Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i alhora diferem.
Ja tornem a ser dilluns, dilluns de ressaca electoral, si em permeteu deixarem de banda durant una estona la política, les eleccions generals i ens centrarem en el tema del programa que és parlar sobre el món de les discapacitats.
Molt bon dia, benvinguts una setmana més a l'espai Tothom de Tarragona Ràdio.
Pel·lícules amb sistemes d'audiodescripció per relatar les imatges.
Loopers gegants, rellotges que vibren per indicar l'hora, volem dir.
Fregidores amb veu o fins i tot pisars digitals amb reproducció amb braille són algunes de les novetats tecnològiques exposades aquest cap de setmana a Tiflo Innova, una fira internacional organitzada per l'ONCE que ha tingut lloc, com dèiem, aquest cap de setmana passat a Madrid.
Més de 30 empreses de diversos països han mostrat les últimes novetats tecnològiques a fi i efecte de millorar la qualitat de vida de les persones cegues o amb problemes de visió.
Les conclusions d'aquesta fira posen de manifest que és necessari seguir avançant en la promoció de l'accessibilitat a les noves tecnologies per part de les persones discapacitades.
Així doncs s'ha valorat especialment l'esforç d'algunes empreses tecnològiques que estan integrant amb excel·lents resultats en tots els seus dispositius mòbils, sistemes tàctils i de veus que garanteixen que qualsevol persona amb problemes visuals o amb altres discapacitats pugui utilitzar-los com seria el cas de l'iPhone de l'empresa Apple.
També es posa de manifest que els avenços haurien d'anar acompanyats de també les millores d'accessibilitat en les pàgines web i les plataformes socials d'internet per a garantir la integració social de totes les persones amb qualsevol discapacitat.
Aquestes són les conclusions d'una fira de la fira Tiflo i Nova.
És convenient repassar-les i tenir-les en compte també des de la distància a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Una salutació molt cordial. De qui et parla, Miguel González, a la part tècnic que avui ens acompanya el Joan Maria Bertran. Comencem.
Amb l'articul 1 és un documental sobre els drets humans. A Tarragona el vam poder veure el passat dimecres dins el cicle cineclàctic de pel·lícules relacionades amb la discapacitat.
Avui comptarem amb la presència via telefònica del Sergio Piera, l'autor impulsor de la Fundació L'Artículo 1, i els tarragonins Marta Balanyà i Adolfo Gómez Papi.
Adolfo Gómez Papi ja els tenim aquí a l'estudi. De seguida els saludem. Ells han participat al documental.
D'altra banda també parlarem amb el Jordi Ferrer, director de l'hotel Gran Claustre d'Altafulla, ja que és el primer hotel de la província, almenys així ho expliquen,
que incorpora senyalització específica per a persones amb discapacitat visual i a més ofereixen el seu menú en braille, la seva carta del menú en sistema braille.
I de seguida en parlem de tot plegat. Abans, però deixeu que us recordi que teniu tres maneres de posar-vos en contacte amb nosaltres.
D'una banda, el correu electrònic a l'adreça tothom.arroba.tarragonaradio.cat.
Després també teniu accessible la pàgina web al Facebook, la pàgina al Facebook, la pàgina de perfil, el facebook.com barra tothom.
I al Twitter també hi som presents, a twitter.com barra tothom.tr.
Després d'aquesta llau d'informació tecnològica, obrim l'espai de l'entrevista dins del programa Tothom.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, perquè les diferències són d'allò més normals.
Diu l'article primer de la Declaració Universal dels Drets Humans que tots els éssers humans neixen lliures, iguals, en dignitat i en dret.
Són dotats de raó i de consciència i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Aquesta és la premissa i el punt de partida d'un documental que porta per nom Amma, l'article 1.
I el passat dimecres el podíem veure a l'Auditori Caixa Tarragona dintre del cicle cineclàctic.
La vida a propòsit de la discapacitat.
I aquest documental reflexiona precisament sobre aquest article a través de quatre blocs i cinc éssers humans.
Per parlar-ne, saludem primer els convidats que estan presents a l'estudi.
Ens acompanyen la pintora Marta Balanyà. Marta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Adolf Gómez Papí, ell és neonatòlic. Adolf, molt bon dia.
Molt bon dia.
Vosaltres sou participants al documental. De seguida m'expliqueu com va anar.
Deixeu-me que saludi, abans d'entrar en matèria, també el Sergio Piera.
