Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català, programa número 348, dotzena de temporada,
i com sempre, Enric Garriga. Un plaer, Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Com estàs?
No tan bé com tu.
Comencem amb què?
Amb una cosa.
T'aniria bé començar
Acceptar les teves faltes
Poc a poc
Sents com un impuls
Natural
D'amagar tot el que et falla
En cobrir
Un espai a una paret
No et donis excuses
Pots prometre, pots jurar
L'imperi del mal menor
Enric, per què hem triat aquesta cançó per començar un quart de català?
Doncs mira, perquè el grup es diu Samitier, és un grup barceloní, és un d'aquests discos que surt de l'últim tram de l'any 2010,
Que és un d'aquests grups que apunta Maneres, que diuen ara, i que apunta que serà un dels grups que petaran fora en guany, igual al costat dels Main i grups d'aquesta onda així, d'aquest pop rock català, ben elaborat, amb bona producció i tot, amb lletres treballades i tot això, i el disc es diu Miss Àngels de l'Aigua, i la cançó que hem triat és una que es diu 9 de cada 10.
Doncs mira, per ser 9 de cada 10, aquesta és una de les 10 que hem triat. Perfecte. Una de les 10 del disc, que és la que hem triat. Doncs Miss Àngels de l'Aigua, així es diu el llarga durada que ha fet aquest grup Samitier, amb un nom que recorda una mica...
Sí, sí, sí, directament està inspirat en el personatge barcelonista. En el personatge del Barça.
Hi ha una cançó que és bastant famosa, però no l'he posat perquè ja la posen molt a altres emissores, que és la del porter davanter, que parla de futbol, allà del futbol, del pati d'escola, com una metàfora de la vida.
Molt bé, doncs una recomanació musical per començar un quart de català, com sempre, i una recomanació cultural en forma d'exposició per anar a veure el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Sí, és l'exposició Txec! Txec!
Jo dic així perquè hi ha una exclamació. Txec! Paraules de l'Ebre.
És una exposició que es pot suposar estar construïda, està feta a l'Ebre, concretament, al Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre.
Ja fa temps vam fer una exposició que es deia Estem emmoïnats i que era una exposició que recollia paraules dels dialectes d'abrencs,
amb la intenció de posar-los en relleu, posar-los a la vista, i es va fer una campanya que es deia Salvem una paraula abrenca,
que la impulsaven als centres de normalització lingüística de l'Ebre, en què la gent podia votar quines paraules eren les que calia salvar,
les més importants, les que tothom s'identificava com aquestes paraules són molt nostres, no?
Doncs mira, es van recollir 1.075 paraules.
Déu-n'hi-do!
Van ser 570 persones a títol individual, les que les van aportar, però, a més a més,
també hi van participar els grups dels col·legis de 50 poblacions de les Terres de l'Ebre.
Tot aquest maremàgnum de gent van fer aquesta llista de 1.075 paraules i de la campanya després de la votació
en van sortir les 30 més votades, que són les que recull ara aquesta exposició,
produïda pel Consorci, des de l'empresa del Consorci per la Universitat Lingüística,
és una exposició que a les Terres de l'Ebre es va fer amb motiu del 20è aniversari del Consorci,
va ser l'any 2009, ara ja està rodant i ara la tenim aquí a Tarragona.
La tenim concretament des d'aquest dilluns, que l'hem obert, diguem,
i la tenim allà fins a l'11 de Ferrer.
Allà on és? Allà és a l'antiga facultat de lletres.
Que també sempre anem d'antic en antic, nosaltres, i en el futur anirem a l'antiga tabacalera.
Serà el nou centre, però a l'antiga tabacalera, sempre anem de l'1-9 a l'antic, ja ho deia Foix.
Algum dia haurem de fer un debat sobre aquesta qüestió.
Per què aneu d'antic en antic?
En fi, és igual. L'exposició Cheik, Paraules de l'Ebre, la podem veure fins quin dia?
Fins a l'11 de Febrer.
Al vestíbul de l'antiga facultat, perquè a la segona planta hi ha el centre de l'administració lingüística.
