Fins demà.
Fins demà.
Francesc Roig, bon dia.
Molt bon dia.
Doncs com dèiem, estem en l'última setmana de Tartulies
perquè farem un parèntesi per les vacances d'estiu.
Avui és la penúltima, divendres en farem l'última
perquè demà hi ha un ple a l'Ajuntament de Tarragona
i m'agradaria començar amb els contartulis
comentant una mica la situació política
derivada de les últimes eleccions municipals
amb un panorama polític ben obert
que aquests dies s'està, en fi, ja demostrant en la pràctica
amb el debat entre les formacions polítiques
sobre les competències que ha de tenir el plenari,
les que ha de tenir la Junta de Govern local,
la presència de tots els partits o no
als Consells d'Administració de totes les empreses
i els organismes municipals.
Ahir, precisament, a aquesta hora,
teníem una tertúlia aquí amb els portaveus municipals
i, en fi, es va notar, doncs, això,
que el diàleg i el debat serà més necessari que mai.
I sense entrar encara en gaires detalls,
perquè potser tampoc estan molt al cas,
què els sembla aquesta situació política
en què, en fi, tot està obligat a debatre-ho,
a parlar-ho amb els partits de l'oposició
que li estan dient al Govern
escolta, jo tinc majoria
i, per tant, s'haurà de fer el que jo també vulgui fer.
Joan Andreu, com ho veus?
Recorda que ja, abans de les accions, ja vam parlar
de com aniria el pastís i així està.
És a dir, tinc el pastís aquí damunt la taula
i tothom vol esgarrapar
el tros més gran que pot, no?
En aquell moment, inclús ahir,
també s'ha d'escoltar la tertúlia
una mica de guirigall que es muntava,
clar, dóna aquesta sensació
que tornem a estar com estàvem,
parlant d'a veure quines són les cotes de poder
que cadascú pot agafar, vull dir...
Aquesta és la sensació que et va donar.
És la sensació que dóna, no?
Vull dir que, per clar,
quins són els problemes que tenim a la ciutat
i què és el que propon els ciutadans
i quines mesures
i quins pactes en què situació es vol fer, no?
Vull dir, clar, vull dir...
Aleshores això, vaja, poca cosa es va dir, no?
Vull dir, la qüestió era a veure
si tu tens, si no has fet, si has deixat de fer,
si vas dir, si no podem,
si jo tinc majoria,
si jo tinc el tant per cent,
si els percentatges em donen,
si les empreses, si no...
I va donar una sensació una mica
que, bé, es tracta de repartir pastís
i el problema, doncs, van quedant aparcats
perquè ja ve l'estiu i ja vindrà la tardor.
Antoni.
Bé, jo diria que la situació és perversa i irresponsable.
Perversa.
Jo diria que sí, i totalment irresponsable.
Qui escolleix anar a governar
i a mi perdre el temps amb formalismes
i amb discussions vicentines
m'assembla que la ciutadania no ho entén.
La ciutadania què entén?
Acció de govern i eficiència.
Clar, però si el govern, perdona, Antoni,
no té majoria en el plenari,
ha de buscar que et sigui majoritari.
Qui no tingui...
Si no té majoria i l'oposició...
El que no és lícit és bloquejar per bloquejar.
O sigui, si vostè té majoria
i vol governar, governi.
Està legitimat per fer-ho.
Les urnes li donen possibilitat de fer-ho.
El que no pots arribar és a la situació absurda
de no governar i impedir que governar.
O sigui, jo penso que això és una situació
absurda i irresponsable.
crec que la ciutadania què espera?
Acció de govern,
crec que hi ha problemes gravíssims,
que hi ha problemes pendents de resoldre
des de fa moltíssims anys
i la ciutadania el que espera
és una política de consens,
que és el que han dit les urnes.
No una política d'un guirigai o un garina
discutint competències, formalismes,
perquè això no és un Parlament
on s'ha de legislar,
sinó que això és un Ajuntament
on s'ha de gestionar els interessos de la ciutadania.
Per tant, vostè gestioni,
posis d'acord amb la gestió,
però no donin aquesta imatge,
per mi, irresponsable.
