.
Temps de tertúlia, sintonia en aquest matí de dimecres,
sintonia per obrir el temps d'opinió, el temps de comentari.
Avui amb el president del gremi de llibreters de Tarragona, Pitu Rovira.
Pitu, molt bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya l'advocat i president del Consorci d'Aigües de Tarragona,
Antoni Huber. Tom, bon dia.
Bon dia.
I ara arribarà de seguida la tercera convidada, la Sandra Ramos,
gerent de l'empresa MIG relacionada amb la Fundació de la Universitat Rovira i Bergin.
de l'Espíli perquè també, en fi, puguem conèixer les seves opinions
i comentaris al voltant d'algunes de les notícies de la jornada.
Comencem per una que acabem d'explicar just abans de la tertúlia.
És una mobilització sindical que s'acaba de produir en forma de tancament
a la delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona.
Els sindicats de la Funció Pública acaben de decidir tancar-se
perquè avui precisament comencen les negociacions,
les reunions entre el Govern de la Generalitat i els sindicats de la Funció Pública
per veure com afecten les últimes retallades anunciades pel Govern,
com poden afectar aquest sector de treballadors, els treballadors públics.
Aquí estem parlant, clar, del món de la sanitat, del món de l'educació
i del món dels funcionaris, del que coneixem, en fi,
com a treballadors de l'administració.
Així, en fi, de cop i volta, notícia que acabem de conèixer.
Els sembla bé que els sindicats es mobilitzin ja prèviament,
fins i tot en forma de tancament, prèviament, ho dic abans de conèixer
els efectes de les negociacions...
Abans de la ferida.
Fem pressió.
Què et sembla, Pitu?
Home, és l'argument que sempre tradicionalment han fet servir els sindicats
en qualsevol previ conflicte, si se n'hi pot dir així, no?
Jo no sé si és la forma més adequada abans de seure's en una negociació,
si és que n'hi ha d'haver, però bé, en una negociació, si és la...
No ho sé, és una cosa que ja és habitual amb les negociacions.
Aquest debat que arrenda la crisi fa mesos que estem tenint
sobre la seguretat que tenen els treballadors públics,
en el sentit que tenen pràcticament la feina sempre assegurada,
són uns privilegiats o no?
Clar, dir-ho així, doncs sí, clar.
Que tenen la feina assegurada fins ara els funcionaris de carrera,
que se'n diu, home, evident, perquè això no cal entrar-hi en cap dubte, no?
Que és un greuge comparatiu amb altres sectors,
o amb la resta de sectors, evidentment.
Escolta'm, però les normes són aquestes les que tenim,
si no ens agrada, doncs intentem canviar-les, no?
I aquest és un debat que sempre s'ha portat,
i que, home, mira, aquests tenen la feina assegurada,
i abans que no els hi treguin els fau amb ells,
ja haurà patat tot, no?
Vull dir, col·loquialment és això el que es parla, no?
I estem amb una tertúlia col·loquial, no?
Però, home, el neguit hi ha de ser-hi,
a ningú li agrada que de rebre un sou de 1.000 euros
i que l'endemà, doncs, digui, mira, et ho retallo un 10%
i en cobrarà 900, no?
A ningú, a ningú.
I una altra cosa és tot això que alguna vegada se n'ha parlat,
i últimament també,
que els hi treguin aquests, no premis,
aquests suplements...
Complements salarials.
I això és una altra, hi ha una altra història,
i potser s'hi hauria d'entrar amb una altra davant.
Ton, com ho veus?
Bé, desconeixia la notícia.
No, és que s'acaba de prodir fa pocs minuts,
a més per sorpresa, eh?
Desconeixia la notícia, fins i tot, ja et dic,
no, en el meu entorn hi ha persones que estan afectades,
i en cap moment s'havia fet comentari sobre aquesta possibilitat.
Bé, coincideixo amb el que diu el Pitu,
que no sé si la mesura és encertada,
tant en quant que abans de començar a negociar,
això només és una eina per introduir pressió,
i penso que no,
que amb una negociació s'hi ha d'anar amb els mans sobre la taula,
perquè cadascú hi posi el que hagi de posar,
i amb una certa igualtat de condicions o possibilitats, no?
És evident que, des d'un punt de vista sindical,
aquesta és una eina que es ve emprenent sempre,
o en moltes ocasions,
les de front a una situació de conflicte,
preveient que la negociació sigui complicada,
preveient que hi haurà afectació per una de les parts,
en aquest cas els treballadors,
que potser amb raó de queixar-se,
però bé, la negociació encara no ha començat,
sempre aquesta eina.
