Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Avui dimecres 22 de juny,
vigília ja pràcticament de Sant Joan.
Tanquem la paradeta, tanquem la temporada,
la dotzera temporada de l'espai Un quart de català
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Enrique Riga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Te'n vas de vacances o no?
No, home, que tanquem el quart de català
no vol dir que jo vagi jo de vacances,
jo faré vacances d'aquí una temporada,
a mitjans d'estiu, encara falta temps.
Avui, per començar l'últim quart de català de la temporada,
música. Avui què ens portes?
Avui, fidel a la meva tradició d'acabar cada any
la temporada d'un quart de català
amb l'estrena de l'últim disc,
de l'Epetit Ramon,
enguany, com que els discos són de cançons petites,
no farem allò de posar el tema de 10 o 12 o 17 minuts
i parlar al damunt, perquè no n'hi ha.
Aquest és un disc nou,
amb la mateixa formació de trio
que porten els 8 temps,
però són cançons cortetes,
en plan de base rock'n'roll
i de base de blues i tot això,
i posarem una cançoneta
que és
No pots jutjar el formatge per la seva olor,
que és una adaptació d'un clàssic
de Willie Dixon
que deia que no es pot jutjar un llibre
per la seva putada,
però el Pati Ramon amb la seva sarcasme habitual
ho competeix amb el formatge
i les vaques i tot això.
És aquest això que sona?
Sí, el disc es diu Brou.
No pot jutjar la llet
per com és la vaca,
no pot jutjar la puma
per com és el seu arbre,
no pot jutjar la pel
per com és la vella,
no pot jutjar un llibre
per la seva coberta.
oi ja veuràs,
oi ja veuràs,
oi ja veuràs,
sembla un peix
però sóc un seductor,
no pot jutjar el formatge
per la seva olor.
Així precisament es titula
aquesta cançó dels Brou,
aquest tastet musical
que avui ens serveix
per introduir
l'últim quart de català
de la temporada,
perquè avui s'acaba l'espai
i a més a més
avui es fa
l'acta de final de curs
del Centre de Normalització Lingüística,
no?
Exacte,
per això també posem
una música així festiva
i balladora
perquè l'acta de fi
de curs d'enguany
serà,
ja n'hem anat
dient alguna coseta,
és avui a la tarda,
ara ja podem dir
més cosetes.
Ho fem a l'espai
La Palmera,
que és l'espai jove,
habilitat el que era
davant de l'antiga
biblioteca
de l'antiga facultat,
ara tot allò
és d'aquella planta baixa
si hi ha l'espai jove
i aquest espai
l'han estat tot l'hivern
habilitant-lo
i anant-ho
s'ha constituït un escenari
i està molt bé.
S'ha fet un escenari
exacte que s'ha vingut
per fer concerts.
Si hi ha molta vegetació
per la qual cosa
encara que faci sol
i calor
allà hi ha bastanta ombra
a tot arreu
a més ho vaig comprovar
l'altre dia a la tarda
que a més a més
hi feien un acte
el dissabte de la tarda
i vaig veure
i vaig m'hi cedejar
una miqueta per allà
i veure com anava la cosa
i per molt de sol
que faci
allà estarem a l'ombra
estarem fresquets.
Perquè quina hora és?
És a les 6 de la tarda
perquè a les 6
farem la cosa habitual
que és la de donar
els certificats
als nostres alumnes
els diplomes
també a les parelles
de voluntaris
i voluntàries
per la llengua
i totes aquestes coses
tindrem autoritats
que faran el discurset
i com que estem
en un espai
així a l'aire lliure
amb una pista de ball
al mig
amb un escenari
el que farem
és una pre-revetlla
de Sant Joan
com que demà ja toca
doncs nosaltres
com que no farem
una revetlla demà
a la feina
la farem avui
per als nostres alumnes
i voluntaris
tenim el DJ Punxadiscos
Frank Guinero
del col·lectiu
Enge Nights
que ens farà
una, ens amenitzarà
la sessió
perquè la sessió
després dels discursos
i dels certificats
hi haurà pica-pica
hi haurà una mica
de coca i cava
si estil Sant Joan
ho farem tot
molt pre-Sant Joan
farem com una pre-Sant Joan
ara quan jo sortiré
de Guinera
anirem allà
a posar els fanalets
i les banderoles
que no poden faltar
amb una revetlla
i farem la nostra pre-revetlla
amb selecció
del Punxadiscos
Frank Guinero
que ens farà
una selecció
de música catalana actual
i jo aquest matí
però què ens posaràs
jo
depèn d'això
com ho han dit
jo
depèn de com estic
el públic
si veig
tindrem més cap
a la cosa més ballable
o més per escoltar
depèn de si veig
que la cosa està animada
doncs
posarem més marxa
perquè la gent
es deixi anar
i puguin ballar
i doncs jo aquí
he volgut fer la meva pre-revetlla
posant musiqueta
d'aquesta
que potser sonarà avui
o potser no
i sonaran coses
com la que sonarà al final
que ja la veurem al final
Perfecte
doncs la festa
de final de curs
avui a partir de les 6 de la tarda
pels alumnes
i també
per les parelles lingüístiques
coincidint precisament
amb aquest final
de curs
s'engega una campanya
sí
impulsada per l'Ajuntament de Tarragona
no?
