Sintonia de Tertúlia en aquest matí de dimarts.
Per cert, vigília de Sant Pere.
Demà serà dia important de festa a Reus, a Cambrils, al barri del Serraio.
En fi, que comencem les festes d'estiu després del llarg cap de setmana de Sant Joan.
Avui una tertúlia que compartim amb tres convidats.
La periodista i professora de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, molt bon dia.
Bon dia, Benora.
El president de la cooperativa obrera Dionísio de la Varga.
Bon dia.
I el president d'Òmnium Cultural del Tarragonès, Joan Andreu Torres, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb els tres convidats avui podem parlar de moltes qüestions de l'actualitat.
Per exemple, d'unes declaracions que feia ahir el director territorial de Salut a Tarragona,
Josep Mercader, en aquest programa i que han recollit també alguns mitjans digitals,
per exemple, sobre el futur de Joan XXIII.
En fi, ja saben tot el tema de les retallades en l'àmbit de la sanitat
que es venen arrossegant des de fa setmanes i que s'estan començant a aplicar.
Ahir, sobre el futur de l'edifici de Joan XXIII,
també m'imagino que sabran els oients, els nostres contartulis,
que hi ha aquí una negociació entre el govern central i la Generalitat
per traspassar els edificis d'aquests grans hospitals catalans,
doncs ahir el director territorial de Salut explicava que s'atura el pla d'obres,
el pla que inclou noves reformes de Joan XXIII,
i que la Generalitat ara es planteja un període de reflexió i d'anàlisi
per veure si el que cal és, de cara al futur, a mig o a llarg termini,
fer un nou hospital i deixar de fer aquestes obres contínuament
sobre els diferents àmbits de l'Hospital Joan XXIII.
Recordem que ara fa uns mesos, segurament una de les obres més destacades
va ser la reobertura, la inauguració de les noves instal·lacions
al servei d'urgències.
A partir d'aquí, la pregunta, vostès són partidaris,
serien partidaris encara que sigui a mig o a llarg termini,
tenint en compte el context de crisi econòmica,
de fer un nou hospital i de deixar de fer aquestes reformes
contínuament per diferents plantes i serveis?
Jo et puc dir que jo visc al costat de Joan XXIII,
és a dir, des de la finestra de casa ho veig, ho tinc a 200 metres,
des de l'any 65, l'acabaven d'estrenar, com aquell que diu,
sempre hi ha hagut obres, sempre, constantment.
Probablement sí que cal fer un edifici nou
perquè sabem que a vegades la rehabilitació costa més que l'obra nova,
però a mi el que em preocupa és que això sigui un anunci de dir
parem les obres perquè a lo mejor haremos uno nuevo,
i ni uno nuevo ni les obres ni res de res,
és a dir, que sigui un acerp d'estiu o una manera d'apaivagar
la sensació que no hi ha un duro per acabar el que està fet,
perquè realment, regreixo el 23, hi ha unes esplanades,
hi ha una feina feta de moviment de terra,
que es veia bastant avançat, i allò s'ha quedat absolutament parat.
Vull dir, si és una intenció sana, un objectiu real,
m'ha semblat molt bé, potser sí que ja toca,
però si simplement és perquè callem,
quan veiem que allà no es fa res i que tot continua a pates amunt,
doncs no em sembla bé.
Com tot, com sempre, les obres,
no sé si és que estem maleïts o què passa,
devem tenir una maledicció romana,
que les obres a aquesta ciutat sempre van d'entrevanc en entrevanc
i no hi ha manera d'acabar res.
Dionísio, com ho veus?
Tu què faries?
Més important que sàpigui de si es tenen de fer les obres o no
és analitzar què és el que està fent el Departament de Sanitat
amb el personal i amb els serveis que està donant,
perquè les notícies que n'hi ha és que està reduint serveis
de l'Hospital Joan XXIII.
Després, si vols, en parlem,
perquè d'això també en parlava ahir en l'entrevista.
Evidentment.
Aquest és l'altre aspecte, el servei de salut.
Per mi és el més important,
que es tenen de potenciar els serveis.
És a dir, es tenen de fer unes obres,
però per donar uns serveis.
Si es fan reduint serveis,
evidentment després ens diran
és que ja no es fan aquests serveis
i a l'edifici ja no ho necessitem.
Ara bé, a mi el que em preocupa és
del Joan XXIII es parla perquè és públic,
totalment públic.
I de Santa Tecla?
O és que el que farà la Generalitat
serà potenciar la sanitat privada a Santa Tecla
i deixar de banda la sanitat pública a Joan XXIII?
Això és el que entenc.
Joan Andreu.
Bé, en principi, lògicament,
el primer que s'ha de valorar
és el servei que està donant Joan XXIII
i per tant la qualitat del servei
en quant a tot el que és atenció
és fonamental.