Des del meu punt de vista personal,
no em sembla correcte,
per la raó que he comentat.
No es pot introduir una pressió,
una mobilització social amb ressò,
per introduir precisament aquesta pressió que estic comentant.
Des del punt de vista humà,
personal dels afectats,
és comprensible,
en tant en quant que, lògicament,
el que és objecte de la negociació
és una reducció
de les seves condicions econòmiques, laborals,
i des d'aquest punt de vista és humanament comprensible,
més pensant en què probablement
no sigui l'única que els afecti
en l'àmbit familiar dels funcionaris,
perquè probablement
altres membres de la unitat familiar
també els hi ha d'haver afectat
en l'àmbit o de la funció pública
o en l'àmbit del sector privat,
amb retallades, acomiadaments i a més.
Per tant, des d'aquest punt de vista
és humanament comprensible.
Però insisteixo,
penso que no és la forma que tindria que ser,
ve sent, ve sent d'aquesta manera,
però estem aquí per donar opinió
i per intentar, en certa manera,
canviar les coses per portar-les a millor,
i portar-les a millor és front a una negociació
abans de negociar,
abans de saber què et posaran sobre la taula,
com t'afectarà,
quines són les raons d'una i altra part,
una de les parts no ha d'introduir aquesta pressió.
Diran per l'altre costat,
o diran per la part sindical,
que la pressió ja està aportada o posada
pel sector públic,
tant en quant que ja planteja
la mesura de reducció.
Sí, perquè recordem que, clar,
la mobilització es fa perquè avui comencen
les negociacions,
les reunions entre la Generalitat i els sindicats,
en el context, recordarem,
de les declaracions,
dels anuncis que va fer la setmana passada
el president de la Generalitat, Artur Mas,
només 48 hores després de les eleccions
del 20 de novembre,
on, en fi, apuntava diverses mesures,
algun augment de taxes,
d'impostos,
i també on ja demanava
que ell sacrifici,
un nou sacrifici,
als treballadors públics.
És a dir,
ho explico per marcar-ho la notícia
als oients que ens estan escoltant.
Això m'afegi una cosa.
Aquesta és la música
que toquen en tots els sectors,
i s'ha de ballar amb aquesta música,
i la ballem tots,
i quan dic tots,
la ballem fins i tot els professionals
independents,
i els liberals,
en què la crisi
protegeix aquesta afectació.
En el sector privat,
en quant a les relacions laborals
per compte aliena,
ni t'ho explico,
els acomiadaments,
les reduccions de plantilla,
els ERES, etcètera, etcètera.
Tothom està damunt d'un film
que he penjat.
Per tant, la funció pública,
la part laboral de la funció pública,
té que assumir
que no toca el terremèic
aportar.
negociem,
si més o menys,
però no introduïm d'entrada
ja una mobilització.
Però és que, a més a més,
el que anava a dir
és que
totes aquestes fórmules
de pressió,
i afegint
encara més
amb els arguments
que deia
el Ton,
és que
potser socialment
cada vegada
està més mal vist
aquesta...
Certament.
Aquesta manera d'actuar,
perquè
vulguem anar
en qualsevol dels casos
que es vulgui introduir
una pressió
d'aquesta manera,
sempre va
amb un deteriorament
de l'atenció,
dels serveis,
sigui el que sigui,
des del tancament
de les barrenes
de l'autopista
per no sé què,
amb el cas
que ara dèiem
de la funció pública.
Sempre va en contra
de la qualitat
del servei,
del benestar
de tothom,
si podem dir-ho així
d'alguna manera.
Pitu,
i afegeixo,
i una mala imatge
de la funció pública
d'una forma globalitzada
i general
en el sector,
en la ciutadania,
és a dir,
potser
amb poca raó
en moltes ocasions
o sense raó
en moltes ocasions,
allò que es parla
i s'expliquen les coses
per boca de ganso,
que si diuen
que en aquell departament
de tal administració
allà no es fa
absolutament res,
que la gent surt
amb ordres laborals
a fer les seves feines,
bé,
això
suma
el que tu estaves comentant,
el tanto
amb aquestes mobilitzacions,
el tanto
que aquestes mobilitzacions
en el sector públic
generen potser
més mala imatge
per on aquells
que s'entén
que tenen la feina assegurada
i que menys
que hi posin
també el que els toca posar.
