Fins demà!
Segurament per la sonoritat musical hi haureu endevinat que avui la Volta al Món ens du cap al continent africà.
Ho fem de la mà de la Rosa Figueres i concretament anem a Mali i por quina fa, se'ns deia. Rosa, bon dia!
Hola, bon dia!
Ara t'emocionaves escoltant la música una altra vegada?
Sí, com sempre. Sempre que escolto música africana m'emociono, quan miro fotos, però la música és més fàcil perquè les fotos t'hi has de posar.
Amb la música m'emociono molt, però bé, m'aporto molt bons records.
Música que ens ha portat la Rosa, la vas comprar allà?
No, després l'he comprat alguna sí, me l'han passada, me l'han gravada i l'altra l'he comprat aquí.
I ens ha portat tres àlbums, no, tres àlbums de fotos, però plens, eh?
Tres de fotos, sí, sí.
El que primer xoca és la barreja entre, jo sempre parlo de colors, eh? Les tonalitats així marronoses, amb totes les coloraines que porten ells.
Sí, sí, sí, sí.
Seria això, la imatge visual de Mali?
Sí, visualment és això, ells són, majoritàriament són molt foscos, cada ètnia, però són, tenen tendència a ser molt foscos i llavors van amb aquests colors, no?
I t'impacta, no? Veus a les senyores aquí al mercat de gener, és impressionant, porten aquests colors grocs, carbasses, vermells, lluents, verds.
Amb aquestes cel·les tan divertides i tan boniques i els hi queden, evidentment, amb aquest to negre que tenen, els hi queda fantàstic.
Estupendo. I tot això combinat estem veient amb unes cases de fons que estan com de color terra.
Sí, les fan amb aigua, palla i a vegades hi barregen restes de femtes d'animals, de les vaques.
Saps?
Perquè sembla ser que això fa una massa compacta que quan s'asseca els hi permet que la casa sigui ferma, excepte quan plou, que llavors l'han de refer.
Per exemple, hi ha la mesquita de gener, que ells la tenen, està feta d'això, que és com si fos una mena d'adop,
i el que els passa és que amb l'època de pluges es desfà això, perquè no és com un totxo i un ciment que queda endurit per tota la vida.
Llavors se'ls hi desfà i claven ells unes fustes a les parets, a l'alçada de partir on no arriben ells,
per tant, a partir de 1,50, 1,60, per emparrar-se, els hi fa d'encavellada i ho van refent, la gent del poble, voluntàriament.
Preciosa aquesta mesquita i a més té aquest punt efímer que la fa encara més bonica, no?
Exacte, és patrimoni de la humanitat.
Ahà, que bonic. Escolta Rosa, comencem pel començament. Com és que vau decidir viatjar a Mali?
Doncs va ser de casualitat, jo havíem parlat amb una amiga meva, la Dolors, que és amb qui vaig anar-hi,
d'anar a un altre viatge amb unes amigues d'ella que tenien organitzat i resulta que ja no vam cabre anar al grup
i llavors ja ens havíem fet la idea d'anar a Àfrica i vam estar buscant, vam estar buscant i vam anar aquí,
però no ens ho havíem plantejat, va ser una cosa molt ràpida.
I què deies, la millor experiència de la meva vida?
Sí, la millor. De tots els països que he visitat, per mi el millor.
I a més, diu, des que vaig fer l'experiència africana en Mali, que ja no he parat ara a l'Àfrica.
No he parat.
Un té la sensació que és exòtic i fins a cert punt, fins i tot perillós, tal com estan les coses.
Quina sensació teniu vosaltres?
No, cap, de perill cap ni una. Jo no la vaig tenir en cap moment.
La gent, ells veuen blancs i veuen diner, clar, i per ells són ingressos de diners.
Llavors, et cuiden, al contrari. Estan molt pendents de tu, la gent que es dedica al turisme, una passada.
T'acuiden, t'emimen, no et deixen, et protegeixen, no et deixen que et passi res.
