Un minut i serà un quart d'una del migdia.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Com cada dilluns, amb l'Espai al carrer, amb la Fundació Casal, l'AMIC.
De fet, han d'arribar, els estem esperant que arribin,
però un dels convidats ja estava avui present als estudis,
que ha sigut més puntual.
Avui parlarem del projecte Correspondències Ciutadanes d'Europa,
un projecte sociocultural que s'ha fet amb la Fundació Casal, l'AMIC,
i també l'Associació Cultural Ariadna, de qui n'és representant,
i que avui ens acompanya l'artista tarragoní Nani Blasco.
Nani, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Bé.
Portàvem molts mesos treballant amb tot plegat?
Portem, des de l'origen de tot aquest projecte, quasi dos anys.
Però tot ha pres cos arrel de què ens van donar aquesta subvenció europea.
I vam iniciar el projecte propiament dit a partir de setembre de l'any 2010.
Des de llavors s'han anat fent les residències artístiques i socials
de cada una de les poblacions que participen en aquest projecte,
que són la ciutat de Rens, a la Bretanya Francesa,
la ciutat de Cluj-Napoca, a Transilvània, a Romania,
i Tarragon, als barris de Ponent, aquí a Catalunya.
Quina és la feina que heu fet, almenys des de l'associació Ariadna,
i tu mateix com a artista?
Bé, som tant la Fundació Casalamic com a Ariadna,
som partners d'aquests socis en tot aquest gran projecte europeu.
i a cada una de les ciutats es diferencia dos tipus de tasques.
La part artística, és a dir, tots els components que belluguen els artistes,
i la part social, que és la que feia el Casalamic,
que acollia aquests artistes i els contextualitzava en el territori.
També aprofitava aquesta tasca que, per exemple,
Casalamic ha fet als barris de Ponent,
i també identificava certes problemàtiques.
El projecte Correspondència Ciutadana en aquest any
ha treballat la qüestió de la immigració,
però pot treballar qualsevol altra temàtica social.
Llavors, ell identifica quins són els conflictes
o les situacions peculiars del barri de la zona de Ponent,
i són encara els artistes,
que nosaltres hem coordinat aquesta feina artística des de l'Iarna.
Per tant, van venir des de fora a Tarragona,
i m'imagino que vosaltres vau visitar també aquestes ciutats.
Exactament. El mateix que vam fer aquí,
nosaltres vam fer a Rens i a Cluix,
i com la temàtica m'hi hem dit, és la immigració.
Aquest intercanvi entre ciutats també reflexa una mica la temàtica,
que igual que tu pots fer la teva tasca,
com per exemple, faí vídeo,
i fas la teva feina entrevistant a persones que són immigrants,
tu també estàs fent immigrant quan et ballules,
i també estàs sentint, i això també ho transmets a la teva obra.
I crec que queda molt més autèntic també sensibilitzar-te,
també ets més sensible en els casos que et pots trobar.
I llavors aquest intercanvi entre ciutats
també pot anar amb la coherència del propi projecte.
I ara sí que ja ens acompanyen el cap de comunicació
de la Fundació Casalamic, el Javi Zaragoza.
Bon dia, Javi.
Bon dia, Josep.
I el president de la Fundació, el director, perdona.
El president és el Jordi.
El Jordi Navarro.
L'altre Jordi.
L'altre Jordi.
I el Jordi Collado, el director de la Fundació Casalamic.
Jordi, bon dia.
Bon dia, Jarep, Nani.
Ens estava explicant el Nani una miqueta
quina ha estat la seva feina dins de Totplegat,
un projecte que s'ha fet entre l'Associació Cultural de l'Ariadna
i també la Fundació Casalamic.
Posem una mica en context quan neix tot això,
vaja, i com s'ha treballat Totplegat.
Bueno, neix una mica quan la gent d'Ariadna
s'apropa a la Fundació a trobar-nos,
i ens planteja que té una proposta
que ha treballat amb l'Age de Tortú,
que és l'entitat francesa que té l'experiència del treball
i que ens planteja que té aquesta proposta,
que és una proposta socioartística,
que ells són artistes
i que, com ho veiem, treballar-ho plegats.
I la cosa aquesta, intentar barrejar,
nosaltres justament a què els hi plantegem
és que nosaltres som educadors, que no artistes,
i que és brutal poder compartir una experiència com aquesta
a l'hora de treballar plegats
i d'interconnectar la pròpia ciutat,
que és d'aquelles vegades que ens costa
des de sectors diferents anar a trobar coses conjuntes.
I un context també,
vam començar amb la història del llibre de partir.
