Comencem ja el temps de tertúlia.
Amb aquesta sintonia habitual cada dia a aquesta hora
repassem l'actualitat de la jornada
i ho fem amb diferents opinions.
Avui amb tres convidats a perfil polític.
N'havíem previst quatre, però una de les convidades,
la regidora del Partit Popular, Judit Eres,
ens ha avisat a última hora que una indisposició
li impedia venir a la tertúlia.
Sí que no tindrem avui el punt de vista del Partit Popular,
però sí el punt de vista d'altres tres formacions polítiques.
Avui ens acompanya Rosa Rossell, regidora d'Esquerra Republicana,
l'atinent d'alcalde de Patrimoni.
Rosa, molt bon dia.
Bon dia.
També Xavier Franquet,
ell és cap local d'Unió Democràtica de Catalunya
aquí a la ciutat de Tarraona.
Xavier, molt bon dia.
Bon dia.
I Joan Sanujes,
que és regidor del grup municipal socialista
i responsable de l'àrea d'ensenyament.
Joan, també molt bon dia.
Bon dia.
Amb ells repassarem l'actualitat de la jornada.
Avui hi ha una notícia política clara,
destacada en el panorama informatiu.
Una notícia que afecta, en fi, a una formació política.
És en clau interna les primàries d'Esquerra Republicana
que se celebrarà demà.
Demà l'Assemblea local d'Esquerra Republicana
decidirà entre dos candidats,
Sergi de los Rios i Joaquim Vendrell,
que finalment ha presentat també la seva candidatura.
Tenint en compte que aquesta és una qüestió interna
i de la que m'imagino que els altres contartulis
al Banda de la Rosa
potser no voldran expressar una opinió interna
sobre la situació d'Esquerra,
sé que m'agradaria comentar aquest fenomen
de les eleccions primàries,
perquè recordem que tenim altres formacions polítiques
que contemplen aquest procés,
com és el PSC i en un cas paradigmàtic
com és el cas de la ciutat de Barcelona.
És positiu, és negatiu?
Xavier, a Unió i a Convergència
em sembla que no en feu, no?, de primàries?
Convergència no ho sé.
A Unió, en principi, primàries, primàries,
el que hi ha són unes votacions en una assemblea.
A veure, amb el tema de les primàries,
jo crec que està ple...
És a dir, queda molt bé dir no passa res,
les primàries, però jo crec que està ple de parany.
Jo, per exemple, l'altre dia observava
les primàries, hi ha un senyor d'Hospitalet
que es vol presentar a primàries
i ho comparava amb l'atura que es presenta
a l'Ajuntament de Barcelona,
per les primàries també.
Al d'Hospitalet no li deixen el llistat de militants,
li demanen els avals,
i a l'atura no li demanen els avals.
És a dir, jo crec que els partits polítics
normalment els controlen els polítics professionals.
És a dir, algú de fora
que no es dediqui a la política professionalment
és molt difícil, és molt difícil que se'n surti
perquè hi ha tota una sèrie, hi ha informació,
hi ha una sèrie de coses que dificulten,
hi ha a vegades arriben grups de militants
que fitxen per un partit de forma curiosa,
passen una sèrie de coses...
És a dir, els partits polítics
els controlen normalment els polítics professionals.
I amb això què vols dir?
Que és molt difícil o no és viable
moltes vegades presentar candidatures alternatives?
A veure, les primàries de l'Ajuntament de Barcelona,
que són les que segurament la gent coneix,
és evident que li van sugerir al senyor Areu
que marxés, no volia marxar,
al final agafen una regidora,
una senyora que viu en un altre poble
i que ha sigut alcaldessa d'un altre poble.
És una situació molt forçada.
Joan, tu com ho veus?
Jo, més enllà de les anècdotes que acabo de dir aquí,
perquè això són anècdotes,
jo recordo que això de les primàries,
les anècdotes generalment no es poden elevar
a nivell de categoria.
El que sí que és una categoria
és que, per exemple,
les primàries als Estats Units fa més de cent anys
que s'estan fent, quasi cent anys ara, em sembla,
que s'estan fent.
Hi ha una experiència llarguíssima,
llarguíssima amb el tema de les primàries.
Que nosaltres aquí les vam implantar molt més tard,
és cert, el Partit Socialista d'Obre Espanyol
i el PSC van ser els primers partits de l'Estat espanyol
que van implantar les primàries.
I també fa anys ja,
estem parlant de l'any 94-95,
em sembla que els vam implantar.
Aquí a Tarragona,
ja baixant al municipi de Tarragona,
les primeres primàries que dins del partit,
jo m'imagino que amb tot a Tarragona,
perquè no em sona ningú abans,
que vam tenir,
van ser l'any 99.