En aquests moments,
tan malament està les instal·lacions serveis
que estan en plena runa
i per tant està caient o no està caient.
Una mica en la línia que es deia abans,
jo penso que somiar en un hospital nou,
això no va per llarg,
va perquè anant-nos ja ni...
Suposo que ni ho veurem ja.
Per tant, vull dir, no, no, això és...
Home, Joan Andreu...
Ja m'ho diràs a l'altra vida
quan ens trobem...
Parla per tu, eh?
Parla per tu.
Sí, bé.
Però saps què suposa fer un hospital?
En quants anys?
En quants anys suposa?
Vols dir que l'altra vida també farem tertúlies?
Les hem de mantenir.
A punt de tu que les hem de mantenir.
Aleshores, clar, vull dir, per tant,
això és molt difícil.
Lògicament, tots aquests grans edificis
vull dir, s'han d'anar remodelant
i s'han d'anar mantenint.
Clar, perdona, Joan Andreu,
el que diu el govern és
estem contínuament fent obres
però sempre estarem en un edifici antic.
Doncs parem les obres,
entre altres obres,
perquè no hi ha un duro,
diguem-ho clar també,
perquè estem en la situació de crisi
i ens plantegem de fer un nou edifici,
un nou hospital en el futur.
Quina és la conclusió?
Ni hospital nou
i l'hospital B se continuarà caient.
És el que jo estava dient,
ens estan dient,
mira, avui no menjarem sopedat,
demà menjarem bistec.
Per tant, són les tres conclusions
que han anat dient una mica.
Sí, una desconfiança total amb el govern.
I això és comú, eh,
tots tres, no discutirem,
perquè cap dels tres
ens fiem massa del que estan dient.
No, i la conclusió és aquesta molt clara,
dir, molt bé,
doncs ni una cosa ni l'altra,
doncs fantàstic,
vull dir, doncs que vagi caient,
anem tancant plantes
o anem reduint personal
i la gent que s'espavili
amb les mutues privades
o amb els consorcis
o amb tot el que convingui endavant.
Home, sobre el tema de Santa Tecla,
ja que ho apuntava al d'inici,
també ahir el director territorial de Salut
va dir que, en fi,
s'ha de planificar en el futur
aquest possible nou hospital de Joan XXIII
amb el possible nou hospital
que Santa Tecla podria tenir,
recordem,
en uns terrenys que hi ha terres reservats
que preveu el POUM
a la vall del Llorito,
la zona abans coneguda com a Terrescavades.
És a dir, que s'hauria de planificar
en fi,
s'hauria de fer aquesta planificació sanitària.
El que sembla difícil
en aquest context de crisi
és pensar en dos nous hospitals,
no?, a Tarragona.
És difícil pensar en...
És el que a mi em fa por,
que
el públic no es pot suportar
perquè són moltes obres i més.
I el privat, com que és iniciativa privada,
doncs, alé,
aboquem els recursos que tenim públics
a la sanitat privada i ja està.
I ens quedarem sense hospital
perquè la notícia que n'hi ha és
que n'hi ha molts serveis
que s'estan traslladant a Barcelona
des de l'hospital aquest,
Joan XXIII.
I nosaltres ens quedarem aquí
o sense hospital,
si tenim alguna malaltia,
malaltia,
algun problema,
tindrem d'anar a Barcelona.
Serem un barri més de Barcelona
en quant a sanitat refereix.
En la línia aquesta dels serveis,
ahir també en aquesta entrevista
es concretaven algunes coses,
com, per exemple,
saben que fa uns dies es va anunciar
que hi haurà operacions de gran complexitat
que segurament s'hauran de traslladar
a grans hospitals de referència de Barcelona
o el tancament en les hores nocturnes
d'alguns serveis d'urgències
que es donen en alguns centres
d'atenció primària,
bàsicament amb la conclusió
de reduir despeses.
Els sembla que aquesta pot ser
una bona mesura?
Nani?
Jo he manifestat sempre
que qualsevol retallada
amb l'àmbit sanitari
em sembla malament.
Fins i tot poc intel·ligent electoralment.
La gent perdona moltes coses,
però sanitat,
salut,
perdona,
sanitat,
ensenyament i seguretat.
Jo, com a lector,
no ho tolero.
Vull dir,
penso que encara
es poden retallar moltes coses
d'altres llocs
i les retallades en sanitat
no les contemplo
com a una estratègia,
com una estratègia positiva
a l'hora d'estalviar diners,
sinó,
més aviat,
en el sentit
que deia el Dionísio,
com un reforçament
de la sanitat privada.
A veure,
el senyor Boi Ruiz
ve de la sanitat privada,
vull dir,
tampoc ens escandalitzarem,
es veia venir.
Si tu veus a la persona
que...
