Fins demà!
Fins demà!
Això és nou, aquella olor del llibre nou,
amb les pàgines encara per obrir,
t'haveren ganes de llegir.
Exacte, sí.
Ahir vam presentar la guia de novetats de tardor
i hi ha una selecció de totes les novetats editorials
que han sortit per aquesta tardor 2011
i us he fet així unes petites pinzellades,
us faré, de novel·la en català,
autors estrangers i novel·la en castellà.
Però són novetats que han sortit
i que teniu ja a la biblioteca.
Exacte.
Per tant, ha sortit més...
Hi ha alguna que potser encara està per catalogar,
és a dir, per entrar,
però totes les tenim
i ho anirem incrementant
perquè ara també al novembre i de cara a Nadal
encara es publica molt més.
I en aquesta guia,
una guia que a més teniu a l'abast
de tothom que la vulgui consultar,
només hi ha llibres de recent publicació
o hi ha adquisicions de la biblioteca
que no són acabades d'editar?
Hi ha alguna cosa també
que fa temps que està publicada.
Hi ha un llibre, per exemple,
d'Esteinbeck, el Pony Roig,
que ja fa anys que està publicada,
però bé, hi ha edicions,
n'ha tret una nova edició en català
i aquest també està destacat a dins.
No només és llibre 2011,
la majoria és llibre 2011,
però potser que també hi hagi alguna cosa
que fa més anys,
però que s'ha fet una edició en català
o és una redició, etcètera,
i que és bo destacar perquè hi ha autors.
És clar.
D'acord.
Una altra qüestió,
a nivell pressupostari,
heu pogut dedicar en guany
tant de pressupost a la compra de llibres
com d'altres anys?
No.
No, la retallada també ens ha afectat
i el pressupost ha arribat a mitjany,
clar, el juny o així va començar
a arribar diners,
vull dir que la primera part d'any
vam estar sense poder comprar res
i clar, s'ha notat,
la gent ho ha notat
i tenim algun...
Bueno, la gent ho ha anat dient
què passa,
hi ha poques novetats, etcètera.
Ha passat això,
els diners han arribat en retard
i no han arribat tants diners
com altres anys.
S'ha fet el que s'ha pogut,
si altres anys d'algun bestseller
que abans en compràvem 4, 5
per poder abastir tothom,
aquest any ens hem hagut de quedar
amb 2, 3...
O sigui, teniu el llibre,
teniu la referència,
però no teniu tants exemples.
Exacte.
Exacte.
La gent tira molt de novetats?
Sí.
Venen molt a la biblioteca
que busquen la novetat?
Sí, la gent tira molt d'aparadors,
és a dir, si tu a l'aparador de...
En teoria nosaltres tenim l'aparador de novetats,
però si els hi poses allà,
no ho sé,
alguna cosa,
ara per exemple el Javier Moro
que ha guanyat el Premi Planeta,
si els hi poses allà els llibres
d'aquest senyor
que n'hi ha que fa anys
que estan publicats,
també et sortiran.
O si vas tu a remenar així el fons
i dius, mira, aquesta novel·la està bé,
encara que faci 10 anys
que està publicada
i els hi poses,
la gent també se l'endú.
Llegi'm una mica pels ulls, eh?
Sí.
Que ja és veritat que llegi pels ulls,
però vull dir que abans de llegir
ja l'etapa ens atrau, no?
És curiós, és com el menjar.
Sí.
Si els hi poses a davant s'ho en duen.
Sí, sí.
Bé, doncs escolta,
tot i les retallades com dieu
i que no heu pogut comprar
tants ulls com altres anys,
de quants estaríem parlant?
Quants llibres,
per fer-nos una idea?
A veure, ara estaríem parlant...
A més o menys.
En aquesta guia
potser hi ha una cinquantena,
seixantena de llibres
que l'anirem augmentant
i et dic...
Són els de tardor.
Això és tardor.
S'ha fet el setembre
i el mig d'octubre aquest
que...
Aquesta setmana
continuarem comprant
i la que ve
de mica en mica anem comprant
i anirem actualitzant-la
i afegint els títols nous.
