Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
És dimecres i, per tant, com cada dimecres,
a la sintonia de Tarragona Ràdio tenim l'un quart de català
amb l'Enric Garriga, el programa número 364.
Ja l'edició d'aquest dimecres, dia 18,
en la dotzena temporada, amb l'Enric Garriga.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Déu-n'hi-do, eh?
Hi ha 364 programes.
Sí, i...
I va ser que veu 365.
Sí, i abans de final de temporada ja passarem dels 370.
Imagina't.
Però el més interessant serà que la pròxima temporada,
cas que es faci, que serà la 13,
i no volem que això sigui un mal auguri,
passarem dels 400.
Ah, i això ja serà una efemèride considerable, eh?
Sí.
Com cada dia comencem un quart de català amb música,
a veure què ens proposa avui l'Enric Garriga.
Quan sorg la luna,
comencem un quart de català amb música,
a veure què ens proposa avui l'Enric Garriga.
Comencem un quart de català amb música,
comencem un quart de català amb música,
a veure què ens proposa avui l'Enric Garriga.
Comencem un quart de català amb música,
que ens proposa avui l'Enric Garriga.
Comencem un quart de català amb música,
comència,
comencem un quart de català amb música,
comencem un quart de català amb música,
a veure què ens proposa avui l'Enric Garriga.
Com un vinyol de pruna
Quan surt la lluna
El meu cor s'enterra
Balluga i s'esquerra
I germina la lluna
Música d'una música, a més a més, està de plena actualitat, Enric, aquesta setmana a Tarragona.
Sí, per això, era de calais que avui havien de posar això.
Havien de posar el porrió perquè, a més, ahir vull veure per tots els mitjans i encara també avui surt pels mitjans.
El cicle de fil directe AM, que programen des de l'Auditori Caixa Tarragona, ara englobat en el mar de Catalunya Caixa, però encara l'Auditori encara es diu de Caixa Tarragona.
És un cicle que comença aquest divendres, en què...
Què he de dir? El cicle que no s'hagi dit.
Però el que, doncs, com que ja s'ha dit tot, no ho explico.
El concert és a les 9, val 6 euros l'entrada, però és un concert en el qual el públic pot participar preguntant coses a l'artista, demanant cançons o demanant explicacions, etc., etc.
i la idea ja és aquesta, que siguin uns concerts una mica, en el que en diríem, interactius, en què el públic pugui intervenir.
De fet, es planteja en diferents formats per aquest cicle, depèn de l'artista, si vol que pot ser que el públic intervingui en qualsevol moment del concert o que es faci en versió...
Primer fem el concert, després al final col·loqui, parlem i preguntem.
Cadascú deseja una mica el format.
Sí, pel que sembla, el Pau Riba opta pel primer format, que és més gamberro i amb ella li agrada, vinga, fem xou i armem-la.
Ell ja ho deia, a les rades, que preguntin, que preguntin, que m'interrompin, que demanin coses.
I, bé, les cançons que posarem avui són del disc, del fins ara últim disc publicat pel Pau Riba, que és el Virus Likes,
en el qual col·laboren una sèrie d'artistes com ara l'Ivan del Simoni Telefunken, els Mortivers i una sèrie de gent així que...
també els Mu, diguem.
Té al Pau Riba una sèrie de bandes paral·leles per a diferents espectacles, com són els Mil Simonis, com són els Mortivers i com són els Mu.
I, doncs, en aquest disc hi ha participació de tots, barrejats de moltes maneres.
i fins i tot una cançó com aquesta, que és la Dan Sardana, que és una espècie de...
és una sardana modernitzada en què ja hem sentit alguns jocs de percussió corporal dels Mortimers
i que, a més a més, avui comença amb toc de sardana però acaba convertint-se en una sardana arrapaixada
i aquestes coses que li agraden al Pau Riba últimament.
Aquest és el primer disc, jo me'n recordo que a l'estiu, abans que sortís el disc, me'l vaig trobar,
que va venir a actuar aquí amb el Cultura de Carrer, a la Passa al Sardassos, i vam estar parlant i tal,
i em deia, estic content perquè per primera vegada estic fent un disc que ho faig tot jo sol,
vull dir, sense cap productor, sense cap discogràfic que m'apreti.
Faig com m'adon la gana, amb tots els meus músics i les meves bandes amigues
i amb 40 anys de carrera és la primera vegada que ho puc fer, estic molt content.
Home, ja fa molt això per Pau Riba, no?
Exacte, vull dir, és el seu terenar i com que nosaltres som fans de Pau Riba, doncs estem contents
i aquí teniu aquesta dança d'Ana.
Doncs la música de Pau Riba que ens acompanyarà avui a un quart de català
i avui comencem parlant de noves tecnologies de xarxes socials del Facebook
del Voluntariat per la Llengua de Tarragona, Enric.
