Sintonia de Tertúlia.
En aquests moments, Javier Terres del Partit dels Socialistes, bon dia.
Sergi de los Ríos, Esquerra Republicana, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells quatre repassarem l'actualitat que, déu-n'hi-do, ens deixa moltes notícies d'interès i d'actualitat.
Per exemple, la presentació del projecte d'interiorisme i d'adequació del Banc d'Espanya
com a centre d'interpretació de la tàrrecó romana, un projecte llargament esperat.
Ahir a la tarda es feia la presentació del que serà un punt d'atenció, en fi, els visitants, els turistes,
i, evidentment, un punt d'informació també pels tarragonins.
Primer els pregunto a les regidores de l'oposició com veuen aquest projecte,
del que se n'havia parlat i molt en els entrers anys al llarg d'aquest mandat municipal.
Judit, per exemple, què et sembla pel que has pogut veure, llegir,
en fi, aquest projecte de remodelació del Banc d'Espanya?
Bé, com tothom sap, nosaltres des del principi vam defensar en aquest emplaçament una biblioteca,
una biblioteca per Tarragona, al centre de Tarragona,
i, per tant, això ja sembla ser que ha quedat descartat, definitivament,
i, per tant, el que sembla que és una realitat és el centre d'interpretació turística
que d'aquí uns mesos es posarà en marxa.
Bé, aquest anunci que avui ens porta un mitjà de comunicació de Tarragona
no és més que un anunci, perquè encara veure's cap acció no s'ha vist, de moment.
Per el que diu, sembla que les obres començaran per arrenjar els jardins...
Ho diu aquest mitjà i ho diem tots, eh?
Bé, sí, suposo perquè són les declaracions que va fer el Sergi de los Ríos, evidentment.
Llavors, bé, no deixa de ser un projecte,
com tants altres que estan anunciant ara davant d'unes eleccions municipals,
i que, bé, el temps ens dirà a veure què ens depara.
Maribel.
Bé, igual que la meva companya, Judit,
nosaltres, en els seus inicis, no vam apostar pel que definitivament sembla ser
que, bé, per la utilitat que tindrà l'antic Bank d'Espanya.
Jo, si vaig estar a la presentació ahir amb el company Cesí de los Ríos,
vaig poder veure un vídeo més o menys demostratiu del que pot acabar sent.
Penso que serà complicat que aquest projecte acabi sent el que realment es pretén ser
i, bé, nosaltres entenem que hi ha un dispendi, un pèl excessiu pel projecte.
Dos milions i mig d'euros costa tot el projecte, 800.000 concretament el projecte d'interiorisme.
Massa, doncs, per Convergència i Unió?
Nosaltres pensem que sí.
Pensem que sí.
Tot i entenent que el turisme, com a tal,
és una de les fonts d'ingressos importants de la ciutat.
Però bé, que el fet de tenir aquest centre d'interpretació turística o no,
no farà que hi hagi més o menys turistes.
Sí que és veritat que és possible que estiguin millor tractats.
Si acaba, si acaba complint els objectius que s'han proposat.
Ja bé, massa diners, com diu Convergència i Unió, per aquest projecte?
Home, el càlcul jo crec que és bastant ajustat.
A més, tenint en compte el que es pretén, aquest centre que podem trobar a qualsevol altra ciutat
que, efectivament, el turisme l'aprecia i el vol donar al nivell que ha de tindre.
I després, també, una mica ara que començo a conèixer com són els pressupostos
de la construcció d'interiorisme i de més,
del BIS, del presentat ahir per al senyor de los Rios,
trobo que és adient donar l'ambició que es vol tenir en compte.
Sempre ens agradaria a tothom que les coses fossin encara més barates, no?
Però no trobo que el que s'ha pretès estigui sortit del concepte econòmic que ha de tindre.
Sergi, una part per cert, els 800.000 euros que és el projecte d'interiorisme
formen part del pla de competitivitat de la tàrrecor romana, no?
Exacte. O sigui, el pla de competitivitat tàrrecor romana,
que en total té un pressupost de 4.200.000 euros,
que aquests diners, per entendre'ns, ja els tenim.
Són aquests que venen de l'Estat, de la Generalitat,
i una tercera part els posem des de l'Ajuntament.
