Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En un tipus d'explicats occidentals amb un tipus de vida i d'altres tampoc no sembla que hi hagi grans diferències que puguin explicar aquests temes.
El tema del clima tampoc sembla que sigui una causa que justifiqui aquest gran creixement de la polució, perdona, de les al·lèrgies de la nostra població.
I, per tant, a l'entorn d'això hi ha grans,
i fins i tot hi ha algunes apostes o algunes disquisicions
de quina pot ser la causa d'aquesta gran prevalença
d'aquestes malalties al·lèrgiques a la nostra població.
Doncs, de ben i tot, deixo moltes preguntes enlaire.
Ara, algunes d'aquestes li emplacem directament al doctor Rafa Llatger,
que ens les expliqui.
Primer que res, doctor Llatger, l'al·lèstia la podem qualificar de malaltia?
És una malaltia?
I tant, que és una malaltia.
Sí, tota causa patològica que genera uns símptomes,
uns signes objectius, uns símptomes subjectius,
és una malaltia.
I l'al·lèstia, amb un rang molt prevalent,
és una malaltia,
també amb un rang d'una gravetat que pot variar moltíssim.
Perquè, parlant d'al·lèstia, des del meu punt de vista,
i no trauré la raó al meu director,
al contrari,
però, vull dir, és el conjunt de patologies sistèmiques
que deriva de l'equivocació del sistema immune.
Però simplifiquem-ho més.
Quan l'altre dia estàvem coordinant per vindre aquí,
perquè un ha de coordinar agendes,
i a l'al·lèstia a primavera ha de coordinar agendes,
doncs el Xavier, per la transcendència del programa,
diu, home, és que seria bo ara.
Dic, sí, dic, no preocupis,
que Tarragona a la primavera dura molt.
I és veritat, no?
Vull dir que, si parlem en prevalències,
i són temes del que nosaltres assistim
a les nostres unitats d'al·lèstia de la xarxa,
doncs hi ha tota Catalunya, de manera homogènia,
sense cap rang,
vull dir, l'assistència a l'ergo lògica,
un terç,
entre un terç i la meitat,
té una base,
o sigui, la patologia que tenim és respiratòria,
de vies altes, de vies baixes,
o, per concretar-ho, que la gent ho entengui,
de conjuntivitis,
de renitis severa i d'asma.
Si la prevalència més gran és aquesta,
i la causa d'aquesta,
amb adults, és per pòlens,
s'ha començat a centrar molt en primavera.
El que, tècnicament, jo,
he de posar una miqueta el fil a l'agulla i dir,
bueno, és que tenim pòlens prevalents a Tarragona,
de febrer i gener potentíssims,
que a vegades la premsa nacional no en parla,
però, d'un i dur,
el que pateixen els al·lèrgis al xiprés o al plataner,
i també l'avellaner,
tot i que l'avellaner té més fama,
ja en parlíem una altra vegada
de fruits exalimentaris,
no té la mateixa intensitat a nivell respiratori,
però hi ha palmes amb la parietària,
conegudíssima aquí,
que té una temporada polínica
que es pot allargar fins a l'estiu
i rebrotar després d'estiu.
Com no, no ens deixaríem les gramínies,
que estan a la costa,
però també tota la part en dins,
i les gramínes amb picu d'olivera
entren a l'estiu.
Això parlant de primavera.
Si parlem d'assistència,
de pura assistència sanitària,
hem de preparar els nanos petits
que tenen àcaros i fongs.
La patologia se li centrarà
a final d'estiu i tardor,
i també a la primavera.
Són dos picus que venen condicionats
per l'època més agradable.
Com dic jo sempre,
aquí en aquest foro ho he dit,
Tarragona té un clima templat,
dues estacions diferenciades,
el mar proper, poca alçada.
Això van triar els romans.
I ho tenim tot per...
I té un preu.
Té un preu molt alt,
de manera ja natural.
No culpem la petroquímica,
que seria l'utòpic.
les irritacions fan sortir més al·lèrgies.