i pel Centre de Normalització Lingüística
precisament també
això
lliga
perquè
precisament
és la campanya
si us plau
per la Banc Català
que es presentava ahir
aquest matí
he sentit que en parlàveu
bastant a les notícies
però ja explicaré una mica
la cosa
des del punt de vista
del Centre de Normalització Lingüística
les coses que potser
no s'hagin dit
a la roda de premsa
o que potser
no se sàpiguen
les explicarem
primerament
justament
avui a la tarda
a l'entrar
a l'espai
la gent podrà entrar
per la porta principal
que hi ha
darrere del quiosch
de la plaça
de l'imperial d'Àrrago
allà tindrem una taula
en què els nostres alumnes
els donarem llibres
que ens han donat
des del Departament de Cultura
no
perdó
de l'Ajuntament
de l'Ajuntament
donarem llibres
aquests dels Premis Literaris
Ciutat de Mana
dels últims anys
tenim una bona quantitat
per donar als alumnes
aquests llibres
també donarem
els punts de llibre
que hem editat
enguany
per Sant Jordi
tant
els del Consorci General
com els del propi
Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
del servei local
de Tarragona
perquè com que som nous
aquí
ara fa un any
el dia 30 de juny
de l'any passat
ens traslladàvem
i ara fa un any
encara no estàvem aquí
llavors vam fer un punt
de llibre per Sant Jordi
el distribuïm
perquè allí tenim
l'adreça
i la nova adreça
actual
on som
i la tercera cosa
que donarem també
als alumnes
i als voluntaris
precisament és
un joc d'aquestes postals
que ara explicaré
la campanya
deixi us plau
parlem en català
ja se sap de què va
és una campanya
adreçada
als nous parlants
a la gent que fa poc
que viu aquí
o fa més o menys temps
o el que sigui
però que no són d'aquí
però que estan aprenent català
o ja n'han après
i en saben
però que els passa allò
que es troben
que molts catalanoparlants
quan veuen algú
que fa cara d'estranger
fan el canvi
lingüístic
i es posen a parlar
en l'ús
i llavors
aquesta campanya
va adreçada
a aquesta gent
per una banda
als nous parlants
i per l'altra banda
als cadernoparlants
que diguin
que tingui
cara d'africà
si una persona
és negra
dius
aquest no és d'aquí
segur
allò que ja ho veus
doncs també
a veure
resulta que n'hi ha
que fa dècades
que viuen aquí
però bé
aquell prejudici
que tenim
doncs
és perquè
encara que jo
sembli un altre país
parlem en català
doncs això
hem fet
hi ha unes xapes
perdó
hi ha unes xapes
que es distribueixen
s'han fet
10.000 postals
a empreses
que són
5 models diferents
i aquí és on entra
bastant
pel Centre de Innovació Lingüística
perquè
dels 5 persones
que surten a les postals
3 són alumnes nostres
que els van
van fer un càsting
i tot
van fer un càsting
i van fer llistes
a veure qui
voluntaris i tal
i van fer un càsting
i al final
van sortir aquests 3
que surten a les postals
llavors
aquestes postals
ara
se n'han fet
10.000
amb paper per distribuir
també hi ha les xapes
però
aquesta campanya
té un pes important
la difusió mediàtica
perquè aquestes postals
també les tenim
preparades i fetes
per enviar per correu
i aquesta és la part
diguem
de més volum
de la campanya
avui a la tarda
donarem 200 jocs de postals
ara els tenim allà
al Centre Obert de Català
les han estat organitzant
en paquetets de 5
de 5 models
per donar als alumnes
però
això en farem 200
però
al setembre
després de Santa Tegla
tant des del
Saber de Política Lingüística
com des del Centre
de Normalització Lingüística
farem macrotremeses