11 anys, ja, no?
11 anys.
Recordo que quan hi havia dos candidats,
un era el Xavier Sabaté
i l'altre era...
Estem parlant de primàries
als municipals.
I l'altre em sembla que era el Gabriel Mas.
Gabriel Mas, sí.
Xavier Sabaté i Gabriel Mas.
Gabriel Mas, eh?
Per tant, bueno,
el nostre bagatge
amb el tema de primàries
és bastant, no?
I bueno, si mirar a fora,
per on he donat el tema
de l'exemple dels Estats Units,
bueno, pues,
les primàries
es poden portar endavant.
Sí, home,
que tindran anècdotes.
Bueno, pues,
tindran anècdotes,
és cert,
però això no són categories,
no són categories.
No ens fixem en allò,
no ens fixem en l'arbre,
sinó en mirem al bosc.
No, no, no.
Que a un senyor li demanis avals
i a l'altre no,
això no és una anècdota.
Que a un senyor
li donis el llistat de militants
i a l'altre no,
això no és una anècdota.
Això sí que...
Això és una anècdota
per tant que diu
que pot ser així,
i els reglaments
es aproven els Consells Nacionals
del Partit.
Joan, et comentaré
una altra anècdota.
Acabo, acabo, acabo,
acabo molt la teva, eh?
Bé,
jo el que,
amb el tema de Esquerra Republicana,
doncs,
és un procés normal
dins d'un partit democràtic,
igual que n'hi ha en altres,
tu estaves dient
que, per exemple,
el que ho feu amb l'Assemblea,
doncs, també és normal.
Què és millor,
què és pitjor?
Bueno,
doncs,
jo suposo que
cada partit
té la seva cultura,
la seva manera de fer,
i cada partit
fa el que sigui,
el que creu convenient.
El que sí que és important
és que
la militància del partit
o els simpatitzants
o inclús
les persones en general,
els ciutadans en general,
puguin participar.
Això sí que és important.
De quina manera
es participa millor?
En unes primàries
o en una assemblea de militants?
Home,
mirat des del punt de vista
de participació,
lògicament,
en unes primàries,
perquè les primàries,
per exemple,
el nostre partit,
el nostre partit
voten els militants
i, a més,
els simpatitzants,
que són molts més
que els militants,
moltíssims més.
I, per tant,
i nosaltres, a més,
el que diem
és que tothom pot participar
a les primàries
quan portin,
em sembla que el reglament
posa així com a 3 mesos
o 6 mesos,
ara no me'n recordo.
Perquè no es pugui apuntar
a l'última hora, no?
Exacte, a l'última hora,
va,
això,
lògicament,
és així.
Per tant,
les primàries,
en si, bé,
si no hi ha primàries,
doncs també,
però mirat des del punt
de vista de participació,
a més,
les primàries,
millor.
Rosa.
Què?
Què?
Com ho veu,
una militant destacada
d'Esquerra Republicana,
regidora a l'Ajuntament,
què li sembla aquest procés
al seu partit?
No entraré
en el procés intern,
perquè penso que això,
la mateixa paraula
ho diu,
que és un procés intern,
penso, doncs,
que les primàries
és la manera més democràtica
de poder escollir
un candidat
que representi
el partit
en una ciutat.
Naltros no fem primàries.
És una assemblea
a la qual,
doncs,
hi ha dos candidats
que es presenten
per un mateix càrrec
i s'ha de procedir
amb una votació.
Un candidat,
doncs,
que està representat
o que va en nom,
doncs,
de l'executiva local
i un altre
que va en representació,
doncs,
d'un tant percent
de militants.
I ja està.
Un té el suport
de l'executiva
i l'altre no.
Però això no li dius primàries?
El fet que es puguin...
No, no.
Perquè ara hauríem de definir
exactament
què són primàries,
però en el moment
en què tots els militants
en una assemblea oberta
poden decidir,
no?
Poden decidir els militants,
no poden decidir els simpatitzants,
no poden decidir els ciutadans.
Clar.
jo més aviat considero
unes primàries
al moment
que estan obertes
a que...
Ciutadans no poden decidir mai
amb unes primàries.
Sí, sí, sí.
Militants i simpatitzants.
Bueno, però militants
i simpatitzants.
Pots apuntar simpatitzant.
No mateix que el sistema
americà.
Exactament igual
que el sistema americà.
Jo estic d'acord
amb el Ricard
que entre votar
en una assemblea
o unes primàries
la diferència...
A veure, que per mi
el nom ja m'és igual.
Potser és que també
és un nom molt mediàtic,
això no és molt fàcil
d'explicar a la gent.