Un d'an,
el que ha dit el Xavi Oleac,
el doctor Oleac,
la modus vivendi avançat,
l'excessiu de prevenció,
els aliments manipulats,
no dic el sobrebús,
perquè s'ha de fer,
però la immunització preventiva
fa que el nostre sistema immune
se distregui de manera patològica
i apareixin més al·lèrgies.
Però, aleshores, doctor,
quants tipus d'al·lèrgies podem dir?
N'hi ha moltíssimes.
I quantes causes, per tant,
moltíssimes.
Sí, mira,
m'has fet l'esquema molt fàcil,
les podem classificar per on afecten,
les podem classificar de que venen.
Podem dir de respiratori,
de pell,
o a nivell quasi-casi reumàtic intern,
que les n'hi ha de gravíssimes,
o podem dir de causa respiratora,
de causa alimentària,
de picades o fibrilades,
d'himenopters,
i també de fàrmacs.
Que aquestes són gravíssimes, no?
Nosaltres tenim una causa més prevalenta
i que està incrementant,
perquè abans no era tan visitada
o tan sostinguda,
o tinguda en compte pels col·legues,
és d'anafilàxies, de xocs.
Què és això?
Tindre xocs greus,
vull dir,
reaccions sistèmiques
amb quadro respiratori,
cardíac i baixada de tensió,
generalment és per causes de fàrmacs
o d'aliments.
Per fàrmacs o aliments.
Sí.
I aquesta seria una tendència
que va a l'alça en els darrers anys.
Sí,
s'identifiquen més,
s'hi diagnostiquen més.
Això
ens homogeneïza
la demanda
més enllà de primavera.
Però hem de tornar
a l'inici de la pregunta,
sí,
estem de moda
a primavera
per una raó real,
i la gent pateix molt
a primavera
per el que he dit.
Aquí a Tarragona
és que és molt evident,
va haver-hi un repunte
de xiparés
i no havia calmat
i estava la parietària
engegada.
Vull dir que ahir,
ara ho comentàvem,
me'n vaig quedar
escoltant el meu amic,
el doctor Valero,
que està a l'Hospital Clínic
i és president actual
de la Sociedat Català d'Alerge
i va explicar molt clarament
i de manera senzilla
com les al·lèrgies políniques,
en aquest cas,
depenen de les pluges
prèvies a l'estació
perquè creixi el polen,
creixin les herbes,
però també,
per exemple,
aprofitar del dia avui
preciós que hi fa,
pel contrari,
mimben
si hi ha una neteja
de l'atmosfera
amb una pluja prèvia,
o sigui,
que és aquest balanç.
No vull criticar-vos
jo a vosaltres
a la premsa
en el sentit de crear
a vegades expectatives
o alarma social,
però hi ha anys
que s'esperava
unes al·lèrgies
molt tremendes
i el clima,
igual que ens perjudica,
també després ens ajuda
i no són tan tremendes
perquè hi ha una neteja
atmosfèrica important.
Aleshores,
qüestions pràctiques.
Una persona al·lèrgica
quan descobreix
que és al·lèrgica
o pot ser
en qualsevol moment,
des de molt petit,
a partir d'una certa edat,
a partir d'una circumstància especial?
L'al·lèrgia suposa,
per definició,
perquè moltes mares,
àvies,
cunyades ho pregunten,
un procés
de sensibilització.
Llavors,
semblaria molt fàcil
d'identificar,
però això no és així.
Ningú neix amb l'al·lèrgia.
Tothom es fa al·lèrgic.
La gent neix
amb més o menys
predisposició
a fer-se al·lèrgic.
A què es farà al·lèrgic?
Depèn molt d'on visqui,
de la seva biografia personal.
Si és de pares molt al·lèrgics
i té tendència a fer al·lèrgic
i agafa una beca
per Mèxic,
es farà el Miraguano
o si va a Amsterdam
pot fer-se el fong d'Àmsterdam.
Però quan es fa,
que és la pregunta seva,
doncs podríem dir
que en general
hi ha una història natural.
al·lèrgic no és poco potentes
però que estem continuadament
com són els fongs,
l'alternària cladosporium
que aquest any ha sigut terrible,
l'any passat també,
que abans el situàvem
bastant a l'estiu
i ara s'allarguen
fins al Nadal,
són de nens petits.
