logo

Arxiu/ARXIU 2011/MATI T.R. 2011/


Transcribed podcasts: 700
Time transcribed: 13d 15h 34m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Sintonia de Tartuli en aquest matí de dimecres.
Aquí estem disposats a analitzar, a comentar l'actualitat de la jornada.
Avui hem convidat a tres advocats de professió,
però també tres advocats que tenen vinculacions polítiques.
De moment en tenim dos, ens agradaria comptar amb el tercer,
però de moment farem un cara a cara amb l'advocat
i regidor del grup municipal socialista,
responsable de l'àrea de territori i seguretat ciutadana,
Carles Castillo. Carles, molt bon dia.
Tenim un altre advocat que també té vinculacions polítiques.
A més, havia estat president local d'Esquerra Republicana,
Ramon Maria Sánchez. Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
I el tercer convidat advocat és Albert Vallver,
regidor del grup municipal de Convergència i Unió,
que esperem també que es pugui incorporar
a aquesta tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Una tertúlia en la qual no parlarem de la professió d'advocats,
però sí de la professió de metges,
que està plenament de moda, entre cometes,
ja des de fa mesos, per les retallades que s'han anat anunciant
en l'àmbit de la sanitat i que ha portat a que un sindicat,
el Sindicat de Metges de Catalunya,
convoqueix una jornada, dues jornades a vegada, ahir i avui.
De la jornada d'ahir, com sempre,
hi ha hagut disparitat en les xifres de seguiment.
El Departament de Salut diu que, en fi, un 15 o un 20% màxim.
Els metges parlen de més d'un 60% a nivell de tot Catalunya
i també a Tarragona.
Més enllà de la disparitat de les xifres,
vostès entenen la queixa dels metges
i entenen que hagin arribat a la vaga,
que és molt poc habitual en una professió com la de metges.
Carles?
Sí, completament.
Estem en una situació, ja ho hem dit alguna vegada,
de crisi econòmica,
però jo crec que s'està retallant coses
que han de ser l'última de les qüestions
que s'hagin de tocar, diguem-ne, des d'un govern.
I, per tant, entenc que hi hagi una certa reacció,
en aquest cas, per part dels propis professionals
que es veuen també afectats en el seu treball,
ho entenc perfectament
i crec que fins i tot és bo que sigui així,
per fer i donar un toc d'atenció
al govern actual de la Generalitat.
Ramon?
El que és estrany és que altres col·lectius
no vagin també a la vaga.
I ara m'estic referint, per exemple,
al col·lectiu dels advocats.
També? Haurien d'anar a la vaga, els advocats?
Sí, sí, ho tinc claríssim.
Hi hauríem d'anar.
Jo crec que han sofrut unes retallades
bastant considerables dintre del d'or d'ofici.
El pagament està de manera molt retardada.
Hi ha companys que, bueno,
doncs, escolta,
el d'or d'ofici és una font d'ingressos
molt important per ells
i les veuen magres.
I en aquest sentit,
que el col·lectiu de metges vagi a la vaga
per reivindicar uns drets,
totalment legítim,
i crec que s'ha arribat a un moment
que la reivindicació s'ha de fer al carrer.
S'ha de fer al carrer
i s'ha de mostrar aquesta disconformitat
amb la situació actual
i, bueno,
si s'ha de la carrera o al carrer.
El que passa és que,
seguint una mica l'argumentació del Ramon,
aleshores gairebé tothom
hauria de, potser,
anar al carrer i a la vaga,
perquè, clar,
segurament tots els col·lectius
estan patint les retallades, no?
L'estrany, torno a repetir,
és com no hi ha més mobilitzacions
i com no hi ha més vagues.
Això és l'estrany.
Sí, tu també, Carles,
trobes...
Alguns diuen que és que
perquè fins ara l'estat espanyol
ha governat l'esquerra, no?
Ha governat els socialistes
i això ha pogut frenar
mobilitzacions sindicals
o mobilitzacions de col·lectius afectats.
No ho crec massa,
perquè jo recordo
que les vagues generals
que hi ha hagut
sempre han estat,
o quasi sempre han estat,
contra governs socialistes,
perquè potser
fa més mal
que un govern socialista
prengui determinades decisions
en alguns moments
i, per tant,
ja és normal
que també hi hagi una reacció.
Jo no sé si els advocats
haurien de sortir també,
però efectivament
conec els problemes
que tenen els companys
en el torn d'ofici,
sobretot de retards
a l'hora de cobrar
i això provoca
problemes en el sector.
Però crec que és
potser més simptomàtic
que es produeixi
en la sanitat
i en l'educació, no?
En aquest cas,
crec que són els dos pilars
més bàsics
de l'estat del benestar
i, repeteixo,
crec que és l'últim
que s'hauria de tocar
en qualsevol cas.