Per mi és d'una gran irresponsabilitat
tindre el que hi ha d'una ciutat
discutint formalismes,
si és competència del ple
de la Junta de Govern
o, no sé dir aquí,
posis d'acord
que resoldre un problema
no crec que sigui tan difícil.
Aquest formalisme,
en fi, això que es farà demà
al ple de l'Ajuntament,
passa cada quatre anys
en què els partits polítics
que tenen representació
de l'Ajuntament
han de decidir
doncs això,
quines competències van al plenari,
quines competències van a la Junta de Govern,
el que fa és que
quan el Govern ja té majoria
és molt fàcil
d'aprovar això.
Clar, estem en una situació
que feia molt de temps
que no s'havia produït a Terrona
i per això
està aquest debat
entre els partits
de si el ple
té més competències
o menys
per abordar els grans temes
de ciutat,
els grans temes
o no tan grans temes.
Francesc,
a tu quina sensació et dona
tot plegat?
A mi me'n dóna una sensació
de Fórmula 1.
De Fórmula 1 de cotxes
de Fernando Alonso i companyia?
Sí,
estem en una situació ara
de buscar la pole position.
És a dir,
estem en la sessió d'entrenaments.
Sí,
perquè a més a més
dóna la sensació
que un cop passades
aquestes eleccions
estem entrant
en la pole position
per les properes.
És a dir,
a veure com quedaré jo
situat
per arribar
en unes condicions òptimes
per optar
a uns resultats
millors
d'aquí quatre anys
o d'aquí quan sigui.
Aleshores,
aquesta situació
de buscar
l'estratègia,
si amb els bòxers
funcionen
o no funcionen,
ho dic,
perquè com que també
aquest tema,
i utilitzo aquesta metàfora,
perquè com que també
s'ha posat tant
en voga
aquests últims dies,
el tema
de les curses
de Fórmula 1
que sembla
que siguin
prioritàries
pel país
tant si cap
al mig
o cap
a la vora
o cap
al sud,
doncs aquí
t'ha reonat
bé,
per què no?
I els polítics
que estan
sempre en línia
de l'onada
i el surfing
és l'esport preferit,
sempre dalt
de la cresta,
doncs,
mira,
ara es posen
en pole position.
ara,
és cert
que el que
acaba de dir
l'Antoni
és veritat,
jo penso
que
el que ha sortit
fins ara
el comentari
de la tertúlia
d'avui,
la ciutadania
comença a estar
una mica
cansada
de veure
que tothom
es mira el malic
d'una manera
tan
diguem-ne
egocèntricament
immoral,
perquè és clar,
la realitat
és molt més dura
i la realitat
no l'aturem,
cada dia funciona
i el problema
és que aquest país
funciona
perquè té
una gran base
diguem-ne
d'economia
alternativa
que fa
que la realitat
encara pugui
anar surant,
però és que si no
podríem arribar
a una situació
al límit
en què
el ciutadà
indignat
no només
va a la plaça
de Catalunya
a la Puerta del Sol
o a l'Obradoiro
per ho dir-ho
amb una geografia
de pell de toro
sinó que
els indignats
els trobem
cada dia
a la cantonada
i al replà
de les escales
indignats
en el sentit
de veure
que
què és el que em preocupa a mi
i com ho pot resoldre
l'administració
a la qual
jo he deixat
un marge de confiança
perquè ho pugui gestionar
i que estiguin discutint
entre si
una comissió de govern
una empresa
o si formen part
d'aquest paquet
o d'aquest altre
que això
és lícit
és lògic
però no hi hauríem
de perdre tant de temps
segurament clar
és això el que no entén
la ciutadania
que es parli d'això
no?
i que potser
podria haver arribat
a un acord previ
i ho haguéssim parlat
els partits polítics
sinó que no formi part
del debat també
a través dels mitjans
de comunicació
no?
haig de fet
algun dels portaveus
ho reconeixia
estem donant una imatge
que ens estem repartint
o que volem repartir-nos
el poder
o la representació
no?
però clar
els fets són els que són
els fets és que
Convergència Juni
i el Partit Popular
el dilluns
fan públic
un comunicat
on diuen
nosaltres
volem que el plenari
tingui les màximes competències
que torguen la llei
i que no es traspassin
a la Junta de Govern
i nosaltres tenim majoria
i per tant
aquest és l'emplaçament
que fan
els partits
de l'oposició
els dos partits grans
de l'oposició
és d'on ve tot el...
no té cap discussió
si tenen majoria
totes les competències
màximes al ple
i no cal
és que no cal discutir més
no, per això es tanquen
es tanquen un matí
l'Ajuntament
contra el Govern
si el Govern és igual
si l'altre votarà
però aleshores
l'oposició farà de Govern
no?