Perill, en cap sentit, jo no el vaig tenir.
Vau anar en grup, vau anar en un viatge organitzat.
Sí.
I anàveu sempre junts, volies organitzat fins al punt que et porten...
Sí, sí, anàvem en 4x4s, pel país ens movíem en 4x4s, perquè al terreny no hi ha infraestructures, no hi ha carreteres asfaltades,
potser n'hi ha una que travessa Mali i una que travessa Burkina, la resta són camins,
i vas en 4x4s potents, i Land Cruisers, tipus Land Cruisers, i vas molt bé.
I així és com ens movíem.
Suposo que ja us devien aconsellar sobre què prendre i què no prendre d'equipatge, que ser el sac de dormir,
perquè, clar, després les condicions allà, deies tu d'ots hotels, res?
No, hotels, excepte les dues capitals, Abamaco, que és la de Mali, i Awaga, que és la de Burkina.
La resta, potser vam trobar algun hotelet pel camí sortint de la gran ciutat,
però la resta dormies o bé amb campaments que tenen així mig muntats,
però res a veure amb allò d'aquí, no ens podem imaginar,
has de ser-hi per veure-ho i imaginar-te el que és, i en cases locals,
per exemple, a la zona del País d'Ogon, que és la falla de Bandiàgara,
i allà dintre és una zona molt difícil d'arribar-hi, només si arriba a peu,
no hi ha cap vehicle de rodes que hi arribi,
allà dintre dormíem a les cases locals, a les cases dels pobles d'ells,
que solen dormir a l'altre terrat, a sobre el sostre de la casa,
perquè a dintre fa molta calor, a l'aire lliure, veient els estels.
En quina època hi vau anar?
A l'agost.
I és bona època, trobes?
És època de pluges, allà, allà tenen, a la zona subsahariana d'Àfrica,
hi ha l'època seca, la zona d'això de l'any,
dues estacions de seca i l'humida, i era època de pluges.
Fa molta calor, però de cop i volta, en un segon,
se't posa núvol i et cau un patec d'aigua, impressionant, i ja està.
Que ens va agafar fent un trekking.
Val tenir si algun problema per això?
Fent el trekking per la falla de Bandiàgara, que eren quatre hores caminant,
es va agafar un reixat d'aquests importants,
i vam arribar a Xops, que vam estar estenent...
Una roba?
D'estendre una roba, evidentment.
Home, pel que dius, Rosa, doncs s'ha d'estar una mica en forma, eh?
Per anar a fer aquesta excursió, aquest viatge.
Però no necessites una preparació física important,
perquè jo no ho estic i vaig fer-ho.
Sí, vull dir que les excursions a peu i tot això es poden fer.
Es poden fer, i a més a més, ells, és que al damunt encara tenen la bona voluntat
que si tu vas amb una motxilla una mica carregadeta,
una motxilla no gaire gran,
i la portes pes, se t'ofereixen portejadors pagant-los perquè te la portin.
I te la porten.
En el meu cas, jo la vaig portar jo perquè em podia portar-la,
però hi va haver gent que va demanar.
Va demanar, sí, sí.
Clar, que portàveu la motxilla, suposo, com a un viatge d'aquests,
clar, has d'anar a l'imprescindible.
Sí, a la motxilla jo, generalment, quan vaig a Àfrica,
el que faig és portar roba que tinc, que ja no me la vull posar.
I la dones?
I a mesura que me la vaig traient, la vaig deixant allà.
Molt bé.
Després has de portar medicaments,
has de portar repelents pels mosquits i aquestes coses.
Quins medicaments, per exemple?
Medicaments, el bàsic,
que tens calmants per si tens un mal de panxa, un mal de queixal, un mal de cap,
antibiòtics per si t'agafes alguna infecció d'algun tipus,
i ja has d'aprendre els antipel·lúdics,
depèn de les zones on vas,
antipel·lúdics per evitar la malària,
repelents de mosquits,
i betadini, gases,
i unes pergades...
Sí, la formació a la bàsica.