Del tema de la sanitat,
en fi, segurament
aquest és un dels punts culminants
després de mesos
de retallades.
S'està retallant
on s'ha de retallar?
No s'ha explicat bé
com s'ha dit moltes vegades
i altres mecanismes,
realment els governs
tenen altres mecanismes
per retallar despeses,
en fi, pressupostàries?
Ramon?
L'actual govern de Convergència
de la Generalitat de Catalunya
té un greu problema
de comunicació, d'acord?
Jo no dic que no s'hagin
de fer retallades,
és a dir, jo no dic
que no ens trobem
en un moment de crisi,
jo no dic que hi hagi
d'haver uns ajustos
generals amb tot,
partim d'aquí,
però el govern de la Generalitat
crec que ha tingut
un greu problema
de comunicació.
Llavors,
el que no s'ha explicat bé,
el que no pot ser
és que, per exemple,
un conseller de Torna
et digui una cosa,
el dia següent
quedi desmentit
pel portaveu
o bé pel conseller
d'Economia
o pel propi president
de la Generalitat,
hi ha hagut un dèficit
de comunicació.
A partir d'aquí,
puc ser,
no soc especialista
en el tema,
però entenc que
la retallada
per si
no seria necessària
si hi hagués
una mica
una reestructuració
de tot el tema
de la funció pública.
A reestructuració
vols dir
acomiadar...
No, acomiadar no.
Acomiadar reestructuració
vull dir
redistribuir
gent en llocs
que potser
penso que
determinats sectors públics
estan sobresaturats
de gent
i altres
mancats de gent
i això fa
que la mateixa
funció pública
no funcioni
com hagi de funcionar.
Carles.
Bé, jo en aquest cas
discrepo
amb el Ramon.
Jo crec que
el govern de la Generalitat
no és un problema
de comunicació
o el que té
si no és un problema
de model
econòmic i social.
És a dir,
el conseller
en aquest cas
de Sanitat
per exemple
venia
era un dels jefes
un dels caps
de les mútues
a Catalunya.
Per tant
jo crec que
és un model
fins i tot
buscat
i volgut
i s'està fent servir
en alguns moments
com a excusa
la crisi
i efectivament
jo insisteixo
i repeteixo
crec que hi ha
moltes coses
a plantejar-se
abans d'arribar
a retallar la sanitat
o l'educació
crec que hi ha
moltes coses
i crec que hi ha
fins i tot
on rascar
també diners
s'ha d'estalviar
efectivament
com deia el Ramon
segurament
tots els col·lectius
haurem de fer
un cert esforç
però
en l'educació
i en la sanitat
jo crec que
no podem jugar
tenim una
o històricament
tenim una
de les millors
sanitats
del món
i jo crec
que l'hem de cuidar
i amb l'educació
tenint en compte
que
penja
la igualtat
d'oportunitats
d'ella
que no importi
on has nascut
en quina família
això depèn
diguem-ne
de l'educació
perquè tu puguis tenir
les mateixes oportunitats
que altres
que han nascut
en unes famílies
més benestants
doncs jo crec que
no podem jugar
amb aquestes dues coses
obrim però
una mica més el focus
és a dir
ara parlàvem molt
de la vaga de metges
però clar
tot això arriba
en un context
de tantes notícies negatives
en l'àmbit econòmic
a nivell de Catalunya
d'Espanya
d'Europa
també és veritat
que estem en plena
setmana
de campanya electoral
tenim unes eleccions
a partir del 20 de novembre
el proper diumenge
i dóna la sensació
que a partir del dia 21 de novembre
governi qui governi
hi haurà una allau
de noves retallades
de noves decisions
denuncis molt dràstics
i tot això
en aquest context europeu
en què també s'ha parlat
ahir ho parlàvem
amb la tertúlia
i també els demano vostès
la seva opinió
sobre el que està passant
el que ha passat
a Grècia i a Itàlia
amb la substitució
de governs democràtics
elegits a les urnes
i la imposició
d'això
que s'anomenen
els tecnòcrates
alguns diuen
que estem assistint
a Europa
amb un procés
de substitució
de la democràcia
per la tecnocràcia
sobre això
de Grècia i Itàlia
primer
què els sembla
jo vaig a saco
jo penso
que hi ha hagut
dos cops d'estat
no militars
amb la diferència
que
dels mercats
d'això
que anomenem
els mercats financers
quina diferència hi ha
doncs
que els militars
són uns pesats
i uns simples
i llavors
et tenen
tocant
els collons
doncs
tornar a bona temporada
i aquí
no hi ha hagut
els militars
sinó que hi ha hagut
un cop d'estat
dels mercats
és curiós
que hagin posat
tota una sèrie
de presidents
tecnòcrates
a més a més
que havien ocupat
càrrecs
al Banc Central Europeu
i amb aquestes
agències
de ràting
exactament
jo penso
que la cosa
no ha d'anar
per aquí
vull dir
el poder
d'un poble
el poder
d'Europa
mateix
és la
és la democràcia
i a partir d'aquí
és on s'ha de treballar
i on s'han de fer
i on s'han de fer
les coses
jo penso
que
aleshores
això que ha passat
a Grècia i Itàlia
pot ser una vista
pel que pot passar aquí