és que això
és l'amor anunciada
ja
governar
és això
governar
és pactar
diàriament
pactar i dialogar
i gestionar diàriament
les solucions millors
amb la màxima
diguem-ne
disponibilitat
de vot
amb eficiència
sense estridències
amb respecte
i en aquests casos
si una ajuntament
la majoria és l'oposició
i vota una moció
vota una proposta
de Govern
doncs
s'ha d'acceptar
la que té la majoria
però hi ha coses d'aquestes
que això
es poden tancar un matí
i l'Ajuntament
tots quatre
tots sis
tots dotze
tots els que siguin
que es barallin
que es discuteixin
que es tirin el pastís
per la cara
que facin el que vulguin
però a tu
que sortin d'allà
dient
escolta
realment
hem de parlar en públic
quins temes són
els que hem de plantejar
la ciutadania
i quins temes són
els que hem de buscar
i portar
el problema
és d'una sensació
de bloqueig
és que estarem
contínuament amb això
vull dir
clar
i no sé si som realistes
si abans
abans de les eleccions
ja estava pactat
una moció
de censura
de cara al Govern
imagina com
a veure quines expectatives
pot tenir aquesta legislatura
tu creus que podria
haver-hi una moció
de censura
tot i que els partits
de l'oposició
però sobretot
el Partit Popular
va dir en un moment
que no
no, hi serà, hi serà
sí, clar que hi serà
perquè vull dir
ja veus que estem
de la classe política
no pots creure res
no, al contrari
quan te diuen que no
has de creure que sí
vull dir
és a dir
ja ho sabien
si aquí estan discutint
aquestes menudències
que assentats
ho poden fer
i ja es barallen
ara els imagina
quan comencien
a sortir temes
en què hi hagi qüestions
de ciutat importants
com anirà
anaves a afegir
alguna cosa Francesc?
no, sí
anava a afegir
una cosa molt simple
que mentre els polítics
estan discutint aquí
jo no diré pas minúcies
perquè segurament per ells
no són minúcies
sinó que és molt important saber
quin calaix
hi haurà a final de mes
en funció de les comissions de govern
que s'assisteixi
o als plenaris
o als plenaris
que es convoquin
o a les reunions
i permanents
que un pugui
assistir
perquè això també va sortir
en una altra ocasió
fa unes quantes setmanes
amb aquest percentatge
de dieta d'assistències
que això és considerable
i
s'hauria de preguntar
a la gent
si ho va acabar d'entendre bé del tot
allò que va llegir
sí, perdona Francesc
per recordar els oients
va ser just en el primer plenari
molt curtet
que va haver-hi
després de la Constitució
de l'Ajuntament
on els partits
van acordar
la congelació dels sous
la revés dels càrrecs de confiança
i tot el tema aquest
de les dietes
i dels sous
que cobren els regidors
que tenen
dedicació exclusiva
o no
dedicació parcial
Molt bé
Bé, per tant
solventat aquest problema
diguem-ne domèstic
doncs
el ciutadà pregunta
i de lo mio
què hi ha?