I traieu guies en cada estació,
diguéssim,
en tardor de primavera.
Sí, sí, més o menys.
Ara per Nadal
entrarem una altra,
no serà tant una guia de novetats,
sinó serà més aviat
una guia de llibres
per regalar,
per exemple.
És una recomanació
per regalar a la mare,
o pels més viatgers,
llibres de viatges
d'aquests que tenen
molta fotografia
i que són tan bonics,
llibres d'aquests,
així,
pels romàntics,
si hi ha alguna novel·la romàntica
que diguis,
oh, aquesta,
doncs això.
Molt bé.
I aquestes guies,
a part que les podem trobar,
suposo,
via internet,
les editeu en paper?
Sí,
a la biblioteca,
a tots els tolells
de la biblioteca
trobareu aquestes guies
impreses i enquadernades
i les podeu consultar
i des de la pàgina web
de la biblioteca també
es poden descarregar.
Una feinada també, no?
d'aquests reculls.
Sí,
però, bueno,
és el que dona valor al fons,
perquè, saps,
la gent,
li va bé que li facis un,
que tinguis un fons,
però que també el treballis
i li posis així,
el que dèiem,
una mica en aparador,
així,
són conscients del que hi ha
i del...
I això.
Sabeu que teniu una responsabilitat,
eh?
Recomanen un llibre
i no un altre.
Sí, també.
I és molt difícil triar.
És molt difícil triar.
Es tria,
bueno,
es fa una mica per tothom,
saps?
Hi ha,
doncs,
un gran autor,
després també seleccionem
algunes novel·les romàntiques
d'aquestes,
són més...
Perquè agrada no un tipus de públic,
però que són més pastelets
i això,
que dius,
bueno,
hi ha de tot,
hi ha per tothom,
històriques,
de tot.
Clar,
aquí està la dificultat també,
que n'hi ha d'haver per tothom,
de dir,
això potser a mi personalment
no m'agrada,
no ho recomanaria,
però bé,
exacte.
Tenim un set de públic
que és així.
No només pots recomanar autors
de molt prestigi,
vull dir,
gent que comença
o gèneres literaris
que no són tan treballats
i ni tan coneguts
i bé,
també els has de destacar.
Tot.
En aquest sentit,
tu ets una de les responsables
de la guia.
Sí.
En aquest sentit,
teniu a la biblioteca,
o tens tu,
alguna fixació de dir,
ostres,
és que m'agradaria donar més importància
amb aquesta línia,
amb aquest gènere,
amb aquest autor,
perquè val la pena
i vull que es conegui.
És el que et dic,
he de satisfer tothom.
I, clar,
si només em centro
en un autor,
després venen els que,
bueno, clar,
llavors hi haurà algú
que et dirà,
oi, aquest altre,
clar,
és que no et pots dedicar
només a una cosa,
perquè, clar,
la resta de gent
que potser no li donen
tanta importància
a aquesta cosa
i li donen importància
a d'altres,
diuen,
oi, això te n'ho és.
La filosofia bàsica
que teniu és de...
Dirigim a un públic
en general,
a un públic general.
Vull dir,
que és una biblioteca pública
que no és especialitzada
en cap d'allò
i, clar,
ens hem de dirigir
a un públic molt ampli
i amb gustos
molts diversos
i intentem...
Montse,
no et pots llegir
tots els llibres?
No.
Superràpid,
tal com arriben,
pim-pam,
llegir i dir que et sí que et no.
Llavors,
suposo que us baseu
a l'hora de fer aquestes guies,
a part dels que pugueu haver llegit,
no?,
doncs amb una mica
de referències de l'autor,
la fitxa...
Exacte.
És agafar informació
d'aquí i d'allà.
Sí,
el més venut,
els llibres més venuts,
els llistats dels diaris,
articles de premsa,
revistes especialitzades...
Igualment si que has de llegir molt...
Sí,
clar,
has de buscar
a veure què sortirà
aquesta tardor
i vas agafant de tot.
T'encarregues tu també
de la compra?
