Fins demà!
I després d'un tema, un altre, després de la part esportiva amb en Pep Calvet,
amb els esports de natura, les rutes de natura,
passem a una part més sedentària, però que també ens depara moltes emocions, moltíssimes.
L'espai que dediquem al cinema amb el David Serra.
David, bon dia.
Ja sóc aquí, això ho estic dient pel Twitter, directament,
el Twitter de Tarragona Ràdio.
Mira, el David l'hauríeu de veure mentre es fa la secció,
abans anava amb el seu mòbil l'Smartphone,
però és que ara ens porta, què és això, un iPad?
Sí, bé, jo he patit un robatori, m'han deixat sense l'iPhone,
llavors l'iPad és el seu mòbil.
Ja que m'han de comprar-ho, doncs gran.
No, però va molt bé.
Sí, és una taula d'aquestes que en diuen.
Soc d'una taula d'aquestes boniques, és un iPad.
I ja pots parlar mentre controles tot això?
Doncs sí, perquè soc una persona multimèdia, absolutament.
amb un telefonat a la mà, el diari a l'altre costat...
Ets super 3D, ets molt 3D, tu.
Absolutament, absolutament.
Com les pel·lícules que cada cop us us.
Però real, un 3D real, sòlid, es pot tocar.
No digital, allò ben filmat.
No, no, no, en absolut, al contrari.
Tot al contrari.
En 3D, com a mínim, que jo sàpiga...
Te vaig cantant pel·lícules i me dius el que se t'acudeix?
Sí, ràpidament.
No, no, sí, sí, sí, podem fer-ho d'aquesta manera.
Mira, és que el diixo dels 3D m'ha fet molta gràcia
que torni al cinema Els Tres Mosquaters,
que és un dels grans clàssics de la literatura i del cine,
que s'ha portat un munt de vegades a pantalla, en 3D.
Que dius, vinga, va, sí.
Doncs sí, el que passa és que jo, amb el 3D,
igual que el Juanjo, tenim el problema aquest
que no ens agrada sempre,
perquè moltes vegades es fa d'una manera molt...
O sigui, sí que és la gran panacea,
sembla que per moltes productores és la gran panacea de dir
escolta, si fem una pel·lícula en 3D,
cobrem una mica més l'entrada
i després, però l'experiència d'usuari
moltes vegades no està a l'alçada del que et demanen.
Perquè tu quan vas a veure una pel·lícula d'aquestes de 3D,
doncs tenen molts hàndiques,
persones que porten ulleres,
persones que, per exemple, veuen la pel·lícula més fosca.
Hi ha una alteració real
de lo que són els valors de la visualització de la pel·lícula.
Però mira, per exemple, serveixen, com en aquest cas,
per actualitzar d'alguna manera
una història que s'ha explicat moltes vegades.
Uns clàssics, i ademais,
feta pel Paul W. Anderson.
O sigui, és una pel·lícula
que, de fet, a mi m'ha fet molta gràcia
quan vaig veure el tràiler, perquè té molts gatges.
Jo vaig veure que era com una reactualització
de la història d'Immortal
d'Alejandro Dumas,
i jo soc un fan descarat de la novel·la
i de les adaptacions prèvies
dels Tres Mosqueters, perquè sempre,
a veure, fins i tot a les Dolentes,
m'han fet molta gràcia
perquè mantenen aquest fil argumental
que és ja un clàssic
de les pel·lícules d'aventures de tots els temps.
O sigui, no te l'acabes mai.
O sigui, sempre pots tornar a les Tres Mosqueters.
I jo sempre dic que benvinguda a les adaptacions
si d'aquesta manera
els jovents o les persones
que freqüenten les sales cinematogràfiques
cauen directament la novel·la d'Alejandro Dumas
i a les seves continuacions,
que són magistrals, el folletín.
Què puc dir d'aquesta pel·lícula?
No l'he vista.
Però sí sé,
perquè el tràiler descaradament
ho anuncia d'aquesta manera,
que és molt espectacular,
una mica retrofuturista,
perquè de cop i volta veus
naus volant, o sigui,
baixeis que van pel cel
com si fossin dirigibles.
O sigui, té un punt
d'aquest punt
de retrociència-ficció
La Liga de los Hombres Extraordinares.
La Liga de los Hombres Extraordinares.
És que ara que m'ho has dit,
a veure el tràiler...
I des d'aquest punt de vista,
doncs jo t'ho diré,
vaig a disfrutar el cinema,
en aquest cas vaig a desconnectar
i pot ser una pel·lícula divertida
pels que no li demanen res més al cinema,
que passa una estona a desconnectar,
es menjar crispetes...
