Comença Un Quart de Català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta és la cintúnia de l'espai Un Quart de Català.
Aquí estem amb l'edició número 356 d'aquest espai
que conduís l'Enric Garriga en la dotzena temporada.
Així que avui, com cada dimecres a aquesta hora,
els saludem en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
I com sempre, ja des d'aquesta temporada,
obrim l'espai amb música.
Enric, què és això?
Això és com que estem a la Quaresma
i va haver aquell senyor que es va passar 40 dies al desert,
doncs jo he portat un disc d'un grup que es diu Gent del desert,
que és un grup valencià, que ja té una llarga trajectòria,
però jo no l'havia descuidat fins fa poc.
Fan aquesta música que estem sentint.
Això és una versió d'una cançó molt famosa,
a veure si algú l'encerta.
Aquesta barreja d'instruments tradicionals
amb instruments moderns i elèctrics,
com la cançó que es entenem més tard, al final.
I aquesta cançó es diu Aigua d'Amor.
I pertany al disc, que es diu Celebració de la Tempesta,
molt escaient per aquests dies que hem tingut últimament,
el divendres, el dissabte, ahir mateix,
que va estar ploent tot el dia.
Avui arriba la calma.
Avui, de moment, arriba la calma,
però doncs celebrem la tempesta.
Celebrem la tempesta.
Després del camí, en mig la calor,
em cal una miqueta d'aigua d'amor.
He estat massa temps amb el cor dolent,
que implora una pluja recostituent.
i ja n'he tingut prou d'amor d'amor.
que em cal una miqueta d'aigua d'amor.
Aigua d'amor, terra en la vall,
però deixa aigua ja no em trobo mai.
Quan el riu viure el cuba fluir,
em portarà aquesta aigua d'amor a mi.
Aigua d'amor, així es titula aquesta cançó,
aquesta primera cançó que sentim avui d'aquest grup
que s'anomena Gent del desert.
I, de fet, aquesta és una cançó,
la versió d'una cançó que en el seu moment
va composar i va interpretar el Marc Knopfler,
el cantant i el líder dels Dire Straits.
Sí, del primer disc dels Dire Straits, l'any 78.
I en aquella època,
en les llides d'aquella època,
eren les cançons estelars,
el Water, l'Ologa.
Ara estava molt oblidada,
però l'hem refrescat,
mai millor dit, amb la tempesta del desert.
Doncs amb aquesta cançó
hem arrencat aquest quart de català.
Després tornarem a sentir aquesta gent
que ens arriba des del País Valencià.
Però, de moment, aquest primer bloc de notícies
d'un quart de català avui, Enric, per on comencem?
Comencem per la poesia.
Mantenim el to líric de l'aigua de mort,
en què? Dilluns és el dia mundial de la poesia.
I, per segon any consecutiu,
els nostres voluntaris lingüístics,
les nostres parelles,
participen en un dels actes que s'organitza,
en aquest cas,
s'organitza des del Departament de Cultura de la Generalitat.
I es fa a la Biblioteca Pública de Tadagona,
que és una lectura de poesia,
música,
música d'acompanyament.
El recital es titula
Fricatives i ferralla.
Quan la poesia es versla al paladar.
Els poemes seran d'Òscar Palazón,
o almenys, si més no, serà el Rap Soda,
i la música anirà a càrrec de Fito Martínez,
a la guitarra,
i Julio Ángel López, al baix.
Això serà a la Biblioteca,
el dilluns,
Dia Mundial de la Poesia,
21 de març,
a dos quartes de la tarda.
I en què hi fan els nostres voluntaris aquí?
Doncs bé,
ja,
amb motiu del Dia Mundial de la Poesia,
el Departament de Cultura edita un folletó,
amb el Dia Mundial de la Poesia,
això és una iniciativa de la institució de les lletres catalanes.
I cada any se selecciona un poema,
enguany han seleccionat un poema de la Marta Pesa Rodona,
Pesa Rodona, perdó,
és sorda.
Poesia,
una visió personal.
I aquest poema mateix
està en aquest folletó
amb una dotzena d'idiomes
i aleshores,
o més,
més d'una dotzena,
jo diria que n'hi ha
dotze...
Vintiquatre,
no gairebé,
una vintena.