Clar
per exemple
només una mostra
la gran indústria
que tenim
aquí
instal·lada a Tarragona
té ampla
de via europeu
algú ha començat
a gestionar
seriosament
aquesta solució
perquè realment
les mercaderies
funcionin
via nord
a Europa
amb garanties
comoditat
i solvència
no
qui ha començat
a gestionar
aquestes solucions
la pròpia indústria
busca l'alternativa
i la pròpia indústria
en aquest moment
està trobant
alternatives
al marge
de
i els polítics
s'hi afegiran
després
per la fotografia
però qui realment
marcarà la pauta
és això
he posat un exemple
un exemple
que és d'actualitat
i després si volen
ara podem parlar-ne més
perquè és una d'aquelles qüestions
que per exemple
el president del Port
ens ho explicava
la setmana passada
en una entrevista
Antoni
si no no
dic amb el seu llenguatge
metafòric
i poètic
el francès
ha posat
el dit
a la llaga
fixeu-s'hi
en la paradoxa
primer ple
dos minuts de durada
unanimitat
tema
sou-s'hi
una meva discussió
ni polèmica
ni debat
dos minuts
tres
no sé què
es va aprovar tot
per unanimitat
cap a casa
800 euros
per barba
i cap a casa
per què
hi ha unanimitat
amb uns temes
que els afecta
i amb els temes
que afecta
la ciutat
té a veure
una miqueta
una miqueta
jo penso
que el consens
pot ser per tot
en fi
si volen
deixem aquestes qüestions
i parlem d'altres temes
perquè al marge
evidentment
del rifi ràfe
de la picabarella política
hi ha moltes altres qüestions
i ara per exemple
el francès
acaba d'apuntar una
que la setmana passada
el president
de l'autoritat portuària
ens deia
que era bàsica
en un context
de crisi econòmica
com el que tenim
i de competitivitat
el port
el territori
la indústria química
el conjunt de l'economia
de les nostres comarques
necessita
aquest ample
de via europeu
per treure les mercaderies
però clar
amb el context de crisi
i amb una inversió
que ha de fer
en aquest cas l'Estat
i amb unes retallades
pressupostàries
i en matèria
d'inversions tan grans
vostès creuen realment
que per molt
que treballi el territori
que per molt
que faci força
podem tenir
aquest projecte francès
en un termini
raonable de temps
jo penso que sí
i saps per què?
i crec
perquè
al marge
de l'autoritat portuària
que té una altra línia
d'acció
ferroviària
la indústria
química
la del Pol Sud
de Tarragona
en aquest moment
té molt avançat
un projecte
de
solució
en aquest procés
però
ho pagarien
per la indústria
química
la iniciativa
privada
això ja no és
una competència
ara
jo t'ho pregunto
si creus
que hauria de fer-ho
o clar
és que si ningú
els facilita les coses
buscaran la seva solució
o hauran de tocar el dos
i si toquen el dos
aquí
aquí haurem de fer
el pobre de mi
eh
abans que arribi
al final de temporada
del Sant Fermín
home
demà és per cert
l'últim dia
crec
del Sant Fermín
Joan Andreu
tu creus que aquest
és un tema
per exemple
d'una infraestructura
d'aquelles
prioritàries
i bàsiques
pel territori
pel palèix
del Mediterrani
és fonamental
és que és fonamental
el que passa que
clar
qui creu en això
el problema
és qui creu
clar
perquè a veure
que hi ha diners
vull dir
que a veure
no podem dir
que és qüestió econòmica
a veure
a nivell d'Espanya
a nivell de Catalunya
es prioritzen
unes inversions
Joan Andreu
aquí
hi creu tothom
i no hi creu ningú
aquest és el problema
a veure
les solucions
del Don Pepinho Blanco
que a més a més
ara sembla que
dels Azires
la millor solució
és passar
per Madrid
i venir a València
i fer un 4 meravellós
això
ahir
si vau tenir ocasió
va sortir
un molt bon reportatge
al vespre
a Canal 33
en què
tota
la indústria
realment
d'exportació
del
del país valencià
és que
ho demana
però ho demana
a Crits
a Crits
des de fa
per això jo els hi pregunto
d'acord
és prioritari
nosaltres ho tenim clar
però ho té clar
l'Estat
que és en principi
que hi ha de finançar
aquestes obres
que és el problema
i aleshores
què podem fer nosaltres
començant per l'Estat
i seguim per la pressió
que pugui fer
la Generalitat
clar això és un govern
és a nivell d'Estat
vull dir
jo entenc que
la indústria pot fer
els seus plans
que pot fer
els seus propostes
i tal i qual
però clar
aquí
si hi ha de romengar
o qui hi ha de fer
aquesta acció
i realment
posar-hi els mils de milions
que calgui
d'euros
clar és l'Estat
i la Generalitat
que ho fa
és buscar
emics
del país valencià
el país murcià
o allà on sigui
buscar amics
per sumar-se
a fer aquesta pressió
o el país almerià
almerià
també
o malaguèny
Antoni
i tu com ho veus
aquest tema?