d'aquestes postals
cada 15 dies
n'enviarem una
per correu
a totes les llistes
de correu
alumnes
entitats
amb qui tenim tracte
tot això
aquestes postals
s'enviaran des del Centre
i des del Saber de Política Lingüística
evidentment els de la plataforma
també fan les seves trameses
que la plataforma
és diguem
els que es van inventar
aquesta campanya
ja fa 3 anys
potser
i s'ha fet en alguns centres
em sembla que es va començar a Vic
després
des de fa un any
o un any i mig
s'està fent des del Centre de Reus
jo periòdicament
rebo una postal
d'aquestes
dels centres de Reus
i els que surten
a les postals
són alumnes seus
del centre
i ara nosaltres
també ens afegim
al carro
i amb alumnes nostres
que surten
a les postals
a partir de setembre
després de Santa Tegla
la farem durant el primer
quadrimestre del curs
cada 15 dies
enviarem una d'aquestes postals
massivament
a tots els nostres usuaris
a tots els que tenim
a les adreces de correu
i aquesta és la part gruixuda
de la campanya
que ara
és una part
diguem
menys tangible
perquè no es toca
però en canvi
és la que
es difon
per milers
i amb molta freqüència
i amb intensitat
per tant
és molta gent
que rep directament
la campanya
a la seva bústia
de correu
de mig món
no només de Catalunya
sinó fora també
si us plau
parlem en català
aquest és el títol genèric
de la campanya
la campanya
per cert
també inclou un taller
un taller de sensibilització
i lingüística
sí i no
jo ho inclou aquí
perquè el tema
lliga molt
però en realitat
no va
no va dins de la campanya
no va dins de la campanya
però trobo que hi pot anar
està relacionat amb el
està molt relacionada
jo l'he inclou aquí
perquè és un tema
que ha sortit ara
aquests dies
des dels
bolletins de difusió
de la Direcció General
de Política i Lingüística
és una campanya
que munta
i difont
la Direcció General
de Política i Lingüística
partint d'uns tallers
que havia inventat
la Plataforma per la Llengua
han fet un format nou
i ho faig
de cara a l'estiu
de cara a l'estiu
això és un taller
molt apte
per a casals d'estiu
per exemple
i em consta
que alguns casals
se'n fan de tallers
per exemple
l'any passat
des del Servei de Política i Lingüística
també es va impulsar
alguns tallers
d'aquest estil
amb els casals
i amb els centres cívics
de la ciutat
amb els monitors
de grups de xiquets
i tot això
de cara a l'estiu
porto alguns temes
d'aquests estivals
aquest és un tema interessant
en aquest sentit
és una campanya
que es diu
Tria el teu rol
no et jugui sol
i és una adaptació
d'aquests materials
inventats per la plataforma
l'objectiu és
facilitar un espai interactiu
d'anàlisi
i de reflexió
sobre aquest hàbit freqüent
que tenim els catalans
de parlar
de canviar de llengua
quan parlem amb interlocutors
que ens sembla
que no són catalans
no dic que no són catalans
sinó que a vegades
només perquè ens ho sembla
evidentment
els que no ho són
també ho fem
si una persona
no parla català
que et fa pensar
que potser
parli castellà
allò típic guiri
que et pregunten
en anglès o en alemany
per un carrer
tu no saps anglès
no saps alemany
en quin idioma l'has de dir
en quin idioma l'has de dir
això s'ho dirà
al final també
amb el nyigui-nyogui
sí
el nyigui-nyogui
s'ho dirà una cosa
avui hi ha nyigui-nyogui
que encara no ho hem anunciat
avui s'ha acompanyat
l'entrecarriga
amb el nyigui-nyogui
amb escombrada general
bé
doncs aquest taller
i escolta
per aquest taller
on es pot trobar?
