Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i alhora diferents.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, perquè les diferències són d'allò més normal.
Avui coneixerem l'experiència del Josep Maria Llop.
Ell és el primer diputat sec de la democràcia catalana,
el primer diputat sec del Parlament de Catalunya.
I parlàvem amb ell, aquesta setmana passada enregistràvem una entrevista que tot seguit escoltarem
i ell ens explicava que treballarà i molt per fomentar temes relacionats amb la discapacitat.
Tot i això, no vol només treballar per discapacitat,
vol que aquest fet sigui transversal en tot el seu programa.
De seguida n'escoltem i vosaltres podreu treure també les vostres pròpies conclusions.
Abans deixeu-me que us comenti les vies de participació que teniu per posar-vos en contacte amb nosaltres.
Per seguir també l'actualitat, entre cometes, del programa,
tenim l'adreça al Facebook, la nostra pàgina,
on hi ha apuntades més de 220 persones.
podeu accedir-hi a facebook.com barra tothom.
facebook.com barra tothom és la nostra pàgina al Facebook.
Teniu també el nostre perfil al Twitter, a twitter.com barra tothom.tr.
I també l'adreça de correu electrònic on podeu enviar-nos els vostres missatges,
les vostres sugerències i qualsevol tipus de consulta a tothom.arroba.tarragonaradio.cat.
tothom.arroba.tarragonaradio.cat és l'adreça electrònica, com dèiem,
que podeu utilitzar per posar-vos en contacte amb nosaltres.
Ara sí, coneguem una mica més de la vida del Jusen Maria Llop
i l'escoltem en l'entrevista.
La renúncia de vuit diputats de Convergència i Unió
que passaven a formar part de la plantilla del govern
obrien la porta del Palau de la Ciutadella de Barcelona
el passat dimecres al Jusen Maria Llop.
Ell és el número 38 a la llista per Convergència i Unió
per la demarcació de Barcelona.
Jusen Maria Llop i Rigol neixia a la Palma de Cervelló
el dia 22 de novembre de 1963.
Es va llicenciar en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona
i cursava també estudis de màster de la Comunitat Europea
a la mateixa Universitat Autònoma
i un màster en direcció d'empreses i màrqueting
a la Universitat de PIS en Nova York.
Ell és sec de naixement,
ha treballat com a assessor jurídic de l'11
a la delegació de Catalunya
i actualment dona també classes de direcció comercial,
de gestió i de màrqueting internacional.
Durant el 2002 i el 2003 treballava també com a consultor
del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
en el disseny i el desenvolupament de pàgines web accessibles
i ha estat en diferents legislatures
alcalde de la Palma de Cervelló.
Aquesta és la història de la Josep Maria Llop.
Tot seguit, donem pas a l'entrevista que manteníem amb ell.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer diputat sec de la democràcia catalana.
Com s'ho pren, això?
Doncs, home, la veritat és que m'ho prenc molt bé.
La veritat, com vostès comprendran,
l'objectiu no era ser el primer diputat sec,
sinó que un sec pugui ser diputat.
Vull dir, diguem-ne, el tema és força diferent.
I, clar, en algun moment algú ha de ser el primer
i algú ha d'obrir, diguem-ne, algun camí.
Algú li ha de tocar.
En aquest cas, doncs, m'ha tocat a mi,
però no pel fet de ser sec,
sinó per la feina que he fet durant bastants anys
en el camp de la política des de Convergència i Unió.
Ara parlarem de la seva feina.
De fet, vostè ja ha estat alcalde de la Palma de Cervelló,
president també de Convergència i Unió al Baix Llobregat des del 2008.
Vostè és sec de naixement,
com podem llegir a la seva biografia una mica per internet.
Un fet que, com vostè deia,
no li ha impedit arribar fins al punt on és ara.
No, de fet, no m'ho ha impedit.