El que preveu aquest pla, precisament hi ha unes línies d'aquest pla
que preveuen fer un gran centre d'interpretació de Tarragona,
que és quan es va redactar aquest pla per part de l'Escola de Turisme de la URB,
del Parc Tecnològic de l'OCI i el Turisme,
realment detectaven aquest punt com un dels punts a millorar.
I per tant, el pla no et pagarà, per entendre'ns,
l'obra de rehabilitació de l'edifici, però sí et paga...
L'interior.
L'interior, el condicionament.
L'adequació de l'interior.
L'adequació, és a dir, tot el mobiliari,
tots els audiovisuals, pantalles informatives,
on van passant els esdeveniments.
Jo sí que m'agradaria afegir és
que no només està pensat per aquella persona que ens visita,
sinó que també té un servei per al ciutadà,
que crec que era important aquest matís.
És a dir, allí es podrà trobar des de...
Per exemple, hi haurà una botiga de producte a Tarragona,
que tant pot ser per les persones que venen a visitar-nos
i endur-se un record,
com pels propis tarragonins,
que a vegades quan anem fora
i volem portar un detall de casa nostra,
a vegades ens costa molt trobar-lo.
Doncs bé, això ho podrem trobar allà.
Venda de tíquets de qualsevol tipus d'espectacle
que es pugui fer a la ciutat
o, per exemple, informació d'aquell esdeveniment d'aquells dies.
Per exemple, durant Carnaval,
informació sobre Carnaval, Setmana Santa,
Setmana Santa, vaja, vaig repassant, diguéssim, el calendari,
Santa Tecla, Sant Magí, concurs de castells,
concurs de focs artificials al juliol,
és a dir, tots aquests esdeveniments
que es vagi sent una programació més o menys fixa de la ciutat
i que allí, tant el que ens ve a visitar com els ciutadans de Tarragona,
tinguem un lloc on tenir aquest tipus d'informació.
Després, en quant al tema econòmic,
també hem mirat en aquest avantprojecte,
perquè primer hem volgut fer el que volíem fer a dins,
perquè això condiciona després el projecte de l'obra civil,
per entendre's, de l'obra de rehabilitació.
Per això era important tenir clar el que es volia fer a dins
i de fet aquest avantprojecte que ha fet aquest gabinet d'interiorisme
de Tost, que és de Barcelona però ell és de Tortosa,
doncs realment ha tingut molts projectes,
per exemple a Montbínic, que està a Barcelona,
també el va dissenyar ell,
sobretot molt els recorreguts de les persones,
que això és el que marca, aquests dos projectes d'interiorisme.
I per tant, primer s'ha fet això per després fer el projecte
de rehabilitació de l'edifici.
I després una última cosa, la viabilitat econòmica,
tant la cafeteria que hi haurà a l'interior com la botiga de productes
es treu una concessió, que vol dir això, són ingressos.
Precisament aquesta modalitat era la que volia exposar,
si consideraven que era bo que això d'alguna manera es concedís
al servei de restauració i al servei de botiga
a la iniciativa privada perquè pugui generar, doncs això,
una part d'ingressos. Li sembla...?
Jo personalment considero que estaria correcte,
perquè entenem que aquella persona que accedeixi a aquesta concessió
es prendrà aquell negoci com a seu
i per tant el cuidarà i vetllarà perquè rutlli.
Només una puntualització.
A nosaltres el concepte com a tal no ens sembla malament.
És l'ubicació, no?
El que no ens sembla correcte és l'ubicació,
perquè amb el que costa en aquesta ciutat aconseguir
que els edificis quedin aquí, per casa nostra i pels ciutadans,
el que nosaltres entenem és que aquell edifici havia de tenir una altra destinació.
Que era també la biblioteca, no?
Exacte.
El concepte com a tal ja ens sembla correcte, eh?
Però entenem que no pas allà.
I potser no en aquest moment.
Que era el que deia la Judit al principi.
És a dir, el concepte també estarien d'acord en què és necessari?
Sí, sí.
Però no consideres que el millor lloc...
És evolucionar en el sentit d'una atenció al visitant
i inclús d'informació per al propi Tarragoní.
En aquest sentit nosaltres evidentment estem oberts a tot el que pugui evolucionar.
Però al Banc d'Espanya no.
Al Banc d'Espanya no.
La ubicació nosaltres trobem que és excessiva per fer un projecte d'aquesta mena.
