Temps ja de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Avui una tertúlia de perfil polític.
Tenim tres regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
més tres regidors que es presenten a les eleccions del 22 de maig
amb les seves formacions polítiques.
Així que avui compartim la tertúlia amb Carme Crespo
i estinent d'alcalde de Cultura
i la número 3 de la llista del Partit dels Socialistes
a les eleccions del mes de maig.
Carme, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya Albert Vallver,
regidor del grup municipal de Convergència i Unió
i número 2 de la seva formació política a les eleccions.
Molt bon dia.
Bon dia, Albert.
I també ens acompanya Jordi Roca,
regidor del grup municipal del Partit Popular
i número 2 també de la...
Número 3, perdó.
Ara em senyalava.
Número 3 de la candidatura del Partit Popular.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
De totes maneres, les llistes encara no hi són al jutjat,
així que haurem de fer un...
Que vols ser que res.
Exacte.
Què voleu dir?
Que encara pot haver-hi algun canvi?
Si en mous, si en mous, molt...
Això l'advocat ens informarà millor.
És evident que ara tenim la condició de candidats
que ens dona el partit,
però no la de la cabal de veritat.
En qualsevol cas,
les llistes ja s'han presentat públicament
i és veritat que encara el termini no s'ha acabat,
però en fi,
tant Carme Crespo com Albert Ballbé com Jordi Roca
són regidors de l'Ajuntament de Tarraona
i aniran segurament a les llistes,
a les candidatures del 22 de maig.
En fi,
tenim diferents temes d'actualitat de la jornada,
alguns dels quals ja s'arrosseguen des de fa dies.
Avui, un altre cop,
les protestes per la retallada sanitària
tornen a ser notícia.
Ahir, d'alguna manera,
van créixer en quantitat i en radicalitat
les protestes dels treballadors de Joan XXIII,
que van arribar allà durant una bona estona
al carrer Doctor Mayafré.
Va haver-hi una concentració a les portes de l'hospital.
Diferents metges i infermeres
de diferents hospitals de Catalunya
protestaran la setmana que ve a Barcelona,
a la plaça de Sant Jaume.
És a dir que, en general,
el personal sanitari va més en les seves protestes
davant les retallades anunciades
pel govern de la Generalitat.
Com analitzen aquestes protestes, Carme?
Doncs amb molta, molta...
O sigui, les protestes és normal que les facin,
però les retallades les veiem amb molta preocupació
perquè precisament afecten
a un dels sectors més importants
dels pilars del benestar social
de tots els ciutadans i ciutadans.
Sí que protesten els del sector de salut
perquè són els primers implicats,
perquè, esclar, els hi va 250 llocs de treball,
però realment el que estan fent aquest personal
és defensar el ciutadà,
l'usuari de la sanitat pública,
en concret, en aquest cas és Joan XXIII,
però bé, segurament que s'ampliaran
en d'altres àmbits,
perquè, evidentment, és a dir,
que aquesta setmana ja no hi hagi aigua
amb el dinar dels malalts,
són mesures que, si més no,
no s'entenen amb la precipitació,
perquè una cosa és que tots sabem
que estem en una situació econòmica precària,
però bé, s'ha de fer un pla,
un pla de contenció de la despesa,
però no d'aquesta manera.
Ara trec, els dono tres bolquers,
només els bebès que neixen,
ara traiem l'aigua del menjar dels malalts,
bé, són aquestes coses que no s'entenen
per la seva precipitació,
però clar, al mateix temps dius,
sí, sí, hem de retallar,
però resulta que els més rics
els hi baixem els impostos,
els diners que van dels més rics
els hi traurem a la gent,
i no dic als més pobres,
dic a tothom,
que anem a uns centres públics de salut
i també als treballadors de la sanitat,
perquè 250 persones és molt.
L'Hospital Joan XXIII de Tarragona
s'havia aconseguit des del 2007 fins ara
que remuntés,
perquè sempre havia tingut un dèficit
pressupostari respecte als altres centres de salut.
Bé, del 2007 al 2010
s'havia aconseguit aquest nivell
pràcticament amb els altres,
estaven fent inversions importants,
recordo les urgències,
s'havien de fer ara
el nou edifici d'IMS-D,
i això ha saturat,
i a més a més el pressupost
els hi baixa d'un 18% a un 20%.
Per tant, evidentment,
han de tancar línies,
han de tancar la cirurgia vascular,
han de tancar la cirurgia pediàtrica,
el maxilofacial,
és a dir, tot això ho veurem ja,
perquè clar, és imminent.
A veure, Albert.
Sembla que la senyora Crespo
vingui d'Andorra, o resideixi a Andorra,
o en un país extra, fora de Catalunya.