és una qüestió
de pressió
jo penso que és un problema secular
des dels anys 60-70
això ja ve dels cartaginers
dels cartaginers
o sigui
és un tema
ja la
Aníbal ja el buscava
i el van fer
ells el van fer
i el segle passat
el Banc Mundial
va imposar
la construcció
de l'autopista
del Mediterrani
i bueno
fins a Tarragona
va ser una imposició
del Banc Mundial
i m'imagino
que ara ja
tant la comunitat
econòmica europea
com tota la indústria
del Mediterrani
és un clam
que no admet
cap més tipus
de demora
és un clam
sense ressò
un clam
en el desert
és com
el famós
quadre
del Munch
vostès conscient
que l'Estat
prioritzarà
aquest corredor
del Mediterrani
en un context
on per exemple
sigui el govern
que sigui
l'Estat
en un context
en què estan retallant
tot el tema
de les inversions
i on fins i tot
el ministre Blanco
que algú ha citat
abans fa un moment
ha arribat a dir
ho va dir
la setmana passada
va reconèixer
que en aquest país
s'havien fet segurament
moltes infraestructures
per motius polítics
i no per raons
econòmiques
i que ara
s'ha de fer marxar enrere
sí
jo penso que no és moment
de lamentar-se
sinó és el moment
de rectificar
bé
l'ho fet
fet està
i per molt que ens lamentem
no
ni estorran els diners
ni ho desmuntarem
ara és qüestió
de prioritzar inversions
el poc que tenim
en què ho podem invertir
què és el més important
això és important
jo penso que no hi ha
cap més reflexió
l'ho fet
fet està
aquest ave del Meria
i el Bacete
Toledo
i tot això
bueno
ja està gastat
Toledo
Cuenca
Albacete
Albacete
s'han gastat els diners
els continuem gastant
no és una cosa
que treus i poses
no ho diguis
en passat
i és que
tancar-ho té
un cost
molt gran
són d'aquestes coses
que dius
jo per això
no ho sé
jo crec que no
primera
perquè
no veig tampoc
que el govern del PP
si pugi
i guanya
que sigui
també estigui
per aquesta tasca
vull dir
per aquesta línia
de poder fer
aquest
el PP també
mana valència
i tot és qüestió
de que
a vegades
les afinitats
polítiques
però de pagar
i no pagar
i a propòsit
també d'una
de les notícies
de la setmana
aprofitant
que avui ens acompanya
el Joan Anderó Torres
que és president
d'Omni Un Cultural
això d'aquesta proposta
d'objecció fiscal
que en fi
tant de debat
ha provocat
de les últimes hores
el Francesc
que riu
per cert
li sembla
perquè això ja és molt vell
és el tancament
de caixes
d'abans
sí
de fa un segle
no
què
ens hauríem d'objectar
fiscalment
si realment
l'estat
no
dona
als catalans
o a Catalunya
d'alguna manera
el que paguem
en impostos
no ho sé
jo crec que la situació
econòmica
tampoc està per fer
gaires filigranes
no ho sé
no en tinc criteri
no en tinc criteri
aquestes qüestions
són espases
de doble filo
o sigui
que et poden
poden vindre en contra
i és una decisió
que abans de fer-la
des del punt de vista
polític
home ho has de reflexionar
molt
home el govern
de la Generalitat
ja ha dit que
trobo interessant la idea
però que no
no va per aquesta línia
pot ser un brindis
que està molt bé
però després
deixem que respongui
el president d'Òmnia
si a mi fa dos anys
em diuen
que a Catalunya
podríem fer
o qualsevol
dos anys
que podrem fer
uns referèndums
per
no ens haguéssim cregut
i s'han fet
ara diem
això és un brindis
però això és una proposta
que
escolteu
senyors
es va fer
un plantejament
fa un any
el 10 de juliol
per dir
escoltem
no anem bé
i per tant aquí
la societat civil
diu el que diu
fa el que fa
però aquí el que s'han de mullar
són els polítics
i aquest és una vegada més
dient escolteu
vam fer una manifestació
vam dir una sèrie de coses
vull dir
vam manifestar
una sèrie de coses
i estem on estem
estem pitjor
del que estàvem
en molts aspectes
atacs a la llengua
vull dir
retallades de tot tipus
i per tant