Una vintena, sí,
amb vint idiomes,
a més de l'original.
I es tracta que les parelles lingüístiques,
doncs,
llegeixin aquest poema,
el voluntari,
llegeix mig poema en català
i l'altre mig poema
el llegeix la seva parella
en el seu idioma.
En aquest cas,
la nostra parella
que participa a l'acte
és una parella
formada pel Xavier Moya,
que és el que ho llegirà en català,
Jorge Lustres,
que és gallec
i, per tant,
ell llegirà la versió en gallec del poema.
I això és una cosa
que ja vam fer l'any passat
i quan hi tornem a participar,
a banda que,
a les nostres aules,
també puguem fer una cosa
semblant amb els alumnes.
I la tria de la parella?
La tria?
Sí, la tria de la parella.
Bé, doncs,
el nostre tècnic de voluntariat
és el que ha pensat a veure...
I n'ha telefonat unes quantes.
Ell coneix les parelles
i sap més o menys
els gustos i tal,
dels que n'ha trucat uns quants
i els hi ha proposat.
fins que, doncs,
alguna s'hi ha apuntat.
Molt bé.
Doncs això es farà el proper dilluns
a dos quarts de set de la tarda
a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui, d'altra banda,
és notícia
al Servei de Política Lingüística
de l'Ajuntament de Tarragona
perquè avui s'ha fet una presentació
als mitjans de comunicació
fent balanç, no?,
d'una etapa de tres anys.
Sí, m'han dit que era un esmorzar.
Jo estava preparant el programa
però no podia anar a l'esmorzar
per prop al programa.
Jo tampoc he pogut anar
perquè està fent aquí el programa.
Ara te l'explico.
No hi hem anat
però tinc la informació.
Per una companya
de la redacció de Tarragona Ràdio
ja ha anat
i també ens ho explicarà després
a l'informatiu.
Però ara ens ho expliques tu.
Jo em faré la versió
a un quart de català.
Molt bé.
I després farem la versió
de l'informatiu
que ja ha anat la Laura Casas.
Val.
Dit això.
Dit això,
fem balança de tres anys
de...
El títol es diu
tres anys treballant pel català.
Hi ha una memòria
de 60 i tantes pàgines
en format de PDF
que es pot descarregar
des de l'Ajuntament
però jo tinc aquí un resumet
que és el que s'ha donat
a la premsa també avui
en aquest esmorzar
al qual no hem assistit
ni tu ni jo
però devia estar bé.
Devia estar bé.
Bé, llavors,
aquí es fa balanç
de tres anys.
Per què tres anys?
Perquè fa tres anys
que es va crear
el Servei de Política Lingüística
de l'Ajuntament.
Era justament
el març del 2008.
Ara estem al 2011
i com que el mes que ve
hi ha d'aquí dos mesos
hi ha eleccions
doncs per això
ara es fa un balanç
d'aquesta primera...
Perquè és la primera vegada
que tenim una residoria
de Política Lingüística
de l'Ajuntament
i per això ens fan un balanç.
ha complet pràcticament
la totalitat dels objectius
amb què s'havia creat
i la passem-nos una miqueta.
Objectius i actuacions destacades.
Promoure el català
com a llengua de treball
a l'Ajuntament
i com a llengua de relació
amb la ciutadania.
Per exemple,
una cosa com el reglament
de l'ús lingüístic
del català
a l'Ajuntament de Tarragona
ja veurem si no el recorre algú
perquè després vindrà
un tema d'aquests
de reglaments suspesos.
Però bé,
de moment el de Tarragona
no l'ha suspès ningú
i per tant és vigent
però estava una mica
perdut en un calaix
i ara ja des de fa un temps
des de l'Esplat
s'ha penjat el document
a la web
per tant tot el personal
que treballa a l'Ajuntament
pot accedir al reglament
i ningú pot dir
és que jo no ho sé
que hi ha això
ho tens aquí.
Està a la internet
perquè tots els que treballen
ho puguin consultar
no està obert al públic.
I no només això
sinó que a més a més
a part de penjar a la web
s'ha difós
entre tot el personal
de l'Ajuntament
i també una altra cosa
relacionada amb això
és que hi ha una comissió
de seguiment de reglament
que no es reunia
des de l'any 2000
i que ara
es torna a reunir
periòdicament
com toca.