fàcil
està tot disponible
a internet
l'adreça és molt senzilla
és de la típica adreça
de la Generalitat
3bdobles.gencat.cat
barra
a la web de llengua catalana
de la Generalitat
i llavors hi ha
l'apartat
taller sensibilització
tot junt
i si no simplement posant
taller sensibilització
o tria el teu rol
a qualsevol web
de la Generalitat
ho trobarem de seguida
aleshores
això consta
d'uns materials
per als monitors
això està pensat
per a fer
en casals
en esplais
en centres cívics
on hi ha un dinamitzador
que impedeix el taller
llavors hi ha un material
per al dinamitzador
i un material
per als participants
bàsicament
són 45 fitxes
agrupades en blocs
de 5
ja són
15 situacions lingüístiques
en què
hi ha una fitxa
per a cada
es fan per parelles
i doncs per exemple
tu i jo som una parella
que fem aquest taller
ens donen una fitxa
a mi i una a tu
cada un té un personatge
i un rol
i hem de fer això
i després hi ha una
tercera fitxa
per a tots dos
que és la pregunta
de reflexió
sobre la situació
en què ens hem posat
llavors hi ha 3 tipus
de situacions
les d'abandonament lingüístic
allò de canviar de llengua
perquè doncs
sembla que en aquell moment
toca deixar de parlar en català
i parlar en una llengua
que sembla que sigui
més internacional
un bloc de 5 més
de situacions
de cohesió social
i un tercer bloc
de situacions
de gestió lingüística
de com hem de gestionar
una situació
com allà et deia abans
en el cas del turista
que em pregunta en alemany
i jo no sé alemany
en quin idiom
el contesto
llavors hi ha 5 packs
de fitxes
d'aquests
hi ha 3 packs
de 5 fitxes
cada un
amb aquests enfocaments
i això
és el material
que està tot disponible
en pdf
tot és gratuït
i es tracta simplement
que t'ho baixis
i doncs si tu tens un casal
i jo m'estàs escoltant
i t'interessa aquest tema
vas al web
tens tot el material
baixable
en pdf
còmode
macos
com sempre
amb aquestes coses
amb un disseny
molt atractiu
i que l'únic que cal fer
és posar-se en marxa
i aplicar-ho
doncs una molt bona iniciativa
per aquests dies
de vacances
i d'estiu
i parlant d'estiu
i de vacances
avui també ens portes
amb més notícies
d'una altra campanya
molt estigüenca
sí
clar
és que ja et dic
avui
de cara a l'estiu
parlem de coses d'estiu
no he portat
recomanacions de lectures
m'he deixat
les recomanacions musicals
perquè serien tantes
que no acabarien mai
des del festival
que es farà
a l'Espai La Palmera
per exemple
muntat pel
Joventut
amb Cultura de Carrell
una sèrie de concerts
els festivals d'estiu
de Darragona
els concerts que hi haurà
per Sant Magí
hi ha un munt de grups
que a més
durant l'any
ja hem anat anunciant
des que Antonia Font
els tindrem per Sant Adegla
Manel
els festivals d'estiu
i tenim tot això
no hem fet una llista exhaustiva
sinó que ha fet coses
una mica diferents
aquesta de l'avió
és molt senzilla
és una campanya
que la Plataforma per la Llengua
ja fa 3 estius
que fan
o sigui
aquest serà el 3 estiu
és un estudi
que fan
per saber
en quina llengua
parlen les companyies aèries
les megafonies
dels aeroports
i aquest tipus de coses
llavors
la part senzilla
és que si tu viatges
a l'estiu
amb avió
te demanen
que emplenis una fitxa
molt fàcil
és una fitxa senzillíssima
és per poder participar
per fer com una enquesta
entre tots els usuaris
sí
de fet
ells ja
l'any passat
van fer
un primer informe complet
amb data de juliol del 2010
que es va presentar
després de l'estiu
evidentment
a finals d'any
es va presentar
amb un informe complet
es diu
el català
i les companyies aèries
megafonia
dels vols i llocs web
hi ha un resum
de 15 pàgines
un document de 50 pàgines
amb quadres estadístiques
llistes de quines empreses
utilitzen el català
i quines no
però
simplement el que ens demanen
per participar
tot això es troba
al web de la plataforma
qui ho vulgui veure
les tres veules
punt
plataforma
guió
llengua
puntcat
aquí hi ha els informes
els resums
tot en PDF
amb el disseny habitual
de la plataforma
molt gràfic
i molt visual
amb molt de color
i
senzillament
si aneu a la pantalla
principal de la plataforma
hi ha una
una de les notícies
de portada és aquesta
aquestes tu agafes l'avió
digue'ns en quin és l'idioma
llavors
aquí hi ha un paràt
que ho explica
i directament
hi ha un enllaç
que és la fitxa d'observació
que te la pots obrir
i és una cosa senzillíssima
que la fas
en menys d'un minut
fitxa d'observació
dels idiomes
de la megafonia
dels vols
aeroport d'origen
aeroport de destinació
companyia aèria
data del vol
idiomes emprats
en la megafonia
gravada dels avions
i idiomes emprats
en la megafonia
pel pilot d'avió
i augustesa
només has de posar
aquestes quatre cosetes
i la tornes
quan això ho pots fer
en pantalla
i reenvies el correu
de la plataforma
amb aquest sistema
ja vam fer
un treball de canvi important
per a l'estudi
que es va presentar
l'any passat
de no sé
quants centenars
de fitxes rebudes
doncs bé
es tracta ara
de fer la nova edició
per actualitzar
a veure si aquelles companyies
que l'any passat
estaven a la llista negra
que no utilitzaven
ara alguna
ja s'ha posat
les piles
molt bé
doncs
després de tantes notícies
estiguenques
a l'últim
nyiguinyogui
l'últim nyiguinyogui
de la temporada
suposo que serà
una secció
que mantindrà
l'Enric Garriga
el proper any
la temporada
2011-2012
no?