Sí.
Jo i dos mesos
som un grup de col·lecció,
som tres persones
que coordinem
les compres de la biblioteca.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs vinc a entrar
amb matèria,
perdona,
tota aquesta introducció,
però és que trobo
que és una feina xula
que a la pera sàpiga
tota la feina
que hi ha al darrere
d'una guia
com la que ens has portat.
Novetats de la biblioteca pública.
Sí,
a veure,
és això,
us faré pinzellades de la guia.
Primer de tot,
volem...
Novetats,
hi ha novetats
de tots els gustos,
parlarem de novetats
en català,
per exemple,
les més destacades,
una que,
bueno,
fa pocs,
la setmana passada
o fa dues,
va venir Jaume Cabret a Ragon
a presentar el seu llibre
Jo Confesso
i és una de les novetats
Jaume Cabret
amb les veus del Pamano
va tenir un èxit rotund
i set anys després
d'aquella novel·la
ara publica Jo Confesso.
Us dic,
va presentar el llibre
a la Capona
i després va venir
a la biblioteca
a fer una visita,
ens va signar
dos exemplars del llibre
que estan en préstec,
vull dir que la gent
que vulgui
el Jo Confesso
té l'oportunitat
de tenir un llibre
signat pel propi autor,
va fer una visita
a la biblioteca,
va visitar la secció
de Fons Antics,
llibres rars,
curiosos
i incunables
i manuscrits
i bé,
això vam tenir
el Jaume Cabret.
Jaume Cabret
que a part d'escriure novel·la
també escriu
llibres
sobre l'art d'escriure,
el que ell fa,
és a dir,
sobre el gust
i la crítica literària
i volia destacar
dos llibres
que a part
de les veus del Pamano
i el Jo Confesso
i tants d'altres,
la Taranyina, etcètera,
són,
doncs això,
sobre la literatura
i sobre aquest món,
com són el sentit
de la ficció
i la matèria
de l'esperit,
que són llibres això,
doncs del gust
per la lectura,
la novel·la,
com escriure,
l'art d'escriure,
etcètera.
Era per destacar
aquesta altra faceta,
saps?
Només la novel·la.
Doncs sí.
Més novetats en català,
Carles Casajoana,
que l'any 2009
va guanyar el Premi Ramon Llull
amb l'últim home
que parlava català,
aquesta tardor
tret el llibre
un escàndol
sense importància,
és una novel·la així
d'intriga,
és un...
advocats,
soborns,
xantatges,
etcètera,
d'un advocat.
També una novel·la
que,
curteta,
no és massa llarga,
que pot ser
que enganxi la gent.
Després,
per altres
que els agrada riure,
que els agrada passar-ho bé,
la Sílvia Soler,
periodista,
escriptora,
que surt als mitjans
i això,
ha tret un creuer
fora de sèrie,
en aquest cas,
continua...
És que,
bueno,
fa poc
va publicar
una família
fora de sèrie
i això seria
com la continuació.
D'acord?
Es diu un creuer
fora de sèrie
i és això,
és per riure,
bàsicament.
Després,
una altra novetat
destacada també
en català
és la Yolanda Bataller,
que és directora
de l'editorial
La Galera,
etcètera,
que va tenir molt èxit
amb la seva primera novel·la
La memòria de les formigues.
Ara ens edita
un llibre de relats
que es diu
El límit exacte
dels nostres cossos
i, bueno,
l'altre la vaig sentir
així en una entrevista
parla del desig,
etcètera.
Són relats curts
sobre aquest tema,
el desig i tot això.
Molt bé,
Déu-n'hi-do, eh?
Una mica de tots els gèneres.
I després, bueno,
altres autors
més novells
com Joan Mercè,
que ens porta
un thriller d'intrigues
amb un intrus a l'estany
i la Gisela Pou,
que ens porta
un llibre
sobre el món del Cava,
el Cava al Penedès,
i que es diu
El silenci de les vinyes,
que potser recordaria
una mica
ni Saga de Poder,
el que els agrada
una mica les sèries.