Per això els deia
al principi de la tertúlia
si aquest tipus
de mobilitzacions
podien estar ben vistes
o no,
tenint en compte
que això que és
d'alguna manera
una mesura de pressió
preventiva
a les negociacions
que avui comencen
entre la Generalitat
i els sindicats.
En fi,
caldrà estar molt pendents
d'aquest tancament
perquè de moment
el volem fer indefinit.
Avui comencen
les negociacions
a Barcelona
perquè això afecta
el conjunt de funcionaris
del govern
i per tant
les reunions
són a nivell
en general
de Catalunya.
El que passa
és que aquesta notícia
s'afegeix
i perdoneu
que ja saludo
la Sandra Ramos
que ha arribat.
Sandra, bon dia.
Hola, bon dia.
I la deixo respirar
una miqueta.
Ho dic perquè, clar,
aquesta notícia
que acabem de conèixer
s'afegeix a aquest cúmul
d'inputs,
d'informacions
que ens arriben
cada dia pràcticament
especialment
en aquest àmbit
de les administracions públiques
on es parla
de retallades.
Ara
totes les administracions
han d'elaborar
els pressupostos
del 2012
i, per exemple,
en clau local
i ho saben perfectament
els nostres convidats,
aquests dies
hem parlat molt ja
de possibles retallades
de com els pressupostos
municipals del 2012
poden afectar
diferents àmbits.
Sí, però fixa't,
deixa'm dir una cosa,
fixa't en tot aquest argumentari
que estàs.
al final i jo estava pensant.
Està ben fet a l'argumentari.
Sí, no, no, no,
no, no, correcte,
i obre una porta,
deixa'm a veure
si pot ser argumentar,
és a dir,
tota l'estona
que estem parlant d'això,
quan el representant,
en aquest cas
del govern de la Generalitat,
el president de la Generalitat,
fa tot un llistat de coses,
fixeu-vos
que sempre està parlant
del seu pressupost intern.
Del seu pressupost intern.
És a dir,
hem de retallar
aquest...
el sou dels funcionaris,
el no sé què,
els autobusos fins i tot,
i vinga,
dóna-li,
no ho sé.
Tot aquest,
el seu pressupost intern,
el de la casa,
no?
Però és que ara
s'ha de produir
una altra cosa.
El suposat
proper president
del govern espanyol
es reuneix
avui o demà
amb això
que en diuen
els agents socials,
amb els sindicats.
patronal i sindicats.
És que ara ve la següent,
i ara ve la grossa,
eh?
Ara ve la retallada grossa.
Ah, vol dir, sí, sí,
clar, no,
això està clar.
Fins ara estem parlant
dels funcionaris,
així,
en global
entenem-se, no?
Però és que ara ve la grossa,
vull dir,
el que els hi ha de demanar
amb els sectors,
amb els sindicats
i a les associacions empresarials
és la gran retallada.
i més grossa vindrà
quan...
I no és per espantar ningú,
però és que és la realitat.
Jo crec que la gent
ja ho té bastant clar, eh?
I més grossa serà
quan es produeixi
el que venen dient
que es produirà
2012
encara
tocant més a fons
amb el sistema
financer,
bancari,
la reestructuració
de la zona euro
en l'àmbit econòmic
que comportarà
noves imposicions
als governs dels estats,
membres,
de més retallades.
És a dir,
que tampoc vull introduir
una pinzellada
més de pessimisme
en el panorama
que el tenim, no?
I que el tenim
absolutament tots plegats.
Però, al tanto,
certament,
és a dir,
això ho enllacem
amb el que preguntaves
o amb aquest subjecte
de comentari.
Home,
els funcionaris,
la funció pública laboral,
abans de començar
una negociació
que tocarà fer
perquè no toca
altre remei,
que no intrudeixin
aquest element de pressió
en la mobilització.
Que s'esperin, no?
Sandra,
ja veus que estem molt animats,
entre cometes.
Sí,
clar,
parlant de la crisi
i de retallades.
Jo introduïa el tema local,
però també el Pito,
clar,
deia,
ara amb el nou govern espanyol
que sortirà
del davant d'investidura
abans de Nadal,
segurament tindrem retallades.
Home,
qui no esperi
que el senyor Rajoy
farà retallades,
doncs...
és un il·lusi.
Bé,
potser...
No sé si es va equivocar
quan el van a votar
a les urnes o què,
però vaja...
El tema és que el senyor Rajoy
segurament qualsevol que governi,
no?