Evidentment que la seguesa és una limitació
i, per tant, qui no ho vulgui veure això,
doncs, s'enganya, no?
Però, dit això, hi ha moltes coses
que permeten superar-la pràcticament en tot.
Nosaltres no podem conduir, això és evident,
i, per tant, doncs, necessitem assistència per aquest punt.
És veritat que hi ha tecnologies, doncs,
que no acaben de ser accessibles.
És veritat tot això,
però també és veritat que hi ha molts elements
que permeten superar aquesta limitació.
I, per tant, doncs, home,
jo, dins del meu coneixement
i dins de les meves possibilitats,
com molts altres,
he intentat, doncs, fer-ho servir
i, per tant, que la meva seguesa
fos cada vegada més una anècdota
o un fet poc rellevant
des del punt de vista professional.
Creu que hi ha poca gent amb discapacitat
que s'interessi o es dediqui al món de la política?
Més o menys jo crec que es manté la proporció normal.
Per sort, el que hi ha són poca gent amb discapacitats.
I, per tant, doncs, diríem que dins d'aquesta gent
n'hi ha alguns que més o menys
mantenint la mateixa proporció
ens dediquem a la política,
d'altres ens dediquen a altres tasques,
sigui la música, sigui la docència,
sigui qualsevol altra feina.
El fet que hi hagi poca gent
amb discapacitats, doncs, importants,
com pot ser la ceguesa total en aquest cas,
doncs, clar, fa que el número de persones
també sigui petit.
Veiem ara fa poc que,
tot i les persones discapacitats,
són, doncs, això, un col·lectiu
força important de la nostra societat,
cosa que no es reflecteix, en principi,
a les llistes electorals dels partits
amb representació al Parlament,
o la seva presència.
Ho dèiem ara fa poques setmanes,
doncs, és purament testimonial.
Dels 810 candidats a les llistes
les passades eleccions,
només 5 tenien, doncs, això,
alguna discapacitat.
No sé com valora aquestes xifres.
Jo ho valoro que...
Vostè acaba de posar el dit a l'anafre.
Sí, no?
Sí, sí, vostè acaba de posar el dit a l'anafre.
Perquè, clar, realment ens trobem
que moltes vegades hi ha molta gent
que predica, no?,
que predica la igualtat
i que predica, doncs,
una sèrie de possibilitats
i n'hi ha molts altres,
o pocs altres, millor dit,
que, a més de dir-ho,
potser no dir-ho tan alt,
ho practiquen, no?
I això jo ho voldria posar en valor,
perquè, clar, diríem,
no per les discapacitats,
sinó per les capacitats,
la llista de Convergència i Unió
d'aquests 5, 2,
estan a les llistes de Convergència i Unió, 2.
Sí, sí.
I en llocs de sortida,
concretament, el senyor David Bonveí
en el lloc número 23
de la llista de Convergència i Unió,
i, doncs, jo mateix en el número 38.
De fet, no vaig sortir en el primer moment,
perquè, diguem-ne,
el número de tall
a la circunscripció de Barcelona
va ser de 35,
però, clar,
com que després, doncs,
hi ha hagut persones que,
diputats que han estat nomenats
consellers o directors generals
i altres càrrecs,
doncs, esclar,
la llista ha corregut
i, per tant, doncs,
jo he entrat,
vaja, el passat dimecres.
S'esperava, en principi,
arribar a diputat del Parlament?
Home, jo sí que veia
que si Convergència i Unió,
doncs, feia govern,
tard o d'hora, doncs,
arribaria al Parlament
perquè estava en una posició,
doncs,
molt propera a la sortida
i, per tant,
diríem,
sí que,
com a expectativa,
existia,
però, repeteixo,
és una expectativa de servei,
vull dir,
és una feina,
això de ser diputat.
I si després mira
les comissions
en les que estic,
tinc una feinada,
vull dir que...
Ara parlarem de la seva feina.