I per el que abans deies de les concessions,
m'ha semblat perfecte que l'iniciativa privada participi d'aquests esdeveniments màxims
quan, ho tinc a dir, avui per avui l'oficina d'atenció al turista que hi ha a la Rambla
doncs deixa molt cada sitjar.
Perquè és una oficina que es va fer també per concurs, que és de disseny i tal
i a vegades es confon amb un dels llocs que hi ha del mercadillo.
Perquè està penjat de samarretes, penjat...
O sigui, és impresentada en moltes ocasions com està allò, de veritat.
Els socialistes, no sé ho dir,
és que estava recordant que això va ser motiu de debat en l'última campanya electoral
que fèiem amb el Banc d'Espanya.
Sí, sí.
A els socialistes els sembla bé, o al Javier Torres li sembla bé
que el Banc d'Espanya realment sigui, al final,
tingui aquesta destinació?
Perillós el què, Judit?
Perillós el tema.
En el seu moment van desapareixer dos regidors del consistori.
Sí, realment, les idees que es tenien sobre aquest edifici,
bueno, va fer desapareixer.
Fa quatre anys d'això, ho estava recordant sobre la barxa.
Estem a les portes durant la nova campanya electoral.
Com a mínim aquest tema, suposo que no sortirà en campanya.
I encara està igual.
I al Banc d'Espanya encara està igual.
Per ell farà, o per ella farà.
A veure, Javier.
La prova és que hem donat el vistiplau, no?
A veure, sí que és veritat que és un edifici que,
possiblement d'entrada, per la seva majestucitat,
el tindre aquella façana i vindre d'on ve,
i possiblement se'ns poden acudir moltes idees,
però no us penseu que totes, tampoc.
Perquè és que l'edifici jo crec que per dintre deu ser molt complicat.
La veritat, jo ara parlaré des del punt de vista tècnic,
que el senyor de los rios també usat,
però, per exemple, en un que és cert que també s'havia parlat molt
i que per part del govern tampoc s'havia deixat a raconar.
O sigui, també s'havia mirat que fos possible,
que és aquest de la biblioteca.
Després ens vam trobar amb la frontissa
que els departaments de biblioteques, de cultura, de la Generalitat,
per les biblioteques demanaven uns certs metres quadrats,
unes condicions...
Que el Banc d'Espanya no tenia.
Aquest edifici, doncs, sembla ser...
Curiós, perquè nosaltres ens ho vam trobar llavors,
que no les tenia, no les tenia.
I bé, i 40.000 qüestions més.
Jo estic fent una mica de memòria
de quan ens trobem equipaments d'aquesta mena turístics
i la veritat és que els he vist en tota mena d'edificis.
Alguns molt senyorals o molts nobles
i l'altre és de nova creació.
De nova planta.
M'agradaria trobar un leif motif, un criteri general
i aquest no em sembla del tot fora del que toca.
És el que vull dir.
Sergi, en fi, la decisió es va prendre en el seu moment
i convençut que és una bona destinació pel banc.
Jo crec que amb l'ubicació hem de pensar una mica en clau de futur,
perquè ara és cert que quan tu mires el turista
què ve a veure a la ciutat de Tarragona
bàsicament està tot concentrat a la part alta.
I això és el que es pot discutir més de l'ubicació del centre.
Exacte.
Dic que en aquests moments.
En aquests moments el turista que ve, bàsicament,
no tinc un estudi, però tots de sentit comú
veiem que pràcticament es mou a la zona de la catedral,
la Rambla sí que la fa, però potser menys,
Balcó, aquesta zona.
Però clar, hem de pensar en aquella Tarragona
que tindrà el Museu Arqueològic a la Tabacalera,
que a més a més hi haurà ja tot el gran centre comercial,
perquè quan parlem de turisme també hem de pensar en clau comerç
al mercat, allà al costat.
Evidentment hi ha tota la zona de la part baixa,
ara, per exemple, el teatre romà,
m'estic referint, doncs ja comença a ser visitable,
ni que sigui per fora, però ha d'anar més.
Altres projectes que s'estan fent també a la part baixa,
que vull dir amb això, que si pensem en 10 anys vista,
aquesta ubicació d'aquest centre de recepció
estarà ubicat just al mig,
perquè estarà a mig camí entre el que és la Tabacalera
i la part alta, o tota aquesta zona.
Per tant, jo crec que tindrà més sentit
en 5-6 anys la ubicació.