Sí, sí.
Bé,
qualsevol que governi,
ara ja arriba un moment
en què no ho sé,
perquè després de més d'un any
de retallades,
retallades aquí i a tot arreu,
no està funcionant,
tampoc,
això de les retallades,
no?
Altres llocs
s'han buscat altres alternatives,
com a Islàndia,
per exemple,
no han aplicat tant
el tema de les retallades,
i han anat per uns altres camins.
No sé si ens hauríem
de començar a pensar
que sí que és veritat
que s'han de fer ajustos,
sobretot per gastar
el que és necessari
allà on és necessari,
però comencem a pensar
que potser hi ha alternatives
a les retallades,
perquè és que no està funcionant,
no per res més,
no?
Hem aplicat aquesta recepta
a una malaltia que teníem
i no ens estem curant,
ni tan sols estem millorant.
Potser estimular l'economia
o intentar buscar
altres tipus de solucions...
Mira,
tot rau,
tot...
Mira,
primer,
primer,
a mi ja no m'agrada més
parlar de crisi,
perquè realment
jo penso que...
Una crisi,
què vol dir realment
una crisi?
És un canvi.
Quan parlem
d'una crisi de govern,
el president del govern
ha provocat
una crisi de govern,
què està provocant?
Això és un canvi
de ministres,
no?
Una crisi és un canvi.
I el que estem davant
en aquesta situació,
ja ho he sentit
diverses vegades amb algú
i em sembla molt bé,
estem davant
d'un canvi de model.
Res tornarà a ser
com abans,
a veure qui es pensi
en això que algun cara
diu,
no, no,
és que anem de sortir
d'aquesta crisi,
què vol dir
anem de sortir
d'aquesta crisi?
Que hem de retornar
a la manera de viure
de fa 5,
6, 7,
o 8, 10 anys.
No ens equivoquem,
no, eh?
No, això és un canvi.
Un canvi de model,
un canvi de societat,
un canvi de funcionar
d'una altra manera,
de no viure
per sobre
de les possibilitats,
totes aquestes coses
que a vegades
les veiem
com uns valors eteris,
però és que
hem d'anar
cap a un altre lloc.
El que passa
és que segurament
això és dur
i no sabem on anem.
A veure,
tots els canvis
que amb la història
de l'humanitat
hi ha hagut,
mai l'home
s'ha vingut cap on anava.
Abans es feien
les revolucions industrials
que a més eren...
Era canvi de model,
era una fórmula.
Acabaven en sang
i encarrotades.
Ara les revolucions
per aquests canvis
com bé apunta el Pitu
tenen que ser
de canvis de models
per altres vies
i altres fórmules.
Penso que això
enllaça una mica
amb el comentari,
Sandra,
i interpreto
del que plantejaves,
és a dir,
de buscar
nous models
o altres vies,
deies,
com és per exemple
incentivar l'economia.
Absolutament d'acord.
Però a Islàndia,
aquí i arreu del món,
inclús en els països
subdesarrollats,
però això té
un procés
molt més llarg,
molt més llarg
perquè aquí
hi entren factors
ideològics,
culturals,
etcètera,
per aquests nous models.
La prova està
en què aquests models
són diferents
arreu,
segons
l'estat d'evolució
del país,
els seus recursos,
les seves cultures.
Però no toca
el terremet de moment
de forma immediata
que retallés,
és a dir,
amb una família,
amb una petita empresa
i inclús també
amb una gran empresa.
Quan no arriben
els diners
per tot,
han de començar
a retallar.
Podem parlar
de prioritzar
les retallades,
però com a mesura
immediata
per ja plantejar-se
altres possibilitats
és la retallada.
i això,
el govern
de Rajoy
tindrà que fer...
El govern de Zapatero
ja ho va fer,
ho va fer a mitges
i tard,
imposat,
a més.
El govern
de Mas,
com si hagués sigut
el govern
de no sé
quin altre
color polític
que diurés
suport al govern.
Doncs retallada,
pura i dura,
agradi o no agradi.
les revolucions
les han fet
a més
les tendències
d'esquerres
i com ho han fet?
Doncs retallant
i acabant
en certa manera
amb qüestions
que, bé,
mentre poden ser
són,
però el primer
retallar.
Jo crec que la gran diferència
de totes aquestes revolucions
de les que esteu parlant
és que en totes aquestes revolucions
hi ha hagut avenços socials
per les classes populars
i en aquesta suposada revolució
és tot el contrari.