Doncs sí, com és necessari, avui dia has d'estar a l'última,
vivint la cosa del món 2.0, ja no dic jo al web, ja dic la vida 2.0,
la vida ja és 2.0 i des dels centres de numeralització lingüística
ens anem posant les piles i ens anem posant el dia tant com podem.
Fa poc ja vaig dir que ja havíem estrenat el bloc d'un quart de català,
doncs aquesta setmana hem estrenat el Facebook del Voluntariat per la Llengua
del Centre de Tarragona, ara ja hi ha uns quants centres de numeralització lingüística
de Catalunya que ja van tenir el seu Facebook, lògicament tothom se'n pot fer amic,
atenció, però l'hem obert no com a perfil personal sinó com una pàgina.
Com una pàgina.
És una pàgina de Facebook i per tant des del centre, el tècnic de voluntariat
que porta el Facebook ja ha enviat invitacions a tota la llista de correu electrònic
i de totes les parelles lingüístiques que tenim i ja s'han apuntat.
I doncs bé, aquí el Facebook ja el tenim aquí en pantalla a l'ordinador
i ja hi tenim uns quants àlbums de fotos de diferents sortides que s'han fet
i una sèrie de cosetes i avui ho acabarem de posar en marxa.
En marxa, avui farem una cosa multimèdia total perquè d'aquí a poquet farem el sorteig,
com vam anunciar la setmana passada, farem el sorteig de les entrades,
dels sortejos primaverals per a les parelles lingüístiques
que sortegem tres entrades dobles per anar a tres espectacles del Teatre Metropol.
Després ja donarem una mica més de detalls, però això és el que sortegem avui.
Doncs bé, farem el sorteig aquí durant un quart de català
i abans que s'acabi el programa ja podrem veure-ho al Facebook,
ho tindrem allí penjat, m'ho comunicaran per SMS,
ho veurem al Facebook i ja podrem dir des d'aquí també abans de sortir d'aquí
senyores i senyors, amics del Facebook ja podeu veure al Facebook
i sou els guanyadors i s'ho diran allà.
Quan fem el sorteig ja donarem una mica més de detalls,
però la cosa aquesta del Facebook ja estem posant-se al dia,
però a primera fila.
A primera fila.
Ja volem anar al davant.
El Facebook del Voluntariat per la Llengua de Tarragona,
si el poseu a dins del Facebook ja el trobareu directament,
podeu posar a m'agrada, ja que és una pàgina
i per tant rebreu tota la informació del Voluntariat per la Llengua.
Sí, i la cosa és dins del Facebook
que simplement posar Voluntariat per la Llengua de Tarragona.
Així de fàcil, eh?
Ja ho sabeu, el Facebook es modernitza també
al Centre de Normalització Lingüística
i als Voluntariats per la Llengua de Tarragona.
Avui parlem també que ja s'han publicat, Enric,
les primeres conclusions del segon congrés convit,
d'aquesta segona edició del congrés.
Ja sabem, coneixem, vaja, aquestes primeres conclusions.
Sí, això, el congrés va ser el 24 i 25 de març,
i ara, divendres passat,
rebíem el missatge a tots els que vam estar,
i tots els que ens hi vam inscriure,
doncs vam rebre divendres ja un missatge
des de l'organització del congrés dient
ja tenim penjades les conclusions al nostre web.
pel web del convit és, molt senzill,
3b.congresconvit.cat
i amb el menú principal que hi ha a l'esquerra
doncs hi ha una cosa que és conclusions,
que fins fa pocs dies deia,
fins després del congrés no estarà,
ara ja està, ja està penjat a les conclusions.
Diré dues coses prèvies.
Hi ha, primer, un resum, un extract de les conclusions,
que és el que ara llegirem una miqueta,
que en vuit punts,
i després a sota mateix hi ha el text complet
de la intervenció íntegra que va fer Jordi de Bufarull,
que és el responsable de l'àrea de llengua catalana
del servei lingüístic de la Universitat de Tarragona,
Rubiré Virgili,
i allí hi ha tot el text.
Quan dic que és la intervenció íntegra de Jordi de Bufarull,
no vull dir que les fes ells sols les conclusions,
ell va ser el portaveu...
El portaveu era tot plegat, eh?
Sí, va ser el portaveu perquè les conclusions les van fer
sobre la marxa, les anaven fent cada...
Cada un dels membres de la comissió organitzadora,
depèn de quins àmbits i quines taules dones,
doncs era l'encarregat d'anar prenent nota
i fer unes conclusions,
de manera que, acabat el Congrés,
la comissió organitzadora es reuneix,
posen en comú les conclusions,
per això el mateix dia,
el mateix dia abans d'acabar el Congrés
van fer això,
i a la tarda ja va ser quan Jordi de Bufarull
va fer aquesta intervenció,
que, a veure,
per llegir-la és llarguíssima,
però és una cosa que són sis pàgines
de lletra, diguem-ne, un espai i tal.