El senyor Boi Ruiz
és el conseller de Salut.
Sí,
el senyor,
el conseller de Salut.
No,
ho di per si algú
no el col·loca,
no el situa.
El fet d'anomenar
una persona
que ve de l'àmbit privat,
que ve del món
de les mútues,
d'alguna manera
t'està dient
quina és
l'objectiu,
quina és la finalitat
que té el govern.
Vull dir,
reforçar la medicina privada
amb detriment
de la medicina pública.
Això em nego.
Que els racionalitin,
deien,
oh,
és que els estius
ja es tancaven els quiròfans
i ara es continuen tancant.
No,
no es continuen tancant igual.
A veure,
la retallada
és per alguna cosa,
si no,
no s'hagués dit res.
Ah,
i en aquesta entrevista
van reconèixer
que s'estan tancant
més quiròfans
i més habitacions
que en estius anteriors
i que s'allargaran
més en el temps.
No em preocupa
un senyor
que tingui un infart
i li hagin de canviar
una vàlvula
o li hagin de fer
algun tipus...
Que no hi entenc,
qualsevol tipus
d'operació
d'aquesta complicada
perquè abans
ja anava a Barcelona,
vull dir,
els derivaven a Barcelona.
A mi el que em preocupa
i el que considero
que no es pot regatejar
és un avi
que li han de posar
una pròtesi a la cadera
que quan li posin
la pròtesi
l'avi ja no hi serà,
vull dir,
trigaran tant de temps
que ja no hi serà.
Aquesta petita sanitat
que fa la qualitat
de vida de la gent,
això evidentment
que s'ho estan carregant,
s'ho estan carregant
tot el que sigui
l'àmbit assistencial,
moltes coses,
moltes petites coses
que fan que la sanitat
no sigui només
canviar-te un fetge
sinó que sigui
donar-te una qualitat
de vida
a tu i a la teva família
i que això
ens ha costat molt
arribar fins aquí
i que això
s'ho estan carregant
d'un cap de decret.
Jo també voldria més
una mica a favor
de la situació
que tenim a Catalunya
en quan necessitat
i és que també
ens hem acostumat
a voler tenir
l'hospital davant de casa
i aleshores
jo també crec
que en aquests moments
i potser
les crisis van bé
per resituar
una mica
tot el que tenim
i home,
potser sí que també
s'han d'optimitzar
recursos,
clar,
no pot ser
que a cada poble
al seu institut,
a cada poble
al seu hospital,
a cada poble
sí que s'ha de buscar
la manera
que l'assistència
sigui ràpida
i sigui eficaç,
però sí que també penso
que a vegades
si tenim hospitals
també de referència
a prop
es poden anar
especialitzant
i també això
no hauria de suposar
evidentment
amb tota la qualitat
no hauria de suposar
cap entrebanc
a qualsevol ciutadà
d'arreus venir a Tarragona,
a Tarragona anar a Barcelona,
a Tarragona anar a Reus,
vull dir,
a veure,
hospitals de referència
segons el tipus
de malaltia
que un hagi de curar-se,
no?
A veure,
queda una mica
aquesta idea també
que ho volem
tot davant de casa,
tot sortir de casa
ho hem de tenir tot.
Estem
molt mal acostumats
aleshores.
Si estem
a la ciutat
més important
de la província
de Tarragona,
la capital de província,
el normal
és que l'hospital
més important
per tota la demarcació
estigui aquí
a la ciutat de Tarragona
i fins ara
fins fa pocs anys
era
Joan XXIII.
Ara que tu creus que ja no?
Era el punt de referència.
Ara no,
perquè ara
amb les reduccions
que s'estan fent
i amb el que es planteja
al futur,
que es planteja
en fer
eres
per a la ciutat de la ciutat.
i a més,
es té d'haver-hi
una racionalització
de la sanitat.
Però
si n'hi ha
un servei
que es té
de donar
de forma pública,
el més important
aquest és la sanitat.
La sanitat
no es pot deixar
en mans privades,
des del meu punt de vista,
evidentment.
No es pot deixar
en mans privades
perquè
no es pot anar
a guanyar diners
amb la sanitat.
Es té de donar
un servei
al ciutadà.
I si ja
això
ens ho treuen
també,
que per curar-nos
hem arribat
a aconseguir
la universalització
de la sanitat
per a totes les persones
i ara
el que vol
és que
el que es vol
és que tothom
que vagi
a fer-se
una assistència
sanitària
pagui.
Això és el que es pretén.
I el copagament
encara arribarem
esperat.
Sí,
però el copagament
i la reducció
de medicines,
tot.
S'ha de fer
un control
de la despesa.
El fons del debat
segurament seria
el fill
del que comentaven
el Joan Andreu Torres
i el Dionísio
i la Bargués.
