logo

Arxiu/ARXIU 2011/MATI T.R. 2011/


Transcribed podcasts: 700
Time transcribed: 13d 15h 34m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Passen 11 minuts del punt del migdia,
seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Us ho anunciàvem un dijous al mes,
un dijous de cada mes ens visiten els membres del Consell de la Gent Gran,
gent gran activa, que participen en aquest programa una vegada al mes,
explicant-vos totes aquelles activitats que es realitzen al llarg de tot l'any.
Com sempre ens acompanyen el tècnic de l'Ajuntament, Antoni Rull.
Antoni, bon dia.
Bon dia.
I també el president del Consell de la Gent Gran, en Josep Maria Burgues.
Bon dia.
Bon dia a tothom.
I avui parlarem de la informàtica i la gent gran.
Veurem si casen o no aquestes dues paraules, aquest binomi.
I avui, per fer-ho, ens acompanyen la professora dels cursets d'informàtica,
la Montse Roca.
Bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya un dels seus alumnes, el Francisco Aguilar.
Bon dia.
Hola, bon dia.
I una de les seves alumnes, la Rosa Haurighi.
Rosa, bon dia.
Què tal?
Bé?
Cursets d'informàtica.
Explicau-me això.
Bé, doncs a veure, el que tractem és que la gent gran,
també en punt com tenim, puguin entrar al món de la informàtica, d'internet, tot una mica.
Perquè clar, hi ha molta gent que a casa no tenen ordinadors o no tenen internet.
Llavors el que procurem fer és que puguin treballar amb els ordenadors, saber exactament què és el que poden bellugar,
per on poden bellugar, i internet, que tinguin correu electrònic i que puguin enviar-se missatges i coses.
Des de quan, des del Consell de la gent gran, es fan aquests cursets d'informàtica?
Vam començar fa com uns quatre anys, conforme han pogut anar, hem de dir que estan instal·lats,
han anat incorporant a les llars que ha sigut possible xarxa informàtica per poder tindre accés,
i la idea bàsica era apropar i trencar aquests mites que aquestes noves tecnologies no són per nosaltres.
És una forma de trencar el gel, i d'apropar-ho, i amb uns professionals com és la Montse,
doncs, bé, fer-ho atractiu i atraient, i alguna cosa depenent, no?
És a dir, perquè quan ho comences a explorar, doncs veus les possibilitats que això dona,
i que és el que estem, no?, que la gent s'hi va apropant, uns estan a diferents nivells,
a diferents etapes, i que el que si veiem és que és una progressió de gent que tenia una certa animadversió,
i està habitualment treballant en correus, treballant en temes de xarxa,
i també una altra cosa que estem incorporant, i és el que ens explicarà una mica la Montse,
és l'aplicació de lo que són tècniques i mètodes d'informàtica per anar fent,
com hem fet ara per Sant Jordi, punts de llibre, i que vegi que tenen utilitat,
que no és solament una pantalla amb unes lletres i uns colors, sinó que tu pots anar fent,
i és el que ella, doncs, Montse, amb molt d'encert, doncs, va introduint i que ens pot explicar.
Montse, quin és una mica tot el planning, el que treballeu?
Mira, el que procurem tindre és una adreça de correu, perquè puguin ells enviar més carrel que treballen.
Per exemple, per Sant Jordi vam fer punts de llibre, i, clar, ells ho veuen a la pantalla,
queda molt bonic, però, clar, quina utilitat li troben ells?
Què vaig fer? Els hi vaig imprimir els punts de llibre.
Què van fer primer? Me'ls van enviar per correu ells a mi.
Ja practiquen haver treballat i a l'enviar-ho.
Se'l van enviar també tots els companys perquè el tinguessin.
Llavors, què vaig fer? Els hi vam imprimir, els hi vam plastificar,
i cadascú té el seu punt de llibre.
És una cosa que han treballat ells a classe.