doncs
bé
escoltem
algú ha de fer propostes
i per tant
l'organització fiscal
només és una proposta
que hi havia
l'organització de consciència
també
que quan va començar
l'organització de consciència
qui es pensava
que al final
hi ha gent que va a patir
que va d'allò
però es va aconseguir
un avenç
i amb això
es fa igual
vull dir
és una proposta
a la casa política
diuen
nois
bellugueu-se
bellugueu-se
perquè clar
la situació
està que tothom
s'està ofegant
aquí
o treiem l'aigua
o comencem
a posar vaixells
o salvavides aquí
aquesta proposta
d'Òmnium Cultural
que ha sortit aquesta setmana
per cert
d'alguna manera
lliga amb altres notícies
de les últimes setmanes
on recordaran
els nostres convidats
i segurament
també els nostres oients
l'última enquesta
del centre d'estudis
d'opinió
que depèn del govern
de la Generalitat
parlant de l'independentisme
del creixement
del sentiment independentista
i que molta gent
d'alguna manera
s'ha sumat
a l'opció independentista
per raons econòmiques
no per raons de llengua
ni de sentiment
ni d'identitat nacional
a tu Francesc
què et sembla
això de l'objectió fiscal
és evident que
quan parlem d'utopies
i a la llar de la història
s'han parlat de moltes
el 95% de les utopies
s'han acabat fent realitat
si darrere
hi ha una força
de voluntat
amb capacitat
de gestionar
aquesta voluntat
per aconseguir l'objectiu
el segle XIX
amb tot el moviment
dels treballadors
les jornades laborals
i tot això
també era una utopia
clar que hi ha hagut utopies
que han caigut
com la fruita madura
i s'han esclafat
bé
tot és
qüestió de
diguem-ne fluxos
ara
és evident
que
el gran percentatge
de mentalitat
d'autodeterminació
que aquest país va adquirint
i quan dic aquest país
som
els d'aquí
els del sector
nord-est
de l'estat
Pat Quirin
és a causa
que
se li escanya a la butxaca
i fa poc
hi havia
va sortir
un publicat
d'un article
a la Vanguardia
en què
es repassaven
totes
les situacions
cooperatives
a nivell econòmic
entre
un ciutadà
de Madrid
per entendre'ns
o del centre
de la península
i
de Catalunya
era
diguem-ne
espagordidor
veure
de quina manera
nosaltres
estem finançant
la resta de l'estat
o bé
diguem-ne d'una altra manera
de quina manera
som una colònia
que serveix
perquè la resta de l'estat
pugui subsistir
amb infraestructures
amb moviment
de
de
de
de tot
però és que
si ho analitzem
analitzem-ho
amb dada estadística
no era allò
de fer un article
demagògic
com el que pot fer
el
Gordon Brown
avui
el país
que treu
que clar
és molt fàcil
parlar del que faria
quan ja no tinc responsabilitat
de govern
i sobretot
veure-ho
des d'una
illa
tan àmpliament
democràtica
com
doncs
Anglaterra
que el tema europeu
sempre se l'ha mirat
una mica
de lluny
no no
a veure
la realitat
l'has de gestionar
quan tens competències
per fer-ho
i quan tens capacitat
i responsabilitat
de gestionar-ho
no després
a toro passat
per tant
en aquest moment
això que deia el Joan Andreu
és veritat
la gent aquí
es planteja
això
tres anys enrere
no cal anar molt
tres anys enrere
dins d'aquesta última legislatura
hi ha hagut un canvi
substancial
de mentalitat
de dir
a veure
no anirem a les barricades
és evident
no anirem al tancament
de caixes
perquè segurament
això
com deia l'Antoni
és una armada
de doble tall
però sí que evidentment
ens haurem de posicionar
des d'una
reflexió seriosa
perquè és clar
fins i tot
aquesta reflexió
no la fan
els autòctons
de tota la vida
de cinc generacions
cap aquí
no, no, no
ho fan
la gent
que se sent
inescuda aquí a Catalunya
que són els fills
de la immigració
dels anys 50-60
aquests
són els més
clarament posicionats
en aquest plantejament
avui estem
si observant
tots els temes
que anem tocant
tenen a veure
amb els números