a Catalunya o a Espanya
jo penso que aquí no
perquè hi ha eleccions
el 20 de novembre
i ja està
hi ha eleccions
el 20 de novembre
i no passarà això
i no passarà
no passarà
potser el 21 de novembre
però clar
no sé si més d'un pot pensar
home
però jo no m'imagino
tu Carles també estàs
en la idea del Ramon

jo no m'imagino
de totes maneres
que arribin al nostre país
i que ens imposin
una persona
no m'ho imagino
però qui havia de pensar
que fa un mes
Berlusconi
cauria
per aquesta qüestió
efectivament
però a veure
jo tinc la impressió
que tenim un problema
a nivell europeu
profund
tenim un problema
molt profund
i és que
a Europa
majoritàriament
doncs hi ha
governs
de dretes
fins i tot
a les eleccions europees
al Parlament Europeu
qui ha guanyat
qui ha guanyat
històricament
ha estat la dreta
i som
una mica fruit
d'aquestes polítiques
de la dreta
de contenció
jo penso que ens estem equivocant
diguem-ne
de fons
que
fent aquestes retallades
indiscriminades
a tot arreu
el que fem
és contenir
l'economia
jo crec que el que necessitem
a nivell europeu
segurament
sigui una mena
de plan Marshall
i d'inversió pública
precisament
per animar
una mica
el sector públic
i per animar
doncs
la creació
de llocs de treball
per això
perdona Carles
va ser el que va impulsar
el govern Zapatero
fins a la primavera
del 2010
en bona part

inversió pública
no?
sí sí sí
fins que els mercats
i Europa
era un intent
li diu al govern espanyol
s'ha acabat
aquest és el problema
que estem en una Europa
que el que provoca
de facto
és que
el marge de maniobra
de cada govern
a cada estat
sigui bastant mínim
sigui bastant mínim
per tant
el que estic dient
és que hem de pujar
una mica a la vista
mirar més cap a Europa
adonar-nos
que Europa té
més importància
de la que moltes vegades
ens pensem
i les eleccions europees
en aquest cas
el que estic
posant l'accent
sobre això
són molt més importants
del que ens podem pensar
perquè després
doncs
les polítiques
que es fan a Europa
ens estan directament
no és que ens estiguin afectant
és que estan
d'alguna manera
dirigint
fins i tot
una bona part
de les nostres polítiques
però clar
segurament jo crec que
la pregunta de molts ciutadans
és
hi ha diferents polítiques
perquè et dona la sensació
que només
hi ha possibilitat
de fer una política
que l'estan dirigint
les grans potències europees
i que fins i tot
aquesta única política
dóna la sensació
que com que aquest govern
no funciona
i aquest no funciona
té nassos
que ho hagi de dir així
però seré molt clar
jo crec que
als Estats Units
el president Obama
està sent bastant més
progressista
en la seva política econòmica
que en la Unió Europea
jo crec que Obama
però tu creus que hi ha diferents polítiques
i que les ideologies compten
sempre
sempre
sempre la hi ha diferents
i tu Ramon creus?
aquí hi ha diverses qüestions
perquè dóna la sensació
que ara mateix
no hi ha ideologies
i que tant fa
que sigui un govern d'esquerra
que de dretes
però aquest és un problema
de l'esquerra
perquè recordem
a Grècia
ha caigut un primer ministre socialista
i a Itàlia
ha caigut un primer ministre
com Berlusconi
que més aviat
l'hauríem de qualificar
de dreta
de bufó
d'extravagant
a part d'això
per tant
sembla que aquí
només hi ha una
aquí hi ha diverses qüestions
el Carles apuntava
al tema
de la inversió pública
a veure
anem a parlar
la inversió pública
però la inversió pública
ben feta
el que no té sentit
és fer una inversió pública
a un aeroport
en un lloc
que no serveix per res
o per exemple
fer una via de l'AVE
també de
no sé
de Solivella Serral
perquè ens entenguem
llavors clar
la inversió pública
ha d'estar ben feta
invertir públicament
per invertir
per aconseguir vots
no serveix absolutament de res
i és el que ha passat aquí a Espanya
o a Espanya
en quant a Europa
Europa no ha tingut mai
un front polític comú
en molts sentits
mai ha tingut
una política exterior clara
mai ha tingut
una política
fins i tot interior
en la qual han anat
tota l'hora
ho han deixat tot
en mans
de l'economia
i va haver aquest invent
de l'euro
ara s'està demostrant
que aquest invent
de l'euro
no ha servit per res
ha sigut per pujar
la inflació
és a dir
parlen
d'actualment com estem
però ens hauríem de mirar
abans d'entrar l'euro
o sense l'euro
no haguéssim tingut
aquesta crisi
o no haguéssim tingut
aquesta crisi
llavors
a partir d'aquí
ideològicament
tant fa el país
el que pensi
ideològicament
que crec que hi ha uns mercats
que marquen les tendències
absolutament de tothom
i ja està
doncs aleshores ho tenim
està tot el peix venut
no?
