Fins demà!
Doctor Oliac, el director de Santa Tecla, de l'hospital que cada dimecres ens acompanya.
Doctor Oliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I aquesta setmana també ens acompanya la doctora Pili Roca, la cap del Servei d'Anestesiologia,
també de l'Hospital Santa Tecla. Doctora Roca, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui tractarem del dolor, dels tipus de dolors.
Hi ha molts dolors, més enllà del mal de cap, si em permet la broma, doctor Oliac.
Hi ha molts dolors i molts mals de cap, també.
Hi ha molts dolors.
Dolor agut, dolor crònic...
La classificació la pots fer de moltes maneres.
Dolor per la zona que està afectada,
pel tipus de les característiques del propi dolor,
què és el que provoca i desemboca en el dolor.
És a dir, que parlem de dolor, parlem d'una cosa molt oberta,
i el que potser avui intentaríem treballar més sobre el que,
o parlar més sobre el que parlem quan fem referència al dolor crònic,
i el que ja requereix, diguem-ne, una certa especialització en l'abordatge
d'aquests pacients que estan en aquesta situació de dolor crònic.
Un dolor que moltes vegades acaba sent, afectant tant a l'esfera personal i emocional
dels pacients que el pateixen, i psicològica,
vull dir que acaba donant afectacions professionals, psicològiques,
en l'esfera familiar, és a dir, que moltes vegades
acudeixen als centres especialitzats a pacients amb dolor
que realment estan en una situació molt desesperada.
Doncs anem a tractar aquestes qüestions.
Com dèiem, la doctora Roca la presentava com a cap del servit d'anestesiologia
de l'Hospital Santa Tecla.
Això, doctora Roca, vol dir que vostè és anestesista?
Sí.
I aleshores, què és una metgessa, una anestesista?
L'anestesista porta moltes coses, que és com anestesiar els malalts,
com diu la gent pel carrer, dormir-los, no?, que diuen vulgarment,
i després també tractem el que és des de la franja de preoperatoriament
com es valora el malalt, fins intraoperatoriament quan supera el malalt,
fins cuidem també el dolor postoperatori,
perquè tindre el confort del malalt des que entra en un quiròfan,
s'ha d'operar, es diagnostica, que s'ha d'operar, supera i es tracta posteriorment.
Però a part l'anestesiòleg també tracta el que és el tema dolor crònic i dolor agut,
que és el que fem nosaltres a la clínica del dolor.
Doncs vinga, anem a parlar de tipus de dolors,
perquè el doctor Lleguián s'ha posat en antecedents que hi ha molts dolors
i molt aguts i molt crítics en alguns casos, o crònics.
Sí, el dolor agut seria més aviat el que tractem
quan superen el malalt al postoperatori immediat.
O sigui, quan ja s'ha operat el malalt, a la unitat de reanimació,
quan es desperta, es posen una sèrie de perfusions contínuos
perquè el malalt no pateixi dolor durant l'ingrés a l'hospital.
També es tracta medicament els malalts que superen
les unitats de cirurgia ambulatòria,
que es tracten amb gelocatil, paracetamol, metamizol, antiinflamatoris al postoperatori
i després les intervencions més grosses es posen catèters a nivell de l'espai epidural,
com si fossin les parteres, però els deixes una perfusió
perquè el confort del malalt sigui el més bo possible
quan superen càncer de còlon o operacions molt més importants,
inclús la unitat de curats intensives els posen mòrfics endovenosos.
Això serien per dolors aguts?
Aguts. I després hi ha el tema del dolor crònic.
Que és segurament el que més ampliament podem tractar avui,
perquè és que, com deia el doctor Olià,
que és el que afecta, d'alguna manera, per la permanència en el temps, no?
Sí, sí. El dolor crònic és el que...
Abans que res, doctora, podem tenir dolor crònic
a pràcticament qualsevol lloc del cos?
Sí, sí, a qualsevol part del cos.
Podem tenir un problema de dolor que sigui crònic?
Sí. Es considera crònic a partir de 3 mesos de tenir un dolor
que no té cap motiu aparent que sigui la causa.
Per exemple, l'apendicitis seria agut,
però un cop solucionat el problema mèdic ja s'ha solucionat.
Però crònic és aquells dolors que no tenen cap funció
i és un dolor que persisteix en el temps més de 3 mesos.
I quants tipus d'aquests dolors crònics podem trobar?
El 90% de les unitats de dolor són dolors lumbars,
que és el que la majoria de gent té.