Perquè clar, el que la senyora Crespo ha d'entendre
és que la sanitat ja fa temps
que es va detectar que estava sobredimensionada,
que ells, el govern del partit,
havien fet d'una sanitat
que era puntera a Espanya i puntera a Europa,
que havia fet la competència i l'unió
en el seu moment,
l'han convertit en un cadàver amb rodes.
Suposo que tothom és conscient
que el senyor Montilla
va admetre que hi havia un dèficit de la Generalitat
de 8.000 milions de pessetes,
i la realitat és que quan s'han mirat els números
en profunditat,
no són 8.000, sinó que són 12.000 milions de pessetes de dèficit.
I això, qui ho té a arreglar?
De euros.
De euros, perdó.
Perdoni.
O sigui, val bé.
Perdona, això.
Bueno, escolta.
Són uns anys.
D'acord, no, no, a lo que íbamos.
A lo que íbamos, exacte.
El que és cert és que el que no pot ser
és que el país estigui en quiebre
i la sanitat sigui la punta de llança d'aquest fet
i que no es faci res, no?
I que els causants d'aquest fet,
perquè recordem que l'Artur Mas fa 3 mesos i mig que governa.
La disbaixa econòmica...
Aquí està el mal que han trasllat.
La disbaixa econòmica...
Carme.
La disbaixa econòmica que qui la va generar
que vingui d'Arbeca.
Me sembla que aquella que...
Aquest rotllo...
Aquest rotllo és garrigues,
però...
Molt bé, molt bé, per això, per això, per això.
Però, bueno, això és un sinònim de dir
que va aixer sense saber ben bé
com van les coses, com van els tiros, no?
És a dir, les retallades són inevitables, Albert.
Trobo que és un acte d'un cinisme
per qui ha generat la qüestió.
És a dir, que això ja se sabia.
I durant la campanya electoral
s'ha va dit moltíssimes vegades
que el govern...
que tindre el govern de la Generalitat
en aquests moments
no era cap xollo,
no era cap circumstància,
però el país realment es té a treure.
Recordeu que, a nivell general,
és a dir, el senyor Zapatero
va haver d'aconseguir el vot favorable
a la conversació de la Unió
al Congrés dels Diputats
per evitar que a Espanya
la intervinguessin
com ha intervigut Grècia, no?
I això, senyor Roca,
és un acte de responsabilitat.
Per això que rebutjo
totes i cada una de les coses
que ha dit la senyora Crespo,
en su estilo, por cierto,
quan, en definitiva,
qui origina aquest malson
de la sanitat pública
ha sigut precisament el tripartit.
Ara sembla com dir
que vingui d'un altre planeta.
Jordi Roca, a veure...
Bé, jo amb aquest tema
crec que s'hauria d'anar
amb una mica de cura
perquè després, si no,
el temps acaba passant factura.
Venim de set anys
de cultura del despilfarro
on aquí s'han posat aeroports
a cada cantonada
i s'han tirat els diners
que ara s'han de tornar.
A Grècia recordem
que les retallades
han vingut imposades de fora
i han sigut per tremolar.
De totes maneres,
ja li està bé
a Convergència i Unió
per recolzar
el senyor Zapatero,
per augmentar-li
el sostre de despesa
amb 27.000 milions d'euros.
Ens intervenien,
senyor Roca?
No, no, no.
Abans, abans
li havien pujat vostès
al sostre de despesa electoral
al senyor Zapatero.
I ara els hi paguen
com els hi paguen.
Però són justificades
les retallades en sanitat?
Jo crec,
humilment,
i dintre que no tinc
els números de la Generalitat
i que segurament
seure amb aquella cadira
no ha de ser ara
gens agradable
és que hi ha temes
més fàcils de retallar
que en sanitat
i en ensenyament.
De totes maneres,
jo aquí diria una...
Jo hagués començat
per altres temes.
De fet...
Qual?
És a dir,
posa'ns exemple
si és tan amable.
Competències duplicades.
No gastar diners
amb allò que
o no és competència pròpia
o que hi ha un organisme
que ho desenvolupa.
Com, per exemple,
no col·laborar
amb el Ministeri d'Exteriors
perquè tens certs prejudicis
amb la promoció exterior
de Catalunya.
O, per exemple,
fer doblar col·legis professionals
perquè vols que
el Col·legi Professionals d'Espanya
sigui una cosa
i el Col·legi Professionals de Catalunya
de determinat sector
sigui una altra.
Tot això costa dir-me.
Ja em diràs en concret
a quins col·legis
de l'Espanya
per exemple,
a telecomunicacions.
Però bé...
Jo, els advocats,
els metges,
els diners,
els arquitectes,
hi ha un únic col·legi
però, eh,
i no per bona
que no ho vull interrumpir.
És la meva...
Jo crec que
es podia haver retallat
amb altres despeses.