I, bueno, el vam fer amb el Word, amb un programa ben senzill,
i, clar, hi ha molts programes per poder treballar, per poder fer muntatges,
però amb el bàsic, que el Word és un dels programes que tothom té,
i tothom té fàcil accés, poden treballar i es pot fer qualsevol muntatge.
I m'imagino que, com deies, hi ha diversos nivells, oi?
Sí, clar, a veure, hi ha la gent que no ha vist mai un ordinador,
que no té...
que potser la màquina d'escriure tampoc l'han tingut,
i que, bueno, doncs han d'anar practicant, han de saber què és el teclat,
què és la pantalla, què és el que hi ha dintre,
perquè, clar, tu els hi poses una pantalla d'ordenador així,
dintre hi ha moltíssimes coses,
però te diuen, i jo què fàvem això?
Els hi parles del ratolí, dius, un raton d'on està?
No, un raton no, el ratolí, és el...
Clar, són parts d'eines de l'ordenador,
que s'ha d'anar aprenent tot, a poc a poc, cadascú al seu nivell.
Ara que dius això, Francisco Rosa,
quan us vau posar per primera vegada davant d'un ordinador,
ho vau dir, ai, com m'hi poso jo amb això?
L'any passat jo vaig començar de zero.
Sí, de zero.
No havia vist una màquina d'escriure més que en les oficines.
Mai.
Mai.
Les tecles, tot allò era nou per mi.
I li vaig dir al Manu, que era el professor l'any passat,
escolta, jo estic peix.
Molt peix, no?
Peix, peix del tot.
Així és que pensa que jo començo avui a anar a col·legi com un nen petit.
I ho, ja fent.
I ara parlarem de com ha evolucionat això, Francisco?
Sí, bueno, yo parlo en castellà, que me expreso mejor.
Yo sí tenía algo de idea de ordenadores,
porque llevaba tiempo introduciendo datos
y sacando datos de ellos.
Lo único que sabía hacer, no otra cosa.
Entonces, aquí sí que estoy aprendiendo bastante
lo que es mandar emails y los correos
y todas las ceclas estas que antes estaba a pel de todo.
o sea, no sabía red de red.
Y entonces, pues bueno,
ahí poco a poco vamos con la Montse,
que es muy buena instructora,
nos vamos haciendo lo mejor posible.
Llavors, no és un mite,
això que la gent gran i la informàtica...
Bueno, és entrar-hi, m'imagino, no?
És entrar-hi i que tinguin paciència.
perquè, clar, és com tot, tot s'ha d'aprendre.
Clar, jo els hi dic,
altros sabreu amb el vostre, amb el que heu treballat sempre.
No patiu, n'aprendreu.
És com tot, és com tot.
S'ha d'anar a poc a poc i anar...
Que no surt a la primera, tornem-ho a intentar.
No ho hem de deixar de costat perquè no ens surti,
sinó que s'ha d'anar a poc a poc.
S'han d'anar repetint les coses i a poc a poc van sortint i van fent.
I és... Clar, també se n'han de recordar.
Tenim una hora a la setmana,
però, bueno, a poc a poc i anar repetint.
A vegades que et diuen, és que això ja ho vam fer la setmana passada,
dic, doncs ja que ho vam fer la setmana passada,
feu-ho sols.
I som, ja comença.
És que no me'n recordo de com posar això,
no sé on estava allò.
Per això dic que s'ha de repetir,
s'ha d'anar provant, s'ha d'anar...
I arribarà un moment que ho fareu com jo,
que allò va sortint a mesura que vas fent.
Perquè m'imagino que es comença, com deies abans,
ensenyant una miqueta totes les parts d'un ordinador,
l'autaclata, el ratubi, la torre, la pantalla,
i a partir d'aquí hi ha, com deies, diversos nivells.
El Word, quin és una mica...
En quin moment estem ara, per exemple, amb ells dos?
Estan bastant igualats.
Perquè s'estan introduint amb el Word,
perquè, clar, quan tu dius, hi ha curs d'informàtica,
tothom pensa en internet,
tothom vol saber enviar correus,
vol tindre un correu,
el que passa que hem de començar
pel començament.