No, però és una cosa que té bastants punts,
cada apartat té una sèrie de punts,
de tot això, si ho voleu llegir senseu,
ho trobeu al Congrés complet,
però jo ara el que faré és llegir
un extracte d'aquests vuit punts
que hi ha al davant destacats.
Recordo que el Congrés se centrava especialment
en l'àmbit de la immigració i de l'empresa.
Bé, doncs mira, extracte de les conclusions.
Pel que fa a la immigració,
es destaca que,
tenim clar que històricament
ha sigut determinant en l'evolució
de la demografia
i de la configuració
de l'identitat nacional catalana
i la conclusió és que
en els precisos migratoris
la llengua catalana
ha actuat sempre com a element cohesionador
per a la mobilitat social
ascendent de la població immigrada.
I, per tant,
el valor simbòlic que donem a la nostra llengua
és indissociable del fet migratori.
Una altra cosa,
les actituds lingüístiques.
Les actituds lingüístiques
respecte de la població immigrant
són determinants pel futur del català.
I, en aquest sentit,
la utilització del castellà
amb els nouvinguts
impossibilita la incorporació
d'aquesta població
a la llengua catalana.
És urgent.
Doncs, perdó,
que els catalanoparlants
canviïn aquest habit lingüístic.
Jo estic llegint les conclusions.
Les conclusions, eh?
Llegeixo aquest extracte.
Després el text del Jodi Bufull
ja està més explicat i argumentat.
Això és resumidet.
Tres.
de les administracions
cal aprofundir
en les bones pràctiques
de política lingüística
basades en la corresponsabilitat,
la coordinació
i la cooperació
amb els agents implicats
i, sobretot,
cal continuar oferint
els recursos necessaris
per atendre
el repte sociolingüístic
de la immigració.
Els recursos que passen,
aquí ara poso collerada jo,
recursos que passen
pel tema de
més cursos,
oferta de cursos variades,
etcètera,
que des dels centres
de comunicació lingüística
ja ens esforcem a fer-ho,
però si ens retallen
els pressupostos,
això...
Ja es va dir fa temps
en un altre congrés a Andorra
que la millor política lingüística
és tenir un bon pressupost.
De fet,
per a la política lingüística
i per a qualsevol política...
Per a qualsevol.
Un bon pressupost
és la millor política
per a qualsevol cosa.
Punt número 4.
L'empresa.
L'empresa és un àmbit estratègic
per a la llengua catalana
perquè constitueix
un espai importantíssim
de socialització
de la població.
És necessari
que hi avanci
de manera decidida
l'ús del català.
Les noves tecnologies
poden facilitar
que la gestió
del multilingüisme
tingui lloc...
perdó, tingui pocs costos afegits
fet que beneficia
la llengua catalana.
Número 5.
La filosofia
de la responsabilitat social
s'erigeix
com una bona oportunitat
per fer més present
el català
al món empresarial.
És imprescindible
que les empreses
assumeixin
com a estratègia empresarial
la responsabilitat social
en matèria lingüística.
Número 6.
Tal com ens van dir
els representants
del món empresarial,
que hi va haver
una taula
d'empresaris,
hi havia el del Google,
hi havia el de Repsol
i tot això,
els principals arguments
que ens poden servir
per convèncer
les empreses
de la importància
d'incorporar el català
en l'estratègia de negoci
són
la proximitat
i bon veïnatge
amb l'entorn,
la necessitat
de preguntar-se
en quines llengües
volen ser atesos
els clients
i de donar-hi l'esposta,
i l'evidència
que usar el català
sense complexos
en el món del comerç
és rendible
i que l'aposta
per la formació lingüística
és percebuda
pel treballador
com un salari emocional.
Número 7.
La demanda institucional
és un motor
que ha comportat
que moltes empreses
incorporen el català
en la seva estratègia
de negoci
amb projectes ambiciosos
i complexos.
Constatem
que hi ha moltes experiències
que les mateixes empreses
valoren com molt positives
i que caldria donar
a conèixer
en l'àmbit empresarial
de la mà del mateix sector.
Que s'ho expliquin.
Entre ells,
que s'ho expliquin,
les bones experiències.
I el punt número 8.
La política lingüística
dels diferents territoris
de Parla Catalana
és diversa
com diversa
és la situació sociolingüística,
el suport
de les respectives administracions
i el marc legal.
Malgrat els diferents estadis,
arreu es detecta
un optimisme
i un convenciment
que la llengua catalana
continuarà avançant
en els eixos
d'immigració
i d'empresa.
Això és el resum
de les solucions.
