Obrim el temps a la tertúlia.
Aquesta és la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
en aquest matí de dijous.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui hem convidat quatre regidors, dos senyors i dues senyores,
però de moment tenim només la meitat de la tertúlia
i tenim les senyores, que han arribat més puntuals que els senyors
i, a més a més, són els representants dels partits
que estan a l'oposició de l'Ajuntament de Tarragona.
Maribel Rubió, regidora de Convergència i Unió.
Maribel, bon dia.
Bon dia.
Judit Heres, regidora del Partit Popular.
Bon dia.
Bon dia.
I els absents, que esperem que s'incorporin de seguida,
Carles Castillo, del Partit dels Socialistes,
i Sergi de los Rios, d'Esquerra Republicana.
Amb ells volem fer tertúlia per comentar algunes de les notícies
de la jornada.
Notícies de seguida en clau política,
tot i que tenim el cas de la crònica negra
d'aquest home detingut ahir als pallaressos,
acusat de la desaparició de la seva exparella
i el seu ex-cunyat, ara fa dos anys, a Tarragona.
Era una dona molt coneguda,
treballava a la porteria d'un edifici de la Rambla Nova,
en el tram conegut com a Vallellano.
I, en fi, dos anys després hem conegut la detenció d'aquesta persona,
que a més, no sé si saben, que ja havia estat a la presó
acusat de matar la seva dona,
la seva primera dona i el seu fill de sis anys.
És una qüestió d'aquelles que sembla...
Inverosímil.
Inverosímil, però mira, pel bon comportament,
perquè em sembla que estava treballant a l'economat de la presó
o va sortir abans d'hora.
Doncs sí, i ara resulta que segurament és el responsable.
A la reinserció es veu que amb aquest senyor no ha funcionat gaire.
Jo crec que això demostra que tenim algun problema.
El sistema.
O sigui, en algun lloc el sistema es perd.
El tema judicial ho dius,
el tema que ingressi a la presó
amb una pena de més de 50 anys
i que al final hagi estat, no sé si 3, 4 anys,
a la presó i sortís per bon comportament.
Jo crec que el fet de treure-li la vida amb algú,
vaja, una pena de 50-60 anys,
la trobaria fins i tot, inclús, petita, eh?
Però vaja, que a sobre, per bon comportament,
pugui sortir de la presó
i...
per més a saber què se li devia passar pel cap a aquest home,
doncs carregar-se dues persones...
Molt llest.
Ho trobo una barbaritat.
Tenint en compte que primer ja havia mort,
si no m'equivoco, la seva dona i el seu fill.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh?
És molt fort.
Va anar a la presó acusat de la mort de dues persones,
la seva primera dona i el seu fill de 6 anys.
Matar Rosas en freda i simular un accident.
O sigui, és que això és alevosia total, eh?
Deixi'm saludar un tercer convidat que hi ha arribat,
el Sergi de los Rios.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
Encara ens falta el quart,
a veure si arriba de seguida.
I de seguida entrarem en temes polítics,
però deia, Sergi,
un esmen en una de les notícies
que segurament és impactant
per la detenció d'aquest home als Pallaresos,
acusat dos anys després de la desaparició
de la seva exparella,
el seu excunyat,
que treballaven aquí a la Rambla de Tarragona
i que, a més a més, com dèiem,
amb la Maribel i amb la Judit,
ell havia estat a la presó
acusat de matar la seva primera dona
i el seu fill.
Vull dir,
també creus que pot haver-hi aquí un problema
del sistema judicial
que sigui tan benevolent
amb una persona que ha matat dues persones?
Sí, no, jo realment,
ahir a la...
no sé si era al migdia o a la tarda
que es va saber aquesta notícia,
realment és d'aquelles que et quedes
et quedes fora de joc, no?
Perquè, primer, per la proximitat,
perquè, clar, aquí els Pallaresos,
estem parlant d'aquí de la pròpia ciutat,
de la desaparició d'aquesta senyora
que havia estat portera
amb l'edifici, amb aquest número...
En el 110.
El 108-110 de la Rambla.
De la Rambla Nova,
per tant, tot te toca molt a prop, no?
Molt proper.
Molt proper.
I, a més a més, veus
que, malauradament,
és el que estàveu ara comentant,
que això no ve de zero,
sinó que aquí hi havia uns antecedents
i, a més a més, amb una pena, etcètera.
Clar, jo, en aquest sentit,
opino el mateix.
Aquí hi ha hagut unes mesures
anomenades, doncs,
de...
Tothom ha de tenir una segona oportunitat
en aquesta vida,
però potser no tothom, no?
I, en aquest cas, doncs,
és evident que aquí no ha funcionat.
Aquí no ha funcionat
de cap de les maneres.
Evidentment, hi ha la presumpció d'innocència,
de moment està detingut,
s'ha de demostrar,
però, clar, amb l'antecedent previ,
doncs, realment,
a tots, el sentit comú ens indica
que, malauradament,
aquí té alguna cosa a veure
aquesta persona
amb aquestes desaparicions.