Ara l'hem de pensar en aquesta previsió de 5-6 anys,
que dintre de 5-6 anys ho hem posat allà de la part alta
i ara resulta que l'oferta, sobretot d'aspectes patrimonials,
ha crescut més enllà de la part alta, com és la previsió.
Abans parlàvem de la iniciativa privada
que pugui entrar a gestionar alguns dels serveis del Banc d'Espanya.
Ahir també es va parlar de turisme i de la iniciativa privada
del plenari municipal amb el tema de la conversió
del patronat municipal de turisme,
un altre tema del que s'ha anat parlant al llarg del debat,
i els dos partits de l'oposició es van abstenir,
que és una d'aquelles posicions en què, clar,
no estan ni a favor, però tampoc en contra.
Per què no se li dona el suport, Maribel,
per exemple, des de Convergència i Unió?
Bé, de fet, d'entrada, jo personalment,
perquè jo no assisteixo al patronat de turisme
i, per tant, desconec una mica els punts,
entenc que això és una decisió que actualment pren el govern
i que ells, bé, deuen tindre els seus motius
i saber per què fer-ho, no?
Suposo que deu ser molt més àgil el fet
de tindre una societat que no pas un patronat.
Ara bé, insisteixo, jo personalment desconec els punts,
això el meu company Albert Ballbé
en deu estar molt més informat que jo
i, per tant, bé, una mica el sentit del nostre vot
va anar per aquí, no?
Judit?
A veure, nosaltres, jo soc membre del Consell Rector
del Patronat de Turisme, des d'un principi
nosaltres apostàvem per una transformació
del Patronat de Turisme en una empresa municipal.
Però nosaltres sempre vam defendre,
perquè això ja és un projecte de quan el Partit Popular
estava com a responsable del Patronat de Turisme,
de crear una societat mixta,
és a dir, uns 60-40% de capital privat i públic.
Aquesta sí que era una transformació
que nosaltres trobàvem una lògica...
60 públic i 40 privats?
Sí, perquè el sector privat s'impliqués
d'una manera més conscient de la que està implicada ara.
Perquè ara, perdonin, el que queda amb l'aprovació d'ahir
és que és una empresa totalment municipal, però...
100% públic, el capital...
Sí, amb participació...
Però és que ja la tenia la participació el Consell Rector.
Ja tenia participació el sector privat.
Per tant, nosaltres, en el moment que ara estem passant
de crisi econòmica, consideràvem que per deixar...
D'acord que és molt més àgil tot el funcionament
d'una empresa pública que un Patronat.
Amb això estem d'acord.
Ara bé, el moment que estem passant a l'Ajuntament,
que això li costi a les arcades municipals 60.000 euros
per quedar tal com estava, la composició,
doncs nosaltres trobàvem que ara no era el moment.
I, a més a més, quan nosaltres apostàvem
per una societat mixta.
Xavier.
A veure, nosaltres també vam apostar,
vam creure d'aquesta agilitat dintre del que és el mercat,
d'aquest tipus d'organisme.
I, efectivament, respecte a la composició
i a l'equilibri que pot haver-hi entre el sector públic i privat,
jo crec que el que...
I tant, que està avui el senyor de los Rios,
és el que millor us pot explicar,
que, efectivament, a nosaltres també ens convéns.
No crec que sigui una situació, tampoc,
que no es pugui acabar d'ajustar.
És el que ens entenem.
Però, de la importància i transcendència del turisme a la nostra ciutat,
hi veig que és una mica el criteri que tots podríem estar d'acord,
trobo que aquesta transferència al sistema,
al sistema jurídic que ha d'atindre aquesta entitat és bo,
s'està produint en molts tipus d'antic organisme,
semipúblic, patromat o empresa,
capaç a tindre aquesta estructura,
podríem nomenar en certa mida privada o mercantil,
o d'execució privada, encara que la titularitat sigui pública,
i suposo que no serà ni la primera ni la darrera que ens trobarem.
Sergi.
Bé, a veure, això de fet era una aposta, tant, d'aquest govern,
va ser un dels punts del pacte de govern,
més enllà que alguns partits polítics ho portàvem als propis programes electorals,
en el cas d'Esquerra, així era,
ho portàvem com un compromís electoral.
