Temps de tertúlia en aquest matí de divendres,
una tertúlia avui amb tres convidats,
tres perfils professionals.
De moment en tenim dos.
Ara s'incorporarà la tercera convidada,
que és la periodista Raquel Sanz,
de TAC12, la televisió pública de Tarragona.
Qui sí que tenim ja aquí és l'arquitecte tècnic,
Josep Maria Boqueres.
Josep Maria, molt bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya el director d'organització
del Port de Tarragona, Joan Besora.
Joan, bon dia.
Molt bon dia.
I ara, com dèiem, esperem de seguida saludar la Raquel Sanz.
Amb ells volem comentar l'actualitat de la jornada,
com sempre en aquest espai de tertúlia,
i no cal dir que avui, en fi, una de les notícies
o una de les previsions de les quals s'està més pendent
és d'aquesta assemblea del Comitè Internacional
dels Jocs del Mediterrani,
que demà, d'aquí poc més de 24 hores,
decidirà si Tarragona o Alexandria
és la ciutat que organitza els Jocs del Mediterrani del 2017.
I al llarg de la setmana estem preguntant als nostres oients
i estem preguntant als ciutadans en general
si són optimistes o no,
si creuen que realment Tarragona té opcions
o la opció, la candidatura d'Alexandria
és prou forta.
I aquesta és la primera pregunta
que ja ens ho avui als nostres tertulians.
Josep Maria, tu creus que guanyarem
i que tenim realment més possibilitats que Alexandria
o no?
O ho veus a mitges?
No, jo ho veig bé.
L'únic que passa és que, esclar,
vull dir, no està encara el sac lligat que es diu, no?
És a dir, això es tira de tòpic, eh?
No, sí, bueno, val, no, no, però...
És el que dic portegir aquests dies.
Però ara anem a fa dos o tres anys,
doncs esclar,
havíem de competir en tres o quatre ciutats.
Doncs ara som finalistes amb un altre,
per l'arròs que sigui,
que no s'alienes a la ciutat de Tarragona
i sembla ser que hi tenim un bon dossier
que no és suficient,
perquè hi ha 80 vots.
Dels 80 vots, doncs,
si exerceix el president,
doncs són 80,
si no seran 79.
Cada país té tres vots
i després hi ha els senyors dels comitès olímpics corresponents,
tal, tal, tal.
Aquí jo tinc la llista, tal, tal.
Llavors, esclar, una votació és una votació.
Això és com les votacions polítiques
o votacions amb una Càmera de Comerç
o amb un col·legi internacional,
que hi ha unes intuïcions
que surt algú guanyador,
però fins que la gent no vota,
fins que la gent...
Perquè dintre,
les que hem estat en política ho sabem,
que hi ha molta hipocresia,
la gent t'ha d'una vegada així.
Sí, perquè deies com una votació política,
però segurament les polítiques
s'estan molt més clares, eh?
Perquè hi ha una ordre de partit i aquí...
Bé, sí, aquí, esclar, hi ha altres compromisos
i a part que un país dels tres vots que té
pot votar dos a favor d'un
i l'altre un,
perquè també són compromisos,
o tres a zero, o el que sigui.
Pot passar de tot.
Però, bueno, jo crec que està ben enfocat,
està bé, vull dir,
doncs ja esperem que guanyem demà.
Joan, tu què? Com ho veus?
Jo, com a tarragoní,
tinc aquella sensació a l'estómac, no?
Aquella sensació quan vas fent examen,
que no estàs segut a com sortirà...
Si aprovaràs o no.
Sí, la veritat és que no ha de ser un examen,
perquè hi ha hagut una presentació clara
de les posicions de Tarragona
i amb aquest examen veurem
si surt bé o no surt bé, no?
El que passa és que no sé, Joan,
si seguim la metàfora de l'examen,
si també és una mica...
La nota final és una mica una loteria o no?
Sí, hi ha un pèl d'atzar, no?
No, la nota amb aquesta,
com un examen, pot ser un aprovat,
un notable o un excel·lent, no?
En aquest cas ho aprovos o suspens,
només hi ha un apostat o una altra.
Però jo sí que m'agradaria dir
que en aquest cas hem d'obrir un parèntesi
a tot el debat que ha originat tot aquest tema
de Tarragona 2017, no?
Hem d'obrir un parèntesi per...
A veure, com ho diríem?
Per respecte al senyor alcalde,
per respecte al grup que ha estat treballant
aquesta possibilitat
i després, en tot cas,
ja parlarem del que ha de ser i tot això, no?
No s'ha t'accent de crítiques
tota aquesta trajectòria.
Jo crec que ara és el moment de dir
bé, escolta, anem tots a una
i si guanyem ens hem de felicitar.
Si no guanyem, fins i tot potser ho hem de tornar a intentar.
Però ara aquest és el moment,
jo crec que el moment de respecte
a les persones que han estat treballant
per aquesta opció i tal.
Després, en el cas que es aconsegueixi,
a veure, ja potser vindran després
altres situacions,
altres situacions de compromís,
altres situacions
en les que tindrem a veure les possibilitats
de fer-ho i tot això,
donat que estem en una situació econòmica
que estem passant i tot això.