amb l'economia
perquè en fi
la situació
és la que és
i ens deixa
molts fronts oberts
de fet
recuperant qüestions
estrictament econòmiques
i del territori
ahir es feia públic
i avui sobra
a la premsa
un informe sobre
les dades
del primer semestre
del 2011
a nivell de tot Catalunya
parlant de les comarques
de Tarraona
dient que les exportacions
ens estan salvant
i en aquest cas
un altre cop
el tema de la indústria química
que esmentava abans
per la qüestió
del ferrocarril
és la que està tirant
del carro
avui publiquem
aquest informe
de Catalunya Caixa
una altra notícia
sobre el tràfic
de mercaderies
del port de Tarraona
que també pot acabar
l'any
amb un augment
respecte al 2010
els sembla que són
dades
com a mínim positives
enmig d'una situació
tota notícia positiva
és bona
sempre és un cant
d'esperança
i sempre és un
veure la llum
al final del túnel
i el turisme
perdó
les exportacions
i el turisme
és el que està tirant
del carro
és millor sentir
aquestes notícies
però diguem al revés
o sigui que això
és un cant d'esperança
i si genera això
també il·lusió
perquè avui en dia
a la ciutadania
ens falta molta il·lusió
creure en el projecte
i treballar
per sortir de la crisi
si ajuda
benvingut sigui
ara
aquestes notícies
de Tarragona
contrasten
amb les notícies
d'Europa
que són totalment
contradictòries
llavors
jo penso que això
té una lectura
molt sectorial
molt territorial
que en definitiva
quina influència té
amb el conjunt
de l'economia
europea i mundial
que és en la que vivim
doncs no ho sé
jo tampoc soc entès
però bé
benvingut sigui
aquest tipus de notícies
Joan Andreu
no
tot el que és
com deia Antonio
lògicament
tot el que sigui
augmentar exportacions
augmentar
o reduir
el treball
i augmentar
la producció
doncs
lògicament
és beneficiós
pel territori
si menys
pel territori
el que passa és que
l'haurem de
també acostumar
durant una gran temporada
en què
clar
la mitja
ciutadania
per tant
la mitja societat
o la mitja societat
treballarà per l'altra meitat
el que passa és que la proposta
és home
fem un any cada un
vull dir els que hem treballat un any
descansem l'any següent
i així podíem anar fent
un any sabàtic
tots els ciutadans
això ens ho duria estalviar
i escurçar una mica la butxaca
però aniria bé
també poder fer un muntatge
així la meitat
que al final acabarem així
treballant la meitat
per l'altra meitat
per tant
partim-ho
i doncs
bueno
dividim-ho
si em permets la broma
aquests a l'ÒNi
ho fem unes propostes
aquests dies
que Déu-n'hi-do
eh
això ens diu
qualitat de vida compartida
Francesc
és com l'idea
l'idea té èxit
què et sembla
aquestes dades que surten
del port
de la indústria química
de les exportacions
del turisme
clar
dóna'm sensació
que estem sortint de la crisi
però clar
després tenim moltes altres notícies
i el context general
i tu que estàs al cap davant de Càritas
que en fi
te n'adones en el dia a dia
que la crisi és profunda
no voldria barrejar aquests temes
però
el sismògraf
és aquest
i la detecció
de la realitat
la tenim
però ja repeteixo
si no tinguéssim
una economia
submergida
que aguanta
moltíssim
aquesta estructura
de parador
que hem muntat
clar
diuen
no hi ha tanta
és a dir
en aquests moments
vas a una
població
del litoral
i em pleia
més d'estiu
dius
oh
hi ha força ambient
sí
però ves a un restaurant
i pregunta
l'ambient és de cap de setmana
o és també entre setmana
ara eh
no a l'hivern
ara
et diuen
durant la setmana
ningú
dins dels restaurants
vas a Cambrils
o vas a Salou
al cap de setmana
hi ha més ambient
però
la gent
sí que hi ha molta mobilitat exterior
hi ha molta mobilitat
però
amb
poca despesa
amb meig despesa
poc consum
el consum continua molt retingut
aquesta sí que es dona la sensació
no?