Després
s'han fet plans
de millora lingüística
en diverses unitats municipals
concretament
en aquesta mateixa
vam estar fent
l'índex pla
a veure com anava
ja l'havíem fet
diverses vegades
a l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
i a Tarragona Ràdio
perdó
també a l'empresa
municipal de transports
també a la Guàrdia de Banda
en tots aquells llocs
hem fet index plans
i en cada una
hem fet unes actuacions
o altres
i la més
diguem més
més
de més en volum
va ser la que hem anat fent
amb l'empresa municipal de transports
que els hem portat aquí
també a un quart de català
van fer aquells tallers
de reforç oral
s'han fet parelles
de vulnerabilitat
tot això
i hem passat per la ràdio
a explicar aquestes experiències
tot això ha anat molt bé
també s'han fet accions
de sensibilització
per al personal municipal
en la idea aquella
que en l'atenció al públic
no cal canviar de llengua
si no és que ens ho demanen
perquè és allò
aquell tic que tenim els catalans
que també parlarem avui
una mica amb el tòpic
amb allò dels tòpics
que ens desmontem
parlarem una mica
d'aquest tic
la mania d'hem de canviar de llengua
quan alguns parlen català
se li explica
que això no cal
que ho faci automàticament
cal que ho faci
si l'interlocutor li demana
però n'hi ha molta gent
que entén el català
encara que no el parli
o que el podia parlar
per a l'icòstia
però entendre-ho
la majoria de gent
que va a l'Ajuntament
va fer alguna gestió
que l'entén
per tant no cal
parlar en un altre idioma
si et diuen
és que no l'entén
que li parles i ja està
un altre apartat
seria el de la promoció
del català
de la ciutadania
i implicar-la
en aquesta ciutadania
en la protecció de la llengua
s'han donat ajuts d'entitats
com la Fundació Enxarxa
per a formar
grups de conversa
s'ha subvencionat
la revista Mà
que és una revista
adreçada als nouvinguts
i que es fa totalment en català
i estem allò
que comentàvem fa pocs dies
del projecte
que ell de Si us plau
parlem en català
de les postals
que ja hem fet les fotos
i això aviat ho anirem veient
també s'han fet
gràcies als tallers de la llengua
s'han fet algunes sessions
de sensibilització
en el món de l'educació secundària
i en el món de la llengua
els tallers per a monitors esportius
de sensibilització lingüística
aquest tipus de coses
i també per exemple
s'ha fet un taller
de sensibilització
per a personal de cuina
i de neteja
a les escoles de Riuclar
no és que sigui el personal
de l'escola de l'educació
s'han fet a les escoles
per a personal
que treballa a les cuines
i a neteja
a els col·legis
també en aquest sentit
i cada any
tenen un estar
en el Parc Infantil de Nadal
després
s'han creat
i han difós eines
per facilitar l'ús de llengua
cada 15 dies
a l'internet
de l'Ajuntament de Pareja
als Apunts de Llengua
té 252 persones subscrites
però a part
dels que estiguin subscrits
tots els altres
que treballen
també ho poden veure
també s'ha difós
el document de criteris
de redacció i estil
de l'Ajuntament de Tadona
és a dir
el manual d'estil lingüístic
d'un ajuntament
allò que la majoria
de mitjans de comunicació
tenen
però en canvi
no tots els ajuntaments
ho tenen
em sembla que a la Diputació
de Barcelona
hi ha fa anys
que sí que van fer
un manual d'estil
doncs bé
l'Ajuntament de Tadona
deu ser un dels pocs
que té un document
d'aquest estil
això està bé
també s'han fet
manuals
per a la secció
d'esports de Tarragona
ràdio
s'ha fet un document
de criteris
per a l'ús d'un llenguatge
no sexist ni androèntric
i en l'aspecte
de col·laboració
amb entitats i institucions