Clar, sí que pots enviar correus,
però si no saps què tens a la pantalla,
si no saps on tens el ratolí
per poder començar a escriure,
el missatge que vols escriure,
on són les lletres per poder fer-te
la teva adreça de correu,
s'ha d'anar a poc a poc.
Que ho intentem fer, anar compaginant les dues coses.
Perquè mentre s'han fet el punt de llibre,
també hem fet l'adreça de correu
per poder ajuntar les dues coses.
Que tant bon punt tinguessin una cosa feta,
poder-la enviar per correu.
Que del correu també cada vegada es van aprenent coses noves,
perquè si no se'ns van acumulant totes.
I s'ha d'anar fent a poc a poc.
Una setmana fem el punt de llibre,
el següent l'enviem.
Els que ja tenen adreça de correu
perquè ja la tenen a casa,
doncs molt bé,
ja van una mica més lleugers,
però sempre hi ha algun dubte.
També sempre és el que diem,
qualsevol que tingui un dubte
per què ha procurat fer una cosa a casa
i no ha sortit,
consulteu,
no hi ha cap problema.
Passa que a poc a poc,
i tots,
perquè el ser bastanta gent a classe,
tampoc pots estar mitja hora amb una persona.
Quanta gent sou?
Tinc sis grups d'informàtica,
em sembla,
i els grups són entre 8, 10,
depèn de la llar on...
Clar, depèn de la llar
els llocs que hi ha d'ordenadors
i el que es va...
O sigui, podríem dir que aproximadament
hi ha una seixantena de persones
que fan aquests cursos d'informàtica.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Molta gent, no?
I que és gent que té ganes d'aprendre.
Que clar,
sempre és el que es diu,
un dia un no podrà assistir,
i l'altre dia un altre,
però van assistint a classe.
Hem de dir que aquí tenim llistes d'espera,
però és un tema de material.
Clar.
I llavors,
un dels passos que ara estem fent
amb els telecentres,
que ho estem gestionant,
i per optimitzar,
els telecentres utilitzen uns dies a la setmana.
I el que hem parlat també és de dir,
si aquests espais que ells no utilitzen,
doncs podem,
i en principi estem en tractes
que amb els espais,
sense interferir,
la dinàmica que hi hagi,
i com al cap i a la fi
tot és equipament municipal,
és de poder,
el material ja hi és.
El que fem ja hi és allí,
doncs optimitzar,
doncs per donar cabuda
a més gent.
perquè el tema de dir
no és que tanquem ja hi ha de noves,
és el tema que el material és el que és,
si poses dues persones en un ordinador
no en pots posar més,
perquè és que si no és...
I que tampoc pots posar massa gent
pel tema d'atenció que requereix,
perquè és una dinàmica nova.
No estàs fent alguna cosa
que tu estàs refrescant,
és nou,
perquè és una altra forma de pensar
i és un altre esquema.
I llavors és això que requereix.
I també per no desanimar,
perquè si estàs en una classe de 20
i en una persona
i que tu estàs en uns nivells
molt incipients,
t'avorreixes i ho deixes.
El que es tracta
és de fer la informàtica inclusiva,
de fer participar
i que llavors,
doncs,
estàs a un nivell
de les generacions que van venint,
perquè és el clàssic
del net m'ha fet
o que tens família
que està fora de Tarragona
i tu ja saps
que es pot mirar amb una càmera
i això com se fa.
Tot això són demandes
que et van venir,
bé, tranquils,
ja hi arribem.
I llavors,
fer videoconferència,
totes aquestes coses
estan dintre
de la cartera,
però clar,
també és que tinguem
la logística
però pugueu fer-ho,
no?
I dius,
veus que casos es pot fer?
Bueno,
tranquils,
però que l'objectiu bàsic
i la filosofia que tens
és que això sigui
una eina natural
que és una experiència
més de vida
però que doni la sensació
que ja fa molt de temps
que ho estàs fent.