La formació a la bàsica, sí.
Bàsica i l'antipel·lúdic, que no és bàsic això,
però és necessari.
Clar, perquè això ens obliga a vacunar-nos prèviament, no?
Hem de passar pel servei de sanitat exterior,
que està al port, sí.
Llavors, és obligatori en aquests països
que s'ha d'estar vacunat per la febre groga,
el carnet de la febre groga l'has de tenir obligatòriament,
i hi ha països que és una endèmica de malària
i t'has de vacunar...
Bé, no és una vacuna,
perquè no hi ha vacuna per la malària,
és un preventiu,
però t'aconsegna que te'l prenguis.
Veu tenir algun problema de qüestions sanitàries, de salut?
No.
Algun dia potser un mal de panxa
i una mica de lleugeresa
i ja està,
que se't passa de seguida
pavent-te potser un te
o fins i tot alguna pastilleta per tallar.
Perquè què mengeu?
A veure...
Obre'm un altre àlbum,
és preciosa les fotografies,
que ja estimo que no les pugueu veure.
Menjar menges molt repetitiu.
Vam menjar els 18 dies
pollastre,
un dia o dos peix,
i els altres dies
això, pollastre, arròs, cuscús,
o espaguetis.
Era la nostra dieta.
El dia que ens vam fer una truita
fèiem festa major,
el dia que ens vam fer peix
una altra vegada festa major,
i ja està.
On menjàveu?
Com us ho feia això?
Menjàvem...
Depèn de si anàvem
a alguna ciutat
o a algun lloc gran,
menjàvem
en algun restaurant
que hi havia,
però és...
El bonic d'allà
és que tu vas
en el restaurant
i si t'han de fer un arròs
te'l faran
en el moment.
I, per exemple,
a la zona del País d'Ogon,
vam demanar pollastre
i el pollastre corria per allà,
el van empaitar,
el van matar,
el van pelar,
li van treure les plomes,
el van coure,
i ens el van menjar.
Clar, vam arribar a les 4 de la tarda
a dinar
i dinàvem a les 7 de la tarda.
Clar, t'anava a dir
que no has de tenir pressa.
Però no has de tenir...
Però no has de tenir tros de pollastre.
I, a més,
més allà ells ho diuen
la prissamata
i el rellotge per ells
no existeix, no?
Era això, bàsicament,
el que menjaven.
I després,
quan anàvem en ruta
per camins
i carreteres
que tardàvem estona,
compràvem nosaltres pa,
compràvem plat,
fruita
i compràvem formatgets
o tonyina
i aleshores
quan ens venia de gust
que teníem gana
paràvem sota un arbre
perquè això era
sobretot anant cap a la zona
de Tumbuctú
que és desert
tocant a la frontera
amb Mauritània ja.
És una molt desèrtica,
paràvem sota un arbre
i allà
ens preparàvem
l'entrepà
amb formatget
o tonyina
o el que ens venia de gust
i menjàvem això.
jo em vaig a primar
és una bona dieta
però també s'ha fet amb moltes ganes.
Vau provar alguna qüestió
res exòtic
de menjar
d'allà?