Aventures...
I aventures i sortir del cinema,
doncs bueno,
com si haguessin anat al Dragon Camp,
per exemple.
Doncs passem a més títols.
Mira, Tom Hanks,
que dirigeix i també protagonitza
junt amb Julia Roberts,
per tant, actors d'aquests de primera línia,
Larry Crown, Nunca és Tarde.
Larry Crown, Nunca és Tarde.
Doncs bueno,
aquesta és una pel·lícula
que tinc moltes ganes de veure-la.
Primer,
perquè com a director Tom Hanks
sorprèn una miqueta,
o sigui,
no és d'aquests actors
que comencen a fer pel·lícules
i s'anclen,
sinó que és una aposta directa de Tom Hanks.
Una pel·lícula
que realment té a veure
amb el moment que estem vivint,
perquè el tema de la crisi
tan personal
com econòmica,
hi ha un rerefons aquí important.
I jo penso que pot ser
una pel·lícula correcta,
pot ser una pel·lícula
d'aquelles a descobrir.
El meu interès principal
està sobretot
en tornar a veure la Julia Roberts
fora dels papers habituals.
A mi és una dona
que m'agrada molt,
que em sedueix,
i Tom Hanks
és un actor
al que respecto moltíssim,
intel·lectualment
i com a professional.
que Tom Hanks
que devia poder triar
hagi triat Julia Roberts
com a partener
per una comèdia romàntica,
mig romàntica,
mig drama, no?
Bé,
hem de pensar una cosa.
Hi ha una relació
de tots dos,
des de fa molt temps,
són actors que es respecten
i que han coincidit
en alguna pel·lícula.
Llavors,
suposo que aquesta complicitat
ha fet que ràpidament
Tom Hanks decidís
que Julia Roberts
fos la protagonista
de la pel·lícula.
Tinc curiositat,
no és malsana,
o sigui,
és una curiositat
absolutament amable.
Jo estic llegint crítiques
a totes elles,
al voltant dels dos protagonistes,
dels dos actors,
més que res.
És que hi ha de tot,
n'hi ha de molt bones
i de molt dolentes,
n'hi ha de que sense pretensions
i tendre
i n'hi ha que diu
que és babosa,
vull dir.
Jo,
el que he dit
és que les més fiables,
o sigui,
persones una miqueta
de la meva...
Bueno,
sempre respecto
el que diuen,
no sempre coincidim,
comenta'm això,
que té un punt
a l'agredor
i és present,
però té una tendència
potser massa endulcorada
i que això atenua molt
el drama personal
dels protagonistes.
De totes maneres,
t'ho dic,
jo sóc una persona
que m'agrada veure les coses
per mi mateix
i llavors valoraré
la setmana vinent
si hi ha aquesta pel·lícula...
Ja t'ho dic,
amb la crisi econòmica
per menys,
com a eix central,
compleix les seves expectatives
subjectives
i personals
o no.
Sofia Coppola,
que torna a la gran pantalla
amb Somewhere,
una pel·lícula
que sembla que es va emportar
al lleó d'hora,
millor pel·lícula
al Festival de Venècia
l'any passat
i que està categoritzada
sota el gener de comèdia
i drama.
Les dues coses,
doncs sí,
vinga.
Bé,
aquí estem parlant
d'una nena
d'11 anys,
no estem parlant
de la Kirsten Dans,
directament,
hem passat
a una directora
a la que respecto
bastant,
perquè és la directora
de dues pel·lícules
absolutament ambivalents.
Una era
Les Verges Suïcides,
que era una pel·lícula
que estava força bé
i era una òlpera Prima
colpidora
i ben posicionada
des del punt de vista
de la crítica
i després Maria Antonieta
que era una revisió
absolutament surrealista,
una mica popera
i que a mi m'agrada molt,
tot i que molta gent
per la seva banda sonora,
sobretot,
que estava molt bé,
va ser molt agraïda.
Aquí la crítica
sí que es va barallar
i, bueno,
de totes maneres
jo penso que són
dues pel·lícules interessants
i que sobretot
jo penso que
és una directora
que té el pare que té
que ha après el cinema
des de dintre
i que ho porta a la sang
i el que m'agrada
és que la seva exploració
de l'univers femení
sempre és necessària,
sempre té aquest punt diferencial,
no és la filla de papà
sinó que és una directora
que s'ha guanyat el respecte
treballant des de la base.
Una pel·lícula d'entrada
que anirà a veure gustosament
a descobrir també.
Penso que la crítica
aquí l'ha deixat bé,
ha guanyat festivals
i ha reconciliat crítica
i públic.