I això és una manera que la gent que li interessi això vegi,
ah, està aquí el centre de l'administració lingüística,
perquè encara hi ha gent que, tot i que fa mig any que s'han canviat,
no ho saben i encara ens busquen a l'antiga audiència.
I l'exposició se la trobaran al vestíbul, allà és a l'entrada.
Sí, a la planta baixa, no cal que pugin fins dalt, però allà ja veuran que som allí.
Molt bé, una notícia d'actualitat, una altra ja més ben important.
Tenim la primera directora general de Política Lingüística
i presidenta alhora del Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya.
Exacte. Feia dies que estava esperant.
De fet, tota la setmana passada vam estar esperant aquest nomenament.
Jo ja volia dir-ho el dimecres passat,
però amb la primera tongada de nomenaments de directors generals no va sortir.
Tot i que internament ja es comentaven noms i aquest era un dels que sonaven,
no estava confirmat i no estava segur.
I la directora general és?
La Yvonne Grilay Martínez,
que és la nova directora general de Política Lingüística,
i no només és la nova, sinó que és la primera vegada
que tenim una directora general de Política Lingüística,
i que, com els meus fans ja saben,
els fans d'un quart de català, no meus, del programa, eh?
Meus, no, del programa.
Els fans del programa ja saben que el director o directora general de Política Lingüística
és al mateix temps president del Consorci.
És la primera vegada que tenim una dona en aquest càrrec,
tot i que,
i al marge que ara sigui direcció general,
fins ara era secretaria,
això és el canvi de govern i el canvi d'estructura,
però diguem que la institució no deixa de ser la mateixa,
i el Consorci en aquest sentit és el mateix.
Ella mateixa ja havia estat
subdirectora general de Política Lingüística
en el període 96-2004,
quan teníem de president del Consorci,
el Lluís Jou,
que és notari,
era notari,
i té un germà que també és del gremi d'això,
del gremi dels juristes i tot això,
el Jou era molt del món de la judicatura.
Doncs,
amb aquest director general,
ella era la subdirectora general,
també,
ella també fins a l'any 2004
va estar al Consell d'Administració del Termcat,
el Termcat és el Centre de Terminologia de Catalunya,
també ha sigut,
en aquella època també era vicepresident
del Consell d'Administració
i del Consorci per la Numerització Lingüística,
també ha estat secretària
del Consell Social de la Llengua Catalana,
i una cosa important que sovint comentem aquí,
perquè ens dona notícies d'actualitat,
és que també ella és una de les impulsores
i organitzadores del Voluntariat per la Llengua.
Molt bé.
Té un currículum ampli.
Sí,
vull dir,
no és una persona que hagi entret de no se sap o no,
no,
ella ja fa anys que està amb això,
és filòloga,
llicenciada en Filòlogia Hispànica,
té màsters en Lingüística General,
Lingüística Aplicada,
en fet,
tota una sèrie d'estudis
al voltant de la Llengua i la Sociolingüística,
per tant, vull dir,
una persona, diguem,
molt preparada per aquesta feina,
que ja ha estat en contacte amb el Consorci
i amb la Secretaria de Política Lingüística,
també ha estat directora de revistes
d'aquest àmbit nostre,
com són les que comentem sovint aquí,
que són Llengüa i Us,
justament la setmana passada parlàvem de l'últim número,
Llengüa i Dret,
que és una revista també molt especialitzada
en l'Escola de la Ministra de Política de Catalunya
sobre qüestions de lingüística i dret lingüístic i tot això,
també és la revista Cultura
o de la revista Llengüa i Administració.
Per tant, vull dir que és una persona
perfectament dins del nostre món
i que, doncs, des d'aquí
donem la benvinguda.
La felicitem.
modestament la felicitem i ens felicitem
perquè ja tenim directora general i la primera directora.
Molt bé, la primera directora general
de la història de política lingüística de la Generalitat.
I, en fi, esperem que vingui també ben aviat a Tarragona.
Més coses de l'actualitat,
perquè tenim ja l'entrada en vigor de la llei del cinema,
aquella llei que tanta polèmica i tant de debat
ha provocat en els darrers mesos.
