Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i a l'hora diferent.
Tothom, un moment, un espai, un temps de ràdio a la sintonia de Tarragona Ràdio, de la ràdio de la ciutat,
on volem parlar de temes relacionats amb tot allò que tingui a veure amb la discapacitat.
I avui començarem parlant de l'associació Aurora, i és que aquesta entitat s'ha adherit al manifest en defensa de la salut mental
que promou FECAFARM, la Federació Catalana d'Associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental,
davant de les notícies de retallada pressupostària en l'àmbit de la salut i d'altres serveis de responsabilitat pública.
Segons aquest manifest, durant anys la salut mental ha patit una discriminació històrica de desenvolupament dels serveis i programes,
així com en l'articulació transversal de polítiques sanitàries i socials.
La salut mental no es va incorporar al sistema públic de salut fins l'any 1992,
i el suport en l'àmbit social ha estat quasi inexistent fins fa molt pocs anys.
Les persones afectades per problemes de salut mental, malgrat els avenços fets durant els darrers 15 anys,
estan encara en una situació de gran vulnerabilitat i pateixen una intensa exclusió social
amb moltes necessitats vitals d'atenció que encara no han estat resoltes.
Per això cal continuar treballant per millorar l'atenció d'aquest col·lectiu
i fer possible una integració real de les persones amb problemes de salut mental.
Segons aquest manifest, no és just que els col·lectius més desfavorits siguin els més perjudicats
per les retallades pressupostàries.
Les persones que vulguin també adherir-se a aquest manifest,
nosaltres des de l'espai Tothom ja ho hem fet, podeu fer-ho a la següent pàgina web,
a www.endefensadelasalutmental.cat.
www.endefensadelasalutmental.cat.
És una nota que ens passaven des de l'associació Aurora
i nosaltres volem compartir-la amb tots vosaltres.
Oients d'aquest espai, un programa que el fa possible tècnicament el Lluís Comés,
avui també amb el suport del Joan Maria Bertran,
i aquest parla Miquel González. Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normals.
Aquest passat dimecres es presentava a la ciutat de Tarragona,
concretament a la sala d'actes de l'Ajuntament,
l'associació d'Asperger del Camp de Tarragona.
Aspercamps, si us recordeu, els més fidels a tothom,
el 17 de gener ja parlàvem en aquest mateix programa d'aquesta associació.
Avui ens ho explicarà, però el seu president, en Joan Segura,
parlarem d'aquesta presentació i de tot el que allà hi va succeir.
D'altra banda, us explicarem també que el Col·legi d'Educació Especial Alba
de la Diputació de Tarragona commemora el seu 30è aniversari
amb una sèrie d'actes a la ciutat de Reus.
Ens en donarà més detalls la directora tècnica del centre, Mariona Andreu.
Abans, però, com cada setmana, us recordo que tenim un correu electrònic,
tothom.arroba.tarragonaradiopuntcat, en el qual ens podeu fer arribar
qualsevol consulta, qualsevol sugerència, qualsevol tema que vulgueu que tractem al programa.
Nosaltres encantats de rebre les vostres comunicacions.
També al Facebook, a facebook.com barra tothom.
Pronte, pronte, engegarem una iniciativa al Facebook, ja us ho explicaré.
I també a twitter.com barra tothom.tr, amb aquesta xarxa social Twitter,
també allà hi anem fent piulades i estem també pendent de tot allò que ens vulgueu explicar al Twitter.
Tot seguit, anem a parlar amb el Joan Segura.
El passat 27 d'abril, a l'Ajuntament de Tarragona es presentava l'Associació d'Esperger del Camp de Tarragona,
un acte presidit per la consellera d'Acció Social i Polítiques d'Igualtat de l'Ajuntament de Tarragona,
Victoria Pellegrin. Nosaltres aquí al tothom ja n'havíem parlat d'aquesta associació
i avui hem tornat a convidar via telefònica el seu president, el Joan Segura.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La pregunta és gairebé obligada. Com va anar aquesta presentació?
Home, doncs, a veure, tenint en compte que competíem amb el Barça-Madrid
de pràcticament una hora abans nosaltres, es va anar molt bé,
perquè vam omplir la sala d'actes amb la qual ens va convidar l'Ajuntament
i penso que si no hi hagués hagut el partit de futbol hauríem fet el doble d'assistents,
però molt bé, molt bé, estem molt contents.