En què creu que pot ajudar
vostè i el seu partit
en matèria de discapacitat
en aquesta tasca
que ara li toca començar?
Jo crec que en diverses coses.
Una de les coses
és a fer normal
la presència de persones
amb discapacitats
fent feines normals.
I, per tant,
diríem que això
sigui cada dia més
un motiu de no sorpresa.
La segona,
i que potser encara
és més important,
és que el fet
de la presència de persones
amb discapacitats,
com en el seu moment
ho va ser
el fet que hi haguessin
dones de forma normal
a les llistes
o altres càrrecs,
això permet, diríem,
incorporar
en el conjunt
de les decisions
de govern
i en el conjunt
de les decisions
legislatives
unes sensibilitats
que es tradueixen
també en el disseny
de les infraestructures,
en el disseny
dels elements
i les normes
que regulen la tecnologia
i coses d'aquest tipus
que les fan
molt més accessibles
i que, per tant,
l'accessibilitat
no s'ha de plantejar
com una, entre cometes,
qüestió a part,
sinó que forma part
integrant
de les decisions
que s'adopten
en un primer moment.
I, en darrer lloc,
jo crec que, home,
la meva presència
al Parlament
aportarà valor
en les àrees
d'expertesa
en les quals
jo hi treballo més.
Per tant, diríem,
fa normal
la discapacitat
i fa que
la igualtat
d'oportunitats,
doncs,
en el camp
de la discapacitat
sigui una mica
més a prop.
Així, doncs,
l'objectiu
és treballar
de forma normal,
no només
en els interessos
dels discapacitats,
però sí que
utilitzant la discapacitat
com un element
transversal
a tota la seva feina.
Efectivament,
vostè ho ha definit
molt millor que jo.
S'ocuparà,
per exemple,
veiem també ara
aquests dies
en diferents entrevistes
de temes,
doncs,
això de relacions
exteriors
de Catalunya,
de les comissions
de cooperació,
de benestar,
de cultura
i d'infraestructures,
com vostè veia abans,
molta feina,
no?
Molta feina.
De fet,
les comissions oficials
a les quals estic adscrit
són la Comissió
de Cultura i Llengua,
la Comissió
d'Assumpte
d'Afers Exteriors
de Catalunya,
de la qual,
doncs,
m'han honorat
amb la seva
vicepresidència
i després també
la,
diguem-ne,
la Comissió
de Cooperació.
Estan totes elles
tasques
que directament
no tenen a veure,
diguem,
amb els elements
de la discapacitat,
sinó que,
doncs,
diguem,
faré una feina
entre cometes,
si és que es pot dir així,
normal, no?
Però, a més a més,
efectivament,
estaré cooperant
amb la Comissió
d'Infraestructures
perquè,
diríem,
cal incorporar
tot el que és
el disseny
de les infraestructures
d'una forma transversal
a tots els àmbits
perquè incorpori
el disseny universal
i, per tant,
doncs,
que la gent
amb discapacitat,
des d'un primer moment,
doncs,
puguem fer
un ús normal
sense que s'hagin
de fer adaptacions
complementàries.
Això diria que
és especialment important
perquè permet
que els costos
d'implementació
de la igualtat
d'oportunitats
siguin sensiblement
inferiors,
menors
o pràcticament
irrellevants.
Clar,
no és allò que primer
s'ha de fer
i després s'ha d'arreglar.
Exactament.
S'ha d'adaptar,
en aquest cas.
Sí, sí.
Ja que sortia
adaptat de fàbrica.
Exactament.
I en aquest sentit,
jo m'atreveixo a dir-li
que m'agradaria molt
impulsar
en el Parlament
de Catalunya
algun tipus,
això no ho he dit,
però diríem
sí que li vaig dir
en el diputat
Tremosa
del Parlament Europeu.