Clar, nosaltres som
un partit assembleari
i pràcticament
el 80%
de les decisions
que pren el partit
han de passar
per una assemblea.
Jo no li dono
potser més importància
al fet
que ve en un determinat moment
hi ha hagut
una part
de la militància
del partit
que ha considerat
que s'havia de presentar
a una altra candidatura
i doncs molt bé
seguint el reglament
doncs han escollit
la quantitat
d'avals
que aquesta persona
havia de
poder presentar
per ser acceptat
a la votació
de l'assemblea.
Crec que no se li van donar
la informació
dels militants
no li van donar
les llistes
que és el típic
amb l'excusa
de la llei
de protecció de dades
és el típic
vull dir que és el típic
evidentment no esperàvem
una altra cosa
en aquest sentit
i ja està
i demà
a votar
tu a votar
s'ha dit
La diferència
entre per exemple
les eleccions primàries
del PSC a Barcelona
les més conegudes
mediàticament
o aquestes
que en el cas
de Barcelona
els dos candidats
socialistes
tenen uns dies
de campanya
fan campanya
per dir d'alguna manera
i aquí en el cas
d'Esquerra Republicana
en fi
el termini
està en cavall
hi ha dos candidats
i a l'assemblea
directament demà
sense per dir d'alguna manera
fer dos o tres setmanes
de campanya
interna
doncs
aniran a les votacions
de assemblea
evidentment que hi ha hagut
intents
de
els que coneixeu
el Quim Vendrell
sabeu que és una persona
de consens
de fet el Quim Vendrell
dissabte
en unes declaracions públiques
recollides pels mitjans
de comunicació
també per aquesta casa
va dir que ell
no es presentava
perquè ell el que buscava
doncs precisament
era això
era un consens
arribar doncs
amb uns acords
i amb uns pactes
perquè no hi hagués
doncs
cap tipus de trencament
perquè evidentment
sempre queden ferides
que generalment
són difícils
de tancar
ja havia què n'hives a dir
dos
per acabar aquest tema
dos
és que el Joan
tot ho troba anècdotes
mireu
el tema de les anècdotes
jo he sentit
estic cansat
de sentir
diverses vegades
des que es va designar
la Maria Victoria Forns
com a candidata
a l'Ajuntament de Tarragona
que no havia nascut
a Tarragona
dius clar
aquesta senyora
des dels dos anys
que està a Tarragona
és a dir
jo estic d'acord
en fer
tarragonisme radical
i el que vulguis
però clar
arriba un moment
que quan sents això
per part del partit socialista
que li diuen
que no ha nascut a Tarragona
quan des dels dos anys
viu aquí
i en canvi
ells a Barcelona
presentaran
en l'ajut
de l'aparell del partit
una senyora
que no podrà ni votar a Barcelona
perquè viu
i continuarà vivint
i ha sigut alcaldessa
Mollet del Vallès
dius
home
i l'última anècdota
és a dir
perquè veieu
com funcionen
els partits polítics
per dintre
la designació
del Javier Sabater
per part de la intercomarcal
a les eleccions
al Parlament
votació amb alçada
tots a favor
i una abstenció
a veure
qui
qui és valent
de votar en contra
bueno
el senyor que es va abstindre
ja és molt valent
jo li donaria una mena d'aïe
però a veure
qui vota en contra
de l'aparell del partit
amb una votació
que va ser
que va ser que això
aquest debat
jo donaré un altre
un altre argument
el Ballesteros
el van votar
tots a l'assemblea
perquè tu diguis
no
el que reigis
ara
no va venir cap
abstenció
podríem obrir
podríem obrir
un debat
sobre els diferents
tipus d'anomenament
jo dic això perquè no
volguéssim fer creure
que els partits
són germanetes
de la caritat
als partits
hi ha guerra interna
jo crec que una sacsejada
cada un cert temps
en un partit
és bona
però massa sacsejades
deixen ferides
que després costa molt
de cicatrizar
clar també això
de les ferides
ho deia abans
la Rosa
parlant d'un procés
de primàries
o d'elecció
entre dos candidats
que Adrià analitza
si cada vegada
que hi ha un partit
hi ha aquests dos candidats
això provoca ferides
i clar són diferents
maneres d'anomenar
també podríem dir
en fi
que hi ha eleccions
que es fan a dit
el successor
o el candidat
que seria el cas
per exemple
de moment
de Convergència i Unió
amb la Maria Victoria Forns
que ho decidís
el que era
l'antic cap de llista
Joan Arejo
el partit dels socialistes
en principi
no ha d'haver-hi primàries
Esquerra Policia
no, primàries no
però hi haurà
assemblea
Ricard, Ricard
perdona
segurament algú