Sí, sí, perquè ara parlarem que, clar,
si tenim l'organització dels Jocs
en aquest context de crisi econòmica,
Déu-n'hi-do.
Deixa'm saludar la Raquel Sants,
que acaba d'arribar,
ets bufagant gaire bé.
Sí, quasi bé, quasi bé.
Bon dia, Raquel.
Bon dia, bon dia.
Deixa'm respirar, si vols.
Però hi havia una cosa última
que deia el Joan Besora
que em serveix molt per analitzar,
perquè ahir vam tenir tertúlia amb polítics,
amb representants de les quatre formacions
que tenen representació a l'Ajuntament de Tarragona,
i és veritat que va sortir en el to de la tertúlia
encara retrets dels partits de l'oposició
a l'Ajuntament de Tarragona
el tema de la falta de transparència,
de la falta d'informació, segons ells,
que hi ha hagut per part de la candidatura.
I és veritat que a falta de 48 hores,
no sé si aquests comentaris...
El Joan ja s'ha posicionat clarament
que ara no toca.
No sé si tu, Josep Maria,
també consideres que s'ha d'insistir molt en aquesta idea
que ahir, insistim, van expressar
les regidores representants
del Partit Popular i de Convergència i Unió.
Bé, abans de contestar això,
vull fer un matís d'allò d'abans,
en el sentit de les possibilitats.
També hem de tindre present un altre tema,
que Alejandria va ser la primera ciutat
dels Jocs Mediterrani, segons estic entès,
i ara aquest any s'ha servit en 50 anys.
I després, la situació política ens favoreix,
però també la gent, sabem que són Jocs d'aquí uns anys
i se suposa que sigui un factor.
El que tu deies, bé, si anem a fer història,
i no em voldria equivocar,
el primer que va parlar alguna vegada
de fer un Jocs al Mediterrani
va ser el Pere Baix, en el seu moment,
quan era regidor socialista.
I després, el que realment la va proposar,
d'una manera feient,
a la plana i de l'Ajuntament,
va ser el Raül Font, quan era regidor d'Esports,
i per gent venint d'un viatge que va anar a Almeria,
inclús no sé si siguin regidor d'Esports
i amb el Nàstic o el que sigui.
Després va passar el començament de la candidatura
amb la designació de Mario Riguau
i amb uns temes, potser no gaire clars,
amb els diners que primer es van disposar
per tirar endavant el projecte.
I després, per raons que caducen les seves,
tant el PP, des del punt de vista municipal,
com la Convergència i Unió,
va treure els seus vicepresidents
dintre de la candidatura.
I així estem, que és on estic entès.
Arriba la campanya electoral,
també es diu que el senyor Augusti Pujol,
ex-president de la Federació Espanyola de Tennis
durant 20 anys,
era un candidat de consens
per part de la candidata a l'alcaldia
de Convergència i Unió,
la senyora Victòria Forns.
Bé, és cert,
el que acaba de dir el Joan,
que la ciutadania necessitem,
en certa manera,
certa o molta transparència,
que no hi ha hagut.
Però també és cert
que jo entenc
que el comitè de la candidatura
és com una cosa
que no té res a veure amb l'Ajuntament
amb el sentit
que és a banda,
té el seu pressupost,
té els seus contactes empresarials,
els seus problemes d'imatge,
de premsa, etcètera, etcètera.
I llavors,
és clar,
també necessitem,
perquè és clar,
també hi ha aportació,
i més a l'Ajuntament,
segons estic entès,
a part de totes les seves candidates,
que sigui Cambrils,
que sigui Calafei,
que sigui Cunit,
que sigui Reus, etcètera, etcètera,
també aporten,
però Tarragona té un pes específic
i per això l'alcalde
és el president
del comitè,
diguéssim,
de la candidatura,
cosa que si demà
es refrengui que Tarragona ho és,
doncs això,
aquesta organirama
es té que...
Però tu creus que fa falta
encara unitat política
a nivell intern de l'Ajuntament?
No, a veure,
com ha dit el Joan Besor,
es té que agrair
que l'oposició
doncs han fet pinya
a l'últim tram.
Aquest últim tram
s'ha anat tota una,
no hi ha hagut,
no ha sortit cap discrepància
en aquest aspecte
i mai no sembla...
hi ha la tertúlia...
Però bueno, sí,
però bueno,
es va tornar a parlar
dels comptes de la falta
de comptes clars, eh?
Sí, sí,
bueno, no, no,
però vull dir,
però bueno,
però va ser ahir
a 48 hores,
però vull dir
que els últims 7 o 8 mesos
ningú no deia res,
per tant,
en aquest aspecte
es té que agrair
que l'oposició
doncs no ha tornat
a remenar coses
que hi ha, per tant,
potser 4 o 5 anys.
A veure,
Raquel, tu com ho veus?
Ets optimista, per cert,
de cara de me,
ets optimista
o no les tenim totes?
Jo no les tinc totes, eh?