no, no
la veritat és que
el cuscús
és que allà
són molt pobres
ells mengen mill
que el piquen
en fan farina
el barreixen amb aigua
i això és el que mengen
amb papilles
exacte
són molt pobres
realment
vau notar
aquesta
pobresa
sí
hi va haver
concretament
alguna zona
que ho vam passar malament
i tot
de veure
et senties
et senties malament
i tot
tu vas allà
amb unes motxilles
amb unes càmeres
que valen
un dineral
i tal
i aquella gent
pobres
els veies
fatal
amb molta pobresa
molta misèria
amb la cara
els ulls
els nens
els ulls
mate
sense brillo
la pell
també mate
bruts
sense roba
una mica
una mica dur
depèn de la zona
perquè també
estic veient altres
fotografies
d'altres llocs
on
on no és tan dur
exacte
aquí estem veient
unes fotografies
sembla
d'un ritual
tribal
sí
amb molts colors
això era el país
d'Irlandes
això és el país
d'Ogon
ells són
a la falla
de Bandiagra
que et comentava
abans
que viuen
viuen allà
d'una forma
molt
no han evolucionat
estan
enclats
en el passat
amb retos
ancestrals
amb formes
de viure
ancestrals
era un país
ben imató
era un poble
ben imató
que són
animistes
hi ha la part
animista
hi ha la part
musulmana
i a la part
catòlica
i els animistes
et fan
aquestes danses
vestits
amb aquestes robes
com pells
que s'ho fan ells
s'ho tanyeixen
amb els tints
que tenen
de les plantes
i que tenen
de la terra
perquè els colors
aquests
només els aconsegueixen
així
són colors
ben peculiars
i ben concrets
ben curiosos
sí
aquests roses fucsies
aquests verds
els aconsegueixen
amb plantes
i això ho tanyeixen
i llavors
ells invoquen
això ho fan
per celebrar
per invocar
els déus
per invocar
els esperits
per invocar
o per agrair
o bé per demanar
que plogui
o bé
pel que els fa
els fa falta
diríem que vau fer
com un circuit
preparat
o que ja
estava especialment
dissenyat pel turisme
però clar
tot i així
pel que estàs explicant
tot i fer el circuit
turístic
per entendre'n
era tot autèntic
sí
sí
jo crec que l'avantatge
d'anar allà
i tenir un guia
autòcton
del país
això
jo crec que es nota
hi ha anat a Àfrica
amb guies
que no són autòctons
que són d'aquí
sí
i molt bé
no una cosa
entreu l'altra
però clar
coneixes-ho
com s'ho coneixen ells
i portar-te
on te poden portar
ells que són d'allà
que viuen allà
que viuen amb la gent
que és
és el que hem viscut
i el que hem fet
no té
hi ha diferència
no té color
que vau parlar
amb la gent d'allà
amb què us enteníeu?
en francès
en francès
amb tothom
amb la població
sí
parlen francès
parlen ells dels seus dialectes
i cada etnia
té el seu dialecte
però
l'idioma
és una excolònia
francesa
i parlen francès
de què parlàveu?
qui són els temes de conversa?
com es veuen ells mateixos?
com veuen la situació
del país?
o és un tema
que no se'l plantegen?
no, no se'l plantegen
ells viuen
excepte
aquesta és una
que t'he comentat
que estaven tan malament
i que se'ls veia tan apurats
a nivell
de tot
d'alimentació
i de tot
generalment
ells
volen
tot un regal
sempre parlen amb tu
t'expliquen
que volen venir
amb tu
que els prengui
sobretot els nens
i que volen
que els doni regals
que els regalis samarretes
que els regalis
joies
que portes
o rellotges
però no
amb la gent gran
del que parles
és de
una gent gran
és un pèl complicat
perquè tenen una
filosofia de vida
que
no parlen massa
amb els estrangers
i si tu vols parlar
amb ells
has de demanar
per més
els grans
del poblat
que són
els senyors
més grans
del poble
que són els que
diguéssim
com si fos l'ajuntament
aquí
allà no està format
portaveus
exacte
els portaveus
del poble
allà no està format
un ajuntament
ni molt menys
a cada poblat
però hi ha
els senyors grans
que són amb els que
quan vam
exacte
i quan hem volgut
donar
per exemple
material escolar
per alguna escola
o això
el que ja ens ha portat
i primer ho hem hagut
de demanar permís
amb els grans
del poble
ells ens han dit
que sí
ens han saludat
ens han agraït
molt bé
o sigui
que sí
que funciona
una estructura
protocolària
piramidal
en certa manera
pel que deus
sí
els grans
són els que prenen
les decisions importants
es reuneixen
per prendre-les
sota
les seves
cases d'ogones
i llavors
per sota
hi ha
els joves
i les dones
que són
bàsicament
les que treballen
les dones
són bàsicament
les que treballen
i els homes
els homes
bueno
contemplen
exacte
sí
jo
treballar
tu si veus
treballar algú
és una dona
amb el
bebé penjat
a l'esquena
lligat
amb els seus farcells
que els porten
enganxadets
i ajupides
i picant
i amb el cap
cap aquí
amb el cap
cap allà
així
i així
sí
són elles
les que
molta població infantil
molta criatura
molta
a més a més
surten
surten de sota
de les pedres
és que és impressionant
perquè vas en zones
que dius
pares a fer una foto
recordo
anàvem cap a Tumboctú
a la zona de la falla
davant d'Àgara
passàvem per davant
i vam dir
ostres que bonica la falla
parem-nos a fer una foto
ens parem a fer una foto
i quan ens en vam adonar
teníem allà
hi havia un poblat
que no es veia
perquè és del mateix color
que la falla
no es veia
i ens van començar
a sortir nens
com a xurros
de cop i volta
teníem 25 nens
allà
o 30
no sé
estic veient
són camells
no són llames
no?