El tenim a través del telèfon. Ell és l'autor i director d'aquest documental.
I impulsió també de la Fundació de l'Article 1.
Sergio, molt bon dia.
Hola, bon dia, Miquel. Què tal?
Si et sembla, comencem amb tu, directament, Sergio, perquè, aviam, això de l'article 1,
per què aquest ama en dos emes? A què correspon tot això?
Bueno, ama és una paraula que utilitzen els nens per demanar el pit de la mare a la llet
i ens va semblar que era una paraula molt maca, però, en realitat, la paraula,
el títol el van donar els personatges.
vam començar a construir aquesta història amb l'Adolfo, que era la primera A,
i a partir d'aquí, de seguida, va aparèixer un personatge que es deia Mariet,
que il·lustrava l'Igual és Indignitat i Dretjos,
i continuant, continuant, van sortir la resta dels personatges.
Sí que és cert que el quart personatge, quan ja teníem la A-M-M,
ens hauria fet molta il·lusió que fos una altra A per aquesta...
Per quadrar-ho, ja, no?
Sí, i llavors es va sincronitzar tot amb l'Armand,
i, bueno, d'aquí n'és la idea.
Llavors, amb l'article 1, d'alguna manera,
té aquesta altra connotació tan maca de qui era l'article 1, no?
El Sergio Pires és un publicista de llarga experiència
i ha rodat aquest documental per tal de reivindicar
la vigència d'aquest moviment dels drets humans,
raó de ser de la Fundació, que després també en parlarem.
Sergio, és vigent encara aquest moviment dels drets humans?
Bueno, és una cosa que hem de reflutar.
ara mateix, vull dir, amb el capitalisme,
amb el que vivim, és una mica difícil, no?, aquest tema.
Però, bueno, sí, és una cosa que jo penso que dins de la consciència
de cada individu, de cada ésser human,
doncs hem de lluitar una mica i fer la nostra tasca, no?
Nosaltres sempre ho fem des de l'eina, que és l'art, no?
I busquem fórmules diferents d'introduir aquest article
i aquesta declaració que van fer 60 éssers humans
l'any 1948, que ens sembla un document impressionant
que es té de, per almenys, reflutar, no?
Parlaves de la concepció ara d'aquest documental
de la mà d'Adolfo, que el tenim aquí també a l'estudi.
Adolfo, explica'ns com neix tota aquesta idea.
Home, jo crec que això ho hauria d'explicar més el Sergi,
però jo et puc dir com la vaig viure jo.
O com la vius tu.
Es posa ella en contacte, us coneixíeu vosaltres ja d'abans,
com neix tota aquesta història?
Doncs és ben curiós, nosaltres teníem un amic comú
que tenia un estudi, el coset de l'estudi de la Marta.
Llavors, en parlàvem molt, en parlàvem de moltíssimes coses,
és una persona molt agradable
i un dia ella em va dir que hi havia un amic seu
que volia fer un documental sobre els drets humans.
Perquè vosaltres dos, Adolfo i Marta, sou d'aquí a Tarragona,
sou tarragonins.
No som exactament tarragonins, som de Barcelona,
però portem aquí a vivir 25 anys.
Doncs així gairebé us podem considerar tarragonins.
Els nostres fills són tarragonins.
Són tarragonins, sí.
Sí, sí, en tenim tres.
Molt bé, llavors teniu una...
A partir d'aquest amic comú...
D'aquest amic comú, ell va dir que li interessava
conèixer alguna persona que pogués parlar d'alguna manera
o representar el naixement.
Llavors, com que aquest amic comú coneixia la meva tasca
i l'havia parlat molt,
va dir, escolta, jo crec que tu potser ets la persona idònia per això.
Li vaig fer un resum, li vaig enviar un resum al Sergio,
el Sergio va dir que jo era la persona idònia.
I a partir d'aquell moment,
ell va venir a conèixer-me a mi,
va conèixer la Marta,
que és la meva dona.
La Marta li va explicar tota la seva història,
que ja us l'explicarà.
I ell va pensar que la Marta podia parlar del renaixement.
Seria com el renaixement, no?
O sigui, li encaixava molt.
És una paraula, Sergio,
amb la qual hi jugueu molt, amb aquest documental.
El renaixi en molts aspectes, no?
Sí, sí.
Bueno, perdona que abans m'he saludat.