Samuel,
la proposta de Sofia Coppola
i se'ns van acabant
les pel·lícules
i jo encara destacaria,
mira,
un Johnny English
que torna.
Amb Ruan Atkinson,
eh?
Amb Ruan Atkinson?
Ara ja ha crescudet,
crescudet.
Què puc dir d'aquesta pel·lícula?
Doncs, bueno,
que jo Ruan Atkinson
prefereixo la televisió.
Jo sí que tinc el problema
que aquestes paròries...
Vas veure l'excursor negra
i llavors ja...
Aquí vaig quedar marcat directament.
A mi aquestes revisions amàboles
de l'univers de James Bond,
doncs, bueno,
moltes vegades són molt irregulars.
No és el mateix una pel·lícula
que fer una sèrie.
Llavors,
aquí,
tot el que és el potencial
dels gags,
moltes vegades,
doncs,
no acaben de quallar
amb la força necessària.
Tot aquest personatge
ja riscible
des del primer fotograma
fins a l'últim,
però, bueno,
molt irregulars.
Jo no sóc un gran fan
de les incursions cinematogràfiques
d'aquest grandíssim còmic
que és el Ruan Atkinson.
Fins aquí,
vaja,
les estrenes em sembla
que em consten a mi.
No sé si tu entens
alguna altra que has d'explicar.
Jo tinc una altra,
que és la de Four Lions.
No sé si tenim una...
Bé,
no sé si donaria temps
d'escoltir música.
La veritat és que no, no?
Crec que no.
Tu ho vas parlant.
Mira,
el Four Lions,
si aquesta no es l'han...
Sí,
sí que està estrenada a Tarragona,
perquè aquesta tenia dubtes,
és una pel·lícula
que la tenim que destacar
probablement per damunt
de totes les demés.
Escolta,
si anem a britànic
una altra vegada,
què passa?
Sí,
però aquí estem
amb una comèdia
absolutament cínica
que no és paròdia fàcil,
que és una pel·lícula
que parla precisament
del terrorisme islàmic,
ho fa amb absoluta...
Mala baba.
Mala baba.
I penso que és
el complement perfecte
per anar a veure aquesta pel·lícula
que a mi m'ha agradat molt
i no he pogut dir-ho
durant aquestes setmanes
que és un obra pactal
a los malvados.
Què tal?
Per mi,
extraordinària.
Sí?
Jo soc dels fans,
d'aquest...
Sí, sí,
del Santos Trinidad,
en aquest cas,
del protagonista
de la pel·lícula,
que realment
és un cinema negre
de molta qualitat
i amb una gran capacitat
de recordar-nos
el millor cinema americà
del gènere.
José Coronado
està extraordinari,
però és que tots estan bé.
vull dir,
és una pel·lícula
amb el que el guió
la va ser
sòlida
de la trama
que ens està narrant
d'aquest policia
que ha fet,
diguem-ne,
un acte
absolutament
destructiu
i que vol netejar
el seu nom
i les conseqüències
seran
absolutament dramàtiques.
Però bé,
és una pel·lícula
que s'ha de descobrir.
Jo no vull desmuntar res
perquè penso que és
de les pel·lícules
que com menys es parla
millor s'agraeix
a la seva visionada.
Això és Novera Paz
per a els Malvados
que és la recomanació
del David aquesta setmana
perquè l'ha vist
i li ha agradat molt.
A Four Lions
també la recomanaves
aquesta sàtira corrosiva.
Exactament, aquesta sobretot,
per tant,
un dels demés.
I ja per acabar,
David,
que com sempre estudiem
sense feina,
una petita perla,
una delicatessa.
Una perla,
a més la despedida
justa
de l'última pel·lícula,
penso que va ser
el Jordi Daudé,
la seva intervenció.
Una pel·lícula necessària,
algrat tot un país
amb la xenofòbia de fons
que és aquesta Catalunya
Oberol,
que és una pel·lícula
que avui s'estrena
i que a més,
jo penso que és
d'aquestes pel·lícules
que s'ha de tindre molt
per veure-les,
per reflexionar-les,
sobretot perquè són molt nostres
i perquè és aquest mirall
que a vegades
ens fa molt de mal
mirar-nos a la cara.
O sigui,
veure'ns el reflex.
Una pel·lícula valenta
i que penso
que recomanarà per si sola.
No sé si d'aquesta pel·lícula
parlareu ara
o no parlareu.
Sí, però això
simplement deixem el titular aquí
perquè ara tindrem el telèfon
al Ramon Termans,
el seu director
i ho explicarem
que a la sala 8 i mig
el programa
Catalunya Oberol
em sembla que ell mateix
ve demà dissabte.