A veure, jo crec que la fórmula que s'ha acabat adoptant,
que és aquesta empresa municipal amb capital 100% municipal,
és el fruit d'un treball conjunt amb el sector privat.
És a dir, amb el sector privat vam anar a veure
diferents ciutats,
de quina manera es gestionava el turisme,
conjuntament vam estar visitant Segovia,
vam estar visitant Donosti,
i vam estar visitant Gijón,
també Santiago de Compostela,
o són ciutats que tenen diferents models de gestió turística.
Aleshores, evidentment, allí el que teníem era una reunió
tant amb el sector privat com amb els propis responsables municipals
per veure pros i contres del seu model.
Després es va fer tot un treball de participació
amb taures sectorials aquí a la ciutat,
amb restauradors per un costat,
amb comerciants per un altre, etcètera, tots els sectors.
i el que vull dir és que s'adopta aquesta fórmula
fruit de tot aquest treball.
Què deia l'informe que es va elaborar?
Que si bé l'objectiu de tots és que entrin en el capital social,
com ara ens deia la Judit,
potser el sector privat a Tarragona no està prou madur
per entrar en aquesta línia.
Jo ara parlo de les conclusions de Fenyes,
és a dir, una cosa és la voluntat
i l'altra és entrar en el sector privat.
Quina fórmula intermitja vam prendre?
Que és, aquesta idea la vam pescar precisament de Donosti,
de Sant Sebastián,
que de fet el model que vam aprovar ahir s'assembla molt.
És que si bé el sector privat
no porta capital social a l'empresa,
que el capital social és tot municipal
i per cert els diners que es posen com a capital social
també poden ser utilitzats com a qualsevol societat anònima,
per tant no són uns diners que es queden allí en un racó,
sinó que es poden utilitzar.
Sí que se'ls hi reserva un seients al Consell d'Administració,
que això és cert que l'ha ajudat que en el Consell Rector actual ja hi eren,
però paguen una quota
paguen una quota amb la qual
ells col·laboren a l'hora de fer el pressupost de cada any.
Ells paguen una quota.
Cada col·lectiu de...
És a dir, un restaurant que vol ser soci del turisme a Tarragona
paga una quota.
Una quota.
No estem parlant de quotes de...
I tots aquells diners
conformen més enllà
l'aportació municipal al turisme a Tarragona,
que és la part grossa,
però ells anualment el pressupost
que es vagi fent cada any
per fer les diferents accions de promoció,
ells col·laboraran en una part.
Per posar números, en el cas de Sant Sebastián,
que tenien al voltant d'uns 400 socis,
socis privats, eh?
Pots anar des d'un restaurant fins al Port Aventura,
per entendre'ns.
Evidentment, o els hotels.
Ben bé, un 75% del pressupost sortia de diners municipals
i el 25% sortia d'aquestes quotes que pagaven.
amb la qual cosa aconsegueixes
una major implicació del sector privat,
fan un esforç cada any amb la seva quota,
però en canvi se'ls allibera
de participar en el capital social.
A veure, Maribel, què volies saber?
Jo, al respecte del que està dient el Sergi,
n'estic convençuda que ells han fet la feina
ben feta,
però Tarragona és diferent.
I si l'Ajuntament vol viure...
Què vols dir que és diferent?
Tarragona és diferent.
Tarragona té unes característiques diferents
en tots els sentits.
Aleshores, jo penso que si l'Ajuntament vol viure
de cara a...
El millor que pot fer és implicar el sector privat
al 100%.
Perquè quan tu t'impliques en un projecte al 100%
és quan realment...
Quan ho defenses.
Defenses i vas a per totes.
I jo crec en això.
Si jo volia dir que...
Ja sé que Tarragona no és Barcelona,
evidentment.
És diferent.
Bastant diferent.
És diferent.
Però Barcelona també tenia un problema similar a Tarragona.
Barcelona no arrencava amb l'aspecte turístic
fins que...
Bé, els Jocs Olímpics, exactament.
El sector privat és el que va a buscar
a l'Ajuntament,
a la Conselleria de Turisme,
i li ofereix...
Ara igual tenim nosaltres els Jocs al Mediterrani.
No, li ofereix participar
amb el mateix percentatge
en quant a capital i implicació
que a l'Ajuntament.
i és a partir d'aquí
quan Barcelona comença a funcionar
tant que l'empresa municipal
ara té beneficis.
Vull dir que...