Sí, sí, saludeu-vos, sisplau.
Hola, Sergio.
M'ha semblat raro, això d'estar parlant.
Sí, sí, sí, cert.
Ja el tinc tan a prop.
Bueno, doncs, sí, sí,
bueno, va ser meravellós,
perquè a l'entrar en el món de l'Adolfo, no?,
del naixement, dels neonatos, dels fascinacions,
doncs, va aparèixer la Marta,
i la Marta estava en la tessitura
d'operar-se de malaltia del Parkinson's,
i llavors plantejava com aquest petit gir
que tots els cineastes busquem
en les pel·lícules, no?,
que donava com aquesta part, entre cometes,
del blanc i el negre, no?,
algú que està naixent
i algú que està tornant a néixer
i plantejant-se aquesta pregunta.
Llavors, va ser meravellós
conèixer la Marta,
i a part la Marta ha sigut molt important
dins d'aquest documental.
Doncs anem a conèixer de seguida
la història de la Marta.
Abans, Adolfo, aclareix-nos això de neonatòleg,
perquè a algú li pot sonar una mica estrany.
En què consisteix la teva tasca?
La neonatologia és una branca de la pediatria,
i nosaltres ens dediquem als nadons,
als que acaben de néixer,
tant nadons prematurs
com nadons normals, no?
O sigui, que això de néixer ho tens
a l'ordre del dia.
A l'ordre del dia.
Aquesta paraula
es repeteix molt, diguéssim,
a la teva feina.
També la tasca està involucrada
en el naixement, clarament.
I la història de la Marta,
la Marta Balanyà,
comentava jo al principi
que ella és pintora,
doncs va amb cadira de rares,
ara de seguida ens ho expliques,
Marta,
però per tu també hi ha hagut
un segon néixer, no?
Sí, sí,
per mi també hi ha hagut
un segon néixer perquè...
Fes-nos cinc cèntims
de com ha estat
la teva història.
Bé, doncs jo
començo a explicar.
Sí, sí, tant.
Dic que jo vaig...
Bé, jo soc metge,
vaig estudiar medicina,
i em vaig dedicar uns anys
a aquesta tasca,
després ho vaig deixar
i em vaig presentar
a ensenyament
per donar classes a la secundària
i després ja
va ser el canvi definitiu
que va ser posar-me a pintar.
Llavors em van diagnosticar
el Parkinson,
o sigui que fa 17 anys
que estic diagnosticada
i llavors,
bé,
la meva cosa va anar tirant,
jo cada dia estava pitjor,
cada dia estava pitjor
i...
i bueno,
i el documental es va molt bé,
es va molt bé
perquè se'm veu a mi pintant
i se'm veu a mi
en una situació
realment complicada, no?
I...
i bueno,
i després ja vaig...
quan vaig decidir
posar-me a pintar,
vaig estar 10 anys
treballant i pintant
i al final vaig demanar
la invalidesa
i ja està.
Llavors vaig conèixer
el...
bueno,
el que he explicat
l'Adolfo, no?
Vam conèixer el Sergio
i llavors el Sergio
em va proposar això,
a mi em va fer molt d'il·lusió,
perquè això no m'ha agradat
fer una mica de teatre.
I que dixis el teu paper
doncs encara millor, no?
Clar.
i em van operar,
van anar molt bé,
vaig a fer dia de rodes
perquè va ser un accident de cotxe
l'altre dia,
un altre dia ja.
No té res a veure amb la...
No, no.
Segon renàciament.
Sí, sí,
segon ja o tercer gairebé,
no?
Sí.
Perquè,
Déu-n'hi-do.
Bé,
en tot cas,
en tot cas,
la Marta ara estàs bé,
vull dir,
ha anat tot bé.
és això el que es pot veure
al documental,
Sergio?
És aquesta història
que ha explicat la Marta,
també?
Sí, sí,
bueno,
ella va ser molt generosa
perquè, sí,
al principi planteixes
una persona,
no?,
molt artista,
molt com és ella,
amb el seu estudi,
però,
òbviament,
amb una malaltia
de la del Parkinson's,
evident,
visualment,
no?
Llavors,
ella va evoluixar
a poc a poc
i va explicar una mica
una mena d'inputs,
una mena de coses
que li preocupen,
no?,
dintre de...
relacionades totes
amb la malaltia
i, finalment,
veiem una nova Marta
que és després
de l'operació,
no?