Exactament en què va consistir aquest acte de presentació?
És una mica presentar l'associació a la ciutat, donar-la a conèixer,
perquè vosaltres ja estàveu constituïts, però faltava aquest pas, no?
Sí, sí, o sigui, es tractava que un cop havíem fet les nostres visites
a tots els estaments oficials, organismes, etcètera, relacionats amb la problemàtica
de la síndrome d'Asperger, doncs, ja només ens faltava presentar-ho a la població en general.
Llavors, aquest acte va consistir en això, en una sèrie d'oradors que vam escollir
entre les persones que tenia que, en un futur, tindrà més relació
i ens haurem d'ajudar més profundament i, bé, doncs, vam agrair a l'Ajuntament
que ens proporcionés la sala d'actes, la seva consellereta a la consellera Victòria Palagrí
i, perfecte, vull dir, a més, va consistir l'acte en presentació de l'associació.
Per a aquells oients que es van perdre l'edició del Tothom,
on tu, juntament amb la Ramona Valenzuela, vau venir també a parlar d'aquesta síndrome,
fes-nos cinc cèntims, fes-nos un resum d'en què consisteix la síndrome d'Asperger.
Doncs bé, la síndrome d'Asperger és fàcil d'explicar,
però difícil d'entendre i, sobretot, quan és la persona afectada, al davant.
O sigui, comencem a dir que, com que és una cosa relativament nova,
a nostre 60 o 70 anys que es va descriure la síndrome,
doncs encara hi ha pocs estudis epidemiològics que ens diguin quant a gent n'hi ha,
però podem dir aproximadament que hi ha entre un 3, un 4, un 5 per 1.000,
5 persones per cada 1.000 que estan afectades,
vol dir que en un col·legi de 300 alumnes hi pot haver una persona Asperger tranquil·lament.
Llavors, les persones que tenen aquesta síndrome,
les seves familiars poden tindre algunes de les característiques també similars.
Llavors, aquesta síndrome té unes característiques que fan que les persones que la pateixen
les incapacitin parcialment per l'activitat diària.
Llavors, aquestes característiques, de vegades, no són prou evidents.
Per exemple, la multiplicitat que tenen és molt torpe,
el llenguatge és normal però no saben moltes vegades el significat de la paraula que estan dient,
o entenen a vegades malament les paraules que llegeixen.
Llavors, els estímuls sensorials, doncs, els tenen molt desenvolupats,
els florintents els fa molta poc.
En aquest sentit, per exemple, l'altre dia de la presentació hi havia el fill d'una associada
que van tindre moltes dificultats per anar al lavabo
perquè havia de passar per davant del drac que tenen a la planta baixa de l'Ajuntament
i el nen identificava el drac amb sol i feia molta poc.
Per allò, ara no hi havia manera de fer anar al lavabo.
Per exemple, respecte a la intel·ligència, doncs, la tenen normal,
de vegades diuen que una mica superior i tot,
però quan els hi vas explicar una pel·lícula o un llibre
no són capaços d'explicar tot l'argument,
sinó que es produeixen de memòria, això sí, trossos exactes de la trama.
Ara, el més problemàtic de tot és l'al·locen socials,
que és el que els incapacita més per la seva vida diària normal amb el futur, no?
I aquestes relacions socials, doncs, és que no tenen el contacte visual amb l'interlocutor,
això no seria molt greu si només fos això,
però és que són molt rígids amb el compliment de les nombres explícites,
per exemple, si els dius, escolta'm, si truca el telèfon, agafa-la, eh?
L'agafen, però no contesten, però clar, és a dir, agafa-la i contesta-la.
No tenen empatia, no comprenen l'estat d'ànim dels altres,
en aquest sentit les expressions facials no les reconeixen,
només saben reconèixer el riure, l'alegria, el plorar, la tristesa,
però una persona preocupada no la saben reconèixer,
una persona sorpresa tampoc, vull dir que és una cosa molt sorprenent,
però funciona així.
Llavors, a més a més, no et diran mai mentides,
però, en canvi, tenen una gran dificultat per entendre si algú els està enredant.
Llavors són fàcilment vulnerables i s'han de protegir en aquest sentit.
Clar, per protegir, per millorar la qualitat de vida d'aquestes persones
i per donar a conèixer aquesta síndrome, m'imagino que són dels aixos principals
pels quals treballarà la vostra associació al Camp de Tarragona, vaja.