I que continuarà.
I que continuarà, sí.
Entrem en un bloc de cosetes d'usos oficials,
perquè també hi ha un altre tema avui.
El tema del Senat, m'imagino, no?
Que voldràs dir alguna cosa.
Diré alguna coseta, només alguna coseta,
perquè el gruix del tema
me'l guardo per la setmana que ve
que hi ha nyigui-nyogui,
que és aquella secció on despodriquem
i critiquem sense pèls a la llengua,
que és un tema que dona molt de joc,
que, a més a més, el barrejarem
amb aquell altre bonic tema de sentències
en contra de la immersió lingüística
i tot el marro que tenim amb això.
És a dir, que farem un nyigui-nyogui potent.
La setmana que ve hi ha nyigui-nyogui, nyigui-nyogui,
que trobarà fum.
Però avui només ens limitarem a l'exposició dels fets.
Perfecte.
A veure, sobre la llei del cinema.
La llei del cinema es va aprovar l'estiu passat,
ha passat el mitjany corresponent
des que s'ha publicat el DOC i tot això
per aquest diumenge,
aquest diumenge ja entrava plenament en vigor,
tot i que hi ha una cosa molt important,
que és el reglament,
el reglament que desplega com s'ha d'aplicar la llei.
Que això encara s'ha de fer.
Això encara s'ha de fer.
encara s'ha de fer, però la llei ja és vigent
i, per tant, a partir d'ara,
ja comenta el termini aquell que tenen,
em sembla que hi ha uns terminis de 3 o de 5 anys,
depèn de quines coses,
allò perquè les empreses s'adaptin al comitant de la llei.
Aquest tipus de lleis sempre tenen un procés llarg d'aplicació.
No és allò que avui es publica,
demà tots a complir ja.
Hi ha un període llarg.
Per tant, aquest període llarg
ara ja ha començat i ja des del diumenge.
Un dels punts famosos i polèmics
va ser aquest que qualsevol pel·lícula
que s'estreni doblada o subtitulada,
si es fa doblada o subtitulada,
hi ha d'haver un 50% de còpies en català,
sigui doblada o sigui subtitulada.
Hi ha les excepcions de que si és una pel·lícula
en versió original catalana,
no està obligada.
Si és una pel·lícula en versió original castellana,
tampoc.
si és una pel·lícula en versió original
subtitulada i que tingui menys de 16 còpies,
fins a 16 còpies no és obligatori la paritat
de les 50 còpies.
A partir de 16 còpies, sí.
Llavors ja és obligatori.
Aquest és un dels principals temes polèmics,
polèmica amb les distribuïdores,
polèmica amb les sales d'exhibició.
És clar.
En fi, sí, és un tema que a més s'ha de desenvolupar
amb el reglament i veurem també quina és l'actitud
i la voluntat del nou conseller de Cultura,
del nou govern de la Generalitat i del nou conseller de Cultura.
En aquest sentit sí que ell ja s'ha manifestat
en què pensa fer complir la llei com toqui
i pensa complir els terminis de desplegament,
de elaboració del reglament, etcètera.
La llei inclou sancions econòmiques
i bé, tot això és el que en els pròxims anys anirem veient
i ja veurem si és veritat que a partir d'ara
les sales de boticina queden buides,
com deien els apocalíptics.
Ja veurem què passa.
L'altra notícia, ja n'hem parlat amplíssimament
avui al matí de Terraona Ràdio,
però en fi es mereix un apunt com a mínim
en aquest quart de català,
és l'ús de la llengua catalana al Senat espanyol
ahir per primera vegada en sessió plenària.
Sí, bé, de fet no és només el català,
sinó que es tracta de l'ús...
Les llengües cooficials de l'Estat.
Exacte.
Explica'm una mica l'apartat jurídic de tot això.
L'estiu passat es va aprovar la reforma
del reglament del Senat
i és aquesta reforma del reglament del Senat
la que permet que es puguin utilitzar
les llengües cooficials
de les diferents regions de l'Estat
a la sala del Senat,
cosa que fins ara només es podia fer
quan es feia allò del debat de les autonomies.