Igual s'hi agafen
aquell llibre,
saps?
Perquè aquesta sèrie
va ser així una mica...
Sí, sí, sí, sí.
Doncs és aquest,
el silenci de les vinyes.
Jo suposo,
Montse,
que es deuen venir
també al tolell de préstec
i de dir gent, no?,
habituals de la biblioteca,
allò,
què em recomanes?
Sí.
Mira,
m'ha fet de gust això.
Sí,
a vegades és difícil,
perquè clar,
tu llegeixes,
però és això,
no tu llegeixes tot,
i clar,
a vegades vas allà
a l'expositor,
dius ara,
d'aquests,
quasi que no m'ha llegit cap,
però bueno,
has sentit alguna cosa
de l'autor,
i això,
i bueno...
Coneixes la persona
que és habitual
de la biblioteca...
Exacte,
has catalogat el llibre,
t'has documentat una mica
sobre el llibre,
i més o menys,
i crec que tothom,
qui més,
qui menys,
troba alguna cosa
que li agrada
i qui l'ompli.
Clar,
i si no mira,
ho tornes ja per una altra.
Exacte,
és l'avantatge.
També la gent s'ha d'aventurar
una mica,
a vegades et fa una mica de por,
dius,
ai, no sé si m'agradarà,
però bueno,
si dius,
va, l'agafo i ho provem,
a veure,
pot ser que enganxi.
Llavors parlaríem
de les novetats
d'autors estrangers,
n'he portat unes quantes
també que estan a la guia,
bé,
el Murakami,
el Haruki Murakami,
que ha tret el llibre 3
d'aquell 1084,
ha tret el llibre 3
que és el desenllaç,
el final.
Explica una miqueta,
posa'ns en antecedents.
El Haruki Murakami
és Premi Internacional Catalunya,
és un escriptor oriental
que ha escrit
Kafka la platja,
ha escrit...
A veure què...
Bé, ara em recordo
no és el que més.
No, més que ara,
dius que és el tercer llibre.
Sí, exacte,
va escriure el primer
és el 1084
i és llibre 1 i 2.
Bé,
és el llibre
i el va titular així,
1084,
representa una sèrie,
d'acord?
Que va començar
amb el primer llibre
que és aquest,
1084 llibre 1 i 2
i ara ve la segona
i última part
que ell l'anomena
1084 llibre 3
i és el desenllaç final.
Però vol dir,
quin tipus de literatura és?
És literatura japonesa.
Descripcions...
Sí,
jo especial...
Bé,
la primera part
tracta dos personatges,
cada capítol alterna
un personatge diferent
i en aquest cas
els entrellaça
tots dos.
D'acord?
la literatura japonesa
i experiència pròpia.
Ha d'agradar.
Jo trobo que és una manera
d'escriure un pèl diferent
que potser
que tinguin els autors...
Pel tema del ritme,
segurament.
Sí,
i la manera d'escriure,
jo l'he trobat així
una mica...
D'autors fins i tot
americans o europeus
escriuen un pèl diferent.
Bé,
la gent que li agrada,
li agrada,
perquè si s'ha enganxat
a Murakami,
s'han enganxat
a tants altres japonesos
que ara també estan venint
amb molta força.
Sí?
Sí, sí, sí.
Ja,
val.
Anava a dir,
ja hem passat
el fenomen de...
Bueno,
no,
el fenomen aquest policíac,
islandesos,
suecs i tot això,
continua.
Encara continua.
I els hem afegit
als japonesos.
Sí, sí.
Això,
islandès i suecs
i tot això,
continua,
i la policia
que ve amb molta força.
Després,
l'altre llibre
recomanat,
que també hi ha
el Michael Huck,
espera,
és que ho has toat
una mica de llegir,
Huller,
que és el mapa
i el territori,
que ha adquirit
el premi i concurs
aquest llibre.
I també molt destacat
el Via Llibre,
que és un llibre,
ai,
un programa de televisió
de TV3,
etcètera,
molts el recomanen.
Molt bé.
I el mapa i el territori.
