El matí de Tarragona Ràdio.
L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Miquel González, bona tarda.
Bona tarda, Josep Pardila.
Ja tornem a estar a l'última mitja hora, una setmana més,
a l'espai d'humor dels divendres de Tarragona Ràdio
i d'humor perquè ens ho passem bé.
Jo ja estic rient, només començar.
Sí, però si encara no hem fet res encara.
Bueno, ja estaves rellegint el guió i em feia gràcia.
Ja et feia gràcia, ja et feia gràcia.
Avui, una dels protagonistes és una...
Bueno, és la Laura Casas, ja la coneix tothom,
que feia dies que no sortia la Laura.
És veritat, és que ho anem...
Deixem una mica que la gent s'oblidi
i després ho reprenem amb més força.
N'hi ha que no els podem oblidar mai, perquè, bé...
Són mites, són mites del programa.
Ja són mites, ja són mites.
Però bé, a Laura Casas, aquesta setmana,
al llarg dels informatius,
penseu que estem moltes hores en directe,
ens ha mostrat el seu domini dels idiomes.
Vam escoltar-ho.
Ja l'escoltem.
La iniciativa es presentarà públicament aquest dimarts
a dos quarts de vuit del vespre
al PUP, la fàbula del Port Esportiu.
Al PUP, al PUP, al PUP, al PUP.
Al PUP.
Al PUP, al PUP.
PUP, la fàbula.
A tu quin PUP vas, normalment?
Al PUP, al PUP, al PUP tiqui-taca.
Al PUP tiqui-taca, tiqui-taca.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
La Laura ha estat protagonista de la setmana, eh, Miquel?
Doncs sí, doncs sí.
I és que sovint estem, com tu deies,
fem moltes hores de directe,
sovint estàs parlant i allò que la veu,
i l'has de fer així com si se t'escapa una mica l'aire.
Més que se t'escapa, te falta una mica l'aire.
Et falta una mica.
Realment és fotut quan passa això a l'antena.
I si no, pregunteu-li a la nostra companya Laura Casas
que aquesta setmana li passava això.
Els Mossos treballen en aquest projecte
per frenar els robatoris al camp.
Ahir en van informar els pagesos
en una reunió amb el delegat Joaquim Nin.
Natos, perquè riem de tot,
però això et fa mal a la gola, eh?
Sí, sí, sí que fa mal, eh?
Sí, sí, és que clar.
Déu-n'hi-do, pobre.
Però bueno, Miquel, escolta,
a tu també et passava aquesta setmana.
És que això passa a tothom.
Jo crec que em passa a tothom, això.
Passa a tothom.
Sort que era en una gravació,
que no era en directe
i que en una gravació pots fer de més i de menys.
A vegades.
Jo crec que ja vaig fer de més.
Vas fer de més.
Bueno, escoltem com...
Escoltem un Miquel.
Amb l'humor de l'última mitja hora,
els millors moments d'aquesta setmana...
I la Sílvia per darrere.
La Sílvia per darrere.
Justament m'ha passat parlant de l'última mitja hora
i això és un...
Una premunició.
Això és un senyal.
Això és un senyal, Miquel.
Sí, sí, sí.
De totes maneres,
Pepe, les males passades que et pot fer la veu,
que et pot jugar la veu
durant tantes hores de ràdio
són moltes i molt variades.
Què ha passat aquesta setmana?
Des que se't passi...
Ja sé, això s'ha sigut l'anticicló aquest,
que el dels 80, el de Repsol,
que ha impedit...
Vaja, que l'anticicló...
Que hem tragat massa, vols dir?
Que l'aire estava una mica...
No sé com estava, però és l'anticicló.
Està boirat, està boirat, sí, sí.
Doncs, com deia,
te pot jugar moltes males passades la veu.
I si no, escoltem el Ricard,
això era d'aquest dimecres.
Vull dir que sí, sí, ja estava l'anticicló.