Va tenir primer una condena
de 57 anys
i va estar 9 anys a la presó.
I, per tant, l'any 99
ja va sortir en llibertat provisional
per la seva bona conducta a la presó.
A més, fixa-se en una cosa.
Això ens demostra
que els cossos policials
més o menys
saben on estan en tot moment
i la seva feina
la van fent
bastant correctament.
Però jo
penso
i aquesta gent,
és a dir,
tots aquests policies
que han treballat
en aquesta investigació
en la primera,
eh?
I que ara veuen
el resultat de la segona
es deuen quedar com dient
tota la nostra feina
de què ha servit, no?
És una mica allò...
Potser una certa frustració
professional, no?
Desmoralitzar, eh?
Exacte.
Jo crec que és important
reforçar
i
la feina
que els cossos policials fan
i el que deia abans, no?
I veure en quin punt
ens estem perdent
i mirar de solucionar-ho
perquè, clar,
és que
fets com aquests
te deixen...
A més,
els pares
és un poble
que és un poble gran
però que és un poble
on, escolta,
tens la canalla pel carrer,
tens...
És evident que
persones d'aquestes
però tindran de tot arreu, no?
Però, clar,
ostres, dius...
Ahir, la propietària
de la comunitat
de propietaris
de la Rambla Nova
explicava que, a més,
la dona havia desaparegut
fa dos anys,
era la portera,
treballava a la porteria
de l'edifici,
va desaparèixer un dia,
ja no va tornar a la tarda
i, des d'aleshores,
ja no es va saber res més
fins ara que s'ha detingut
a la seva parella.
Judit, alguna cosa més
s'ha comentat?
No, que deia
que és
increïble
que una persona
que estigui condemnada
a 57 anys
només estigui nou
a la presó.
És que
no té justificació
de cap mena.
O sigui,
pel molt bon comportament
que tingui aquest senyor.
En fi,
saludem el Carles Castillo
que acaba d'arribar
a la tertúlia.
Carles, bon dia.
Sí, ja tenim
la tertúlia a punt,
els quatre tertulians
a punt.
Per cert,
que parlant de notícies
del Fatibars,
recordem que aquesta setmana
també hem tingut la detenció
i això sí que és una bona notícia
des del punt de vista policial
per la coordinació
que hi ha hagut
entre la policia espanyola,
la Guàrdia Civil,
la policia catalana
i la policia basca
a l'hora de tenir
aquella banda
de criminals
entre els quals
van matar
malauradament
el passat mes d'octubre
aquella noia
que treballava
al banc de Santander
de Cambrils.
En fi,
moltes notícies
relacionades
amb la crònica
del Fatibars.
Més enllà d'això,
però,
tenim altres notícies
més del debat polític.
Unes relacionades
també precisament
amb la justícia,
però que entren
en el debat polític
perquè ahir vam tenir
la consellera de Justícia
a Tarragona,
va parlar amb l'alcalde,
es va reunir
amb els representants
del Departament de Justícia
a Tarragona.
Des del nostre punt de vista,
important és la presó
i el fòrum judicial
sobre el fòrum judicial
va dir que
en els pressupostos
d'aquest any
difícilment entrarà
i que potser entrarà
el fòrum judicial
la ciutat de la justícia
de Tarragona,
potser entrarà
en els pressupostos
del 2012.
Per tant,
aquest seria un equipament
que de ple
es veuria afectat
per, en fi,
aquestes retallades
que s'estan anunciant
en les últimes setmanes
per part del govern
de la Generalitat.
Carles,
què els sembla això?
Potser tindrem
pressupostos
el 2012
per la ciutat de la justícia?
Esperem que sí,
esperem que sí,
però això es va retardant
i és molt necessària
per la ciutat
i per tota la demarcació.
La veritat és que
és una infraestructura
absolutament necessària
i, bueno,
és una llàstima.
És una prioritat?
Home, jo crec que...
Li pregunto al Carles
que a més com que és advocat.
Home, jo què t'he de dir?
En el món
de l'advocacia
i dels juristes
és una absoluta prioritat
perquè la dispersió
que hi ha
és molt incòmoda
i molt dolenta
en general
per a tothom.
Però, bueno...
Sergi.
Sí, ara s'esperaríeu
que digués
si això és un desastre...
Ni se te podeixi.
...eh, que no...
Com tinc la Maribel davant,
doncs jo ja m'he quedat aquí.
No, a veure,
a veure,
comencem a tocar
de peus a terra.
En primer lloc,
el pressupost 2011
de la Generalitat
serà un pressupost...
Ara estem en pressupostos prorrogats.
Clar.
Per tant,
el pressupost 2011
de la Generalitat
començarà...
S'aprovarà
al voltant del juny-juliol
d'enguany
i que només tindrà vigència
de sis mesos.