Jo no les acabo
de tenir totes,
jo sincerament
espero que sí,
m'agradaria moltíssim
que fos que sí,
però la veritat
és que la cosa
no està clara
i d'entrada
em sorprèn
tot aquest armatisme,
per exemple,
en la celebració de demà,
que no quedi massa clar
si hi ha un acte
de celebració,
per exemple,
quan sabíem
que no ens donarien
els jocs del 2013
vam muntar
una mena de tinglado
a l'oficina
de la candidatura
i en canvi ara
que en principi
podria ser que sí
i que és la vegada
que va de veritat,
bé, hi ha un acte muntat,
es trobarà la gent
aquí a la Imperial Tàrraco,
però ostres,
si és una cosa
tan important
per la ciutat,
com és que no ho aprofitem?
Però potser,
perdona Raquel,
potser és un signe
de prudència,
de no voler anar
d'eufòrics, no?
No, a veure,
una cosa
és un signe de prudència
i dir no preparem
una celebració,
però home,
el seguiment,
per exemple,
de l'elecció
d'una cosa
que pot ser tan important
per Tarragona
o almenys així
ens ho han fet creure,
doncs home,
com a mínim
que es trobi la gent
i que ho pugui,
com a mínim saber,
no?
Ja ho diu
o tindrà de saps?
Sí,
però el que passa
que demà
és un dia plegat de coses,
no?
Demà dia 15
tenim...
Sí,
però això segurament
no hauria de ser inconvenient,
no?
La celebració dels president companys,
la marxa dels indignats,
l'esclamació
pot ser també dels president companys...
Però si tan important és...
Però els horaris...
Sí,
si tants diners
ha donat a Tarragona,
si és una decisió
que pot canviar
a nivell esportiu la ciutat,
doncs home,
com a mínim
una mica més de festa.
I pel que fa a l'oposició,
jo crec que hi ha temes
que han de ser de ciutat
i que els hem d'entendre
en clau de ciutat.
I crec que hi ha temes
que no ens podem permetre
el luxe de 48 hores
abans de l'elecció
d'un esdeveniment
d'aquestes característiques
posar en dubte
la feina.
O sigui,
les crítiques ja han vingut,
ja s'han fet.
Et deies que
durant els últims mesos
no hi havia hagut crítica
ni per bé ni per mal,
vull dir,
tampoc no he tingut
jo crec que, ostres,
que els hauríem d'estirar
una mica tots les orelles
a govern i oposició
que hi ha temes
que són de ciutat
i que hi ha temes
que han d'anar més enllà
de les ideologies,
de les amistats,
de...
No ho sé,
jo crec que és un tema
que estic segura
que potser la ciutat veïna
doncs potser haguessin anat
tots a una.
I amb la que està caient,
si em permeten aquesta expressió,
i em refereixo
al tema de la crisi.
Demà,
d'aquí 25 hores,
segurament ja ho sabrem.
Tenim els Jocs del Mediterrani.
ho podrem afrontar econòmicament.
És a dir,
ja no parlo només com a ciutat,
sinó amb el suport
que necessitem
de les altres administracions,
el Govern de Catalunya
i del Govern de l'Estat,
que sí que és veritat
que hi ha uns compromisos
de paraula
i que demà estaran
també a Turquia
amb responsables d'alt nivell,
però...
Tenim sis anys per davant,
però, Joan,
la crisi és brutal.
Sí, sí,
jo vaig estar
en una conferència
que es va fer
a la Càmera de Comerç de Reus
amb el conseller Recoder
i que, de certa manera,
evidentment,
ens va parlar...
Que va parlar, per cert,
i va parlar del corredor mediterrani
i va parlar del seu pressupost,
de la seva conselleria, no?
Evidentment,
se'l podeu imaginar,
no cal dir cifres i tot això,
i llavors no,
i la hipoteca que hi ha
en temes fins al 2040
per pagar moltes obres
que hi ha en marxa,
etcètera, etcètera, no?
Llavors, clar,
si escoltes tot això,
la contesta ha de ser ràpida i concisa, no?
Sí,
sé que ara hi ha una paraula
que és màgica, no?
Que diu imaginació, no?
Però l'imaginació
ha de ser on pot arribar, no?
Sí que és cert també
que aquest any
l'única cosa
que ha anat positiva
és el turisme, no?
I potser he mirat
amb aquesta clau...
Home, i el port,
que tu que treballes al port, no?
Les dades del port també són bones, no?
Em quedaria malament ara que...
Home, però tot s'ha de dir,
i la petroquímica,
que d'alguna manera
és un pac allò important, no?
No, no, però jo em refereixo
a l'avinguda de gent, no?
Això sí.
Si això pot aportar més gent
dintre del sector turístic
i tot això,
ens felicitarem.
Ara bé, tot això, clar,
ha de comportar
tota una sèrie d'adequacions,
i jo avui he vist
precisament
el diari de Tarragona
que posava, doncs,
aquesta conversió,
Alejandria i Tarragona,
i a Alejandria
hi havia un superestadi
muntat allò,
i Tarragona
ensenyaven la plaça de Toros, no?
No sé si aquesta
és la comparativa idònia, no?
Evidentment,
hi haurà que fer
moltes infraestructures,
sobretot esportives,
que sempre hem parlat
que bones seran després
perquè quedin per la ciutat, no?
Però la necessitat
d'inversió pública
jo crec que serà zero.
I llavors
hem d'anar a l'inversió privada.