Sí que Tarragona és diferent.
Evidentment que és diferent,
però és que jo crec que si el sector privat
no s'implica al 100%,
és que no arrencarem mai.
A veure,
si no s'ho creuen ells mateixos,
que són els que són protagonistes
d'aquesta història...
No extenem gaire el debat
perquè això ja es va sentir.
Té la concessió del bus turístic,
que és el que li deu provoc als grans ingressos.
Ah,
Barcelona Turisme gestiona el bus turístic directament?
Sí, té les concessions.
Doncs mira,
Tarragona ho podia fer...
Estudiem fer moltes coses,
és que Tarragona té...
A veure...
Té un exemple dels que ho fan bé.
Deixi'm repassar algunes de les coses
que van passar al primer,
perquè em sembla que és prou destacable,
per exemple,
que s'aprovés una moció per unanimitat
de tots els grups polítics,
reclamant que no hi hagi una retallada
d'inversions
per al que fa a alguns equipaments educatius
o sanitaris,
dels que se n'han parlat en els últims dies,
en les últimes setmanes,
el nou govern de la Generalitat
ha anunciat retallades
en el context de la crisi econòmica.
Convergència i Unió,
que teòricament podria semblar
que no votaria a favor d'aquesta moció,
i va votar a favor.
Maribel.
Jo repeteixo el que la nostra portaveu ahir
va dir molt fermament al plenari.
Nosaltres votarem a favor
de totes les mocions
que beneficien a la nostra ciutat,
perquè nosaltres,
per damunt de tot,
som Tarragona.
I una qüestió que faig extensible
als quatre convidats,
els preocupa que alguna d'aquestes inversions
en matèria sanitària o educativa
o alguna altra cosa
combatent-se a la Generalitat
sigui la que pugui patir més?
És a dir,
o per vostès
hi ha alguna prioritat
que no es pot aturar
malgrat la retallada pressupostària?
És evident
que totes les possibles retallades
entre cometes
en matèria de sanitat,
en matèria d'ensenyament,
són retallades que poden
preocupar en un cert sentit
perquè són les que afecten
potser més directament al ciutadà.
Però, a veure,
no oblidem una cosa,
que aquestes retallades
o aquest retard en inversions
són fruit
d'una nefasta gestió
de set anys anteriors
i que el govern Ballesteros
no se n'han recordat
de reclamar res
perquè Convergència i Unió
ha reclamat
moltíssimes vegades
i en premsa està reflectit
que el cap de la granja
s'havia de desdoblar
i fer el cart de camp clar,
cosa que el govern tripartit
havia promès
la imminent començada
de les obres
en més de dos anys
en repetides ocasions
i, home,
em sembla una mica
una presa de pèl.
O sigui, estem tots d'acord
en que els ciutadans
necessiten més assistència sanitària
sobretot a la banda de ponent?
Sí, però estem tots d'acord
des del primer dia.
No quan nosaltres ho hem reclamat
des de fa gairebé més
d'un any i mig o dos
ningú ens ha fet ni cas.
I ara resulta
que correm-hi tots
perquè és que ara
Barcelona ja no governen
els nostres.
Molt malament.
Xavier,
Judit i Sergi, vinga.
Com si fos un partit
de ping-pong, això.
No, crec que...
Jo també, doncs,
m'he de referir
al que es va dir
i no única i exclusivament
per als regidors competents
o bé per l'alcalde de la ciutat,
sinó també, per exemple,
m'adereixo
a el que el representant
del grup popular,
del Partit Popular, va dir.
crec que a l'hora
de fer
una mica d'estalvi
o de retallar
hem d'anar molt en compte
amb com explicar les coses
i sobretot
aquells que són
quasi, quasi m'atreviria
a dir competències bàsiques.
No és que no hi hagi res,
hi ha moltes coses
i hi ha moltes coses
no solament signades,
sinó estudiades
i hem d'anar a veure
què és el que ha passat
amb totes aquestes qüestions.
que...
I les prioritats
són les sanitàries,
les inversions sanitàries?
Les sanitàries...
Perquè ha citat
la Maribel Card
de Camp Clar
o el que està previst
a l'any 23?
En Card
molt important,
efectivament,
amb una problemàtica
concreta
que jo la conec
perquè vaig tindre
una participació
que exactament
no és tan ideal
però, per exemple,
el Joan 23
i m'adereixo
a les declaracions
que va fer
el senyor de los Rios
té una transcendència
molt important
que això
a l'hora de prelar,
a l'hora de prioritzar
s'ha de veure.