què són?
això és un ruc
i abans sí
que hem vist
són camells
això és a la zona
és a Tumboctú
quan vam arribar allà
a la ciutat de Tumboctú
que és
Tuarec
hi viu
la gent que hi viu
on són de l'Ènnia Tuarec
tenen preparats
els camells
per anar a fer
incursions cap dintre
al desert
del Sàhara
i vas a veure
una família
Tuarec
i en sec aquí
al mig del desert
trobem aquesta edificació
això és una edificació
i aquí
si es veigués
són
tot de fusells
això és una peça
de formigó
quan estava a Tumbo
i van clavar
tots els fusells
perquè aquí
hi va haver una guerra
tribal
entre Tuarecs
i quan van decidir
deixar de fer guerra
deixar de matar-se
deixar de disparar-se
i parlar
i aleshores
quan van prendre
aquesta decisió
i es va acabar
la guerra
amb fusells
i van decidir
solucionar el problema
parlant
van construir
aquest monument
i quan tenien
el ciment
encara tou
van clavar
tots els fusells
de cara cap avall
aquí
i tot això d'aquí
són fusells
potser n'hi ha cena
clavats
i això al mig del desert
perquè totes les fotografies
que m'estàs ensenyant
són de Mali
i de Burkina Faso
però hi ha uns paisatges
que canvien
que canvien
des del color sorra
en les cases
en els poblats
en l'arena
canvia cap a una vegetació
exuberant
que he vist per aquí
gairebé salvàtica
i fins i tot
un llac
el riu Níger
el riu
increïble
el riu Níger
que vam travessar
per anar cap a Tombuctú
i després aquí
això és Mopti ja
i aquí
vam anar amb aquestes pinasses
ells en diuen pinasses
són aquestes barques
que pots estar
o bé dintre
o bé dalt
unes barques fetes
com de canya trenada
que curiós
està
el port de Mopti
està plen
d'aquestes barcasses
i a través del riu
i vam anar a visitar
poblats de l'altra banda
del riu
que la gent
viuen
viuen molt a la vora
del riu
la gent
el riu
l'utilitzen per tot
ells no tenen aigua corrent
no hi ha infraestructures
de cap tipus
no tenen aigua corrent
no tenen llum
llavors viuen
al costat del riu
i el fan servir
per rentar-se ells
per rentar els plats
per rentar els cotxes
per rentar els animals
per fer el canvi d'oli
per rentar la roba
és la seva vida
i pesquen
mengen el peix
d'allà
vau tenir problemes
per la qüestió de l'aigua
per exemple
no cap
sí que és aconsellable
sempre beure aigua
embotellada
en trobes fàcilment
sí
sí
a totes les ciutats
o pobles així
una mica grans
feies una previsió
d'aigua
de tants litres
i quan se t'acabava
calculava
el guia tenia més o menys
calculat ell
i deia
tants litres
que arribem
pel que dius
també en qüestions d'higiene
ens hem de començar
a treure manies
sí, moltes
o sigui
no podem dutxar diari
no pots tenir manies
no pots dutxar diari