Inversió privada
en la que estem assistint,
desgraciadament,
a notícies negatives
de diferents empreses
que, doncs,
entren en concurs de creators,
etcètera, etcètera.
La veritat
que la situació
és molt complicada.
Si això afegim
que són uns jocs
i torno a dir-ho,
el que diré ara
em contrairé
el que he dit al principi, no?
Però, a veure,
en aquest sentit
la televisió
veu uns jocs
devaluats
i sembla ser ja
que a l'últim jocs
de Pescara
ja no van intervenir
i no van ajudar gaire, no?
O sigui,
les situacions
no són gairebé positives,
s'ha de fer
aquesta recerca,
s'ha de buscar
aquestes situacions
que es positivin
i també
si convé
fer uns jocs
a la mida.
Si no pot ser
un gran estadi,
doncs,
aprofitem el que tenim.
A veure,
Josep Maria,
què?
Com ho veus
amb el tema de la crisi?
Sí, a veure...
Hi haurà diners o no?
A veure,
sembla ser pel que
ens han informat,
estem igual que abans,
que potser falta informació
o potser ho saben,
els que ho tenen que saber,
doncs,
si hi ha uns compromisos,
l'altre dia abans de marxar,
doncs,
l'alcalde va donar a conèixer
una sèrie de diners
que es tenen d'invertir,
els compromisos que hi ha,
que hi ha,
esclar,
jo no sé si estan en paper,
encara que estiguin en paper,
potser també després
no hi ha,
eh,
hi haurà altres dificultats
per part de l'Estat,
per part de la Generalitat,
el que acaba de dir també ara el Joan,
els drets televisius,
tenim l'experiència dels últims jocs,
de pescara,
que no es van treure profit,
no sabem com s'han gestionat,
per tant,
això és una cosa que es té que fer,
perquè, bueno,
tots veiem,
els que som amants del futbol,
doncs,
la manera que,
no,
l'únicament el futbol,
altres esports,
altres esports,
doncs,
avui dia la cultura i l'esport
ha d'anar amb els esponsors,
està més clar,
més cac a l'aigua,
a nivell televisiu,
a nivell de propaganda,
a nivell de tot,
quan se fan presentacions de llibres,
exposicions,
doncs,
sempre té que haver 8,
10,
4 logotips de la gent que es sponsoritza
i que,
suposo que té,
doncs,
la seva declaració fiscal,
però jo crec que també arriba el moment que,
amb la crisi,
s'amaguen altres interessos,
o sigui,
a mi m'agrada dir,
de la mateixa manera que aquí a Tarragona
tenim un abans i un després a Port Aventura
amb el tema del turisme,
també,
evidentment,
hi ha un abans i un després de l'any 2008,
perquè no és únicament,
ara aquí,
ja que també estem de cara a unes eleccions
el 20 de novembre,
tot culpa del Zapatero,
tot culpa del Zapatero
i tots veurem,
veurem caure,
que tots els governs,
sigui el senyor Sarkozy
i la senyora Merkel,
perdran les seves eleccions,
perquè el desgast,
el que ha portat la crisi,
no?
I darrere de la crisi,
tots hem de canviar el xip
a nivell particular,
les famílies,
economies domèstiques
i a nivell inversions d'empreses,
etcètera, etcètera.
És a dir,
prou retallades.
Bueno, no, no.
És a dir,
prou retallades en el sentit
que no seguim amb aquest ànim de...
Però jo crec que diners hi són,
pel que es volen,
i ens hem de marcar prioritats.
I les prioritats són
què és el que necessitem
per respirar,
per menjar.
Perquè jo també m'agrada dir,
quan parlem de la crisi,
quan parles amb economistes,
hem tingut moltes crisis,
però aquí hem arribat
amb unes cotes
de serveis socials,
d'educació,
de sanitat,
o el que sigui,
tan altes,
que ara la mínima
que això torna un tolla,
bueno, doncs potser
doncs ho hem de fer mirar.
Ens queixem.
Per tant,
potser no tenim
el que menjava allà a agosta
té que menjar un lluix
i el que menjava un lluix
que la gent no tenia
ni el plat
que és el que es tenia de posar,
perquè ningú es creu
que hi ha 5 milions d'aparats.
I són,
però passa que hi ha
molta economia subrogida.
Raquel,
tu veus que és una oportunitat
per sortir de la crisi o no,
als jocs?
O al revés,
que serà com una llosa,
si ens toca?
A veure,
jo crec que les coses
depèn de com te les prenguis,
si ja d'entrada
diem que serà una llosa
i que no,
que no,
que ara no és el moment,
doncs home,
jo crec que és una mica de tot,
que a veure,
recursos n'hi ha,
el que passa és que s'han de gestionar
i s'han d'establir prioritats,
com deia el Josep Maria,
o sigui,
el que no n'hi ha
és per tot,
el que no n'hi ha
és per posar a tot arreu
el que s'ha de fer
racionalitzar
i el que s'ha de fer,
potser la imaginació
l'entendríem en aquest sentit,
a l'hora de decidir
amb què distribuïm els recursos.