sí, sí, sí
clar
es pot votar
qui es pugui votar
jo penso que sí
podem tenir un govern de dretes
o un govern d'esquerres
però sembla que al final
jo penso fins i tot
que hem magnificat
la figura del polític
és a dir
el polític
hi ha una campanya electoral
i comença a fer promeses
promeses
i a dir
i a deixar de dir
quan realment
ell
això no ho pot complir
ni ho pot fer
i llavors
magnifiquem la figura del polític
carreguem les responsabilitats
contra aquest polític
quan crec que realment
està
sobredimensionada
aquesta figura
ara estem a tres dies
d'unes eleccions
les eleccions generals
clar
és igual que guanya el Partit Popular
que guanya el Partit Socialista?
jo no estic d'acord
jo crec que no és igual
però no farien
les mateixes polítiques econòmiques?
i segurament
es demostrarà
el dia 21
que no és igual
jo
a veure
el Partit Socialista
històricament
i amb això
estic d'acord
potser ha portat
polítiques
diguem-ne
no
d'una esquerra
clara
no d'una esquerra clara
però a nivell
de les proteccions
socials
a nivell
d'ensenyament
a nivell
de sanitat
a nivell
de protecció
de persones
que hagin perdut
el treball
etcètera
jo crec que
els governs socialistes
reaccionen
de diferent manera
en aquest cas
posant l'èmfasi
sobre l'estat
del benestar
i segurament
si hi hagués
la dreta
al govern
doncs
la cosa
seria més semblant
al que està passant
actualment a Catalunya
per tant
tu sé que creus
que pot haver-hi
un canvi
a partir del 21 de novembre
si és que realment
hi ha un canvi
al govern
jo sí que poso
una mica d'esperança
sí que crec
que hi ha diferències
entre l'esquerra
i la dreta
el que passa
és que efectivament
el marge de maniobra
que tenim els estats
sols
si volem anar
sols
i pel nostre compte
és petit
és petit
però l'hem d'aprofitar
al màxim
aquest marge de maniobra
i insisteixo
quan es fan
unes eleccions europees
hem de ser conscients
de la importància
que tenen
i de l'afectació
que després poden tenir
capaç que fins ara
sempre s'ha vist Europa
com una cosa molt llunyana
burocràtica
feixuga
i en mans de lobbies
les polítiques
de retall
de retall
de la despesa pública
de retall
del dèficit
brutal
o sigui
de retall brutal
del dèficit
perdó
tot això
és fill
d'un parlament europeu
i d'una Europa
que tira
cap a la dreta
que es cola
cap a la dreta
en qualsevol cas
tenim eleccions
estem barrejant
qüestions d'economia
i de política
recordem que tenim eleccions
el proper diumenge
digues Ramon
una miqueta per contestar el Carles
jo penso que
per a Catalunya
tant fa
que guanyi
el partit socialista
euroespanyol
com que guanyi
el partit popular
és a dir
el més semblant
a un espanyol d'esquerres
és un espanyol de dretes
això
sempre ha estat així
però això ho parles
des del punt de vista nacional
o des del punt de vista social
i econòmic
des del punt de vista nacional
social i econòmic
des dels tres punts de vista
perquè fan la mateixa política
la mateixa
la invisibilitat
la invisibilitat
dels 25 diputats
del partit socialista
de Catalunya
del Parlament espanyol
és allò
que tan feia
que hi fossin
com que n'hi fossin
però l'estatut nou
l'estatut de Catalunya
quan s'ha pactat
l'estatut de Catalunya
va ser una retallada
vestida per part
de la fons
no era el que
a vosaltres
i a més
l'estatut de Catalunya
quan es va a pactar a Madrid
els 25 diputats catalans
del PSC
invisibles
no van dir absolutament
res
Ramon
no era el que a tu t'hagués agradat
però home
l'avançament
que s'ha pogut fer
respecte de
la relació
Catalunya-Espanya
jo crec que és evident
i el pes
de la política
pròpia catalana
jo crec que també
és evident
hem guanyat
en tots els sentits
i casualment
sempre
acabem
traient més rèdit
quan hi ha governs
socialistes
a Espanya
jo crec que això
vamos
és que ja que havien
entrat en aquesta qüestió
política i electoral
a tres dies
de les eleccions
amb unes enquestes
que parlen d'un tsunami
històric i brutal
del Partit Popular
com ho veuen?