Llavors s'ha de mirar el tipus de tractament amb una sèrie de proves
i valorar la tècnica que hem de fer servir per tractar-lo.
El 90% es curen amb tractament mèdic,
però després hi ha tècniques específiques com infiltracions lumbars
que fem nosaltres a la Clínica del Dolor.
Després també, segons el tipus de... es fa radiofreqüència,
també hi ha un altre tipus de lumbar que es tracta amb radiofreqüència,
que també ho fem al nostre hospital amb l'ajuda dels traumatòlegs.
i després infiltracions específiques de...
Per exemple, si és un dolor facial, la neuralgia del trigèmin,
que és un dolor molt... l'encinant i molt important també s'infiltra.
Si és un... el braç també es poden fer plexes brachials,
que és dormir al braç, es poden fer tècniques...
És que hi ha moltes tècniques.
Però penseu una cosa, el dolor agut representa com una mena de mecanisme de defensa del propi organisme,
és a dir, és una alarma que el nostre propi organisme ens dona que hi ha alguna cosa que funciona malament.
I per tant, diguem-ne que el dolor agut te demana una atenció immediata, urgent, etc.
El dolor crònic, moltes vegades això es perverteix.
I ja no és que t'estigui donant l'alarma d'una lesió,
sinó que moltes vegades t'està despistant sobre alguna cosa que t'ha passat o que et passa.
I per tant, diguem-ne que les intensitats de les actuacions i les maneres d'actuar canvien absolutament.
El dolor agut, com m'explicava perfectament la doctora Roca,
si operes amb una persona, per tant, li has fet un tall en una zona de l'organisme,
doncs l'organisme ha de dir, escolta, que m'estan fent una lesió als meus teixits,
per tant, faci alguna cosa per parar-ho o per reconduir-ho.
En canvi, el dolor crònic, moltes vegades, és un dolor que s'ha originat temps enrere per alguna raó,
o que ha motivat que hi hagi aquest dolor,
però que després es perpetua i que moltes vegades no hi veus una cosa de dir,
escolta, és que està passant això, per tant, si actues directament sobre això,
s'ha acabat el problema.
Entres en un espai de l'organisme en el qual et perds una mica
de saber exactament què és el que està passant i què és el que està motivant aquest dolor.
Altres vegades no és tan així, sinó que altres vegades hi ha clarament una alteració
o una afectació o una compressió nerviosa que es perdura durant el temps i cada això,
però diguem-ne que entres en una esfera que és molt, molt diversa
i en la qual el que predomina quan és el dolor agut,
que és un signe d'alarma i de defensa,
quan entres en el dolor crònic moltes vegades això et queda diluït
i, per tant, no saps on està produint-se el dany tisolar
pel qual l'organisme està queixant-se.
I deia, doctora Roca, que la immensa majoria d'aquests dolors crònics són lumbars?
Sí, en les químiques de dolors el 90% són consultes o derivacions per dolor d'esquena.
Ho atribueix alguna raó en concret?
No, no.
Potser perquè és la part del cos més sensible a tenir problemes aquests crònics?
No, per ètnies discals, que llavors s'han de fer tècniques específiques a la zona lumbar
per tractar-los, però que hi ha tractaments mèdics que...
Per exemple, quins són aquests tractaments en zones lumbars, per dolors lumbars?
Per dolors lumbars.
El tractament mèdic es poden fer servir des d'antiinflamatoris,
ben ajustats a tractaments ben posats amb analgèsics.
Un cop aquests tractaments ja no funcionen,
es van donant uns fàrmacs que es diuen coadjuvants,
que són fàrmacs pel dolor del nervi,
perquè ens entenguem que solen ser antiepilèptics,
que no tenen res a veure amb l'epilèpsia,
que es tracten amb antiepilèptics.
Després també es donen mòrfics,
perquè la majoria de gent que ve a les clínicas de dolor
són ja dolors molt intensos,
que ni el metge de capsaia ni el traumatòleg ha pogut tractar.
Llavors són tractaments més específics nostres amb morfina,
perquè la gent no entengui que no és morfina,
són diferents mòrfics que es fan servir,
que a dosis adequades es fan pels malalts que tenen dolor d'esquena
i dolors importants.
I aleshores estem parlant de tractaments també permanents, crònics,
que es mantenen?
Sí, és el mateix, és com...
Si el dolor és crònic, el tractament també?
Tractament crònic, sí.