S'estan retrocedint
tot una colla de avenços
que es van aconseguir
des de fa 30 anys
en aquest país
i a una Europa.
Jo crec que Europa
i el seu model
de l'estat del benestar
ha estat un exemple
pel món.
Valtros aneu a Estats Units
i la gent es mor
al carrer de fam
mentre al costat
hi ha una taula
amb gent
menjant i posant-se les botes
i això ho he vist.
Jo he anat allà
i he pensat
me n'alegro
que el meu país
no sigui així.
Per tant,
estem venent això
i ens estem venent això
i jo crec que
hi ha pogut haver
aquesta euforia col·lectiva
que tots vivíem
per sobre
de les nostres possibilitats
en part
i tenim classe mitjana
en aquest país
sobretot
perquè existeix
l'estat del benestar.
Perquè si la gent
hagués de pagar
per la sanitat,
per l'educació,
no tingués atur,
no tingués pensió,
tots els diners
que dedica
a activar l'economia
com és
anar a sopar
el cap de setmana,
anar al cinema,
tenir un cotxe
o dos
o una segona residència
i anar de vacances,
això s'ha acabat.
Això s'ha acabat
perquè totes aquestes coses
les hauran d'invertir
en pagar
les necessitats bàsiques.
Per tant,
tenim classe mitjana a Espanya
i a la majoria
de països de la Unió Europea
perquè existeix
l'estat del benestar.
Per tant,
carregar-se aquest estat
del benestar
amb totes les retallades
és absolutament
contraproduent.
A part de que jo
soc molt crítica
en on s'està retallant.
Perquè,
com a mínim,
en el govern espanyol
jo tinc claríssim
que abans de retallar
en educació,
en sanitat,
en llei de dependència,
que faran
una destrossa
moltíssimes famílies
que estan rebent
unes ajudes importantíssimes
en això,
i en altres temes,
home,
potser viuríem
sense dos tancs
tigre d'aquests nous
que es van comprar menys,
potser també passaríem.
Aquí estem d'acord,
tigre?
Sí,
em sembla que sí.
Vull dir,
potser també passaríem,
no?
Això és correcte,
però si anem més enllà,
aquest discurs està molt bé
i compartit,
no?
A veure,
abans de retallar
en posar aules noves
o en sistemes sanitaris...
O no eliminant impostos
i impostos a grans empreses
i de associacions
i controlant el frau fiscal,
no sé,
jo crec que hi ha moltes mesures
abans de...
En que...
Jo sí que hi havia pensat
que comparativament
no ens podem comparar,
com a estat espanyol,
no ens podem comparar
amb altres països
de la Unió Europea,
en molts casos,
per exemple,
el sistema productiu.
Dieu-me,
quin sistema productiu propi
tenim en aquest país?
Allò que produeix,
que produïm...
Que sigui propi,
això, mira,
això és meu,
produeixo jo i ja està.
Nosaltres en posem
dos exemples molt clars,
eh?
L'energia elèctrica
l'estem pagant
majoritàriament
a una companyia
que és propietària
del govern italià.
I per què ha passat això?
Perquè ens ho hem venut.
Els avions d'Iberia
són de l'Aufthansa.
I per què ha passat això?
Perquè ens ho hem venut.
I això és el sistema productiu.
El pol aquest que tenim,
petroquímica a Tarragona,
el més important d'Europa,
dieu-me quantes companyies
de capital,
el 60%,
el 60%
sigui
de l'estat espanyol.
Això és sistema productiu.
Llavors,
si tu el teu producte
l'has d'anar a comprar fora,
has de pagar uns diners
per allò.
I això és el que està passant
en aquest país.
O sigui,
no dominem
el nostre sistema productiu.
I això és a gran escala.
I això és el que ens produeix
tota aquesta història.
Després,
escolta'm,
financierament,
tot és fum.
Ara ens n'estem donant.
És tot fum
fora dels grans sous.
I això
vindria a ser
la xocolata del lloro.
Seria
amb els pressupostos
que es barregen,
que es manegen.
És la xocolata del lloro,
és quadra duros,
però és que tenim
un sistema
que és fum.
Si ara
totes les entitats
bancàries
els diguéssim
posen els diners
damunt de la taula,
és que no els tenen,
no hi són.
Tot està garantit.