Per veure cada un
d'aquests punts
detallat
i amb més explicacions,
teniu el text complet
a continuació.
El web,
com dèiem abans,
3b10.congresconvit.cat
Totes les conclusions
i més ampliament explicades
ben explicades
en aquesta pàgina web
en les conclusions
del segon congrés convit.
I avui parlem
d'un premi,
el Premi Prat de la Riba
de l'Institut d'Estudis Catalans
que se l'emporta
més una persona
de la Universitat
Rovira i Virgili,
el Jordi Ginebra,
Enric.
Sí,
i això ho he pescat
al bol aquest matí.
Jo ja tenia
bastant la temàtica
d'avui bastant apamada
perquè si anem a fer
un cop d'ull
que no hi hagi
alguna sospresa
a l'última hora.
Doncs sí,
efectivament,
això surt a la premsa
d'avui
i tampoc és que hi hagi
gaires més detalls.
Pròximament,
els webs especialitzats
en coses de llengua
i d'això
deurà sortir més detallat.
Però bé,
es tracta del Premi
Prat de la Riba
instituït l'any 1914
per la secció
filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans.
És un premi
que es dona cada any
i
destinat a...
a veure,
sí.
Val.
Distingeix institucions
i persones
que han contribuït
a la consolidació
i al prestigi
de la recerca científica
i de la cultura.
I,
en aquest cas,
li han atorgat
el Premi
a Jordi Ginebra
Serrabou,
catedràtic
de Filió Giordana
de la Universitat
de l'Oribe Virgili,
pel seu llibre
Llengua i Política
en el pensament
d'Antoni Rovira i Virgili,
que es va publicar
l'any 2006.
Bé,
el premi aquest
té com a marge
de maniobra,
és anual,
però té en compte
accions i publicacions
dels últims cinc anys.
Per tant,
per això
entra perfectament.
i de què tracta
aquest estudi
de la Llengua i la Política
i el Pensament
de Rovira i Virgili
que ha fet
Jordi Ginebra?
Doncs bé,
fa un estudi
de la lingüística
interna i externa
que tracta
de la codificació
i la descripció
de la llengua catalana
que va dur a terme
Rovira i Virgili
abans de les propostes
normatives
de Pompeu Fabra.
Per tant,
és una de les aportacions.
Rovira i Virgili
era també
un lletre ferit
i lingüista
tarragoní,
per això
la nostra universitat
té el seu nom
i
a part de dedicar-se
a la política
que és
diguem
el vessant
més conegut
a nivell general,
però les altres
també tenien
el seu vessant
de sociolingüista
i de lingüista
i sobre aquest tema
és sobre el que va
aquest llibre
i per tant
per això
l'aportació
de Joves Ginebra
en aquest sentit
que posa
en primer pla
i treu a la llum
un aspecte
diguem
menys conegut
i que queda
més ensombrit
per la força
i la presència
que té
Pompeu Fabra
i la seva reforma
i l'aportació
de Rovira i Virgili
era anterior,
doncs bé,
el posar això en valor
l'ha fet mereixedor
d'aquest premi
Prat de la Riba
per part de l'Institut
d'Estudis Catalans
que no és una entitat
qualsevol
que no és poca cosa
la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans
que és
la mare dels ous
doncs una de les bones notícies
del dia
aquest premi
a Jordi Ginebra
i estem en els últims dies
a més a més
també per participar
al concurs
la llengua
i la literatura
tenen premi
avui
va tot de premis
ja ho veig
va bé
estem aquí
generosos
la cosa de la primavera
la primavera
doncs mira
és aquest premi
que ja cada setmana
el comento
però ara ja sí que s'acaba
és la llengua i la literatura
tenen premi
que és un concurs
sobre llengua i literatura
i premi ciutat de Tarragona
en què hi ha una butlleta
amb 12 preguntes
i que es pot votar
perdó
es pot votar
als centres cívics
a les biblioteques
i també als centres de literatura
tenim una urna
i aquí està la cosa
s'acaba aquest concurs
s'acaba aquest divendres
perquè aquestes urnes
que ara utilitzem pel concurs
són les que diumenge
utilitzarà la ciutadania
que vagi a votar
per votar
perquè a més a més
a l'imperial Tàrrec
a Lletres
és una de les escoles
Sí, sí
però bé
la urna la tenim
a l'entrada
a l'entrada del centre
al centre
d'acord
però el divendres
els senyors encarregats
de repartir urnes
recolliran aquestes urnes
li donaran a la Marina Massaguer
que és la tècnica
de l'Ajuntament
de Política Lingüística
perquè aquest concurs
el organitzem conjuntament
des de l'ESPLAT
que serveia
de Política Lingüística
de l'Ajuntament
i des del CNL
Centre de Númeria Lingüística
per tant
les butlletes
les recollirà totes la Marina
i la setmana que ve
aquí el dimecres
farem el sorteig
no prepararem bomboniboles
no cal els bombos
no perquè farem
posarem totes les butlletes
en un sac
i les haurem de treure
les tirarem cap a l'aire
com fan els professors
amb els exàmens
i n'agafarem una
i aquella serà la guanyadora
no n'agafarem 3
perquè tindrem 3 lots de premis
molt bé
els lots de premis seran
un lot de llibres de
com que això va dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
doncs serà
per cada guanyador
un lot de llibres
dels Premis Ciutat de Tarragona
suposo que seran
dels del 2010
perquè els del 2011
s'acaben de donar
es van donar al novembre
no
clar
els del 2011
es donaran al novembre
per tant
els que s'han presentat
ara abans de Sant Jordi
són els de l'any 2010
que es donaran al novembre
s'han publicat
aquesta primera vegada
i han sortit
i suposo
el lot que donarem
seran dels guanyadors
de l'última edició
doncs molt bé
això serà el dimecres vinent
i ara sí que farem
el sorteig
avui
d'aquestes entrades
per
el Teatre Metropol
amb la música de Pau Riba
amb la música de Pau Riba
i amb aquest virulà i...