O sigui,
del juliol d'enguany
al desembre.
Per tant,
aquests pressupostos 2011
intentar fer encabir
qualsevol cosa
amb uns pressupostos
que duraran cinc-sis mesos
ja m'enteneu.
Per tant,
jo aquí sí que
agafaria molt, molt
i molt fort
el compromís del 2012
perquè, primer...
Ho diu en condicional
de totes maneres,
l'aconsellera.
Aquí és on
potser ja no ens trobarem.
Diguéssim,
amb aquesta...
Jo, per tant,
crec.
Siguem realistes,
treballem a fons
perquè el pressupost del 2012
que s'haurà de començar
a confeccionar
a l'octubre-novembre
d'enguany.
És a dir,
tampoc...
Tampoc ens n'estem
anant tant de temps.
Evidentment que és un projecte
diguéssim eternament
reivindicat,
a més a més necessari,
que fa molts anys
que hauria d'estar funcionant.
D'acord,
tot això ja ho sabem
per on situem.
Ara estem al mes de...
Març.
De març,
el darrer dia de març,
per tant,
ja estem demà a abril.
Doncs, per tant,
pensem en fer molt bona feina
perquè a l'octubre-novembre,
que és quan se fa
la feina interna
dels pressupostos,
hi hagi partida pel 2012.
Judit.
No, ja estic absolutament
d'acord amb els dos.
Doncs ja veig que no hi haurà debat.
Amb els dos, no.
L'únic que, potser,
home,
veient el que està passant
amb les retallades
de pressupostos,
de coses que són
absolutament necessàries
avui per avui,
com són el que surt avui
a totes les mitjans de comunicació
i les retallades
en la Seguretat Social,
doncs, bueno,
i la ciutat judicial,
perquè a mi m'agrada
dir-li així,
no el fòrum judicial,
doncs jo entenc
que és absolutament necessària
perquè és una infraestructura
que es tradueix
en el bon funcionament
de la justícia,
vull dir,
en quant a infraestructures
i que els jutges
i el personal
estiguin en condicions
de treballar,
que ara mateix no estan,
doncs sí,
és absolutament necessari.
Ara,
que porta un retard,
això ja ens ho van anunciar
al principi del mandat,
i que, bueno,
si realment això
s'ematerialitza el 2012
amb els pressupostos,
doncs ja els podem donar
per satisfets.
Maribel.
En primer lloc,
el que deia el Sergi
absolutament d'acord,
estem treballant
en pressupostos prorrogats,
i aleshores,
clar,
ens hem trobat
en una situació complexa
i jo entenc perfectament
que la consellera Bozal
doncs digui
o parli en condicional,
perquè d'entrada
el que s'ha de fer
és veure
com acabem el 2011
i veure
quina pot ser
la recuperació econòmica
del govern de la Generalitat
i a partir d'aquí
veure
quins són els projectes
que es poden
iniciar
o es poden
projectar
per al 2012
i establir prioritats.
No ens enganyem,
és imprescindible
la ciutat judicial,
perquè a mi també m'agrada
dir-li la ciutat judicial.
Doncs les teus companyes
de Barcelona, no.
És imprescindible,
però,
però,
clar,
vull dir,
cal veure
i cal establir prioritats.
I jo crec que
aquí sí que tenim
un paper important
la ciutat de Tarragona
per una mica,
doncs,
demanar
o establir
quines poden ser
les nostres prioritats
a la ciutat
i transmetre-li
al govern de la Generalitat.
Doncs parlant de s'últim
de prioritats
i al fil també
del que comentava abans
la Judit,
en fi,
i repassant
i remenant
tota l'actualitat
que tenim avui,
clar,
hi ha el tema sanitari,
el tema de les retallades sanitàries.
Ahir els sindicats
de Joan XXIII
van donar a conèixer
unes dades
que la direcció de l'hospital
no ha donat a conèixer,
però és que recordem
que avui,
31 de març,
és l'últim dia
que tenen els hospitals
per presentar
a la Conselleria de Salut
de la Generalitat
les seves xifres,
les seves retallades
pressupostàries,
com aplicar
aquesta retallada
que li demanen
com a mínim
del 10%,
i ahir els treballadors
es van concentrar
i van parlar
d'una retallada
del 16%,
de l'acomiadament
de 250 persones
interines,
del tancament
de quiròfans
a la tarda
a partir d'ara
d'ara mateix,
és a dir,
és una retallada
que,
en fi,
a més barrejant
amb el que dèiem
de prioritats,
que què és més prioritari,
sinó la sanitat
o la justícia,
no?
Aquí segurament
ja no ens trobaràs
tan d'acord,
jo veig
un govern
de la Generalitat
una mica
que no sap on va,
jo veig retallades
a tort i dret
i això sí que em preocupa,
és a dir,
si imposes la justícia
o una infraestructura
de justícia
al costat
de la sanitat
com a dret
fonamental,
doncs jo escollio,
tot i ser advocat
i tot i ser
del món
de l'advocacia,
escollio sense
cap mena de dubte
el tema social
i el tema sanitari
i jo crec que
amb això sí que no
podem permetre
les retallades
que s'estan fent
que són
molts passos enrere
i que segurament
van en una direcció
molt planificada
i molt estratègica
que és
anar cap a
les mútues privades
segurament.