O sigui,
una Marta
que acaba de prendre
la decisió
d'operar-se,
no?
Llavors,
hi ha una seqüència
molt emotiva
que és quan ella
es talla el cabell,
no?
Que és una manera
de deixar una pell
i tornar
renovada,
no?
I, llavors,
bueno,
va ser molt emocionant,
no?,
treballar amb la Marta
i...
I, bueno,
vosaltres, Adolfo i Marta,
l'experiència del rodatge
més enllà del contingut,
com la recordeu?
Jo la recordo
amb molt de carinyo
perquè, clar,
un not d'experiència
en aquestes coses.
Em va sorprendre,
primer de tot,
la gran sensibilitat
i la gran...
la gran forma
de fer les coses
del Sergio
perquè a mi em va
venir a rodar
moltes vegades
fent la meva feina
i jo me n'oblidava
que ell hi era.
Això no és tan fàcil.
Clar, és que vosaltres
us estàveu interpretant
a vosaltres mateixos,
és veritat, no?
Exactament,
i per mi això va ser,
bueno,
doncs molt agradable,
no?,
i ell ho va fer molt bé,
això.
I no sé què dirà la Marta.
És la mateixa sensació,
Marta, o no?
Sí, sí, sí.
Sí,
només jo no dic una cosa,
però...
Sí, sí, digues, digues.
Dic que,
no sé,
em va fer sentir important.
Em va sentir important.
Déu-n'hi-do,
ens ho vas posar fàcil,
eh, Sergio?
Bueno,
aquest és un tema
per debatre
perquè és molt interessant.
El altre dia,
sopant,
ho comentàvem,
que a vegades
quan et poses a fer un documental
i poses tanta energia,
tens d'anar molt cuidat,
perquè després,
surts d'allà
i aquesta gent precisament
passa per moments
molt emotius
on té de revisar
polses interiors,
té de treure
i és terapèutic,
jo crec,
el món del documental
és molt maco
i, bueno,
amb l'Adolfo i la Marta
ha sigut molt fàcil,
la veritat.
A banda d'aquestes dues històries,
dèiem abans
que n'hi ha més,
no?,
vull dir,
tenim històries,
doncs,
aquestes dues
que comentàvem,
o aquestes dues primeres,
diguéssim,
quan s'hi diuen,
en representar la discapacitat
i en tenir l'art
com a el denominador comú,
explica com tothom
neix lliure i igual
mitjançant, doncs,
aquests personatges
lligats a...
també una mica
a la ciutat
que es plantegen
com és la malaltia
del Parkinson
en el cas de la Marta
i també
com els avenços tecnològics
poden fer-nos
arribar a viure
una mena de renaixement.
Sergio,
parla'ns de les altres històries
a banda de les
de l'Adolfo i la Marta.
Sí,
bueno,
la següent història
que il·lustra
la part de l'article
que diu
Iguales en Divinidad y Derechos
és un centre ocupacional
que es diu TEAS,
i la seva presidenta
que és la Maria Llorenç
que és la filla
del famós
ceramista
el Llorenç Artigas
que va treballar
amb el Miró.
És una persona
totalment dedicada a l'art
amb moltes possibilitats,
molts contactes
que ha aconseguit
aixecar
doncs aquest centre ocupacional
fent subastres d'art
i bueno,
i té una plantilla
d'artistes
impressionant, no?
Llavors,
doncs,
va ser una mica
viure
dintre d'aquest grup
i poder compartir
amb aquesta gent
doncs
el que fan
i aquesta lluita
de la Mariet
perquè siguin iguales
en Divinidad y Derechos,
no?
La tercera història
era un personatge
que es diu
Miriam Sobirana
que il·lustra
el concepte
dotados como stand
de razón y conciencia
i llavors
la Miriam
és una persona
que ha estat
ha sigut presidenta
de Brama Kumaris
que és una mica
són com els assessors
espirituals
de l'UNESCO
i ha estat molts anys
treballant
diguem-ne
meditant, no?
