es crearan nous equipaments esportius per l'esport base.
Vinga.
Els jocs convertiran a Tarragona en la capital de la joventut i de l'esport mediterranis.
Hola.
Tarragona 2017.
Ara no sé si cabrem.
Història que farà història.
És molt bona aquesta sintonia.
Com m'agrada la sintonia, com m'agrada.
Vinga, som-hi, som-hi, va.
I ara parlem de la tartubia.
Ja sabeu que sempre hi ha algun moment del programa on dediquem a parlar de les tartubies de la setmana a Tarragona Ràdio.
Aquesta setmana un dels protagonistes era el regidor de l'Ajuntament de Tarragona, en Josep Acero,
que es veu que li agrada molt mirar la sexta.
La sexta, el follonero.
Sí.
Aviam, sí.
Un mal exemple va ser...
L'expo de Sevilla.
Sevilla i un molt bon exemple va ser Saragossa, no?
Vull dir que en el sentit.
Bon exemple, Saragossa.
Home, han girat tota la ciutat.
Vas veure el follonero l'altre dia?
No, perdona.
No lo entretengáis mucho, que tenemos que ir a misa.
Han girat cap a Saragossa, han girat la ciutat cap al riu,
moltes de les infraestructures estan...
Home, no, les hem aprofitat.
A Saragossa, que jo soc de Saragossa.
A la Jotaconda!
El que ha canviat aquesta ciutat en els últims cintats és bastant important.
La majoria de infraestructures estan inutilitzades a l'expo.
Una altra cosa...
No, totes les coses que l'expo s'utilitza moltíssim a l'estiu.
Jo no sé si has anat o no, però jo sí.
Bueno, jo veig quan el follonero.
El paradigma de bon exemple són els llocs olímpics de Barcelona.
amb això ho podem estar tants d'acord.
Sí, perquè aquí sé que es va transformar la ciutat i...
Sí, la vida bonífica de l'autor.
I sempre tens...
Tens punts poscos, eh?
No, i sobretot el que es va aprofitar per fer la regeneració urbanística de tota la ciutat.
Absolutament, absolutament.
Boníssim, eh?
Déu n'hi do.
Però tu ho veus...
Però ho va veure algú, follonero, no?
Ell volia dir, s'aclar que ell va veure salvados.
Que ho va veure el follonero, ja està.
Que ho va veure i que van parlar de les infraestructures aquestes que ja no s'utilitzen, vaja.
Saragossa molt bé.
Ah, senyor.
Que a vegades doncs estàs fent el partit i què duia Jordi Blanc a la boca?
No ho sé, un caramel o alguna cosa d'aquesta.
Un entrepà.
Un entrepà.
Escolteu.
Una pilota que bé que se l'ha posat poble a l'espai per Roberto Peregón.
Roberto Peregón pot...
Venir a l'enfrontal per...
Home.
Mare de Déu.
Ell té que fer la jugada personal, home.
Estàs bé?
El de Peregón té que fer la jugada personal.
Estic bé, estic bé.
L'ha anat amb massa dubtes.
Ell ja ho ha fet bé, ha tallat, però té que tirar porta aquí.
La meva gol ha cascat com la jugada de Peregón.
Hem acabat tots dos igual.
Miguel González i a detall.
Fatal, eh?
Buf.
Per tota una oportunitat important.
No, aquesta oportunitat.
Important, eh?
Pot, va.
Venir a l'enfrontal per...
Doncs sí.
És perquè monriem de tot i així ens va.
Vull dir, problemes tindrem, però és complicat, eh?
Clar, i Àngel Garcia, clar, ni se n'adona, jo crec.
No, no, no, ell a la seva.
Ell va al seu room i ja està.
Sí, sí, sí.
Qualsevol dia li preguntarem.
No t'encara tonta, eh?
Ui, m'estic...
Què està passant?
Hola?
Hola, estem aquí com a una sala de festes.
No ho sé.
Què està passant?
No ho sé.
No ho sé.
Avui tenim algun...
Tonta la setmana.
Tonta la setmana.
Tos.
Tos los días.
Doncs això, és una mica així.
L'Enric Garriga, que ens porta un quart de català,
i és que aquest home diu una quantitat de frases fetes
que és impressionant.
Escoltem.
Que perd el cagalló.
Qui no vulgui, vols que no vagi a l'era.
cornuts i pagant el beure pèls als ous.
Cagat i pixat.
La típica mosca collonera tarragonina.
Males llengües.
Clar, clar, és que diu una cantida...
Tot això?
En un quart.
Sí, sí, en un quart de català.
És impressionant.
Tot cas, anem a parlar de la Núria Cartanyà.
Sí.
Que a veure, a tots ens pot passar que no tenim un bon matí.
I més si és un dilluns, entre diumenge i dimarts, que és festa,
que estàs allò més en un altre lloc que va a feina.
I bé, passava això que escoltareu.
Ara anem a saludar les tres estrelles Michelin.
Comencem amb la Joan Bosch, del restaurant Camp Bosch de Cambrils.
Joan, bon dia.
Bueno, doncs no, doncs Diego Campos, perdoneu, eh?
Del rincón del Diego.
Diego, bon dia.
Hola, bon dia.
Mira, ostres, ja pensen més enllà.
Joan Bosch, del restaurant Camp Bosch de Cambrils.
Bon dia.
Bon dia, tingueu.
Després de 42 anys, fa una mica la impressió que ja era hora
que us arribés l'estrella Michelin?
Dona, l'estrella Michelin fa 26 anys que la tenim.
Vull dir que ja té trajectòria, això.
Sí, sí, sí.
Ja estàveu reconeguts i contents, suposo.
Ja és una forma de viure per nosaltres, vull dir, fa del 84 que...
És que, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
26 anys.
26 anys després.
En fi, doncs escolta, fins aquí, no?
I fins aquí aquest espacial de l'última mitjola en rigorós diferit d'avui, divendres 9 de desembre.
Ai, quin riure, quin fart de riure, tu.
Que bo que ha sigut, eh?
Hem rigut els millors moments d'aquesta temporada i els que vindran, eh?
Com sempre, acabem els divendres amb un somriure.
Escolta'm, em vaig a comprar torró.
Molt bé.
Sí, quin t'agrada, del d'urt o del...
A mi el de xocobata, el cruixent aquest de xocobata.
És boníssim, no direm marques.
No, no, no, el Suchar m'agrada a mi.
I el de Tarragona també està molt bo.
Aquest també està molt bo.
Vinga, fins la setmana vinent.
Bona setmana.
La última mitja hora, Pepe Dela i Miguel Montal.
La primera mitja hora, Pepe Dela i Miguel Montal.