Sí, sí.
Llavors la gent els explica,
jo sempre els he dit, fa la comparació amb els diabètics.
Usted pensi que en lloc de tenir un sucre a la sang té dolor,
llavors el tractament l'ha de portar durant molt de temps.
Després anem fent controls,
perquè a vegades si no tenen tanta intensitat del dolor
podem anar reduint medicacions.
I hi ha algun moment en què es determina
que hi ha un pacient perdut alguna manera
i aquell dolor ja és crònic?
A partir d'un moment determinat?
Sí, quan hi ha més de tres mesos de dolor
ja es considera crònic.
Abans era els sis mesos,
ara ja amb tres mesos ja consideren que és un dolor crònic.
I segurament aquest pacient haurà passat pel seu metge de capçalera?
Primer per la capçalera,
l'ha derivat especialistes,
els envien a rehabilitació,
després passen pel traumatòleg,
després...
Sempre que arriben a clínica de dolors,
ja quan són dolors de molt difícil control
que ja han d'arribar a nosaltres
perquè a nosaltres li fem tècniques específiques
per tractar el dolor o amb tractament mèdic.
I hi ha algun dolor de tots aquests que dèiem,
d'aquest bloc de lumbar
que sigui especialment...
no sé si anava a dir desagradable,
d'aquells que el pacient realment pateix?
Les cèrnies discals.
Les cèrnies discals són molt agraïdes
perquè els hi fan les infiltracions epidurals
amb corticoides
i el 90% milloren.
Llavors, aquests sí que no necessiten més tractaments.
se'ls fa tres tandes d'infiltracions epidurals
amb un interval de 7 a 10 dies,
se'ls hi posa el corticoide i milloren molt
i segueixen tenint l'herni discal
però no tenen dolor
perquè desinflamem la zona del nervi
i el malalt està molt content.
I per contra, els que el pacient pateix...
ja quan es valora si realment se'l pot tractar quirúrgicament
que llavors tornem a derivar el traumatòleg d'esquena
i si no, nosaltres li donem tractaments més forts
com mòrfics o altres coses.
I aquests tractaments més forts
tenen alguna conseqüència,
alguna contraindicació pel pacient?
Home, ja mirem que no.
No, habitualment,
encara que siguin mòrfics,
la gent pensa que s'està morint.
No, però no és cert,
perquè la gent té la idea que mòrfics
associat a mort
i no, hi ha gent jove que els porta
i els pots tenir en forma de pegats a la pell,
en forma de via oral
i ara últimament han sortit dos mòrfics nous al mercat
que funcionen molt bé pel dolor d'esquena
i cap a les cames
i també actuen a nivell de la depressió.
Aleshores, a banda del dolor lumbar,
que ja ha dit que és la immensa majoria,
quins altres tipus de dolors
poden arribar?
Hi ha la fibromialgia
i l'astènia crònica,
hi ha la neuràlgia del trigèmin,
hi ha moltes neuràlgies de nervis de les cames,
lesions dels diabetis
que tenen dolors neuropàtics
que es diuen que són formiguetes
a les mans i als peus,
hi ha molts tipus.
El dolor oncològic.
El dolor oncològic també el tractem nosaltres
i el dolor oncològic va oscilant molt
perquè amb els tractaments de radioteràpia
si tenen metàstasi sòcia,
a vegades desapareixen.
Llavors, anem jugant una miqueta
amb els tractaments de quimioteràpia,
radioteràpia,
més el tractament que fem nosaltres.
És a dir, que un pacient, per exemple,
amb algun tumor,
combina aquests...
Sí, nosaltres anem combinant
i anem ajustant la medicació
en funció del que necessita.
I també a vegades hem posat bombes a l'esquena,
o sigui, bombes vol dir una perfusió contínua
d'anestèsic local
perquè no tinguin dolor
a la zona de tumoració,
inclús tractament de temps
amb perfusions.
I en aquestes altres patologies
que comentava,
com la fibromialgia i d'altres,
aquí que el pacient o la pacient que...
És que es valora cada malalt.
És que cada cas és diferent.
Cada cas hi ha gent
que intolera una sèrie de medicaments
i has d'anar buscant el que millor li vagi,
però es considera un èxit
quan disminuïs, per exemple,
l'EVA,
és l'escala que fem servir nosaltres
per valorar el dolor,
que és de 0 a 10,
el 10 és el màxim dolor.
Si baixes d'un 10 a un 6,
per nosaltres ja és un èxit.