Desopinions.
Bona sospita aquesta
senyor Castillo.
Bona sospita aquesta.
Segurament m'agradaria
veure-la vostè
trobant en aquesta situació,
la situació que
s'hem trobat nosaltres
gràcies
gràcies a l'anterior
govern de la Generalitat
que li recordo
liderava
el senyor Montilla.
Ni un pas enrere.
Tenim la mateixa crisi
que teníem fa
un any
o dos
i escolti'm
tot el que va fer malament
el govern tripartit
el govern tripartit
va aguantar
les polítiques socials
no només les va aguantar
sinó que les va tirar
endavant
reduint la diferència
amb Europa.
Vostès
estan tirant enrere.
A veure,
aquí la diferència
aquí la diferència
digueu
que no es pot aguantar
l'estat del benestar
a Catalunya.
Aquí la diferència
és el seny
que cadascú hi posa
quan fa les coses.
És evident
que no és plat
de bon gust
per ningú
fer tot el que
s'està fent actualment.
Són prioritats, Maribel.
Però el que hem de veure
és quina és
la necessitat
del nostre país
i si volem acabar
d'enfonsar-lo
i enfonsar-lo
a la misèria
o volem tirar endavant
i aixecar el cap.
Llavors no retirem
determinats impostos.
El que no es pot consentir
és que Madrid
estigui demanant
al govern de la Generalitat
que retalli
encara més
del que estem retallant
i vostè,
senyor Castillo,
que és company
de partit
del senyor Montilla
que és qui ens ha portat
en aquest desastre
estigui dient
el que està dient.
Això forma part
de la inconsciència
dels governs socialistes.
No te enfadis
amb mi.
És que clar,
estic emprenyada
perquè a mi també
em molesten
aquestes retallades.
És evident
que hi ha una herència.
També em molesten
aquestes retallades.
I no oblidem
que Catalunya
és una comunitat
que aporta molt
al govern de Madrid
i estem patint molt
quan altres comunitats
a Espanya
no aporten
i estan vivint
de panxa en l'aire.
A veure,
Carles,
Judit i Sergi.
Maribel,
la crisi,
tots sabem,
tots els que t'estan escoltant
deuen estar
i Maribel al final.
S'ha colat.
Deixi-me poder anar
una mica.
I Maribel al final.
Tots els que t'estan escoltant,
Maribel,
jo crec que estan
una mica al·lucinant
perquè la crisi,
la culpa del senyor Montilla
em recorda
algun missatge
del PP
que la culpa és del Zapatero.
Tothom sap
que la crisi...
Home, és que a tot arreu
l'esteu liant.
O sigui,
el que no és
és culpa del Partit Popular,
això està clar.
tothom sap
que la crisi
és a nivell mundial,
és a nivell europeu,
per tant,
el que podem fer...
Però Espanya...
5 milions d'aturats.
Però Espanya i Catalunya
oi da, eh?
Teniu alguna directria política
en aquest sentit vosaltres?
Perquè és que,
com que no sabem
qui van a casa vostra,
doncs deu passar això.
Jo us ho diré,
tot això ve de polítiques neoliberals
que encara vosaltres
esteu reforçant.
Tot això ve de polítiques
que encara vosaltres
esteu reforçant.
Jo crec que amb el tema
de sanitària,
amb el tema
d'estat del benestar,
ni un pas enrere.
I jo crec que tenim
la mateixa crisi...
No crec, no.
Estic segur que tenim
la mateixa crisi
que fa un any.
Per tant,
hi ha altres punts
per on retallar
que no siguin
l'estat del benestar,
que no siguin
temes socials
i temes sanitaris.
I no es pot dir
que hi ha una situació
molt futuda
i que hem de retallar
temes sanitaris
quan estem retirant
un impost
que beneficia
a 200 o 300 persones
a Catalunya
i esteu retirant
un impost
que comporta
un ingrés
a la Generalitat.
Escolta'm,
no es pot retirar
un impost
que comporta un ingrés
i a la vegada
a retallar temes sanitaris.
És que això
és incongruent
completament.
A veure, Judit.
Jo no sé
si potser
hauria de parlar
primer la Maribel
perquè...
No, no, no.
Ho dic amb el sentit...
No, no.
Entèn-me.
És que si no,
no he de repartir
el torn de paraules.
I encara volem dir
alguna cosa.
Les fonts
que avui mateix
en un mitjà
de comunicació local
surten
són sindicals.
Jo encara no sé
la postura
o les dades
que ha facilitat
el govern
de la Generalitat.
Cap.
De moment cap.
Ni la direcció del centre...