Ja estava aquí, l'anticicló.
Set minuts i seran les 9 del matí.
Aquesta és la segona hora del programa.
Aquí seguim...
Algo passa, eh?
Aquí algo...
Què fa aquí una...
Oh, vale, vale.
L'hem pillat, Lluís.
L'hem pillat, Lluís.
Gràcies, gràcies.
L'hem pillat.
Ha estat molt agut, el Lluís.
Ha estat, ha estat.
M'agrada, m'agrada.
Molt bé.
Ara hauria de fer allò que feien...
Crec que també hi és aquest tall.
Sí, sí, i tant.
Crec que també hi és.
I tant.
I escolta, una pregunta.
Digues.
Com es diu el nostre director?
Ricard Laoz.
Vols dir?
Mira, ara m'ha sortit a mi, has vist?
Un gall.
Sí.
Vols dir?
Ricard Laoz, sí, clar.
Però...
Jo crec que algú no ho tenia tan clar, aquesta setmana, fent una entrevista.
És veritat.
Ah, anem a escoltar-ho.
I ara mateix el podem saludar a través del telèfon.
Senyora Evelio Tieles, bon dia.
Bon dia, Josep.
Eh?
Bon dia, Josep.
Avui, precisament, dimecres, faran un concert, un recital.
Molt bé.
Doncs, senyor Tieles, recordem, avui i divendres els horaris dels concerts...
Horaris a les 21.30.
Avui i el divendres a les 22.00.
Perfecte.
Doncs...
Moltes gràcies, Josep.
Eh?
Moltes gràcies, Josep.
No.
Jo soc el Josep Ardíma, eh?
Ha estat un plaer saludar-lo, senyor Tieles.
Igualment, gràcies.
Gràcies i bon dia.
Bon dia, gràcies.
Bon dia, Josep.
És com una puntada a la llengua.
Sí, sí.
Bon dia, Josep.
Aquest home, que no el conec personalment, eh?
Però té una veu així de cantant italià, eh?
Marco Massini o una d'aquestes, eh?
Clar, Josep.
Es pensava que era jo, vaja.
Sí, sí.
Ah, realment se pensava que eres tu.
Clar, home, perquè jo havia fet el contacte amb ell.
Ah, vale, vale.
Clar, llavors sí.
Llavors es pensava que era jo, però...
De totes formes, no és el primer cop que li canvien el nom al Ricard.
Ja passava això l'any 2006.
Crec que devia passar alguna cosa pareguda,
perquè llavors li canviaven per Jordi.
Per què serà?
Per què serà?
I li dient Jordi, per què serà?
L'actual president és el senyor Joan Belmonte,
que avui ens acompanya en directe als micròfons de Tarragona Ràdio.
Senyor Belmonte, bon dia.
Bon dia, bon dia, Jordi.
Bon dia, bon dia, Jordi.
Vostès deixaran...
Senyor Belmonte, moltes gràcies per venir aquest matí en directe a Tarragona Ràdio,
per donar-nos totes aquestes explicacions
i fer balanç, sobretot, dels acords
als que van signar ara fa un any amb l'Ajuntament de Tarragona.
Moltes gràcies i molta sort de cara al futur.
Gràcies, Jordi.
Bona nit, Jordi.
Jordi!
Adéu-siau.
Bon dia.
Jordi, és que, clar, al final...
És que, pobre Ricard, eh?
Vull canviar sempre un nom.
I, a més a més, li diuen bon dia
i després l'acomiaden remarcant una altra vegada.
Bon dia, Jordi. O sigui, ha passat tota l'entrevista...
I encara continua pensant que és el Jordi.
Bé...
Aquesta era bona. Aquesta d'arxiu era recurrent, eh?
Vull dir...
Però això que ens ha fet remenar per l'arxiu
i buscar moltes d'aquelles confuncions mítiques, a vegades,
i que ens fan riure, també.
I avui us en portem algunes, algunes de curioses.