És necessari que estiguin
a EVA's de 0,
o sigui,
ausència de dolor,
perquè això és una mica difícil.
És a dir,
un 6...
Un 6,
un 5,
ja consideraríem un èxit
del tractament.
Clar,
perquè s'hauria reduït un 5...
perquè la gent
ens en tingui gairebé la meitat,
per dir-ho d'alguna manera,
del nivell de dolor,
no?
Sí.
En una escala de 0 a 10.
I a part això afecta molt,
com deia el doctor Oliac,
la vida personal
i t'expliquen problemes
inclús que han arribat
a la separació
per problemes del dolor,
entren en una depressió,
no surten al carrer
i entren en un cercle viciós
que és una mica complicat.
Per això ajudem
amb altres fàrmacs
perquè no estiguin
tan deprimits.
Perquè el tema...
Té aquí un component
psicològic importantíssim.
Sí, perquè...
Quan una persona veu
que no hi ha manera...
No pot fer les coses
que habitualment feia,
no pot portar una vida normal,
no pot...
Per exemple,
el que és escombrar,
ara hi ha gent que t'explica
que no poden ni escombrar
ni fer el llit
i llavors
entren en una depressió
i encara...
I la depressió també
s'associa a dolor,
o sigui que és un cercle viciós
que és una mica complexada.
I llavors
també va molt bé
tenir un psicòleg
o un psiquiatre
que els tracti
i parli amb ells
i els digui que...
Sí, una de les característiques
del tractament del dolor
en aquestes clíniques del dolor
és que s'ha d'ajustar
i s'ha de fer molt
a la mida de cadascú.
Així com hi ha tractaments
d'altres patologies
que estan superestandaritzats
que dius
escolta, s'ha de donar això
antibiòtic, més no sé què...
En el cas del tractament del dolor
l'abordatge
s'ha de fer d'una manera
molt individualitzada
i a més a més
utilitzant
tota una sèrie
de medicaments
que no solament
van directament pel dolor
sinó que van
per moltes altres coses
com els antiinflamatoris
com en aquest cas
els antidepressius
que, diguem-ne,
que col·laboren.
Però l'abordatge
individualment
per cada persona
s'ha de fer
un disseny específic
de l'abordatge del dolor.
Sí, perquè a més
estem parlant
quan parlem de dolor crònic
pràcticament
en tots els casos
dels que m'ha dit
doctora Roca
estem parlant
un dolor ja per tota la vida
és a dir, una qüestió...
No, a vegades no
perquè per exemple
les hərnies discals
no sé
les hərnies discals
si supera
si supera
es cura
però si els fas
una bona escola
de columna
els expliques
les determinades postures
que han de fer
i el que han d'evitar
llavors la majoria
encara que tingui
l'hàrnia discal
després a vegades
no té dolor.
I ara va dir
que amb l'excepció
de l'hàrnia discal
perquè ens havia explicat
però entenia
de les seves explicacions
anteriors
que la resta...
La resta sí
són tractaments
de la vida.
És a dir,
que al pacient
se li ha de dir
que haurà de conviure
durant tota la vida
amb una determinada
medicació
o amb un determinat
tractament
per pal·liar
al màxim
el tema del dolor.
Per tant aquí
hi ha un component
clar, el que dèiem
psicològic
d'ajudar
a la teva persona.
Clar, hi ha gent
que ja et ve
que porta dos anys
amb dolor
que ha provat
tot tipus de tractaments
llavors s'ha d'anar a buscar
el que millor
li veia a cada persona.
S'han d'individualitzar
a tothom.
I dolors en extremitats?
Braços i cames?
Sí, sí, sí, que n'hi ha.
També n'hi ha?
Sí.
Però són molt poc corrents o...?
Home, són menys corrents.
Habitualment són fractures
hi ha fractures
que fan el SUDEC
que es diu.
El SUDEC?