Clar,
si potser s'ha creat
un sistema sanitari
de tanta qualitat
tan excel·lent
que ara
en un context
de crisi
de sotregada
com aquest,
clar,
replantejar-nos
retallades,
no?
No,
no me la replantejaria,
ho dic en sèrio,
replantejaria
altres retallades
amb altres sectors
que considero
menys importants.
Però la sanitat
i no només
la sanitat
d'urgències,
la que t'ha de salvar
la vida,
allò que diem,
no?
De trasplantar
un fetge
per un altre,
sinó la petita
sanitat de cada dia,
la que fa,
jo què sé,
que la gent gran,
els crios,
tinguin la sanitat
a la porta de casa
i em sembla
que és un dret
absolutament
irrenunciable.
Jo vull tenir
un cap,
un centre de referència
que només pugui,
només ho necessito
per anar a fer
una consulta,
per anar a dir,
doncs miri,
és que m'he,
jo què sé,
m'he torçat un dit
i llavors
aquella senyora
et diu,
doncs no,
miri,
doncs vagi
a Joan XXIII
o vagi
a la Vall d'Hebron
perquè li està caient
la mà a trossos,
vull dir,
que m'orientin,
que facin una assistència,
no necessito
exactament
la medicina puntera,
els investigadors
primers a la porta de casa,
això ja ho entenc,
però l'assistència primària,
el que és el cap,
sí que el vull tenir
a la porta de casa
i sí que el vull tenir
de qualitat.
Vull dir que ser propera.
Exacte,
vull dir,
això la considero
que és qualitat de vida.
jo sé que no em deixaran
morir amb un infart,
jo sé que la sanitat
d'urgències
funciona molt bé
i que hi ha grans especialistes
i que són punters
no a nivell d'assistència
sanitària,
sinó a nivell de medicina
en general,
punters a Espanya
i fins i tot a Europa,
crec jo,
vaja,
crec jo,
però l'assistència petita
és la que a mi em dóna
qualitat de vida,
jo tinc una mare gran
que té 92 anys
i ella necessita
petites coses
que fan
que encara hi sigui
i és la sanitat petita
la que l'ajuda
a tirar endavant.
En fi,
retallades
és una paraula
que està de moda,
malauradament,
des de fa temps
en parlem.
El tema de salut,
ara estava pensant
en el que deia
l'Anania,
clar,
jo no vull
retallades en sanitat,
on es poden fer
retallades en sanitat?
No sé si,
per exemple,
i encara que sigui
una notícia
fora de l'àmbit local,
la volen comentar breument,
que és la supressió
d'aquest tren
d'alta velocitat,
s'estiguin gastant
i invertint
milions i milions
i milions d'euros.
el que costa
mantenir cada quilòmetre
a l'any.
9 persones
anaven de mitja
d'Albacete a Cuca.
Algun comentari més
a fer?
Cau pel seu propi pes.
Si vols,
posem el dit
i anem foradant,
però és que això
és absurd.
És absurd
tenir un aeroport
a Castelló
sense línies aèries,
és absurd
tenir línies de tren
que comuniquen ciutats
que amb un tren
normal i corrent
de Rodalies
funcionaria fantàsticament.
No hi ha cap necessitat
en estalviar
el recorregut
d'Albacete
en un quart d'hora
o vint minuts,
que és el temps
que estan estalviant.
És que no té cap necessitat
i una inversió bestial
i després aquí
que ens vinguin
doncs a dir
no, no,
doncs aquí
quan vostè
tingui mal de queixar
va a la mutua
i s'ho paga
perquè la sanitat
no té diners.
O l'eix mediterrani
que està aparcat
completament.
El corredor
del tren mediterrani,
no,
el mediterrani.
Que seria
el que donaria rentabilitat,
és a dir,
el que sortiria a compte,
el que seria negoci.
Els països.
Doncs no,
ens n'anem a Badajoz
i...
Dionísio,
algun comentari
sobre el tema del tren?
No,
més que sobre el tema
del tren,
sobre el tema
de reducció
de despeses.
A mi,
ara estava pensant,
estava rumiant
que si hem sentit
algú dir
que s'han constituït
els ajuntaments
ara fa uns dies.
Jo crec que la majoria
dels polítics
no han entès
res
del que passa al carrer
i de la
indignació
que n'hi ha.
No,
no,
no n'havíem parlat
previamente
però és que anava
a plantejar precisament
el següent tema
era precisament
en aquest context
de crisi
i la constitució
dels ajuntaments
que els semblaven
algunes mesures
que havien anunciat
alcaldes
i equips de govern
i ajuntaments
en general
sobre
congelació
de salaris.