Jo reconec
que és complicat
en tot moment
entrar a governar.
Això sempre que
ho reconeixeré,
tots ens hem vist
més o menys
quan hem governat
en aquesta situació.
Però,
però,
també crec que
hi ha maneres
i sistemes
i sobretot
es reconeix
certes aspectes
que ens poden ajudar
a tots
a prioritzar
i a veure
com està o no està tot
realment malament
o no malament.
Sí que hi ha hagut
per part de regidories
o conselleries,
millor dit,
també se'n referim
a la Generalitat,
que entenc
que s'han expressat
correctament.
He de dir
que, per exemple,
des de l'àmbit
del territori
o des de l'àmbit
de l'habitatge
sempre s'ha mantingut
per aquest govern
des que governa,
ja no sé si porteu
100 dies o 125
o 60...
50, menys quantos?
M'ha arribat
el centenar.
Però que em posen
sempre al límit
dels endors...
No han arribat
ni a 60 dies.
És que com a nosaltres
també ens vam posar
els 100 dies...
Ni un xec encara.
Per si que efectivament
s'ha dit
el que estigui...
Hi ha hagut
algunes expressions
per part de dirigents
i responsables
dient
el que estigui
realment consensuat,
parlant, analitzat,
en això
ho mantindrem.
Anem per aquí,
perquè jo trobo
que trobarem
no moltes coses
però sí algunes
i trobarem aquestes
que a tots ens preocupen.
A veure,
a l'altra banda
de la taula,
Judit Eras.
A veure,
com ha dit el Xavier,
que hi ha el portaveu
del grup popular,
ja ho ha comentat,
l'estalvi no es pot fer
amb primeres necessitats.
És evident que nosaltres...
Tarragona demandava
un nou hospital.
No estava projectat.
Estava projectat a Tortosa
i a Girona.
Això s'ha descartat.
El que sí que estava projectat
eren les consultes externes
de Joan XXIII
i el centre d'alta resolució
a Camp Clar.
Per tant,
això s'ha de fer.
S'ha de fer,
igual que les línies
que han tret de P1
a diverses escoles
de Tarragona
sense cap raó.
Que ens ho expliquin.
Nosaltres ja hem tramitat
la pregunta
al Parlament de Catalunya,
al nostre representant,
perquè,
per assabentar-nos
a veure què és el que està passant.
Jo,
el govern,
és que entenc que
s'ha trobat
en una situació
i en un dèficit econòmic
tan bèstia
que no sap ni com agafar les coses
ni per on agafar-les.
Això és real.
però el govern
també és responsable
ara
de donar una mica
de confiança
als ciutadans
i que, bueno,
ja ho sabem
el que hi ha,
però per favor,
una mica
d'alegria,
perquè és que si no,
això és superperjudicial
per tots
en aquest sentit.
Sí,
perquè és que això va coincidir
que fa unes setmanes i dues
que va haver-hi tot un degoteig
de declaracions
en el sentit de retallades.
A part de les contradiccions
que des de Tarragona
el delegat de Sanitat
ha fet respecte
a un nou hospital
i les de la Conselleria de Sanitat
que ha fet
a la Generalitat de Catalunya.
El delegat de Salut va dir aquí
que a mitjà hi ha termini
i s'hauria de fer un nou hospital.
I que no juguin
amb aquestes coses
perquè són coses molt importants.
A veure,
Sergi,
Maribel,
després,
vinga,
Sergi.
És prioritari alguna cosa?
Sí,
Joan XXIII.
Joan XXIII,
de fet,
va ser un dels temes
que van tractar
però,
i evidentment,
aquest centre d'alta resolució
de Camp Clar
però Joan XXIII...
Sí,
per tant,
de Camp Clar
de fet,
alliberarien part Joan XXIII
si no vaig equivocar.
I la granja.
El cap de la granja,
sobretot.
Seria el que quedaria més alliberat
però,
de fet,
Joan XXIII necessita
i té un pla d'inversions,
un pla d'inversions
que ja s'ha començat a executar,
per exemple,
les noves urgències inaugurades
diria el setembre,
d'octubre.