va pensar en la Maria Victoria
inicialment
però després va haver
tot un procés
assemblea d'unió
assemblea de Convergència
assemblea conjunta
ratificant això
quan ja estava nomenada
però quan ja estava nomenada
és a dir
bé
si un democràtic
no hagués estat d'acord
amb la Maria Victoria Forns
ja teníem el lío muntat
jo no ho critico
aquest és un sistema
a mi em van trucar
abans d'aquest fet públic
vam estar parlant
vam fer una assemblea
vam fer tots els passos
en fi
cada partit és una història
si avui estigués també
la Judi Teres
com havien previst
del Partit Popular
també ens podria
explicar altres coses
en fi
aquesta és una de les notícies
polítiques de la jornada
però més enllà
d'aquesta situació
d'Esquerra Republicana
en fi
volem repassar
altres temes
de l'actualitat
portem un parell de dies
en què a partir d'una informació
ahir del diari de Tarragona
sobre els jocs del Mediterrani
torna a ser notícia
la candidatura de Tarragona
perquè aquest divendres
el Comitè Internacional
dels Jocs
podria negar
a la ciutat grega de Bolos
l'organització dels jocs previstos
i podria
i un remarco incondicional
podria decidir
atorgar a Tarragona
que els jocs
es facin el 2014
aquí el tema està ara
en debatre
si Tarragona
ha d'acceptar o no
avançar tres anys
l'organització d'aquests jocs
si és que finalment
el Comitè Internacional
ho designa així
la Rosa com ho veu?
jo ho veig complicat
acceptar
dic que sí
jo sincerament
considero que
dir que sí
el 2014
és molt arriscat
per la ciutat
si no hi ha una garantia
que el govern de l'Estat
pugui assumir
efectivament
el caler
efectivament
vol dir el feina
que jo li he fet de diners
és veritat
vull dir
a Tarragona
la previsió
que ha anat fent
pels jocs del Mediterrani
ha estat sempre el 2017
hi ha totes unes previsions
d'infraestructures
d'equipaments
i de tot el que
és necessari
de cara al 2017
avançar-ho tres anys
jo crec que
és problemàtic
que es pot fer
evidentment
si l'Estat
hi aboca aquí
un bon feix de calés
doncs posarem a treballar
doncs a tots els tarragonins
que estan a l'atur
i tirarem endavant
però amb la situació econòmica
que tenim en aquest país
doncs dubto
que l'Estat
pugui abocar-hi
els diners necessaris
per poder tirar això endavant
Joan, tu com ho veus?
jo distingiria
dos nivells
un a nivell local
amb el comitè
que tenim i tal
la capacitat
del comitè
per fer-ho
etcètera
jo diria que això
està fora de dubte
que som capaços de fer-ho
per què?
perquè quan ens hem vingut
avaluar
tant ens ha vingut
el COE
com ha vingut
l'organisme internacional
dels Jocs del Mediterrani
han quedat
tantíssims
pel 2017
però
molt bé
ho feu molt bé
ho teniu tot preparat
etcètera
etcètera
molt bé
la capacitat local
i és
ara
el que estava plantejant la Rosa
és cert
vull dir aquí
a veure
la ciutat de Tarragona
com a ciutat
pot organitzar
ara com a ciutat
no pot pagar
organitzar
sí
som capaços
sí
ho hem demostrat
i a més
al voltant nostre
hi han posat
un munt de gent
Constantí
Roda Barà
no sé què
no sé
quantos reus
tothom està al costat
s'han reunit diners
perquè cadascú
ha anat aportant
les empreses
etcètera
vull dir
la cosa ha funcionat
ara bé
aquí això
val molts més diners
i clar
això ha de ser
l'estat i la generalitat
hi ha d'estar els dos
hi ha d'estar els dos
aquí
l'estat i la generalitat
què ha d'estar
si l'estat i la generalitat
posen
la part que els toca
que és la part del lleó
per entendre'ns
de la part grandiosa
doncs bueno
això ho pot tirar endavant
perquè capacitat de fer-ho
i és
ara
falta els diners
de totes maneres
jo crec que
hem de ser molt prudents
a veure
això és divendres
aquest divendres
jo ja ho he dit
en condicional
que podria passar això
i podria
però
i podria no passar
a veure
bueno
doncs
hem d'esperar aquest divendres
a veure què passa
jo crec que possibilitats
sí que n'hi ha
però bueno
hi ha en aquestes condicions
és cert que també
el mateix comitè
internacional
dels llors del Mediterrani
el que ha dit
és que
donarà facilitats
que si a la ciutat
que li doni
a la ciutat que li doni
pel 2014
li donarà facilitats
facilitats en quin sentit
doncs ampliar el número de seus
per exemple
tot el que són
el tema
d'estadis
doncs
si no pot fer
l'estadi nou
doncs que remodeli