Els àcaros
són també de nens petits.
Ara que no s'ha de dir
cap mare dient
no tinc àcaros jo a casa,
escolti,
en tenim milions,
a casa meva també
i tu no ho notes
des de la nit
que està a l'hospital
el primer dia el nano,
si està a Tarragona
n'és de Tarragona
tindrà àcaros.
Barcelona, Reus, Morell també.
En canvi,
la història natural
per Polenes
i si em permets
el saber popular
ja ho dius
té tantes primaveres
doncs suposa
una sensibilització
progressiva
en què som
xocados,
som sensibilitzats,
som exposats
per les mucoses
cada primavera
amb més o menys intensitat.
Clar, aquí després
les excepcions
poden ser
molt variades.
L'altre dia
vam visitar
amb un mateix dia
dues persones
de la zona de Valls
i històricament
les portem,
ara les porta
la doctora Sant Miguel
allà a la Mar de B
i diràs
correspon o no?
El pediatre
van fer una nota
molt aclaratòria
i diré
escolta,
ja sé que no correspon
però ha tingut
tres crises asmàtiques
al mes de maig
i encara que no toqui
els set anys
aquest noi té una al·lèrgia
clarament demostrada
amb unes analítiques
i amb una quantificació
precisa de gramínes.
Vull dir que
se poden solapar
i superposar
igual que pot descobrir
un bronquític
en veritat
havia tingut una causa
d'àcaros
i en té 50 anys.
Sobre això
podem ja també
liar-ho més
amb temes professionals
però vaja
hi ha una història natural
que diríem
que funcs i àcars
debuten
en una infància
bastant precoç
i que en canvi
no és estrany
vull dir
perquè molts pacients
se surprenen
que es pugui descobrir
o diagnosticar
una progressiva
sensibilització
per altres pòlens
a partir de la tercera dècada.
I quins són els símptomes
més habituals?
Bé, quan hi ha una regularitat
molt aguda
d'una rinitis
Una rinitis pot ser?
Una rinitis
una conjuntivitis
que coincideix
diverses vegades
amb una mateixa
època de l'any
jo també aclariria
amb una rinorrea
no complicada
amb una regiera de nas
que és molt acusa
molt tàpicor
sense que es compliqui
d'entrada
en tema infecciós
això ja ho fa sospitar
els col·legues
de primària
ho detecten
amb molta precisió.
Amb nanos petits
una prevalència d'un asma
amb una entrada
d'època d'àcaros
que les tormentes
s'adalanten
a final d'agost
també ho fan sospitar
l'entorn familiar
pot fer-ho
averiguar abans o no
però no és tan definitori
jo diria
que l'assistència primària
és molt bona
en els nostres correus
la gent està molt mentalitzada
i
des de sospita
ja venen
molt ben orientats
pels nostres col·legues
I aleshores
a partir que el metge
d'atenció primària
detecta aquest
un cas d'al·lèrgia
cal derivar-lo
a especialistes
quins són els tipus
de tractaments
ja m'imagino que
n'hi ha d'haver
tractaments molt diversos
perquè estem parlant
de patologies
també molt diverses
però necessita
doncs la intervenció
de l'especialista
i en quin tipus
de tractament
defensem la nostra assistència
no sempre
ara el fàcil per mi
és dir
sempre alterar
com dic jo
l'alargola
si comença a prohibir
i assustar
amb malalties cròniques
sembla que un
sigui més necessari
o prevalent
jo dic
no sempre
els criteris
hi ha uns protocols
de derivació
ben establerts
sense sortir del tema
d'avui
jo diria
doncs una articària
pot ser molt cridanera
i una articària puntual
pot no requerir
una valoració directa
de l'especialista
però quan hi ha
una patologia
que pot derivar
a seqüeles futures
o pot tindre
una repetició
amb el que avui en dia
està molt de moda
amb la qualitat de vida
que vol dir
necessitat de medicació
repercussions
en seqüeles importants futures
nivell d'atenció
aficions
vida social
està clar
que si hi ha
un índex
o una sospita clara
d'aquesta patologia
és millor mirar-la
i abocar
abans que pagreguin
complicacions
que podien haver evitat
Vostè ha citat al principi
casos
on la situació
es complica molt
on poden arribar
a ser
al·lèrgies greus
quines serien?