Perquè, esclar,
dius,
quan ho tens ja assumit,
sembla que ho hagis assumit
tota la vida.
Això és el que volem.
i que sigui una cosa natural
i que puguis tenir una conversa
d'això com d'altres coses,
no?
I la forma és aquesta
de fer-ho atreient.
La Rosa i el Francisco
per què s'hi van apuntar?
Per una experiència més,
però d'aprendre coses.
M'agrada bé molt.
M'agrada bé molt a mi,
m'agrada, eh?
I, escolta'm,
jo a casa també he practicat molt
perquè també tinc internet.
Això m'hi anava a dir,
vostè a casa té ordinador,
internet...
I què tal?
Bé, bé, bé.
Sí, sí.
Cada dia m'ho aneixo més bé,
la cosa, sí.
I què hi fa a internet,
per exemple?
Doncs,
xatejar sobretot.
Tinc molts amics
i llavors,
doncs,
és molt bonic
connectar-se
a l'altra part del món
per dir alguna cosa, no?
Això m'entusiasma.
Sí, sí.
Una de les coses així
són aquestes.
Després a classe
vam fer també
les targetes
de visita.
També allà
practiquem d'altres coses,
però a casa
sobretot això.
Després de...
Me vaig baixar també
un curs de mecanografia.
Ah.
Un curs de mecanografia
per poder
anar més ràpid
en aquestes coses.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Interessant també això
que a casa
si tenen ordinador.
Sí.
Al Francisco té ordinador
a casa?
No, encara no.
A un no.
Encara no.
Pero estoy ya...
Ya está la cosa ya...
Caliente, caliente, caliente.
Caliente, caliente.
Està a punt de caure
en ordinador.
Sí, ja està a punt de caure.
Ja està bé.
Espero tenerlo
d'aquí a unos pocos días
y practicar en casa
que es lo que me gusta.
A dama, me encanta.
Me encanta, me encanta.
Perquè quines possibilitats
hi veieu
amb un ordinador
o amb internet?
Vatos...
Què creieu
que us se us obre?
Quina finestra
creieu que se us obre?
Una finestra impressionant.
És que ella
ja està tot allà dintre
d'aquesta caixeta.
i està tot.
Tot.
El que deia ella,
poder-se comunicar
amb gent que coneixes
d'altres llocs
i que els tens al moment.
Sí, sí, sí.
I nosaltres,
com a tècnics,
el que és,
és a dir,
una de les nostres
grans preocupacions
és quan...
i que et dolen
és que quan dius
una persona
que ha estat morta
fa tres dies a casa.
Això és el que a nosaltres
ens fa com a més...
més por.
I tot això
que estan fent
és perquè la gent
estigui connectada.
Sigui internet,
sigui activitats,
perquè l'aïllament,
i sobretot,
aquí a Tarragona,
és una ciutat
relativament humana,
però aquestes grans urbes
que quan tu sents això
dius
aquesta persona
que està desconnectada
de tot.
Aquest és el gran problema.
I nosaltres,
com a filosofia
també de fons,
el que tenim és a dir
generar tot aquest tipus
d'activitat,
tot aquest tipus
de comunicació,
tot aquest tipus
de grups,
tot aquest tipus
de seguiment
que fem
amb els professionals
que també
és un missatge
que durem
des de Montse
de tots els que estem.
Si falta algú
veiem què és el que li passa
per evitar tots aquests temes
de fons d'aïllament,
d'aïllament
que són els que es generen
aquestes situacions.
Una de les...
Com a línia de treball
a nivell municipal
també és a dir
combatre l'aïllament
i l'aïllament
se comença des d'aquí.
De que a la persona,
doncs com estàs dient tu,
tens una xarxa,
tens un...
Al moment que tu faltes
per alguna cosa,
què et passa?
És que he estat amb grip,
vale.
Però que tinguis vincles,
perquè el no vincle
fa aquest aïllament
i aquest aïllament
és el que després te genera
que en una societat actual
se generi aquestes situacions.