SUDEC
és una distrofia
simpàtica
que és una idea
complicada d'explicar
que el SISU a la mà
i tenen un dolor neuropàtic
que és crisis de dolor
molt fortes
llavors això
es poden fer bloquejos
regionals
de la zona
tractaments
amb bloquejos
a nivell del coi
que agafen tot el braç
a les cames
també es pot fer
hi ha postoperats d'hèrnies
que també els fa mal
a la zona inguinal
el nervi ilioinguinal
llavors això s'infiltra
es porten uns pegats
d'anestèsic local
a la zona
o sigui
és que hi ha molts tractaments
una mica complicats
d'explicar-ho
en tan poc temps
i a més entenc
de les seves paroles
que hi ha molts tractaments
molts tractaments
i que s'està innovant molt
en els últims temps
molt, molt, molt
la veritat és que aquest any
han sortit
dos nous fàrmacs
al mercat
per tractar el dolor
que abans teníem menys
ara tenim bastanta varietat
és a dir
seria un àmbit
en evolució
i fem estudis
i ens reunim
fem reunions
nosaltres tenim
la societat tarragonina
de dolor
aquí a Tarragona
al col·legi de metges
ens reunim
i anem fent
cursos
per formar la gent
a les capçaleres
sobretot
perquè vegin les indicacions
per derivar-nos
a les clíniques del dolor
i donem classes
a rehabilitadors
a traumas
i ens explicant
les noves innovacions
de tractaments
perquè també
sapien que hi ha més tractaments
perquè cada vegada
tolerem menys
el dolor
en general
com a societat
jo crec que sí
cada vegada
i que qualsevol cosa
ja ens queixem
ja sé que no estem parlant
d'aquests casos
d'aquestes patologies
no perquè hi ha gent
que sí
pobra gent
ho passa molt malament
però segurament
cada cop tolerem
menys el dolor
i per tant
busquem desesperadament
els tractaments
necessaris
per combatre'l
sí
a vegades tolerem menys
és un tema social
sí
clar
la gent ho coneix més
sap que ja
no pot entendre
de què tal
i tenim el problema
que no tenim
aquella màquina
meravellosa
que és
allò del dolorímetre
no tenim un
i per tant
hi ha una base cultural
que
que fa que la gent
respongui
les societats
responen
d'una manera diferent
davant del mateix
tipus de dolor
i això
sempre aquest component
sempre és
i probablement
sí que la nostra
societat està menys preparada
també pel patiment del dolor
com per altres tipus
de patiments
i hi ha molta gent
és a dir
a la clínica del dolor
tracten realment
molta gent
noten una evolució
cada cop a més
sí
d'aquest tipus
sí que n'hi ha
molta gent
sí
visitem per setmana
a vegades
40 malalts
en una setmana
i de tractaments
fem de 3
a 4 infiltracions
cada dia
parlem d'una
afectació
que pot arribar
a la població adulta
de quasi el 17%
els dolors crònics
no tots fan cap
en una clínica de dolor
però vull dir que
estem parlant
de percentatges
d'afectació
bastant importants
en una població adulta
en aquests dolors
més generalitzats
que comentava
els dolors lumbars
hi ha
algun tipus
de consell
de prevenció
és a dir
aquests dolors
els podem prevenir?
prevenir?
home sí
els podem evitar
clar
perquè hi ha gent
sobretot
gent que treballa
aixecant pes
que ho fa
de manera incorrecta
que haurien de doblegar
els genolls
i aixecar el pes
d'una altra manera
o posar-se en una faixa
que es subjecti l'esquena
mentre estan fent
un esforç físic
sí
s'hauria de
però clar
s'hauria d'explicar
molt bé a la gent
el que ha de fer
i això és una mica
complicat
clar perquè qui ho fa
i en quin moment
i sobretot
en determinades persones
perquè no t'adones
si fas males postures
o fas determinades esforços
que s'haurien de fer correctament
i això la gent
ho fa malament
clar
quan ets jove
no passa res
però a vegades
amb els anys
ja
es va deteriorant l'esquena
i va sortint
tots els problemes
perquè aquí estem parlant
clar
ara que deia això
de l'edat
clar estem parlant
de persones que ja
segurament no
a partir d'una edat
que és quan
poden tenir més problemes
o també tracten
molta gent jove
no no
jo tinc gent molt jove
gent molt jove
i això per què?
perquè tenen etniers discals
i hi ha gent jove
que té la morfologia
a l'esquena
a vegades tenen
desviacions de l'esquena
però hi ha gent molt jove
que es tracta
a la quínica del dolor
però jo tinc gent
de 20 anys
i la més joveneta
que ara porto
és una nena
de 14
Déu-n'hi-do
tinc una franja
de 14 fins a 90
més o menys
i amb una nena
de 14 anys
no aquesta és una tumoració
osea
que li afecta el nervi
llavors aquesta és
una mica especial
però que
sí sí
es porta des dels 14
fins als 90
per cert
que parlen de totes aquestes qüestions
ara fa uns dies
va haver-hi aquí un congrés
no?