I després,
dos més,
que és
el Libertat
de Jonathan Franzen,
que bé,
que és el relat
d'una època
dels deu últims anys,
allò,
l'11S,
Guerra d'Iraq,
Afganistan,
la bombolla immobiliària.
Els fets més destacables
de la història
més recent.
Més recent
dels Estats Units.
és la novel·la americana
de l'any.
L'han qualificat
com la novel·la americana
de l'any.
De fet,
ha sigut portada
de la revista Time
i diuen
que Obama
va moure fils
com per adquirir-ne
un exemplar
abans que es publiqués.
Però és novel·la.
És novel·la.
Mil paginetes
de novel·la.
Val, val, val.
Explica tot això
de l'11S,
la guerra d'Iraq,
d'Afganistan,
etcètera,
a través d'una família.
Les vivències
i tot això.
Val.
Jonathan Franzen.
Jonathan Franzen.
Libertat
o Libertat
en castellà.
Val.
I finalment,
David Van,
el destaquem,
que va ser un gran...
La temporada passada
es va destapar
com a escriptor
amb Sokhan Island
i ara torna
amb un altre
que es diu
Caribou Island.
I aquest també
és un dels ostors
estrangers
destacats
a la guia.
I finalment,
en castellà,
quatre pinzellades
també,
el Premi Fernando Lara
d'aquest any,
del 2011,
amb Contigo Aprendi,
de la Sílvia Grijalva.
Escolta,
hi ha molts premis, eh?
Sí.
Bé,
clar.
No li heu tant
d'estacar,
sí, sí.
Ho trobo bé,
el que passa
és que abans
sí que deies,
home,
post Premi Planeta,
home,
com que era dels pocs
que hi havia,
tenia un nom, no?
Avui en dia
el Premi Planeta,
que està molt bé,
queda com a diluït
entre mil premis més.
Sí.
Cal saber també,
com a lector,
quins premis
tenen un prestigi,
per molt que vegi
en Premi Tal
a la solapa del llibre.
Sí.
Clar,
hi ha molts premis
a nivell internacional
que són importants,
el Goncourt
és important,
després,
què més hi ha?
Bé,
també,
aquest és un,
hi ha un premi Pulitzer,
que és el,
bé,
que l'ha obtingut l'autor
d'un llibre
que és sobre
una biografia del càncer,
hi ha diferents...
Sí,
si veiem,
Goncourt,
Pulitzer,
Planeta,
evidentment.
Planeta.
Després,
Ramon Llull,
els catalans,
Ramon Llull,
què més tenim?
Els de la poesia
tenim el,
com es diu ara?
Carla Riba,
de poesia.
També tenim premis
de llibreters,
que atorguen els llibreters,
o premis de lectors,
també.
Sí,
de tot,
és que tenim de tot.
El Premi Ciutat de Tarragona,
que també poca vegada
ho destaquem,
però tots els llibres
que,
vull dir,
els premis que es donen aquí
a gent que escriu d'aquí
també és important.
Bé,
ja està,
fet aquí t'incis, eh?
Exacte.
M'ha deia,
torna'm a repetir,
Sílvia Grijalga.
La Sílvia Grijalga,
que és el Premi Fernando Lara
de l'any 2011,
que es diu
Amb contigo aprendí,
després un autor molt mediàtic,
Boris Iza Aguirre,
amb dos monstros juntes,
després una novel·la històrica,
Santiago Posteguillo,
que també és,
ara,
a nivell espanyol,
amb novel·la històrica,
és un dels que escriu,
sí, sí,
Los asesinos de l'emperador,
i després Marta Rivera de la Cruz,
que va ser finalista
al Premi Planeta fa uns anys,
concretament el 2006,
ara ens ve amb una novel·la
que es diu La vida després.
Aquest finalista del Planeta 2006,
també molt,
un llibre bo i recomanable,
que es diu
El tiempo de prodigios,
que molta gent que ha vingut a la biblioteca
i li hem recomanat,
li ha encantat.
Quin, quin, a veure?