etcètera
vull dir que
a veure
tampoc és allò
de dir
bueno
ho adelantem
en realitat
tant temps
i bueno
i el que tingui
que fer
a córrer
jo ressaltaria
dues coses
també d'aquí
una
que això
fora un revolsiu
per la nostra ciutat
només pensant
en la vila olímpica
que es té que fer
aproximadament
són uns mil pisos
que es tenen que fer
mil pisos
mil pisos
bueno
això és un revolsiu
això fora
sortir
de la crisi
que estem
potser abans
que tots els demés
això fora
un revolsiu important
un revolsiu important
perquè bueno
lògicament
fer mil pisos
vol dir moure
tota la construcció
de la ciutat
i més
i més
a més d'altres coses
jo a més poso aquest
perquè aquest el coneixo
vull dir
sé que
això s'ha de fer
i a més
diria una altra cosa
que d'alguna manera
si a partir del dia 28
tanquem això
i el
i el comitè
i el comitè internacional
dels Jocs del Mediterrani
ho dona a Tarragona
doncs
aquí ja crec que ara
ja s'ha acabat allò
de dir
és que nosaltres no participem
com ha fet Convergència
el PP
nosaltres a nivell local
no participem
encara que
el Parlament de Catalunya
votin que sí
el Parlament d'Espanya
el Senat
a tots els llocs
votin que sí
aquí nosaltres
no hi participem
jo crec que s'ha acabat això
tindrien que
posar les piles
i estar al costat
del govern
i de la ciutat
ja veiem
primer aclarir el tema
perquè Convergència i Unió
no participava
val tu saber
que van sortir uns temes
no aclarits
de gestió
en la candidatura
aquella
i no volien ser còmplices
d'una determinada situació
que només són els amics
Convergència i Unió
a Tarragona
molt bé
en quant
en quant al tema
a veure
capacitat
de les empreses espanyoles
i capacitat
de gestió
ja és el cort ingles
s'ha fet en un any
i és un problema
econòmic
segurament faria falta
imaginació
faria falta
fórmules mixtes
públic o privades
si hi ha el finançament
per la ciutat
jo crec que seria
importantíssim
i jo crec que
que ens hauríem de ficar
tots a una
està clar
el que està clar
és que
del projecte inicial
és a dir
del que van ser
els llocs del Mediterrani
d'Almeria
dels primers contactes
que hi va haver
en l'època
de l'anterior govern
amb el Raül Font
els primers contactes
en l'impuls
que li va donar
jo ho reconec
el Partit Socialista
en aquest tema
les coses han canviat
han canviat
abans estàvem
en plena festa
econòmica
i ara estem
en un exclis
en un exclis important
s'hauria de buscar
la situació
les conseqüències
per Tarragona
no s'hi aniran les mateixes
segurament
tampoc passa res
segurament
no sé si necessitem
un estadi nou
potser podem
remolir de l'alna
el nàstic
és a dir
si hi hauria de ficar
imaginació
veurem què passa
divendres
amb aquesta reunió
del Comitè Olímpic Internacional
dels Jocs del Mediterrani
perquè insistim
que això
són suposicions
i no hi ha res
concret
ara el Xavier
feia referència
clar
tot això es va organitzar
es va començar a pensar
quan aires de festa
en moments
d'abonança econòmica
hi ha una altra notícia
un altre projecte
que està pendent
que també es va
impulsar
en moments
de gran abonança econòmica
i que avui torna a ser notícia
perquè ahir
en una primera entrevista
que vam fer
amb el nou delegat
del govern de la Generalitat
a Tarraona
Joaquim Nin
ens va reconèixer
que aquesta era una prioritària
era una prioritat
absoluta
pel govern
de s'encallar
el tema del complex
Sant Jordi
un altre equipament esportiu
en aquest cas
per a ús ciutadà
que es va idear
en el seu moment
segurament en un altre moment
d'abonança econòmica
que està aturat
ja saben
els oients
i els nostres contratulis
per quines raons
l'anterior delegat
l'ex vicepresident
de la Generalitat
Josep Lluís Carot Rovira
fins i tot
va arribar
dient aquests micròfons
en fi
que era possible
replantejar-se el projecte
i va fer un ultimatum
amb aquella empresa
l'empresa que té
l'adjudicació de l'obra
però encara estem igual
i el nou govern
de la Generalitat
diu que
en fi
que s'ha de desbloquejar
vostès
en fi
veient
el que ha intentat
fer l'anterior govern
i el que pot fer ara
veuen sincerament
com a regidors
que es pugui desencallar
aquest procés
o què farien
si estiguessin
a la Generalitat
suposo que el problema
passa
per l'empresa
que no ha complert
els terminis
i que no ha fet
el que havia de fer