que treballen
doncs no cal dir
han treballat
i col·laborat
amb 55 entitats
d'institucions
una de les quals
és la nostra
el Centre de la Universitat
Lingüística
hem fet moltes coses
conjuntament
com això dels autobusos
etcètera
o
s'ha fet
la promoció
de la llengua
a Tarragona
però també
de la llengua
de Tarragona
això per exemple
el paraula de tec
al vocabulari
de les festes
insistia molt
el Pere Navarro
paraules
lèxic propi
de la nostra ciutat
sí
allò de que
al programa
de la festa major
ja no posem
la processó
sinó que posem
professor
posem xiquets
i posem pilans
i coses d'aquestes
tarragonines
i després
també ha tingut
relacions
en xarxa
en secret xarxa
amb els territoris
dels països catalans
i té contactes
amb entitats
de la Catalunya Nord
de l'Alguer
del País Valencià
etcètera
i també
els becaris
els becaris
internacionals
de la Universitat
d'Obrir i Vesili
que fan el màster
de llengua de literatura
van tenir
l'Alexander Timgepska
aquí
ha obert el bloc
i ara
sé que ja tenen
una altra becària
que no sé si és
de l'Etònia
o de Lituània
jo ja hi he parlat
i també
la portarem aquí
la portaràs aquí
de convidada
el mes que ve
a l'abril
tindrem aquí
una altra becària
que parla molt bé
en català
i que està
a l'Ajuntament
i explicarà
les seves visions
del català
a Tarragona
molt bé
doncs aquest és el balanç
del servei
de política lingüística
de l'Ajuntament
de Tarragona
després de 3 anys
fins aquí
les bones notícies
ara tens una de dolenta
però la farem breu
perquè és més del mateix
és més del mateix
allò que dèiem abans
d'un reglament
està relacionat
amb un reglament
sí
el Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
a instàncies
d'un recurs
presentat
per convivència cívica
catalana
no sé
no sé si són
la convivència
o el del civisme
ho tenen gaire clar
perquè només fan
que posar pals
a les rodes
però bé
és el seu tema
sortirà amb un
nyiguinyogui
pròximament
això
ja ho aviso
ja ho aviso
que el nyiguinyogui
anirà per aquí
bé
doncs
el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
ha fet allò típic
que fa amb els reglaments
d'usos lingüístics
dels ajuntaments
i diputacions
com ja va fer
amb la de Barcelona
i amb el de Lleida
i ara en suspès
16
15 o 16
depèn de les fonts
d'uns diuen 15
l'altre 16
que imposaven
ho dic així
remarcat
perquè és l'argument
de la interlocutòria
del Tribunal
i que
com sempre
i com ja estem acostumats
últimament
es basa
en aquella sentència
de l'estiu pesat
del Tribunal Constitucional
vull dir
aquells vents
portaran aquestes tempestes
avui que parlem
de celebrar tempestes
aquesta no és per celebrar-la
però la cosa està així
de moment
això va ser ahir mateix
i la Diputació de Girona
tenen 5 dies
per fer un recurs
i de moment
encara no s'ha pronunciat
la cosa és molt fresca
és d'ahir
i la Diputació de Girona
i això
ja han anunciat
que faran alguna cosa
però no cal córrer
estarem pendents
de com evoluciona el tema
i a veure com anirà la cosa
la notícia negativa del dia
ja està dita
sí
ja no n'hi ha més
ja no n'hi ha més
bones notícies un altre cop
vinga
cinema
aquesta setmana
què tenim
ja se'ns ha acabat
el cicle de cinema
en català
allà
on era
allà a Montblanc
però a Vilaseca
Tarragona i el Vendell
encara dura
aquest dissabte
19 de març
tenim Toy Story 3
tant a un lloc
com a l'altre
Tarragona i a Vilaseca
a un quart de 5
per 3 euros i mig
i al Vendell
també
també
o sigui
també
3 euros i mig
i també
a un quart de 5
perquè tots són els cinemes
sí
els o cine
tots són de la mateixa acadèmia
i fan el mateix horari
i preu
Toy Story 3
està bé la peli?