En aquest cas,
jo crec que els jocs
del Mediterrani
poden ser una oportunitat
laboral per molta gent,
perquè no oblidem
que la construcció
d'aquests equipaments esportius
poden suposar també
que molta gent de Tarragona
pugui trobar feina,
poden suposar també
que les empreses
tinguin projectes
en els quals invertir
en una sèrie
de beneficis fiscals
que t'aporta
a construir en aquest sentit.
Pot ser una oportunitat
a nivell turístic,
pot ser una oportunitat
a nivell de restauradors,
vaja,
jo crec que ho hem d'entendre així
i així és com ho hem d'aprofitar.
I a més,
tampoc crec que haguem
de deixar passar l'oportunitat
perquè estic segura
que en qualsevol altre punt
del territori
esdeveniments
d'aquestes característiques
els aprofiten.
acabem pagant nosaltres
iguals també
i a més a més
no en traiem els beneficis.
Una cosa
en què nosaltres
som protagonistes,
en què ve a casa nostra,
ho hem d'entendre
en clau positiva
i clar que sí,
qualsevol cosa
és una oportunitat
per sortir de la crisi.
El que passa segurament,
Raquel,
és que coincideix,
potser a mi no ho sé,
o coincideixen els contratules,
que fa un any o dos
semblava que hi havia més eufòria
al voltant dels jocs,
no?,
en el carrer
i en la pròpia candidatura
i ara no sé si precisament
per prudència,
quan ha arribat el moment
de la veritat
hi ha molta...
Per prudència,
perquè també tinc la sensació
que tampoc s'ha venut en excés,
no sé si per aquestes...
O pel context de crisi
tan accentuada,
no?
Potser s'ha sumat
al context de crisi
en què no queda bé
en un moment
en què s'està retallant
en sanitat,
en un moment
en què estem parlant
de desaparició de llits
als hospitals,
que ara,
per una altra banda,
doncs,
venguem aquí als jocs
com si fos la gran cosa.
Perquè hi hauria una part
de la població
que potser no ho entendria,
no?
No sé, clar,
si s'anuncien grans inversions,
que tampoc és possible,
perquè no n'hi ha.
No,
i perquè segurament
és molt fàcil
caure en la demagogia
en aquest sentit,
no?
En un moment com l'actual,
doncs,
és difícil qualsevol cosa
que surti
de les necessitats
més bàsiques,
doncs,
és fàcil
que sortin veus crítiques.
Jo voldria,
si no,
jo voldria dir,
que fa un any
analitzaven
la situació,
en el que vèiem
que a Trípoli,
evidentment,
entrava en una situació
determinada
que gairebé
es tenia que retirar,
tal com ha sigut,
i que Alejandria
encara estava patint
les repercussions
d'Egipte,
no?
I semblava que...
Però tu creus que,
per exemple,
això, Joan,
afavoreix o ens perjudica
el context polític d'Egipte?
Sí, sí,
és el que anava a dir ara,
i llavors al final sembla ser
que Alejandria ressorgeix
i fins i tot
queda la posició
aquesta de dir
necessitarà,
a veure,
a nivell europeu,
mundial,
dir-li com vulguis,
allò,
aquest reclusament...
Que pugui venir
i té solidaritat?
Molt bé.
Com a Brasil,
com a Sudamèrica,
amb Brasil,
s'emporten els jocs,
s'emporten els jocs,
els campionats de futbol,
els limpiades,
tot el Brasil,
s'ho estan portant tot també,
no?
Sí, sí,
pot ser que passi tot això,
no?
I per això potser entenc
les últimes esbufegades
per dir-ho així
de l'alcalde Ballesteros
que ha hagut de sortir
doncs, bueno,
pràcticament a captar...
5.000 quilòmetres
havia fet,
explicava l'altre dia.
Sí, sí, sí,
bueno, sí,
perquè segurament,
doncs clar,
la cosa ha donat un gir
que en certa manera
ens fa tornar al principi
que estàvem parlant,
no?
Aquest nerviosisme...
Clar,
i per contra Egipte
l'altre dia va haver-hi
doncs uns incidents al caire
amb més d'una vintena de morts,
és a dir,
que tot el tema
de la inseguretat
i la inestabilitat
que n'hi ha Egipte
sembla que ens pot afavorir
però per contra
sí que podria haver-hi
un gest de solidaritat
amb un país
en transició política
com és el que ha us agitat.
Si haguéssim de posar
un tant per cent,
si haguéssim de posar
una mena de porra,
Raquel,
què diria?
Són 50?
Evidentment,
jo sí, sí,
sempre que hi ha
una decisió així...
Ah, o bé, és 50-50.
Exacte,
jo sóc molt prudent.
Josep Maria...
Ah, o bé, 50-50.
Tu què?
Algú més...
60-40.
No,
potser m'atreveixo
un 70-30.
Molt bé,
70-30.
Això farem una porra
i el dilluns
els tornem a cridar la tertúlia.
Demà, demà, demà, demà.
A veure...
51-49.
A favor de Tarragona?
Sempre a favor de Tarragona.
Molt bé.