És a dir,
tot el que estem fent
és una línia de,
primer,
de passar-ho bé,
segon,
d'aprendre coses
que t'ho passes bé
i com a filosofia de fons
és acotar al màxim
el tema d'aïllament
de la persona.
Perquè dius,
bueno,
si no és el tema familiar
que sigui una xarxa que tingui
i això ho afavoreix.
I aquesta és una de les línies
també de treball nostre
que queda més
amb lletra petita
perquè no és el que toca
per entendre's
però sí que els tècnics
que som nosaltres
ho tenim molt clar,
perquè dius,
anem a combatre
des de la nostra filosofia de treball
això.
I això són,
totes aquestes eines
serveixen per això.
Perquè la persona
estarà després
amb informàtica
o no amb nosaltres
però ja li has fet una xarxa
o ja té una xarxa
que pot utilitzar
o que no pot utilitzar.
O almenys que
per la nostra part
tot ha sigut,
s'ha fet
el recurs
necessari
perquè això
sigui el menys possible.
I si és que sigui
una opció personal.
però no perquè
no hi hagi hagut
una preocupació
o un sentit
que si no hem fet
tot el que hem tingut
de fer per fer-ho.
Si s'ha tingut
i la persona
dirà no és que
jo no vull sapigar res
ja està,
perfecte.
Però que
això és una mínima part.
El tema
és que una persona
s'ha degradat
i mira m'he trencat
un femur i estic a casa
però si té això
seguirà connectada
amb la xarxa.
O que està en un tercer pisc
i no té sensor
però si té això
o que té uns emis
que anava a fer gimnàstica
o anava a la piscina
doncs algun t'ha passarà a veure.
També estem fomentat
tot un tema
d'acompanyaments
amb voluntaris
de gent gran.
I tot això
però que és per
combatre
al màxim
tots aquests temes
d'aïllament.
És la lletra petita
però és la que
mentre tinguem això
la gent està connectada.
que és el que interessa.
I si li passa alguna cosa
perquè estem parlant
de 60 anys
estem parlant de 65
80
85
i doncs
alguna xuxonai
per entendre'ns
no?
Doncs que
i tu també tinc
la sensació
que puc trucar
a Pepito
o a Papeta
ai escolta com estàs
des que aquí
Teniu aquesta sensació
que amb internet
amb els ordinadors
esteu connectats?
Sí, sí, sí
eso es fabuloso
porque
poder estar en casa
y decir
bueno voy a llamar
a Pepe
a Juan
a Antonio
Porque es del Madrid
porque es del Madrid
por ejemplo
Bueno, bueno
el de Madrid
hay que dejarlo
hay que dejarlo
y ya la estuve a noche
con mi nieto
Una de les coses
que ho fan servir
és que per exemple
els que tenen correu
i hi ha dies
que no poden vindre
perquè han d'anar al metge
o tenen els nets
o qualsevol cosa
m'envien un correu a mi
no han de trucar
i ara
en qui aviso
no sé on he de trucar
no sé on
els que tenen ordenador a casa
n'hi ha molts
que ja ho fan
Montse
aquesta setmana
no puc vindre
és una manera
ja de
que ells
hi vagin
introduint
i que si ja
ho tenen a casa
ho aprofiten
perquè quins recursos
exploteu a internet
és a dir
què és el que ensenyeu
principalment
a l'hora de parlar d'internet
a veure
tot el que volen ells
és enviar correus
enviar correus
enviar correus
i si no
el facebook
ai
el facebook
el facebook
els torna micos
quan toquem facebook
els torna micos
no li agrada
el sis a Maria
el sis

hi ha moltes
clar
el que els dic
és que tenim
una hora a la setmana
que volen aprendre
moltes coses
que si
ho acumulem
tot al mateix
moment
hi ha un moment
que ja no saben
si és que
el que els havia dit
era pel facebook
pel word
o per enviar correus
ja no saben
quina tecla
han de tocar
però qui me deies
que hi havia
una tecla
que era per enviar
sí però si estàs
escrivint el word
no ho pots enviar
estàs treballant
ja ho enviaràs
després ja ho guardarem
i ja ho enviarem
i per què no ho fa això
el word
i per què no
ells ja
van més adelantats
també
volen que els programes
corrin més
que en altres
també
ho has de copiar
ho has de copiar
hi ha d'anar fent
a poc a poc
i això del facebook
què?