Reducció
de despeses,
congelació,
és que
tu has mirat
els sous
de tots els regidors
de tots els ajuntaments
sigui del color
que sigui
és que per mi
és insultant
des del punt
de vista estètic
de dir
bueno,
estem en una situació
que n'hi ha gent al carrer
que està dient
estem en una situació
de crisi
toma ja
l'alcalde d'un poble
com Can Brils
o com Can Predor
o com sigui
60.000 o 70.000 euros
de sou
i a més
no
sinó en dedicació
plena
no en dedicació
exclusiva
és a dir
que poden tindre
un altre sou
per un altre costat
però això
sí que és
total i absolutament
no indignant
intolerable
en una situació
en una situació
de crisi econòmica
estem parlant
de reduir
de les despeses
i hombre
jo perdona
per ser regidor
no es necessiten
tanta sobreredicació
és voluntari
això
d'anar a l'Ajuntament
no és que sigui
una oposició
sinó que és voluntari
què opinen
d'aquests casos
en el cas de Tarragona
recordo que la setmana passada
en el primer ple
del nou mandat
això
es van acordar
algunes sèries mesures
reduir càrrecs de confiança
que és un altre dels elements
es van reduir a la meitat
i es van acordar
congelar
els sous
els polítics
els sembla prou
o els sembla insuficient
com diu el Dionísio
bé
això és una entrada i sortides
és suficient
si la reducció
et permet
mantenir unes balances
de l'Ajuntament
equilibrades
mentre continuïn
desequilibrades
doncs no és suficient
perquè clar
si tu tens un dèficit
això és en una família
en qualsevol economia
si tens un dèficit
de 10
i només no pots reduir 5
te'n continuen faltant
5
però et falten menys
no?
sí però te'n falten 5
i per tant
en un ajuntament
no estem pagant
també surtint les xifres
els mils d'euros
que paguem
diàriament
amb crèdits
etc
etc
clar
amb edificis
que es té
clar
doncs tot això
bueno
molt bé
vull dir
és una mica
perdó
ui
quin ensurt
ha estat un telèfon mòbil
això segur l'alcalde
digues Dani
jo
recollint el que
apuntava el Dionísio
que diu
els polítics
no s'han entrat
del que passa al carrer
potser sí
i el senyor Mas va dir
que recollint la indignació
o un aspecte de la indignació
volia canviar la llei electoral
ui que fantàstic
no?
quina cosa
que en canvi
i que per l'any 2012
es modificaria la llei electoral
i tindríem un diputat territorial
i bueno
es canviarien les coses
per tindre més poder
que ha agafat el rava per les fulles
ha agafat el rava per les fulles
sí sí
perquè a més
parlaven d'una oficina territorial
és a dir
el diputat nou territorial
tindrà una oficina territorial
vull dir
serà una mica més
em sembla tot
bastant kafkià
i bastant penós
quan en una casa
i moltes vegades
ho dic
que jo crec
que un ajuntament
funciona
comptablement
amb la seva complicació
igual que
el que tu estaves dient
que una economia domèstica
si no em puc canviar el cotxe
doncs no me'l canvio
no em canvio un
que en comptes de costar
40.000 euros
en van 1.000.000
si no me'l puc canviar
no me'l canvio
és a dir
si haig de retallar fins aquí
doncs haig de retallar fins aquí
i retallarem les coses
que menys afectin
a la qualitat de vida
dels ciutadans
jo diria que anem per aquí
els assessors
la gent de confiança
càrrecs de confiança
que no tenim prou funcionaris
què vol dir?
que no confiem
en els funcionaris
que sí que som de carrera
que sí que som de carrera
exacte
que estem acostumats
a utilitzar
una demagogia verbal
una manera de parlar
que dius
són càrrecs de confiança
què vol dir?