Molt bé, sí, exacte.
Si no, la nostra associació, la funció principal és que les persones afectades
en aquesta síndrome tinguin una atenció,
bueno, promoure, nosaltres hem de fer promoure que l'administració,
els organismes relacionats amb això,
muntin les estratègies necessàries per, de cara a tractar-ho a un nivell global.
Nosaltres hem començat, i com que no està molt lligat el tema aquest encara,
doncs el que fem serà procurar nosaltres, dintre de l'associació,
establir els mecanismes perquè la gent que vinguin pugui començar a trobar part de la solució.
En aquest sentit, tenim previst ja començar aquest mes de maig un esplai
dedicat no més a persones amb la síndrome d'Asperger,
que serà ja fet amb psicòlegs i voluntaris formats expressament amb aquesta síndrome,
per exemple, i llavors també considerem que és important,
però serà una segona part, però que ja ens ho demanen les famílies,
que és també l'atenció a les famílies,
perquè quan tens una persona amb síndrome d'Asperger a casa teva,
doncs hi ha problemes, no tothom ho ve igual, no tothom ho identifica de la mateixa manera, etcètera, etcètera.
Llavors hem d'apoyar les famílies i donar-los armes dialèctiques
i armes que puguin facilitar-los la relació amb els fills
i amb la resta de familiars i amb la societat en general,
perquè és molt angoixant tenir una persona amb aquesta discapacitat dintre de la família.
Joan Segura, president de l'associació Asperger Camp,
de la síndrome d'Asperger al Camp de Tarragona.
Estarem a la White i atents en aquests nous projectes,
i aquí teniu els micròfons del tothom per si ens els voleu explicar.
Moltíssimes gràcies i endavant amb aquesta iniciativa.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.
Gràcies.
Tots aquí et parlarem del Col·legi d'Educació Especial Alba,
de la Diputació de Tarragona, un col·legi ubicat a Reus,
que enceten ja, de fet ja els ha encetat aquest passat dimecres,
els actes commemoratius del seu 30è aniversari.
aquest col·legi públic i els altres centres d'ensenyament especial de la Diputació
són uns col·legis d'ensenyament especial,
com dèiem, de la dependència de la Diputació de Tarragona.
Un acte al Palau Bofereull, a Reus, una festa escolar i una taula rodona
encetaven aquest passat dimecres els actes commemoratius del 30è aniversari
del Col·legi Públic d'Educació Especial Alba, de la Diputació Reus.
Des del 1981, aquest centre s'ha convertit en un referent en el camp
de l'ensenyament a la nostra demarcació.
No sé si estem ja en condicions de parlar amb l'actual directora tècnica del centre,
Mariona Andreu.
Sembla que de moment no podem mantenir el contacte amb ella,
ho havíem de fer a través del telèfon.
Mentre esperem, us explicaré que alumnes d'entre 3 i 22 anys
són els que gaudeixen d'aquest centre amb necessitats educatives específiques
derivades de les diferents patologies.
Comparteixen el mateix objectiu i reconeixement
els altres dos centres de la institució supramunicipal,
el centre també Sant Rafael de Tarragona
i el centre Sant Jordi de Jesús a Tortosa.
I com dèiem, aquest passat dimecres es realitzaven,
començaven els actes commemoratius del 30 aniversari
del Colegi Públic d'Educació Especial Alba de Reus.
Ara ja sí que podem parlar amb la seva directora tècnica,
la Mariona Andreu.
Aquí ja saludem a l'altra banda del fil telefònic.
Mariona, molt bon dia.
Molt bon dia.
Aviam, la primera pregunta és com va anar aquest inici
dels actes de commemoració d'aquest 30 aniversari d'Alba.
Bé, el primer acte el vam celebrar el 27 d'abril.
Va ser un acte molt emotiu, molt important,
perquè cada 27 d'abril, des de fa 30 anys,
inaugurem alguna part petita de l'escola, alguna reforma,
i aquesta vegada, vull dir, vam poder celebrar aquests 30 anys
i ho vam fer al Palau Bufarui.
Per què treballa el Col·legi Alba?
O sigui, amb quins objectius es posa en funcionament ara fa 30 anys
un col·legi com l'Alba?
Bé, fa 30 anys es va obrir aquesta escola gràcies a una associació de pares
que va lluitar molt perquè fes realitat una escola d'educació especial a Reus.