I totes aquestes reflexions
que fan,
el que estem fent
al voltant
de la crisi
i de la retallada
o de la manera
de pal·liar
els efectes
de la crisi,
si baixem
el terreny
d'aquí,
local,
de la ciutat
i a partir
del debat
que s'ha exigiat
també en els últims dies
sobre on
l'Ajuntament
es veurà obligat
a fer
ajustaments
econòmics,
en fi,
pels inputs
que els han arribat,
figures com
el síndic de Greuges
de la qual van parlar
ahir molt en la tertúlia
perquè precisament
el dilluns
es va presentar
l'informe anual,
figures com aquesta
o el Senat
Tarragoní
del qual per exemple
formen part
alguns dels contartulis
d'aquesta casa,
hem de retallar
activitats de cultura,
de festes,
d'oci,
en fi,
que s'han augmentat
de manera espectacular
en els últims anys.
per descomptat
jo veig el meu punt de vista
el Senat Tarragoní
no està remunerat,
la sindicatura de Greuges
sí que està remunerada,
jo crec que la sindicatura
de Greuges
ha de ser un càrrec honorífic
no remunerat,
una altra cosa
és que no li costi diners
a qui l'exerceix,
òbviament,
i que pugui tindre
certes assistències
d'assessorament
o de gestió
i tràmit,
òbviament,
però potser no dos advocats,
potser seria desitjable
que per ell mateix
es valgués
de coneixements jurídics
com per poder despatxar
el 98%
de les qüestions
que se li plantegen.
Amb això
no estic enviant
un torpèdol
a la línia de flotació
de la institució
del càrrec
de cap manera,
és a dir,
jo penso que ha d'existir
i que no ha de ser gravós
per qui l'exerceix,
però penso que ha de ser
un càrrec honorífic
com ho és
en moltíssims llocs
o principalment
en tots els llocs
hi pot haver
alguna remuneració
per dieta,
però que la dieta
té una finalitat
de cobrir
una despesa,
que és el que ha de ser,
no?
Però el càrrec
ha de ser un càrrec honorífic
d'una persona
que ho fa
perquè ho pot fer,
perquè li ve de gust fer
i perquè té capacitat
de fer-ho, no?
I les possibles reduccions
en cultura i en festes?
Per descomptat,
per descomptat també
i en quant a cultura
potser menys
que en quant a festes
i en quant a festes
potser hi hem de col·laborar
individualment,
personalment,
els receptors
de la pròpia festa,
els que gaudim
de la pròpia festa.
Que no sigui tot gratis.
Exactament,
com quan anem al cine
paguem,
com quan anem
amb qualsevol espetac
paguem i de més.
Òbviament
amb aportació pública
per descomptat
perquè genera
activitat
i en certa manera
per dir-ho,
publicitat.
Però Tom,
deixa'm dir una cosa.
No, no, no, no.
Si li retallen
la pròpia de la...
Espera't, espera't, espera't.
Home, no, no, no.
De l'àliga.
Jo amb això...
Portant de l'àliga.
No, no, no.
Però és que amb això
jo de sempre
he pensat que aquí
l'administració pública
ha fet un gran mal
a les festes.
Però un gran mal,
amb una dimensió
que ara ens adonem.
quan entra l'administració
a gestionar
les festes
aquí i a tot arreu
sense adonar-se'n
penso jo
sense adonar-se'n
fa un gran mal.
Per què?
Abans hi havia...
Abans,
i quan dic abans
fa 30,
30, 35 anys
hi havia les societats
les entitats
que gestionaven
aquella part de la festa.
Que anaven
a negociar
amb tu
artista
del món
de la faràndula
i que et dediques
no sé què
i tu i jo negociàvem
i dèiem
escolta'm
vindràs a casa meva
a fer...
a tirar boles a l'aire
quant me cobraràs?
200?
Hòstia,
tu no,
hòstia,
tinc 200,
en tinc 150,
va,
per 180 t'ho faig.
Quan entra l'administració
amb això,
tu automàticament
el teu caché
passa 500.
Però paga l'Ajuntament,
no paga el...
no sé qui,
o paga...
i aquí
ara s'estan donant
casos ja
de gent
que es dediquen
a anar a espectacles
que no es contracten,
no es contracten
o els hi deuen
els diners
de fa dos anys
perquè el seu caché
és tan alt.
s'ha fet...
Hi ha hagut una bombolla
segurament
com l'inmobiliària,
no?
També,
clar,
i massa...
Escolta,
i t'ho dic amb pròpia persona
i pròpia experiència,
vull dir,
aquí el mal,
molt de mal d'aquest...
I ara, clar,
hem de retornar enrere.
Què passa?