és una pregunta?
sí
o no?
l'espondré a l'octubre
a l'octubre
exacte
quan tornem a classe
de moment
avui
què tenim
perquè vens fora
em sembla que vens carregada
de coses
sí home
ja que és l'últim
fas
fem l'escombrada última
algunes de les coses
només les espantarem
en titular
només per recordar
perquè són coses
que ja han sortit
els últims mesos
a vegades han sortit
algunes han sortit
en el món
d'aquella del rebentar tòpics
que també
a vegades
tenia concomitàncies
algun tema
dels que sortien
al nyiguinyogui
érem també propis
de tòpics
bé
per tant
escombrem
l'últim
de la temporada
però d'una banda
parlarem d'oficialitat
d'aquí
d'allà
i de més enllà
casos curiosos
i d'això
del 22 de maig
estan passant coses
en el domini lingüístic català
i quan parlo del domini lingüístic català
parlo del que
se'n diu
països catalans
això que porto aquí
la samarreta
doncs això
ja
com que l'estat espanyol
està dividit
per comunitats autònomes
hi ha algunes comunitats autònomes
que fan les eleccions
autonòmiques
el 22 de maig
i han resultat
uns governs de majoria
a les Illes Balears
i al país valencià
encara que ells en diuen
comunitat valenciana
aquí en diem
país valencià
en què
el fet que el PP
tingui majoria
està comportant
hi ha algunes coses
que
diguem que
considerem
que són negatives
per a la llengua
i des del nostre punt de vista
d'un quart de català
per exemple
notícia
que
Déu-n'hi-do
diu
Els canviarà el nom
en valencià
en els equipaments culturals
al castellà
els equipaments culturals
sí, sí
els equipaments culturals públics
de la ciutat d'Els
que és una de les més importants
del sud del país valencià
si no
deu ser la segona ciutat
més important
de la província
d'Alegan
autonòmicament
són províncies
també hi ha comarques
però doncs
Els canviarà
els equipaments culturals
justament els culturals
no els mèdics
no els policials
no els judicials
perquè els judicials
ja ho deuen estar tots
sinó que els culturals
els culturals
per exemple
el fet que es digui
gran teatre
passarà a viure-se
gran teatro
i tot això
doncs vull dir
els teatres
els museus
tot això passarà a
teatro
museu
etcètera
etcètera
això
això té
això té
té miga?
no és una paraula
no, diria un renec
d'aquells gruixuts
que surten al diccionari
de renecs i paraulotes
però
no el dic
vinga
més coses
que cada u hi posi el renec
que vulgui
què portes més al nyiguinyoki?
després
tot allò
tot allò que ja hem comentat
del projecte trilingüe
de l'educació trilingüe
que és una altra manera
de diluir
de diluir bastant
la qüestió de la immersió lingüística
i totes les campanyes
que estan fent
en contra de la televisió
en català
que el Canal 9
cada vegada hi ha menys televisió
en català
i més en castellà
la
el procés d'ofegament
via sentències
i multes
a l'acció culturada
del País Valencià
tot el que faci olor de català
i que treballi en català
ho ataquen
ni ho matxaquen
sense anar més lluny
el diumenge d'aquesta setmana
a la revista Presència
vigent aquesta setmana
hi ha un bonic reportatge
sobre tots aquests desastres
per a la llengua catalana
que està patint
el País Valencià
de mans de la política lingüística
del govern valencià
amb el suggerent títol
de
Contrarreforma lingüística
perquè és que realment
estan fent un paquet de coses
que
des de la revista Presència
l'anomenen
directament així
Contrarreforma lingüística
i aquí hi ha tot un compendi
de tots aquests
desaguisats
poso entre cometes
que s'estan cometent
desaguisats
per no dir
paraules que comencen
per lletres més contundents
Recomanem doncs aquest reportatge
de la revista Presència
Sí, a més és la revista Presència
que és la d'aquesta setmana
que surt dels diumenges en Canadà
i que probablement
es pot trobar a les hemeroteques
amb tota la premsa de la setmana
es troba
i suposo que als quioscos
amb algun quiosc
també es pot trobar
Perfecte
I a les Illes?