En aquell moment hi havia una petita cooperativa de pares
amb un mas que els havia cedit una persona de Reus
per començar a fer les activitats com a escola.
Però, clar, ja faltaven molts recursos
i aquell mas tampoc no estava preparat per poder acollir una escola.
Doncs fa 30 anys aquesta associació de pares va començar a treballar,
va demanar a la Diputació i així es va aconseguir,
doncs, primer, crear els fonaments de l'escola,
que la Diputació pogués escoltar bé aquesta demanda de pares
i es crea l'Escola Alba.
L'Escola Alba està dedicada a nois amb educació especial
de 3 anys fins a 22 anys.
En els seus primers moments, els anys, vull dir, fa 30 anys,
quan no hi havia encara aquests assessoraments psicopedagògics
i no hi havia tanta tensió a les escoles normals
per nois amb discapacitats,
doncs, fèiem moltes funcions.
A poc a poc, doncs, s'ha anat anant normalitzant, no?
D'alguna manera, tota aquesta paraula d'integració i d'inclusió
que avui en dia, doncs, s'està parlant,
doncs, tots els alumnes, diríem, intenten fer inclusiós.
Aquí a l'Escola Alba hi ha aquells alumnes
que no es poden integrar en una escola ordinària,
sinó que necessiten una escola d'educació especial.
Clar, són paraules que ara les tenim molt al mà,
molt al dia a dia,
però que fa 30 anys, paraules com inclusió, integració,
doncs, quedaven una miqueta lluny, no, Mariona?
Sí, sí, sí, sí.
En aquells moments, qualsevol persona que tenia discapacitat
anava a una escola d'educació especial.
Dintre de l'escola ordinària
no es contemplava, doncs,
aquella atenció directa amb aquests alumnes.
Ara ja s'han creat les aules, les UCES,
unitats de suport a l'educació especial,
dintre de l'escola ordinària.
Ja hi ha hagut molts canvis, no?
Però en aquells moments aquests canvis no existien.
I per tenir-ho clar, el Col·legi Alba, diguéssim,
agafa nois i noies que no es poden integrar
per la seva discapacitat
o que no es poden incloure en centres educatius ordinaris?
Per un costat...
Una mica la tasca seria aquesta.
Sí, aquesta.
I per un altre costat, també,
avui en dia, dintre de l'escola d'educació especial,
hi ha tres modalitats d'educació.
Un seria l'escola ordinària,
que són aquells nens que solament venen aquí a l'escola Alba.
Després hi ha la modalitat d'escola compartida,
que són aquells nois i noies
que van dos dies o tres dies en una escola ordinària
i van dos o tres dies en una escola d'educació especial.
És una modalitat que es diu escola compartida,
que ho formen, en aquests moments,
una quarta part de tots els alumnes que tenim.
Dèiem, poden anar a escola ordinària tres dies,
poden estar amb els seus companys,
poden estar a prop de casa seva, l'escola, etcètera.
I després, per treballar amb atenció especialitzada,
venen aquí a l'escola Alba,
on reben una atenció especialitzada
pels seus problemes en concret.
La tercera modalitat seria d'aprofitament de recursos,
que són aquells alumnes que necessiten recursos
de psicologia, de logopèdia i de fisioteràpia.
Aleshores, venen per les tardes,
els dimarts i els dijous,
a tindre atenció en aquests aspectes,
o bé atenció psicològica, de logopèdia i de fisioteràpia.
Ara que parlem d'aquesta educació inclusiva,
Mariona, la setmana passada,
ho comentàvem també aquí a Tothom a Tarragona Ràdio,
arrel d'una notícia que apareixia
amb el tema de les preinscripcions
de cara al curs vinent,
on una associació de pares
denunciava, entre cometes,
que la Generalitat estava recomanant
als pares de persones amb discapacitat
que de cara al curs que ve
que els inscriuessin en col·legis específics
i no en col·legis ordinaris.
No sé si n'estàs al corrent
i quina és la teva opinió d'aquest fet.
Bé, d'aquesta notícia en concret
no estic al corrent,
però bé, jo crec que han d'existir...
Ells ho justificaven una mica pel tema
de les retallades de la crisi,
que mancarien vetlladors de cara a l'any que ve
i que els EAPS ja estaven tenint problemes
a les escoles ordinàries.