Entrem una mica més
en el detall
d'aquestes patologies
que van molt més
molt més enllà
del que afecten
segurament
a la majoria
de persones
afectades per al·lèrgia
com es pot complicar
una al·lèrgia?
Sí
fem un mantell
l'escamat
i fem un mantell
des de la patologia
lleu progressiva
respiratòria
que és la que més
parlem avui
perquè és un dia
preciós de primavera
la verge de Montserrat
és la que afecta més
o no?
En freqüència sí
tampoc és la que més altera
fins a un cas
puntual
que ja ve definit
d'una al·lèrgia
farmacològica
que el mateix anestesista
quan posa un fàrma
que es dona a compte
d'aquell pacient
està fent una reacció
jo diria
talla per on vulguis
però això que sembla
tan senzill
no ho és
pel mig hi ha un tema
que tant la doctora Sant Miguel
a l'altra unitat
de Santa Tegla
com jo
saben els col·legues
que portem
que és un tema alimentari
que es pot acabar
de complicar molt
és a dir
que hi ha al·lèrgies
que ja venen
quasi referides
i sospitades
pel pacient
escolti doctor
me vaig comprar
aquest pot de pipes
i me'n van trobar marejat
però a vegades
ho dic l'exemple
perquè es vegi
la complexitat
es demostra bastant
en el tema
d'al·lèrgia alimentària
hi ha problemes naturals
que els al·lèrgies
no són tan estables
la conservació dels aliments
no sempre és la mateixa
el sistema digestiu
el tracta diferent
i hi ha més
si ho liem culinàriament
ningú podria sospitar
congelat de vainilla
porti aneldo
o no porti aneldo
o que una cosa marinada
estiguin manisaquis
o no manisaquis
és a dir
que hi ha al·lèrgies
puntuals accidentals
que són de fàcil
sospita
hi ha al·lèrgies
que
com hem dit abans
les respiratòries
l'ajuda de primària
és crucial
o al·lèrgies
amb quadres accidentals
reiterats
els informes
de l'atenció urgent
ja ens orienten molt
a els al·lèrgòlegs
i jo també vull dir
trencar una llança
per la nostra especialitat
la base immune
i l'ajuda del laboratori
per exemple
puc dir que el laboratori
i no és el mèrit nostre
sinó dels companys
del laboratori
de Santa Tecla
tenim unes tècniques
de terminació d'IG
de triptasa
d'una sèrie de mitjadors
implicats directament
en l'al·lèrgia
que poden definir
quantificar molt bé
la causa
que està fent patir
aquella persona
Aleshores
les persones al·lèrgiques
amb tot el ventall
de possibilitats
que estem comentant
ho són ja per sempre
ho són per tota la vida
Depèn
pot haver-hi
al·lèrgies molt greus
com poden ser
de fàrmacs
que es curen
puc dir així
el metge
l'escura
o
per ser més honest
en fàrmacs
les deixes delimitades
d'una manera tal
que no hi ha cap
condicionant terapèutic futur
i que la prevenció
també
que no torni a passar allò
és fàcil
és a dir
la identificació
de l'al·lèrgia
o quan és un quadro crònic
com se diu sempre
la medicina
parlar amb el malalt
i la identificació
acota molt al problema
si la pregunta
va per la base
immuna
del que passa
amb els sistemes
sensibles actuals
jo puc averiguar
amb algunes al·lèrgies
que la persona
supera
diguem-ho així
que queda un remanente
però que la
la gravetat
la morbilitat
que li dona aquest pacient
amb el futur
és més baixa
o sigui que algunes al·lèrgies
biològicament desapareixen
algunes de fàrmacs
i menòpters
del tot
les al·lèrgies respiratòries
dels nanos petits
poden desaparèixer
a un nivell clínic total
però sempre queda
una rèmora
identificable
immunològica
això de la rèmora
què vol dir?
que li pot aparèixer
en qualsevol moment?