A les Illes
doncs no van gaire despistats
van seguint bastant
la petja dels valencians
en el sentit de matxacar
i liquidar tot el que faci nos
i tot el que faci el català
D'entrada
a l'Ajuntament de Palma
ja han eliminat
l'àrea de normalització lingüística
vaja, em sembla que Reus també
a l'Ajuntament de Reus
també han suprimit
la regidoria de política lingüística
no sé si ho sabies
però és així
s'ha suprimit
ha quedat absorbida
De fet estava posant cara de sorpresa
doncs ha quedat
absolutament diluïda
ha desaparegut com a regidoria
després de més de 10 anys d'existència
la regidoria de política lingüística
ha desaparegut
i a l'Ajuntament de Reus
no mana, no el PP?
No
mana Convergència i Unió
amb el suport del Partit Popular
doncs potser hi té alguna cosa a veure
aquest suport
perquè a les Illes Balears
directament s'ha encarregat
la regidoria de normalització lingüística
a l'Ajuntament de Palma
i el Govern Balear
directament han volatilitzat
la Direcció General de Política Lingüística
perquè com que és una cosa
que segons el president electe
el va usar
aquell va usar
aquell
això no és
la llengua no és l'important
no és el que preocupa la gent
i per tant
a partir d'aquí
d'aquestes supressions
i dilucions
doncs ve tota la
després també s'està parlant
de reformar el decret de mínims
de l'ensenyament balear
vull dir
van amb un pla
bastant semblant
al que s'està fent a València
al País Valencià
i de fet
jo he acollit articles
de diaris
de reacció
de tot això
doncs de Viloweb
del diari de Balears
tot això
es parla de lingüicidi
es parla de
de
primer insult
des de la majoria absoluta
vull dir les primeres coses
com a majoria
aprofitant que tenim majoria absoluta
comencem a escombrar
tot el que ens fa nosa
i comencen doncs per la llengua
perquè és una cosa
que es veu que fa bastant de nosa
allà
la llengua
depèn de quina
només eh
només la pròpia
de les Illes Balears
etcètera
això està passant
a les Balears
Més i Quiñogui
va
parlàvem de l'oficialitat
aquí
allà
a l'estat espanyol
per exemple
a l'agència tributària
que fa allò típic
ara estem en època
de declaració de renda
sí
s'acaba
qui més qui menys
molt de gent
ho fa per web
i si vas al web
d'Hisenda
doncs pots baixar
de models
de declaració en català
o en valencià
perquè és clar
com que oficialment
els estatuts de Catalunya
diu català
i en el de València
diu ser valencià
doncs
per a l'agència tributària
són dos idiomes diferents
encara que quan baixes
l'impres
resulta que l'única diferència
són algunes parauletes
algunes
ni tan sols les frases
ni el format
res
només alguna parauleta diferent
perquè allò que
nosaltres diem escombre
i es diuen gramera
suposo que això
no surt a la declaració de renda
però és un exemple
de les grans diferències
que hi ha entre el català
i el valencià
en canvi
el BASC
no hi apareix
ni tan sols apareix
en BASC
al web de l'agència tributària
no apareix
el model de
de declaració de renda
i això que doncs
des de l'agència tributària
diu que
se garantitza
que los contribuyentes
podran utilitzar
la lengua
que ha de ser
cooficial
en su respectiva
comunitat autònoma
i com que és cooficial
per això surten
diferenciats
valencià i català
i per això
el BASC
no sale
una altra cosa
de govern espanyol
el Tribunal Superior
el Tribunal Suprem
d'Espanya
diu que
obliga
dues noves
dues noves sentències
del Tribunal Suprem
obliguen a Catalunya
acabar amb la inversió
lingüística
en català
allò que diem
ja s'ha dit
diverses vegades
i continuen
allò que s'insta
el govern de la Generalitat
a oferir
la llengua
com a llengua
vehicular