I, per tant, deia aquesta associació de pares,
després la Generalitat ho negava,
però es creava una mica de controvèrsia,
de si els pares havien de preinscriure
els seus fills amb discapacitat
en escoles ordinàries
o bé en escoles específiques,
quan nosaltres aquí sempre hem dit,
i suposo que estaràs d'acord,
que sempre que es pugui incloure,
integrar i fer educació inclusiva,
realment els beneficis també són bons.
En el cas de vosaltres,
què oferiu a aquestes tres branques
que tu ens comentaves?
Sí.
A veure, jo crec que no hi ha d'haver discussió
entre escola ordinària
i escola d'educació especial.
No, no, clar.
Crec que tots estem dintre del sistema educatiu.
Com tu has dit, poden convergir, no?
I poden convergir,
per això hi ha l'escolaritat compartida.
I, a més, crec que ens hem de complementar.
L'escola d'educació especial
estem per l'escola inclusiva.
Hem de canviar també, jo crec,
la mentalitat de l'escola d'educació especial.
Nosaltres estem per l'escola inclusiva.
Vindre a l'escola d'educació especial
no és cap problema en aquests moments.
Nosaltres formem part de l'escola d'educació,
de la xarxa educativa de la Generalitat.
Per un pare, en aquests moments,
poder anar a una escola o poder anar a una altra,
no és un problema en un lloc que està integrat
i en un altre està margina.
A tot arreu està integrat aquest alumne.
Hem de veure les escoles d'educació especial
formant part de la xarxa educativa,
formant part de l'escola inclusiva.
Ho hem de veure com un recurs més.
S'ha de canviar aquella visió
que l'escola d'educació especial
és diferent i pot ser una connotació encara pitjor.
Jo crec que això hem de canviar-ho, però molt.
L'escola d'educació especial no margina.
L'escola d'educació especial, al contrari,
va per la inclusiva, educa, intenta integrar, dona serveis.
Tenim una sèrie de serveis que no es tenen en escoles ordinàries.
Hi ha nens de l'escola ordinària
que quan venen aquí respiren, estan bé,
poden entrar i sortir.
No és una marginació, al contrari, és una inclusió.
Si un està malalt, ha d'anar a un hospital.
Si està més greu, ha d'anar a urgències.
Per fer d'anar a urgències o anar a l'hospital,
no és marginar a ningú.
Ningú posa en dubte.
De fet, vosaltres aposteu per aquesta educació inclusiva
i en condicions d'igualtat.
Exacte.
Igualtat d'experiències, igualtat d'aprenentatge
i també oportunitat educativa i d'agraïcement personal.
Mariona, comenta'ns una mica per parlar de xifres, de dades.
Actualment, amb quants alumnes compta l'Escola Alba?
Amb 64 alumnes.
64 alumnes?
Sí.
Com deies, amb diferents modalitats.
Amb diferents modalitats, sí.
Amb l'ordinària i amb la compartida.
Sí, 14 són d'escola compartida,
6 són de recursos
i els altres, 40 i escaig,
són d'escola ordinària de l'Escola Alba.
Fent una mica de balanç d'aquests 30 anys
que porten ja en funcionament el Col·legi Alba,
en quin moment creus tu que ens trobem?
Què és el que cal millorar?
Jo crec que el que cal millorar
és aquesta bona connexió i relació
entre escola ordinària i escola d'educació especial.
Una mica en el fil del que veníem parlant fins ara, no?
Exacte.
Dic tant pels pares,
vull dir-te, sobretot pels pares,
vull dir-te que el fet que un professional pugui dir
has d'anar a una escola d'educació especial.
En aquests moments no és cap estigma,
és donar suport amb atenció
per uns professionals
que potser estan més preparats en aquests moments
a l'escola d'educació especial.
Però això no ha de suposar en cap moment
ni marginació ni estigma.
Al contrari, és rebre unes atencions,
és incloure dintre d'un pla educatiu
i poder treballar conjuntament.
A més, un col·legi que a poc a poc va introduint millores,
com tu deies també al principi de l'entrevista.
Ara fa poc heu inaugurat el pati verd,
heu remodelat algunes aules,
heu inaugurat també teràpia amb gossos.
Exacte.
O sigui, que aneu treballant a poc a poc
per anar oferint més serveis cada vegada.
També es fa quinoterapia,
també van a la piscina,
aquí l'escola segueixen els currículums
d'infantil de primària,
fan també una ESO adaptada,
fan cursos de transició més grans a la vida adulta,
és a dir, la majoria d'alumnes quan surten d'aquí,
doncs surten...