no pots assecar
el secador
evidentment no el pots prendre
i has de tenir una sèrie de
no sé
t'has de mentalitzar
sí
has d'anar amb una mentalitat
i que allà
les coses no són programades
com aquí
què és el que més
es va sorprendre
perquè suposo que vosaltres
més o menys
el viatge ja el teníeu
també organitzat
vull dir que hi va a l'Àfrica
en principi ja es documenta
i ja mira
però suposo que allà
arribes i dius
ostres amb això no hi comptava
quan no hi has anat mai
no t'ho pots imaginar
per més que t'ho imaginis
i t'ho expliquin
no t'ho pots imaginar
i quan és allà
el dia a dia
te'n vas a donar en compte
de coses
és que tot
tot
tot impacta
no ho sé
ara mateix
és que
bé
només les cares de la gent
les cares de la gent
a mi
els nens
sobretot
que tu vas
no sé
hi ha fotos per aquí
que estàs rodejada
de nens
vas a un lloc
i de seguida
tens
tens
10 nens
enganxats a la mà
no
no pots
no pots fer res
sense tenir els nens allà
que volen que els facis fotos
que volen
que
volen
que et segueixen
et busquen
i
aquesta
a mi
el que més em va impressionar
sobretot
a mi la gent
és el que més m'agrada
i el que més em va impressionar
que veus
els pobres que són
i sempre estan
en una rialla
sempre
et donen
t'adonen coses
són pobres
i et donen coses
el poc que tenen
són capaços
de compartir-ho
i de donar-t'ho
vau a veure
diferents
diferents
no sé si
d'una tribus
ètnies
ètnies
sí
fins i tot
de creences religioses
diferents
sí
conviuen entre ells
com ho porten
vau notar alguna mena
de tibentó
no
la tibentó
la vam notar
en zones
més aviat pobres
com aquell poblet
que et comentava abans
que és aquest
i aquí sí que
una mica
la gent gran
els molestava
que els fessin
alguna foto
i tal
perquè la veritat
és que
aquí ho estaven passant
molt malament
però si no
no
la gent
que és musulmana
ja
per sistema
no els agrada
que els facin fotografia
que es retratin
per allò que els hi robes
diuen que els hi robes
l'ànima
i tal
però estan una mica
acostumats
i saben que en poden
treure un profit
i llavors
potser et diuen que sí
a canvi
que els hi donguis
alguna cosa
llavors aquí
ja depèn d'un mateix
que tu estiguis disposat
a pagar
bé amb diners
bé amb material
les fotos
o no
o senzillament
no els hi fas
i ja està
i t'emportes
en el record
d'aquelles persones
no?
Em vas fer moltes de fotos
moltíssimes
una gran dinerada
o què?
Soc
sí
és una inversió
fer un viatge d'aquests
és una inversió
només per les fotos
ja només per les fotos
però valen molt la pena
després
quan les agafes
i te les mires
valen molt la pena
quin
quin és el bé
més preuat
que potser tenen ells
i que els hi podem portar?