com ho perceben
des d'un punt de vista
nacional
de Catalunya
i social i econòmic
del que estàvem parlant
Ramon
des d'un punt de vista nacional
no em diguis que seria el mateix
des d'un punt de vista nacional
que hi hagi el Rubalcaba
que hi hagi el Rajoy
jo estic preparant
les maletes
per anar a Perpinyà
vull dir ho veig
francament fatal
a veure pel·lícules
fatal fatal
com es feia fa 40 anys
a veure pel·lícules no
de pajar si estàs
jo crec que
no sé quina es anava a veure
aquella del
és igual
no se me'n va girar
ara que era una broma
el que feia
jo crec que hi haurà
unes retallades
a tots els nivells
i nacional
brutal
brutal
i des del punt de vista econòmic
també
també
és a dir
el Rajoy ha deixat
les cartes molt clares
no he dit absolutament res
no he dit absolutament res
les cartes clares
però sí que he dit
diverses coses clares
que afectaran
a l'autogovern
de Catalunya
per exemple
el tema del català castellà
doncs on no hi ha conflicte
trauran el conflicte
canviaran lleis
en el tema de
del tema econòmic
el tema de l'autofinançament
bueno això ja
ni pensar-ho
jo crec que serà un govern
si guanya el Partit Popular
i guarda majoria d'absolutes
on Catalunya
les passarem molt
i molt magres
a tots els nivells
a tots els nivells
Carles
bueno el Ramon
m'està donant la raó
que no seria el mateix
si guanyessin uns i altres
a veure
jo crec que
jo crec que
ja ha partit
jo crec que ja ha partit
a les eleccions
i bueno
ja veurem el diumenge
què passa
però des de lloc
per Catalunya
no és el mateix
un candidat que altre
ni són les mateixes
unes polítiques
que altres
Catalunya
efectivament
aporta molt
a la solidaritat espanyola
i jo crec que
ha de ser així
però el que no és lògic
és que després de portar
la solidaritat espanyola
doncs Catalunya
es quedi fins i tot
per sota
d'alguns
llindars socials
que tenen
algunes comunitats autònomes
que s'aprofiten
d'aquesta solidaritat
això és el que no és lògic
i això és el que hem de
poder parlar
amb la resta
de l'Estat
amb tota la tranquil·litat
del món
és a dir
jo crec que Catalunya
ha d'aportar
però jo crec que
aquesta aportació
ha de tenir
uns certs
límits
en el sentit
que no acabi
perjudicar
la pròpia locomotora
que pot ser Catalunya
en Espanya
Amb les eleccions
el proper diumenge
haurem aclarit ja
bàsicament el mapa polític
es formarà
un nou govern espanyol
fa nou mesos
que tenim un nou govern
de la Generalitat
a Catalunya
fa uns mesos
també tenim
els mapes polítics
locals
i consolidats
dic tot això
perquè clar
abans els demanava
obrim el focus
i parlem de Grècia
d'Itàlia
del que està passant a Europa
clar
si ara tanquem el focus
i ens centrem
en qüestions locals
clar
la sensació dona
que cap administració
té diners
i que tothom
deu diners
amb una altra administració
per exemple
aquests conflictes
que estem assistint
en els últims dies
entre l'Ajuntament
i la Generalitat
o la Generalitat
que demana a l'Estat
diners
l'Estat no té diners
i no paga la Generalitat
la Generalitat
no paga els ajuntaments
en aquest cas
el de Tarragona
per exemple
en qüestions
com la de serveis socials
clar
aleshores aquí
quina alternativa tenim
o també és una qüestió ideològica
és una qüestió de prioritats
de que la Generalitat
per exemple
no pagui
en fi
doncs una determinada quantitat
de diners
a l'Ajuntament
per serveis socials
l'alternativa és independència
és a dir
si nosaltres tinguéssim
poguéssim recaptar
tots els impostos
de Catalunya
i es quedessin a Catalunya
aquests problemes
no els tindríem
no tindríem la dependència
de l'Estat espanyol
podríem gestionar
nosaltres mateixos
els nostres diners
i podríem fer
tot el que volguéssim
i quan volguéssim
i com volguéssim
i ja està
això a petit nivell
a mi em sona una mica
a qui té diners
si no aporta
doncs natural
qui té diners
com a persona
si no aporta
l'aixenda pública
pot tenir més diners
a la butxaca
i viurem millor
de no deixar-nos
a les classes mitjanes
és un expoli
continu i constant
i això
s'ha de ser molt clar
és a dir
el que no té sentit
és tota la quantitat
d'infraestructures
que s'han creat
a l'Estat espanyol
que no serveixen
absolutament per res
i l'únic que fan
és frenar
l'únic que fan
és frenar
l'economia catalana
això està claríssim
el corredor del Mediterrani
sobat