Alguns van a treballar a escola ordinària,
altres van a escoles d'allà tallers,
van als tallers,
que pot ser tant ocupacional com laboral,
és a dir, intentem...
Alguns també tenen que anar, doncs, a residències,
vull dir-te, a les residències de paràlisis o marinada,
és a dir, que quan surten d'aquí
també intentem que surti en un lloc concret.
Mariona, ja per anar tancant,
perquè no ens queda gaire temps,
fes-nos uns cinc cèntims
de quins seran d'altres actes commemoratius
d'aquest aniversari,
perquè suposo que heu preparat moltíssimes coses
que veig que s'allarguen fins gairebé al mes de juny.
Sí, a veure, però abans de dir aquests actes,
solament dir que per primera vegada
ens trobem aquí a l'escola,
al 20 30 anys,
que alguns dels alumnes que surten de l'escola
no tindran un lloc per atar.
És a dir, que a partir dels 21 anys
que surten d'aquí a l'escola
manquen, sobretot, places
per persones amb greus problemes
i greus discapacitats,
com poden ser els alumnes de paràlisis celebrals.
Aquí ens trobem en un moment
en què no hi ha sortida per aquests alumnes
en un lloc com caldria,
però intentarem buscar una sortida
el millor possible per a aquestes famílies
i per a aquest alumnes.
Doncs queda feta aquesta reivindicació
que no és la primera vegada
que la comentem tampoc aquí a l'espai tothom.
Mariona, si et sembla, ràpidament per acabar,
comentem una mica els actes que queden per realitzar.
Exacte. El dimecres, 11 de maig,
al Palau Uferull de la Diputació,
projecció de la pel·lícula Maria i jo.
L'autor és Miguel Gallardo,
que ja ha fet un llibre
com a il·lustrador del llibre de Maria i jo.
Ella és pare d'una nena amb autisme
i la veritat que la pel·lícula
és molt recomanable
i esperem que puguin vindre
al Palau Uferull
el proper dimecres, 11 de maig,
a les 7 de la tarda.
Després, el dimecres, 25 de maig,
hi haurà una conferència
a càrrec del senyor Josep Gómez i Martí,
president de Discap,
que és l'Associació de Discapacitat Intelectual de Catalunya
i president de la Diputació.
quan es va inaugurar aquesta escola,
és a dir, l'any 81.
Sí.
Aquesta conferència és
Passat, Present i Futur,
del CPE Alba.
Una mica farem aquest repàs dels 30 anys
i una mica mirant cap al futur, també.
I després, el dia, el 10 de juny,
celebrarem la festa de fi de curs
aquí a l'escola
i després ja hi haurà
una mica de teatre, espectacle,
un sopar i una mica de ball amb redella
i la cluenda
de tots aquests actes
dels 30 anys.
Doncs són alguns dels actes
en comemoració d'aquests 30 anys
del Centre d'Educació Especial Alba.
Parlàvem amb la directora tècnica
d'aquest centre, la Mariona Andreu,
una entrevista que també ens serveix
per obrir aquestes relacions
amb els centres d'educació especials
que depenen de la Diputació de Tarragona.
Mariona, moltes gràcies
per atendre la trucada de tothom
i, doncs, el que deia,
tindreu els micròfons oberts
per a quan vulgueu també comentar qualsevol cosa
i estarem pendent de l'Alba
i dels altres centres
que també depenen de la Diputació
com el de Tarragona o el de Tortosa.
Moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
Adéu.
En parlarem, de ben segur que sí,
dels altres centres que depenen
de la Diputació de Tarragona
i que també, doncs,
donen a terme projectes força interessants.
Això serà, però, en edicions futures
de l'Espa i tothom.
Nosaltres, de moment, hem de deixar-ho aquí.
Tornarem el proper dilluns,
a partir de les 11 i alguns minuts,
a la sintonia de la ràdio de la ciutat
per parlar de temes relacionats
amb la discapacitats,
perquè ja sabeu que sempre diem
que la discapacitat és d'allò més normal.
Com us deia, tornarem el proper dilluns,
a partir de les 11 al 96.7
de la freqüència modulada
a tarragonaradio.cat.
També a través de la TDTens
podeu escoltar la ràdio de la ciutat.
Despa i tothom.
Fins llavors.