Si no, escolteu aquesta.
El único inconveniente serán las temperaturas, que serán muy elevadas.
Bueno, doncs caldrà banyar-se i molt.
Creu Roja del Malm.
Creu Roja del Malm.
Creu Roja del Malm.
Moltes gràcies.
Bon dia i bon servei.
Buenos días, gracias.
És que mira què som, eh? Creu Roja...
Ai, senyor.
Sí, ja ho diu la Iolanda.
Creu Roja del Malm.
Creu Roja del Malm.
Quina més? Quina més teníem així que hem remenat per l'arxiu?
Doncs mira, la Tere...
Anem al 2000...
2000 què?
2010.
2001.
Era l'any passat, sí.
La Tere informava del nombre de tarragonins
que havien perdut la vida.
Jo, com a notícia...
Tarragona registra l'increment més important de l'atur a Catalunya aquest mes de febrer
i es col·loca amb 67.300 desocupats.
Segons dades publicades avui pel Ministeri de Treball,
2.400 persones han perdut la vida a la demarcació.
Han perdut la vida a la demarcació.
Han perdut la vida a la demarcació.
Que representa...
Han perdut la feina, haurem de dir, a la demarcació,
que representa un augment del 3,68% respecte al mes anterior.
Es tracta de més d'un punt per sobre de la mitjana catalana.
Apa, què ho sembla?
Apa, què ho sembla?
Diu, he d'acabar aquí perquè ja no puc més.
Estava ja...
Jo entenc que hi ha riscos laborals,
però de perdre la feina a perdre la vida...
Hi ha un pas, eh?
Hi ha un pas.
I sovint, a més, hi ha entrevistes que són difícils.
I si no, explica-nos-ho tu,
perquè aquesta setmana vas protagonitzar un esdeveniment aquí a la ràdio,
que seria com fer una entrevista
i bé, no morir l'intent, no sé si tant, però...
Jo ara no sé de què en parles.
Escolta, escolta això.
D'on va sorgir la idea d'aquesta investigació que vas començar?
Bé,
M'he fet un...
Com has tingut tot aquest procés d'investigació del teu treball?
Bé,
Què és el que potser t'ha cridat més l'atenció a veure de fer tota aquesta investigació?
Bé, fins aquí, és que ja està, vull dir, ja està, ja està.
Sí, no...
Jo algun dia ho tinc claríssim.
Algun dia algú s'enfadarà, trucaran a la porta i ens diran,
fills meus, anem a cap a casa.
No passa res.
No, no, sí.
Passa que aquí, clar, queda que ens estem...
De fet, no va donar massa més l'entrevista.
Ens estem rient i no sé què ens estem fotent, és que realment fa gràcia.
Més confusions, va.
Vinga, més confusions, va.
Tarragonins o tarragonins, Pepe?
Com s'ha de dir?
Tarragonins.
O sigui, una persona que és de Tarragona...
És un tarragoní.
És un tarragoní.
Sí.
Doncs jo no ho sé si ho tinc tan clar.
De les posicions de descens.
El tècnic dels tarragonins, dels tarragonins,
tarragoní, dels tarragonins,
tarragoní, dels tarragonins.
Som els tarragonins, els peixos rins,
i ho podem cantar.
Tarragonins, no?
Els tarragonins, sí.
Era tarragonins.
No, és que a més vaig dir els tarragonins,
i ho vaig rectificar, vaig dir els tarragonins,
bé, aquestes coses que passen a les 7 del matí.
Són lapsos.
És que filem molt prim, és veritat.
Ara el moment sempre nàstic de la setmana...
Vinga, va, que ja l'està esperant, va.
I l'estava esperant.
Clar, no, no, és que és moment sempre nàstic.
Vinga.
Bé, que en Lluís no sé què et diu, no l'he entès.
No sé què et diu.
Però ara estem al punt de les 7 de la tarda,
i per tant, en uns instants suposem que els protagonistes
estaran sobre la gespa de Montilivi,
i en principi tampoc no es preveuen canvis.