Fem aquella primera prova
i aconseguim poder tirar aquest llibre,
que és la primera experiència,
que trobem que és una història brutal.
Això va ser potser els orígens d'aquesta proposta
i això ja és un segon projecte més gran i més consistent
amb tres pertinents i aquí estem.
Jo crec que ara tocaria explicar què és una correspondència,
perquè estem parlant institucionalment
i potser així sabrem el que fem per saber a què es pot aplicar.
Això, molt bé.
Llavors, una correspondència és treballar temàtiques socials
des del punt de vista de l'artista,
perquè a vegades si es tracta des de,
com poden fer alguns processos científics,
aquest contacte entre l'investigador,
entre un polític o qui sigui,
amb els immigrants
o amb els...
on existeixi el conflicte social,
xoca més que col·laborar.
Llavors l'artista el que proposa és
fer una obra conjuntament amb aquella persona del barri,
del barri o qualsevol cita.
Pensem que és especialment indicat treballar als barris,
primer per aquest concepte d'apropar-se
i també pensem que les ciutats d'Europa
o les ciutats creixen a cop de barri,
no creixen tot fent-se bonic,
com el centre i tal,
sinó exespendint per aquí.
Jo crec que on està la realitat social d'ara mateix
són els barris.
I quan...
Bé, crec que l'estructura dels barris de Ponent
és molt simptomàtica,
molt semblant a la que existeix a molts barris d'Europa.
Llavors s'apropa al ciutadà
i li demana fer una obra conjuntament.
Aquesta obra, si ho faig vídeo,
li dic, hòstia, fem un vídeo sobre la teva realitat social
d'un immigrant X
que em sembla que és simptomàtica
o que té alguna cosa a aportar a molta gent,
que és que altra gent es podria identificar en aquesta obra.
Llavors pactem aquesta obra
o la treballem conjuntament
i després decidim enviar-la a una tercera persona
que també deixin entre els dos.
Aquest és el concepte de correspondència,
treballar amb l'habitant
i també que es pugui enviar.
A vegades s'envia un personatge públic,
creiem que és una reivindicació social
i s'envia un polític, un mitjà de comunicació o el que sigui.
Però a vegades s'envia d'una manera molt íntima.
Vull que la meva família, el meu germà
o tal persona d'on sigui
vegi el que faig, el que pateixo o el que veig.
La correspondència té aquesta part vivencial,
que de vegades no som capaços d'anar a treballar.
Portem moltes anys treballant a nivell social o institucional,
com deia el Nani, temàtiques diferents,
on la interrelació és educador, investigador, investigadora,
amb el veí, amb la veïna,
i el plantejament de l'artista és
anem a produir cultura,
és a dir, els veïns passen de ser consumidors a productors,
anem a treballar temàtiques socials des del fet vivencial,
no expliquem què et succeeix en una entrevista,
en un test, en una relació que pugui durar,
sinó anem a reproduir artísticament
allò que et succeeix en el dia a dia.
I això permet que la relació sigui molt més estreta,
la part d'investigació li permet entrar molt més
en aquella cosa personal, en el tu a tu,
en el conèixer què està succeint.
al darrere del fet social,
que moltes vegades és impersonal,
és estadístic,
o no et permet entrar en qualitat,
sinó en quantitat.
La proposta de correspondències va ser això,
treballar des de la qualitat,
des de l'apropament, des de la persona,
què està succeint,
i sobretot el que és molt important
per nosaltres, que ens venim a més,
és que la lògica de la cultura canvia,
deixa de ser un fet de consum
per ser un fet de producció i d'investigació,
que permetrà als altres veïns
entendre què està succeint
i permetrà a la pròpia ciutat
veure què està passant d'una manera carinyosa,
d'una manera artística, d'una manera amorosa.
I d'aquí ens sortirà una exposició,
un documental,
i un llibre...
Un llibre...
I unes maletes pedagògiques,
que són unes maletes que ho tindran tota l'hora
per poder anar a presentar-ho als llocs petits.
En el fons són materials perquè després
puguem fer un debat.
Són algunes materialitzacions útils.
Si hi hagués alguna altra manera
que ens permetis anar després a col·legis,
a qualsevol post on es pugui projectar,
on es pugui ensenyar les fotos,
o el que sigui,
al fons el que es busca és aquest debat.
I ajudarà a entendre el projecte.
Sí, perquè veus que té moltes...
És molt abstracte.
Sí, és una mica abstracte,
això us anava a dir, no?
Sembla...
Per exemple, en exposició,
què hi podrem veure, en aquesta exposició?