el tenim el corredor del Mediterrani
fa anys
que això hauria d'haver estat construït
i no els hi ha donat
la gana
de fer-ho
els tecnòcrates
tecnòcrates
barra polítics
de l'Estat espanyol
i una altra cosa
introduir ara
que s'ha començat a introduir
en aquesta campanya
són els famosos lobbies
qui són aquests lobbies
es veu que hi ha lobbies
que pressionen
a determinada gent del govern
perquè es facin unes coses
en favor d'unes altres
doncs escolta
aquesta és la veritable
la veritable gent
que governa el país
els lobbies
que pressionen els polítics
i això ha de començar
a sortir una miqueta
jo crec que no és una raó
el que Catalunya
es faci independent
i deixi de portar
a la resta
de la solidaritat espanyola
jo crec que hem de ser
molt seriosos
a l'hora d'analitzar
els problemes
i buscar solucions
jo crec que per exemple
una de les coses
més clares
que s'han posat
damunt de la taula
en aquesta campanya electoral
és la superposició
de competències
la superposició
d'estructures
dintre de l'administració
pública
i estarem d'acord
aquí
sí que estarem d'acord
Ramon
que el paper
de les diputacions
actualment
és un paper
discutible
que segurament
ens estalviaríem
molts diners
traient aquesta estructura
a nivell de tot Espanya
les diputacions
tenien un sentit
al principi
de la democràcia
una vegada
creades les comunitats
autònomes
cada comunitat
cada govern
de comunitat autònoma
té sempre un delegat
del govern
també
que coincideix
en aquest cas
no amb les províncies
en el cas de Catalunya
sinó amb altra estructura
diferent
per tant
està garantida
les polítiques
arreu del territori
i jo crec que és una
de les coses
que ens hem de plantejar
seriosament
i això sí que em sembla
a mi
que són
anàlisis seriosos
i que són
polítiques serioses
escolti
plantegem-nos
si estem
duplicant
competències
i duplicant
estructures
que segurament
no és que estiguem
duplicant-les
sinó que les estem
triplicant
en alguns casos
plantegem-nos
aquest tipus
però mentrestant
des del punt de vista
local
estrictament local
clar
que ha de fer
un ajuntament
com el de Tarragona
o molts altres ajuntaments
que no reben els diners
sigui de l'estat
o sigui de la Generalitat
per fer tota una sèrie
de serveis
no podem fer res
al final
quan més baixes
en l'estructura administrativa
doncs més problemes
tenim
perquè menys marge
de maniobra
tenim
clar
no és el mateix marge
de maniobra
el d'un ajuntament
com el de Tarragona
que pot tenir
la Generalitat
a l'hora d'escollir
les despeses
o d'on produir
les retallades
i exactament igual
a l'Estat
i jo crec que el paper
el paper dels municipis
és un paper
que tampoc
ens estem plantejant
seriosament
jo crec que
els partits polítics
en general
els ajuntaments
som l'administració
més propera
al ciutadà
històricament
hem anat assumint
competències
que no ens toquen
aquest discurs
jo crec que el coneixem tots
però no acabem
i sense diners
però no acabem
de prendre
tampoc les decisions
i som l'administració
al final més pobra
i que més
però el Carles Casió
seria partidari
de renunciar
a algunes competències
que algun alcalde
o algun ajuntament
ho havia plantejat
públicament
segurament sí
és una cosa
que ens hauríem
de plantejar
Ramon
com ho veus tu
aquest tema
d'ajuntament
generalitat
diners
és diferent generalitat
cada institució
té una font d'ingressos
diferent
però com més puges
el marge de maniobra
jo crec que també puja
no està clar
això està claríssim
però per exemple
no és el mateix
que l'ajuntament
hagi d'escollir
en retallar
algunes coses
que hagi d'escollir
la Generalitat
o que hagi d'escollir
l'estat
una font principal
dels ingressos
de l'ajuntament
amb el tema
de la construcció
per exemple
s'hauria retallada
això és un drama
i llavors
el que no pot ser
què ha passat aquí
que s'han fet
tota una sèrie
de previsions
preveient
tota una sèrie
d'ingressos
que ara aquests ingressos
no existeixen
però les despeses
s'han creat
a vegades són despeses
humanes
llocs de treball
i això és molt
és molt fotut
perquè la marge
de maniobra
d'un ajuntament
és molt més limitat
que la Generalitat
amb això estic d'acord
i si la Generalitat
no paga
per exemple
el tema
dels serveis socials
o paga molt de retard
clar fins a quin punt
creus Ramon
que un ajuntament
ha de poder