M'agradaria
veure la manera
en com,
des del Parlament
de Catalunya,
podem impulsar
una moció
que sigui
elevada
com de la forma
que es pugui
perquè ara això
exactament ho desconec
però sé que hi ha
mecanismes
per intentar-ho.
elevar-la
al Parlament Europeu
perquè,
doncs,
d'alguna forma,
tot el disseny
que es faci
dels elements
de tecnologia digital
incorporin
l'accessibilitat
dins dels seus costos
de recerca
i, per tant,
ja en el moment
de la seva comercialització,
tal com,
per exemple,
avui està fent ja
Apple.
Sí, sí,
ara li anava a comentar
que el cas
més recent
és el cas
dels dispositius
d'Apple.
Exactament.
tal com està fent
Apple,
diguem-ne,
aquest no sigui un fet
aïllat
sinó que sigui un fet
comú.
Clar,
les grans empreses
adueixen
respecte d'això
que hi ha uns costos
inicials
però,
en el fons,
no és més
que la reticència
a iniciar
un procés
de recerca
en aquesta direcció
d'entrada.
Totalment d'acord,
com vostè deia,
aquests productes
d'Apple
que ja n'hem parlat
aquí al programa
i que incorporen
aquesta accessibilitat
universal
de sèrie.
No seria el cas,
per exemple,
d'altres companyies
o d'altres
sistemes operatius,
tampoc entrarem
en polèmica
però tots
ja ho coneixem.
És així.
Josep Maria,
aquest passat dimecres
s'estrenava vostè
a la cambra
del Parlament
juntament amb
la seva
Gossap Vigall
l'hem pogut veure
als diaris
a la televisió.
Com va anar
el primer dia?
Molt bé.
La veritat
és que va anar
excel·lentment bé.
De fet,
la preocupació principal,
i jo ho entenc,
ric una mica
o somric
però ho entenc.
La preocupació
principal
del president
de grup,
el diputat
Oriol Pujol,
és que aquest dia
votarà bé
o no votarà bé.
Després
li preguntarem,
de fet,
ja ens ho pots
respondre ara
perquè ens ho
preguntàvem
aquí a la redacció
com ho farà
per exercir
per això,
per votar.
No sé si hi ha
algun tipus
de tecnologia
accessible
o com ho fa.
És que no cal.
No cal.
Mireu,
jo us ho explico.
De fet,
per votar,
quan estàs assegut
allà a l'escó,
al davant,
tens una,
com una petita
tauleta
a la que hi ha
tres botons.
El de l'esquerra
de tot
és el que indica
el llum de presència,
vol dir,
estic aquí present
a la cambra.
el segon
indica que votes
que sí,
el tercer indica
que votes
que no
i el darrer
és el de l'abstenció.
I molt més cap a la dreta
hi ha un botó gros
que si l'apretes
és per poder parlar
pel micròfon
des de l'escó.
O sigui,
que no hi ha possibilitat
d'error.
No hi ha possibilitat
d'error.
Tot i així,
jo crec que se n'han volgut
assegurar molt bé
i han posat
el sí,
la presència
i el no
i l'abstenció
i jo crec que està bé
però no perquè ho necessiti
sinó per visualitzar
que el sistema Braille
doncs
és el codi
de lectoescriptura
que ens ha permès
en un moment determinat
accedir a la informació
i per tant
fer visible
d'alguna forma
de cara als altres
l'accessibilitat.
Vostè definia
el Parlament
també com un lloc hostil
per una persona
que no hi veu.
És veritat.
És complicat.
És complicat.
Mireu,
jo
convidaria
els diputats
del govern
i de l'oposició
perdoneu,
aquesta mica de broma
però
et tapar-se els ulls
amb una vena
i que els digui
escolta'm noi
orienta't per aquí.