I ha estat molt intro
i ara està començant
a compartir
tota aquesta sabidoria
i bueno
en el documental
doncs es parla
de raó
i consciència
i dona unes claus
molt interessants
i bueno
és un personatge
amb una comunicació
impressionant
i finalment
tenim
el que a mi
m'agradaria
sempre
sobrellar aquest punt
i és
deben comportarse
fraternalmente
los unos constructores
aquest deben
jo que penso
que és molt interessant
perquè
tots tenim uns drets
però també tenim uns deures
llavors l'Armand
que és músic
que posa
música
la banda sonora
documental
és una persona
que ha estat viatjant
per tot el món
amb la seva música
és afroamericano
i és un personatge
impressionant
és un artista
de Cabo Arrabo
i bueno
doncs
l'Armand
a part de posar la música
doncs
també treu
una mena de conceptes
definant una mica
més àcids
tots més
entre cometes
però
tira algun dardo
sutil
i és molt maco
veure com ell
parla
des d'aquest
descaro
i amb aquesta gràcia
i aquest art
que porta l'Armand
a sobre
tot repassant
i tot analitzant
les frases
d'aquest article
número 1
de la Declaració Universal
dels Drets Humans
Adolfo
ho deia abans
a l'enunciat
la pregunta
que li feia
el Sergio
tothom neix
lliure igual
a mi m'agradaria
que fos així
però sí que sí
que sé
que tothom neix
amb unes capacitats
extraordinàries
i el que intentem
expressar
ja al documental
és que quan
un nen
que neix bé
tu li poses
damunt la mare
a ell
tots fan el mateix
que comencen a olorar
i van reptant
cap al pit
de la seva mare
i tots ho fan
i les mares
es queden al·lucinades
perquè no saben
que això pot passar
i a mi és un tema
que m'entusiasma
quan veus que això passa
i que el nen
és capaç de fer tot això
veus que el seu lloc
en el món
està damunt la seva mare
o sigui que realment
les diferenciacions
arriben més tard
exacte
exacte
les diferenciacions
arriben més tard
perquè aquí ja sabeu
tenim molts parts
de persones immigrants
i tant els blancs
com els negres
com els magrebins
tots fan exactament
el mateix
quan neixen
en el cas
de les discapacitats
estaríem parlant
també del mateix
si són discapacitats
que ja comencen
a plantejar-se
en el moment de naixement
segurament no ho faran
però hi ha d'altres
que comencen més tard
i en el moment de naixement
els crios
fan exactament el mateix
sí
per aquest punt
Miquel
precisament
aquest és el punt
jo crec que toca
el que intenta
el documental
explicar
i és
diguem-ne
si no hi ha gent
cap a la tasca
de l'Adolfo
si no som conscients
d'aquest punt de partida
realment
anem cap a l'altra banda
que és la banda
de la tecnologia
dels diners
etc.
i el mateix
si no tens una Marieta
una persona
absolutament dedicada
conscient
que hi ha un grup
un col·lectiu
amb el mateix potencial
que nosaltres sempre diem
gent amb capacitats
distintes
no
no discapacitats
llavors també
això
quedaria una mica
amb l'oblit
i una mica
també
la tasca
de la Míriam
de raó
i consciència
si no posem
raó
i consciència
en aquests moments
també és molt fàcil
que ens esviem
de la carretera
no?
És potenciar
bàsicament
totes aquestes
premisses
tots aquests
totes
vaja
posar en pràctica
les paraules
de l'article 1
de la Declaració Universal
dels Dets Humans
que és
amb el que
consisteix
aquest documental
Sí
Doncs Sergio Piera
moltíssimes gràcies
se'ns acaba el temps
hem de parlar
de més temps
i jo t'agraeixo
profundament
que hagis estat
amb nosaltres
queda pendent
parlar
de la fundació
de l'article 1
en parlarem
vull dir
que n'estarem pendents
que vagi molt bé
doncs
la promoció
si és que en continueu
fent aquest documental
sí que volia acabar
com podem accedir
o com podem
les persones que no van poder
veure el passat dimecres
aquest documental
com ho podem fer
hi ha algun lloc
on el podem visualitzar
on el podem adquirir
Bueno
crec que al febrer
està previst
un passe a Televisió Espanyola
a la 2
i
amb la premsa
tothom
ens podem enterar
de quan és el passe
però en principi és així
i
bueno
nosaltres també
fem les coses
perquè surt de dintre
amb el cor
i al final
no el sabem
potser
ara està fent
un recorregut
de concursos
de festivals
que tenim a veure
amb els drets humans
el que passa
és que és un
hem fet un mediometraje
no hem fet ni un comentatge
llavors
és una mica difícil
és més complicat
però bueno
sí que a Televisió
estem molt interessats
en treure'n passi
em sembla que ja
ke si està confirmat
i al febrer
puguem veure això
a la Televisió Espanyola
doncs aviam com va
aquest passi
Sergio
moltíssimes gràcies
a tu
adeu
adeu
adeu
adeu
Ad Utovan
Marta, ja ho sentiu,
possiblement us veurem a la petita pantalla.