que els funcionaris
són de desconfiança
que no me'l enfio
de l'activitat d'aquell senyor
i haig de tenir un
que controli
el que fa el senyor funcionari
i que velli
pels seus interessos
em sembla
em sembla molt bé
que n'hi hagi
si no hi poden haver
però si no n'hi poden haver
a veure perdoni
tenim una plantilla funcionarial
preparada
equipada
de carrera
amb experiència
tirem d'aquí
jo penso que tot aquest problema
dels homes de confiança
és una martingalla
que s'ha muntat
amb sistema democràtic
per donar
per pagar favors
per pagar favors
aquí sigui
perquè jo penso
que qualsevol ajuntament
qualsevol d'allò
trobarà gent
que voluntàriament
persones
en tots els camps
cultural
econòmic
etcètera
gent entesa
que voluntàriament
i sense cobrar res
i diria amb el seu temps
donaria assessorament
ajudaria
etcètera
el regidor
o el conseller
que fos
però és que
a més
n'hi ha
un altre tema
a veure
per ser polític
l'únic que s'ha de tindre
és sentit comú
per prendre decisions
no s'ha de ser funcionari
i aquí es confon
el polític
i el funcionari
jo recordo
l'any 79
que no només
n'hi havia
a l'Ajuntament de Tarragona
dues persones
dels 26 regidors
que tenien
dedicació exclusiva
que eren
l'alcalde
i el regidor
d'Hicenda
la resta
tenien
una dedicació
plena
i cobraven
molt poc
i era una situació
de crisi econòmica
similar a l'actual
en aquests moments
n'hi ha sis o set
regidors
tant de l'oposició
que mira tu
quina feina tenen
els de l'oposició
per tindre
dedicació absoluta
i del govern
que tenen
dedicació absoluta
que per cada
comissió de govern
700
i després
per cada assistència
no
no
no és
lògic
que en una situació
de crisi
que en una situació
de crisi
passi això
si plantejo
de totes maneres
una argumentació
contrària
a la del Dionísio
bàsicament
per provocar el debat
ho dic
perquè es van sentir
també veus
la setmana passada
en aquestes tertúlies
al fil de la notícia
ens he de dir
que en fi
que els polítics
han de cobrar
molt bé
han de cobrar
bé la seva feina
la seva responsabilitat
perquè precisament
és a dir
si volem tenir
els millors polítics
hem de tenir
bons sous
qui posa els millors polítics
això
tindrem
els millors funcionaris
que són
els que fan anar
la funció pública
per això
són funcionaris
perquè es fan
oposicions
i sortiran
els millors
per ser polítics
s'ha de tindre
sentit comú
qui posa els polítics
sobretot un pedrià
has de tenir
els partits polítics
no ens enganyem
això ens portaria
el tema
de les llistes obertes
que són els millors polítics
els que estan ahí
per això
ho tenen de cobrar
llavors hi ve l'argument
de demagogia
que dius
no
és que si
si cobren força
ja els hi treus
els hi treus
la temptació
de puguem
fangar
i posar mala caixa
l'altra argumentació
clar
la que jo estic
exposant ara
seguint
l'argumentació
contra la del Dionísio
bàsicament
és que això
de dir
clar
si no
els bons
es queden
a l'empresa privada
a la iniciativa privada
i mai voldren participar
en la gestió pública
que es quedi
a l'empresa privada
que l'empresa necessita
molts bons professionals
que es quedi
a l'empresa privada
mai
ningú fins ara
jo diria que
perquè a més
el problema
és que els polítics
que estan
amb aquests sous
no estan
d'una forma voluntària
3, 4 anys
8 anys
sinó que n'hi ha polítics
que porten
20 anys
o tota la vida
això és una professionalització
que no
no és de dir
jo és que soc política
estic allí
per fer un servei
a la societat
no
això és mentida
Nani
què volies dir?
no, no
ja volia dir que de sempre
qui volia fer diners
no es dedicava a la política
es dedicava a fer altres coses
no?
a fer assessor bancari
o bròquer
o informàtic
o controlador aèrio
o controlador aèrio
però vull dir que vegis
la carrera política
com una carrera
on pot ser fortuna
em sembla
absolutament contradictòria
amb qualsevol valor democràtic
i el tema que ja han apuntat
de la llei electoral
de possibilitat
que realment
ara si els partits
obrin les portes
a llistes obertes
o altres mecanismes
per fomentar la participació
tot això segurament
arran d'aquest moviment
d'indignats
que hem qualificat
genèricament
com d'indignats
que s'han produït
en les últimes setmanes
al nostre país
vostès creuen realment
que
jo em poso a la cara
a veure
si ja s'ha presentat
si s'ha dit
per activa i progressiva
que a Catalunya
com a d'indignats
no tenim llei electoral
no tenim
se va presentar
per sudans del canvi
i va fer una llei
i va presentar
allí s'ha quedat morta
per què?
perquè al final
els partits fan números
i diuen
a veure
si en aquesta llei
què em surt a mi?
ostres, si jo tinc tants vots
ara guanyaré
guanyaré diputats
fantàstic
l'aprovo
fantàstic
no, jo em perdo
perquè no tothom
hi va guanyar
algú ha de guanyar
i ha de perdre aquí
no, fonamentalment
és l'àmbit territorial
o la població
i a més està
Convergència i el PSC
és que està claríssim
el joc
dos coses
una és
si és territorial
Convergència i interès
el PSC no
i evidentment
els partits
els partits polítics
se'n poden anar
tots en orris
i després
és que m'agrada la demagogia
perquè deien
és important tenir
un diputat territorial
un diputat territorial
com tenen a Anglaterra
per exemple
que és un senyor
que quan tu tens un problema
el truques
i ara què són?
el diputat que triem per Tarragona
i els senadors
quins interessos defensa?