Ara li preguntarem al Quim Pons
si es preveu algun canvi, Quim.
Jo crec que...
Tere, no t'ha trucat, no, el joig de la porra?
No, però...
No, el veig molt tuitejador, eh?
Sí.
Doncs podria agafar el micròfon també, eh?
Si volgués.
Oh!
Perquè de moment...
El veig, però crec que no té el micro al seu abast,
i per tant en uns instants...
està fent-nos amics de la mascota, no ho sé, eh?
Sí, sí, no ho sé, no ho sé.
Jo crec que deu tenir algun rotllo raro amb la mascota del Girona.
El que sí que hi ha és l'Àngel García, que sí que està aquí al nostre costat.
Àngel, suposo que aquesta segona part ha intentat aconseguir la victòria.
Mira, ja tinc aquí en Pons.
Escolta, Pons, què tal?
Què feies?
No m'has trucat a...
No, estàvem amb el Carmany.
Ja, ja, escolta, és que...
Escolta, aquí acaben de regalar un cotxe, eh?
Ja, ja, a la mitja part.
No, és que...
Té un canvi de tema, eh?
Si fixes, t'han regalat un cotxe.
No, no, no...
Mira, un cavall, eh?
La mascota, caramba!
Sí, sí, ara la veus, no, per la tele?
Doncs acaben de regalar un cotxe i un tio d'aquí ha marxat amb un cotxe del soci 2894 al Girona.
Déu-n'hi-do.
Bé, ja estem recuperats, ja estem recuperats.
Ja estem gairebé, més o menys.
Ja estem recuperats.
Una altra pregunta d'aquestes existencials.
Com és possible que Tarragona Ràdio s'escolti a tot el món, a Noruega, a Finlàndia, per internet,
i no s'escolti a la plaça Verdaguer?
Això, no m'ho invento jo, eh?
És una teoria de l'Àngel García, és un nou capítol dels invents d'en Pulgarcito.
Menos mal que tenim ràdio en Tarragona.
Estoy en Salou, visca el Nàstic, visca Tarragona Ràdio.
Apa, què us sembla?
El Santiago Sánchez, eh?
Ens escrivia un mail.
A veure, escolta, Tarragona Ràdio des de Salou.
Sí.
Però l'altre dia...
No, Àngel, no.
No comencis, eh?
L'altre dia...
Carta al director i...
Digue'm.
L'altre dia, una amiga meva va dir que no sent Tarragona Ràdio a la plaça Verdaguer.
La busquen.
A la plaça...
Què passa?
Uf.
Què passa?
Què passa?
No, home, sí, jo crec que sí, eh?
Que va enviar un e-mail a l'emissora i no l'ha contestat ningú.
Segur que està escoltant Tarragona Ràdio?
Si mous bé l'antena, pot escoltar, eh?
Sí, sí, sí.
Diu que no l'escolta de la plaça Verdaguer.
Què passa?
Jo crec que les deu poder escoltar.
Que hi ha un forat negre a la plaça Verdaguer.
No ho sé, el que hi ha, tu.
Interferències.
Interferències, sí.
El Juan Alberto Cabrera ens escriu des de Noruega.
Gràcies a Tarragona Ràdio puc escoltar el Nàstic.
Visca el Nàstic, som-hi.
I el Joan Castell diu que ens estan escoltant des del fred de Finlàndia.
A veure si hi ha sort.
I el Nàstic s'emporta la victòria ara que estem lluny.
Em sap si s'ha sent la ràdio Noruega i Finlàndia.
Com no s'ha de sentir la plaça Verdaguer?
No.
Per l'amor de Déu.
No, no seguim per aquí.
Mata el tema, va.
51% de possessió era pel Girona l'està guanyant.
L'Oscar i Mari Cendra diu que, Àngel,
li digués a la teva amiga que per escoltar Tarragona Ràdio
es necessita un transistor sense ànims de faltar, eh?