sí home
que és aquesta
que ha tingut Òscar i tot
anem a la publicitat
Pizarro
Pizarro
Pizarro
sí
aquest és el nom
de la teva botiga
a Tarragona
Pizarro
fixa-t'hi
vestit d'home
camisa
corbata
cinturó
i mitjons
tot a partir
de 180 euros
a més
comprant dos articles
iguals
com camises
pantalons
o corbates
li fem el 15%
de descompte
del preu final
vine i trobaràs
tot el que busques
Sastreria
Pizarro
i Pizarro
Gala
al carrer Mallorca
número 1
i número 27
de Tarragona
telèfon
977
21
3617
especialistes
en mides grans
fins a la talla
80
informem
als nostres clients
l'opció
de la nostra
sastreria
a mida
informis
i li donem
pressupost
sense cap compromís
som professionals
atenció
si disposes
d'una hora
lliure a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent
català
a practicar
l'idioma
al Centre
de Normalització
Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat
per la Llengua
un projecte
de participació
lingüística
truquen
sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris
per la Llengua
ajuda'ns
Segona part
de l'espai
d'un quart de català
aquest dimecres
i hem repassat
l'actualitat
avui bàsicament
amb notícies positives
alguna de negativa
i ara
és el moment
de rebentar un tòpic
ja sabeu que
cada dimecres
l'Enric Garriga
ens proposa
això
desmuntar
rebentar
un tòpic
aquest dimecres
avui
sí
és un tòpic
però no tant
què vols dir
que és un tòpic
així a mitges
és un tòpic
a mitges
però aquest és un tòpic
invers
dels que hem fet
fins ara
és el que es plantegen
la gent
quan arriba aquí
i els diuen
que aprenguin català
i després
si ho veu
i ho vaig aprenent
en català
però on es parla
el català
perquè jo pel carrer
no el sento
aquest és el tòpic
de diguem avui
i això
surt
primer
el trec d'un article
de l'Albert Planualart
que és un senyor
filòleg
del meu gremi
per tant
lingüista
que va publicar
l'any passat
un llibre
que també vam comentar aquí
que ara no me'n recordo
com es deia
però que era
ah sí
aquell
que ha sigut polèmic
aquell que proposa
que simplifiquem
algunes coses
de les normatives
del català
perquè són molt complicades
i ara ens amarguem
l'existència
en els mateixos
i aquí hi ha hagut
una mica de polèmica
sobre la normalització
i la normativa
bé
aquest
fins no fa massa
escrivia el diari avui
cada
no sé si cada dia
o un cop a la setmana
un article sobre coses lingüístiques
ara fa el mateix
però ho fa des del diari
ara
i
a banda del seu
bitllet diari
que sí que cada dia
fa un bitlletet diari
d'aquells de mitja columna
sobre coses
concretament lingüístiques
fa poc ens presentava
un article
a mitjans del mes passat
o a finals del mes passat
un article
que ens explicava
aquesta situació
que partia de l'anècdota
d'un grup d'alumnes xinesos
d'una escola
d'un barri de Badalona
que
li diuen a la senyoreta
però escolta
on es parla el català
senyoreta?
i no ho deuen
són nens
i no ho diuen
amb ironia xinesa
nens que prenen el català
a l'aula
i després es pregunten
en el seu entorn
i en el seu barri
no el senten mai
quan l'utilitzarem
aquesta llengua
això perquè s'ha de bé
jo a casa
no ho sentim mai això
el carrer tampoc
doncs aquí va la cosa
explica'm una miqueta
com és
que hi ha aquesta disfunció
primer
els lingüistes
i els sociolingüistes
acostumen a fer enquestes
al personal
vostè que parla
vostè que entén
vostè que sap
i aquestes són les enquestes típiques
les enquestes d'ús
hi és una altra cosa
qui utilitza
quan utilitza
el que
això també es fa
però clar
és una
quan també
se sap
que a les enquestes
molta gent contesta
no allò que creu
sinó allò que espera
allò que es pensa
que l'altre espera que contesti
i això
desviaix una mica
les enquestes
però
doncs en canvi
hi hauria
una altra manera
de fer l'estudi
a veure
on es parla català
a veure
on es parla
doncs
hi ha un senyor
que és el Josep Maria Aymar
que és funcionari
de política lingüística
des de l'any 81
i que és un dels
que ha fet
moltes enquestes
d'aquestes
i ell mateix
va decidir
aplicar un altre sistema
per estudiar això
al carrer
i és a dir
ell
des de l'any
1999
fins al 2010
no ha fet
enquestes
ha fet
les que hagi fet
però ha fet
una feina
que és
anar-se'n
a uns punts
estratègics
triats
a consciència
a la ciutat
de Barcelona
i diferents
i a l'àrea metropolitana
però punts a carrer
a la via pública
a la via pública
en llocs
estudiats
de moviment
de personal
i hi pot haver
mercats
estacions de tren
i aquest tipus de llocs
i ha analitzat
a escoltar
s'ha dedicat a escoltar
i ha fet
milers d'escoltes
i milers d'observacions
i anava fent fitxes
suposo
i quina conclusió ha arribat
i la conclusió
és molt senzilla
i és
la conclusió és
diu
el 1999
un 45%
dels actes
de parla
escoltats
eren en català
i un 54,1
en castellà
quan diem
actes de parla
és això
tu et poses
en una estació
escoltar a veure com parla la gent
sense preguntar-los
i a l'era
clar
el moment que tu preguntes
condiciones l'altre
doncs ell feia
l'observació neutra
jo em poso aquí
en plan espia
que no m'escolti
a veure en què parla la gent
i de quins temes
en què parlen
i de quins temes
en cada àmbit
en una estació
en un supermercat
en una botiga
de roba
per exemple
en una cua del cinema
en aquests tipus de llocs
a veure en què parlen
doncs bé
l'any 99
45% dels actes
eren en català
i 54,1
en castellà
l'any
passat
2010
la proporció
el 2009
em sembla clar
hem dit que l'estudi
era fins al 2009
doncs bé
el 2009
la proporció era
38,4 en català
i 61,6 en castellà
és a dir
el català ha perdut
7 punts i mig
en aquests 11 anys
d'ús natural
i espontàni
al carrer
aquesta és la
com aixec
i què és el que fa
això
el tòpic
aquí torna a aparèixer
un tòpic
el tòpic
diu que és perquè
clar
és que
tota la immigració
que ha vingut
aquests anys
això ho ha fet
recular
i bé
el novel·lar
diu
això
és un argument
falàs
hi ha una part
de cert
però no és només això
sinó que també
hi ha aquell altre factor
que és el que dèiem al principi
que
la majoria de català
no parlants
quan algú se'ls adreça en castellà
automàticament
es posa en català
amb qual cosa
no dones joc
no dones joc
ni lloc
a que l'altre
pugui parlar-te en català
a la millor
et ve un desconegut
et pregunta a l'altre
tu li dones en català
i aquell desconegut
et pregunta la següent cosa
en català
clar
si tu no li dones
aquesta opció
això no hi és
doncs bé
aquí és
on
a veure
les causes d'això
són aquestes
després una altra cosa
és que les enquestes
d'aquestes d'usos
i de vostè
en què parla i saps
diuen una altra cosa
i l'enquesta
feta al carrer
diu aquesta
llavors
perdó
diu
i llavors
i com és que fem això
diu
perquè
aquí
en aquesta temporada
d'un quart de català
n'estem parlant
molt d'aquest tema
que és un tema
cap d'àlia
i aquí
aquest estudi
també ens porta cap aquí
dèiem
el mal sortir
la mare lingüística
les actituds
i el poder parlar
sense
agobiar-nos
o sense
posar-nos
neguitosos
aquest és un element
que fa
que molta gent
passi
el castellà
simplement per estalliar-se
el conflicte
i perquè
això
els psicòlegs
ho tenen estudiat
la situació
la situació
de conflicte
entre persones
sol ser
en els primers moments
de contacte
quan no es coneixen
i tal
hi pot haver
una fricció
pot haver
un malentès inicial
que ja ho espatlli tot
i per tant
és justament
en aquestes situacions
inicials
quan els catalans
renuncien
espontàniament
espontàniament
perquè
ens han condicionat
així
durant dècades
i per tant
estem programats
d'aquesta manera
i ens costa molt
desprogramar-los
la idea
de tot això
és que
ens hem de desprogramar
com la mateixa idea
del llibre aquell
de l'Ademari
ens hem de desprogramar
i hem de ser capaços
de mantenir
de mantenir-los en català