També és cert que si
ara, ahir,
intervenia en Portugal
i es deia
Irlanda no és Grècia,
es va intervindre Grècia,
Grècia,
es deia Irlanda no és Grècia,
es va intervindre Irlanda,
es deia Portugal no és Irlanda,
s'ha intervingut Portugal.
S'està dient
Espanya no és Portugal.
És més,
s'està dient
que França
no és Espanya,
és a dir que
al tanto,
perquè a més,
si intervenció és
que venen aquí
i diuen
25% o 50%
de salari de funcionaris
fora,
X places fora
i determinades
qüestions,
a més,
imposat
i no pots fer res
perquè a més que res
això és el que la senyora Cristó
no entén.
Has de tornar els diners.
Senyor Ballbé,
jo de fet
estic
no interrompint
a ningú,
vostè tota l'estona,
però al final
me farà contestar.
Però deixi-me introduir
aleshores un element
que aquest ja s'ha sortit
en les tertúlies també,
és sobre la retallada
de sanitàries
que s'han d'aplicar
de manera general,
si a més a més
hi ha un cert greuge
territorial,
perquè per exemple
els mateixos treballadors
de Joan XXIII
diuen
és que s'han demanat
unes reduccions,
unes retallades
d'un 10%
aproximadament
i en el nostre cas,
en el cas de Joan XXIII
per exemple,
arriben a ser del 16%
o del 18%.
Aquest tema
del greuge territorial
se n'ha parlat
en alguns dies
a la Tartuli,
com que vostès
són regidors
de l'Ajuntament de Tartuli,
també els he preguntat,
hi ha més a més
un greuge territorial?
És que hi era,
hi era,
i en aquests últims anys
s'ha aconseguit
minvar respecte
als altres centres sanitaris,
l'Hospital Joan XXIII
és un hospital de referència
i ara el que pretenen
és deixar-lo igual
que el 2007,
per tant,
aquesta avançada
respecte als altres centres
farà que torni
enrere,
per tant,
i és el greuge territorial,
i ara el que vull recordar
el senyor Ballbé,
que tots,
l'Ajuntament,
amb un Consell Plenari
vam apoiar,
vam apoiar,
vam fer una moció
demanant
que no es retallessin
totes les inversions
amb l'Hospital Joan XXIII
i amb altres espais sanitaris,
Convergència i Unió,
recordo que també va votar,
favorablement,
i evidentment,
el Partit Popular,
és a dir,
va ser un ànim,
també,
que el nostre alcalde
ràpidament
va fer una carta
al senyor president
de la Generalitat
en aquesta línia,
i ara,
senzillament,
el que demanem
és que no es treballi
d'aquesta manera,
sense planificació,
dir,
ara retallo l'aigua,
ara retallo els bloquers,
ara retallo aquests llocs
de treball,
sense tenir realment
una planificació
controlada
de la despesa.
Jo,
fixi's,
jo estic d'acord amb...
Otro mític?
No,
senyor Vallbé,
vostè també,
jo he callat
mentre vostè parlava.
A veure,
va,
vinga,
fem les intervencions curtes.
L'únic que dic és
que segurament
que el control
de la despesa,
inclús amb ajuda
de tots els treballadors
de Joan XXIII,
es podria fer
d'una altra manera,
i jo només apunto,
ja que vostè em preguntarà
en què,
per exemple,
doncs en l'utilització
de genèrics,
o sigui,
els medicaments genèrics
que haurien d'estar
ja totalment utilitzats.
Bé,
doncs miri,
aquí hi ha una font,
i ja si me'n vaig fora
de l'àmbit sanitari,
doncs ho tornaré a dir,
ho tornaré a dir.
No és lògic
que les...
la gent que hi ha
més rica en aquest país
deixi de pagar
impostos de successions
perquè són molts milers
d'euros,
milions d'euros,
i mentrestant,
la resta retalla,
perdoni,
retalla,
la sanitat
i l'educació,
dos pilars bàsics,
d'una societat,
de la d'aquí,
la de Catalunya,
la d'Espanya
i la del món.
Són dos pilars bàsics
i resulta que retallem per aquí.
No ho sé.
Expliqui'm vostè,
potser és que la privada
està ben consolidada
o, senzillament,
que és la política de dretes
de Convergència i Unió
de tota la vida
i que es vulgui enganyar,
doncs bé,
aquí te la mostra.
Escolta'm,
la retallada
es fa amb criteris
absolutament mèdics.
No té res a veure,
no té res a veure
el suport que va donar
l'Ajuntament de Tarragona
el 23 amb el seu moment
i que, en definitiva,
no era res més que...
Només fa dos mesos,
senyor Ballbé.
No al seu moment,
com si fos fa un any.
Fa dos mesos.