i davant d'això
què fem
rescindim el contracte
i comencem de zero
rescindir el contracte
i començar de zero
perquè és que
a veure
més coses
que no ha intentat
fer l'antic govern
per reconduir el tema
perquè es poguessin
començar les obres
vull dir
suposo que ara
no sé
potser al nou delegat
se li ha acut
alguna idea
que per poder
desencallar aquest tema
però vaja
a veure
els que hem estat
batallant
i això el Joan
també ho sap
per intentar
aclarir el tema
i perquè això
es pogués desencallar
perquè hi havia
el compromís
amb el barri
amb la ciutat
tothom volia tirar
això endavant
els diners hi estaven
i dius
senyors
rescindim el contracte
amb l'empresa
és l'empresa
qui no ha complert
podem correr el risc
de totes maneres
que si rescindim
el contracte
el projecte
ja no es faci
tenint en compte això
que això es va crear
fa 4 o 5 anys
quan la bonança econòmica
era fantàstica
i ara estem en un moment
no ho sé
no ho sé
perquè és que de veritat
és el
cuento
de no acabar
que diuen
i jo crec
que és una mena
de cadena
de despropòsits
que hi ha hagut
des de bon començament
i jo soc
de l'opinió
que si no talles
i potser
acabaríem abans
rescindint
el contracte
i tornant a licitar
que no pas
intentar
doncs
que
que l'empresa
aquesta compleixi
al cap i a la fi
és l'empresa
la que no ha complert
no?
doncs senyors
rescindim el contracte
Javier
jo no estic d'acord
en la versió
de la Rosa Rossell
és a dir
jo crec que
Tarragona té mala sort
amb els representants
que van a Barcelona
és a dir
fer molts anys
jo crec que és un exemple
claríssim
com tants
de mala gestió
del tripartit
per què us dic
el de Tarragona té mala sort
home
tenim dos senyors
dos polítics
en llocs de primera línia
a Barcelona
el senyor Bargalló
i el senyor Carot Rovida
set anys
a la Generalitat de Catalunya
perdona
el senyor Bargalló
el senyor Bargalló
els quatre últims anys
es dedicava
es dedicava
a uns altres temes
estic parlant
de set anys
estic parlant
dels primers anys
és a dir
tenim dos representants
a primera línia
a Barcelona
i són incapaços
de tirar endavant
un tema
que no era tan complex
com el del Sant Jordi
el tenen
quatre anys
tancat
i després
fan un projecte
allò
amb aires de grandesa
que
només cal mirar
les hipoteques
l'endemà
de la licitació
del projecte
el Raül Font
va fer un article
al diari Tarragona
dient que allò era inviable
per tant
és a dir
l'excusa aquesta
jo crec que això
era la crònica
d'una muerta anunciada
i que això
inclús penso
que està bé fet expressament
el que vull dir és això
que quan parlem
aquests dies
si tenim representants
de Tarragona
al govern de la Generalitat
escolti
hem tingut gent
a primera línia
i jo m'agradaria saber
què ha fet el senyor
Carot Rovira
què ha fet el senyor
Bargalló
per la ciutat de Tarragona
segurament el senyor
Ernest Benat
que ha fet alguna cosa
per Reus
d'entrada
tot el lío
de les vegueries
però aquests senyors
ho sento rosa
són d'Esquerra Republicana
també n'hi ha
primeríssima línia
incapaços
de fer alguna cosa
tan senzill
com una piscina
i un poliesport
a veure si ara
els polítics
que ja no ho faran
ho simplifiquem
en que l'empresa
és que és cert
l'empresa
no ha fet
en 7 anys
escolti
quan una empresa
no compleix els plaços
hi ha uns mecanismes
de rescissió de contracte
això és mala gestió
mala gestió
i embolicà
sort que Tarragona
i aquest govern
i partit
de l'Ajuntament
de Tarragona
ha desbloquejat
l'escola oficial
d'idiomes
quan 20 anys
de govern
de competència
no ho havia fet
passant els exemples
jo passant els exemples
dels polítics
de Tarragona
hi ha uns
que van passar 20 anys
amb la EOI
que eren tots de Tarragona
i tots del mateix partit
era el colmo
i van passar 20 anys
i van fer coses amb 20 anys
però l'AEOI
és un exemple
del que estaves dient tu
és un exemple
però no l'he dit en marxa
encara
però és un exemple
de moment
ja si està treballant
ja m'ha fet un vistàs
ha costat 7 anys
no no
20 anys
ha costat
això del 7 anys
20 anys
20 anys
ha costat
20 anys
us deixo penjar la medalla
a l'escola oficial d'idiomes
gràcies
ara ja m'ha pogut penjar
moltes
l'hem solucionat
jo parlant ja
del tema de Sant Jordi
jo crec que tindríem
que esperar
el dia 28
el 29 vamos
d'aquest mes
per què?