És increïble, no?
Sí, no? Vull dir, tu un dia
et truca un amic comú, com deies tu al principi,
per dir-te que algú està interessat
en la teva feina,
en la feina de la Marta,
i ara resulta que potser al febrer
us veiem a la petita pantalla.
Evidentment no és aquest l'objectiu del documental,
ni molt menys, però
bé, doncs
m'imagino que ho portareu bé.
Sí, sí.
Vols ja comentar abans d'acabar
que la Marta... Tens un estudi, comentaves
abans de pintura, Marta, no?
Sí, sí, tinc un estudi.
He tingut diversos perquè he anat canviant.
Al principi va ser el Tafula, i ara el tinc
aquí a Tarragona, al carrer Santana.
Al carrer Santana. Podem venir a veure
el que pintes o no? Sí, sí, encantada.
Doncs vinga, aviam si algú
s'hi anima, i si no, doncs
hi passem. Adolf Gómez, Marta Balanyà,
moltíssimes gràcies per estar als estudis
de Tarragona. Aquest dilluns al matí
us desitjo el mateix que li he desitjat
al Sergio, que vagi molt bé la promoció
d'aquest documental, i doncs que amb
el vostre testimoni, segurament
moltes persones es podran reflexionar
arrel d'aquest article número 1
de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Moltes gràcies. Gràcies. Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat.
Estàvem despedint a l'Adolf, a la Marta,
que estan sortint del nostre estudi, i ara marxem cap al Tafulla,
concretament cap a l'hotel Gran Claustre,
perquè aquest hotel és el primer de la província
a incorporar senyalització i relleu,
i a més en oferir la seva carta en sistema braille
per a les persones cegues o amb alguna discapacitat visual.
Per parlar-ne de tot plegat, volem conversar
via telefònica també amb el director d'aquest hotel,
del Gran Claustre, Jordi Ferrer.
Molt bon dia.
Molt bon dia. Què tal? Com esteu?
Doncs, mira, fent una miqueta de ràdio, no?,
que t'he d'explicar.
Hem parlat amb tu, de fet,
volem parlar amb tu perquè ens comentis això,
com aquest petit hotel amencant,
que esteu a l'Altafulla, un hotel de quatre estrelles,
doncs us convertiu en pioner una mica,
per dir-ho d'alguna manera,
a la província, degut a la vostra accessibilitat
per a clients afectats de diverses discapacitats.
Sí, exactament.
De fet, nosaltres, no és una proposta
que surti directament de dins del Gran Claustre.
El Gran Claustre és un hotel relativament petit,
tenim 39 habitacions,
i com deies, som Altafulla,
amb la qual cosa no som un gran hotel de costa,
ni molt menys.
Llavors, les nostres necessitats passaven una mica
en aquest moment per buscar alternatives,
sobretot en temporada d'hivern,
i, bé, noves propostes.
I d'aquí ens va sortir una miqueta el tema de Natif.
Natif és un grup hoteler creat exclusivament,
és el primer club d'hotels
amb caràcter i turisme accessible
que hi ha a l'estat espanyol, no?
I, doncs, bé, són una gent molt maca,
que tenen previst extremeres per arreu d'Europa,
i van encapçalats per una persona,
que és Pablo Ramón,
és una persona realment experta en aquest sector,
portava molts anys treballant
dins del grup de Rusticae,
era el cap de comunicació,
i actualment ha format aquest grup nou
amb la qual cosa l'experiència la té, no?
Us havíeu trobat, abans d'adherir-vos al Natif,
amb aquest club,
us havíeu trobat amb algun client
que us comentés,
ostres, doncs, estaria bé
que oferíssiu, doncs, aquests serveis,
que de seguida en parlem.
Com deies, la proposta ha vingut de fora,
però no sé si ja havíeu tingut
algun tipus de demanda.
Sí, de fet, demanda,
en aquests casos,
qui més, qui menys,
sempre n'ha tingut.
La primera, la més bàsica,
és el tema de la minusvalia, no?
Habitacions adaptades per llei,
ja en teníem alguna.