Encara no s'havia començat
a parlar del retall
de la sanitat
i, en conseqüència,
el que es feia
era intentar,
dintre de l'organització
mèdica del país,
que l'Hospital de Reus
no es convertís
en un hospital de referència
en contra de Tarragona.
No era això,
senyor Ballbé.
Era el conseller de Sanitat
de la Generalitat,
el conseller de Salut,
que ja va fer
expressament va dir
que s'havien acabat
les inversions a Joan XXIII.
No barreix i conceptes.
Siguem clars.
Home,
se n'ha recordat un ton
d'aquest tema.
I la segona...
A l'emoció em refereixo.
Albert, digues.
No, no,
que continuo.
Continuo dient el que dic
i no crec que la Carles...
Però hi ha un cert greus
de territorial
que jo és el que plantejava
perquè alguns
contretoris aquests
ja també ho han dit.
A veure, amics meus,
jo crec que l'organització
sanitària del país
prescindint d'aquí la controla
és molt més sèria
que suprimir
en funció
del tema territorial.
El que passa,
és a dir,
la reducció
de la despesa
del 10% pressupostària,
aquest és un fet
a nivell de tot el país.
L'altre són criteris
d'ordre mèdic.
És a dir,
el que crec...
És a dir,
si ens ho creiem
al final serà un victimisme
que no crec
que no sigui apropiat.
Jo estic convençut
que això es fa...
És que no han comptat
amb els metges.
No han comptat amb els metges.
Els tenim al carrer
400 aquí a Tarragona.
És que no han comptat
amb els metges.
I el col·legi de metges,
senyor Vallver,
el col·legi de metges
també s'ha posicionat
en contra
de la manera
en què s'han fet
les retallades
i quines retallades.
Jo sostinc
i mantinc
que la retallada
s'ha fet
seguint criteris
estrictament mèdics
i que en conseqüència
no s'ha sentit
estrictament territorial.
Jordi.
Aquí el que...
7 anys
de pujar impostos
als rics
i de lluita de classes
ens han deixat
tremolant.
O sigui que jo crec
que defensar aquesta línia
de senyora Crespo
que ens ha portat
a la ruïna
no sembla gaire...
Estan emocionant.
passionària pura idòria.
No sembla gaire.
Són números, eh?
Hi ha un greuge territorial,
Jordi, o no?
Ho dic perquè també,
perdona,
alguns contretulis
aquests dies
han parlat,
clar,
i mentre se'n veien
com Reus
s'ha inaugurat
el gran hospital
Sant Joan,
no?
És a dir,
coincideix
la inauguració
d'un mega hospital...
Però quan se fa
l'hospital de Sant Joan,
senyor moderador?
En l'època
de vaques grasses,
no?
Jo desconec
si hi ha...
I amb l'ajuntament
de Reus posant els diners.
i amb els metges
és que és cert.
Aquí,
i m'agradaria
tibar una mica
de les orelles
de Convergència i Unió,
i és que
jo no sé
com s'estan deixant tant
quan, per exemple,
a Tarragona
s'ha retallat
un 16%
el servei d'autobús públic
i aquí no vegi
ningú queixant-se
i també
els que queden
no són els rics
perquè els rics
em penso
que no fan servir
l'AMT
o, per exemple,
infraestructures aturades
doncs la T11,
la 27,
l'alta velocitat,
és a dir,
que aquí
anem al tanto.
Jo, només una dada
a la gent
hem fet gratuït
pels escolars
i la gent gran
40.000 euros a l'any
val, aquesta gratuïtat.
40.000 euros a l'any
i hem retallat
un 16%
totes les línies.
I no juguem
amb la salut
de les persones.
Jugant
amb el temps
dels nens
que han d'estar
dues hores més al dia
només amb transports
per a l'autobús.
El que anava,
el que anava,
jo crec que al final
la gent
el que ha de veure,
jo veig la sanitat
en pie de guerra,
els titulars,
veig que la gent
està molt preocupada.
a la província
de Tarragona
gastem
més
amb atur,
amb subsidia d'atur
que amb sanitat
i ensenyament
junts.
Això només
s'acaba
canviant
el govern
que ens ha portat
l'atur
i és que al final
si el partit socialista
és el partit de l'atur
i ho és...
No parlem mai
de la ciutat,
sempre parlen de Madrid,
tenen fixació.
No, no, no,
no, estic parlant
per exemple
del govern municipal
i ara
com que m'ho posa
amb sapat
la senyora Crespo
remataré...
Som els que menys
atur tenim.
65.000
tarragonins aturats.
Això,
tota la història.
Perdoni,
de tota la...
Tarragonins
de tota la província
vol dir?
Doncs sí.
Ah, val, val.
A veure, un moment,
deixem acabar
el Jordi Roca.
Perquè Tarragona té
l'índex d'atur
més baix
de tota Catalunya.