A la Comissió General Autonòmica,
crec que es diu així.
Sí, només es podia fer allà.
Ara, a partir d'ara,
en qualsevol sessió es pot fer.
Els bascos poden parlar en basc,
els gallecs en gallec,
els valencians en valencià,
si volen dir que és una altra llengua,
diguin que és igual,
els entendrem igual.
Veuràs com els senadors catalanoparlants
no es posen l'auricular per a la traducció
quan parlin els valencians.
Al revés, potser sí,
depèn de quin partit siguin,
que hi ha molta impostura amb això.
Hi ha molt de teatre falsificat amb això,
de la postura oficial.
Només cal veure algunes de les reaccions que s'han sentit.
Però bé, això em parlaré dimecres que ve.
La cosa era aquesta.
Tot i que s'ha de dir una cosa,
que els senadors poden intervenir en la llengua seva tranquil·lament
i hi ha traducció simultània,
però si el que fan és una interpel·lació als membres del govern,
ho hauran de fer en castellà.
S'ha de fer en castellà.
És a dir, no hi haurà la possibilitat
d'interpel·lar un membre del govern espanyol en llengua catalana.
Ni en Basque, ni en Gallec.
Ni en Valencià, suposo que tampoc.
Molt bé.
Això és la part, diguem, oficial.
Com ha anat, ja ha sortit per tot arreu.
Avui els diaris van plens de reaccions.
Jo no he tingut temps d'agafar-les i tot això,
però la setmana que veia en lligui jo aquí...
Com que ja tindràs temps.
Ja tindràs temps.
Ja tindràs temps.
Ja tindràs temps.
Ja tindràs temps.
I per acabar aquest bloc de notícies d'actualitat,
tenim que a partir d'aquest proper diumenge
totes les grans empreses hauran d'entiquetar en català.
Sí, això també forma part d'aquestes coses.
Es va aprovar fa una cosa de mitjany
i que ara també, com la llei del cinema i aquestes coses,
entra en vigor i concretament, en aquest cas,
a partir d'aquest diumenge que ve, 23 de gener,
és quan les grans empreses ja hauran d'etiquetar
les dades bàsiques dels productes en català obligatòriament.
Després hi ha les petites i mitjanes empreses
que tenen un termini més llarg fins al 23 de juliol per adaptar-s'hi.
Això no vol dir que el mateix que dèiem de l'Alcina,
el dia 24 no aniràs al barracat
i t'ho trobaràs tot en català tigrat,
perquè si les empreses tenen estocs
i això fins que es vagi posant, diguem, tot el dia,
doncs trigarà un temps en què hi haurà productes de gran empresa
que potser encara no estaran perquè tenen molts estocs i tot això,
però això suposa que ja l'estan fent.
Però el que és important és que entre en vigor aquest diumenge
aquesta norma del Codi de Consum de Catalunya, no?
Sí, això vol dir, per exemple,
que tu podràs fer una reclamació o una queixa.
Per exemple, a les oficines de garanties lingüístiques,
quan vaig a un superlancat i et trobeix un producte d'una marca,
jo què sé, de la Coca-Cola,
em sembla que és una gran marca, no?,
o Danone, marques d'aquestes...
A més, que són marques que sempre apareixen
en aquelles exposicions i aquells informes
que fan els de la plataforma per la llengua.
Justament són ells els que expliquen una mica el seu web.
A més, no només el seu web,
sinó que ara també han estrenat amb aquest nou diari que es diu Ara,
doncs tenen un blog, que és el blogspersonals.ara.cat,
i aquí tenen, cada dia fan una secció,
no sé si és diari o setmanal,
tenen un article de coses d'aquestes d'actualitat
sobre temes de la llengua catalana,
típics de la plataforma,
i aquest tema que expliquem ara
és el que expliquen ells en el blog del diari Ara,
igual que l'altre dia parlaven del tema de Wikileaks
i el cinema en català i tot allò de les declaracions de la ministra
i aquestes coses, van posant el dit a la llaga.
I són ells els que diuen que, a veure,
les grans empreses, a l'estat espanyol hi ha 196 disposicions
que obliguen a etiquetar en castellà.
196, eh?, que obliguen en català només n'hi ha una.
Llavors, bé, aquestes grans empreses,
aquestes 196 disposicions les compleixen totes,
no tenen cap motiu per no complir d'una altra
que diu una cosa semblant, però d'una altra, eh?
És a dir, tant, aquí se suposa que les empreses,
si són coherents en si mateixos,
si compleixen 196 lleis sobre etiquetatge en un idioma,
poden complir-ne 197 i incloure un altre idioma
que diu que també ho preveu una llei.
I, en qualsevol cas, a la pàgina web de la plataforma
es pot trobar la notícia,
es pot trobar l'enllaç per consultar el codi de consum, etcètera, etcètera.
Molt bé, doncs així tanquem aquesta primera part
perquè fem una petitíssima pausa i tenim una estrena.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Tenim una secció, tenim una nova secció,
tenim una estrena, Enric.
Reventem tòpics.
L'estrenem ara perquè...
Serà setmanal, mensual, anual...
Semanal.
Semanal.
Cada setmana reventarem un tòpic?
Sí, n'hi ha molts, eh?
N'hi ha molts.
N'hi ha molts, i no només això.
És una secció que ja vam anunciar a principi de temporada.
Fins ara hem estat fent la del súltim del Mari Lingüístic
i ja la vam acabar el dimecres passat.
Vam acabar ja amb aquell decàleg de consells i tot això.
A més, vam tenir una trucada molt...
del moment d'aquella senyora
que s'havia trobat amb una situació d'aquelles
que s'expliquen al llibre, el Cote Inglés.
Li vam aconsellar que es compressa el llibre
perquè l'ajudarà i tot això.
I també li vam aconsellar on podia anar a fer una queixa oficialment
a l'Oficina de Garanties Lingüístiques, etcètera.
Ipsala que va quedar més tranquil·la, m'assembla.
Bé, doncs, un cop ja tanquem l'armari,
però nosaltres ens quedem fora de l'armari,
ja hem sortit amb aquell llibre.
Ara, la secció nova és aquesta que es diu Reventem tòpics.
I ves quina cosa, ara que l'anava a estrenar,
fa pocs dies, fa poquíssims dies, això ho he impres avui,
però fa pocs dies ha aparegut a la web
un col·lectiu que es diu Desmuntem.
I que és un col·lectiu que som un grup de professionals
de la llengua preocupats pel futur del català
que neix amb la voluntat de desmuntar totes les mentides
i els tòpics que es diuen sobre l'estat de la llengua.
És a dir, ho s'heu copiat.
Bé, però jo ja ho havia anunciat al setembre, això, eh?
Ja ho havia anunciat al setembre.
Recuperarem el primer programa de la temporada
per demostrar que l'Enric Arria ja ho havia dit.
I no només això, a l'anterior temporada,
amb la Iolanda, quan ens guanyem,
també ja vaig anunciar que hi hauria una secció així
de la pròxima temporada.
Bé, doncs, avui no vull explicar-ne cap,
simplement presentem la secció, va d'això.
I què farem, doncs, cada setmana?
Per exemple, això que acabàvem de comentar ara
de l'etiquetatge, eh?
Quan es diu que...
Oh, perquè diuen des de Madrid
que són uns alarmistes, uns exagerats.
Se'ls hi deuen posar malament els calamars.
Total, que diuen...
Oh, els catalans aquí imposant
que s'han d'etiquetar els productes en català
on s'ha vist això d'obligar a posar les etiquetes en català.
Quan resulta que hi ha 196 lleis espanyoles
que fan el mateix, encara amb moltíssim més detall
i millor fins a l'última coma
de qualsevol cosa que s'hagi de vendre en aquest país
està legislat, com ha d'anar escrit allò.
Bé, coses d'aquest tipus, n'hi ha moltes
que podem anar explicant en els pròxims dies.
Doncs cada setmana ho farem amb aquesta secció,
però aquest grup de professionals també,
què faran el mateix, doncs?
Bé, ells tenen...
I ho tenen en marxa?
Sí, està en marxa, però és que acaba d'aparèixer,
només tenen un primer article de presentació
en què fan una, diguem, una espècie de manifest
sobre la seva postura,
amb una sèrie de consideracions
que potser per aquest dia anirem explicant.
Jo m'he subscrit.
Jo no podem trobar això?
Això, important, l'adreça, molt senzilla.
O sigui, sense les tres B dobles,
directament, desmuntem.wordpress.com.
És un blog i està fet amb aquesta eina,
que és el WordPress,
que això s'escriu W-O-R-D-P-R-E-S-S,
ho dic per a la gent que no sàpiga anglès,
és això, eh?
Desmuntem.wordpress.com.
És un blog,
en el qual de moment només hi ha aquest primer article,
això sí,
ja hi ha uns quants que han fet el seu comentari,
i jo espero que em serveixi també
per anar obtenint més informacions d'aquestes.
Per exemple, tenim el col·lectiu Cercle XXI,
que ha dit en un bolletí,
que també n'han fet uns quants,
han tocat aquests temes del tipus de tòpics
sobre, per exemple, el negacionisme.
Allò de què?
Nunca l'espanyol fó lengua d'imposició.
No, excepte les 196 lleis aquestes que dèiem,
les 500 que hi ha per un altre informe.
Aquest tipus de coses són les que sortiran aquí.
Molt bé.
Sempre amb una certa acritud i sarcasme.
Doncs nosaltres rebentarem tòpics,
ells desmuntaran tòpics.
Anem cap a les novetats editorials?
Sí, aquí l'altre dia vam apuntar
un bonic estudi de la plataforma,
bonic perquè tots els fan molt macos,
molt presentats,
amb uns PDFs magnífics,
color, estètica,
disseny gràfic i contingut.
Sí, t'anava dir,
només és qüestió de forma.
Contingut, a veure,
com qualsevol informe,
pot ser un rotllo patadero,
però també hi ha suquillo,
hi ha suquet,
suquet i xitxa,
hi ha xitxa.
Aquest és l'informe que es diu
Estudi sobre els usos lingüístics
a les televisions privades,
el cas de la llengua catalana,
a les televisions privades d'àmbit estatal
i una aproximació cooperativa
a altres estats europeus.
Això es pot trobar complet,
això sí que tenen aquesta virtut
que tots els documents aquests
els tenen en PDF complet
i descarregable gratuïtament
al seu web,
i pots veure'ls
i acostumen a ser informes
de 70, 80 pàgines, 50 pàgines.
També hi posen molts gràfics,
moltes xifres,
molts formatges,
fotos demostrant el que expliquen i tal.
Això bàsicament vol dir
que han estudiat,
que han analitzat
les programacions,
m'imagino,
d'Antena 3,
de 4,
de Tele 5 i de la Sexta.
Exactament.
Les 4 grans cadenes estatals,
d'àmbit estatal,
que es poden veure a Catalunya.
La conclusió és bastant decebedora,
però també serveix per confirmar
allò que diuen a vegades,
la gent opina en coses
però no les tenim dades
per demostrar-les
i és una percepció.
A mi em fa l'efecte,
però no ho sabria assegurar.
Aquí sí,
ells ho estudien amb minutatge,
graella,
cronòmetre i tot.
Sí,
aquestes 4 cadenes,
Tele 5,
Antena 3,
4 i la Sexta,
no només no faciliten
programació i continguts
en llengua pròpia
dels espectadors catalans
sinó que a més a més
neguen la realitat lingüística
del mercat català.
Com es fa això?
Doncs que quan fan una cosa
que per exemple passi,
fan una sèrie,
una sèrie
que pot passar
en una població catalana,
resulta que allí
ningú parla en català,
tot és en castellà.
Aquest tipus de coses
és el que es diu
que amagar la realitat.
O,
quan donen notícies
de coses que passen
en l'àmbit
on es parla català,
sigui les Balears,
sigui València,
sigui Catalunya,
raríssimament
surt algú
parlant en català
quan allò agafen declaracions,
sigui de persones
públiques i famoses
de gent famosa
o sigui de
persones del carrer anònimes.
Sempre...
S'amaga la realitat lingüística.
S'amaga la realitat
com si aquí
ningú parlaix en català,
com si et fos una cosa de declarar.
Llavors,
quan surt algú
entre el mare magnum
de gent que surt,
n'ha surt un
que parla en català,
queda com...
Mira que són exòtics,
n'hi ha alguns
que parlen en català,
veuen el que pensen
els de Badajoz,
per exemple,
quan veuen això.
És aquest tipus de coses
les que neguen
la realitat lingüística.
I en l'anunciat
deies que es feia
una compartida
amb altres estats europeus.
Sí, sí,
hem comparat
la que fan
primer ja a l'estudi
i hem fet comparacions
amb, em sembla,
amb 21 estats plurilingües.
Déu-n'hi-do.
Bèlgica,
Bulgària,
Croàcia,
Dinamarca,
Eslovàquia,
Eslovènia,
Estònia,
Finlàndia,
Islàndia,
Letònia,
Lituània,
Luxemburg,
Malta,
Noruega,
Sèrbia,
Suècia i Suïssa.
Tots aquests
han analitzat
quins usos lingüístics
tenen a les seves televisions
i com en aquests països
es tracten
les llengües minoritàries
a les televisions.
La conclusió
és fatal,
fatal
per al català.
Per què?
On està això?
Què hi diu per aquí?
Si comparem la situació
de l'estat espanyol
amb la resta de països
com Bèlgica,
Suïssa,
Irlanda,
Malta,
Lúcia,
Mestresa,
podem afirmar
que no hi ha cap llengua
oficial de 9 milions
o menys de parlants,
excepte casos
de menys de 150.000 parlants,
diu,
que no sigui la llengua
d'un o més canals privats
d'àmbit estatal
o més importants del país.
L'única excepció
és el català.
Aquesta és la conclusió.
Comparada amb tots aquests països
que tenen llengües minoritàries
a vegades
sovint
molt més minoritàries
que el català.
Però en totes aquestes llengües
en aquests països
les llengües
normalment tenen
un rang o altre
d'oficialitat
i les televisions privades
ho tenen en compte
i emeten programació
o hi ha cadenes
que emeten
tota la programació
en alguna d'aquestes llengües
o les cadenes
emeten una part
de programació
o fan desconexions
però en totes
hi ha una cosa o altra.
L'únic país
on no passa això
és l'estat espanyol
respecte al català
amb les televisions privades.
A les conclusions
parlen,
per exemple
on sí que es veu més
primer
aquestes cadenes
tenen un total desinterès
per canviar la cosa
i amb ells
ja està bé
fer veure
que no existeix
el català
ni el gallec
ni el basc.
Aquí s'ha estudiat
sobre el català
però segurament
és exactament igual
pel gallec
o pel basc.
Per exemple
el lloc on sí que es nota
una miqueta
és això que deia
ara en els informatius
que pot sortir
alguna personalitat
fent unes declaracions
però fins i tot
quan surt algú
queda com una cosa rara
com una cosa exòtica.
En el camp de la ficció
ja no cal dir
amb el món
amb el que és
el cinema
no ofereixen
cap d'aquestes cadenes
tot i que ara
ja anem amb televisió
digital terrestre
i que qualsevol cadena
pot triar
el sistema dual
i pot emetre en dual
aquestes cadenes
no emeten mai
no ofereixen
no ofereixen mai
la possibilitat
que puguis triar
i tenint en compte
que TV3
cedeix gratuïtament
la versió doblada
a qualsevol cadena
que ho demani
TV3 té moltes pel·lícules
i moltes sèries doblades
i cedeix el doblatge
gratuïtament
a qualsevol altra cadena
però n'hi ha així
aquestes cadenes
estatals
accepten
de
no dic emetre
sinó
oferir que tu
des de casa
la teva tele de casa
puguis agafar l'opció dual
i dir
jo me la viro en català
i en fi
així
n'hi ha moltes de cosetes
proposen un codi
de bones pràctiques
per a aquestes cadenes
de televisió
proposen també
mesures de pressió
que es poden aplicar
proposen també
arguments
realistes
per a fer
canviar
aquestes tendències
d'aquestes cadenes
arguments basats
en la legislació
però també en la sociolingüística
en l'ètica
en la responsabilitat empresarial
aquest tipus de coses
i bé
tot l'informe sencer
el podeu trobar
a la pàgina web
de la plataforma
les3b.plataformaguiolengua.cat
molt interessant aquest estudi
de la plataforma
i a més molt currat
perquè això és molta feina
sobre els usos lingüístics
de les televisions privades
d'àmbit estatal
i per anar acabant
acabem una petita coseta
petita
perquè la farem en breu
perquè està a l'abast de tothom
però important
la Wikipedia
ja ha fet els seus 10 anys
ara justament el 15 de gener
de l'any 2001
apareixia la Wikipedia
internacional
universal
i en anglès
però aquell mateix any
dos mesos més tard
el 16 de febrer
ja apareixia
la versió catalana
i
passats aquests 10 anys
la versió catalana
té 303.456 articles
això a data d'aquest dilluns
les xifres d'avui
la xifra de l'extrec del racó català
que han fet el seguiment
i l'explicació
té 303.456 articles
de manera que
proporcionalment
és molt superior
a la
proporcionalment
té molta més presència
a la xarxa
que a la qual li tocaria
pels seus 10 milions de parlants
a més a més
la catalana
és la tredzena edició
és la tredzena edició
en quantitat d'articles
de les
no sé quantes
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
la Wikipèdia Internacional, podem dir
Wikipèdia perquè va amb B doble, en aquest sentit
no és problema. I a part d'això,
també una última coseta és que
l'edició catalana de la Wikipèdia
ha començat l'any 2010 sent la primera
del món en qualitat, perquè a part de la quantitat
també es mira la qualitat en els estudis
de la Wikipèdia i al principi
de 2010 era la primera en qualitat. Ara
potser no, però està en el
rànquing de les 5 o 6 primeres
en qualitat dels articles i dels continguts
la Wikipèdia en català. Per tant,
ens hem de felicitar per tot això. I tant.
I a més, celebrem aquest aniversari dels 10 anys
de la Wikipèdia. Anem acabant
un quart de català, com sempre també
amb un apunt musical.
I ens acomiadem contra les cordes, no perquè
estiguem agobiats, sinó perquè és la cançó
que hem tirat per tancar el programa
del disc Samitier,
Missatges de l'aigua, que jo estic
quasi asseguda que enguany els podem veure a Tarragona.
Sí?
Que tens bones fonts informatives.
No, tinc bones vibracions.
Sí. Tu creus que per festes, no?
Algú els portarà. Algú els portarà perquè estan
venent tots els grups que...
Tots els grups que pujarem un quart de català venen.
Molt bé. Doncs aquest també.
Doncs escolta, des d'aquí emplacem a qui hagi
d'organitzar el concert.
Que portin el Samitier.
Que portin el Samitier.
Missatges de l'aigua contra les cordes.
Amb aquesta cançó tanquem un quart de català.
El programa número 348.
Ha estat un plaer retrobar-nos a través
de les zones. Enric, dimecres, vinent?
Més. Més. Que vagi bé.
Les fons corrent per la sang.
Però és quan em sent com pes.
Contra les cordes.
Que m'entrompo a mi mateix.
Com està tocant.
L'est de l'univers.
Descrivim el passat.
Millorant el present.
Subt o agafo un petit.
Arribo a la cala.
Et porto on em van portar.
Allí ens estan esperant.
I és aquesta l'actitud.
No et surten les coses.
M'ho dic ben al que quedi clar.
No vull tornar-ne a dubtar.
Perquè és per en ser com pes.
Contra les cordes.
Que m'entrompo a mi mateix.
És com està tocant.
l'est de l'univers.
L'est de l'univers.
Descrivim el passat.
I durant el present.