Això són dades
d'un sindicat
que està parlant
de 250 acomiadaments,
d'una retallada
del 70% del pressupost,
de tancar quiròfans,
etcètera, etcètera.
És a dir,
tu poses en interrogant.
No ho sé.
És que no ho sé.
No puc fer una valoració
perquè no tinc l'altra...
Però et sembla justificable...
No em sembla justificable.
Mai en qüestions
que són de primera necessitat.
Mai.
Ja ho vam dir
en el seu dia,
ni retallades en ensenyament
ni retallades en sanitat.
Ara bé,
potser també s'hauria d'analitzar
per què hem arribat
a aquesta situació.
Potser podem anar
molt més enllà.
Sí, podem parlar
de la burbuja immobiliària.
No, no, no.
Sí, sí.
També.
Parlem-ne.
El que està claríssim
és que amb l'arribada...
Un moment.
La situació a Espanya
és més fotuda
perquè vau crear
una burbuja immobiliària tremenda.
Clar, també,
l'arribada d'immigrants també
que tenen dret
a la sanitat universal
també és culpa
de la burbuja immobiliària.
També.
També.
També, no?
També, clar.
A veure, Sergi.
Sí, gràcies.
I després continuïm parlant.
A veure,
jo crec,
en primer lloc
que aquests anuncis
que s'han fet
a Joan XXIII
i que hi venen
de fons sindicals,
evidentment,
el primer que hem de veure
és si el govern
de la Generalitat
el ratifica
o no el ratifica.
Això és el primer.
Jo crec que s'ha de fer
el que sigui
perquè aquestes retallades
a Joan XXIII
finalment
no es produeixin.
Perquè hi ha temes
que sí,
que ens hem d'apretar
el cinturó,
però amb serveis
com, per exemple,
que s'està prestand
des de Joan XXIII
és que tot
i el personal
que existeix
en aquests moments
i les instal·lacions
que existeixen
en aquests moments
ja és un servei
que arriba justet
als usuaris
que en som tots.
Jo abans d'ahir mateix
vaig anar
amb un especialista
i la següent hora
que m'abandonava
va ser per al mes de juliol.
O sigui,
ahir vaig anar
amb un fill meu
i m'abandonava
la següent hora
al mes de juliol.
Per tant,
això,
per entendre'ns...
És que això no és d'ara,
perdoneu.
No, no, no.
Estic dient
que tenint tots els recursos,
és a dir,
sense rebaixar res,
sense tocar...
Això ha funcionat així
tota la vida
que jo recordi.
Maribel,
t'he escoltat
amb molta atenció.
Per tant,
deixa'm fer la meva argumentació.
Aleshores,
si ara ja va justet,
jo no vull imaginar
amb menys treballadors
com anirà.
No justet
i deficitari.
Per tant,
jo crec que s'ha de fer
el que sigui
per evitar
aquesta retallada
Joan XXIII.
El que sigui,
com sigui
i de la manera que sigui.
Aleshores,
a partir d'aquí,
per què s'ha arribat
a aquesta situació?
N'hi ha moltes causes,
però n'hi ha una
que abans apuntava
la Maribel
i en aquest punt
no ens trobarem d'acord.
Catalunya pateix
una manca de finançament
brutal endèmica.
És a dir,
hi ha 20.000 milions d'euros
que cada any
es paguen aquí,
marxen i no tornen.
I això
és inaguantable.
I aquí,
qui està patint
és les polítiques socials
en educació,
en salut,
en dependència,
perquè això
cada vegada
n'hi ha més,
que no es poden aguantar.
Un 10%
del nostre producte interior brut
marxa
i no torna.
I això és inaguantable.
Evidentment
que hem de col·laborar
amb altres territoris
que són més pobres
en termes relatius
que Catalunya.
Evidentment.
Però no amb aquesta
brutalitat de diners.
A veure,
Maribel.
A veure,
com ja he dit abans,
tot això
no és plat
de bon gust
per ningú.
Us penseu
que nosaltres,
si és que al final
això acaba sent així,
ens agradarà fer-ho?
És a dir,
jo crec que el govern
de la Generalitat
i el conseller
que li toqui
encapçalar això
deu estar molt preocupat.
Perquè això
afecta els ciutadans.
Però
hi ha moments
en els que has de prendre decisions.
I per això estem.
Per prendre decisions.
Cosa que no s'ha fet
anteriorment.
I si aquestes decisions
són aquestes,
a més,
jo recordo haver sentit
en una emissora de ràdio
que això
és
per un any,
de moment
per un any,
també recordo
haver sentit
el senyor Artur Mas
en algun cop
haver demanat
als funcionaris
ajuda
en aquest sentit,
és a dir,
tindrem un temps
en el que
tots ens haurem d'estrenyar
el cinturó.
És que no acomiadin
i m'ajudaran.