del castellà
etcètera
és un tema
que recorrent
i que continua
coejant
i continua donant
d'això
ara venen
les positives
ara anem a jutjats
policies
busos
denúncies
etcètera
l'àmbit
ja diguem
directament criminal
o delictiu
però una vegada
aquí
sorpresa
aquí tenim
algunes notícies
a favor nostre
a favor del català
per exemple
la senyora
Bossal
que és la Pilar Fernández
Bossal
que és la
consellera de justícia
de Catalunya
ha enviat una carta
al president
del Tribunal Supreta de Justícia
de Catalunya
perquè prengui mesures
contra
contra el jutge
de Lleida
que va criticar
en diverses interlocatòries
l'ús del català
en l'àmbit judicial
que ja vam recordar
la situació ara
està aquí
que la consellera de justícia
ha demanat
al president
del Tribunal Supreta de Justícia
que emprengui
mesures
contra aquest jutge
a veure com acabarà
i tenim més notícies bones
sí
dintre de l'àmbit judicial
encara que sembli mentida
sí
doncs mira
aquest de moment
l'estan empaparant
n'hi ha un altre
que ja el van empaparar
i per una vegada
hi ha una condemna
sense precedents
per una vexació lingüística
és a dir
aquesta vegada
el culpable
i el sentenciat
i que haurà de pagar
és la Guàrdia Civil
un agent de la Guàrdia Civil
ha d'indanitzar
un ciutadà de Mallorca
per agredir-lo
pel simple fet
de parlar en català
això és una cosa
que va passar
fa dues temporades
ja ho van comentar
a l'aeroport de Palma
un xic que volia anar
cap a Londres
no sé què
li van demanar el carnet
va parlar en català
es van emprenyar
els senyors agents
de la Guàrdia Civil
se'l van endur
cap a una habitacioneta
el van atonyir
una miqueta
però van tenir la mala sort
que la porta estava
a la porta joveta
i hi va haver gent
que ho va veure
entre altres
la parella del damnificat
a l'arribar a Londres
van anar a l'hospital
i van fer un informe
mèdic de lesions
i entre unes coses
i les altres
hi ha hagut judici
i finalment
el agent de la Guàrdia Civil
ha estat sentenciat
a pagar indemnització
etcètera
i a més a més
el jutge remarca una cosa
la seva documentació
que diu
qui resol
això és el jutge
resol el cas
qui resol
entén que
donada la gravetat dels fets
i el grau d'humiliació
soferta pel denunciant
és a dir
el viatger
que parlava en català
a l'aeroport de Mallorca
l'humiliació
soferta pel denunciant
per exercir un dret
reconegut
en el propi títol
preliminar de la Constitució
els fets haurien d'haver
estat objecte
d'un procés
per delicte
és a dir
els agents
han estat jutjats
per faltes
per falta de lesions
i no sé què
però el jutge diu
que això
és poca cosa
que se'ls hauria d'haver
jutjat per delicte
amb la qual cosa
la sentència
hauria sigut
bastant més greu
que simplement
la qüestió
de la indemnització
un altre cas
d'aquests que ha passat
aquest no sabem com està
és aquell famós cas
de Salou
de la senyora
de 80 anys
que el xofer
que era de nacionalitat
no específica
però era d'un país sud-americà
però ja feia temps
que vivia a Salou
el xofer
no li va voler fer cas
no va voler parar
perquè la senyora
li deia en català
que sisplau
pari la pròxima
que he de baixar
doncs el senyor conductor
la va fer baixar
dos o tres quilòmetres més tard
fent-se el suec
encara que no era
era sud-americà
ell es feia el suec
dient que no en tenia el català
la senyora l'ha denunciat
i hi ha una denúncia en marxa
i ara està en tràmit
està en tràmit
a política lingüística
després hi ha
ah sí
avui farem salat
vinga
ja acabem
porta un nyiguinyogui
avui
a l'escombrada
carregat de papers
va vinga
la penúltima
o l'última
perquè aquesta d'aquí
la deixarem estar
quina?