a veure Josep Maria
explica'm
que a tu t'agrada
el facebook
sí sí m'agrada
el facebook
quin rendiment
creus que se li pot treure
a facebook
bueno el facebook
té un rendiment
que pots connectar-te
amb unes persones
que poden ser
els teus amics
i pots tindre
converses amb ells
pots entrar
tu hi piques la tecla
del teu amic
entres
parles amb ell
el poden explicar
on han estat
quines idees
tenen sobre
certa acció
pots desitjar-li
un bon dia
etcètera
i aleshores els amics
si posem per exemple
la pestanya
compartir
el que tu has escrit
en el teu perfil
aleshores ho van rebent
tot ells
van rebent
a poc a poc
tu pots entrar
en el perfil
d'aquella persona
del teu amic
i pues senzillament
pots tindre
pots opinar
sobre coses
que ella diu
i pots tindre
una petita conversa
a vegades
s'ajunta
perquè diversos amics
van dient
diverses coses
i notes
que una cosa
es va allargant
i hi ha diverses opinions
sobre el mateix fet
després et pots enviar
també missatges
dintre del Facebook
o sigui a part del correu
tradicional
pots fer servir
també el Facebook
per comunicar-te
amb els teus amics
si vols tindre un amic
pues ho has de sol·licitar
i ho aproves
o no ho aproves
si tu per exemple
limites
qui pot accedir
a la teva informació
quan tu fas la configuració
pots dir-ho més
als meus amics
o tothom
per exemple
o persones reduïdes
i aleshores
si ho poses tothom
tothom s'hi pot posar
normalment no ho fem servir
això
sempre hem un amic
al tanto
d'aquí
volem com a amic
i aleshores
quan algú ens la sol·licita
i no sabem qui és
aleshores
sabem una mica d'ell
clicant
damunt d'ell
hi ha alguna cosa
d'informació
o d'ella
i bé
doncs admets
la informació
si alguna vegada
una persona no t'agrada
a mi no m'ha passat
també la pots treure d'amic
li pots dir
doncs no vull ser el teu amic
i ja està
com ells t'ho poden dir
la Rosa i el Francisco
tenen Facebook

a mi sí que m'ha passat
jo no he hagut de treure
i què tal això del Facebook
què et sembla

no és el que m'agrada més
m'agrada més
el Messenger
i el Badú
també
però
vamos
està bé
està bé
pots comunicar
i comentar
el que dius
segur una cosa
han posat
doncs allí pots comentar
m'agrada o no m'agrada
o el que sigui
hi entro
però vamos
el que em passo més jo
és parlant amb la gent
m'agrada veure
si inclús en la camp
m'agrada veure
la gent que parlo
més que no pas allí
al Facebook
però bueno
és interessant tot

després també
el que es nota
és que
de la gent gran
en Facebook
som una minoria
o sigui
la majoria
és gent més jove
no sé el per què
però la gent gran
i som poc introduïts
en el món
participatiu
del Facebook
o sigui
m'he trobat
hi ha gent gran
però res
tenen quatre fotografies
quatre cosetes
però no entra
m'agradaria més
que entréssim
perquè aleshores
també tindríem
més converses
de nosaltres
per exemple
a vegades em trobo
que penjo alguna cosa
de les activitats
que hem fet al Consell
per exemple
algun concert
alguna cosa
i quasi ningú
diu res d'allò
perquè
no és que
no hi ha gent
dintre
del món gran
que li agradin
aquestes coses
no vull dir
que no hi hagi ningú
però en comparació
amb altres coses
hi ha poca gent
l'amunt
s'hi ha dit
una frase
que m'ha
fet gràcia
perquè és veritat
que hem de tenir paciència
la gent gran
quan ens posem
dintre
del món
de la informàtica
però jo crec
que els professors
i les professors
n'han de tenir més
perquè
ja he fet cursos
d'informàtica
abans d'entrar
dintre del món
de la gent gran