tan sui generis
sí, sí, sí
podríem dir-ho així
avui tenim el sorteig
que més a més...
ai, ai, ai
ara les tornem a posar dins
ens ho ha dit
masses boles
masses boles
massa ràpid
això
que tenim aquí
les boles
pel concurs
explica'ns-ho bé
això
el concurs
és allò que
sempre ho fem
a la primavera
i tal
i a la tardor
també
amb parts gentilesa
de l'àrea de control
de l'ajuntament
podem donar
sortejar
entrades
per anar al teatre
a veure espectacles
en català
triem que siguin
en català
per a les parelles
lingüístiques
aleshores
aquesta vegada
hem fet una
tripleta
una trinca de premis
no, trinca no
perquè trinca
vol dir que siguin iguals
i com que no són
perquè són dos
per a cada espectacle
i són espectacles
no és una trinca
és una tríada
una tríada
de tres obres de teatre
i
que són les següents
la primera
ja és aquest diumenge
per això ja fem
els sorteig
ara mateix
i és aquest diumenge
amb la companyia
Volras
no cal dir
és més
companyia Volras
fins i tot
quan parlem
de companyia Volras
a la gent
ja li és igual
el títol
ah, Volras
m'ho van a veure
hi vaig
doncs
l'espetacle que fan
és nou
els Volras
estan de 30è aniversari
i han fet un espectacle
molt interessant
i molt content
i molt aquàtic
que es titula
Societat General
d'Aigües Globals
bé
doncs
l'espetacle
és aquest diumenge
a les 7 de la tarda
després
el següent espectacle
que sortejarem
serà
Pasta Follada
el diumenge 5 de juny
també a les 7 de la tarda
i
aquesta
no tenim companyia famosa
però sí actors famosos
l'autor
és
ho tinc aquí
l'autor és
l'Ever Blanchett
o Ever
no sé si és una o una
no ho conec
però els actors
sí
són l'Emma Vilarasau
l'Abel Folk
i el Toni Sevilla
tots molt coneguts
tant per la televisió
com pels teatres catalans
i l'obra
és el
perdó
m'he equivocat
no és aquesta
no és aquesta
perdó
volia dir
Pasta Follada
d'Ever Blanchett
sí
però els actors
són
la Margarida Minguillón
Josep Minguell
Carles Sales
i Carme Sánchez
també
un quartet
molt coneguts
això és el diumenge 19 de juny
perdó
5 de juny
quin cacau
a les 7 de la tarda
diumenge 5 de juny
i
el tercer
és
atenció
que no em torni a equivocar
és
l'espectacle
de producció
tarragonina
les ales de la papallona
de la Montserrat
Mas
amb el Vicenç Canyón
i
espera que et diré
com es diu
l'altre actriu
dirigit
per la directora
del Vis de Benadi
de Tota la Vida
que són
Vicenç Canyón
i Núria Freixas
són els actors
i Maria Mercè Sardà
la directora
de Tota la Vida
del Vis de Benadi
és la que ha dirigit
aquesta obra
de Montserrat Mas
i aquesta serà
el dissabte
11 de juny
a dos quarts
de deu del vespre
per tant
la primera serà
la d'aquest diumenge
la de la companyia
Bou Ràs
sí
sotegem
tenim una llista
en què s'han apuntat
7 parelles
que en alguns casos
són trios
de voluntariat lingüístic
vinga
vinga
traiem una bobeta
se sent
no?