en fi
doncs
continuar pagant
una part
que no és la seva
d'uns serveis
tan bàsics
com aquests
és un problema
i ens l'hem trobat
amb el tema
de residències d'avis
i tot això
és un problema
realment és un problema
al marge de maniobra
i li preguntava
a la tinent
d'alcalde Victoria Plegrini
és realment llastret
si no es cobra aviat
no hi haurà manera
de tirar endavant
alguns
jo crec que l'única manera
és pressionar
en aquest cas
la Generalitat
perquè pagui a temps
i perquè les administracions
en general
tinguin més diners
són partidaris
de pujar els impostos
augmentar la pressió fiscal
i no parlo només
a nivell local
parlo a nivell general
ho dic perquè aquest
és un tema també
d'un cert debat
en el rerefons
de la campanya
el Partit Popular
diu que és partidari
de baixar
els impostos
jo sí
soc partidari
però amb un matís
sempre cuidant
que hi hagi una progressivitat
evident
és a dir
que pagui més
qui més té
però sí que soc partidari
perquè escolta
aquí la decisió és
o baixes
la despesa
o incrementes
els ingressos
no hi ha altre
i jo
si he de decidir
entre una i altra
opto per incrementar
els ingressos
per poder mantenir
el nivell
sobretot de despesa social
és a dir
més impostos
però que pagui
que pagui més
qui més té
per mantenir els serveis
és a dir
bueno
sí clar
això està molt bé
que pagui més
qui més té
jo no soc partidari
de pujar els impostos
perquè sempre
els acaben pagant
doncs
els mateixos
en tot cas
el que
hem de tenir
cuidado
que això
no sigui així

per exemple
a nivell local
diem
pugem els impostos
pugem la
l'híbit
la taxa de la brossa
doncs bueno
escolta
aquí no podem distingir
si una família
té més o té menys
però sí que es pot crear
una bossa
una bossa comuna
per exemple
per aquelles famílies
que tinguin més problemes
que és el que s'està plantejant
el govern municipal
jo crec que d'aquesta manera
això és una altra qüestió
amorteixes una mica el cop
llavors
dóna la casualitat
que d'aquests
qui més tenen
doncs ja tenen
les seves societats
i les seves coses
per despistar
doncs
bueno
solvències
o coses d'aquestes
en tot cas
jo el que sí
penso és que
determinats serveis
dels quals estem gaudint ara
de manera gratuïta
doncs que a partir d'ara
no es gaudiran
de manera gratuïta
hi haurà
pot ser un pagament simbòlic
però haurà de ser així
d'aquesta manera
aquest tema havia sortit
fa dues o tres setmanes
en tertúlies diferents
i això
clar
s'havia impulsat
tota una sèrie de polítiques
en els darrers anys
a tot arreu
a favor de gratuïtat de serveis
i això tu creus Ramon
que s'ha acabat
la festa s'ha acabat
per dir-ho d'una manera
s'ha acabat la festa
per exemple
per posar un exemple
doncs
de col·lectiu en el Colm Amoc
la gent demana
advocat
d'altor d'ofici
i se li trobeix
un advocat d'altor d'ofici
i ja està
tota aquesta gestió
és totalment gratuïta
l'assumeix
en els col·legis d'advocats
reben alguns diners
per part de la Generalitat
però bueno
pràcticament
l'assumen els col·legis d'advocats
doncs pot ser arribar un moment
que per fer aquesta simple gestió
tu hauràs de pagar
encara que sigui
un euro
dos euros
o cinc euros
és a dir
hi haurà tota una sèrie de coses
que no dic que hagin de pagar
el preu total
ni molt menys
però hi haurà de dir
com haurem d'anar cap
un copagament
Tu Carles
estàs en aquesta línia
perquè per exemple
ella ara ha comentat un cas
però ara fa dues o tres setmanes
es parlava molt
i el Carles Castillo
que havia estat president
de l'empresa municipal
de transports
per exemple
de replantejar-se
i ho deia gent
sense inscripció política
en aquesta tertúlia
de dir
potser ens hem de replantejar
això
que tots els nens
vagin gratis
doncs a l'autobús
o que totes les persones grans
sigui quina sigui
la seva pensió
vagin gratis

segurament
ens ho hem de
Això en una època
de fa uns anys
de replantejar
una mica
però també garantint
això
que no pagui
qui no pot
pagar
és a dir
fer diferències
en funció de la renda
segurament
segurament sí
però jo vull posar l'èmfasi
en una altra cosa
que el Ramon apuntava
només
i és en el volum
de frau fiscal
que tenim
en el nostre país
jo crec que el nivell fiscal
és molt elevat
i penso que
aquí sí que tenim
molt de marge
de millora
perquè aquest frau fiscal
doncs
surti
i acabi repercutint
a les arques