la moneda d'intercanvi
que dèiem abans
jo crec que ells
el que
bé
a nivell
a nivell de peix
ells
tenen molta
molta
molta
molta cosa
que no la saben aprofitar
i no la poden aprofitar
nosaltres
doncs la vegetació
suposo que si
ells
a Àfrica
poguessin
en molts països
poguessin estalviar
tota l'aigua que tenen
quan els hi plou
i poguessin
viurien tota la resta
de l'any
molt millor
però estan acostumats
a viure el dia a dia
si plou
plou
tot això
ells
per les seves creences religioses
i animistes
que tenen
creuen que bueno
que si els hi plou
és perquè Déu
els hi està
sí però
els que tenen creença musulmana
per exemple
o catòlica
no és així
no és així
però
és que és una
no és una
no és una creença musulmana
com els països àrabs
no és que no
és
som musulmans
som catòlics
però en un
rerefons
molt
pesa més
l'animisme
molt animista
sí
creuen
ells creuen
molt en fetitxes
ells
van
si es troben malament
creuen que ha sigut
un mal d'ull
d'algú
van amb un
bruixot
els hi fa
tallar una pota
d'un pollastre
i penjar-la
o sigui
això és habitual
no és que sigui exclusiu
d'alguna tribu
que dius
no han estat
contaminats
per entendre's
és en general
és en general
sí
fan ritus animistes
aquí a la zona
de Bandiàgara
per exemple
al País de Gón
quan vam anar
al poblat
que és més animista
tenien tot
de pells de cerfs
penjades
a les parets
de les cases
calaveres
de cares
de monos
perquè el mono
per ells
és un animal
que els hi dona
molt bona sort
el cocodril també
llavors tenen tot
de cocodrils
dibuixats
a les parets
per tant
fer alguna incursió
en aquests països
del tipus
muntar una infraestructura
o muntar una escola
qualsevol cosa
clar
costa
en el sentit
suposo que és difícil
vau veure escoles
però
vau veure alguna mena
d'infraestructura
d'aquestes
que hagin muntat
un poc d'ai
o no sé
que hagin muntat
algunes associacions
ONGs
a Mali
jo no vaig veure
res de tot això
no
vam veure escoles
poblats
i per exemple
a Genera
que hi havia nens
tu anaves pel carrer
hi havia sis o cent nens
a Santats de Terra
amb unes peces de fusta
unes taules de fusta
i allà escrivien
l'Alcorà
eren musulmans
i un senyor gran
i ens va dir
el guia que era el professor
i feien escola a Terra
a Santats de Terra
després sí que vam veure
una altra escola edificada
un edifici quadrat
una cabanyeta
i estaven a dintre els nens
però
però jo no vaig veure
a Mali
no vaig veure
alguna religiosa
potser en alguna ciutat
però a Bobo di Blasso
potser
a Burkina Faso
era això
religiosa
però no
Rosi
quan tornes d'un viatge
d'aquests
especialment la primera vegada
havent vist aquest apoblat
com deies tu
que està tan necessitat
a nivell simplement
de menjar
a nivell nutritiu
què fas?
no t'agafen ganes
de dir
escolta
com podem
no arreglar-ho
però sí
ajudar una mica
perquè ja no estem parlant
de muntar escoles
i de canviar-los
la manera de viure
i les creences
sinó que estem parlant allà
de que puguin menjar
Somàlia
ara
tal com està
està així
Mali seria dels països
pobres d'Àfrica
potser no dels més
o sí?
actualment no sé com estan
perquè tampoc estic
molt informada
però
tota la franja
subsahariana d'Àfrica
és una franja
de països
que estan
ara bé
ara malament
ara
tots sabem
l'embruna
que va passar a Etiopia
fa no masses anys
ara l'està passant Somàlia
el equip diu
que l'any que ve
no l'està passant Mali
depèn de les sequeres
i depèn
els depèn molt
sempre del temps
i de...
ells dirien
dels esperits segurament
i Rosa
i què fas
quan tornes
és això
no et venen ganes
de dir
de contribuir
d'alguna manera
fins i tot
quan estàs allà
deus pensar
ho deixo tot
teniu no?
sí
si tornes amb aquest sentiment
et canvia alguna cosa
dintre teu et canvia
i tornes aquí
i dius
que afortunada que soc
de tenir el pis
tan petit que tinc
que fins ara
el trobava molt petit
i ara penso
que és un luxe
i que afortunada
que tot soc
de tenir certes coses
no?