Molt bé, molt bé.
Doncs un plaer tornar-hi.
David, moltes gràcies.
Això ha sigut una maradó ràpida,
potser 100 metres.
Però està bé
perquè així
has fet un tastet de tot.
I ara, la setmana que ve
tinc ganes
que m'expliquis tot això
que ho veus.
Ho explicaré a més profunditat.
David, gràcies.
Una abraçada i bon cinema.
Gràciesu.
Fins demà!
La David Serra ens explicava ara, feia un últim titular abans de tancar la secció d'ahir,
recomano molt aquesta petita joia, aquesta petita perla que podré veure a la sala 8 i mig a partir d'avui mateix,
Catalunya Uberales, no?
Això.
Josep Eduard Príncep, gerent d'Oscina Les Gavarres, bon dia.
Bon dia, com estem?
L'hem dit al David, no expliques res més, perquè ara ens ho explicarà el Josep Eduard,
això, la programació de la 8 i mig, que comenceu temporada,
i parlarem de la pel·lícula que l'estrena amb el seu director.
Molt bé.
Bé les coses, no?, a Les Gavarres.
Sí, sí, estem contents i seguim amb aquesta opció de versió original que ens agrada molt
i que implica un compromís amb el cine independent.
A més, ho feu molt bé, això, de començar la temporada després de Santa Tecla.
Sí, ho vaig demanar jo, perquè faig vacances per Santa Tecla, vaig dir,
ho sento, però la 8 i mig no pot començar abans.
És que porta molta feina programar una sala, això, recordeu la 8 i mig de cinema alternatiu,
no comercial, de versió original o de documental, o cinema d'autor.
Sí, o cinema d'autor.
Costa perquè no és fàcil a vegades seleccionar les pel·lis i trobar la manera que arribin.
Sí, és difícil perquè amb les distribuïdores costa molt, perquè, clar, el doblatge està molt instal·lat,
el tema del cine independent està molt col·locat a les grans ciutats, als ciners concrets,
però jo crec que ens estem obrint camí, i a mica en mica creuen en altres, ja ens coneixen,
truques a Golem o truques a Altafilms, ja els sona que hi ha algú raro a Tarragona.
Ja no que els expliquis.
Sí, aquella sala d'allí, aquells multicines que tenen una sala rara, ja comença a sonar,
i això és bo perquè ens donen opció a parlar directament i tindrem més opcions a aconseguir pel·lícules bones.
Al públic també li comença a sonar això, perquè quantes temporades portem de la 8 i mig, 3?
No, és que vam començar un març, per tant seria tercera temporada, però enganyaríem.
Cap a la quarta, de 3 a 4?
No, de 2 cap a 3 i mig, és que és estrany, però vam començar a mig curts, diríem,
llavors, clar, seria la 2 i mig.
Va, la sala de 8 i mig que porta...
2 i mig temporades, sí.
I a la gent, al públic ja li comença a sonar això?
Sí, sí, tenim algun públic ja fidel, que també ens agra, perquè a vegades a l'estiu parem,
o a Nadals, i llavors ens diuen, ostres, aquesta setmana què he de veure, no?
Diu, bueno, a veure, hem de descansar tots, a més, tot això fem prou a l'art,
vull dir, no hi ha ningú que cobri d'aquest tema, és un tema de programar, de fer fitxes,
de fer comunicació, i tothom ho fa perquè ens agrada el cinema, no?
Els quatre col·laborants que som.
És l'otípic del cineclub que...
Sí, una miqueta per aquí, no? Però bueno, aprofitant les instal·lacions d'un multicines,
que evidentment no són les mateixes d'un cineclub.
Li dona una qualitat després de les pel·lícules.
Sí, molt important, que crec que és bàsic, no?
Tornem a programar òpera, aquesta temporada?
Sí, tornem a estar amb l'Òpera, abans dèiem en fer una, que era Faust,
i estem treballant amb diferents temes de curtmetratges i altres coses.
Doncs bé, després, si ens queda una mica d'estona, repassarem les pel·lis,
que ja han de venir a la vuit i mig, que ja estan en cartell.
Ho farem, si et sembla, després, perquè ara tenim el telèfon al director de la pel·lícula
que estrena tot això, que estrena a la sala vuit i mig, és Catalunya Iberales,
i el seu director és el Ramon Termans.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bon dia. Escolta, comenceu, se ho comença a projectar avui mateix,
però el Ramon, Josep Odora, ens visita dissabte, no?
Sí, fins aquest dissabte.
Fareu una mica de festa d'inauguració.
Sí.
Com anirà això?