Jordi,
què volies dir
de l'atur?
El senyor Ester
és el govern municipal
del que forma part
la senyora Crespo.
Les partides
de creació
i d'ocupació
continuen fixes
des del 2007.
Perdoni,
però és que es va multiplicar
per 100 respectes
a les que tenia vostè
el PP que estava governant abans
i per cert
tenia la cartera.
610.000 euros.
Mirin els pressupostos municipals
i els tenen penjats
a la web.
La línia,
a més,
és enganxar
i pagar.
Agafen la Excel,
agafen aquella línia
i any rere any
l'alcalde de l'atur
va repetint
amb 3.000,
amb 6.000,
amb 6.000,
molt, eh?
Perquè vostès tenien 0 euros.
Això és mentida.
6.800 euros, senyora,
Crespo.
Per favor.
No, no, no.
Vam pujar 1.700 euros
el primer any.
El que anàvem,
escolti'm,
al final el que hem de fer
és acabar amb l'atur
o treballem tots
o això no ho solucionarem.
Tallant carrers
i això no es soluciona res.
I per tallar l'atur
doncs el que s'ha de fer
és per exemple a Tarragona
canviar un govern
que no creu
amb la creació d'ocupació.
Bon mi,
cadascú va a la seva.
Deixi'm canviar de tema.
En fi,
poden parlar del que vulguin
però m'agradaria
per exemple abordar
altres qüestions
de la vida tarragonina
d'aquests dies
que se'n parla
per conèixer també
les seues opinions.
Si m'agradaria començar
a parlar d'Albert Vallbé
a propòsit de la presentació
ja pública aquesta setmana
del projecte del museu
o espai de la Setmana Santa
que l'alcalde va fer
als presidents
Una presentació
amb una manifesta irregularitat
perquè sabeu
que la normativa diu
que en determinades altres
no es poden inaugurar
ni fer aquest tipus
de qüestions
que tenen un marcat
sentit polític.
És a dir,
jo,
a mi la idea
que es faci
un museu
de la Setmana Santa
crec que va ser
un dels 15 o 20 pioners
però el que em sembla
ignominiós
és que el senyor alcalde
aprofiti aquest moment
per donar-ne
coneixement a la gent.
Això,
això,
no,
no,
això...
Senyor Benibet,
si realment
hi ha indicis
la Junta Electoral
està oberta.
Perquè realment
el que van fer
és presentar
l'espai
a les cofradies.
Escolta,
escolta,
reina,
jo l'únic que estic dient
és que aquesta és una solució
que feia molt de temps
que tenien en mente
perquè l'alcalde ho va reconèixer.
L'alcalde Ballesteros
és el que l'ha portat a terme.
L'ha portat a terme?
Un altre projecte
del senyor Ballesteros.
El senyor Ballesteros
era especialista,
va dir,
amb un any i mig
i el senyor alcalde
que en mis ojos
no veia.
Evidentment que parlo.
En parla vostè?
Evidentment,
sí, home,
clar.
Bueno,
és igual,
Carme.
En definitiva,
és a dir,
jo amb un...
És a dir,
que està d'acord amb la idea
però que creu que ara
no és el moment.
No,
a veure,
i la idea,
i la idea em sembla...
Expliqui'ls-hi
a les Cofredies
a veure si estan...
Un moment,
Carme,
a veure,
Carme,
la diferència entre tu i jo
és que jo soc home de Cofredia
i tu no.
I llavors per això
no tens el mateix coneixement.
Però jo defenso
a tots els ciutadans,
a tots,
i per tant,
també a les Cofredies.
Per això la senyora Crespo
és difícil,
com a contertúlia
és una mica difícil.
És que vostè m'estima molt,
si està aquí amb mi.
Evidentment que t'estimo,
però que ets molt pesada
quan estem a les Tertúlies,
home,
és que,
no permets
que al contrari
s'expressi.
Saps aquell refrany
del cor?
No, no, no.
Expliqui'ls-hi-ho a la Carça,
senyor Baller.
Sí, home, sí.
Jo l'únic que vull dir
és que apliquis el lloc.
Deixi'm moderar una mica
i que la gent,
els oients,
entenguin el que estan dient.
Va, Albert.
Jo el que dic
és que el lloc
no és un lloc adequat.
El Museu de la Santa
ha de tenir que estar
a la part alta
d'una manera definitiva
i el que entenc
és que,
inclús,
el projecte que apareix
al Diari de Tarragona
hi ha una simulació,
si la simulació és aquella,
si la idea
de les arquitectes
de Tarragona
és aquella,
posarem un altre nyap
dintre de l'arquitectura
urbana de Tarragona.