no, jo puc descobrir
el que va tindre
allà de petit
això també té
algunes vegades
valor diagnòstic
perquè ve
gent adulta
amb al·lèrgies
de novo
en què fas un estudi
o un perfil
de pòlens
i pots averiguar
que ha estat vivint
en un puesto
o ha estat vivint
en un altre
i si
si ho volem
fer encara més complicat
al·lèrgies
al·lèrgies
pot descobrir
perquè hi ha
en temes vegetals
que a nivell respiratori
es barregen
amb tema alimentari
i poden ajudar
alguna persona
li pot dir
escutxe
en veritat
vostè té
al·lèrgia
amb una espècie
que aquí no és freqüent
però és probable
que vostè
hagi estat vivint
una temporada llarga
al nord d'Europa
i es queden
molt sorpresos
però això
t'ajuda a identificar
que hi ha al·lèrgia
que les seves paraules
de tot el que ens està explicant
doctor Llatger
entenc doncs
que les al·lèrgies
per motius alimentaris
o farmacològics
són les que poden
portar més complicacions
i que per tant
tampoc no tenen res a veure
amb el que comentàvem
al principi
de l'època
de la que parlem
jo diria que sí
en gravetat
en gravetat sí
sí
perquè les teràpies
per tema respiratori
avui en dia
i hem de ser agraïts
a la investigació
a l'assistència primària
a l'assistència
a l'assistència dels hospitals
si em permet
algun comentari directe
que jo feia
als adolescents
dic escolta
no us cuideu
per allò bé que aneu
vull dir
jo recordo
m'estava al Vall d'Hebron
vull dir
era molt més freqüent
tractar i trobar asmes
que requerien uns ingressos
sistemàtics
diverses vegades l'any
això avui en dia
no ho trobes
i en canvi estem dient
que a més l'anèrgies
més greus
el que vol dir
que tot el sistema
ens permet tractar-ho millor
ara nosaltres
aquí a Tarragona mateixa
la tecla ho estem fent
hi ha una aplicació
d'ons biològics
que ja dic ara
que són per casos
molt especials
que si coneguéssiu
la complexitat immunològica
que es reporta
vull dir
hi ha productes
per parar
el mecanisme al·lèrgic
molt molt avançats
que vaja
ho dic
amb tota gratitud
que ara
l'hospital
el sistema
i tota la parafernàlia
de farmacologia
de laboratori
que ens permet
posar un marxa
i que està anant-hi
molt bé
i que millora
la qualitat de vida
és un terme
que torno a dir
per segona vegada
em quedo per allà
quan vas por
a temes monogràfics
sempre acabem parlant
de qualitat de vida
i el cost
que això suposa
l'última vegada
m'han parlat
que m'ha costat entendre
el cost
per any
de qualitat de vida
i ara que
aquest matí
visc que també
els titulars
parlen de la retallada
jo no vull parlar
de política
perquè no m'interessa
no sé si la retallada
l'estan dissimulant
per després
de les eleccions municipals
o no
hi ha tractaments
que són molt cars
i que jo
m'anegaré
a limitar-los
als meus pacients
si és que estan indicats
clarament
perquè no hi ha res
més barat
que uns metges
que estudin
unes infermeres
que serveixin
una medicina primària
atenta
com jo crec que tenim
per atendre el pacient
i si puc
trencar la llança
abans de que
m'ha tirat els trastos
el doctor Oliac
i també
un públic
agraït
i responsable
del que se li dona
tenim
un sistema
de primària
que ja el voldrien
arreu del món
Alèrgia
una última pregunta
de les que
se m'acuten
en aquests moments
que m'intendo
sempre posant
la pell
de la gent
que ens està escoltant
la polució
la contaminació
en aquest cas
la indústria
que ens envolta
això té
algun efecte
en casos
d'al·lèrgia
és a dir
provoca
alguns casos
d'al·lèrgia
provocar no
provocar no
aquí Tarragona
té un nivell
d'al·lèrgia
elevat
per al clima
que tenim
per l'ergografia
que tenim
per el viento
que tenim
els vents
i la vegetació
que n'hi ha
de manera natural
ara
un entorn
industrial
també és un precipitant