El setembre-octubre
van ser inaugurades,
per tant,
ara ja,
si tens la desgràcia
d'haver de necessitar aquest servei,
ara com a mínim
tens unes instal·lacions
dignes,
dignes per poder-hi anar.
Hi havia un altre punt clau
que era la setena planta
i era molt clau
la setena planta
perquè aquest és el que deslloriga
al fer la reforma
de la setena planta
de Joan XXIII
és el que deslloriga
després poder fer
els nous serveis quirúrgics,
per tant,
és aquest.
I després les consultes externes
que és aquell edifici
que queda a la dreta
quan entres
al costat de la cafeteria
que tots els que hem hagut
de passar per allà
veus que allò
és tercer mundista.
Dic no l'atenció,
gràcies a l'atenció
dels metges,
dels infermers,
de les infermeres,
de les metgesses
que ho fan una mica agradable
però realment
l'edifici no dona per res.
Perdonin,
és que queden només dos minuts
però com que parlem d'això
i arran de les declaracions
que va fer aquí
el delegat territorial
dient
és que a mig termini
o a llarg termini
Tarragona ha de tenir
un nou hospital
i a més li feia
la comparació
amb l'hospital Sant Joan de Reus
que tanta polèmica
va aixecar l'any passat
una altra cop
en el debat
entre les dues ciutats.
Són partidaris
que a mig termini
la ciutat ha de tenir
un nou hospital?
Per suposat.
Un o dos.
És que a veure,
no hi ha cap contradicció aquí.
el delegat
diu
a mig o a llarg termini
i la notícia diu
que ara de moment
se suspèn això.
No vol dir
que d'aquí sis mesos
o d'aquí un any
es torni a reactivar.
I perdoneu-me una cosa,
jo soc la primera
que pensa
que el servei
de consultades externes
està col·lapsadíssim
però, senyors,
des de quan?
Fa molts anys
que està descol·lapsadíssim,
eh?
Però es va preferir
des de la Generalitat
projectar primer
un hospital,
un gran hospital a Reus
en lloc de projectar
un hospital
que era el de referència
de la província.
Tarragona necessita
d'un nou hospital, Xavier?
Bé, jo us parlaré
des de l'àmbit urbani.
El llurito ja està previst.
Sí, hi ha un equipament.
Un o dos.
Per això vull dir-te
que puc entendre-ho.
Crec que, a més a més,
és un àmbit
que dona per tothom
i l'únic que ens hem de posar
és d'acord com i quan,
no?
Però, efectivament,
pot ser totalment compatible
i sí, crec que sí.
Sí.
Ja està.
M'ha dit ja sense temps?
Sí, és necessari.
El moment encara tens
dins segons.
Independentment del que estigui
projectal,
que estàvem parlant ara
el llurito i tal,
si Tarragona té ja
suficient població
com per utilitzar
dos i més hospitals.
Sí, però crec,
jo posaria una condició,
que és que Santa Tecla
i l'Institut Català de la Salut
es posessin d'acord
en un únic projecte.
Un únic.
De fet,
les declaracions
del director territorial
no demanen aquesta línia.
El que passa és que,
aleshores,
jo no sé si invalidaria aquest projecte
les obres que s'estan fent
a Joan XXIII.
S'han de fer obres a Joan XXIII?
Jo crec que aquesta condició
és una mica agosserada,
perquè les necessitats mèdiques
de la província
o de la ciutat
les coneixem.
He parlat d'unir esforços.
I més en aquests moments
de crisi.
No,
ni esforços d'acord,
però...
En fi,
com es van unir ahir
en moltes mocions
i en moltes coses
al Parlament municipal,
ahir va ser un plenari
en què es va retre
homenatge també
al regidor Joan Areggio
després de 16 anys
que es va acomiadar.
Ara amb les noves responsabilitats
del Servei Català de Trànsit
i de la Velocitat,
que així és 80,
que si em permet la broma,
una salutació des d'aquí també
Joan Areggio,
que ha participat
en moltes tertúlies
d'aquesta casa.
Acabem.
Maribel Rubió,
Judit Teres
amb una banda de la taula,
Javier Terres
i Sergi de los Rios
a l'altra.
Amb ells quatre
hem fet la tertúlia
d'aquest dimarts.
Gràcies,
que vagi bé
i fins la propera.
Bon dia.
Adéu.
a la
un
a
a
a
a
am
a
a
a
a
a
a
a
a