Bueno, escolta,
doncs mira,
nosaltres hem d'acomiadar
i vosaltres no pareu
de contractar
l'Ajuntament de Tarragona
perquè sembla
que l'Ajuntament de Tarragona
visqui
en un altre món
que no pertanyi
a la nostra...
Quan creem llocs de treball
et queixes
i quan no creem llocs de treball
depèn de qui siguin.
No et pots queixar
per una cosa
i per lo contrari.
No, no, no,
no esteu...
Però jo vull dir...
Però un moment...
A l'Ajuntament no cal,
per exemple.
Un moment.
Com deia el Sergi
i com jo he dit abans,
Catalunya
potser comença
a estar cansada
de ser tan solidària
perquè no oblidem
que som una comunitat
que aporta
molts diners
i que no tenim retorn
però de cap forma,
és a dir,
ni en diners
ni en infraestructures
perquè estem
absolutament maltractats
en tots els sentits.
Doncs jo crec que
algú funciona malament aquí.
Perquè Madrid
paga més que Catalunya
i la sanitat pública
funciona
perfectament bé.
Carles.
Bueno,
ja veurem com funciona
la sanitat madrilenya.
Perfectament bé.
A València no poden pagar
empreses distribuïdores
a la sanitat
i s'han organitzat
en una plataforma
per demanar al govern
i igual es queden
sense alguns recursos
als hospitals valencians.
Però bueno...
En qualsevol cas,
si vostès que són regidors
de l'Ajuntament,
des d'una institució
com l'Ajuntament,
encara que no tingui
competències en aquest tema,
creuen que es pot fer
alguna cosa per,
en fi,
evitar que aquesta retallada
com a mínim
sigui tan gran?
Jo crec que es pot pressionar
la Generalitat
perquè no es retalli
l'estat del benestar.
Jo crec que no es pot fer
massa més.
Suposem que ara serà
la propera moció
que ens trobarem a l'Ajuntament.
Jo crec que no es pot fer
massa més.
Proper plenari.
Doncs si cal, sí, Maribel.
Si cal, sí.
Escolta'm,
ni un pas enrere
en polítiques socials.
Escolta, això demostra
una inconsciència absoluta.
Escolta'm, Maribel,
tu creus, Carlos,
que si haguéssiu
continuat governant
la Generalitat...
Estaríem amb les...
Què fai?
Què hi hagués fet?
No, no, que hagués...
El Matona.
O sigui, amb el dèficit
que té la Generalitat,
què estàvem fent?
Quines mesures
haguéssiu pres?
Què estàvem fent?
No estic justificant
aquesta matallada.
La segona comunitat autònoma
més endeutada
ha de ser la primera.
Però en algun moment
tindríeu que...
No us enfadeu tant.
No us enfadeu tant.
Seguiríem...
Seguiríem amb les mateixes...
El deute d'Europa.
Seguiríem...
Si hagués seguit el tripartit.
Bueno, si em deixeu.
No.
Contesto.
Seguiríem amb les mateixes
polítiques socials
que estàvem com fins ara.
Escolta'm,
el període de més creixement...
Però això no funciona així.
El període de més creixement de caps.
Per amor de dir...
Si hi ha gent
que ha tingut la desgràcia de morir
i encara no ha percebut
el que li pertocava.
El període...
El període...
Quan s'han fet més col·legis
i més escoles
a Catalunya.
Marracons, vols dir?
Marracons.
Escolta'm,
jo el que no entenc
és una cosa,
perdona, Ricard,
jo el que no entenc
és una cosa.
Hi ha un nou govern
que sembla que es troba
en una situació
absolutament desconeguda.
sembla que aterrin de Mart
al govern.
Escolti'm,
que no coneixien
la situació econòmica...
Com a dir, Montilla
ens va enganyar ben enganyat, eh?
Es veu que no coneixien
la situació econòmica
del que va dir el senyor Montilla, eh?
Quan vostès estaven proposant
el que diguen
els socialistes
amb els dos huevos duros más...
A la lluna estàveu.
Quan vostès proposaven això
durant la campanya,
que no eren coneixedors
de la situació econòmica
o és que han aterrat de Mart
i s'han trobat
que hi ha una crisi.
Coneixedors?
Coneixedors?
Coneixedors?
No és impossible
per la informació
que vostès facilitaven.
La crisi és la mateixa
que havia febrat.
Maribel, no facis demagògia.
Clar, és que...
Perquè les liquidacions
del dèficit públic
que hi havia en aquell moment
estaven a tercer trimestre.
I ara s'ha acabat a l'any.
I normalment
en el quart trimestre de l'any
en qualsevol govern,
en qualsevol administració pública
és quan es genera
la part important del dèficit
i és quan es calcula.
Per tant, no diguis enganyar.
D'en Sergi, disculpa.
No, no, Maribel.
Tu ets parlamentari
i tampoc no vau dir res, eh?
Els senyors d'Esquerra.
I per les teves paraules
veig que en ser bastant més que tu
de dèficit públic
i de deute públic.