els de Lleida
i els senadors
que tenim senadors i tot
no sé on són
però vull dir
que de res on existim
en algun lloc els senadors
de totes menys
més enllà d'això
de les discussions
que puguin fer ara
els partits
el debat
creuen que haurà quedat
alguna petjada
o que quedarà alguna cosa
del moviment
dels indignats?
té de quedar
jo confio que quedi
una cosa és el que confiïn
o vulguin
i una altra cosa
és el que realment
no
però això és un moment
no quedarà res
recordeu quan va començar
la crisi econòmica
que tot
aquí convé fer un canvi
d'estructures
econòmiques
mundials
tal i qual
i tothom ho deia
començant
pels més economistes
i els més entesos
qui s'ha canviat
què ha canviat?
els pobres
continuen a ser més pobres
i els indignats
continuen a ser més indignats
saps que crec
si la crisi econòmica
és una 1
és a dir
que ara estem a baix
però comença a pujar
no quedarà res
però si la crisi econòmica
és una L
que continuem a baix
i baix
la gent no aguantarà
vull dir
la gent
gent que ja no cobra
cap subsidi
que perd la casa
tot això es va sumant
i cada vegada
hi ha més gent
no que estiguin indignats
només amb els ordres polítics
sinó que estan indignats
perquè no poden viure
perquè és que no poden viure
ni educar els seus fills
ni tenir una casa
ni possibilitats
ni esperança
de tenir un treball
si la crisi continua
en forma d'L
quedarà
quedarà i pujarà
crec jo
i no depèn
de la nostra voluntat
ni de la nostra confiança
la situació que arriba
és quan s'arriba
d'una revolució
vull dir
quan hi ha
llavors
com ha passat
en alguns casos
de barris de França
totes aquelles mogudes
que hi va haver a França
que hi ha gent
amb barris
molt marginals
en què es explota
i peta
però peta la bombolla
allò que és
ja s'acuparan
de tirar-hi foc
i de pagar-ho
també evidentment
perquè cap a estar
li interessarà
vull dir
que es munti
una revolució
és que pot sonar
molt catastrofista
però si aquesta situació
es cronifica
les bosses
de pobresa
no estaran
només a Zàmbia
estaran
a Alemanya
fins i tot
i llavors
ja veurem què passa
sempre que hi ha hagut
una situació
de crisi econòmica
i han apretat massa
el coll
de la gent
que té poc
al final
ha petat la gent
és que és lògic
com creus
que pot evolucionar
el moviment
Dionísio?
els problemes
que té
la ciutadania
són els ciutadans
els que
han de resoldre
i s'ha de buscar
les fórmules
això ha sigut
un toc d'atenció
però s'han de buscar
les fórmules
d'organització
i de pressió
als governs
perquè són els únics
i els parlaments
són els únics
que tenen
avui en dia
capacitat
de canvi
de potenciar
aquests canvis
evidentment
amb la situació
que estem
de bipartidisme
total
i absolut
això és molt difícil
de canviar
però potser
la gent
comença a fer
altres vies
fer una revolució
si no una revolució
a l'estil
de lluita armada
però si una revolució
pacífica
una revolució pacífica
que evidentment
això pot començar
i ara n'hi ha
una marxa a Madrid
i després
pot haver-hi
i això va començar
a la Puerta del Sol
i amb una notícia
radiofònica
d'una senyora
que deia
que estava indignada
i va començar
tot el procés aquest
doncs això
és una bola
i s'han de tindre
per això
dic que la gent
els polítics
no han entès res
els polítics
han de donar
de donar
sensació
a la ciutadania
que comprenen
quina és
la seva situació
i no
només fan
defensar
la seva parcel·la pròpia
ara tenim aquests dies
aquestes mobilitzacions
no
però avui tindrem
avui demà
i passat demà
el debat
de política general
i de què parlen
i veremos
si realment
ja veuràs
el govern
i l'alternativa
que n'hi ha
que no és alternativa
sinó que és
més de lo mismo
i més
abocat cap a la dreta
doncs si tenim alternatives
per donar
resposta
als ciutadans
estava dient
que clar
el moviment dels indignets
ens ha portat
tota una sèrie
de manifestacions
d'accions de protesta
que segurament
no havíem vist mai
al nostre país
ara estava recordant
que avui també
celebrem
entre cometes
un aniversari
avui faig just
un any
d'una sentència
a la del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut
que va originar
per cert
una manifestació
també multitudinària
d'un milió de persones
de la qual segurament
no queda gaire cosa
en el record
el govern va dir
que solucionaria
el govern Zapatera
va dir que solucionaria
amb leis orgàniques
la malifeta del tribunal
i no n'ha fet ni una
miri
ja és que ja l'està bé
no no no
anar queim més sentències
una res a l'altra
el Tribunal Constitucional
el Tribunal Suprem