Doncs les feines artístiques,
allò que deia, no?
Treballar conjuntament amb...
Els artistes de les tres ciutats.
De tota la ciutat, exacte.
Aquí, si...
Per exemple, hi havia un fotògraf romanès
que va fer una task...
Bueno, va anar a un bar a fer unes tapes
i va veure...
Ostres, aquests són uns hondurenys
que fan les tapes,
però no fan tapes d'Hondura,
sinó fan tot cuina d'aquí, no?
I, bueno, i fan el típic menú català,
i fan plats catalans,
i ell va veure en allò...
I que és evident,
un esforç d'integració,
si no haguessin fet el típic...
Bueno, típic o un bar hondureny,
i amb el que saben fer,
i ell han fet una altra cosa, no?
Doncs va fer una tasca de fotografies
en què expliquen aquesta relació
i com han aconseguit
també tenir una clientela
que és molt amicable, no?
Doncs veiem aquesta història
narrada en fotografies.
El Josep els coneix,
que és el Pedro allà a Torreforta.
Home, i tant.
I has fet alguna entrevista.
És veritat que van fer ja una entrevista,
tens raó,
quan van fer el programa especial.
Aquell programa al carrer.
Sí, és veritat.
És veritat, sí, sí.
Doncs aquell centre neuràlgic
de Torreforta surt retratat,
perquè...
Llavors, aquí precisament el planteges, no?
Quan, si vas allà a fer una etapa,
potser no t'entre dius,
hosti, aquest és un bar...
Què té de peculiar, no?
Doncs l'artista en aquest moment
ha sabut veure aquest altre vessant
que t'entendia un missatge d'integració, no?
I llavors això ens ajuda la resta
a veure, hosti, és veritat, no?
Doncs aquestes petites històries
és el que narrarem aquesta exposició.
I del que heu vist vosaltres
fora de Tarragona,
en aquestes altres dues ciutats,
què és el que us ha sorprès o el que...
Moltes coses, eh?
Com el que us quedaria, oi?
Home, hi ha hagut experiències molt fortes, no?
Jo el que he vist,
després de parlar molt
amb els altres companys d'artistes
i els sociòlegs i investigadors,
és que ja no arribes a fer un treball
sobre la immigració, no?
Que a vegades és un tema que s'assenyala.
És el conflicte
i també és molt...
Tu que ets dels mitjans de comunicació,
dius, hosti, aquí ja és la notícia, no?
Però en el fons estàs fent una tasca
i estàs parlant de la identitat,
de qui som, no?
Jo soc un català per qui he nascut,
per qui he vist, per qui menjo,
i llavors aquestes...
Totes aquestes propostes que et llancen,
en el fons el que volen és
preguntar-se sobre qui som.
I la veritat és que no som
molt diferents dels altres barris, no?
Coses fortes que hem viscut,
per exemple,
a Romania vam dir una situació
molt punyent,
que era la situació dels gitanos, no?
De fet, dels gitanos
no es podria considerar
pròpiament dit
que sigui sobre la immigració, no?
Serien immigrants
tant en quant han canviat de país,
però sobre els gitanos
no són ben bé.
Però sí que vam poder
viure i patir amb ells
el que és una discriminació
de cap avall,
en totes les lletres, no?
Hi havia uns gitanos
enmig de la ciutat
i es van fotre amb un campament
fora de la ciutat
i van viure aquella situació.
I sí que crec que és l'exemple
de com tota Europa reacciona
amb el que no li agrada, no?
I com posa els gitanos
o les persones que...
Oi, això no em queda llet
en la meva ciutat, pum,
i els deixa el posto més apartat.
Com aquí va passar a Tarragona,
a Camp Clar,
quan tot el assumpte
aquell de les Olimpiades,
no?
Van fotre els gitanos
a Camp Clar
i aquí els apartem, no?
I no creiem que siguin
les coses de fer així, no?
Allí a Romania
vam poder viure
i encara que no sigui pròpiament
un fet d'immigració,
però sí que creiem
que és com reaccionem
davant aquesta situació, no?
És la discriminació pura i dura
i també ens interroga
de, bueno,
per què actuem tots així, no?
I també vam fer
bastantes preguntes
de per què actueu així
amb els gitanos i tal, no?
La gent, bueno,
està bastant en contra,
però tampoc no han adubit
una roda de pes
de, hòstia, els gitanos
han fet aquesta barbaritat.
No, doncs vam viure això, no?
També el truc molt maco
va ser a França.