i n'he fet
dintre del món
de la gent gran
no del Consell
però d'un altre lloc
i clar
hi ha una diferència
molt gran
a nosaltres
ens costa més
captar les coses
entendre el llenguatge
aquest
ens costa
i després
hi ha una varietat
els que hem estat
dintre del món
per exemple
que hem conegut
i hem treballat
amb les màquines
d'escriure
amb el que no
doncs clar
hi ha una diferència
a l'hora d'escriure
de temps
que sempre estan esperant
els de més
explicaré una experiència
que ens la passava
en un curs
que hi havia un home
dintre de la gent gran
escolta
que
ho atreçava molt
i sempre deia
quan picava
diu
a mi me sale otra cosa
i si no li sortia
com els de més
i el professor
molt atent
per un dia
li va dir
esto es porque toca
usted una tecla
que no ha de tocar
diu
no, no
yo no he hecho nada
yo no he hecho nada
diu
si usted ha tocado esta
i li toca la tecla
i surt el dibuix
que ell havia fet
i bueno
així cada vegada
i mi em va xocar
i pues
me'l vaig quedar mirant
quan havia acabat
i me'l miro
com escrivia
i aleshores
li dic en el professor
dic
fixa't en la mà
perquè em sembla
que amb el dit petit
toca alguna tecla
i vaig veure
que l'home
apretava així
la tecla
però amb el dit petit
la mà
no la podia recollir del tot
i llavors tocava
i li va dir
el javi
el professor
li va dir
ve usted
ponga la mano mas así
i estira mas este dedo
l'índice
porque con este
toca usted las piezas
i això era
o sigui que
et trobes a vegades
amb circumstàncies
d'aquestes
que hi ha una diferència
però
és un món
en el que t'introdueixes
i sobretot veiem
que dintre de les associacions
la gent
quan reben el correu
els hi agrada
voldríem que s'hi introduïssin
més
però quan enviem
per exemple
les activitats
de qualsevol associació
ens ho diuen
això que venen als llars
i poden agafar el paper
i saben el que hi ha
d'informació
i ens diuen
i he rebut el correu
els hi fa una alegria
perquè ho tenen
i a més
de tindre-ho allí
directament en paper
doncs ho tenen
al seu correu
i ho veuen
amb una cosa
doncs personal
tenim cura
d'enviar-ho personalment
perquè no surti
el correu
de tots els socis
de les associacions
o sigui
una mica personalitzat
i per mentir
de la privacitat
ens dona més feina
però doncs
ho fem així
més a gust
i l'única cosa
que s'hi diria
és que la dona
s'hi introduís
una mica més
que l'home

són poques dones
Rosa
a fent els cursets
no
hi ha dones
també
el teu grup
són més homes
que dones
doncs ja el veieu
aquests cursets
d'informàtica
amb la gent gran
activa
molt interessant
aquests dos testimonis
per conèixer
la introducció
de molta gent gran
en el món
de la informàtica
tenim uns minutets
Josep Maria
per repassar l'agenda
d'aquest mes de maig
molt bé
el que ens faltava explicar
era
el mes d'abril
dues activitats
que hem fet aquest mes
que una ha sigut
el bany en línia
sis agrupacions
van participar
de jubilats
dintre de les llars
hi vam estar
al centre cívic
de Sant Pere i Sant Pau
i clar
el bany en línia
és molt creatiu
i molt
jo diria
que és constructiu
amb el sentit emocional
moral
artístic
etcètera
perquè només és ballar
doncs
el coyote
es balla de tot
es balla en tango
sembla mentida
que puguis ballar un tango
doncs sí senyor
es balla un tango
en ball de línia
es balla en passo doble
en ball en línia
hi ha uns professors
doncs
que participen
d'aquestes activitats
també són de la gent gran
la majoria
són voluntaris
sí voluntaris
exacte
sí sí
tampoc es cobra res