Segurament.
I per tant,
no comencem a dir
vau enganyar, no sé què.
Escolta, hi havia unes dades
a tercer trimestre
i ara hi ha unes dades
a quart trimestre.
I evidentment,
i evidentment que les dades
que dona la intervenció,
no el govern,
la intervenció general
de la Generalitat de Catalunya
a tercer trimestre
eren unes
i a quart trimestre
són unes altres
perquè hi ha un trimestre de més
i punto.
Cal que ho recordi
que en l'últim trimestre...
i no parlem d'enganyar.
Es van signar moltes coses
que no calia.
I no parlem d'enganyar.
I no parlem d'enganyar.
I tant.
Estem parlant de les dades
que dona la intervenció general
de la Generalitat.
I per tant,
d'això,
algú ha dit que són falses
les dades que ara
s'estan donant de dèficit públic
si surten de la intervenció general
de la Generalitat.
Igual que al tercer trimestre
quan les va presentar
el Consejo de Política Fiscal
avalades pel Banc d'Espanya,
per l'amor de Déu.
No parlem.
Per l'amor de Déu
no parlem d'enganyar.
Parlem que en el quart trimestre
hi ha hagut un increment
important d'aquest dèficit.
D'acord?
Però no parlem d'enganyar.
En qualsevol cas,
ja que hem parlat
o estem parlant
del tema de sanitat
de Joan XXIII
abans parlàvem
de la ciutat judicial.
Si s'haguéssim de prioritzar,
perquè aquí ha sortit
molt la paraula prioritzar,
serien vostès partidaris
de no tocar
gairebé res de salut
i d'ensenyament
i d'ajornar,
ja que estem parlant
de qüestions concretes
de Tarragona,
d'ajornar equipaments
com la ciutat judicial.
Judit, per exemple?
Si depengués d'això,
el que es mantingués
com fins ara,
la sanitat i l'ensenyament,
des de l'hora.
Sí?
A veure...
Mantenim la situació
dels equipaments judicials
dispersos i...
És prioritari, per exemple,
l'inversió en Sant Joan XXIII,
a banda de tot el tema
que hem dit
de retallar quiròfans,
treure llits...
Si poguéssiu escollir, sí?
No, a veure,
si ens fas triar
entre una cosa i l'altra,
allò davant...
Jo també.
Jo triaria
mantenir Joan XXIII
les inversions
i el personal.
Sense cap mena de dubte.
Això afecta
a moltíssima gent
i estem parlant de salut.
Maribel?
Estem tots d'acord.
Sí?
Sanitat i ensenyament
prioritari.
Doncs estaria bé,
potser fins i tot
arribem a un acord
si poguessin,
com a Ajuntament de Tarragona
i prioritzar
aquesta qüestió.
Podem presentar
una moció conjunta.
Ahir es va parlar
molt de sanitat
o avui es parla
molt de sanitat,
de les retallades,
veurem com evoluciona
perquè avui és un dia clau,
insistim en que avui
tots els hospitals
de Catalunya
han de presentar
les seves previsions
de retallades
de cara a aquest 2011.
Es va parlar
del Fòrum de la Justícia,
també es va parlar
del POR o del POUM,
per exemple,
perquè va venir
el Consell Arracudé,
va assegurar
que abans de les eleccions
que sí,
que signarà
el Pla d'Ordenació Urbana Municipal.
Judit,
t'ho creus?
No.
Ho dubto.
Per què?
Perquè s'han de fer
moltes modificacions
al POUM.
S'han de fer
moltes?
Moltes modificacions.
Eh?
S'ha de treure
tota la canonja.
No, no, no,
això no és un càlcul
així de fer...
És una ratlla.
Sí, una ratlla.
No se atraviesa
el mapa
i se separa
la canonja
de Tarragona.
Ja m'ho imagino,
però no crec que sigui
tan complicat.
Sí, jo penso
que si és complicat,
que és més complicat
del que s'està dient.
Penso que
aquesta qüestió
m'enconta
que hi havia tècnics
a l'Ajuntament
del Departament d'Urbanisme
que ho van advertir
que no es podia presentar
al POUM així
perquè la canonja
ja estava segregada
en el moment
que es va fer l'aprovació
a l'Ajuntament.
Jo crec que no.
Jo crec que no.
Bueno, a la canonja
sí que n'hi ha d'informes.
Acabes de dir
que hi ha tècnics
de l'Ajuntament
que ja van avisar.
Em consta
que van fer advertiments
als polítics
i això
no es va tenir en compte
perquè hi havia
la necessitat urgent
d'aprovar el POUM
abans de les eleccions
perquè era una mesura
electoralista
com moltes més
que s'estan prenent
ara.
Llavors, ara,
des de la Generalitat
des del Departament d'Urbanisme
els hi diuen
de Territòria
els hi diuen
que això
s'ha de segregar.
És increïble.
A veure, Carles.
Teniu de veritat
una habilitat impressionant
per...