perquè el 28
parlem
que està lligat
amb els Jocs del Mediterrani
creus?
home
pot estar lligat
o ho podem lligar
ho podem lligar
per què?
home
Jocs del Mediterrani
necessitaran
bueno
instal·lacions esportives
aquesta
la podríem posar dins
aquesta podria ser una
per tant
d'acord
joan
encara que se li doni més pressa
al projecte
molt bé
alguna cosa
haurem
com es desbloqueja
segur
rescindir el contracte
jo
lògicament
probablement
tindria que rescindir
el contracte
rescindir el contracte
fer una licitació
però
els Jocs del Mediterrani
vol dir
més infraestructura esportiva
home
aprofitem-ho
per això esperem
el dia 29
a veure què passa
i segons el dia 29
veiem
podem dir
escolta'm
això
forma part
dels Jocs del Mediterrani
i amb això
lògicament
sempre hem parlat
de la financiació
de l'estat
i de la Generalitat
bueno
aquest pot
pot anar dins del paquet
de totes maneres
sempre
la part tècnica
podríem dir
o la part administrativa
sempre és la mateixa
rescindir el contracte
i donar-li una altra empresa
sigui pels Jocs del Mediterrani
i jo no
home
si és pels Jocs del Mediterrani
probablement correrem més
d'acord
per tant
jo crec que
esperem el dia 29
i a partir del dia 29
crec que és un bon moment
de dir
bueno
ens han donat això
dels Jocs del Mediterrani
home
al Sant Jordi
fem una nova licitació
rescindir
fem una nova licitació
i que estigui pel 2014
en aquesta entrevista
ja que parlem de projectes
que són competències
de la Generalitat
en aquesta entrevista
amb el delegat del govern
amb el nou delegat Joaquim Nin
va parlar
d'aparcar
aquell projecte
que havia anunciat
l'anterior govern
de fer en un únic edifici
totes les instal·lacions
de la Generalitat
és a dir
de tenir una única seu
diu
encara no és moment
per gastar-se diners
aquest edifici
aquesta seu institucional
s'havia pensat
que podien anar
als terrenys
que ocupa actualment
la presó
recordem que l'any que ve
segurament
els interns
del centre penitenciari
ja es poden traslladar
a la presó del Callà
troben bé
que aquests projectes
s'aparquin
i de donar prioritat
doncs a això
al Sant Jordi
quan puguem
o a la ciutat judicial
quan hi hagi diners
i deixar de banda
la seu institucional
de la Generalitat
per més endavant
quan hi hagi diners
jo crec que en aquests moments
ens hem d'apretar tant
el cinturó que
en aquests moments
totes les seus
de la Generalitat
aquí a la ciutat de Tarragona
tenen els seus locals
alguns d'ells
en propietat
altres en lloguer
i jo considero
que quan es pugui
que es faci
però
no hi ha pressa
jo crec que no és una prioritat
evidentment
que pel ciutadà
és molt més còmode
anar amb un edifici
trobar-se totes les seus
allà
i no tindre que anar
a vegades
corrent amunt i avall
per la ciutat
però si en aquest moment
la situació econòmica
de la Generalitat
és la que és
i no ens hem d'enganyar
doncs fem les coses
que siguin prioritàries
sí
és evident
és evident que la situació
financera
de la Generalitat
és dramàtica
i per tant
bueno
no queda
a veure
gestionar bé
vol dir fixar prioritats
llavors
s'ha de fer primer
el que és més urgent
i el que va haver
per l'economia productiva
i una sèrie
de raonaments
Joan
estaria d'acord
jo crec que el tema
està amb això
en prioritzar
en aquest cas
doncs
prioritzar
bueno
que tenim que prioritzar
sobretot dos coses
des del meu punt de vista
que són serveis socials
educació
i sanitat
aquestes són les tres prioritats
si la Generalitat
va per aquí
endavant
si va per
no sé
per baixar els impostos
de la llei
de successions
doncs molt malament
no feixen demagòi
Joan
la Generalitat
ja ha anunciat
que sanitat
ensenyament
serveis socials
és prioritzar
i que també
baixarà
els impostos
de la llei
de successions
el tema
de l'impost
de successions
és una injustícia
és a dir
un ciutadà de Madrid
no té per què pagar
menys que un ciutadà
de Catalunya
arriba un moment
que dius
deixi'm apuntar
per acabar
un tema
que no és estrictament local
però és que
ahir els plantejàvem