vull dir
on hi ha professor voluntari
tampoc es cobra res
naturalment
són activitats
que es fan
molt
molt distretes
i tenen uns beneficis
un professor
em va explicar
que un alumne
que tenia
que va entrar
així una mica
doncs
com a trista
una mica melancòlica
per la situació
es va animar
i escolta
estava la mar de bé
i al cap de dos mesos
la visita al metge
i li diu
escolta
vostè ha fet una bona millora
què li ha passat
què ha canviat
diu
bueno
diu
que en una llar de jubilats
faig el ball en línia
i m'ho passo molt bé
i el metge li va dir
segueixi prenent les medicines
però no deixi el ball en línia
o sigui que
dona
doncs
un bon esperit
per l'activitat que porta
va ser molt aplaudit
va estar molt bé
primer va vindre una coral
va fer una
cançons
va ambientar ja dintre
del món de la música
i després vam passar
el ball en línia
i també destaca
la germanor que hi ha
perquè després
al final de tot
es va fer
entre les tres agrupacions
de tres llars
van actuar juntes
les sis no hi cabien
les sis agrupacions
a l'escenari
però tres sí
i va ser maco
també poder veure
aquesta
aquesta activitat
després
el dia 14
vam fer una trobada
de pintura
com va anar això
bé?
molt bé
sí sí
un dels cursos que tenim
ja saps que és la pintura
no de parets
sinó de quadros
eh
i
i amb això
que
es va fer
a la catedral
i entre la catedral
i la plaça
dels cabrits
allí van vint
a diferents llars
amb la professora
a fer
l'activitat
la professora
els va donar
com un esquema
del que podien pintar
a part
elles podien pintar
o ells podien pintar
el que volguessin
dintre d'allí
no?
però que no
era del primer curs
no tenia gaire idea
doncs ja tenia un esquema
on pintar
em va xocar molt
perquè va vindre gent
amb cavallets
escolta professionals eh
Toni tenien uns cavallets
i unes caixes de pintura
i gent gran
o sigui
amb un interès
enorme
això és molt diferent
d'altres activitats
per exemple
com la dansa
però és molt útil
perquè vam estar mirant
jo em vaig veure
que encara que estava
en un costat de l'altre
i pintant
la gent estava
molt concentrada
o sigui
la pintura el que fa
és que la gent
es concentri molt
amb la feina
perquè depèn
de molts detalls
per tant jo diria
que estimula també
la concentració
i per aquest mes de maig
tenim un minutet
Josep Maria
per aquest mes de maig
doncs mira
el dia 12
tenim reunió
de l'Ejecutiva
del Consell Municipal
de la gent gran
i a continuació
tenim reunió
de l'Assemblea
de tot el Consell
parlant de la pintura
el dia 13 de maig
a les 12 del migdia
fem la inauguració
d'exposició de pintura
en el centre cívic
de Sant Pere i Sant Pau
tot és dels grups
de la gent gran
i tothom està invitat
a anar allí
a mirar-ho
el dia 19 de maig
a les 5 de la tarda
a la Llarg Centre
trobem una trobada
d'un dels cursos
més alegres que hi ha
la risoterapia
que també va molt bé
doncs tenim una trobada
a la Llarg Centre
que és el carrer Adrià
el dia 19
a les 5 de la tarda
després el 20 de maig
a dos quarts de 6
tenim la tarda de teatre
al Centre Cívic
de Sant Pere i Sant Pau
i després el dia 27 de maig
tenim la tarda de teatre
número 2
fem dues tandes
perquè són tants
que no dona temps
a poder-ho fer
tot en una
i per tant
ho fem en dos dies diferents
i el 26 de maig
l'últim dijous de maig
doncs què tenim?
el programa de ràdio
a Tarragona Ràdio
i d'aquí un mes
els tornarem a sobre
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
adéu-siau a tots
bon dia
bon dia
gràcies