aquesta
una d'indignats
o la dic
la d'indignats
la dira
digues la d'indignats
la penúltima és
que encara no hem fet net
de la conya aquesta
del català
a la Unió Europea
si serà oficial o no
fins i tot
te diré una cosa
fins i tot
la senyora comissària europea
del multilingüisme
demana
insta
a l'estat espanyol
a que demani
d'una punyetera vegada
la punyetera ho dic jo
com que estem al nyiguinyogui
la punyetera vegada
ho afegi això jo
la senyora comissària aquesta
demana
insta
a l'estat espanyol
a demanar
ja
l'oficialitat
del català
a la Unió Europea
la comissària multilingüística
li diu a l'estat
escolti
facin el favor de demanar això
que ja fan el ridícul
és que resulta que hi ha
hi ha 14 llengües
amb molts menys parlants
que el català
que són oficials
a la Unió Europea
i el català que no és
aprofitant
que la Unió Europea
ara està
s'ha de
s'ha de retocar
el tractat
de la Unió Europea
perquè s'hi puguin afegir
Croàcia
i el croata
pugui ser llengua oficial
hi ha hagut un grup
d'europ parlamentaris
catalans
eurodiputats
concretament
doncs el Ramon Tremosa
de Convergència
la Maria Badia del PSC
i l'Oriol Junqueras
d'Esquerra
i el Raül Romeva
d'Iniciativa per Catalunya
aquests dos últims
ja fa temps
que estan amb aquests temes
i el Ramon Tremosa també
doncs tots
aquests quatre
han fet
una
han promogut
i aconseguit
que el Parlament de Catalunya
faci un manifest
com a Parlament
en què s'insta
el govern espanyol
a demanar
l'oficialitat
a les institucions euroves
aprofitant això
aprofitant aquest moment
que s'ha de retocar
el tractat
per incloure
el croata
doncs diuen
home
una de les coses
que podem fer és dir
no acceptarem
l'oficialitat
del croata
si no és que
també s'accepta
el català
però clar
això
ho ha de demanar
el govern espanyol
i aquí és on està
el problema
va
una
última
els indignats
que m'agrada
a mi el que m'indigna
és que
amb tota aquesta conya
dels indignats
m'assumo
a les paraules
del Ferran Saez Mateu
que és professor
de filosofia
que doncs
com a filòsof
entén d'aquestes coses
l'indigna
i jo m'hi afegeixo
el tema
que en totes aquestes
qüestions
dels indignats
i el pla de Catalunya
l'única llengua
oficial
fos el castellano
i jo he llegit
webs
i he llegit
casos
a les assemblees
quan s'han debatut
qüestions
com
si s'havia de demanar
la determinació
o no
hi ha hagut
molts problemes
i molta
pressió
i per exemple
al Facebook
sortia un missatge
oficial
de l'acampada
Barcelona
que deia
recordamos a los ciudadanos
que el idioma
no es el motivo
de la lucha
de acampada
a Barcelona
aquí se trata
de difundir
y llegar al máximo
de personas
posible
así que dejar
los nacionalismos
aparcados
y no es
cap invent
eso es así
porque es veu
que hablar en català
o hablar de
la oficialitat
del català
es nacionalismo
hablar en castellà
de la oficialitat
del castellà
i que el castellà
no lo entienden
todo el mundo
haurien de parlar
en anglès
o en mandarí
que hi ha més milions
de persones
que parlant xines
nyigui nyogui
avui més que mai
per aquí va
jo també m'indigno
però per aquestes coses
nyigui nyogui
que ens anem
en Rick
això que sona
què és
són els rapsodes
un dels meus grups
preferits
del país valencià
són rapsodes
i per tant
canten rap
i hip hop
i fan una cançó
que es diu
es veu vindre
i escolta bé la lletra
perquè es veu vindre
però no l'acaben de dir mai
la paraula
i un quart de català
l'Enric Garriga
i és molt ballant
la Rebellero
que vinga
que ja va a Rebell
aquesta tarda
a partir de les 6
a l'Espai La Palmera
al costat
de l'antic edifici
de la Facultat de Lletres
Enric
que vagi molt bé
la festa d'aquesta tarda
bon estiu
al setembre més
al setembre o a l'octubre
gairebé
després de Santa Tegla
ja serà
bon estiu
que vagi bé
adeu
a l'octubre
a l'octubre
també
però queda
a l'octubre
i és tot a la bona
no m'e digas
vaya, vaya
i hazte ja
una...
no m'e digues
per què no te calles
que si en falles
no folles
en Pascua
no...
el sap molt greu
si a sos incomprensible
serà per què tenim
fundit
algun fus...
rap hardcore
a l'hora que sensible
paradoxes de la vida
con perdre un i...
un dia
you'll lose your brain
but always remember your way
un dia
you'll forget your name
but always'll be the same
oh...
baby why you say this
no...
no woman who cries