sí
vam fer el congrés
català
de la societat catalana
d'anestesiologia
reanimació i terapèutica del dolor
es van parlar
dels nous fàrmacs
en dolor
i es va fer una reunió
que van vindre
de tota Catalunya
unes 400
400 anestesiòlegs
sí
es va fer aquí
al Palau de Congressos
i a quina conclusió
o conclusions van arribar?
avui es va parlar
de molts temes
com es fa
la reanimació
cardiopulmonar
es va parlar
de les noves tècniques
de macografia
anestesiologia
aplicada a l'anestèsia
es va parlar
dels politraumàtics
el maneig del politraumàtic
les transfusions
i de dolor
és que es van tractar molt
les taules rodones
la veritat
va ser bastant
éxitos
però des del punt de vista
estrictament d'això
del dolor
del dolor
doncs això
vam parlar
dels nous fàrmacs
que funcionen molt bé
perquè ja s'han fet estudis
a nivell nacional
i es van presentar
aquests estudis
perquè nosaltres
encara que treballem
també fem estudis
a nivell nacional
per a que els fàrmacs
funcionin bé o no
i mirem
una sèrie de coses
demanem sempre permís
als malalts
per fer-los
i a nivell nacional
i europeus
estan fent estudis
de dolor
per veure
quins tractaments
funcionen millor
llavors hem vist
que aquests nous tractaments
funcionen molt bé
arribarà un moment doctora
en què ja obtindrem
tractaments
aquests miraculosos
que acabaran
amb el dolor
i que dolors
que ara considerem crònics
deixaran de ser-ho crònics
no ho sé
espero que sí
però jo crec que és
una mica complicat
una mica complicat
perquè cada malalt
és un món
i hi ha molts factors
que influencien el dolor
no tenen algun tipus
de dolor
que hagi augmentat
en els darrers anys
en els darrers temps
per les circumstàncies
de la vida
que portem
en aquests moments
o no?
jo el que tracto
últimament bastant
són les contractures
cervicals
i les del trapezi
que també les vaig infiltrant
i avui he fet
aquest matí
també una infiltració
de la zona cervical
sí
per estrès
he vist que
venen molts
molta gent
amb molt d'estrès
i llavors els he d'infiltrar
la musculatura del trapezi
perquè fan contractures
i això sí
provoca un dolor
molt important
a la zona del coll
perquè un problema
a les cervicals
es pot convertir
en un dolor crònic
sí
tant hernies discals
com per exemple
contractures del trapezi
que és el que estem tractant
jo són contractures del trapezi
el múscul
que subjecta
el cap
al coll
es posa dur
llavors això
fa un dolor
que se va
des del cap
fins a tots els ombros
i fins a les braços
és a dir
aquests problemes d'estrès
que tenim
la immensa majoria
actualment
molta gent
això pot acabar
pot desembocar
en un dolor crònic
sí
i es tracta
amb infiltracions
o amb tractament mèdic
o en rehabilitació
doctor
que acabarem
com cada dia
com cada programa
aconsellant a la gent
que porti la millor vida possible
sí
en aquest cas
també que s'estressi
el menys possible
i evitar
postures
o gestos
incorrectes
quan parlem
d'allò de
parlem de la columna
parlem d'això
de cuidar
la nostra columna
que ens ha d'aguantar
el cos
durant tota la vida
i el missatge
una mica
és que
trencar la desesperança
en què moltes vegades
la gent cau
la gent que té dolor crònic
cau
en el sentit
que això
que ja tenim
centres especialitats
i professionals
especialitzats
en l'abordatge
del dolor crònic
i que per tant
demanar ajuda
perquè a vegades
també s'ha tingut
moltes vegades
la percepció
que això del dolor
al final
has de conviure amb ell
i penso que també
sí que és així
però que has d'ajudar
i que hi ha
moltes
solucions
per intentar
alleugerir aquest dolor
i això
és a dir
que la gent
demani ajut
dels professionals
que els poden millorar
molt la seva qualitat de vida
avui hem tractat
tots del dolor
en aquest espai de salut
amb la xarxa de Santa Tecla
doctora Pili Roca
cap del servei
d'anestesiologia
de l'hospital
moltes gràcies
i bona feina
i el doctor Javi Olac
el director de l'hospital
que el retrobarem
el proper dimecres
en aquest espai
moltes gràcies
bon dia
que vagi bé
bon dia
gràcies