Estava pensant ara
mentre parlàvem
del joc del 2017
que ja que tenim avui
tres contartulis,
això és casualitat,
perquè l'actualitat
va combar
tres contartulis aficionats
al futbol i al nàstic
i ja que hem parlat
d'un esdeveniment esportiu
però que en fi
té una ressonància
que va molt més enllà
dels esports
com és el tema
dels jocs del 2017.
És que, clar,
hi ha una altra notícia
destacadíssima de la jornada
que és el Consell
d'Administració del nàstic
ratificant Joan Carles Oliva
i Josep Maria Noguers
en una reunió extraordinària
que vam fer ahir a la nit
en un moment clau
perquè, clar,
demà tenim el 2017
al matí
i a la tarda
a les 4 tenim el nàstic
jugant al camp del Deport.
Estan d'acord, Josep Maria,
amb la decisió
del Consell
de ratificar
el tècnic
i el director esportiu?
Jo crec que el tècnic
té responsabilitat
però no és.
A vegades sembla més fàcil
canviar el tècnic
que costa molts diners
perquè no és
el Joan Carles Oliva
serà també
el segon de bordo
l'entrenador de protés
els 3 o 4 que porten
per tant això val molts diners
o sigui que això també
l'altre dia ho deia algú.
Jo crec que aquest any
i això a les tertúlies
al nàstic també ho he dit
aquest any jugador per jugador
jo crec que tenim
pitjor equip
que l'any passat
a començament de temporada
ja no cal dir
amb el mercat d'hivern.
Després s'ha trobat
amb una sèrie de jugadors
que encara
que eren titulars
i encara no són titulars
perquè hi ha hagut
moltes lesions
per tant
conlluminar
totes aquestes històries.
Després
com cosa positiva
tothom reclamava
fer cas a la cantera
i a la pobla
al filial
i aquest any
més o menys
la plantilla
els que estan jugant
molts minuts
més que l'any passat
són aquests
juvenils
o gent de 22 anys
que no han estat mai
a segonar
per tant estem
i les lesions
els resultats
són els que manen
i esclar
llavors la situació
comença a ser molt crítica
i estàs d'acord
doncs amb la decisió
del Consell
de deixar-ho tot igual?
una mica passa
que també te l'enteres
que el Consell d'Administració
el Joan Alegret
ha marxat
l'altre no sé què
per tant també falta
un lideratge
dintre del vestuari
dintre del club
perquè jo sempre ho he dit
la directiva pot ser
molt bona
els jugadors
fan tot
però si després
la pilota no entra
i a partir
és que tu jugaries 6 hores
i no entraria mai la pilota
per la raó que sigui
perquè te la para
i l'altra
ja va haver dos pals
i també hem entès
de la seva l'últim minut
doncs que ells no van fer el gol
però vull dir que
arriba un moment
que es té que fer caixa o faixa
perquè la situació
comença a ser molt complicada
queda molta lliga
queda molta lliga
jo prefereixo que hi hagi crisi
se'l comença ben que no al final
però esclar
però jo crec que
a veure a vegades també
se dona
ratifica l'entrenador
i després
bueno
també l'altre dia
jo estava al camp
és la prèvia
ratifica l'entrenador
és la prèvia de la seva destitució
jo estic al votant de periodistes
i un deia
mira avui ha dinat
el David Vidal
estava dinant
a Cambrils
i després veus
ahir la premsa
que dos entrenadors
un ex de Sant Andreu
i del Ras o el que sigui
estaven al camp
i un altre entre dos al camp
o sigui
tothom estan esperant
a veure si hi cau
perquè jo entro
així és el món del futbol
és el món del futbol
que els protagonistes ja ho saben
Joan, tu què?
ja posats a parlar del Nàstic
què no t'esperaves
a parlar del Nàstic
aquest matí
estic convidat
el dilluns
a parlar del Nàstic
ara m'avançaré
no, però
com que la notícia d'ahir
la notícia d'ahir
saps què faria jo?
Borrón i Conta Noem
i que vols fer amb això?
Borrón, tots
fora
començant per el concepte d'administració
és veritat
vull dir aquí
ja està bé
sí que hi ha uns peons
que són els jugadors
hi ha un director dels peons
que és l'entrenador
hi ha un director esportiu
que anomena
fa la plantilla
i que té evidentment
moltíssima responsabilitat
però també
escolta
hi ha un concepte d'administració
que en certa manera
és el que diu
Joan Maria Boqueres
escolta
tots són rumors
que si aquest fa quatre mesos
que no passa per allà
l'altre no vol sentit ni parlar
l'altre se n'ha sortit
que pleguin ja
que pleguin ja
però és que aquí posem
convencint eleccions
en un jutge general d'accionistes
algú trobaríem
sí
segur
llavors clar
tot això és una cadena
perquè clar
jo amb això no vull disculpar
el Joan Maria Noguès
però el Joan Maria Noguès
el tinguéssim aquí al davant
diríem
escolta
però què m'han donat a mi
per poder gestionar
la qüestió esportiva
si tinguéssim a l'Oliva aquí al davant
et diria
escolta
jo no tinc un plan B
se'm lesionen els jugadors claus
per què es les jonen?