Per exemple, jo tenia la...
o tinc la...
també tenia la idea
de la immigració que aquí,
doncs, bueno,
que vegin de fora
i quan volia fer les preguntes
que volia fer aquí
però resulta que ja a França
fa 50, 60, 70 anys
que hi ha una immigració
bastant normalitzada, no?
I llavors quan li parlaves
bueno, tu que ets marroquí?
Bueno, no, jo soc francès
i nascut aquí,
mon pare nascut aquí,
mon àvia era marroquí.
I clar,
hi canvies el xip bastant, no?
I en aquest joc de paral·lelismes
és quan també pots avançar-te
el que pot passar aquí
d'aquí 20, 30, 40 anys, no?
Aquesta normalització.
Per exemple,
hi ha un equip de futbol
que està pràcticament fet
tot per marroquins
però que ja el van fundar
els avis d'aquesta gent, no?
Llavors,
com s'ha integrat
i com és també
un instrument d'integració
el fer d'un equip de futbol,
per exemple.
El plantejament és el model
de quines polítiques migratoris
s'utilitzen en cada país, no?
El model francès
que és centralista,
el francès és un,
no hi ha diferents francesos
i això ha generat
certa segregació
que es plantegem
en aquesta història,
que els nets
d'aquells primers immigrants
encara es mantenen, no?
Sí, sí.
La comunitat
la continuen mantenint
i com això
estem reproduint
certs models en aquí, no?
Que som un país no vell
en recepció d'immigrants
en l'actualitat,
que som un país
històricament
reedors d'immigració,
no podem remuntar
a l'època dels romans,
si volem,
que hem anat
passant pobles per aquí
i llavors
jo crec que
un dels plantejaments
que s'obta més
és com
a Europa
la construcció
de la ciutadania europea
només es farà
en tant que els immigrants
i les persones
rondem pels països, no?
Els estats
després de 20, 30 anys
d'intentar-ho
com a Unió Europea
no ho han aconseguit,
no hi ha una cultura europea
de ciutadà europeu
a estàndard,
sinó que
aquest plantejament
només es farà
quan les persones
anem
a altres països
i aportem
la nostra visió
del nostre país,
la nostra manera de fer
als altres
i això es vagi conjugant, no?
El model dels estats,
no d'aquest estat plurinacional
que es vol plantejar
en Europa,
no és més que una mentida
mentre les persones
no tinguem
la lliure circulació real
però no només
les que neixem,
les que tenim nacionalitat,
sinó aquelles que arriben
perquè també ens en porten
des de fora
i són capaços
de transmetre'n
i d'aportar
tot aquest plantejament.
Avui dia ningú es planteja
que la Felay,
fitxatge al Barça Estupendo,
meravellós,
el seu pare era marroquí
i ell és descendència marroquí
i és la Felay,
és un jugador de futbol
i no està plantejament,
però quan parles amb el Mamadú
que viu al barri,
aquell xic és immigrant,
llavors amb la qual cosa
es planteja la dicotomia de sempre,
que la immigració
és una qüestió de clare social,
que és una història
de riquesa o de pobresa
i en tant això
viuen o no hi viuen,
com a tal com a immigrants
als barris,
als Rens, als Blons,
a Ponent, a Tarragona,
a Cluj-Napoca,
al centre,
està construït pensant
que ells vegin els ciutadans
que no arriben,
que tenen dificultats
o que van en un model diferent
i això és important,
per això és important
que els posem
en el centre de la intervenció,
en el centre
d'aquesta producció artística
que l'únic que fa
és millorar aquesta autoestima,
sentir-se capaços
de generar cultura,
que les seves obres,
que les fotos del Pedro
es vegin a Rens
o que es vegin a Cluj-Napoca,
farà que aquesta ciutadania
es construeixi.
Construir,
suposo,
crear aquests productes,
això que demostrarem
en una exposició,
amb les maletes,
construir productes
perquè es vegi
i es pugui difondre
aquest missatge.
El subtítol del projecte
Correspondència Ciutadanes a Europa
és la immigració
com el cor de la construcció
d'Europa.
Vull dir,
que ho diu molt clar,
partim de la immigració
per construir.
Per tant,
un projecte com aquest
que posa un petit gra de sorra,
m'imagino,
a tot plegat,
això que parlàvem.
En realitat,
el pas 1 va ser
que hi hagués
algú a Rens
que pensés en la proposta,
el pas 2 va ser
que ens trobéssim aquí
i els artistes
poguéssim moure's,
el pas 3 serà
estat produir,
que els artistes
produeixin les obres,
el pas 4,
que és el més important,
és que generarà aquest debat
del que parlava abans el Dani.