Sí, però persones amb discapacitat,
amb mobilitat reduïda.
Amb mobilitat reduïda, exacte.
Però, en quant representa també
amb el tema de la ceguera en si,
sí que d'alguna manera
se't pot passar pel cap de feu,
però tampoc no tens les eines a mà, no?
Jo entenc que si és una eina
que si moltíssima gent la tingués a l'abast
i sapigués realment el fàcil que és aconseguir-la,
potser molts altres hotels s'hi llençarien, no?
Aquest és una mica el tema principal.
És a dir, t'ho proposes,
t'ho planteges,
però al no tenir les eines a mà...
No ho acabes de dur a terme.
Correcte, no ho acabes de dur a terme.
Llavors, amb el tema de Nativ,
us posen a l'abast un pack bàsic
desenvolupat per Tecnosite,
que és una empresa de la corporació 11.
Correcte.
Què inclou això?
És un pack realment complet.
És un pack que et permet adaptar
un parell, tres d'habitacions,
tots els referents a nivell de segnalètic.
És a dir, que una persona
amb ceguera total o parcial
pugui entrar a l'habitació
i des del moment en què entra,
doncs, un exemple clar,
doncs, a nivell de l'aigua calenta
o l'aigua freda, no?
No cal obrir l'aixeta i saber
i deixar que raggi quina és l'aigua freda
o la que és la calenta.
Després, també, el telèfon.
Un botó que et permet
tàcticament saber
quin és el telèfon d'emergència
o el telèfon de recepció
els amènicis de les habitacions.
No cal obrir el sabonet
i olorar per saber
què és sabó, què és xampú
o què és crema hidratant.
És a dir, hi ha un franja amb relleu
que et permet saber
abans d'obrir el pot, diguéssim, no?
Coses quotidianes del dia a dia
que, doncs, ara les estàs comentant
i tots l'estem pensant
i estem dient
nostres, doncs, és veritat
però, clar, és el que deies abans
en principi no t'ho
no t'ho acabes de plantejar, no?
No t'ho acabes de plantejar.
De fet, heu apostat
per una de les habitacions grans
vull dir, una de les suïts de l'hotel.
Sí, bé, ho podíem aplicar
en qualsevol habitació
llavors el tema estava
en que, clar, si ho aplicaven
en una habitació estàndard, superior
teníem l'impediment
del tema d'espai
per una persona
que no es valia
a nivell de caminar
per exemple, que vagin caminar a rodes
van fer això
de ser una suite
que ja la teníem adaptada
per a minuts vàlids
amb que hi ha rodes
i a la vegada
la vam adaptar
en aquest cas
per a persones cegues, no?
Aquesta ha sigut
la primera part
estem molt oberts
a les altres propostes
que ens arriben
a través de Natif
no seran les últimes.
De moment també tenim
aquesta habitació
a banda de la carta
que de seguida en parlem
però hi ha més
el que tu deies
hi ha més propostes?
Hem de continuar?
Bé, en principi
ara com ho tenim enfocat
per a persones
minuts vàlids
amb que hi ha rodes
i també ara
en aquest cas
per a secs, no?
en altres sectors
que estem esperant
altres propostes de Natif
vull dir, hem començat per aquí
i és un projecte
que està pràcticament
als seus inicis
vull dir, hi ha molta feina
per fer, moltíssim.
I per què no adaptar
totes les habitacions
o fins i tot
totes les portes
o totes les rotulacions
de l'hotel?
Sí, és correcte
de fet
en això estem treballant
és a dir, nosaltres som
en el pacte de senyalètica
que ens proposa Natif
hi havia uns números
molt concrets
nosaltres som un hotel
una mica especial
perquè totes les habitacions
tenen noms
de diferents colors
amb la qual cosa
adaptar-les de l'1
al 39
era una mica complicat
llavors estem veient
de quina manera
a través de Natif
podem adaptar-los
fins i tot
amb els noms
concrets
de l'habitació
és a dir, és el següent pas
de moment hem adaptat
la suite
i a partir d'aquí
intentarem adaptar
moltes més
és la voluntat
és a dir, no és tan sols
quedant en una
per tenir
una habitació de mostres
sinó tenint una
d'altra banda
el restaurant
el Bruixes de Borriac
que és el restaurant
d'aquest hotel
ha presentat
també
l'adaptació
del contingut
de la seva carta
al sistema
Braille
5 exemplars
n'heu posat
a la disposició
de qui ho demani
exacte
5 exemplars total
que és el que ens va proposar
la 11
a través de l'agenda natif
doncs vam posar
un contracte directe
amb la 11
i a dia
nosaltres treballem
molt amb plats
de temporada
amb la qual cosa
el que vam fer
és dissenyar
una carta base
amb tots aquells plats
que tenim
des dels inicis
del restaurant
la resta
de plats de temporada
el metre
en el cas
que tinguem una persona
que vingui al restaurant
cega
doncs li llegeix
en viu
la resta de plats
però tota una base
diguéssim
ja existeix
en Braille
i la tenim a disposició
de tots els clients
Jordi a nivell econòmic
és car això?