entre altres coses
perquè són jugadors
ja que venen castigats cap aquí
i doncs estan ja
és com si jo ara
tingués que jugar
a la meva edat
doncs també amb la joneria
caram
parlem clar
escolta
l'altre dia
a la premsa
sortia que anaven a fitxar
el Pirés
amb 39 anys
per favor
aporten al Come
al Club de la Comèdia
quan van sortir
i tal
per favor
és que ja estem en una situació
però clar
si tinguéssim aquest producte
en l'Institut al davant
dirien
oh
si no en tinc
si no en tinc
si me'n dons
ja anirem a fitxar
a qui convingui
que costarà tant
però clar
és el que hi ha
per tant aquí
hi ha la situació
escolta
a les accions anticipades
no és que a més
ens hem instal·lat
com en una situació
de desil·lusió
de desconfiança
en tots els sentits
no només al terreny de joc
sinó també a nivell del Consell
a nivell d'entrenador
i tot plegat
llavors dius
home ara el que no podem fer
és agafar la plantilla
i carregar-nos-la
no
això no podem
és la que hi ha
bueno
doncs on hem d'anar
potser hem d'anar
a un Consell d'Administració
on queden 6 persones
diria que queden
4 o 5 consellers
no n'hi ha més
no hi ha un entorn estable
que pugui donar cobertura
a un moment delicat
al joc
perquè és com deia el Josep Maria
la pilota entra o no entra
però si a sobre
l'entorn ja no és del tot sòlid
l'entorn ja no genera
aquesta confiança
tu vas al camp
i dius
bueno a veure
avui amb què em surten
no
vull dir
te'n vas a Villarreal
fan un partit
que acaben perdent
i et diuen
no no
és que és el millor partit
de tota la temporada
i dius
home
doncs anem bé
perquè si el millor partit
de tota la temporada
acabem com acabem
marcant gols de penal
i vaja
no sé
potser ens hem de plantejar
què hem de fer
canviar els jugadors
no podem
doncs potser el revulsiu
pot venir
pel tema del Consell
el mal ve de lluny
a veure
tots recordarem
si comencem a fer història
no no no
des de l'època de Xavier Salvador
no no no
és que jo n'inclusivava abans
abans
no a veure no
el Virgil era el president
a 24 hores vista
d'unes eleccions
i va sortir una altra candidatura
i els cal
i com
qui mana
els socis
no
bueno
manen els capitalistes
els accionistes
jo tinc d'un que és accions
únicament
de l'Assad
doncs manes una miqueta
no res no res
jo tinc un 40 i tant
un 40 i tant per cent
de les accions
tu
de quines
de l'Ajuntament
no
no perquè soc terramoní
el meu Ajuntament
té un 40 i tant per cent
ahi
ahi per cert
ahi per cert
doncs mira
res
em veu al cap a això
que de tant en tant
ha sortit-se
quan hi ha hagut aquestes crisis
del nàstic
que si l'Ajuntament
havia d'intervenir més
no
clar i aquí hi ha un debat brutal
perquè hi ha gent que diu
que l'Ajuntament
per qüestions polítiques
no s'hauria de ficar
però d'altres que diuen
que són el màxim accionista
que els hauria de posar ferms
els membres del Consell
però a veure
però històricament
l'Ajuntament ha estat
i sobretot a l'època del Nadal
l'època del Nadal
per rescatar
la situació de fallida
que estava al nàstic
llavors surt l'Ajuntament
com a ciutat
a refoltar el tema
tots recordem
que a l'època de l'alcalde Nadal
hi havia tres vicepresidents
un de cada partit
el Sánchez Camín Socialista
el Tófus Unicero Unió Democràtica
i l'Àngel Fernández
de Convergència
val
després
com anava
sí però ara què faries tu
entre la situació aquella rara
va ser el Raül Font
com a regió d'esports
però Josep Maria
ara què faries
tu intervindries
com a Ajuntament
prenent decisions
no a veure
jo soc com a ciutadà
jo crec que l'Ajuntament
cada vegada
es té a desprendre
d'aquest protagonisme
i per què va ser també
president del Consell García
no pot ser
i si el club fa fallida
escolta
en quina situació
es troba l'Ajuntament
en aquest sentit
no per tant
jo crec que
no però
em refereixo
que si l'Ajuntament
té el 40%
o el 35%
hauria de tindre el 15%
l'Ajuntament
té que defensar
la seva situació
amb un membre
de l'equip de govern
que tingui endavant
no que posin
el Ramon Quadrat
al tot més respecte
que és un gerent
que em sembla molt bé
que el xicot aquest
estigui aquí
i a més
fa el seu paper
però jo crec
que tenim que anar més allà
amb persones
amb realment responsabilitats
que prenguin
la batuta
de la situació
perquè es demostra
dia a dia
que estem
en certa manera
que estem perdent-se
amb els tarragonins
Tu Raquel també faries
que...
Tu creus que l'Ajuntament
hauria de posar-hi allò
A veure
jo pago uns impostos
i els gestionen
els meus representants polítics
no?