de símptomes
que pot fer
que s'estudi més
si un col·lectiu
té més assistència
mèdica
pot valorar-se més
però com a causa
culpar inicialment
d'aquesta
major prevalència
jo diria que no
hi ha coses històriques
que poden donar
més prevalència
pot semblar mentida
però Tarragona
província
i el sud
de Tarragona
província
té l'acúmul
de xiparers
que no és només
de cementiris
ni de finques
ni d'urbanitzacions
també des de la batalla
de l'Ebro
fins als camps de Tarongers
més altes
l'altre dia
per Sant Jordi
entrant
en un magatzem
que estàvem firmant llibres
hi ha un autor
d'aquí Tarragona
que va escriure
Memories de Tàrraco
que explica
de manera novel·lada
com va entrar
un tipus
pels senadors romans
un tipus especial
d'olivera
aquí
als Conreus de Tarragona
tenim l'Arbequina
ho dic
perquè vam col·laborar
fa tres anys
amb un estudi
molt sorprenent
d'unes al·lèrgies gravíssimes
de Jaén
d'uns alergents
d'olivera
i resulta que
i ho sabia
la comunitat europea
i nosaltres
no havíem sigut
pelesos
que les hectàrees
cultivades
de Tarragona
província
i Castelló
igual no superen
algunes províncies
d'Andalusia
llavors la gent
a vegades
s'ha sorprès
pensar en el sur
quan li estàs dient
que té una al·lèrgia
d'olivera
i perquè es vegi
la precisió del diagnòstic
que els al·lèrgenos
de dintre del pol·lèndolivera
són diferents d'aquí
en alguns casos greus
i el tractament requerit
és diferent d'aquí
als nanos de Jaén
que no podien anar al col·le
i que es compten per mils
El tractament
de totes aquestes al·lèrgies
que estem comentant
doctor Uriac
tenen doncs
una unitat específica
a la xarxa
de Santa Tecla
Sí
disposem de la nostra
unitat d'al·lèrgia
que allà
és on s'orienta
i es defineixen
les pautes de tractament
en alguns casos
es fan tractaments
de sensibilització
en el mateix centre
i d'altres vegades
amb medicació ambulatòria
que potser
es pot fer el seguiment
perfectament
amb el metge de primària
I hi ha molts casos
doctor Iatzar
cada cop noten més en general
si féssim una perspectiva històrica
els hi arriben més casos
de persones
que tenen qualsevol tipus
d'al·lèrgia
és a dir
això va a més
Sí
n'hi ha
però més que fa 10 anys
que fa 15
que fa 20
Sí
és així
i està demostrat
aquí hi ha tot arreu
no s'han de
no desdiu
una cosa és el sesgo assistencial
que aquí podíem entrar
amb les zones
no les zones
qui correspon
però altra cosa
s'ha d'entendre
que el món modern
comporta una aparició d'al·lèrgies
i que està demostrat
que inclús els postos
amb més atenció especialitzada
i millors mitjans
no poden frenar
que hi ha més al·lèrgies
i que la repercussió clínica
d'un mateix nivell d'al·lèrgies
és més alta
sempre acabo dient
el mateix
el nano
no parlo de caràcters
parlo de biologia
el nano
que està tancat
8 mesos
en una casa
de fusta
i vidre
de Finlàndia
amb igualtat
d'al·lèrgies
molt més esmàtic
que el nano
petit
pakistaní
o del ganges
que té infestat
el budell
amb endotoxines
que l'acaben fent
protector
mira és un preu
que hem de pagar
i això s'està
reflectint en prevalència
és el cono
d'un iceberg
doctor Rafael Llatger
gràcies per venir
a parlar-nos
una mica de les al·lèrgies
en aquest matí
primaveral
esplèndid
però sempre
per recordar-vos
aquest tema
que fa patir
els nostres pacients
i nosaltres
ho sentim molt
i intentem ajudar
doncs gràcies
doctor Llatger
i gràcies també
al doctor Javiulac
al Uliac
el director
de l'Hospital Santa Tecla
que com cada dimecres
ens ha acompanyat
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
en aquest espai de salut
avui parlant
d'un tema
molt apropiat
per aquesta època
de l'any
doctor Uliac
fins la setmana
vinent
gràcies
gràcies
adeu bon dia