els contartulis
perquè ara fa un any
en totes les tertulis
parlàvem
de la desaparició
de Caixa a Tarragona
amb la fusió
amb Catalunya Caixa
i un any després
estem davant d'un procés
que segurament
cap de nosaltres
enterem del tot
però en fi
com a ciutadans
de carrer
en fi
que els sembla
tota aquesta possibilitat
que desaparegui
el mapa de les Caixes
la nacionalització
la conversió en bancs
és a dir
que tot el procés
del qual es va parlar
tant de Catalunya Caixa
en el sentit
que desapareixia
una entitat financera
del territori
i ara un any després
estem en una situació
puc ser políticament incorrecta
i tant
vull dir
ens hem pres el pèl
fins a l'arrel
perquè vull dir
tota aquesta història
però potser fa un any
ho podíem preveure això
però potser fa un any
ho podíem preveure això
al cap i a la fi
el petit empresari
no ha notat
que els bancs
li hagin obert
les línies de crèdit
les empreses
continuen tancant
perquè no
no aconsegueixen
finançaments
i tot això
no és res més
els diners
que l'estat ha posat
en aquestes fusions
i tot
perquè els quatre directius
s'hagin omplert
les butxaques
i qui havia de rebre
els beneficis
d'aquestes fusions
no l'ha rebut
a veure
a mi
vis el que ha passat
a mi em va saber
molt greu
quan Caixa Tarragona
va desaparèixer
l'any passat
i moltíssima gent
que venia a les tertúlies
en fi
es posava les mans
al cap
allò que ens venien
d'una fusió
allò
com a ciutat
Tarragona perdia
i ara perdem segurament
la Caixa
quan veus el drama
dius
bueno
no hi havia solució
ara
aquí
diverses coses
primer
fa anys
que els bancs
van darrere les caixes
perquè era una competència
important
segon
el que ha passat
si ha passat
en part
és per culpa
d'una mala gestió
és a dir
aquí resulta que la Caixa
hi havia representants
del sindicat
representant dels partits polítics
meva culpa a tots aquí
i hi hi hi
ja ja ja
i anant-li a rient
les gràcies
al director general
és a dir
el que els ha passat
és a dir
si tu ets fort
i estàs ben gestionat
ja no és una qüestió
de ser gran o petit
si tu estàs ben gestionat
el banc d'Espanya
no et pot obligar
a convertir-te en banc
ara
quan tu has fet
has entrat
en una carrera
embogida
de creixement
i després
els ratios de solvència
no et donen
és quan venen
al banc d'Espanya
i van aportar
jo crec que la realitat
econòmica
s'ha imposat
tot això
que estem dient
que fa un any
diguem-ho de la Caixa
és que
hi havia
molts economistes
que ja ho estaven dient
que el que estaven fent
que no servia
que no servia
es deia que era
un primer pas a fusions
però és que ara
ja no és ni més fusions
és que és ja una absorció
o per partir-se'n un banc
ja ho estaven
ja ho estaven dient
i estan mirant
qui compro
i qui m'agafo
jo crec que
ho deien amb aquestes paraules
aquest és el primer pas
i em vindrà un segon
ja estem al segon pas
ja estem al segon pas
per tant
la realitat
ens està superant
ens està superant
jo molt d'acord
amb el que dius tu
que els bancs
estan rebre
les caixes
ho han estat sempre
el que passa
que ara
veuen l'oportunitat
totes maneres
el que és trist
és que la Caixa
la fusió Caixa-Tarragona
en Caixa Catalunya
és de les últimes
en quant a ràtios de solvències
és a dir
ens hem ajuntat
els que anaven malament
aquí no se'n salvarà ningun
ens sembla
no, sí
la Caixa-Pensión
segurament
sí, sí
la Caixa
aquest és un altre món
per exemple
Caixa Madrid
que tan gran
tan gran
també va el mateix
Caixa Penedès
també està en
l'estat
acaba
acaba
acabem la tertúlia
Joan
simplement
que alguns tarragonins
que havien estat allí
posats
la Diputació
va posar una sèrie
de tarragonins
algú d'ells
tots els partits
tots
representants
jo dic tarragonins
tarragonins
ho deixem
i per tant
bé doncs
ens hem carregat
d'aquí un any
tornem a parlar
de les Caixes
si és que encara n'hi ha
Rosa Rossell
Joan Saneuges
Javier Franquet
gràcies per compartir
amb nosaltres
la tertúlia
fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
ben
gran
dis
bon dia