Pues quedem a les deu de la nit, la taquilla és oberta,
o sigui que si algú encara la vol comprar, ara ja la pot comprar,
per demà, que segurament estarà plena a la sala.
I és això, farem una mica de presentació de la pel·lícula
i, posteriorment, farem un col·loqui amb el director
i amb els actors que ens acompanyin.
Ja podem confirmar que el director, el Ramon Termans, vindrà.
Ramon, explica'ns una mica de què va el Catalunya Iberales
i, sobretot, a què ve aquest títol alemany?
Que jo llegint la sinopsi no ho he trobat.
Mira, el títol ve de l'himne nazi, directament.
Bé, l'himne nazi, de l'himne alemany,
que després els nazis ho van popularitzar molt
i, llavors, posteriorment, a l'època nazi,
doncs es va prohibir que ells cantaven un
Dutschland, Dutschland i Uberales, no?
Llavors, això ara, diguem, està prohibit, aquesta part de l'himne, no?
Això ho van recollir un grup punk, que es deia Dead Kennedys,
Segur que els que han sigut punks i rebeldes i ara tenen trenta i picos,
o que els coneixen.
I aquest grup va fer una cançó que es deia California Uberales,
amb referència a un governador molt de dretes que hi havia a Califòrnia als anys 80,
una miqueta per ironia, per cridar l'atenció, per fer un crit d'alarma, no?
I bé, i s'ha de dir que la pel·lícula, un dels temes que tracta és de la pujada
de l'extrema dreta a casa nostra, o sigui, que...
I per mi l'extrema dreta, doncs, ve d'on ve, o sigui, no ens hem d'enganyar, no?
I la pel·lícula que hem preguntat és de què tracta, no?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Una imatge, és una imatge xocant, no?, que veiem quan accedeixes a internet,
a la informació de la pel·lícula, veiem un home en un dels protagonistes,
que és negre, suposo que és africà, i que va amb una barretina.
Sí, home, però això s'ha de veure a la pel·lícula, perquè,
o sigui, serà una raó de fer, eh?
Clar, no m'ho expliquis tot, només una mica l'argument.
No, no, no, la pel·lícula... Són tres històries.
La primera història és d'explicar el cas d'un condemnat per un delicte sexual
que després de 19 anys torna al seu poble, no?
Llavors intenta refer la seva vida.
El segon capítol és un immigrant, un zahariac,
que ja fa temps que està instal·lat aquí, i parla català,
o si es parla en català, etcètera, com no podria ser d'una altra manera.
I el que ell fa és buscar feina, buscar feina desesperadament,
perquè realment ja està una miqueta a les últimes, no?
I troba feina, troba feina peculiar, diguem.
I la tercera història és que la protagonitzada pel Joel Joan
és un empresari d'èxit que després d'un cap de setmana
torna abans del que tenia previst,
i es troba amb la desagradable sorpresa que té un lladre a casa, no?
En aquest cas un Kosovar, no?
Un albano Kosovar.
I, doncs, amb la refriega que tenen, amb la baralla que tenen, no?
Doncs acaba disparant-lo i matant-lo, no?
I, en fi, o sigui que Déu-n'hi-do, no?
Sí, ara t'anava a dir, suposo...
A veure, el tema de la xenofòbia és, en general, no?,
el que impregna la pel·lícula.
Suposo que estàs basat en tres situacions que poden ser
o que fins i tot han sigut reals.
La xenofòbia com a viscuda per a aquells que pensem que no són xenòfobs.
No, no, les històries estan tretes als diaris.
O sigui, el fet inicial, després del desenvolupament de cada història,
és inventat, no?, i és ficció.
però el que és, diguem, el nucli inicial, no?,
de cada una de les històries, les vaig treure dels diaris, sí, sí.
Quina sensació tindrem a l'acabar de veure aquesta pel·lícula?
Sembla un tant depriment, no sé si dir-te per realista,
però sembla trista, depriment,
i potser una mirada, com ens deia ara el David Serra,
ens deia, diu, és que és una mirada al mirall d'aquelles que fan mal, eh?
D'aquelles que t'ensenyen com ets i que potser no t'agrada.
Com ets?
No ho sé, jo no sé com rebre el públic, no?
Jo el que sé és el que ha passat fins ara,
és a dir, les presentacions que hem fet fins ara
a diversos festivals arreu del món,
dic molt del món perquè hem anat al Quebec, també,
però a Sant Sebastià, a Màlaga,
on la pel·lícula ha obtingut premis,
però també a casa nostra,
amb passes premis que hem anat fent
i les presentacions que vaig fer,
ahir vaig fer la presentació a Barcelona,
aquesta nit vaig a Girona,
demà aniré a Tarragona,
la resposta pública és molt bona,
molt bona, els col·loquis són interessantíssims,
interessantíssims,
perquè la gent té ganes de parlar d'això,
o sigui, és que estem en un moment que hi ha una,
el que em dic jo,
una demanda de democràcia real, no?