de les administracions públiques
és molt
molt elevat
el frau fiscal
que hi ha
a Espanya
i efectivament
són sobretot
grans empreses
grans fortunes
que aconsegueixen
sortir-se dels controls
que Icenda
estableix
i jo crec que aquí sí que
ens hem de posar també
tots d'acord
i anar a una
i que qui
cometi
frau fiscal
doncs
la pagui
la acabi pagant
en forma de diners
i en forma
d'una altra cosa
en forma penal
i amb aquest volum
de frau fiscal
que hi ha
segurament
podríem
sufragar
si no
tota
una part molt important
dels problemes
de la crisi
i de les retallades
que s'estan fent
en alguns llocs
Ramon
alguna cosa
una altra cosa
molt clara
a veure
intervenció de sous
fiscalització de sous
i
posar
topes salarials
és a dir
el que no pot ser
és que per exemple
ens enterem
que determinats
directors de banc
sí senyor
per dir-ho clarament
el sou més elevat
hauria de ser
el del president
del govern
de l'estat
aquest hauria de ser
el límit
per mi
hem arribat al cap del carrer
la cosa per aquí
vull dir
aquesta persona
no hi ha altra persona
que tingui
una responsabilitat més gran
perdona Ramon
escolta
se l'ha de controlar
i si no
i si no
si aquest senyor
vol tenir aquest sou
doncs ara demanem-li
responsabilitats
per tot el que està passant
que això no ho hem fet
i demanem-li responsabilitats
i aquest senyor
ha d'acabar vivint
en un pis de protecció oficial
perquè s'ha de vendre
tota la seva fortuna
és que se la vengui
i ha viscut bé
molts anys
a punt d'acabar la tertúlia
no però abans
parlarem de l'Urdangarín o no?
ah sí?
què vols dir
de l'Urdangarín?
no és que
me faig una pregunta

clar bueno
la meva debilitat
que tinc per la monarquia
i és una cosa tradicional
en aquesta tertúlia
dimitirà com a duc de Palma
si és imputat
o no pot dimitir?
però dels ducs
i dels marquesos
i d'aquests títols
es dimiteix?
això és clar
és el que volia preguntar
aquesta seria la primera pregunta
però això ho hauríem de fer
amb un expert
que em sembla que ni el Carles Castelló
ni jo mateix
som gaires pers en aquesta qüestió
és un debat a treure
jo els hi volia re plantejar
és que ja s'acaba la tertúlia
però és una pregunta
que segurament
després d'un dia
com el deia
amb tantes pluges
segurament que es fan
milers de persones
milers de terragonins
i terragonines
què passa amb aquestes vies
que sempre s'inunden?
no?
i miro el Carles
però ja sé que no és el responsable
però cada vegada
a més hem tingut dos episodis
de pluges
en les últimes setmanes
i sempre s'inunda el mateix
davant de les empreses químiques
a la 340
el polígon francolí
és que no sabem fer carreteres?
no ho sé
però segurament
tu apuntes bé
que sigui la pròpia configuració
de la via
la que provoca això
és que són les mateixes
imatges de fa unes setmanes
que es tornen a repetir avui
té una mala solució
diguem-ne
té una solució
molt complicada
no és competència
de l'Ajuntament
ja ho sé
però alguna cosa
haurem de...
jo no hi entenc
però si és una cosa
que ja s'ha mirat
i té mala solució
doncs mira
quan plogui
doncs haurà de passar
ara
si és una cosa
que no s'ha arreglat
i es tenia que poder arreglar
doncs ho trobo flagrant
home el que passa
és que a més
des del punt de vista econòmic
estan
aquests efectes
per dir-ho d'alguna manera
estan en situacions
clau no?
del polígon Francolí
o davant de les empreses químiques
del polígon quívic
de la Canonja
si plouen
més de 100 metres cúbics
100 litres
100 litres
per metre quadrat
per metre quadrat
en 10 minuts
jo no sé si això
no vull fer res més
no?
la qüestió excepcional
doncs també
resignació
es pot preveure d'alguna manera
jo crec que no
senyors
acabem aquesta tertúlia
disculpem l'absència
d'Albert Vallbert
que jo l'havia anunciat
al principi de la tertúlia
per una qüestió de salut
que ens han avisat
que no ha pogut venir
no és res greu
però
és veritat que l'Albert Vallbert
no ha pogut venir
per aquesta qüestió
però sí que agraeixo molt
que el Ramon Maria Sanz
i el Carles Castell
hagin compartit
aquesta estona de tertúlia
senyors
moltes gràcies
han parlat una mica
de la seva feina
però sobretot
de política i d'economia
que és el que toca
que es millori també
i des d'aquí una millora
a l'Albert Vallbert
no el declararem en rebeldia
i segur que no
gràcies a tots
fins la propera
bon dia