Aquests impostos
ells els distribueixen
com volen
van un tant percent
aquí
un tant percent
allà
un tant percent
dels meus impostos
van al Nàstic
doncs aquest tant percent
dels meus impostos
escolta'm
també vull que
es gestionin
d'alguna manera
l'altra cosa
és la por que em fa
que la política
entri també
dins dins
d'un Consell d'Administració
o que
segons...
perquè ja veiem
que no es posen d'acord
en moltes coses
només falta
que hi barregem passions
i barregem futbol
vull dir que
per una banda
crec que sí
que coi
que se'ls ha de demanar
responsabilitats
però per l'altra banda
em fa por
que la política
amb tot el que implica...
Home, hi ha hagut un precedent
que afectava el Nàstic
i els altres clubs
de la ciutat
recordaran ara
l'estiu
quan l'equip de govern
amb els partits
de l'oposició
amb el suport
de l'oposició
va decidir rebaixar
les aportacions municipals
per tot el tema
de la crisi
i aquí també hi ha
un descens important
dels diners
que se'ls dona
el Nàstic
per tant
que podria haver-hi
si es busca segurament
podria haver-hi
un cert consens
en fi
per no acabar
fent la tertula
del sempre Nàstic
a més tenint en compte
que el Joan
ja vindrà el dilluns
vindràs amb una victòria
per cert o què?
espero que sí
no, no
jo espero que sí
podríem fer broma
què veuen més fàcil
la designació del 2017
o una victòria a Riazor?
ara m'has enganxat
aquí Ricard
has enganxat
aquesta l'he improvisat
però què veuen
més difícil demà?
o més fàcil?
jo no em mullo
50-50
ho deixo igual
però històricament
el Nàstic
sempre amb equips grans
o sigui equips
que tenen que quedar
tres primers
quatre primers
puja
sempre ha donat
millor resultat
històricament
encara que són diferents
plantilles
això que diem
oh la hi ha passat
però els jugadors
són diferents
potser esgarrapem un empat
però de què ens serveix
un empat ara mateix
vull dir que aquest pas
poder jugar molt bé
donem molt bona imatge
i esgarrapem un punt
però jo ara per ara
ho veig complicat
ara per ara
no tinc confiança
en el Nàstic
tens més confiança
en la candidatura
dels Jocs del 2017
que en el Nàstic
és un tema de xip
el Joan Carles Oliva
ja fa dies que diu
que necessiten una victòria
perquè és el xip
el xip mental
que el jugador
però és que no n'hi ha més
Josep Maria
no n'hi ha més
de on hi ha no enrages
l'actual plantilla
pot anar al camp del Depor
a guanyar
és que no n'hi ha
bueno
si l'altre s'ho va molt malament
i l'arbi
no deies que no acabaríem
parlant del lest
per les lesions que tenim
etcètera
és que el futbol
crea passions
el que passa que ja
ens queda només dos minuts
de tertúlia
i és difícil ja
introduir altres temes
tot i que hi ha notícies
interessants
per exemple
ahir l'Ajuntament
la Cambra
i la patrona Pimec
signaven un conveni
per millorar
els polígons industrials
que suposo que és una necessitat
perquè són aquelles àrees
que no veiem habitualment
els que no anem a treballar els polígons
però que necessiten una millora
o una altra
tenint en compte
que el Joan
hi ha una altra notícia destacada
el Joan parlava de turisme al principi
hi ha les dades
al patronat de turisme
de la Diputació
que parlen
de 4 milions de turistes
fins al setembre
i sobretot
amb dues dades
una que puja molt
el turisme rus
que a més aquest gasta molt
aquests tenen quartos
aquests tenen quartos
i abaixa el britànic
sort del turisme
no?
una mica?
sort del turisme
i parlant amb molts comerciants
tant del centre
com de grans superfícies
i fins i tot amb gent
de la Pineda
et comentaven
que afortunadament
han arribat els russos
que és un turisme molt exigent
d'altra banda
per tant
jo animo la gent
que estudi rús
que pot ser una
pot ser una sortida laboral
i vaja
doncs que havien deixat molts diners
i per exemple
la campanya de rebaixes
l'havia salvat precisament
aquest turisme
perquè els d'aquí
no en tenim per gastar
jo felicito
al patronat de turisme
de la Diputació
perquè ara es recullen
els fluids
d'aquelles llavors
que es van plantar
uns quants anys enrere
hi havia totes missions
que hi havia en conjuntes
cap a Rússia
sí a més
arribant en un bon moment
en el moment de crisi
que tinguem els russos
nosaltres el Joan i jo
coneixeu amb un
amb un rus
no no no
amb un que està casat
amb una russa
i l'altre dia dinant
el Carles Allín
i ens deia
és que penseu
sí
i ens penseu
que a Rússia
hi ha un milió
de milionaris
un milió de persones
milionaris
és a dir
que hem d'anar a buscar-los
a veure
a veure
eren els russos
però a veure
fa uns anys
venien i compraven hotels
perquè ja
aixecas un turisme
ara que compren el Nas
eren algú
com mafiosos
en canvi ara ve
gent que compren
i a més a més
també compren xalets
com a mínim
de 800.000 euros
senyors
que acabem la tertúlia
Josep Maria Boqueras
Joan Besora
Raquel Sanz
gràcies per compartir
aquesta estona
demà
tothom pendent de Turquia
a veure si tenim
la sort d'organitzar
els Jocs del 2017
gràcies
que vagi bé
fins la propera
bon dia