Escolta'm
quan malament
quan fas una cosa
i malament
quan fas la contrària.
No s'havia d'aprovar
al POUM
que més donava
per uns mesos.
Ah, donava igual.
Milers de famílies
posades en perill
per un POUM
que vau aprovar vosaltres.
Justament abans
de les eleccions municipals.
Una pregunta.
S'havia d'aprovar
perquè estàvem tots d'acord
en què s'havia de treure
el perill
o la situació
de perill
la sensació
de perill
que estava milers de famílies
sense enganyar a ningú.
S'ha enganyat
a tot Tarragona.
No sé en què s'ha enganyat.
En què?
En què?
Home,
perquè s'ha presentat
un POUM
amb el que inclou
la canonja
que no és part de Tarragona.
I ara?
Ara la Generalitat
no ho ha acceptat.
Això és un tema.
No, no, no, Carlos.
La Generalitat no l'ha acceptat?
No, no, ho ha acceptat.
Però si ahir el conseller
deia que s'aprovaria
abans de les eleccions municipals.
Bueno, però si s'han de fer
totes les modificacions.
Escolti'm,
no poden estar vostès
en contra
quan no s'aprova el POUM
ràpid
i en contra
quan s'aprova ràpid.
És que no pot ser.
És impossible.
Que s'aprovi,
però com s'ha d'aprovar.
És impossible.
A veure,
que ens queda poquet temps, Sergi,
sobre el tema
del POUM ràpid,
alguna cosa?
Sí, jo discrepo
del que diu la Judit
per una senzilla raó.
Perquè jo no estic d'acord
amb la interpretació
que n'està fent
política territorial
de la Generalitat
en aquests moments
respecte a la canonja.
T'ho dic,
perquè quan es va aprovar
la llei de la canonja,
quan es va aprovar
al Parlament de Catalunya
la llei
per la creació
del municipi
de la canonja,
hi havia una disposició
transitoria al final
que preveia
precisament
aquest moment.
I deia,
i deia,
i deia
aquesta disposició
transitoria
d'una manera molt clara,
ara l'estava buscant
aquí,
però no he tingut temps
per poder-la llegir
així
en l'aire,
on especificava
molt bé
aquest moment
de transició
en quant a l'ordenament
urbanístic.
Per tant,
no hauria de ser
un obstacle
a la canonja
el tema
per aprovar el POU.
Segons la disposició
transitoria,
no.
Ara bé,
segons la interpretació
que n'estan fent
urbanisme
de la Generalitat
en aquests moments...
Urbanisme de la Generalitat.
És el que estic dient.
Sí,
és el que has dit
urbanisme empresarial
que era de l'Ajuntament.
No, no, no,
de la Generalitat.
Per tant,
aquí hi ha...
Jo,
i a més a més
vaig ser ponent
d'aquesta llei,
crec que vam quedar
molt clar
per evitar precisament
el que estem veient.
Però ara,
sorprenentment...
des d'urbanisme
de la Generalitat
ara s'interpreta
que no sigui
un obstruccionisme
a l'aprovació del POU.
Maribel.
Jo vull creure
en les paraules
del conseller Recudé
i si el conseller Recudé
ha dit que s'aprovarà
abans del 22 de maig,
d'entrada,
jo m'ho crec.
M'ho en passo.
Perquè suposo
que aquest senyor
que ahir
quan va arribar
a l'Ajuntament
va donar mostres
de que coneix
perfectament
les mancances
en infraestructures
de la nostra ciutat,
suposo que és
molt conscient
que aprovar
el pla d'ordenació urbanística
és fonamental
per la nostra ciutat
i estic convençuda
que ha demanat
als tècnics
de la Generalitat
que treballin a fons
perquè això sigui així.
I per tant,
jo crec que
podem refiar-nos
de moment
de les paraules
del senyor Recudé
salvant,
evidentment,
que surti
algun altre obstacle,
que esperem
que això no sigui així.
És a dir,
que la Judit
seria la que
ho veu més complicat.
Bueno.
No dius res.
Pel moment
soc escèptica.
Molt bé,
doncs així
acabem
aquesta estona
de tertúlia,
que deu-n'hi do,
encara podrien
continuar parlant
de més coses
perquè l'actualitat
del dia
ha vingut carregada
i van venir
dos consellers
de la Generalitat
a Tarragona
i en fi
hi ha moltes notícies.
Però ho deixem aquí
perquè s'enxa cap el temps
a una tertúlia
que hem compartit
amb quatre regidors
de l'Ajuntament,
la Judit Teres
del Partit Popular,
la Maribel Rubio
de Convergència i Unió,
el Carles Castillo
del Partit dels Socialistes
i el Sergi de los Rios
d'Esquerra Republicana
de Catalunya.
Tots quatre,
gràcies,
que vagi molt bé.
Gràcies.
Bon dia a l'altre.
I fins la propera.
Bon dia.
Adeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.