I amb conseqüència,
crec que el que ha de fer
el senyor alcalde,
si realment té voluntat
de fer-ho,
de planejar-se
una altra història,
el que ha de fer
és apretar una mica més
el seu sac de projectes
perquè allà on el vol posar
crec que no és el lloc adequat.
A veure,
doncs l'altre partit de l'oposició,
el Partit Popular,
què pensa d'aquest projecte?
Bueno,
que feia falta
i que és normal
que amb campanya electoral
els alcaldes
apretin al màxim,
al Pasqual Maragall
li van posar multes
i li van fer de tot,
és normal
que es facin amb campanya.
I al Jordi Roca li agrada
l'ubicació
i el projecte
per el que s'ha,
per el que ha vist?
Jo crec que està bé,
ja veurem,
ja veurem
a veure com
el temps de vegades
et diu
doncs mira,
ens vam equivocar
o està bé
o ens hem fet curt.
Si l'equivocació
val 1.8 milions d'euros,
doncs home,
és una llàstima.
La casa de la festa...
La nostra feina
serà dir,
es van equivocar...
Sí home,
però anunciar-ho aleshores.
La casa de la festa
l'han reformat
tres vegades
en tres anys.
Per inaugurar,
per inauguració en sí home,
és vergonyós,
és un escàndol.
A veure,
jo és que estic sorpresa
perquè després de molts anys
d'un govern municipal
que va ser incapaç
de fer un espai
o un museu,
els va agradar
a les cofredies
l'espai Setmana Santa
perquè no només estarà
allà en aquell espai
sinó que també sap
el senyor Ballver
que hi ha alguna església
que mantindrà
els seus passos.
O sigui,
serà un espai
a Setmana Santa.
Els va agradar moltíssim
el preprojecte
que els van presentar
els tècnics
de l'Ajuntament
i a més a més
li puc dir
que el lloc també
perquè és que és
la Rambla Vella.
La Rambla Vella,
si això no és per alta,
doncs és precisament
la per alta
Baixa d'Arbeca.
Baixa d'Arbeca.
El que defineix.
A més a més,
és un lloc
on podran entrar els passos
perfectament.
Vostè sap
la complicació
que té
segons on han d'entrar
que és
que es dignificarà
precisament
un solar
que ara està
doncs
sense edificar.
Abandonat.
Que s'aprofitarà
per fer
oficines
a la part de dalt
per l'Ajuntament
que falta fan
i bé
doncs el preprojecte
la veritat
no sé si vostè
l'ha vist.
No.
Doncs ara
suposo
que els tècnics
de l'Ajuntament
i sap que vostè
com a regidor
pot anar a veure'ls
i li ensenyaran
encantats de la vida
veurà
que la veritat
és un preprojecte
per tant
el dibuix
que pugui sortir
en aquell moment
no vol dir
que l'edifici
al final
quan sigui
el projecte
executiu
sigui
així
perquè a més a més
els propis
cofredies
van fer
algunes
propostes
de modificació
des del punt
de vista estètic
no?
Sí
de tot
i llavors
a partir d'aquí
a partir d'aquí
ara ja
estan treballant
els tècnics
amb el projecte
executiu
de veritat
perquè fins ara
era una proposta
perquè
tot el món
de la Setmana Santa
digués la seva
primer es va presentar
el president
el president
ja va fer
propostes
de modificació
es va presentar
també
a la resta
de cofredies
abans d'ahir
em remeto
abans d'ahir
em remeto
el senyor Ballver
també m'està interrompint
vostè
em remeto
a les seves opinions
les van fer públiques
això és el que li pot ser
li dol
al senyor Ballver
no em dol
que després de molts anys
ha sigut
l'alcalde Ballesteros
qui ha fet
definitivament
l'espai
de Setmana Santa
perquè serà
un espai
d'interpretació
de la Setmana Santa
no serà
una part capaços
Jordi
què volies afegir
que m'havies aixecat el dit
aquí
a veure
més que res
pels uïdors
que potser
no estan molt al tanto
o senten
el senyor Ballesteros
i el seu equip
prometre
i presentar
dibuixos per ordinador
el pressupost
jo no vull parlar
de retallades
però
el pressupost
d'enguany
d'inversions
de l'Ajuntament
de Tarragona
és de 0 euros
bé
sobre l'espai
de la Setmana Santa
ja s'ha dit
que és el que serà
l'any que ve
en l'inversió d'enguany
tenim el Teatre Tarragona
i la Casar
no digui que és de 0 euros
sisplau
no vulgui enganyar
a la gent
que l'està escoltant
em van dir
que urbanísticament
el solar
on l'alcalde
vol posar
al Museu de la Setmana Santa
no és hàbil
això m'escapa
senyor Ballver
m'ho va comentar algú
però evidentment
jo
m'ho vingui en positiu
encara ens ho endarracaran
que li diran
de totes maneres
jo crec que ara
això de les primeres pedres
els preprojectes