Que tota aquesta xarxa
de no estan preparats
per assumir tot això,
hem de tornar
a regenerar-ho tot això,
costarà,
evidentment,
vull dir,
les entitats
hem de buscar
els nostres recursos,
no si val
que una entitat
de 200 socis
no paguin quota,
però què ha de ser això?
Clar.
I clar,
i es va demanar
a l'Ajuntament de tot...
Llavors,
l'opini que fem
és anar a demanar
la subvenció.
A la subvenció a la...
Què ha de ser?
Què ha de ser?
Que tot l'entramat
d'entitats
i societats
que hi ha
al costat
de totes les festes
de tot el país,
la gran majoria
no tinguin
un patrimoni propi,
que no tinguin
ni un local
on desar
les espardenyes
o li hem de demanar
a l'Ajuntament.
És a dir,
aquí em posar
una contribució especial.
Però és clar,
aquí en mal
vivem de molt lluny.
Sandra,
què opines?
A veure,
jo crec que el marge
de maniobra
que tenen
les administracions locals
en el tema
de la crisi
és més petit
inclús
que el que tenen
altres administracions.
Primer,
perquè tenen
menys ingressos,
recapten molt menys,
perquè moltes aportacions
depenen
del que venen
d'altres administracions.
Però després,
qui té l'usuari,
el ciutadà
més a prop
és la local
i reben
les queixes
de tothom
i la Generalitat
ara mateix
deu diners
a l'Ajuntament
de Tarragona
com a molts altres
en serveis socials
i en moltes altres coses.
I el marge
de maniobra
té que és petit.
Evidentment,
abans de retallar,
hi ha coses
que no podem retallar,
sous,
això és el que hi ha,
la gent ha de cobrar
cada mes
i és la prioritat
que els funcionaris
de la casa
continuïn cobrant.
I després,
en les prioritats
que tens,
la llum
ha de continuar
engegant-se,
la brossa
recollint-se
i abans
de tocar serveis socials
o qualsevol altra cosa
primordial
per les persones,
cultura i festa
sembla que
hagin de ser
sempre
les més perjudicades.
De totes maneres,
en quant a cultura,
crec que
menys que en festes
també s'hauria
de retallar
o ajustar
inclús a les necessitats.
Jo crec que ara mateix
el programa cultural
a Tarragona,
jo crec que hi ha
una cultura instaurada
a Tarragona
de que a Tarragona
no es fa res
i això és mentida.
Aquí i ara
hi ha d'una vegada.
És mentida,
a Tarragona
es fan moltes coses
i de fet
et trobes
un divendres
a la nit
de dir
ostres,
no sé si anar
al cau
a veure aquest concert
o anar a l'acero
a veure aquest altre
i coincideixen dos
que vull veure
la mateixa nit.
A Tarragona
a vegades ens sorprenem
però escolta'm
es fan moltes més coses
de les que sembla.
És molt invisible.
És molt invisible
però també
perquè hi ha instaurada
aquesta cultura
que a Tarragona
no es fa res
quan això
no és veritat
i ho constato
perquè jo
sóc consumidora
de moltes activitats
culturals
a Tarragona
i vaig al teatre
al metropoli
i sempre està ple
i hi ha molt
molta bullició cultural.
I el tema
de les festes
jo crec que
l'últim any
per exemple
a Santa Tecla
ja no era
tan esplendorosa
com havia estat
altres anys.
Però pressupostàriament
es va retallar.
Es va retallar.
Això dels catxers
hi ha una llista
de gent
este vale tanto
este vale tanto
si tengo tanto
compro este
i si me gusta menos
però m'aguanto.
Una mica funciona així.
Al final
això dels mercats
i la llei
de l'oferta
i la demanda
té l'avantatge
que si els artistes
que es dediquen
a fer bolos
per tots els pobles
i ciutats de Catalunya
no baixen catxer
doncs no menjaran
i al final
acabarà per aquí.
Però jo crec
que de totes maneres
la genuïtat
de les nostres festes
és que en poca cosa
la gent surt igual al carrer
i s'ho passa igual de bé.
Com a mínim
les festes de Santa Tecla
són igual de fantàstiques
amb el Miguel Bosé
o amb el Bombo Botraco
que és de Tarragona
sense despreciar
per descomptat
ni al Bombo Botraco
ni a ningú
però em referia
pels catxers
que parlàvem abans.