adaptar
és molt econòmic
és molt econòmic
molt econòmic
pensar que
una carta amb Braille
pot costar
molts diners
és un error
nosaltres vam encarregar
5 cartes
i el preu total
van ser 36 euros
és a dir
5 cartes
totalment traduïdes
a Braille
36 euros
i llavors
per què creus
que els hotels
no s'acaben de dir
amb aquestes
possibilitats?
senzillament
jo crec que per
desconeixença
és a dir
entenc
això ho he comentat
amb altres companys
del sector
i altres hotels
després
arran de les notícies
que han sortit
s'han interessat
per aquest tema
jo crec que en el moment
en què Natif
ho pugui fer arribar
o a través de la ONF
amb molts més hotels
la majoria d'hotels
s'hi agafaran
és un tema econòmic
de fet és curiós
perquè llegim
que la legislació
vigent obliga
amb aquest tipus
d'adaptacions
als establiments
de restauració
i hosteleria
però això
sembla que no
no acaba de ser
hi ha un període
voluntari
sembla
d'execució
que conclou el 2017
correcte
correcte
sí
però clar
què passarà el 2017?
bé doncs
d'alguna manera
tothom s'hi haurà
d'adaptar
França és 2015
sembla ser que hi ha
molts hotels
ja adaptats
i Espanya
en principi
s'ha previst
2017
bé són canvis
que d'alguna manera
suposo que arribarà
un moment
que s'hauran d'haver
pràcticament imposats
però és una necessitat
de la població
i com deia
no és absolutament
gens cara
és un cost molt baix
doncs Jordi Ferrer
director de l'Hotel Gran Claustre
esteu al carrer
gran
perdó
al carrer del CUP
número 2
al Tafulla
això mateix
és un edifici històric
que vam obrir el 2004
el tenim obert
en l'edifici
principal
diguéssim
i ara hem obert un de nou
tot just fa un any
amb 19 noves habitacions
el nou restaurant
l'hem ubicat
en aquest nou edifici
i tenim un centre d'espa
també
doncs si et sembla
donem la direcció
l'adreça també
de la vostra pàgina web
sí
és molt fàcil
és www.granclaustre.com
i allí tenen
tota la informació
doncs allà podeu trobar
tota la informació
per si us interessa
doncs
visitar
aquest hotel
com dèiem
doncs
un dels pioners
de la província de Tarragona
per haver-se
adherit
amb aquest
grup
els natif
i per haver adaptat
el seu hotel
i estem segurs
que continuaran
també treballant
per dur-nos més sorpreses
Jordi Ferrer
moltíssimes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
molt bon dia
bon dia
gràcies
tothom
un programa de Tarragona Ràdio
on tots som iguals
i a l'hora diferent
aquí no li vindria
de gust passar
una estoneta
a l'espa
o en aquesta suite
del Gran Claustre
doncs avui n'hem parlat
al tothom
hem parlat també
del documental
amb l'articul 1
amb el Sergio Piera
la Marta Balanyà
i l'Adolf Gómez Papí
doncs han estat
aquests els continguts
de l'espai
i tothom
d'avui dilluns
tornarem
el dilluns vinent
a partir de les 11
i alguns minuts
dintre del magazín
del Matí de Tarragona Ràdio
per comentar-vos
doncs més temes
d'actualitat
o no
relacionats
amb el món
de les persones
amb capacitats
diferents
amb discapacitats
una salutació
molt cordial
del Miguel González
qui us ha parlat
el Joan Maria Bertal
ens ha acompanyat
a la part tècnica
i ha procurat
de fet ho ha aconseguit
que tot soni com ha de sonar
fins la setmana vinent