En el qual la gent,
més enllà del fenomen aquest,
el 14M i l'etiqueta que li vulguem posar, no?
Més enllà de les etiquetes,
sí que és cert que jo crec que ha arribat un moment
on jo noto que el públic no està indiferent com fa uns anys,
potser quan no hi havia crisi econòmica
i la panxa estava plena,
doncs la gent hi havia una espècie de mes de tant semampotisme, no?
Ara no, ara jo veig amb la pel·li,
d'entrada ho veig perquè les sales estan plenes,
tots els passes que he fet,
i segona, per la participació del públic,
els debats que es crea,
fins i tot sortint del cinema,
s'està la gent una hora o dues hores a fora del cinema
parlant encara de la pel·lícula,
és a dir, és una pel·lícula que invita el debat i la reflexió,
pessimista,
bueno, això ja, la sensació que et doni,
cadascú és cadascú, no?
El que és, és una pel·lícula entretinguda,
perquè la gent, diguem-ne, s'ho passa bé,
hi ha moments durs, hi ha moments que la gent riu molt,
perquè realment hi ha situacions molt delirants,
i al final, al final,
és una invitació a la reflexió.
Coneixes el Josep Eduard Príncep, no?,
el gerent de les Gavarres?
Sí, sí, sí, sí,
ja hem parlat.
Ja hem parlat, i bueno, jo haig agrair
que hi hagi gent valenta
que vulgui estrenar pel·lícules en català,
o sigui, és difícil, eh?
Bé, tu li dius valenta,
nosaltres li diem una mica boig.
No, no, no, boig per què?
No, no, no estic d'acord amb això,
o sigui, jo crec que pot ser comercial,
o sigui, no, perquè això sembla que sigui
camicata algú que vulgui perdre diners,
és el contrari, o sigui,
jo crec que podem aconseguir públic català
en pel·lícules en català,
per què no?
L'únic que, ara, li hem donat
una oportunitat, a mi, com m'ha passat a mi,
i m'ha passat a Catalunya,
i el rest de l'Estat,
si diu, no, no, si és en català,
ja no la quiero ni ver,
doncs clar, llavors sí que no fotrem res.
I com Catalunya en el títol,
d'on vas?
Té Catalunya en el títol,
el pòster és la bandera,
m'he trobat de tot,
m'he trobat de tot,
però ningú m'ha dit,
ningú, no he tingut cap resposta negativa
que hagi sigut,
no, és que saps què?
L'hem vist i la pel·lícula no és comercial,
o, mira, la pel·lícula no és de qualitat.
No, no, o sigui,
no, totes les portes que se m'han tancat
han sigut úniques exclusivament
perquè estava en català
i perquè no tinc versió doblada al castellà.
Digue'm que no s'han tancat moltes portes per això,
no ens deprimim.
Digue'm que no.
No, no, no, ho sento, ho sento,
jo ets de dir la veritat.
Sí? No, no, ja ho sé.
Sí, realment moltes...
Moltes portes, moltíssimes.
Home, jo a la pel·lícula,
si hagués tingut la versió doblada,
l'hagués tingut a 50-60 sales més
en tot l'estat, però sense cap dubte.
Mira, a Madrid no tinc cap sala, zero.
I a Barcelona, cinc,
per explicar una cosa que...
A veure, estem parlant d'una pel·lícula
més enllà del que pugui dir jo,
que evidentment m'he fet
i jo estic aquí per promocionar-la,
però he tingut premis a Màlaga i Sant Sebastián.
Sí?
O sigui, i tres premis a Màlaga
i Sant Sebastián Film Commission,
que per exemple ha guanyat,
abans que jo aquest premi,
l'ha guanyat tres dies amb la família
o l'ha guanyat en la ciutat, etcètera, etcètera.
Pel·lícules importants.
I en aquest sentit, bé,
però és que no només m'han tancat a fora,
se m'han tancat aquí, eh?
Hi ha gent d'aquí que té sales aquí,
a Catalunya,
i no volen saber res de cinema en català,
però res.
I quan tu, per exemple, dius Pa Negra,
home, Pa Negra et diu dues coses.
Una, és una excepció.
Dos, tenia versió doblada castellà.
I amb això ho podíem anar jugant.
Jo no, jo vaig realment en versió catalana
i mandinga,
perquè també hi ha mandinga en la pel·lícula,
i ja està.