Realment
és complicat
perquè
les sales entre si
estan interconnectades
perquè
no hi ha
pràcticament
punts de referència
únics
i per tant
doncs
si a més a més
aquí afegeixes
una gran quantitat
de gent
que com correspon
doncs
s'ajunten
els uns amb els altres
parlem
consensuem
negociem
debatem
el que sigui
doncs
es fa francament
complicat
decidir
cap on
t'has d'anar
i on està
exactament
diríem
el punt
on vols arribar.
El que passa
és que
quan vas
amb un gos
a picall
com el meu
que està molt
ben entrenat
quan
a més a més
gràcies
és el suport
de l'organització
nacional
de sexe
a Catalunya
doncs
hem practicat
un dia i mig
per veure
per anar
als punts
principals
etcètera
etcètera
doncs
aquesta hostilitat
existeix
però és menys difícil.
Aviam
i després
que m'imagino
que al llarg
dels dies
també vostè
s'anirà
habituant
i evidentment
els seus companys
de grup
i de Parlament
també li donaran
i tant que sí
i tant que sí
no no no
jo vull destacar
i vull subratllar
el gran humanisme
el caliu
l'escalf
diguem-ne
en el moment
de l'entrada
del Parlament
per part de tots
els serveis
de la cambra
així com també
els diputats
independentment
del seu signe polític
vull dir que aquí
doncs
es fa evident
una qualitat humana
claríssima
a banda d'això
hi ha moments
en els que necessitarà
també doncs
m'imagino
que ajuda
d'altres adaptacions
en aquest cas
tiflotècniques
no sé
quines utilitza
jo utilitzo
bàsicament
clar jo ja en tinc
d'adaptacions
tiflotècniques
perquè a la meva feina
normal
les faig servir
clar sí
jo tinc un
un ordinador
amb un programa
de software
que tradueix
en veu
tot el que apareix
a la pantalla
el que coneixem
vulgarment
com el programa
de veu
tinc el telèfon
mòbil
que doncs
esclar
també està adaptat
té un programa
que en aquest cas
és de Vodafone
que doncs
diu tot el que
apareix també
a la pantalla
i per donar
les meves classes
que jo doncs
continuo donant classes
normalment
tinc a més a més
una cosa
que es diu
el PacMate
que veig com
un mini ordinador
portàtil
que té
una pantalla
tàctil
d'una sola línia
i que permet
seguir
amb Braille
els esquemes
que jo tinc
preparats
pels meus estudiants
ara
la meva preocupació
preocupació
o interès
és
un dia
no massa llunyà
jo m'estic plantejant
dins d'aquest trimestre
a partir del mes d'abril
o així
intentar
veure si té sentit
ho plantejo així
si té sentit
anar a la Universitat
de Virginia
perquè allà
s'està investigant
en aquests moments
la possibilitat
de conduir vehicle
concretament
tenen
la tecnologia
GPS
juntament
amb la tecnologia
láser
i els programes
informàtics
perquè
doncs
home
dins d'uns
marges
de velocitat
i de
de decisió
sobre la ruta
els quals
puguem conduir
es van fer unes proves
a Indiana
crec que van anar bé
però no tinc encara
el feedback definitiu
justament
avui apareixia
no sé
ara no li sé dir
la pàgina web
d'internet concreta
però justament
avui apareixia
que s'havien fet proves
satisfactòries
ara no em faci dir
si era
a Suècia
o no sé
no em faci dir on
perquè
ho he vist molt de passada
aquest matí
però justament
Suècia té una altra tecnologia
Suècia
tenen un acord
de la Comissió Europea
amb
l'Ajuntament d'Estocolm
que precisament
jo
aquesta invenció
aquesta tecnologia
la vaig presentar
a la ONCE
fa aproximadament
un any
a Madrid
per dir-los
que això
era una cosa
que estava en marxa
i probablement
bé perquè es deia
sí
doncs sí
doncs
Josep Maria
molta sort
moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
realment creiem que la seva entrada