i perquè no hi ha més tribunals
perquè clar
només cada dia que hi ha
que algú i aquí el veu
perquè posin tribunals de justícia
també
però és que no hi ha més tribunals
per anar cascant
jo crec que el més important
és que la classe política
se n'adoni
de lo poc que ens enfiem d'ell
perquè si penses
en els temes
que hem anat tocant
l'hospital
no ens ho creiem
les retallades
no ens creiem
l'Ajuntament
no ens ho creiem
la llei
vull dir
una manca de confiança
en la gestió pública
que dius
això d'alguna manera
com dius tu
d'alguna manera
no cal que sortim
a les
clar però per això
jo els hi preguntava
els hi plantejava
després de parlar
del moviment dels indignats
i de les mobilitzacions
si serviran d'alguna cosa
tenint en compte
el que passava ara fa un any
amb el tema de l'estatut
en fi
són dos àmbits diferents
però no deixa de ser
és el mateix
és incompliment de coses
que la classe política
t'ha promès
que tu te les has cregut
i que una bufetada
darrere una altra
te'n vas donant compte
que no
que t'estan prenent el pèl
per tots cantons
i quin era l'objectiu
de la manifestació
del 10 de juliol
de l'any passat
no, no, era protestar
perquè no ens agradava
la sentència
del tema de l'estatut
els polítics
que són els que tenen la mà
no han fet res
a mi em dono la sensació
que aquella manifestació
era per carregar-se al Montilla
el més aviat possible
és més
que el que va passar fa un any
si volen podem parlar
d'aquest altres adversari
farem festes
i serà
us parlar
els 200 anys
de l'opinació
de les tropes de Napoleó
clar, però el plantejament
és dir
les mobilitzacions
a carrer dels ciutadans
al final serveixen
d'alguna cosa
o no?
per molt
multitudinàries
que siguin
si estan potenciades
per els ciutadans
jo crec que no
si ara la gent
comença a tenir feina
i la situació
comença a regressar-se
la gent tornarà a dir
que s'ho facin
són els mateixos
les mateixes
tòpics de sempre
si la gent continua
en una situació precària
no s'aturaran
tu creus que les mobilitzacions
serveixen
al final per alguna cosa?
no, és bonica
vull dir
donen color a la ciutat
vull dir
i va
parli d'una festa major
és que
és que ho veus
vull dir
van amb xiulets
i van amb trompetes
ara sí que és veritat
vull dir
part de la ironia
o d'allò
sí que és veritat
que hi ha un treball
que és crear consciència
de les situacions
i els problemes
però clar
quanta gent hi ha
la gent hauria d'estar
indignada
indignada
però jo parlo de Tarragona
per exemple
sí que l'última
era bastanta gent
hi havia bastanta gent
sí, la del diumenge passat
no, la de l'altra
sí, sí
entre 8 i 10.000 persones
és una manifestació
per ser Tarragona
ja és
ara
quina feina
que hi ha consciència
primer a la gent
de la situació
que es troba
i que viu
però jo jo
intento viatjar
una mica pel món
i escolta
vull dir
els aeroports estan a tope
vull dir
els avions a tope
vull dir
sí que ha baixat
evidentment
la restauració
d'això
es nota molt
i la gent
evidentment
no gastem tant
com gastava
però
les manifestacions
s'hi haurien d'anar bé
per crear consciència
no sé si ho fa
i fins a quin punt fa
crear consciència
els ciutadans
dels problemes que tenim
anem acabant
avui fa un any
com dèiem
de la sentència
del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut
avui fa 200 anys
del final del setge
sempre anant-hi
podem dir
que avui estem
afortunadament
avui estem molt millor
que fa dos segles
perquè Tarragona
en un dia com avui
jo no hi era
jo no hi era
fa dos segles
jo segons l'esperança
de fa dos anys
de fa dos anys
estaria fent mal
vull dir que sí
la veritat és que estic contenta
va ser un desastre
però poquet
els sembla bé
per cert
tot el que s'ha generat
a l'entorn d'aquest
episodi històric
tot el que sigui
recordar la història
em sembla important
el que passa és que hi ha
un episodi de la història
d'aquest país
que sembla que la gent
està entestada
de dir no
això ho oblidem
això ho deixem passar
que és la guerra civil
però tot el que sigui
recordar la història
i gaudir de la història
em sembla perfecte
ara la Nani
ens introduiria
un altre tema
molt interessant
però miren el rellotge
s'acaba el temps
Joan Andreu Torres
Dionisio de la Varga
Nani Rodríguez
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients
de Terraona Ràdio
que vagi molt bé
no sé si els tornaré a veure
en tertúlies
abans de les vacances
per si un cas
si ens cridas
ja te diré
si som aquí o no
que vagi molt bé
a tots tres
fins la propera
bon dia
moltes gràcies