I sí que se m'han tancat moltes portes,
no és qüestió.
I tampoc vull ser jo aquí,
ara que faci una banda d'arat,
però jo crec que ara, en un moment,
si em fan aquesta pregunta,
ets jo dir la veritat.
Possiblement és més rentable treure-la fora,
o te la compren,
no en el sentit de diners,
sinó que te la volen veure més a fora
de l'estat espanyol,
que no pas a dins.
Jo crec que...
jo crec que és un problema
simplement de dues coses.
Una,
de molta saturació de mercat,
de cinema americà,
moltíssima,
és que és un no parar,
i jo crec que,
i de tant en tant,
això ho vam parlar molt l'altre dia
amb el Josep,
o sigui,
es fumen faves,
però és que, a més a més,
perquè dius,
primera no hi ha mercat,
segona,
quin sentit té,
ja fer cinquenes parts,
cinquenes parts,
jo no sé,
allò dels mosqueteros,
si és bon o dolent,
o no l'hi vis,
però cal un altre de mosqueteros,
o sigui,
serà alguna cosa
que ja no haguem vist abans,
o sigui,
arriba un punt
que s'aturem al públic,
jo crec,
d'explicar les mateixes històries
una vegada,
i una altra,
i una altra,
i una altra.
Aquest és un tema.
I el segon tema
és això,
és que no està normalitzat
en absolut
el cinema en català,
o sigui,
no està normalitzat,
o sigui,
que surti una pel·li,
jo l'hi vaig dir amb l'Elisana Passol,
que va dir,
home,
ara que estem als Òscars,
això ja està normalitzat.
No,
perquè et vagi bé tu,
no vol dir que l'hi vagi bé als altres.
Quan el dia
que hi hagi 20 penegres
i es pugui estrenar
tot l'estat
en català
i subtítols en castellà,
llavors,
parlem d'una normalització,
però jo hem quedat
tot l'estiu
parlant amb els exhibidors
i de la mateixa manera
que la gent de l'ocine
i en aquest cas les cabarras
van dir,
hòstia,
cap problema,
la pel·lícula ens agrada,
la pel·lícula té el seu públic
i la passarem
i farem una presentació
i tot això.
Hi ha hagut altra gent
que m'han dit que no,
simplement perquè irem català.
Josep,
volies dir alguna cosa?
No,
el tema per aquí
del tema del llenguatge,
no?
I la dificultat
d'estrenar en català.
Que avui ara estem en...
Bueno,
hi ha hagut una llei
que no s'ha complirà,
però hi ha hagut un acord
amb les exhibidors,
amb els majors
i sembla que a partir
de les coses milloraran.
Però també he de dir
en aquest sentit
que és molt important
que els espectadors
també s'ho creguin.
O sigui,
normalitzarem el dia
que les sales en català
estiguin plenes.
Perquè moltes vegades,
per exemple,
aquesta setmana,
per dir un exemple
molt petit i molt concret,
fem Johnny English
en català i en castellà,
les mateixes hores.
No vol dir que
un és un passe més bo,
un passe més dolent.
Per tant,
és molt important
que a part de venir
tots que teniu a veràles,
després del dia seu
vingueu a veure
Johnny English en català.
Llavors,
no hi haurà excuses
per les distribuïdores,
ni per els majors,
ni per els exhibidors,
ni per ningú.
a partir...
Malauradament,
nosaltres les fem totes
en català
i no és el resultat
òptim que esperem.
Per això és molt important
que també ens conscienciem
que no ens agradaran res,
com sempre,
com a Espanya ens ha passat sempre,
doncs a Catalunya igual.
Si volem ser en català,
anem a veure
si anem en català.
Vols dir que l'espectador
també té la seva part
de responsabilitat?
Molta,
bàsicament molta.
Els empresaris
no mirem a idiomes.
En els llocs com vosaltres
on ja feu l'esforç
de programar...
Sempre.
Nosaltres les fem totes
i aquesta setmana
en tenim quatre en català.
Més no podem fer
de moment.
Però està clar
que si lluitem tots
pel cinema en català,
hi haurà sempre
cinema en català.
Jo crec que...
Jo estic molt d'acord
amb el que diu el Josep
i afegiria
que el que no estem demanant
és caritat.
Això és molt important.
És a dir,
jo si la pel·lícula
no funciona,
que me la treguin,
sincerament.
o si la pel·lícula
l'empresari
que la veu
creu que no hi anirà
ningú a veure-la,
doncs que no la posi.
O sigui,
estem en un mercat,
no ens hem d'enganyar
i a partir d'aquí
que siguin les lleis del mercat.