que sé
és un xurillet
vinga
primera bobeta
la número 4
la número 4
doncs
la número 4
és la Ger Sardà
sí
té dues aprenents
no sé amb quina
de les dues
hi anirà
però
tenint en compte
que ens va dir
que aquest diumenge
no hi podria anar
ho fem al revés
ho fem del final
cap al món
amb ella li tocarà
per exemple
la producció tarragonina
la producció tarragonina
que és el dia 11 de juny
i és exactament
l'obra de
les ales de la papallona
de la Montserrat Mas
l'última que hem de dir
doncs bé
Ger Sardà
11 de juny
a veure les ales de la papallona
amb una de les seves
parelles lingüístiques
que no sabem quina serà
perquè en té dues
té dues aprenents
molt bé
doncs la Ger Sardà
que s'emporta
aquesta entrada
pel Teatre Metropol
anem a treure la següent bola
d'aquesta
a veure si surt
abans de sortir totes
ja no en sortirà cap
a veure
mira ara
la número 2
la número 2
tenim
la Raquel Fernández Torres
amb la seva brella lingüística
és el Matthew
el Matthew
és britànic segur
però no té nom
que s'apiga
és el Matthew
el Matthew
Matthew i Raquel Fernández Torres
aniran
el dia 5 de juny
a veure l'espectacle
Pasta Follada
molt bé
Ever Blanchet
el diumenge 5 de juny
a les 7 de la tarda
doncs aquesta segona entrada
i ara anem a per últim premi
els que aniran aquest diumenge mateix
a veure l'obra teatre de Borràs
així ho fa més emocionant
que marxa la bola
així ho fa més emocionant
perquè és el més pròxim
però serà l'últim
que s'ho tira
els concursos
mira
el número 7
l'última parella
mira veus
el darrer molt malament o molt bé
avui molt bé
que és
ni més ni menys
que la Montse Riera
i com que té dos aprenents
ja veurem qui dels dos inè
haurà d'escollir
la Montse Riera
i va
i aquesta anirà a veure
vol res aquest diumenge
a les 7 de la tarda
com ho farem això?
atenció
no només diran
a les entrades
sinó que també
a cada parella
que els donarem
també un lot de llibres
d'aquests dels Premis Ciutat d'Arragona
no el lot sencer
però sí dos o tres llibres
de cada
dels últims anys
i
què hem de fer?
doncs
només cal que
el dia de l'espectacle
es presentin a les taquilles
del Metropol
el temps prudencial
abans que comença l'espectacle
i ja tindrem allà
les entrades amb el sobre
amb el seu nom guardat
el posarem el nom
doncs
els posarem les entrades
a nom de Gerçardà
de Montse Riera
i de Raquel Fernández
i allà
dues entrades
per Raquel Fernández
pam
i aquí estan
a veure-ho al ras
molt bé
doncs ja ho sabeu
ja hem fet els sorteig
de primavera
de les parelles
de voluntariat lingüístic
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
ajuda'ns
No, això és la...
Aquesta també és de la...
Això és de...
D'aquí és aquesta música?
Aquestes sintonies
que anem sentint de fons
saps d'aquí són?
No
Són d'un grup
que es diu
el Columbia Assassino
Ah, que a més a més
van estar a Tarragona
la setmana passada
Exactament
Divendres
Divendres
Va ser divendres passat
Sí, divendres a la sala zero
i jo per una vegada
em vaig despistar
i no hi hauria anat
els he vist altres vegades
que han vingut
i a més a més
hi hauria hagut d'anar
especialment per una cosa
i és que
aquestes sintonies
que sentim
són del Columbia Assassino
i la sintonia principal
d'un quart de català
des de fa dues temporades
és una que es diu
Floto
i és l'última cançó
que van tocar
per arrematar
i acabar el concert
a lo grande
Imagina't
o sigui que l'un quart de català
va ser present
al concert i tot
A veure si van fer
un efecte subliminal
i ara tothom ens està escoltant
Ah, potser sí
Potser sí
I per cert
si entreu al Facebook
de Voluntaria per la Llengua
acaba de veure
que t'han enviat un missatge
Sí
I ja hi diu
que s'acaba de fer el sorteig
a Tarragona Ràdio
per anar al Teatre Metropòleg
Els guanyadors d'avui són
doncs ja ho hem dit abans
per les obres de teatre
la Montse Riera
la Raquel Fernández
i la Ger Sardà
Enhorabona
Estem a l'última
Molt bé
Doncs ja està penjat el Facebook
d'aquests guanyadors
per tant
ja ho sabeu tots
I avui
acabem amb el
Reventem Tòpics
i avui
amb
una rèplica
amb 10 punts
a l'espanyolisme lingüístic
respecte
al català
Enric
Sí
Això ja és el que vam començar
a presentar fa dues setmanes
o tres
no ho sé
Què és allò
És el butlletí del cercle XXI
que és
una associació
de lingüistes
i sociolingüistes
i filòsofs