també és veritat
que veiem molts turistes
pels carrers de Tarragona
i això ho comentava
abans d'entrar a la tertúlia
tenim molt turisme rus
per exemple
que aquest sí que ve amb un poderet
que ha sigut igual
i sembla que té moltes ganes
de consumir
però sí que et sembla
que en general
que totes les dades indiquen
que serà un molt bon any turístic
en general
per tot el país
però que clar
que hi hagi molts turistes
no vol dir
necessàriament
no?
que
que facin despesa
però és que moltes coses
havíem acostumat
a estirar tant
tant tant
que clar
que també era irreal
tot el que havíem fet
fins ara
i llavors potser ara
és el moment d'aquestes situacions
de poder-ho equilibrar
i poder-ho racionalitzar
una mica també
tot el que és
el plantejament productiu
de Tarragona
de la punta
de les terres de Tarragona
i el tema
que em preguntaves
és a dir
pel fet que
la realitat
de la indústria
ens aguanta
moltíssima estructura social
encara
perquè hi ha moltes persones
i moltes famílies
que encara hi viuen
d'això
és evident que
o es busca una solució
ràpida
que doni continuïtat
a aquesta infraestructura
que ja comença
a estar
diguem-ne
en uns quants anys
la indústria parles
la indústria
la indústria
ja comença a tenir
una instal·lació
que porta anys
per tant
tots havíem pensat
en un moment determinat
què passaria
quan haguessin de fer
la renovació
algunes d'aquestes indústries
han fet renovació
amb noves propostes
de plantes
que donin resposta
a les necessitats
de la societat actual
però també
podria haver passat
que les haguessin tancat
i les haguessin anat
a muntar
a un altre lloc
o haguessin fet
un replegament
estratègic
d'economia
d'empresa
cap a nuclis
més centralitzats
a Europa
per tant
sembla que de moment
la continuïtat
està garantida
però
està garantida
sempre i quan
tinguin
unes
unes garanties
de sortida
de mercat
òptimes
pràctiques
i eficaces
estem a punt
d'acabar la tertúlia
senyor
serà un bon estiu
aquests o què?
donem-li un toc optimista
jo penso que tot és bo
viure és bo
no anirien ahir
al concert de Roger Hudson
el de Supertramp
perquè com que era
un públic
d'una certa edat
el del concert
potser si em permeten
la broma
hi havia molta carrosseria
allà
jo és que sóc
molt més gran
és una altra
és una altra
és una altra
és una altra época
Jordi Andreu
serà un bon estiu
aquest o què?
com ho veus?
sí, sí
com tots els estius
farem vacances
malgrat tot
anem desconnectant estones
sí?
sí
Francesc
farem vacances o què?
jo penso que les vacances
les millors vacances
és fer el que necessites
fer cada dia
no diria amb il·lusió
que seria un tòpic
molt polònic
sinó que
diria que
la millor manera
de tenir bona salut
és tenir objectius
i
a fer
molt bé
i aconseguir
amb aquests bons
desitjos
acabem aquesta tertúlia
i com dèiem
la penúltima
de la temporada
demà
hi ha el ple de l'Ajuntament
que podreu seguir en directe
a través de Tarragona Ràdio
veurem què decideixen els partits polítics
de la ciutat de Tarragona
i l'última tertúlia
la farem divendres
així que
Joan Andreu Torres
Antoni Vives
Francesc Roig
moltes gràcies per convertir
aquesta estona
amb els oients de la ràdio
bon estiu
bones vacances
quan les facin
si és que les fan
i ens retrobarem al setembre
bon estiu
que vagi bé
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau