Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
L'última mitja hora a Tarragona Radio, edició número 32,
avui, 27 de maig de 2011.
Bon dia de nou.
Bon dia. Què passa avui que comencem tan pronte?
Tan aviat.
Perquè avui hem fet el futbol i abans.
Ah, jo és que estava allà a la redacció i de seguida com sento un Miquel, vinga cap adins.
Vinga, pues va, som-hi.
I clar, quan...
Som-hi.
Quim Pons parlava una, és un últim quart d'hora.
Sí.
Però el que avui ha parlat abans...
Clar, però s'ha portat bé.
Sí, sí.
S'ha portat bé.
Bueno, comencem, com sempre, recordant...
Bueno, comencem, primer que tot, dient bon dia.
Bon dia.
Què tal, com estàs?
Bé, bé.
Aquí, fresquito, ara.
Aquí, mira, nosaltres aquí, sentaos, necessitava una cervecita.
Oye, no estaría grabando, ¿no?
No, no, mai.
Nosaltres aquestes coses, mai les gravaríem.
No, qui l'hauria gravat, això?
No ho sé, mai les gravaríem.
Com sempre, a les vies de comunicació podeu posar-vos en contacte amb Última Mitja Hora de moltes maneres diferents.
Facebook.com i ens busqueu a l'última mitja hora, twitter.com barra Última Mitja Hora i el correu electrònic elmatí arroba tarragonaradio.cat.
Si detecteu alguna pífia, algun moment divertit a la ràdio de la ciutat, doncs ens l'envieu i nosaltres alguna cosa hi farem.
Avui en tenim molts i divertits.
Doncs vinga, comencem.
Vinga, som-hi.
Som-hi.
L'última mitja hora, Pepetila i Miguel Monzali.
I no, no és que ens haguem posat a la BBC, no s'ha equivocat ningú, és que quedava un muntatge pendent de la setmana passada,
que és allò quan nosaltres ens imaginem per un moment que els informatius, els nostres companys dels serveis informatius,
doncs se'ls hi cauen els papers, per exemple, abans d'entrar o algú els desordena,
la qüestió és que agafem un informatiu i el desmuntem de dalt a baix i el tornem a muntar.
És l'informatiu desordenat.
Endavant, endavant.
Tarragona Actualitat.
L'informatiu del vespre amb Núria Cartanyà.
No.
A Tarragona Ràdio.
Bona tarda.
La ciutat de Tarragona podria passar de la crisi de l'estat espanyol.
Sí.
A través d'internet s'ha convocat a la gent a la plaça de la Font.
L'objectiu passarà la nit al ras.
Que es fotin.
Els treballadors de Joan XXIII els plantegen fer un hospital.
Es faria a partir de dimarts de la setmana vinent.
A muerte.
Dades de les eleccions municipals.
Més de cinc electors estan cridats a les urnes aquest diumenge a la demarcació.
6.9216.
Perdoni.
Són ciutadans estrangers.
Escolliran en quatre regidors als ajuntaments tarragonins.
Això és com les escopinyes i els sobreleixos.
Dia de campanya.
El PSC proposa...
I la convergence és contrària al Partit Popular.
I Esquerra Republicana vol defensar la catalinat, la catalinat, la catalinat, la catalinat de la ciutat.
Usa el transport municipal.
Quatre tarragonins van a l'autobús com a únic mitjà per traslladar-se a la ciutat.
Més baixers, més vegades més.
I museus més visitats.
El Nacional Arqueològic és el que més a persones va rebre l'any passat.
Segons la Direcció General de Patrimoni Cultural, va tenir 13 visites.
Esports, quins pots? Bona tarda.
Bona tarda.
Està salvats el més aviat possible.
Sí, és el que demana Joan Carles Zorrilla per sentenciar la salvació.
Oliva diu que perdre Valladolid és probable i assegura que el nàstic és molt bo.
Ària de serveis, algun comentari?
No.
Què et sembla?
Han digut alguna cosa?
És molt divertit.
Han digut alguna cosa?
A mi m'agradava que quatre persones utilitzen el transport públic.
Jo crec que moltes més.
I el nàstic va perdre Valladolid, finalment, no?
Sí, sí.
Aquest el van fer anterior a Valladolid.
Sí, sí, aquest va ser divendres passat.
I què passava allà a Catalunya Informació?
Doncs allà a Catalunya Informació, a les 11 del matí, és una pífia que ens recomanava el nostre company Josep Sunyer.
Se parlava de Tarragona.
I la veritat és que se'n parlava fins i tot dues vegades.
Escoltem.
A veure.
Bon dia, són les 11 i a aquesta hora les temperatures són a Barcelona 22 graus, a Tarragona 19, a Lleida 18 graus i a Tarragona 18.
Visca Tarragona.
Visca Tarragona.
O sigui, en un moment en teníem a Tarragona 18 i a Tarragona 19.
18, sí, sí, 19 o 18, clar, diu, estem entre 18 i 19, era una forquilla i no sabia ben bé aquesta noia.
Era en pla, com una enquesta d'aquestes a peu d'urna, no?
Sí, sí, com un som d'ells.
Que no t'acaben de donar...
No, si ens hem de fiar de les enquestes ja vas veure com va anar diumenge.
Com va anar.
Vinga, som-hi, va, passem a més coses, va.
Pepe, explica'ns què va passar divendres passat, perquè vam deixar l'audiència una mica amb allò amb l'all al cor,
perquè, clar, divendres vam dir, uuh, aquí acaba de passar alguna cosa a l'estudi, hem rigut, no sé què, abans de començar el programa,
i ningú sabia exactament què havia passat.
Vam riure, estàvem aquí amb Juanjo Ferrer i jo, fem el cinema, i ens vam fer riure, dues persones.
Bé, perquè van entrar aquí, mentre feien el programa, i mentre feien una instal·lació necessària per poder fer la retransmissió de l'onàstic,
van tenir un petit accident.
Aviam, escoltem, i aviam què en podem treure de clar.
Que s'inspiró en l'atracció, que és Monkey Island, Secret of Monkey Island.
Sí, és veritat.
Yo creo que los de mi generación y tal, lo hemos jugado, yo creo, casi todos.
Què passarà?
Tenim una trucada, tenim una trucada, que no sé si és pel concurs o per què.
Què passa?
Hola, bon dia.
Hola.
El teu nom.
Ens ha agafat el...
Perdona, perdona.
És que és viernes.
És viernes.
Vinga, sí, creo que la sé.
Digues, va.
Una mente maravillosa.
Ostres.
Ostres, molt bé, escoltar.
Tengo aplausos, tengo aplausos.
Bravo, bravo, molt bé.
Ara m'ha sorprès, eh?
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Disculpeu que hem tingut un petit incident aquí a l'estudi que ens ha agafat al riure.
Estàvem en Pirates del Caribe, però...
Ho podem explicar o no?
Sí, sí, expliquem-ho.
Doncs bé, que jo, Maria Bertran i Tere Ortega van entrar dins a l'estudi
i la Tere, doncs, xufant uns cabos sota la taula, va donant cop contra la taula.
Hi ha moltes coses que no es veuen.
Clar, clar, és que la ràdio...
S'ha de preparar, s'ha de preparar la instal·lació del nàstic perquè les conseqüències d'aquesta història
van aparèixer dissabte a la tarda.
Sí?
Perquè, clar, l'Àngel García deia que estava rodejat de cables.
Escoltem-ho, sisplau.
No, Àngel, bona tarda, com estàs?
Hola, bona tarda, molt bé.
Aquí, molt ben acompanyat, en tres dones a l'estudi, tu.
Uh, qui és la tercera, Àngel?
Ah, la que està aquí fora, eh, no?
Qui és la que està fora?
Bona tarda.
L'Anna a la plaça, però ha marxat, eh?
Ha marxat ja, bueno, doncs dos.
Bueno, però a ell, a veure, a l'Àngel sempre li agrada quedar bé i avui no ha de ser una excepció.
A més, a més, m'han dit que t'han preparat un piset, la mar de maco, no?
Hosti, sí, tu, escoltem-ho.
Per estar aquesta tarda a tot allà on hi hagi notícia.
Sí, sí, entremig, que si m'agafo amb un cable i m'arrampo, no veig com passarà, tu, perquè tinc cables per tot arreu.
Bueno, Àngel, promes a banda, avui aquí ens hi juguem molt, eh?
Els cables que instal·laven mentre fèiem el cinema, aquests eren? Els de l'Àngel, que estava rodejat de cables?
Pobre home, no podia sortir diumenge per passar el dia de les eleccions aquí, que no podia sortir de tant de...
Es va quedar aquí enrampat entre tants cables.
Ja vam a la següent tall, parlem de la Laura a casa, sisplau.
Amo a Laura
Després d'aquest xiste fàcil, totalment previsible i previsible, gràcies.
Sí.
Hi ha un grup local, tu saps com se diu?
Sí.
Com se diu?
Hi ha un grup que va participar a la Flashmob, aquesta de Tarragona 2017, que es diu Salsicsto.
Salsicsto.
Salsicsto.
Tu estàs segur que es diu Salsicsto?
Jo crec que sí.
Aviam.
El grup local Salsicxo, Salsicxo, Salsicxo, Salsicxo, Salsicxo,
va fer de mestra de cerimònies de la festa en què també van ballar els ex-concursants del programa Fama.
Amo a Laura...
Estim en tot, eh?
Salsicxo.
Estim en tot.
Salsicxo, Salsicxo.
Bé, fantàstic.
Se li pot dir de totes maneres, escolta.
Vinga, va, anem a...
Més cosetes.
Anem a repassar el dia electoral.
Repàs, el dia i la nit electoral van ser moltes hores de directe, Miquel, moltes hores de ràdio.
Vam comptar quant és, més o menys, com a...
Doncs mira, unes 15 hores de ràdio, més o menys, durant tot el dia, eh?
Sí, sí.
Amb aquest...
I clar, com sempre, a les hores de directe passen coses.
I tant.
Passen coses.
I, per exemple, durant l'informatiu, mireu què li passava a Josep Sunyer.
Estigueu atents al nom que diu.
Van participar ahir en la cinquena assemblea que es va fer a la ciutat.
I en els ports, Joan Miquel Pérez, bona tarda.
Joan Miquel Pérez, bona tarda.
Joan Miquel Pérez, bona tarda.
No he dret, jo.
Bona tarda.
Quina reacció de la plantilla després de la derrota a Valladolid?
Joan Miquel Pérez.
Qui és Joan Miquel Pérez?
Doncs...
Jo conec el Lluís Miquel Pérez, que és l'alcalde de Reus, no?
Sí, per poc temps, però sí.
Però sí, sí, sí, sí, sí.
Joan Andreu Pérez.
Joan Andreu Pérez.
Va ser un lapsus vinguà, eh?
Anem amb un altre tall.
Sí.
Al matí, el Ricard Lagoz, que va dur tot el dia una mica la conducció d'aquest programa,
es quedava literalment sense veu.
I això, quan et passa en directe, la veritat és que és un problema.
Molt bé, doncs seguirem copsant l'ambient en els diferents col·legis electorals.
Així ha arrencat aquesta jornada a la ciutat de Tarragona.
Fa 33 minuts que han començat a obrir els col·legis electorals.
Dèiem que fa 33 minuts que han obert els col·legis electorals.
Per un moment ens havíem quedat sense veu, però en fi.
Tenim moltes hores per davant, així que es tracta de mantenir la sintonia de la ràdio de la ciutat amb tota la informació.
De fet...
De fet, hem de dir que amb les 15 hores aquestes de ràdio no li va tornar a passar.
No, no, no. Va ser a primera hora del matí.
Va ser a primera hora del matí que això passa a vegades que, mirem, sec, se te'n va la veu.
Posem-nos serios, Ardila.
Sí?
Podem parlar de Victoria Forst, sisplau?
Parlem de Victoria Forst.
Podem confessar que estem enganxats a aquesta cançó?
Des que Victoria Forst va dir que era la seva cançó preferida a l'entrevista que vam fer amb Tarragona Ràdio,
portem dues setmanes cantant aquesta cançó a la redacció.
No, no, i que nosaltres, en principi, tu i jo, en principi i en final, almenys jo, no som de cap color polític,
simplement és que estem enganxadíssims a aquesta cançó.
Sí, sí, sí, estem enganxats a aquesta cançó, escolta.
I al seu moment ho vam estar a la d'Ale Alejandro, també s'ha de dir, o sigui, clar.
Escoltarem un moment de la nit electoral, Laura Casas perseguint a Victoria Forst a la nit electoral.
Molta eufòria, molta alegria i...
Això és el que passava.
Parla amb ella, està abraçant-se els diferents militants i simpatitzants que estan aquí ara mateix en aquesta sala de fòrum.
De fet, a veure, ens apropem a ella, Victoria Forst, què tal? Molt bona nit.
Bona nit, bona nit.
Bona nit, bona nit.
Bona nit, bona nit, bona nit.
Bona nit, bona nit, bona nit.
Bona nit, bona nit, bona nit.
Estava ficant literalment el pinganillo que li diem.
Déu-n'hi-do.
Sí, sent algú?
Hi ha algú que parla?
Hola, jo, estic jo parlant.
Victoria Forst, bona nit.
Què tal?
Com valora aquests resultats?
Voter pronto encara no està al 100%, però vaja.
Home, podem dir que ja quasi que són uns resultats bastant definitius, no?
Diu, me parla algú, me parla algú, me parla algú, però no.
M'agrada em mou això.
Em m'està parlant, clar, no, però és que...
I en un moment, no, no, que soc jo qui et parlo, soc jo.
T'ho imagina't, vull dir, clar, amb l'eufòria que et vingui, allò, bueno, no sé quants mitjans hi hauríem, però déu-n'hi-do.
Amb els pinganillos, tal, al final, si et parlen de Tarragona Ràdio, de Ràdio L'Hospitalet, vull dir, és que al final, clar.
Clar, clar, i a tot això que la Victòria es va anar animant.
Sí, sí, sí, i va fer...
Les següents declaracions.
Som gent compromesa, per què ho volem, perquè som els millors i per què no follarem, i per què no follarem, fallarem a la ciutat de Tarragona.
Doncs cadascú que en tregui les conclusions pertinents.
Les conclusions que vulgui.
Més cosetes.
Passem, va, canviem d'àmbit.
De Victòria Forns passem a Larga Sentís, una de les declaracions que feia aquesta mateixa setmana al matí de Tarragona Ràdio, en una entrevista a la plaça de la Font.
Ardila, per exemple, tu ara, després de l'última mitja hora, què faràs?
Doncs revisar els correus perquè no hi hagi res estrany, preparar el sumari pel proper dilluns, diverses coses.
Diverses coses, molt bé.
I després dinar, clar.
I després dinar.
Escoltau que li preguntava què contestava l'Arga Sentís quan el Ricard Laoz li preguntava que què faria a partir d'ara amb la seva campanya electoral, amb la seva vida en general.
Precisament la gestió de la sortida d'aquesta crisi l'hagin de portar a terme partits de dretes.
Què farà a partir d'ara, Arga Sentís? Avui mateix descansar després de l'estrès de la campanya electoral o què es planteja?
Avui mateix el que he de fer és planxar, que tinc una pila de roba per planxar a casa.
Així planxar, així, així, així, així, planxar, així, així.
I després, doncs, anar mirant a veure què és el que toca i anar fent cada dia el que toqui.
Això vol dir que no canviarà gaire la seva vida quotidiana?
No, em sembla que no. Tindré molta més feina.
Arga Sentís, cap de llista d'Iniciativa per Catalunya-Berça, Esquerra Unida i Alternativa i regidor electe ja a l'Ajuntament de Tarraona.
Déu-n'hi-do. Escolta, clar, tants dies de campanya, deuria tenir una roba de... una piba de roba per planxar, escolta.
Sí, clar, al final això s'acumula.
Clar, clar, clar, es van acumulant i, escolta, doncs, Darío, teniu una fanyada tota la setmana, Arga Sentís a planxar roba?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Està contenta per això.
Sí.
I ara continuem...
Amb què? Amb què continuem? Amb voteria?
Aviam si reconeixes aquesta música.
A veure?
La reconeixes o no?
Sí, home, és la...
La voteria.
Molt bé, la música de la loteria. I per què posem la música de la loteria? Doncs perquè hem de parlar de sortejos.
Ai, pas que sí, ai.
Clar, ara farem una barreja explosiva, que és parlar de sortejos, parlar d'un quart de català i incloure el nostre benvolgut Enrique Riga.
Enrique Riga.
Que aquesta setmana, doncs, va protagonitzar un capítol força diferent del matí de Tarragona Ràdio.
Ell volia fer un sorteig en directe.
diu, calla, espera't, no ho farem ni amb un bingo, ni amb un ordinador, no, no, no. Agafarem les típiques butlletes, les tirarem a l'aire i aviam què passa.
I això va passar.
La intenció és fer un sorteig a l'estil clàssic. Tirem les butlletes en l'aire i mentre van caient n'hem d'agafar en total set.
Set, però això és molt complicat, eh?
Per això he dit que haurem de fer equilibris, perquè agafant-ne, si fos una, és fàcil, però és que n'hem d'agafar set.
En fi, sort que això no és la televisió, Enric, que ens fas fer unes coses cada dia.
Però entre tres, això s'obrirà en les fotos després.
Escolta, anem a demanar-li de totes maneres al Lluís que ens posi una cançó de fons.
N'agafarem set.
N'agafarem set entre els tres.
El nostre ajudant tècnic immortalitzarà el moment amb la càmera.
I el Lluís, com és que és el control tècnic, ens posa la música i de pas va rient.
Ara s'aixecaran de la cadira l'Enric i la Marina.
Jo encara no m'aixeco.
O si puc, fins i tot, em mantindré davant del micròfon per poder narrar aquest moment del sorteig.
I mirarem de veure, a veure com són les...
Déu-n'hi-do, eh? És que a més són grans.
Anem d'agafar set.
Joan Maria Bertran, també des del control tècnic, s'apunta a fer fotografies d'aquest moment.
Gràcies.
Quan vulgueu, eh?
Jo estic aquí narrant, estic narrant, estic fent la narració.
¿Vos agafaràs des d'aquí?
Eh?
¿Vos agafaràs des d'aquí, tu?
Sí.
Jo assegut a la taula.
Però vinga, vosaltres també agafeu, eh?
Sí, sí.
Vinga, va.
Ara les llençan...
Ui, ui, ui, sense caigut l'aigua.
A veure, jo en tinc dues.
Jo tres.
Tres.
Siga la resta.
A veure, per què s'ha parat la música, en Lluís?
Ah, no, no, s'ha parat la música, m'he quedat sense.
A veure, estem en directe?
Sí, estem en directe.
Estem en directe.
Això és una mica de sastre, eh?
Jo ja tinc els primers noms.
Doncs amb aquest punt acabem aquest quart de català.
Especial, diferent, una mica accidentat també, tot que el diro.
Passat per aigua.
Passat per aigua.
Per a fi.
Hem de sortir d'aquest laberint de paperassa que tenim escampada per terra.
És a dir, que posem una cançó.
Sí, una que es diu Laberins.
Ui, ui, ui, ui.
És que, clar, hi ha un moment que l'Enric Garriga sembla com si...
No passa res, he passat per aigua, aquí hem tirat unes paperetes, no passa res.
A més, hauríeu de veure el vídeo.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
És impressionant, és impressionant.
Ai, senyor.
Bueno, tenim temps d'acabar amb un conte o no?
Sí, home, i tant.
Quant dura el conte?
Un minut o així.
Home, i tant.
A veure música de conte.
Aquesta música mai sabrem, la utilitzem per moltes coses, mai sabrem exactament què és.
Escolta'm, d'aquí és el conte?
De l'Imma Pujol, no de l'Imma Pujol, de la Biblioteca Pública.
La setmana passada també acabem amb un conte, que era el conte de l'herència,
i aquesta setmana acabem amb el conte dels peixos.
Sonava així.
Vés amb compte, diu el peix gros o el peix petit.
Ole, ole.
Això és un am.
Encantat.
No el mosseguis?
No.
Per què?
Tu mateixa.
Pregunta al peix petit.
Què és el que passa?
Per dues raons.
Si hi ha algú que no ho entengui, si vol, li puc fer un mapa.
Respon el peix gran.
M'encantaria.
La primera és que si piques, et pesquen.
Vaia, eh?
T'arrabossen amb farina.
Sí, senyora.
I et fregeixen en una paella.
Que es fotin.
Després et mengen.
Amb dues fulletes d'enciam de guarnició.
Bona persona.
Caram, moltes gràcies.
Gràcies, Lluís.
M'has salvat la vida.
Es veu que sí.
I la segona raó.
Això m'està sospitant alguna cosa, eh?
Pregunta al peix petit.
La segona raó.
Si digui, sisplau.
Diu el peix gros.
És que et vull menjar jo.
Apa, què us sembla?
Veus?
Molt bé.
Què et semblen les històries de l'Imma Pujol?
Fantàstiques, eh?
L'Ardió no es pot recomposar.
No es pot recomposar.
Bé, doncs acabem amb aquesta última mitja hora i tornarem la setmana que ve.
Ens en queden poquetes ja.
Ja queden poquetes, quina llàstima.
A veure si renovem per a la temporada que ve.
No sé si ho renovaran, això.
I tant, i tant.
Vinga.
Miquel, que vagi bé.
Bona setmana.
Bona setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.