La meva queixa
és que les lleis del mercat
no són iguals per tothom.
Aquesta és la meva queixa.
Jo estic a favor del mercat.
Però, clar,
jo estic convençut
que la gent...
T'ho juro
i és una cosa
que l'estic veient cada dia.
Ahir
vam posar
1.200 persones
al cinema Aribau.
doncs que haguéssim pogut ficar 2.000.
O sigui,
les entrades
del Club 3T
es van agotar
en una hora
i eren 300 entrades,
o sigui,
250.
O sigui,
hi ha gent
que vol veure
Catalunya o Berrales.
Llavors,
aquesta gent
ha de tenir una oportunitat
si estem en un mercat llibre.
Llavors,
fins i tot
hem rebut
missatges
al Facebook
on hem penjat
les sales
de Catalunya
que passaran
la pel·lícula
i gent que diu
hòstia,
el meu poble no va,
hòstia,
els meus diners no,
hòstia,
hauré de fer 5 quilòmetres
per veure aquesta pel·lícula.
I ja em sap greu,
ja em sap greu.
O sigui,
tant de bo
hagués pogut
anar la pel·lícula
a més sales,
però si els empresaris
no tenen
l'atreviment
que té el Josep,
doncs
és aquest el problema.
I em sap greu
per la gent,
em sap greu,
però la qüestió
d'una empresa
el que ha de veure
és si hi ha demanda
per aquí producte o no.
I jo crec que
el cinema català
pot tenir demanda
i podem omplir sales
amb pel·lícules de qualitat.
Doncs aprofiteu
la que la podrem veure
aquí a Tarragona
des d'avui
que s'estrena.
Demà
hi ha el passe especial
a les 10
en què ve
Ramon
a parlar-ne una miqueta.
I després,
fins quan, Josep?
Fins quan et tindreu
en projecció?
Això és el que dèiem,
que és molt important
que els espectadors
vinguin
perquè li donem
la continuïtat
que nosaltres vulguem.
Mínim una setmana, segur.
Sí, això seguríssim.
Home, esperem que més.
Esperem que més.
No, i dos també.
I dos també.
Ja m'encàrrega
dos també,
però la tercera
dependrà del públic.
No, no,
jo estic d'acord, eh?
O sigui, jo, vamos,
o sigui, no, no,
ja et dic,
és el que dic,
no demanem res
que no es pugui
exigir els altres.
Doncs...
Que hi vagi la gent
i que si va,
que es mantingui.
Ens afegim
amb aquest clam.
A Ramon Termens,
moltíssimes gràcies
i, en fi,
a disfrutar de la teva pel·lícula
que a partir d'avui
la podem veure aquí a Tarragona.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Catalunya Uberales
no és,
és la primera
de les apostes.
Recordeu que és també
l'obra pòstuma,
la darrera pel·lín
que va sortir Jordi Daudé,
amb valor afegit.
És la primera
de la programació
de la vuit i mig.
Digue'n simplement títols
perquè no tenim temps,
Josep Eduard,
i els anirem recordant,
cada setmana.
Farem dues setmanes
Nadher en Simming,
que és la guanyada
de l'osso de Berlín,
que per què te la fem doblada
perquè no l'hem aconseguit
en versió original,
perquè només hi havia 5 còpies
en tot Espanya
i no ens ha tocat,
però bé,
estem treballant.
Després,
un viajament d'una mujer d'Àfrica
i finalment
Treus Assassins,
que és la perla
d'aquest mes d'octubre,
que és una pel·lícula japonesa,
que, bueno,
japonesa,
ha dit malament en xina.
Asiàtica.
Asiàtica, bueno.
Asiàtica.
Asiàtica,
perquè ha dit japonesa
i molt valent,
però es diu
t'aquesti el director,
i que ha agradat moltíssim
i crec que pot ser
la serieta d'aquest mes.
Això només pel que fa
al mes d'octubre?
D'octubre.
Alguna bomba,
alguna superpel·li
molt especial.
L'Ester venia de Sant Sebastià
la setmana passada,
l'Ester us ha ajudat a programar
i estava, bueno,
amb la bossa plena de recomanacions.
Sí,
la veritat és que ara
ho tenim més fàcil
i intentarem que les bombes
vagin entrant
i que l'Ester
pugui estar supercontenta
de la sala 8 i mig.
Nosaltres,
pel que fa a Terragona Ràdio,
anirem informant
de la sala 8 i mig
aquí al matí cada divendres
i a les tardes
ja us podem anunciar
a partir de la setmana que ve
que parlarem
de la programació
d'Oscina les Gavarres
en general.
Josep Padua el Príncep,
moltíssimes gràcies.
A tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!