El tiempo de prodigios,
és de Marta Rivera de la Cruz,
sí,
de ser finalista
al Premi Planeta l'any 2006
amb aquest títol,
i és això,
quan et ve algú
i et demanen el llibre,
dius,
doncs mira,
aquest és un bon llibre
per estirar-lo,
que tot i ser del 2006,
doncs a la gent
li acaba agradant,
dius,
mira,
aquest t'agrada.
Doncs és la història
d'una noia
que es fa càrrec
d'un senyor gran
i li va explicant
tota la història
d'aquest senyor gran,
és tota la seva història,
i està molt bé,
és un llibre que hi ha gent
que s'espanta una mica
pel volum.
Però bueno,
és una novel·la.
Doncs quasi que m'has tret
l'última pregunta
que t'anava a fer de la boca.
Montse,
el llibre aquest que no falla mai,
que és recomanable per tothom,
quin diries,
sigui novetat,
o sigui,
com a si és novetat millor,
ja que estem parlant d'això,
de la guia,
per tots els públics,
sí,
un, dos, tres,
que diguis,
mira,
és que en aquest cas,
mira,
primer,
t'ho diré,
un que contenti
a molta gent,
que diguis,
és un general
que pot agradar molt.
I després una petita joia,
aquella petita joia
que tu l'has posat
perquè et ve molt de gust
i que potser no és
per grans masses,
però que
és per descobrir.
A veure,
una petita joia,
o dos o tres.
Jo et diré una petita joia
que ja te la vaig dir
en un altre programa
i que no està justament aquí
a la guia de novetats
perquè ja no està en novetat
és d'aquest 2011 mateix,
però primavera,
estiu et zeta,
la Marta Rogel
està molt bé.
És una autora
també novella
d'aquí Baja L'Ebre,
d'aquí de Terres de l'Ebre
i escriu la història
d'una noia
que ella viu a Barcelona,
ha marxat del poble
i va anar a Barcelona
a estudiar,
el que han fet quasi tots,
Barcelona a estudiar
i bé,
torna així un any
per tots sants,
torna a casa seva
i bé,
la vida
que tenia a Barcelona,
que tothom es pensava
que tenia a Barcelona
que era arquitecte,
tenia un xicot
i la gran vida
a Barcelona,
bé,
ara es troba
que el seu despatx
d'arquitectes
quasi que fa aigües
perquè, clar,
tota la crisi
i tot això
fa aigües,
el nòvio l'ha deixat,
etcètera,
torna al poble
i ve,
torna a reviure
tot el que havia viscut
quan era petita,
les antigues amistats,
els antics amors platònics,
etcètera,
i fa com una crida això,
tornar al poble
i que el poble
a recuperar
les teves arrels
perquè a vegades
anem a la ciutat
i ens pensem
que som d'allò
però el bo
és trobar els seus orígens,
les teves arrels
i és allò on va sortir.
Però això és una història
mil vegades explicada,
eh?
Sí,
però està molt ben escrita,
sí,
i és una novel·la d'aquestes
que,
bé,
romàntica,
home,
hi ha romanticisme
perquè es retroba
el seu antic xicot
i tot això,
el seu antic amor platònic,
etcètera,
però és una,
trobo que enganxa
i enganxa
amb el tipus de públic,
tant la gent jove
com a senyores més grans
de 50 o més.
Recordem el títol,
doncs?
Primavera, estiu, etcètera,
de la Marta Rojals.
Vinga,
doncs ja està.
Molt bé.
Alguna altra
que vulguis allò destacar
de la guia?
De la guia.
Això que dèiem
una petita joia,
bé,
la joia
de la guia
potser seria això,
doncs destacar,
la del Jaume Cabrel,
jo confesso,
és l'autocatalà
i crec que en aquests moments
amb més...
A més força,
sí,
que això també és difícil.
Sí,
sí,
jo crec que és un...
I creus que hem de començar
per aquest jo,
confesso?
Sí.
Bueno,
tu ja ens has recomanat
un parell de llibres
que se surten
de la trajectòria
més novel·lística,
no?