aleshores
sí que t'agafen ganes
de fer moltes coses
i jo des de llavors
sempre he pensat
que un dia
hi aniré a treballar
de fet
cada vegada que marxo
els meus pares
em sembla que no tenen
gaire clar
si tornaré
jo crec
el meu pare l'any passat
amb algú li va comentar
que
diu aquest any ha tornat
aquesta vegada
ha tornat
de moment
la propera ja ho veurem
és la raó
que és infermera
ets infermera
per tant
escolta
jo crec que també
tenies la sensació
d'aquí puc fer molta feina
jo
sí
tinc la sensació
me'n vaig allà
sempre
i estic tot l'any
fins que hi torno
pensant
on puc anar d'Àfrica
i ara mateix
a mi m'arriben
mails
mails
mails
d'ajuda
a Somàlia
jo no és que no confiï
en les ONGs
el que passa
que
saps
i tots sabem
i això és un
secret de voces
que tot
el que tenen econòmicament
tot no arriba allà
perquè pel mig
moltes ajudes
es queden pel camí
jo sempre dic
que tinc dues mans
i amb aquestes dues mans
jo podria fer moltes coses
i he de trobar
a vegades busco la manera d'anar-hi
però bueno
per motius personals també
hi ha altres coses
que em retenen aquí una mica
i des d'aquí
poca cosa
i des d'aquí poca cosa
en aquest sentit
escolta Rosa
i qui és en quins països
més has visitat
de l'Àfrica?
doncs mira
després de Mali Burkina
vaig anar a Etiòpia
a Etiòpia
vaig estar-hi treballant
11 dies
en una
sé què sé si
aquí vaig estar
amb una ONG
amb unes amigues meves
després vaig estar
ahi he estat
a Togo i Benin
que també és
sota Mali Burkina
que és una zona
molt bonica
també
després he estat
a Níger
ai no
mentida
a Níger
a Níger
vull anar-hi
a Namíbia
vaig estar l'any passat
va ser un viatge
més
de veure
país i animals
més safari
i aquest any
me'n vaig a Etiòpia
una altra vegada
a fer viatge
per tant escolta
ens traiem les manies
i anem cap a l'Àfrica
tu aconselles anar a l'Àfrica
viatge organitzat
això sí
o confiar en agència
es pot viatjar
per lliure
en molts països d'Àfrica
es pot viatjar per lliure
el que passa
que has de trobar
jo penso que sola
jo sola a mi m'agradaria
viatjar per lliure
però sola no
llavors per tant
vaig amb viatge organitzat
i també vaig molt tranquil
i molt bé
i treure's manies
sobretot treure's les manies
cap ni una
anar-hi que val la pena
i no passa res
és una experiència
quin és el millor souvenir
que et vas a emportar?
amb les fotos
Déu-n'hi-do
les fotos
sí, sí
sempre dic les fotos
et pots portar anells
et pots portar braçalets
et pots portar el que vulguis
però el millor
és el record que et queda de la gent
i cares de gent
i nens i persones
que no oblides
no se't en van
se't queden gravats
i no
no et desapareixen mai més
a part d'un viatge pel país
com deia la Rosa
és també un viatge
cap a un mateix
cap a replantejar-te qüestions
què és el que no ens podem deixar
a la maleta
a la bossa
a la motxilla
en aquest cas
és el que hem d'aprendre segur
cap allà
la petita farmaciola
una càmera de fotos
la petita farmaciola
i si un té roba per donar
lleut a tirar el contenidor d'aquí
que l'aprengui cap allà
i així que la va traient
roba i alguna cosa més
o?
jo
potser
per algunes
algunes ciutats
alguns poblets
que tinguin escoles
material escolar
l'agraeixen
material escolar
llibretes
llapissos
maquinetes
gomes de borrar
això també ho agraeixen
i la roba
molt bé
la roba sí
Rosa Figueres
molt interessant
escolta
se t'ha il·luminat els ulls
a mesura que anava fent l'entrevista
i la pell de gallina
mira a mi també
me la fem posar
sí
entre les fotografies
i el que ens explicaves
i la música
avui hem visitat Mali
aquest país africà
amb la Rosa Figueres
moltes gràcies
per venir a explicar-nos
l'experiència
moltes gràcies
a vosaltres
mèettes
mè Н Record
Mè obese
i francú
o