al Parlament
ajudarà i molt
a normalitzar
la discapacitat
ja que
tots
tinguem aquesta igualtat
d'oportunitats
per la que
molts treballem
el que li deia
moltíssima sort
i doncs
acabem l'entrevista
amb un desig de futur
bé
jo dues coses
el primer desig
és el primer
és manifestar
un agraïment
a Tarragona Ràdio
perquè jo crec que
és el primer exponent
de la igualtat
d'oportunitats
i el segon
desig de futur
és que realment
la tecnologia
sigui
i serveixi
perquè
hi hagi
una bona
integració real
i perquè
tots junts
puguem contribuir
a que aquest procés
de maduració
mutu
que es produeix
entre
el nivell de la societat
i el nivell
de la gent
amb discapacitats
vagi
a la direcció
d'eliminar
totes les barreres
en tots els sentits
Josep Maria Llop
moltíssimes gràcies
bon dia
bon dia
doncs encarem
la recta final
del tothom
d'avui
parlant-vos
d'agenda
amb alguns quants
apunts
després d'escoltar
aquesta entrevista
que manteníem
amb el Josep Maria Llop
parlem dels premis
Discapnet
de la Fundació 11
per a l'accessibilitat
a les tecnologies
d'informació
i la comunicació
i el compromís
amb les persones
amb discapacitat
uns premis
que tenen
com a objectiu
reconèixer
les millors iniciatives
i la tasca
continuada
en el camp
de les tecnologies
de la informació
i la comunicació
les TIC
aplicades
a la millora
de la qualitat
de vida
de les persones
amb discapacitat
així com
la tasca
de les persones
o les institucions
que més s'hagin
distingit
en aquest àmbit
com per exemple
la promoció
de l'autonomia personal
la inclusió
o la integració laboral
la salut
l'acció social
i cultural
o la comunicació social
i la investigació
científica
i tècnica
hi ha temps
per presentar
candidatures
a aquests premis
fins al proper
10 de febrer
i podeu trobar
més informació
totes les bases
i el procés
de presentació
a la següent
direcció web
a premios.discapnet.es
premios.discapnet.es
i encara us hem d'explicar
que els cinemes
en posta
el polígon industrial
les doses
d'en posta
a Tarragona
es projectarà
de forma gratuïta
tots els dies
a les 7 i 20 de la tarda
fins al proper dijous
27 de gener
el documental
Capacitados
de la Fundació 11
una iniciativa
que forma part
de l'acord
signat
ara fa dos mesos
el passat mes de novembre
entre la Fundació 11
i la Federació
de Cinemes
d'Espanya
la FEC
pel que els seus
cinemes
doncs
exhibeixen
aquest audiovisual
de forma gratuïta
durant els pròxims mesos
de moment
el tenim
com dèiem
a Cinemes en posta
i també
a Les Bruixes
Cinemes
al centre lúdic
Les Bruixes
a la carretera nacional
340
a l'altura
d'Altafulla
també
a les 7 i 20 de la tarda
fins al proper dijous
aquest documental
ha nomenat
Capacitados
Nosaltres ara sí
posem el punt i final
al tothom d'avui
Hem parlat de política
hem parlat de discapacitat
amb el diputat
Josep Maria Llop
una entrevista
força interessant
la veritat és que
hem tocat temes
molt interessants
hem fet aquests
darrers apunts
d'agenda
i ara és moment
d'anar tancant ja
l'edició del tothom
i tornarem
el proper dilluns
cap a les 11
i alguns minutets
del matí
la setmana vinent
esperem parlar
amb els membres
de l'associació
Down Tarragona
que ens vindran
a explicar
força novetats
que tenen
de cara
a la seva associació
parlarem
la setmana que ve
a l'espai
tothom de Tarragona Ràdio
un espai que
com sempre
cura tècnicament
d'ell
el Lluís Comés
i qui us parla
Miguel González
i tornem la setmana vinent
al tothom de Tarragona Ràdio
on la discapacitat
és d'allò més normal