Home, aquest també s'ha passat ara mateix.
A veure, a què es pensa, aquest?
Que es posi una carabassa a l'orella?
Vinga, va.
No foteu.
Partit endavant.
Quins invents, tu?
Els invents dels progressitos.
Que es posi una carabassa a l'orella.
Home, és un bon invent, també, no?
I a mi el que més m'agrada aquest tall
és aquest Què passa, de l'Àngel García.
Aquest Què passa?
Repetit tantes vegades.
No et recorda el Chimo Bayo?
Sí, sí, ara, el mític Chimo Bayo.
Què passa?
Doncs mira, escoltem.
Huah!
Com?
Huah!
Eh?
Oigo un sonido a través de la ventana.
José, José!
Ya no queda nada, nada!
Jordi, Jordi!
Bombas, bombas!
Com?
Què passa?
Què passa?
Bombas, bombas!
Què passa?
Què passa?
Què et passa?
Huah!
Jo no puc, jo no puc, jo no puc seguir.
No ens enganyem.
Què passa?
Corre patit.
Què passarà?
Huah!
Pere, tu passes bé, eh?
Apa, què us sembla?
Apa, què us sembla?
Apa, què us sembla?
Bé, avui...
Avui...
Bueno...
Miquel, què va passar al Semprenàstic?
Vam riure molt.
Vam riure molt.
Ja ho podeu ben dir, perquè...
el Miquel, el Semprenàstic, els dijols, fa la secció de les músiques del rival, que és una bogeria.
I tant.
Una bogeria.
Quan us agafa el riure més no podeu ni continuar el programa.
De fet, és el...
Sí, això passa...
És el que va passar ahir.
Ahir va passar això.
Una mica de per favor, eh?
És com diria...
Atenció, perquè anem pujant d'Esglaó.
Mai m'hauria imaginat que un grup de música folklòrica, format per gent afincada a Salamanca, s'anomenaria...
Vinga, diga-ho, va, diga-ho.
Que el Ricardo ja no pot més, va, va, va.
Folklongrest.
Clar, és que no em sortia.
Folklongrest.
És de veritat, això, no?
És de veritat, eh? T'ho prometo, t'ho prometo.
Fan música folkl, són una gent afincada a Salamanca i es fan dir Folklongrest.
Podeu veure el vídeo al blog i veureu que no és mentida, eh?
No m'ho invento.
Per cert, no està en la rambla just a Oliveres, eh?
Podríem, però no.
Qui actuava, a Folklongrest, per cert?
A on?
A Falclongrest.
Amb Angela Channing.
Angela Channing, eh?
Sí, sí, sí.
És que no m'atrevia, perquè un dia, si se'n recordeu, em vaig colar amb l'Angela Channing i no ho pensava.
Loren Solanas, també, no?
Sí, home, sí.
Aquesta us l'he colat, perquè sempre a mi tan tard us explico més o menys el que portaré i avui dic, me l'he de callar.
I mira que em costa callar-me aquestes coses, però...
Home, m'ha agradat molt...
Folklongrest, eh?
Bé, estem a punt d'acabar.
Ja veieu que si parlem de tot, menys de tot que hem de parlar.
Sí, sí, sí.
De tot.
I ara crec que venen els millors moments de la vínia directa d'aquesta setmana, Miquel.
I tant, i tant.
I n'hi ha un de molt bo.
N'hi ha un de molt bo que l'hem titulat Los Pollos del Mercat Central.
Jo mateix estic ara en la zona del Mercat del Colegio Roy, no?
Bueno, aquí estan haciendo obras, y hay un camió, hay una máquina de excavadora, bueno, estan haciendo de tot.
Ahí hay un camión de pollos, que vende pollos.
Yo no lo veo higiénico esto aquí.
Toda la polvareda que se monta, yo no sé si los polvos, a lo mejor cuando pasa por el calor, el polvo se va o no sé.