El que passa
és que seguint
el fill del que deia abans
el Pitu
segurament
en els últims 20 anys
hem assistit
a un boom
d'activitats culturals
i festives
aquí a Tarragona
i a tot arreu
però que en bona part
tenen al darrere
els diners públics
és a dir
concerts
exposicions
activitats culturals
teatre
i les festes
tot
bàsicament
amb diners públics
i ha arribat un punt
en què això
aquí s'ha pagat
pràcticament tot
de l'arari públic
i algun percentatge
d'alguna empresa
col·laboradora
d'algunes d'aquestes
empreses grans
que tenim afortunadament
però és que
fins i tot
la notícia
que transcendeix més
i parlo per exemple
de Santa Tecla
i Sant Magí
és el número d'actes
de festa que es fan
és a dir
se nalardeja
jo
no tants
sí sí
no tants
sí sí
en boca de l'alcalde
i de regidors
de l'equip de govern
que són els que monten
i bueno
i humanament també
s'entén
perquè si ho han currat
que n'alardegin
però al final
la notícia és
i 200 o 300 actes
i penses
mare de Déu
es poden fer
tots aquests actes
que a més comporten
amb més o menys
aportacions dineràries
jo
si ens en cansem
de parlar
de què
retallades
sí necessàries
però prioritzant
jo penso que
aquest subconjunt
de l'economia local
que són els pressupostos
de festes
també prioritzem
i fem una mica d'estudi
també d'impacte
d'aquest acte
si transcendeix
a molt o poc públic
per
en certa manera
si hem de retallar
200 actes
si l'associació
de veïns
del barri
de la Cucafera
fa una carrera
de sacs
és un acte
que va al programa
de l'Ajuntament
i es comptabilitza
com un acte
i probablement
això no costa
ni un euro
sí que costa
sempre
sempre darrere
hi ha
una part
de
sempre
a vegades no
perquè a vegades
les entitats
i els propis
locals
que organitzen
coses
paral·leles
és a dir
si aquella nit
a no sé quin bar
punxa
no sé quin dijoc
molt probablement
sortirà
el
i ara ens n'anem
tot el programa
però
el problema és que ens n'anem
és que dos minuts
pot haver una part
de creativitat
que no impliqui
posar calé darrere
jo sempre el que he defensat
és que una festa major
i ara
ens hem entrat
escolta que se la munti
que se la munti
la pròpia societat
i una de les coses
que jo he criticat
i la critico
dintre de la gran festa
major de Tarragona
és que
encara hi falta
molta més implicació
molta més implicació
i menys mà
de l'administració pública
és a dir
l'Ajuntament
com a tal
s'hauria de retirar
bastant enrere
i hauria d'entrar-hi
la falca de la societat
el que passa
és que aquesta societat
està molt
molt desorganitzada
molt poc
molt poc disposada
a dir
va
va i organitzar
aquest acte
perquè
unes certes traves
que t'enviuen
perquè l'organitzem
això
permetria
fer
no només prioritzar
en el que és
la festa popular
però això és un altre debat
sinó fer trasbassament
que jo he perdut
tantes hores
fer trasbassament
de pressupost
de cultura
fer trasbassament
de pressupost
de festa popular
per dir d'alguna manera
a cultura
la festa popular
ens la paguem
també una mica
entre tots
i per què no
és que ha de ser així
com bé apuntaves
i això ens permetria
no només prioritzar
sinó el que deia el comerçament
és dir retallada
si amb cultura menys
fins i tot
trasbassament de diners
de festa popular
a cultura
perquè jo penso
que és
molt més
rentable
des d'un punt de vista
cultural
des d'un punt de vista
social i ciutadà
el que
empleem més diners
amb cultura
que
s'entengui bé
el que vaig a dir
que amb xeranga
popular
que hi ha de ser
que és bona
i hi ha de ser
evidentment
i l'administració
hi ha de col·laborar
però
acabem
prioritzem
i dediquem els diners
amb altres coses
potser més
no pensava que acabaria
amb la tertúlia
parlant de festes
la veritat
quan hem començat
però ja està bé
que a vegades
les tertúlies
es deriven
cap a camins
a vegades
que no estan previstos
i hem començat
parlant d'aquella protesta
dels treballadors públics
de la qual
n'estarem pendents
a la delegació
del govern
i hem acabat
parlant de cultura
i de festes
a propòsit
també de les qüestions
econòmiques
de les retallades
pressupostàries
acabem
Pitu Rovira
Tonubert
Sandra Ramos
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona
amb els ullens
de Terraona Ràdio
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia