Després d'un parèntesi pràcticament de tres mesos
recuperem aquesta sintonia,
aquesta sintonia que identifica l'espai Eines,
un espai del matí de Tarragona Ràdio de periodicitat setmanal
i que realitzem amb el suport de la CEPTA
de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona.
Un espai que torna a la programació aquesta temporada 2011-2012
perquè la nostra voluntat, la de Tarragona Ràdio
i també la dels diferents centres educatius de la ciutat de Tarragona
és continuar fomentant i donant a conèixer
aquest món de la formació professional.
Aquestes primeres setmanes del nou curs del 2011-2012
volem fer una ronda d'entrevistes, un cicle d'entrevistes
amb els directors d'aquests instituts de Tarragona
per explicar, per conèixer l'oferta de cicles formatius,
el que cada institut fa i si han augmentat o no
la seva oferta educativa i si hi ha o no alguna novetat
en aquest món de la formació professional.
Així que avui encetem la nova temporada de l'Eines
amb Francesc Roca, el director de l'IES Comte de Rius.
Francesc Roca, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Com ha començat el curs?
Bé, bé, bé.
Esteu ja plenament en marxa?
Estem plenament en marxa.
A més, el sol ens acompanya, com deies tu,
que sempre és un motiu d'alegria
i estem tots molt content.
Sí, però hem començat bé.
Hem començat bé, vol dir,
la plantilla de professors que se'ns havia assignat
des del primer dia l'hem tingut.
Això és important per al començament de curs.
I després hem començat amb una realitat
i és que cada vegada més tenim gent que aposta
per la formació, per la formació professional
i que volen estudiar en uns determinats instituts
de la ciutat de Tarragona
i en aquest cas, doncs, de l'Institut Comte de Rius.
Per un tema de responsabilitat, diria, social del professorat,
ha entès, i això sí que ho voldria dir,
que tot i aquests ajustos de plantilla,
havíem de fer un esforç perquè ningú es quedés fora.
A hores d'ara sí que és cert que hi ha algun cicle
que no podem encabir més gent,
però també és veritat que amb els recursos
que se'ns ha facilitat, alguns cicles que potser
no héssim pogut dir, doncs, no matriculem més gent,
sí que s'ha fet un esforç per intentar contribuir modestament
a aquesta necessitat que té la gent de formar-se, no?
Quin augment d'alumnes hi ha, doncs, en números rodons?
Doncs mira, en quatre anys hem passat a l'Institut
de 872 alumnes a 1.165 alumnes.
I l'any passat, de 1.044 a 1.165 alumnes, no?
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, vull dir, vol dir que realment
ens estem trobant amb una realitat que és el jove,
aquesta persona que puja des d'un punt de vista vertical,
és a dir, ESO, prova d'accés, batxillerat, cicles formatius,
i sobretot l'increment és pel tema horitzontal,
gent que s'incorpora del món laboral.
Això dona molta resposta a aquesta estratègia del 2020
de la Unió Europea que parla dels joves
i dels que són joves però tenen una altra edat
i tenen necessitat de formar-se, no?
Ha estat un inici de curs on, d'alguna manera,
ens hem trobat tots els professors, l'equip directiu,
amb gent que et manifestava que bé,
que s'ha quedat sense feina,
però que té que dirà cap endavant
i que vol estudiar, es vol formar.
Creu que als instituts podem contribuir modestament
en aquesta qualificació i aquesta formació
i, clar, aquests missatges quallen a la gent, no?
I és quan dius, bueno, tot i que tinc 99 professors,
tot i que amb 99 professors,
doncs potser no podria donar resposta a tota la gent
que es vol formar, anem a fer un esforç i anem a mirar
de quina manera, sense perdre qualitat en el dia a dia,
doncs podem, insisteixo, donar resposta a aquest col·lectiu, no?
Per tant, tenim la mateixa plantilla de professors,
un augment de més d'un centenar d'alumnes
respecte al curs passat i una oferta de cicles formatius idèntica?
Idèntica i cada vegada més apostant estratègicament
la col·laboració molt directa amb les empreses.
La formació professional ha d'anar molt lligada
a les necessitats dels sectors, de les empreses.
Les empreses ens han de fer sentir que formem part de l'estratègia,
que no és una qüestió de tipus puntual,
ara necessito alumnes, sinó que d'alguna manera hem de planificar
i quan això es fa així, doncs tenim realitats de cicles formatius
que s'estan omplint molt ràpidament,
que tots són els cicles que van molt lligats al sector químic,
al sector de l'energia, al sector del manteniment, no?
Estem fent una aposta molt important
i aquests dies, bé, que els dos candidats que es presenten
o que tenen moltes oportunitats de governar el país,
doncs estan parlant dels contractes per joves,
per estudiar i formar-se,
estem apostant per la formació professional en alternança,
aquest és el segon any
i la prova és que d'un any amb un altre
hem passat de grups de 15-16 alumnes a 22-23 alumnes,
potenciant també el jove,
no solament l'adult, sinó el tema del jove.
I aquí és molt significatiu,
com a empreses com Doc Chemical,
Repsol, Massa Servicios,
la patronal del metall,
doncs han apostat per aquesta línia
i val la pena dir-ho, comentar-ho,
que s'està oferint als joves
l'oportunitat de formar-se i de tenir un contracte el segon any.
Expliquem i aclarim,
sobretot per a aquestes persones que no estiguin gaire relacionades
amb aquest món de la formació professional,
què vol dir això de la formació en alternança,
que acabes de dir?
Això vol dir que als alumnes,
el segon any,
se'ls oferta fer una estada formativa a l'empresa
amb un contracte.
Un contracte o bé a temps parcial,
o bé un contracte per la formació.
Que fins i tot aquest mes d'agost,
aquest mes d'agost ha sigut un mes de moltes normatives,
i tothom estàvem descansant,
però anaven sortint moltes normatives.
I una que ens va afectar,
que era el tema de la reforma laboral.
Abans els contractes per la formació eren de sis mesos,
ara són de dotze,
i en tres o quatre dies vam dir
això ho hem de tirar endavant
i hem de mirar de quina manera,
el segon any,
que l'havíem planificat d'una manera,
l'hem de planificar d'una altra
i anem a seguir donant resposta
a aquests joves que ve,
que han apostat per la formació professional,
acompanyada d'aquesta formació professional d'un contracte.
I aquests contractes, per exemple,
citaves Repsol, la Daum,
i altres empreses, companyes potents de la zona.
Sí, sí, a Penta,
la indústria esteixidor,
la patronal del metall,
ens ha ajudat moltíssim en aquest tema,
massa servicius,
vull dir,
també estem intentant que el jove,
i ho dic en tot positiu,
es mogui,
vull dir,
cada vegada hem d'entendre
que millor la feina no la tenim al costat de casa,
que la tenim a 40, 50 quilòmetres,
i això és important,
que aquests hàbits de mobilitat,
si van acompanyades d'una bona tutorització,
des de l'empresa,
des de l'institut,
aquest alumne vagi entenent,
o aquest jove vagi entenent,
que serà difícil trobar feina molt a prop de casa,
aquest hauràs de desplaçar,
aquest hauràs de moure,
i que fins i tot,
com els dèiem aquests dies als alumnes,
quan tinguis aquesta feina,
t'hauràs de seguir formant.
Parlant de formació
i parlant de l'oferta
de l'Institut Comte de Rius,
expliquem,
recordem,
les famílies,
els cicles formatius,
és a dir,
tota l'oferta,
com la dividiu,
aquests mil i escaig alumnes que teniu,
com estan repartits
i en quines famílies?
Tenim cinc famílies professionals,
la família d'electricitat electrònica,
la família de transport de vehicles,
tenim la família química,
edificació i urbanització civil
i fabricació mecànica.
Val la pena dir que a vegades
tenim cicles formatius
que han estat molt...
Tots estan vinculats
a la situació de l'economia,
de la feina,
i hi ha sectors,
com és el tema de la construcció,
doncs que bé,
d'estar com està,
però ens estem defensant
amb els cicles formatius
d'edificació i obra civil,
perquè a vegades
també és un trampolí
per després fer una carrera universitària.
M'ho trobava l'altre dia
amb un alumne
que està estudiant al costat
al col·legi de la Salle,
a l'arquitectura,
en deia Francesc,
ha valgut la pena
el que he fet
al cicle formatiu,
perquè després
a la universitat
també ho he capitalitzat
respecte a aquesta part
molt més procedimental.
Cogeixo una mica
amb el tema dels continguts,
anem a dir,
de càlcul i tal,
però me n'estic sortint.
És a dir,
a vegades
estudio un cicle formatiu
i fico d'exemple
el sistema alemany.
A Alemanya és bastant normal
que una persona faci
formació professional
de grau superior
i després vagi a la universitat.
També és una bona opció.
Escolta,
d'aquestes 5 famílies
heu notat
algun interès especial,
alguna novetat
aquesta
respecte
als cursos anteriors,
de dir,
aquí hi ha més demanda
que altres anys?
Sobretot
que la gent
és coneixedora
que hi ha sectors
que s'estan plantejant
jubilar persones
de 60-61 anys.
Aquest és el cas
del sector químic
i el sector de manteniment
i això s'ha notat.
Hi ha cicles
de química industrial
i de sistemes de regulació
que tenen molts,
molts alumnes.
I després hi ha hagut
una novetat
que fins i tot
és una anècdota
que a vegades
explico al claustre
que un dia
me trobo
que en mecanització
tenia 21 alumnes matriculats
i clar,
com la història
dels darrers anys
eren tenir pocs alumnes,
te pots creure
que vaig trucar
un per un
per si és veritat?
Escolta,
però vindreu?
Sí, sí que vindrem.
Per què hi ha hagut
aquest increment
a 21?
Per l'acompanyament
en aquest cas
de la patronal
de la Penta,
no?
Vull dir,
en alguns casos
per no dir-ho
en tots
és i serà important
aquest acompanyament
per tirar endavant
els cicles formatius,
no?
No podem treballar sols,
hem de treballar
acompanyats,
s'han d'aprofitar
els recursos,
s'ha de saber
el que sap
cadascú
i s'ha de remar
en la mateixa direcció
i en aquests moments
més que mai.
I en el tema
de les empreses,
d'aquesta col·laboració
tan estreta
que teniu des de l'Institut,
encara preveieu
aquest any
poder augmentar,
incrementar
aquest ventell
de col·laboracions?
Amb altres empreses
o amb les que ja ho teniu
ampliar els convenis?
Sobretot
la nostra idea
és ara
el tema
d'edificació
obre civil.
Aquí sí que volem
fer alguna coseta,
veurem de quina manera
podem contribuir
amb l'Institut,
des de l'Institut,
per tirar endavant
els dos cicles
que tenim
de grau superior.
Els altres,
bàsicament
amb els convenis
que tenim,
com cada any
ens reunim
i diem
a veure en què fem,
en què volem fer,
ho tenim bastant
ben treballat
aquest tema.
Però l'edificació
encara no...
Edificació,
obrem, ara estem mirant
amb el gremi
de la construcció
de Reus,
donat que a Reus
l'oferta
d'edificació
obre civil
es tanca
o s'ha tancat
i també
pensant en això
de la mobilitat,
intentar oferir
coses des de Tarragona
per altres territoris,
el mateix que tenim
persones de Tarragona
que van a altres territoris
a formar-se
i a estudiar-se.
Després també
val la pena dir-ho,
tenim...
Perquè veiem
a vegades
aquests dies
és massa greu
algunes coses
que estic sentint
a la televisió,
però
el professorat,
vull dir,
si no fos
pel professorat
hi hauria coses
que no s'estarien fent.
És a dir,
si el professorat
s'ho prengués
com a vegades
això que es diu
com a funcionaris,
jo diria
que no faríem
el que estem fent
i és a dir,
per exemple,
tenim dos grups classe
a Repsol,
tenim tres grups
a Escó,
vol dir que hi ha professors
que es desplacen,
sí?
Jo ja dic,
aquests dies
que estic sentint
alguna coseta
em sap greu
perquè jo crec que
amb l'esforç
de tothom,
d'aquesta gran majoria
de professors
i professores,
s'està tirant endavant
un tema
que és molt important
per un país
que és l'educació,
no?
S'ha d'invertir
en formació,
s'ha d'invertir
en educació,
no?
I no es reconeix
la feina dels professors?
Home,
a vegades...
O no es reconeix prou?
A vegades hi ha comentaris
que jo crec
que són desafortunats,
vull dir,
jo crec que a la gent
quan se li explica
que estem en una situació difícil,
jo crec que tothom
ho entenem.
A vegades,
quan s'expliquen les coses
com la manera
que s'expliquen,
no crec que es persegueixi
un fi positiu,
perquè l'únic que fas
és crispar,
l'únic que fas
és posicionar la gent
des d'un punt de vista
molt extrem,
insisteixo,
quan les classes
estan a 20,
a 25,
a 30,
quan se li demana
al professorat
una sort de dir
escolteu,
aquí n'hi ha 21,
anem a arribar a 30,
sí?
Per donar resposta,
insisteixo,
aquesta gent que es vol formar,
hem d'anar a escor,
doncs hem d'anar a escor,
vull dir,
allà hi ha un col·lectiu
molt important de persones,
hi ha 100 persones,
que gràcies
als convenis que tenim
en aquest cas
amb la NAP,
amb l'Associació Nuclear
Arasco Bandellós,
doncs són persones
entre 25,
30,
40 anys
que estaven
en el sector
de manteniment
treballant
molt ben qualificats,
però sense un reconeixement
d'aquesta qualificació,
portem ja,
aquest és el segon any,
doncs bé,
contribuïm modestament
amb el que sabem fer,
que és ensenyar
perquè algú ho aprengui,
compartint aquest coneixement
amb gent
que està treballant,
però ho estem fent
d'una manera,
insisteixo,
diferent,
vull dir,
d'un treball diferent,
t'has de desplaçar,
desplaces,
desplaces l'equipament,
desplaces moltes coses.
L'any passat,
la temporada passada,
en aquest espai
i ens vam conèixer
molts testimonis
de molts alumnes,
de gent jove
que venia de la formació
obligatòria,
però també gent
que venia,
que procedia
del món laboral.
És aquest col·lectiu
el que ha augmentat més
i el que heu notat
que aquest estiu
a l'hora de matricular-se
ha fet augmentar
aquestes xifres
que comentàvem
d'alumnes al principi?
La gent de 40,
45,
no sé si més anys
fins i tot,
que veu la necessitat
de formar-se.
Nosaltres,
el nostre creixement,
hem d'entendre
que hi ha molta oferta
a la ciutat de Tarragona
i de qualitat.
No sols hem de venir
a l'institut,
tenim les universitats,
vull dir,
hi ha molta oferta.
hem hagut de diversificar,
hem hagut de fer
plantejaments diferents
com a institut,
tot i que som
i ens definim
com un institut públic
i estem contents
de definir-nos això,
hem hagut de diversificar.
Diversificar,
que hem anat
a buscar altres col·lectius.
I aquí sí que hem fet
una aposta claríssima
per la gent
que treballa i estudia
i hem fet un esforç
i seguirem fent un esforç
en obrir l'institut
des de les 8 i 20 del matí
a no i mitja de la nit.
Sí, perquè clar,
aquest públic
requereix esforços
que potser la gent
de fora no ho veu,
no ho nota,
però obrien horaris fins a tard,
per tant,
els horaris dels professors,
no?
Adaptar-se realment
a les necessitats
d'aquesta gent.
Metodologies diferents,
vull dir,
hi ha col·lectius
que fa dies
que hi ha algunes coses
que no les han treballat,
que les han de treballar.
Però hi ha una cosa,
Ricard,
que satisfà,
vull dir,
saps això
de l'esforç,
de dir
no, no,
me n'en sortiré,
jo me n'he de sortir,
sé que m'està costant,
però me n'en sortiré,
això és important.
I a vegades
amb aquests col·lectius
hi ha més adults,
hi ha alguns joves
que van abandonar
en un moment determinat
els estudis,
que jo crec que els està servint
de referent,
eh?
i fins i tot
hi ha una cosa curiosa
a l'institut
aquests dies
que hi ha professors
que venen
i diuen
ostres,
puc explicar.
És que realment
pots explicar.
Quan arribes
amb aquests col·lectius,
amb aquesta situació
que estem vivint,
pots explicar.
Però explicar
què vol dir?
Explicar vol dir
que arribes a classe
i expliques,
t'escolten,
disfrutes,
ensenyant,
amb les preguntes
que et fan,
fins i tot a vegades
et fan preguntes
que dius
ara no sé
la resposta.
És una altra dinàmica
de funcionament.
I estem parlant
de persones
que s'han quedat
sense feina,
estem parlant
de persones
que continuen treballant
però que veuen
que des de la mateixa
empresa
en la que està
se'ls està
d'alguna manera
convidant
a millorar
la seva formació.
Tenim aquestes dues
realitats,
gent que s'ha quedat
a l'atur,
gent que veu
que ha de donar
aquest pas
de que algú
li reconegui
en forma de títol
o de certificat
els estudis,
la formació.
Aquests són
els dos col·lectius
que ara actualment
ha fet
aquesta evolució
de tants,
de tants,
de tants,
de tants alumnes.
En fi,
tot gent,
i m'he trobat pocs,
però sí,
val la pena dir-ho,
que han dit
deixo d'estudiar
i han fet
un plantejament
de família
i han dit
no, no,
durant un any i mig
doncs un dels dos
deix de treballar
perquè hem de fer
aquest esforç.
són situacions
que les vius,
que les interioritzes
i és quan dius,
escolteu,
dins del que sigui possible
anem a intentar
donar resposta
a aquests col·lectius.
I aquests cursos
que feu pràcticament
adaptats a les necessitats
de les empreses,
és a dir,
que gairebé l'empresa
li diu a l'institut
d'escolta,
jo necessito
això,
això,
això i això.
Seguireu
en aquesta línia?
Sí,
sí,
sempre i quan
formem part
de l'estratègia
d'aquesta empresa
o d'aquest conjunt
d'empreses,
perquè sempre hi ha
uns continguts
que hauran d'impartir
ells,
llavors estem treballant
currículums
amb els nostres docents
i amb els seus docents.
És una implicació
recíproca.
Sí,
jo crec que a Catalunya,
a Tarragona
hi ha bones pràctiques,
no del compte de rius,
de més instituts
on realment,
ara que es parla
molt del sistema alemany,
que anem a Alemanya
a visitar,
i penso a vegades,
home,
anem a explicar una mica
el que fem
i anem a mirar
com s'està fent,
no?
Vull dir,
i anem a mirar
que és possible fer-ho,
és possible fer-ho,
però sempre insisteixo,
si hi ha necessitat
de l'empresa
això funciona,
això funciona.
Si és una necessitat
de l'institut,
no funciona.
És a dir,
ha de ser més aviat
una necessitat
de l'empresa.
És una opinió,
evidentment,
tot el que
sigui
FPN alternança,
contractacions,
requalificacions,
d'una determinada
línia estratègica,
és necessitat
de l'empresa.
Si això és així,
els instituts
avui i ahir
i demà
seguirem sent flexibles
i ens adaptarem
al que hi ha.
Si és una necessitat
de l'institut,
és molt més difícil.
Cada vegada,
segurament,
els joves,
i no tan joves,
els estudiants,
els alumnes d'un institut
com el Comte de Rius
surten millor formats,
però cada vegada
tenen també
més possibilitats
de feina
o realment
aquest context
de crisi
que ens aclapara
en tots els fronts
i que ens diuen
que tenim
una tassa d'atur
tan elevada
fa que
ni moltes vegades
la bona formació
dels joves
els situï
en un lloc de treball.
Nosaltres,
cada
inici de curs,
ara d'aquí uns dies
farem
l'estudi
d'inserció
dels alumnes titulats
del curs passat,
l'any passat,
en el moment que la van fer
només havia un 10%
de persones
que estaven
en aquell moment
trobant feina.
Un 10%
amb les tasses d'atur
que ens estem
plantejant
diu
que
és una bona opció.
El que passa
que nosaltres
sempre diem,
sobretot els que comencen,
han de fer carrera professional.
Què vol dir carrera professional
en un institut?
Grau mig
i grau superior.
O sigui,
el sostre,
i és una forma de dir-ho,
a l'institut
el tenim
el grau superior.
Una persona titulada
en grau superior
avui
jo diria
que té
moltes possibilitats
de trobar feina
i sobretot
d'allò que ha estudiat.
Per cert,
a l'institut
tenim
diferents graus,
no?
Quants de mitjà
i quants de superiors
oferiu?
Doncs mira,
de mitjà tenim
electricitat
en tenim dos,
instal·lacions elèctriques
automàtiques,
instal·lacions de telecomunicacions,
de transport de vehicles
en tenim un,
que és electromecànica
de vehicles,
mecanització,
a fabricació mecànica
i a química
en tenim dos,
planta química
i laboratori.
I on tenim
el gruix
de l'institut
és a grau superior.
A grau superior.
Fins i tot diria
que la piràmide
la tenim invertida.
Teniu més gent
a grau superior
que a grau mitjà.
Sí,
mira,
nosaltres tenim
740 alumnes
de grau superior.
De 1.100.
De 1.100.
s'ha convertit
l'institut
en un institut
i val la pena dir-ho
perquè us feu una idea.
L'educació superior a Espanya
té quatre nivells.
Seria el grau superior,
d'EFP,
després hi hauria el grau,
el màster i el doctorat.
Doncs aquest,
el nivell més baix
del grau superior
és el que l'Institut Comte de Rius
té més alumnes,
que són 740 alumnes.
Ens agradaria tenir
més alumnes
a grau mitjà.
Perquè creiem
que és bo
per la societat,
és bo per l'alumne,
és bo per la família,
perquè
quan un fill
te va bé
la família
disfruta,
però quan te va malament
me catxi la mar
com ho he de fer.
Llavors,
tot i que
hem crescut
amb la gent
que s'incorpora
del món laboral,
ens agradaria
poder tenir
algun alumne
més
a grau mitjà.
però insisteixo,
és que hi ha molta oferta,
és que hi ha molta oferta
i la gent jove
amb aquestes atestes
ha de dir
que
quan venen
ho tenen clar
el que volen fer
i a vegades
doncs
per molt que diguis
escolta'm
que aquí
no hi ha tanta inserció,
allà n'hi ha més,
doncs
costa molt.
A vegades a l'Institut...
És a dir,
el jove majoritàriament
continua apostant
per fer el que li agrada
més enllà dels interessos
entre cometes
de sortides laborals
que pugui haver-hi.
Sí,
això també es passa
a nivell d'Institut
entre nosaltres,
a vegades enten
per un taller
que se'ls explica,
escolteu,
doncs no sé,
coses molt curioses,
dir no,
no,
aquí encara que ens emprutem
ara és bambata blanca,
no?
Però se'n van al taller
del costat
on sobretot
veuen cotxes,
i el dels cotxes
i les motos
és curiosíssim.
Quan veus un cotxe
i una moto
ja estàs,
vull dir,
aquí
hi ha el que hi ha,
no?
Bé,
llavors com no podem
fer
més coses
que no siguin
explicar
i que l'alumne
que ho ha estudiat
doncs
sigui el principal
valador del que fem,
doncs que hem fet
amb mecanització
i altres cicles formatius,
doncs anar acompanyat
de l'empresa.
Llavors què fem
a partir d'aquí?
Que sigui l'alumne
que ha agafat
aquesta formació
que també ho expliqui,
no?
Perquè a vegades
val la pena
que sigui així.
Acabem,
Francesc,
una última reflexió
més general
de la formació
professional
en aquest curs
que comença
i amb la perspectiva
que dona
l'experiència
teva
en aquest món.
Cada cop millor,
cada cop millor oferta,
cada cop més qualitat,
també cada cop més alumnes,
com ho veiem,
cada cop millor
malgrat tot,
malgrat les retallades,
malgrat la crisi,
malgrat el context
tan complicat?
Sí,
i jo crec que
hem de tirar endavant
entre tots,
modestament des dels instituts,
una realitat
que hi ha,
hi ha dificultats,
no ho negaré,
hi ha dificultats,
però
és que ens n'hem de sortir.
O sigui,
el que no podem
és estar aquí
i pensar
que malament,
que malament.
Ens n'hem de sortir.
Ens n'hem de sortir.
I com ens n'hem de sortir?
Doncs tots remenem
la mateixa direcció,
creant confiança,
alumnes,
professors,
famílies,
empreses,
sí,
i demanant a l'administració
que quan això millori,
sí,
doncs,
fem també un replantejament
de millora
a nivell de recursos humans,
perquè ara jo insisteixo,
tot i que s'està fent un esforç,
ojalà poguéssim tenir
alguna persona més,
perquè això milloraria
també
la qualitat
de l'ensenyament.
I mira que no he parlat
de recursos econòmics.
Com una família,
quan els recursos econòmics
van com van,
doncs dius,
bueno,
d'aquí en trec,
d'aquí en agafo,
però l'important
és tirar endavant
i que la gent
es formi.
Jo crec
que el futur
és difícil,
però jo crec
que ens en sortirem.
jo a l'institut
parles amb molta gent
i hi ha gent
que ho està passant
molt malament,
però
s'ha de confiar
en la gent,
en el jove
el que no és tan jove.
Doncs amb aquesta reflexió
ens quedem
en aquest primer espai,
en aquesta primera edició
de la nova temporada
del programa Eines
que fem des d'aquí
des del matí
de Tarragona Ràdio
amb el suport
de la CEPTA,
de la Confederació
d'Empresaris
de la província de Tarragona,
però sobretot
amb la col·laboració
i amb l'ajuda
dels diferents instituts.
Avui,
el primer institut
de la nova temporada,
el protagonista
ha estat el Comte de Rius,
el seu director
Francesc Roca
ens ha acompanyat
en directe
aquí als Estudis
de Tarragona Ràdio.
Francesc,
que vagi molt bé el curs.
Gràcies, Ricard.
Malgrat tot el que dèiem
de les dificultats,
escolta,
cal tirar endavant.
Gràcies.
Molta sort
per als alumnes
i pels professors
i, en fi,
per la direcció del centre
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies a tu, Ricard.
Ens tornem a retrobar
en aquesta sintonia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.