i
de
fer que
al nostre voltant
sigui
una àrea
diguem
una àrea
d'expansió
de llengua catalana
i que es parli
amb normalitat
al carrer
i rebiar
amb naturalitat
el català
molt bé
doncs avui ha estat
el tòpic
que ens ha portat
l'Enric Garriga
i en la part final
del programa
com sempre
novetats
editorials informàtiques
avui bàsicament
veig que és un tema
d'internet
sí
de mòbils
és una cosa senzilla
i breu
però
no tenia
grans novetats informàtiques
ara mateix no n'hi ha
com no siguin
traduccions de programes
de català
alguna cosa
n'hi ha
però no hi ha res
espectacular
i en el tema
de la telefonia mòbil
el tema de la telefonia mòbil
és cap on van les coses
i mira
una de les novetats
no és gran
però és interessant
és el tema
del Google Docs
que
ja el pots tenir
en català
també
per al mòbil
cada vegada més
la gent
té mòbils
d'aquests intel·ligents
o smartphones
o no sé com se'n diuen
els estil iPhone
i tot això
que tenen
hi ha un munt de funcionalitats
que tot va
amb el ditet
és tàctil
i tot és connexió 3D
i tot es connecta
i la gent
cada vegada més
fa moltes coses
més que parlar
només amb el telèfon
hi ha gent que consulta
el correu
els documents i tal
doncs bé
les aplicacions
de Google
per al telèfon mòbil
si amb el Google Documents
diguem
per al teu ordinador
ja hi és ara
la possibilitat
en 45 llengües
i el català
ja hi és des de fa temps
per als dispositius mòbils
tot això s'està
accelerant
en aquests últims temps
i ara doncs
ja apareix
el Google Docs
versió mòbil
també utilitzable
en català
la pots configurar
atenció
la informació
de tot això
es pot trobar
al web
de Google Mobile
o sigui
Google
G-O-O-G-L-E-M-O-B-I-L-E
punt
Blogspot
B-L-O-G-S-P-O-T
punt com
la típica
adreça
de Blogspot
doncs Google Mobile
Blogspot
punt com
aquí trobareu la informació
com descarregar-vos això
i atenció
perquè es veu que
per configurar això
de l'idioma
el mòbil
per tenir-ho configurat
el mòbil
ho has de fer
des de l'ordinador
no des del mòbil
que simplement és una
ep
el tal
no t'equivoguis
que després
et tornes boig
buscant
a veure com
es fa això
del mòbil
ho havies de fer
des de l'ordinador
per això
els que tinguin
un telèfon
que puguin
utilitzar això
doncs ja
s'ho miraran
i ja sabran
com fer-ho
una altra notícia
positiva
fantàstica
per acabar
un quart de català
d'aquest dimecres
per cert
Enric
la setmana que ve
abans d'un quart de català
tindrem
l'escriptor
Premi Sant Jordi
d'aquest
2011
Ramon Solsona
amb un llibre
molt interessant
l'home de la maleta
amb qüestions
relacionades amb la llengua
que et convido
a que analitzis
l'home de la maleta
Ramon Solsona
ho dic també als ullens
perquè serà
el nostre convidat
dimecres vinent
estarà de promoció
a Tarragona Ciutat
i vindrà aquí
als estudis
de Tarragona Ràdio
molt bé
ja tens deures
per la setmana que ve
ens acomiadem
jo mentrestant
continuaré fent
de bufó de l'acord
que és el títol
de la cançó
que utilitzarem
per acomiadar-nos
amb la gent del desert
des del País Valencià
amb aquesta cançó
doncs
el bufó de l'acord
de la gent del desert
des de València
tanquem
aquest quart de català
amb l'Enric Garriga
Enric, gràcies
i fins la propera setmana
dimecres més
Sóc el grín
a l'espill
de la deformitat
he guardat
la llibertat
baratada
per la sort
Sóc col·liar
tal i és ningú
un cantal
que s'ha desprès
del camí
fet així
el ve negre
esgarriat
protesquit
desarrapat
el ninat
de fer
volum
a l'espill
un vers
insignificant
per xifrar
el major
desacord
i un acord
per comploure
el marquès
perquè no n'entenga res
mentre jo
me'l vaig
de fer
i un acord
i un acord
que s'ha desprès
de l'acord
i un acord
que s'ha desprès
de l'acord
vaig
a l'espill
de la deformitat
He guardat la llibertat, he parat d'anar per la sort.
La llibertat d'anar per la sort.
La llibertat d'anar per la sort.