i els dibuixos
per ordinador
de la plaça dels carros
del Sant Jordi
ja comença a ser
una mica
a presa de pèl
personalment
és la meva humil opinió
se sap que el quart any
comencen a sortir
els projectes projectats
i que a més a més
i no tots
perquè evidentment
necessites 8 anys
perquè comenci a sortir
realment un projecte
de govern
evidentment
és normal
coincideix amb eleccions
però és quan
comencen a florar
però jo
el primer any
recordo que vaig fer 30 parcs
vull dir que no vaig esperar
el pas soterrat
de la plaça dels carros
el butlletí municipal
l'han anunciat 3 vegades
però que ja sap
i seguint tenint un dibuix
ja sap que
hem passat d'una façana marítima
a un dibuix d'un pas soterrat
és que perdoni
perdoni
a un dibuix
a un dibuix
fer per ordinador molt maco
perdoni
de un dibuix de la façana marítima
vol dir
el senyor Terres
deu tenir un ordinador
molt tocat
de un dibuix de la façana marítima
recordo
amb el seu govern
que tots dos governaven
deixem que els he preguntat
també per una proposta
que ahir feia un altre grup municipal
a l'Ajuntament Esquerra Republicana
de treure la tanca
que hi ha actualment
a la finca de la Sabinosa
i col·locar-la just al costat
dels edificis
que queden encara d'empeus
Albert Ballbé
que li sembla
aquesta proposta
d'Esquerra Republicana
per guanyar uns 40.000 metres quadrats
de zona verda
diuen que seria
una operació ràpida
barata
treure la tanca actual
i posar-la just al costat
només limitant
els antics edificis
ja en parlarem
punt segon
la president de la Diputació
ha dit per activa i per passiva
i ho he dit
amb aquesta taula
que ell farà
el que l'Ajuntament de Tarragona
vulgui
però el primer que ha de fer
l'Ajuntament de Tarragona
és descatalogar
l'edifici
que aquí van tindre
una trifulca
perquè més que una
va ser una trifulca
amb la senyora
Begoña Floría
i la senyora Begoña Floría
va dir més mentides
que altra cosa
és que inclús
m'estranya
escolta'm
no va tindre
ni la vergüenza torera
de mencionar
si un advocat
digui
que l'altre ment té
o clar que si dona
els vostres mentides
una mentida
penseu
penseu
que
jo quan vaig acabar
d'aquí
me'n vaig anar a la Diputació
i vaig demanar
la literalitat
i evidentment
el que veia
la senyora Begoña Floría
no n'hi havia ni una
es va inventar articles
de la llei de patrimoni
va ser tremendo
va ser tremendo
perdona Albert
precisament
Esquerra Republicana
diu
com que tenim aquesta
polèmica
o aquesta decisió
si es pot
es catalogar o no
el que he de fer
estimat meu
el que he de fer
Esquerra Republicana
que està el govern de la ciutat
amb el bipartit
amb els socialistes
el que he de fer
és no dir-ho
com un projecte
en moment electoral
el que he de fer
és anar-se'n
com han fet
amb el tema
de la Setmana Santa
els tècnics municipals
perquè facin un projecte
que el presentin
i no dubtis
i de més
han comprovat-ho personalment
que la Diputació
no en posarà
cap ni una de pega
perquè entre altres coses
la Diputació
al mantenir
un vigilant
en aquella zona
costa uns diners
que considerem
que es podrien
estalviar
d'una manera
molt correcta
i per això
la Diputació
va voler enderrocar
el que hi havia
i el que passa
és que l'Ajuntament
que és qui té a fer
el tràmit
no ho ha fet
Jordi
a veure
jo com que no entrarem
ara tampoc
en disquisicions
d'aquest tipus
nosaltres particularment
el que pensem
és que
i a més així ho farem
i tenim la convicció
absoluta
aquell espai
s'ha de recuperar
per la ciutadania
amb el màxim possible
no li ha de costar
un duro
a les administracions públiques
més que res
perquè no hi ha un duro
i s'ha de fer
el més aviat possible
si nosaltres
com tot sembla
indica
no tindrem
majoria absoluta
per fer qualsevol decisió
una de les
múltiples qüestions
innegociables
per seure amb nosaltres
serà
treure sortida
entre d'altres espais
el de la Sabinosa
si treure
quina utilitat
sona verda
única i exclusivament
o
la que sigui
sostenible
financerament
que generi ocupació
i que recuperi espais
pels ciutadans
perquè allò
allò fa angonia
fa molts anys que fa angonia
jo recordo que vostès
havien plantejat fer un hotel
o jo com a mínim
he sentit aquestes propostes
al Partit Popular
nosaltres
una de les opcions