i tal
fan un butlletí
cada X temps
i en van dedicar un
que era el número 5
Això ho podeu trobar
tots els butlletins
estan perfectament penjats
al seu web
van pel número 8 actualment
aquest és ja fa un X temps
però no
per desgràcia nostra
no ha perdut vigència
continua sent perfectament vigent
i
en aquest número 5
que el teniu
l'adreça d'això
és tan senzilla com
3B dobles
cercla21
el 21
el número
21
punt ORG
i en aquest butlletí número 5
doncs es dedicaven a explicar
què és l'espanyolisme lingüístic
i aleshores
doncs
primer hi havia la presentació
una petita explicació
de què és això
de l'espanyolisme lingüístic
que ja ho vam explicar
fa dues setmanes
quan vam parlar
de diferents conceptes
com l'eliminacionisme
l'etnocidi
aquestes coses
aquestes coses dolentes
que es fan
amb les comunitats
culturals i lingüístiques
i
una d'aquestes
és l'espanyolisme lingüístic
o el nacionalisme lingüístic
en sentit més genèric
aquí parlem d'espanyolisme lingüístic
perquè és el que ens ataca
més directament
però
bé
doncs
en aquest sentit
què seria
l'espanyolisme lingüístic
diu l'explicació
és el nacionalisme de sempre
però
embolcallat
amb uns mots
vagament progressistes
i liberals
com ara
llibertat
raó
tolerància
aquestes coses
llavors
quin és l'objectiu
d'aquesta cosa
que en diem
espanyolisme lingüístic
doncs
és senzillament impedir
la normalització
de l'ús de la llengua
que sigui
en aquest cas
el que ens afecta a nosaltres
a la catalana
per això també ho apliquen
a la basca i a la gallega
etcètera
quina és la manera
més eficaç
d'aconseguir
aquesta
no normalització
de l'ús social
de la cosa
doncs és
fent un discurs
en contra de
no és ja només
la típica crítica
a la política
i tot això
lingüística
sinó que a més a més
ja no és només
contra la política lingüística
congrés
sinó
en general
contra l'autonomia política
de Catalunya
i a favor de l'Espanya
unitària i centralista
de sempre
que és un corrent
que es porta molt
en els últims temps
i tot això
emmarcat
en aquesta ideologia
predominant a Espanya
que parla
de referir-se al castellà
que ells sempre
diuen espanyol
com a un llengua de la llengua
una llengua
una llengua de la llengua de la llengua
una llengua comú
la llengua de tothom
la llengua de tothom i de ningú
la llengua de l'anonimat
la llengua d'enlloc
enfront de la cosa atàvica
de les llengües identitàries
com són aquestes
que parlem nosaltres
que parlem unes llengües així
estranyes
que abans en dèiem vernàcules, eh?
Doncs bé, l'espanyol seria tot això d'una manera...
En canvi, l'espanyol, tot això de llengua comú i tal,
ho és d'una manera espontània, com una cosa natural,
és el devenir natural de les coses.
Aquesta és la filosofia, sense anar més lluny.
El famós manifiesto per la llengua comú és el paradigma
i l'exemple més recent d'aquest tipus de coses.
Doncs bé, a partir d'aquí, que ja tenim clar això,
hi ha un llarg i extensíssim article que explica...
ara no me'n recordo de l'autor, a veure si el tinc aquí, sí.
L'autor és Torner, que és un article que va sortir a la revista de Catalunya
amb dos números i doncs que parla de tots aquests punts
del discurs de l'espanyolisme que hem de criticar
i que hem de reformular o hem de contrarrestar, eh?
I hi ha l'article sencer, es pot mirar.
Després, doncs, aquí el que farem ara és, en els pròxims dies,
cada dia parlarem de dos o tres punts d'aquests, que són el resum.
Rèpliques que podem dir a tot aquest discurs, quines rèpliques podem dir, no?
Exacte, quines són les rèpliques o quina és l'actitud que podem adoptar
davant d'aquests deu punts concrets que ara anirem comentant.
Avui en comentarem els dos primers.
Per exemple, primer, dintre de l'article, en cada un d'aquests punts resumits,
també hi ha un enllaç que remet a l'article complet i general,
que també està penjat al butlletí al final,
i per si algú vol ampliar aquell punt concret.
Primer, el dret a decidir en llibertat.
És el fet que l'espanolisme lingüístic suposa radicalment
tant la normalització de l'ús del català com l'autonomia política de Catalunya,
és el que dèiem ara fa un moment.
No s'accepta que Catalunya tingui dret a decidir ni tan sols
en allò que afecta directament la seva llengua i la seva cultura,
com per exemple l'ensenyament.