Sí,
sí,
són més llibres
de teoria,
però vull dir,
és per si algú vol
conèixer
alguna cosa més
que no pas la novel·la
de Cabrel,
doncs hi ha aquests dos.
Molt bé.
Val?
Montse,
ho hem dit tot ja
de la guia de novetats,
de les novetats literàries,
passem,
si et sembla,
ràpidament a les activitats.
Les activitats d'aquesta setmana
de la Biblioteca Pública.
Bé,
les activitats de la setmana,
la sala infantil
durant tota la setmana
té un racó dedicat
al món de la papiroflèxia
i des del vestíbul de préstec
hi ha una taula
dedicada a l'alimentació,
perquè el dia 16
va ser el Dia Mundial
de l'Alimentació
i s'ha fet un racó net
dedicat a l'alimentació,
llibres d'alimentació
i tot això,
i dietes,
no tant aquestes dietes estrictes,
sinó com saber menjar bé,
vaja,
vaja,
llavors avui dimarts
la Biblioteca
a través del Facebook
i la seva pàgina web
i la pròpia Biblioteca
recomana,
fa una recomanació
i aquesta setmana
toca autors locals
i temàtica local,
d'acord?
El que s'ha recomanat
aquesta setmana
és la Història de Tarragona
editada per Editorial Pagès,
que de moment
és una obra en sis volums,
n'en surtin quatre
i properament
al gener del 2012
surten els altres dos.
I ja els teniu
els dos primers els tenim,
el tercer i el quart
estan en vies d'adquisició,
però...
Són de préstec o són de consulta allà?
Si hi ha,
és que la secció local
és així,
la secció local
el CEPAT
ho hem de guardar
i tot això,
si hi ha més d'un exemplar
sí que és prestable,
si no serà de consulta.
pot ser que en aquests primers moments
només en tinguem un,
llavors sigui de consulta només,
però a la llarga
seran tots de préstec.
D'acord?
Després,
avui a la tarda,
també de sis a vuit,
hi ha un taller d'eines
i recursos de català
per a internet,
encara hi ha alguna plaça lliure,
vull dir que si algú s'anima
i té ganes de conèixer recursos
per aprendre català
a través d'internet
i tot això,
la gent del consorci
ens venen a fer aquest taller
i doncs és aquesta tarda.
Llavors demà
hi ha l'aparador musical
i això és un raconet
dedicat a destacar
diferents gèneres
o sumar-se
a commemoracions d'actes,
etcètera
i aquesta setmana
està dedicada al hip-hop,
a la música hip-hop
i dijous tenim l'hora del conte
amb la Imma Pujol
i es diu
Petits però entre maliats,
d'acord?
I és a partir de cinc anys,
vull dir,
està obert a tothom,
no cal inscripció
i si no l'hora del conte
dos quarts de set
hi ha una xerrada
dels Mossos
que és xerrada
internet segura
per pares i mares.
La setmana passada
la fèieu per nens
i aquesta setmana
és pels grans.
D'acord?
I destacar al final,
bueno,
no sé si destacar-ho això,
divendres hi ha
la taula de la setmana
una altra vegada,
clar, divendres la renovem
i durant tota la setmana
hi ha l'alimentació
i divendres hi ha
una taula nova
que és
omplim el cistell de bolets
però em sembla
que aquest any...
És que aquest any
està fatal això,
fins i tot fatal,
fins i tot hi havia
una exposició.
hi ha l'exposició típica
de bolets i xiquet
em sembla que...
Malament.
Vull dir,
nosaltres la farem igual
i veurem,
mira,
amb les imatges
ens dèiem de satisfet.
Potser després vindran
de cop, eh?
Potser sí.
Han costat una setmana...
Però, bé,
la taula es manté
però clar,
vull dir,
boletaire sap greu.
Això ja no podeu controlar vosaltres
i fem greu coses.
No, sí.
Montserrat Bertolí,
escolta,
responsable de Prèstec
de la Biblioteca Pública,
moltíssimes gràcies,
ens has fet venir
moltes ganes de llegir.
Me n'alegro.
Ens apropem cap a la biblioteca.
Gràcies.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.