que tenim en cartera
seria un hotel
de 5 estrelles
que la ciutat no en té
que el necessitem
perquè aquí
podem parlar molt
de promoció
i d'innovació
i de coses rares
però al final
has de posar les coses
sobre la taula
i a part
és una solució
que no li costa diners
a les administracions públiques
fer ara un centre
d'interpretació
de no sé què
que ens costi
3 milions d'euros a l'any
i que ens costi
28 milions d'euros
a posec de Mallol
te'n recordes
que volia fer
això nosaltres
no hi contempla
Carme
a veure
vull precisar
i faré un recordatori
i si vol
el senyor Ballbé
que em digui mentidera
el catàleg
en el qual
es va aprovar
precisament
aquesta protecció
es va aprovar
durant el seu mandat
l'últim mandat
del senyor Nadal
a l'Ajuntament
punt número 1
punt número 2
si la Diputació
vol que es descatalogui
ha de fer una petició formal
a l'Ajuntament
i després a la Generalitat
perquè recordo
que al final
qui aprova el catàleg
de protecció
és la Generalitat 2
i també li diré
una altra cosa
recordo
que una servidora
estava
a la Junta de Govern
de la Universitat
quan la Universitat
va fer
una proposta
a l'alcalde Nadal
i al president
de la Diputació
en aquella època
per fer-li
la Universitat
d'estiu
a la Sabinosa
una proposta
excel·lent
i la conec
perquè estava
a la Junta de Govern
i els diners
els teníeu?
perdoni
perdoni
en aquell moment
era el moment
d'haver agafat
el toro
per les banyes
i davant
d'aquella proposta
dir sí o no
es va donar llargues
i al final
al final
el projecte
amb un calaix
era una oportunitat
que en aquell moment
perdoni senyor Ballbé
érem vaques gràcies
en aquesta ciutat
entraven molts diners
es construïa molt
i no es va veure
per enlloc
i ja no dic
que ho pagues la ciutat
no dic que ho pagues la ciutat
perquè la Diputació
té molts diners
què podem fer
amb ara
doncs
igualment
seure tots sols
tots d'amunt la taula
recordo
que també hi ha costes
perquè la Sabinosa
té una part de costes
que també
n'és responsable
i plantejar-ho
seriosament
però
senyor Ballbé
si vol la Diputació
actua
i actua
i si vol
només deixar-ho
com a zona verda
també ho pot fer
perquè li recordo
que la Caixa
la Caixa
i la Diputació
i els ajuntaments
estan treballant
precisament
en projectes
mediambientals
i sobretot
de protecció
forestal
és fàcil
si es vol fer
el que passa
doncs que la Diputació
no té cap intenció
de gastar
ni un duro més
en aquesta ciutat
en la capital de província
no té intenció
la plaça de Braus
no és una inversió
de la Diputació
si vol parlem
dels dos milions
de la plaça de Braus
si vol parlem
dels dos milions d'euros
de la plaça de Braus
parlaves
d'inversions
imagina si s'haguessin fet
Sabinoses
llavors què creiem
que no es tenia que fer
la plaça de Braus
això ho diu
la regidora
de Cultura
però si la plaça de Braus
era per fer Braus
al final com que no poden
fer Braus
per favor
el senyor Aregio
ja sap vostè
quan era president
de la Diputació
va arranjar
la plaça de Braus
per fer Braus
recuperem el tema
de la Sabinosa
per acabar
això que ha dit
la senyora Crespo
això és incert
per no digues mentida
també s'havia d'utilitzar
per alguna cosa més
de totes maneres
amb aquest i tu més creuat
entre Convergència Unida
i el PSC
no sortirem
el que hem de fer
i ara estic parlant
hem d'apretar
el Ministeri
hem d'apretar
la Generalitat
i hem d'apretar
la Diputació
al proper govern municipal
per solucionar
aquest tema
el més aviat possible
i a l'edit
només
no ens portaran
enlloc
al final
el que hem de fer
és fer les coses
i deixar-nos
de la història
el que no pot ser
és que cada dia
diguin que l'Ajuntament
quan sap de sobre
és que la Sabinosa
és de la Diputació
si no
ens la dona
que ens doni la Diputació
que la Diputació
ens cedeixi
la Sabinosa
en aquell moment
l'Ajuntament
prendrem
les mesures
que calgui
que ens les doni
acabem la tertúlia
senyors, senyora
no hi ha més temps
Carme Crespo
Albert Ballver
Jordi Roca
tres regidors
de l'Ajuntament
de Tarraona
que avui han compartit
aquesta estona de tertúlia
amb els oients
de Tarraona Ràdio
senyors
que els vagi molt bé
fins la propera
gràcies
bon dia
bon dia
iers
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Ajuntament
d'
Fins demà!
Fins demà!