Ara tocaran
les entitats veïnals,
ara tocaran
els espais oberts,
els centres cívics,
intentar generar debat
perquè hi hagi reflexió
en com construïm
les nostres vendes.
Si això ho haguéssim plantejat
aquí a Tarragona
fa 30, 40 anys,
el resultat podria ser
diferent,
però tindria moltes coses
en comú.
Els reportatges
que s'han fet a Barcelona
amb la immigració interna
del país
han passat el mateix.
Realment,
no és tan diferent
una de les històries
com les que estem plantejant
i això,
ens permet
estar davant
d'una oportunitat brutal.
És allò de fer
el conflicte d'oportunitat
que és el que plantegem
sempre.
El dia 31,
la passada setmana,
es va fer la roda de premsa
i a partir d'ara
hi ha tot un timing
de coses
que anireu fent.
Javi,
recorda'm una miqueta.
Comencem el dia 20 d'abril
que farem la inauguració
de l'exposició
amb el material
de resultats
dels artistes
i també tenim la sort
que venen
participants de RENs,
els de l'aix
de la Tortú,
l'equip
venen també
a donar suport
i farem la recepció
així una mica oficial
al bar del Teatre
del Metropol
i també col·labora
l'associació cultural
La Curiosa.
Vull dir que també
no ens volem
només limitar a nosaltres
sinó també volem
i el dia 23
de Sant Jordi
que esperem
que faci bon temps
i que hi hagi
circulació de molta gent
a la Rambla
també estarem
a l'estat de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
que també col·labora
l'Ajuntament de Tarragona
Diputació
de Tarragona
i
Secretaria de Joventut
la Direcció General
de Joventut
ara
també
hem buscat
també les aliances
i estarem
presentant el material
portarem
un fragment
de l'exposició
les maletes
aquestes pedagògiques
tindrem els llibres
que si algú
en vol comprar
també en podrà comprar
i podrà conèixer
més el projecte
Passem
Jo voldria destacar
una coseta així
de l'expressió
aquesta que farem
el dia de Sant Jordi
que crec que
precisament aquí
és un toque d'atenció
li hem girat el títol
i li hem posat
identitat d'immigració
precisament
per què et deia abans
el dia més nostrat
d'identitat catalana
Sant Jordi
anem a preguntar
qui és un català
i vam voler fer aquest joc
Qui viu i treballa a Catalunya
Bueno
llavors allà estarem tots
també hem quedat
amb diversos immigrants
que no han participat
en això
i farem una proposta oberta
aviam què diu la gent
Serà interessant
Serà interessant
Passem al dia
8 de maig
que fem la presentació
d'experiència
més documental
li hem volgut dir
perquè
parlarem
del projecte
i veurem el documental
on l'autor
és el Nani Blasco
que el tenim aquí
també
i ho farem dins
del Festival del Rec
que també hi hem estat
parlant
per fer la col·laboració
conjunta
i després també
hi haurà el testimoni
de la Maria Pallarès
que és l'antropòloga
i educadora
de la Fundació
que és l'AMIC
que també ha estat
fent un treball
d'investigació
aquí als barris de Ponent
que ho podrem parlar tots
i fer una mica així
de debat
l'últim dia
em sembla
del festival
si algú té ganes
esperem que sí
que vinguin
i que ho vegin
què més?
Passem
dia 9 de maig
és el dia europeu
i fem la inauguració
de l'exposició
al Centre Cívic
de Torreforta
també per celebrar el dia
i hi haurà
parlaments
i entitats
i tots els participants
esperem que també vinguin
el dia europeu
el dia designat
per la Unesco
com el dia d'Europa
el dia europeu
i és aquella cosa
quan les coses van bé
mai hi ha un dia
per aquella cosa
com a punt
i finalment
el 28 de març
no?
Sí
presentació del projecte
a la Fira Vida
la Fira d'Entitats
de Camp Clar
on nosaltres
com a Fundació
tindrem un estant
i volem
ensenyar aquest projecte
i explicar-lo
i fer una difusió
conjuntament amb Ariadna
Per tant
és tot el projecte
que s'ha treballat fins ara
i que encara té
aquest llarg recorregut
perquè ara es plasmarà
amb una exposició
amb un llibre
i amb aquest documental
que també es podrà veure
i amb aquestes maletes
pedagògiques
que es podrà veure
a diversos llocs
de la ciutat
ja ho ens ho ha explicat
ara al Javi
tot aquest timing
de coses
que queden d'ara
i fins al mes de maig
Molt bé
doncs moltes gràcies
per haver vingut
que vagi molt bé
i fins al proper dilluns
A vosaltres
Que vagi bé
És espaig