Tot i que hi ha allò de l'estat autonòmic,
les competències transferides a les autonomies, tot això,
les competències d'ensenyament i de llengua estan totalment transferides,
però, tot i que les han transferit, no els hi agrada,
i llavors ataquen això.
Com hem de respondre això?
Doncs hem de respondre això amb un pensament lliure.
I, per exemple, en el cas de l'ensenyament,
la resposta, resumeixo, també diu,
la resposta general als atacs de l'espanyolisme lingüístic
al nostre sistema escolar no pot ser altra que la següent,
i és que els catalans tenen tot el dret
d'organitzar en llibertat i democràticament
el seu sistema d'ensenyament,
i en particular els aspectes lingüístics d'aquest sistema.
Recordo que hi ha hagut intents d'imposar més hores de castellà,
aquest tipus de coses.
El resum d'això, diu,
l'espanyolisme lingüístic és una actitud de caire colonial,
no accepta que Catalunya tingui el dret de decidir,
ni tan sols en allò que afecta directament la seva cultura i la seva llengua.
Resum del primer punt.
Punt número dos, precisament sobre normalització lingüística i democràcia
envers o enfront de la imposició del castellà
i el concepte d'imposició i la dictadura.
Diu, no es pot admetre que es posi en qüestió constantment
la qualitat democràtica de la tradició política catalana
i que es denigri amb falses acusacions un procés,
el de la normalització lingüística,
que s'ha fet i es fa d'una manera impecablement democràtica.
Encara més, cal recordar que aquest procés
va associat a la desaparició de la dictadura franquista
i a l'arribada de la democràcia i l'autonomia.
El procés d'imposició del castellà
li prova més la dictadura i el centralisme
que la democràcia i l'autonomia.
Per ampliar aquests aspectes, insisteixo que hi ha l'article...
La pàgina web, eh?
Cercle21.org
Tanquem aquí el capitolet per avui,
el pròxim dia parlarem de dos o tres punts més.
Fem un petit anunci,
el pròxim dia parlarem de la Constitució espanyola.
I el tema de l'igualtat de drets dels ciutadans o no.
Només ho anunciem així.
Doncs serà la setmana vinent amb un quart de català,
proper dimecres, com cada dimecres,
a les 12 del migdia i acabem no la ment amb Pau Riba.
Sí, acabem amb una cançó d'aquestes així
que és un joc d'estils
i hi ha bastant de joc vocal i verbal
i és el rap hiperciològic
basat en un...
El text és del famós, com es diu aquell,
el Francesc Pujols,
el filòsof tan reivindicat pel Cisa i Pau Riba
i pel Quim I Portet i tots aquests, eh?
Doncs el famós Francesc Pujols,
aquesta lletra del rap hiperciològic
és de Francesc Pujols.
Doncs amb Pau Riba acabem.
Enrique Riga, que vagi molt bé
i ens veiem la setmana vinent.
Díbé, gràcies més.
Bona setmana.
Com els siris de l'altar i les llàncies penjades
a les naus dels temples
que des de la terra naveguem pel cel
com les naus pel mar
amb el llum encès
com si sempre fos la nit
la llum de la veritat
il·lumina més que els siris
i les llàncies enceses
els semis i apaguem les flanes
que han cremat
capdells de blent
muntanyes de cera
i enriuades d'oli
però no el tameu
que Déu no és dintre els temples
sinó els temples dintre Déu
els temples dintre Déu
La pedra és un àngel
que dorm a la terra
l'àngel una pedra
que desperta el cel
Betgem els graons
de l'escala de la vida
com qui salta dins el cub
amb els peus morats
pel most de la verema
i munyint amb els peus
el raïm
com les mans munyen
les vaques i les cabres
fem rejar escales avall
el vi de la collita
enviem un vesco
amb qui envia l'esperit
arrencant-se'l del cos
t'oferim el cor
com qui s'arrenca
el cos de l'esperit
que l'altra vida
no és com aquesta
que més de ser tan trista
ens l'hem de guanyar
ens l'hem de guanyar
La pedra és un àngel
que dorm a la terra
l'àngel una pedra
que desperta el cel
Pugem a toc de trompeta
no per guanyar la glòria del cel
sinó per avastar-la
amb les mantres de la terra
com si el cel fos l'arbre
i la glòria
el fruit de la tardor
de la vida
madurat a la branca
de la mort
Des del turó
de l'home
el virem
més enllà
de les muntanyes
llunyanes
del vell
del mal
com qui mira
i escolta l'horitzó
assenyalat pel cant
més llunyà
dels canys
que es responen
els uns
als altres
els uns
als altres
la pedra
és un àngel
que dorm a la terra
l'àngel una pedra
que desperta el cel
el meu
que da
hum
que
com
com
ha
com
que
s' Flexitola
su
quAL
y