Pero yo no lo veo higiénico, yo no sé si esa sanidad le corresponde o le corresponde al ayuntamiento.
Pues la verdad, yo que no lo veo, no lo veo.
La verdad es que, en fin, no lo sé, pero ya daremos parte a los responsables del mercado.
La verdad es que no lo sé, las obras estas que se están produciendo son las que paramos antes de Navidad
para que la campaña de Navidad se pudiera hacer con normalidad.
Están acabando cuatro obritas que faltan solo, pero claro, estos dos pollos que me preguntan, realmente, en fin...
Pues ya haremos la consulta, realmente no lo sé si es higiénico.
Hombre, no debe ser muy higiénico, pero no sé si debe estar prohibido, pero claro, supongo que los pollos después se quitan las plumas, se despellejan...
Digo yo no sé, ahora estoy inventando cosas.
Molt bé.
Molt bé.
Clar, és que va posar a l'alcalde realment en...
En un apuro, que és bo, m'ho dit.
Sí, sí.
Però a la vínia directa, amb l'alcalde, els oients també fan acudits.
Oh, és boníssima.
I aquest és el momentazo.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom.
Maria.
Maria, què més?
Teresa.
Endavant, Maria.
Clar, si tu no pots dir...
Com t'hi dius?
Josep.
Josep, què més?
Lluís.
No, és que no, vull dir, no, no...
Maria Teresa.
Maria Teresa.
Potser no el seu nom i nosaltres no ho sabíem.
Igual sí.
I ara acabem ja, eh?
Acabem, acabem amb un tall d'arxiu de l'any 2009, també una línia directa, on van coincidir dos problemes bastant importants.
Per una banda, problemes amb la línia telefònica i per una altra banda una senyora que tenia moltes ganes de xerrar.
El que deia era, suposo que important, evidentment, però es van ajuntar a aquests dos factors.
Era realment una línia indirecta.
Miri, senyor alcalde, a mi m'agradaria veure com podríem fer els veïns per tindre un distintiu al cotxe perquè els agents de la Guàrdia Urbana sàpiguen que són veïns de la zona.
Avancem una mica perquè va estar un minut i mig, eh?
Un minut i mig.
Sí, sí, un minut i mig.
Ara ja ha passat un minut i mig.
De la vigília de la cabalgata, puguis els paquets de l'àvia, perquè a casa l'àvia es necessiten els paquets posats i no els posats de l'àvia.
Teresa, en definitiva, Teresa.
I, bueno, baralles continues.
Calli!
Hi ha moments que dius que no sé com explicar-me.
Teresa, penso que no m'escoltes.
Jo crec que si poguéssim tenir un distintiu de zona, o de zona del carrer Fortuny o del carrer...
Continua passant.
Hi ha zones que són molt problemàtiques, que deixes un mail al cotxe per fer un...
Calli!
O zona blava, que dius, bueno, doncs, ja baixo, o pujo, o un moment d'aquest, que se m'ha passat, que ja hi havia...
Teresa, sisplau, que em sent.
Ens ajudaríem a no tindre tant sempre la disputa amb la Guàrdia Urbana, cos que jo hi estic molt agraïda.
Val a dir que hi ha un petit problema amb el telèfon, perquè la Teresa sembla que no em sent.
A mi... Teresa, em sent.
Em sap greu que hi parlant mentre vostè també hi intervenia, però hi ha un petit problema de retorn amb la línia.
Sí, sí, un petit problema.
Fixa-t'hi, fixa-t'hi on es deia.
Teresa, vols dir que igual era la d'ahir, la Maria Teresa?
Potser sí, potser sí.
No hi serem divendres que veu, ho saps, no?
L'última mitjora d'aquesta setmana, amb el Miquel González. Miquel, fins la setmana que ve.
Fins la setmana vinent.
Que vagi bé, d'ociau.
Adéu.
Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu.