L'espai Eines, aquí al matí de Tarragona Ràdio.
L'espai que cada dimarts s'emet en aquesta sintonia
en col·laboració amb la CEPTA,
la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona
i que pretén donar a conèixer el món de la formació professional,
el món dels cicles formatius,
a través dels seus instituts, dels centres que tenim aquí a la ciutat de Tarragona.
Avui parlarem dels estudis de la família d'informàtica
que s'imparteixen a l'IES, Vidal i Barraquei.
I com és habitual sempre, ho farem amb una amplia taula
amb diferents convidats, amb diferents visions,
amb els testimonis de professors, alumnes i també gent del món de l'empresa.
Avui ens acompanyen dos professors, concretament el Pedro Ferrer.
Pedro, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I el Vicenç Guillem, Vicenç també bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya un exalumne
que ha estudiat desenvolupament d'aplicacions informàtiques
i que ara ja es troba a la universitat,
que és el Daniel García.
Daniel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També tenim el Héctor Guerra,
alumne d'un cicle anomenat
Sistema de Microinformàtica i Xarxes.
Héctor, també bon dia.
Bon dia.
I tenim dues persones relacionades amb el món de l'empresa,
que són el Carles Cuenca, de BW3 i S2.
Ho he dit bé?
Sí, sí, perfecte.
Carles.
És una mica complicat, però sí, està bé.
Bon dia.
Bon dia.
I el David Rodríguez, que és empresari també de Tecnodac.
David, també bon dia.
Hola, bon dia.
I com sempre, a més de tots aquests convidats,
el Francesc Potau, que és el nostre coordinador de l'Eines.
Francesc, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Avui, que tenim informàtica, ordinadors i coses una mica rares pel gran públic.
Per les titulacions que has pogut dir, evidentment que raro.
Rar, rar.
El que no és rar és perquè porto temps el Vidal i Barraquer
impartint la família informàtica a Tarragona,
és l'únic centre que imparteix la família informàtica,
amb dues especialitzacions importants,
una a nivell superior a l'altra a nivell mitjà,
a nivell superior, amb dos cicles, amb dues titulacions superiors,
que una és desenvolupament d'aplicacions informàtiques,
el que es coneix com a DAI,
i l'altre cicle superior d'administració de sistemes d'informàtica i xarxes,
ASI, que es coneix com a ASI,
dues titulacions que avui per avui la enginyeria informàtica,
a nivell d'universitat d'URB,
les fusiona amb la mateixa enginyeria.
O sigui, amb una enginyeria hi ha les dues titulacions superiors.
I a nivell de cicle de grau mitjà,
un cicle realment interessant perquè puja una jovent
que surt d'una ESO o d'un batxiller inacabat,
que és l'SMX, que és Sistemes Microinformàtiques i Xarxes,
que són jovent que li interessa la informàtica,
li interessa les eines TIC i es volen especialitzar.
com a qualsevol tenim un programa d'eines informàtic 100%,
amb dos especialistes docents, empresaris i alumnes
que han tirat endavant la universitat que ens poden explicar què és això.
Molt bé, doncs vinga, comencem pel més bàsic
i que ens expliquin els professors una mica aquests cicles,
en grau superior i en grau mitjà,
quin partiu al Viral i Barraquer,
quines diferències n'hi ha, si és que n'hi ha moltes diferències,
i mirem-ho d'explicar també de la manera més planera possible
perquè la gent entengui realment què és el que s'ensenya,
què és el que ensenyeu al Viral i Barraquer.
Vinga, Pedro.
Doncs mira, el senyor Francesc ja ha fet una introducció,
tenint dos nivells, un seria el grau mitjà,
normalment venen gent més jove, una mica menys madura,
normalment, però això no té res a veure.
Que una persona que faci el sistema microinformàtic i xarxes,
què faria quan sortia a la vida laboral,
se dedicaria a la instal·lació i manteniment,
en general, de sistemes informàtics,
xarxes, servidors, assistència i suport.
Seria la seva funció.
Què tenen el grau mitjà?
Grau mitjà, explotació en general.
Què tenia a grau superior?
A grau superior hi ha una petita revolució,
perquè així com a grau mitjà ja s'ha fet la migració de currículums,
més actualitzat, més ben dit, més adaptat al mercat laboral,
a grau superior ja s'ha fet una,
que seria la d'administració de sistemes informàtics en xarxa.
Quina seria la funció d'aquests tècnics?
Seria tècnic, administrador, cap d'explotació,
de xarxes, de sistemes, de base de dades,
seria la seva feina.
Després, que tenien fins ara,
tenien el DAI,
que era el desenvolupament d'aplicacions informàtiques,
que la seva funció seria la gent que es dedica a la gestió de projectes,
programadors, analistes programadors,
que conviurà un temps en dues noves especialitats,
que una, no sé si el curs que ve tindrem una o dues,
una seria desenvolupament d'aplicacions web,
que més o menys ja ho diu el seu nom,
la gent que es dedica a la programació web, a la multimèdia,
i una altra seria el desenvolupament d'aplicacions multiplataforma.
Aquesta gent què farien?
Farien, es dedicarien a aplicacions de gestió empresarial
i propòsit en general.
I això que avui està de moda, per exemple,
els smartphones, en sistemes operatius,
com per exemple pot ser l'Android,
a desenvolupament d'aplicacions en aquest sentit,
o desenvolupament de videojocs.
I aquests dos últimes famílies que ens comentes,
o dos cicles millor dits,
encara s'haurien d'aplicar a partir de l'any que ve?
El curs que ve sembla ser que tindrem d'ai,
que és el que ja s'està fa anys, que s'està impartint,
i conviurà o en aplicacions multiplataforma
o en aplicacions web.
I això de què dependria,
que s'instal·li o no el curs vinent?
Del departament d'ensenyament.
Clar, perquè això és, finalment, qui ho decideix.
Vicenç, quin tipus d'alumnes teniu?
Molt variat?
Sí, a veure, tenim perfils molt diferents, no?
Depèn, sobretot, si són alumnes que estan fent el grau mitjà
o el grau superior, no?
Com a dir el meu company Pedro,
el grau mitjà trobaixen gent que normalment surt dos estudis inacabats de l'ESO
o potser que van fer una mirada de fer uns estudis de bat,
veuen que allò no és el seu,
i llavors són nois que els agrada molt la informàtica i diuen,
bueno, anem a provar un cicle grau de mitjà d'informàtica
a veure què tal se'ls dona, no?
Llavors, en aquest grau mitjà tenim perfils de gent que realment
els agrada molt la informàtica i estan molt motivats,
i hi ha gent que ve perquè ve.
Llavors, jo el que detecto són alumnes que estan donant temps
que no saben per on anar i estan allà a veure si els agrada la informàtica
i llavors són la gent que no està motivada, no?
I la gent que sí que ho té clar que els agrada,
doncs realment jo estic molt sorprès del Vial i Barracader
que els alumnes que tenim són bastant bons alumnes
i sobretot ens trobo bastant formats com a persones,
és a dir, jo pensarà que trobaria gent més problemàtica
o un alumnat així que has d'anar amb molt de cuidado i tal, no, no.
I penso que és una bona sortida pels alumnes d'aquesta edat,
que no tenen les coses clares.
Llavors, aquest tipus d'alumnat, quan entra a fer aquests estudis,
a poc a poc es van donant compte que estudiar el que era estudiar,
fer debat o fer alguns estudis que no són tan pràctics
perquè el nostre cicle és molt pràctic,
se'ls dona molt bé, llavors es veuen que poden acabar els estudis
i que de mica en mica van aconseguir un propòsit d'obtenir un títol
que a fi al cap, quan comencen a fer aquests estudis,
no tenen clar per què volen fer un títol
i per què volen aconseguir aquest títol, no?
Llavors, l'altre perfil d'estudiants són els que van a parar el grau superior,
clar, al grau superior tenim alumnes que realment sí que van molt motivats.
Venen motivats perquè ja són persones més madures,
ja són persones que venen d'un batxiller acabat,
o venen de realitzar algun cicle de grau mitjà,
o venen de realitzar algun cicle de grau superior,
o inclús gent que ha estat a la universitat i que ha fracassat
i decideix aquesta opció per tenir un títol de grau superior, no?
Llavors, clar, l'alumnat és més madur,
té clar per què va allà i té clar el seu objectiu,
llavors, clar, treballar amb aquesta gent que ho té molt més clar és molt més fàcil, no?
Diguem-ne que no et trobes gent tan desmotivada
com pots trobar al grau mitjà,
i gent que, clar, per la seva edat i pel seu estat
i per tota la seva experiència personal ja ha madurat
i realment quan vas a classe, fas classe i no t'has de preocupar de
si us plau, calleu, si us plau, treballeu, si us plau, entregueu la feina, no?
Allà no van a perdre el temps, no?
I són cicles formatius, m'imagino, amb molta pràctica?
És a dir, perquè clar, quan estem parlant d'informàtica,
segur que molta gent que ens està escoltant i diu
què ensenyen de teoria?
Bé, a veure, prèviament, com qualsevol assignatura o qualsevol feina,
has de tenir uns coneixements previs, no?
Llavors, el que intentem, pràcticament, com que és un institut de formació professional,
és el 70% de les hores curriculars que estem fent per cada crèdit, per exemple,
o per cada mòdul, perdona, és que siguin pràctica
i que no, o sigui, el que sí que fem és donar uns coneixements,
amb aquests coneixements és el que han de ser capaços de realitzar pràctiques relacionades
amb un món real, no?
Llavors, clar, cada mòdul, segons el seu enfoc,
tindrà més pràctiques o menys pràctiques, no?
Llavors, és una gran diferència que podem trobar,
per exemple, en els estudis universitaris,
perquè, per l'experiència que ens podrà després dir el nostre alumne,
que està a la universitat, el Dani,
allà el que es fa és donar una teoria i et fan una pràctica,
però, bé, a la pràctica ningú t'ajuda.
Vinga, espavila i vull que em faci això d'aquest programa en fer,
jo t'he explicat la teoria, de dir com es pot fer,
les eines que necessites, i espavila't.
Aquí el que fem és un seguiment a l'alumne,
si manem una pràctica, per exemple, de fer un programa,
si diem ben clar el que volem,
si pautem com ho han de fer i treballem molt a classe.
sempre, clar, que al treballar a classe
sempre tenen l'assistència del professor,
i això és gràcies a que dediquem moltes hores a fer les pràctiques,
a obtenir un resultat.
Llavors, el que realment, quan surten els alumnes
tant de la mitja com el superior,
quan acaben el títol, realment sí que surten,
que saben dominar totes les eines informàtiques
que es poden trobar després al món laboral.
Cosa que, per la meva experiència,
quan jo vaig acabar, per exemple, de fer la carrera,
realment bé, et donaven molta teòrica,
feies les pràctiques pel teu compte,
si està bé, està bé, i si no, te la suspens,
però a mi no m'importa molt el que has fet,
i després em vaig trobar que el que jo vaig aprendre a la carrera
i el que vaig fer al món laboral,
que encara no em trobava format.
No tenia la sort de com poden tenir
que aquests alumnes del cicle mitjà i del grau superior,
que totes les eines que estem utilitzant
sempre estem actualitzant el currículum
per estar a l'última en les tecnologies
que s'autoritzen actualment,
i que estiguin formats i siguin capaços
de només sortir de treballar,
poder entrar al món laboral,
que és al fi i al cap el que pretenem al nostre centre.
Ara coneixerem els testimonis dels alumnes
que avui ens acompanyen.
Tenim el Dani García, que com presentàvem,
dèiem que ha estat alumne del Vidal i Barraquer,
ara ja està a la universitat.
A l'IES Vidal i Barraquer, Dani,
vas estudiar desenvolupament i aplicacions informàtiques.
Què t'ensenyaven?
És a dir, de què anava aquest curs, aquest cicle?
I després com t'ha servit això,
ara que estàs a la universitat?
Bàsicament, el que es feia en el cicle superior
que vaig fer jo és desenvolupament
d'aplicacions informàtiques.
O sigui, a programar les aplicacions que utilitzem
cada dia en una oficina
o en un àmbit laboral.
O sigui, a diferència de l'ACI,
el que fan en l'ACI és l'administració.
O sigui, connectar diferents ordinadors
en una xarxa o en una infraestructura.
Nosaltres el que fem és donar suport
a aquesta xarxa d'infraestructura
en programes, tant de gestió com de serveis,
com d'administració,
però tot a l'àmbit el que és gràfic.
O sigui, el que és drivers o coses així.
Per a la universitat m'ha servit bastant
per a les convalidacions.
Perquè jo, per exemple, programació a la universitat
no hi faig perquè ja ho vaig fer al cicle superior.
és un avantatge i és un desvantatge,
perquè jo ara, per exemple, faré la programació 2
i jo la programació 1 de la universitat no l'he fet
per culpa d'això, per aprendre d'un cicle.
Però bé, vaig més lliberat
i més tranquil a l'hora de fer les altres assignatures
que són més complicades.
Perquè a la universitat, exactament, què estàs fent?
Jo en un grau d'enginyeria informàtica.
Enginyeria informàtica.
Aleshores, consideres que t'ha servit i molt
l'haver fet el cicle superior?
Sí, bastant, perquè els meus companys
que no han estat han tingut moltes dificultats.
Clar, si ho compares amb altres companys
estàs en avantatge.
Sí.
El que és tema més informàtic,
perquè jo ara d'informàtica faig el bàsic a la universitat,
el que és tema informàtica, sí,
perquè no he hagut de fer res de programació i tot això,
però el que és una altra teoria és com matemàtiques, físiques i tot això,
els que venen de batxiller venen més,
més, el tenen més proper, no?
Perquè venen de, recent, o sigui,
just d'acabar batxiller i selectivitat
i el tenen més de la mà, no?
Més per la mà.
Jo, clar, fa tres anys que no toco matemàtiques ni física ni res
i he hagut de tornar a agafar matemàtiques, físiques i tot això,
però bé, que jo agraeixo molt
haver fet un cicle superior.
Has fet moltes pràctiques en aquests dos anys al Vidal i Barraquer?
Sí, bastantes.
Bueno, més o menys, vas trompejant, no?
Però sí.
Per tant, servit.
Sí, sí.
Què anaves a dir, Francesc?
Jo preguntaria...
Que et veig amb ganes de preguntar.
Només una cosa, per acabar d'arredonir això del pas de cicle superior a universitat.
Daniel, perdó.
El tema de les convalidacions.
T'han convalidat alguna cosa a la universitat per haver fet un cicle superior?
Sí, m'han convalidat 36 crèdits.
Abans se convalidava un 33% de la...
quan eren dues enginyeries,
i eren la de gestió i de sistemes,
convalidaran un 33% de tota la carrera,
que era quasi un any.
Per a l'audiència, ens entengui,
abans hi havia dues enginyeries,
i ara en Bolònia s'ha convertit en una.
En un grau.
I abans hi havia una convalidació d'un 33%,
i ara hi ha una convalidació de sis assignatures,
de sis assignatures,
i a més...
Cin assignatures, 36 crèdits.
Sis crèdits per assignatura.
Sis crèdits per assignatura.
Sembla que el Carles...
volies dir alguna cosa.
Sí, bé, només una puntualització.
Abans convalidaven més,
perquè realment abans hi havia crèdits lliures,
i et convalidaven tots els crèdits lliures.
Ara el desaparèixer dels crèdits lliures,
queden les mateixes assignatures convalidades,
però els crèdits lliures no,
i sembla que siguin menys crèdits.
Realment són els mateixos troncals i obligatoris,
solament que ara no estan els crèdits lliures.
Ja, però abans eren tres anys i feies dos,
i ara són quatre i fas quatre.
Clar, perquè hi havia menys assignatures.
Tu, digues, digues, Dani.
No, abans eren menys crèdits,
eren 160 o 180,
i ara són 240, com a tots els graus de Bolònia.
Sí, però ara aquesta carrera et serveix a la Unió Europea,
i abans...
No, sí, sí, que jo prefereixo fer a Bolònia que no fer...
Era la tècnica i per fer...
Després t'has de fer dos anys més,
o sigui que realment abans eren cinc
perquè et serveix a la Unió Europea,
i ara en tres anys...
Ai, en quatre anys ja tens la possibilitat de...
Però ara surts de l'enginyeria
i és com si ara mateix una enginyeria informàtica,
si no fas un màster...
No, és que com els informàtics
ens tenen ficats en aquest...
Sí, sí.
I el fet de no sé on ficar-los,
però llavors...
Jo no estava d'acord,
el pla Bolònia,
potser sembla que aquest tio estava d'acord, no?
No, no, no, jo no hi estava d'acord,
més que ara és que a mi m'agafava
perquè jo vaig fer la tècnica.
Llavors amb això a mi m'agafava, no?
I queda una mica difús
si amb els anys d'experiència
després et convaliden
com si tinguessis el grau o no.
I bueno, queda una mica així
que encara no se sap gaire bé,
per almenys jo,
al final,
quin serà l'àmbit meu professional
a nivell europeu.
D'altres formes,
mentre vagi mantenint la meva empresa,
a mi m'és igual
perquè jo em faig el meu propi càsting
de coneixement.
Aleshores tu, Dani,
hauràs fet els 12 anys
a l'Institut del Cicle
i ara estàs fent la carrera
els 4 anys.
Sí.
4 anys.
I professionalment,
què t'agradaria dedicar-te?
No tinc res encara estableït.
Perquè és...
Encara no...
Això és una cosa que no...
La millor oportunitat
que tinguis en la vida
agafa-la
i no la rebutgis
perquè la vida,
la veritat que la vida
d'un informàtic
no està molt ben pagada.
O sigui, la gent...
Però visites a fora?
Sembla que els informàtics
teniu ja la vida guanyada,
teniu feina assegurada
perquè això de les altres tecnologies...
Tu surs ara mateix
d'un cicle superior
i no passes dels 1.000 euros
per això més o menys.
Perquè no importa
la titulació que tinguis,
és que tu surts
d'un cicle formatiu
i et diguin
què saps fer.
Jo he programat amb C,
no sé què,
però tu què saps fer.
O sigui,
has estat dos anys estudiant
o quatre
i si no saps fer res,
és de l'experiència que tinguis
i el que sabis programar,
el nivell que tinguis
de programació...
i l'important és agafar
experiència professional.
Més que tenir uns estudis
i tenir un títol,
creus?
Sí.
A veure,
el títol sempre t'ajuda,
no?
O sigui,
el títol és el que t'avala,
no?,
com a professional,
però si tu...
Jo, per exemple,
he tingut entrevistes de treball
i m'han dit...
Jo he dit,
home,
jo cobrar 600 euros
per treballar vuit hores,
cinc dies a la setmana,
doncs no ho veig...
Amb un títol sota el braç,
doncs no ho veig
molt raonable.
I em diuen,
ja,
però què saps fer?
I et quedes així com dient,
doncs també té raó,
no?
Perquè què has fet?
Què has treballat?
I res.
No,
això és veritat.
Per això nosaltres
vam...
És veritat,
perquè,
primera,
la informàtica
està molt d'avaluada,
és a dir,
avui en dia
sembla que tothom
pot ser informàtic.
Dius,
ah,
què és la informàtica,
no?
Muntar altres ordinadors,
jugar al Facebook
o a qualsevol xarxa social,
vídeos del YouTube
i que va,
la cosa té un altre transfons,
molt més important,
algú ha de crear aquestes eines.
és més,
com a informàtic,
sempre dic
als meus treballadors
i a mi mateix
és la pitjor opció.
Ser informàtic
és el pitjor
perquè qualsevol altre ofici,
no tots,
però l'evolució
de coneixements
no és tan ràpida
com la informàtica.
La informàtica és,
o sigui,
avui saps una cosa,
demà això ja no val
i s'ha de fer d'una altra manera.
Necessites una formació permanent,
no?
És permanent.
Un reciclatge permanent.
És permanent
i a més,
és una cosa
que no és que parlis
de tu a tu
amb un empresari
que també,
sinó que tu et vas
en el món online.
Cada vegada
va més a la vertent online.
Tot es fa a través d'internet.
Internet és un gran món online
en el qual pots fer
els mateixos negocis
que a la vida real
però amb un altre tipus de tracte.
Després,
a més,
tot això radica
que ara s'ha ficat
una nova tecnologia
que és la mòbil.
Que m'agrada molt
el que ha dit ell
perquè volen implementar
coneixements mòbils.
Nosaltres tenim
BW3S2
i es dedica bàsicament
al tema
de la comunicació
a través del mòbil.
I Tecnodac
que és l'altra empresa
bàsicament,
bé,
bàsicament no.
Aquesta ja té
com un altre àmbit
que és el tema
de web 2.0.
Però és que la web 2.0
no es fa que una pàgina web.
Que molta gent diu
fem una pàgina web,
jo sé PHP,
per exemple,
una de les tecnologies
que s'utilitza
i bé,
ho fa que una pàgina web.
Una pàgina web
no funciona
si darrere
no tens totes unes campanyes
de màrqueting
si no fas bé
el social media,
si no fas bé
unes tècniques
per posicionar-te
als principals cercadors,
bàsicament a Google
i hi ha tota una sèrie
de trios
que s'han de fer.
Llavors,
clar,
tot això,
què es radica?
Que agafes una persona
i com ell bé diu,
arriba a l'empresa
i clar,
sí que tens coneixements,
però realment,
els coneixements
com a perfil
de l'empresa
que ha anat evolucionant
possiblement no els té.
Nosaltres,
què és el que fem?
O sigui,
clar que s'ha de pagar poc,
però hi ha una manera
per no tenir que pagar poc
és,
val?
Fem una extensió
de les pràctiques
que l'alumne,
que el projecte
de final del cicle
fa
al propi centre
d'educació,
com ha de fer
obligatòriament
unes pràctiques,
s'agafen aquestes pràctiques
com a empresa,
llavors ja no són
ni sisens ni són res,
són la voluntat
que vulguis donar-li
a l'alumne.
A més,
el Seguro Social
ja descobreix el centre
i amb això
veu realment
com respon
aquest alumne
i quan arriba
el moment
de contractar-lo,
perquè nosaltres
hem contractat
a molts alumnes
del Vidal i Barraquer
amb nòmina,
quan arriba aquest moment
tu ja no li has de preguntar
què s'ha fet
perquè ja ho sap,
perquè ja ho saps,
perquè està treballant
un període de temps
a la teva empresa.
Però aleshores,
Dani,
per exemple,
tu has fet pràctiques?
Sí.
Feu pràctiques
amb empreses,
no?
Vicenç i Pedro
teniu convenis
amb empreses.
Sí,
això és el que volia...
De fet,
deu ser obligatori,
m'imagino.
Això és el que volia
comentar-te abans,
que abans m'ha passat,
quan parlàvem
de que,
quan estem parlant
de pràctiques,
parlo a nivell
de mòduls
d'assignatures
que es fan
al currículum,
d'acord,
de cada grau,
fem que les pràctiques,
que les assignatures
siguin molt pràctiques,
és a dir,
que toquin molt
les eines
o el material
que veuran fora,
no?
Després,
a segon,
són el grau mitjà
i el grau superior,
són cicles
de dos anys,
d'acord?
Llavors,
el que es fa
l'últim any,
hi ha una assignatura
que és pràctiques
en empresa,
formació en centres
de treball,
com es diu,
FCT,
llavors aquí realitzen
segons el cicle
unes 400 hores
a 350,
em sembla que el grau mitjà
fa 420
i el grau superior
a 350,
on el nostre institut
s'encarrega
de trobar empreses
que ens vulguin ajudar
a formar
els nostres alumnes,
no?
Llavors fem convenis
de col·laboració,
de fet,
a l'empresa Tecnodat
i el W...
W3S2
i Tecnodat,
noms dificilíssims.
Sí, sí, sí.
Són empreses
que col·laboren
amb el nostre centre.
I no teniu problemes
per trobar empreses?
A veure,
sí que tenim problemes.
O no n'hi ha moltes?
A veure, no, no.
Empreses n'hi ha,
el que passa
que nosaltres hem de validar
que aquestes empreses
siguin òptimes
pels nostres estudiantes,
és a dir,
donant unes garanties
que és una empresa sèria,
que quan vingui el nostre alumne
el voldran formar
i que vulgui
entrar en un projecte
perquè pugui aprendre
i que no serà
el noi dels cafès,
a la coordinadora
de pràctiques,
Roger Galofré,
et saludo des d'aquí,
el professor que s'encarrega,
que normalment és el tutor
de cada curs,
es posava en contacte
amb les empreses,
llavors ja tenim
una experiència
amb empreses
que ja hem contactat
i quan aquestes relacions
empreses
centre d'estudis,
és a dir,
Vidal i Barra,
que funciona,
perquè ja coneixem
com treballen,
ens formen els alumnes,
fan pràctiques relacionades
amb el que realment
hem vist amb nosaltres,
llavors estem creant
un vincle que ens funciona,
hi ha un moment
que potser passa
que ens falten empreses
perquè tenim molts alumnes
o potser el contrari,
que ens falten empreses
perquè tenim molts alumnes
o poques empreses
per les necessitats
d'alumnes que tenim nosaltres,
ve una miqueta
les necessitats
tant de l'empresa
com del centre
i arribar a un acord,
d'aquí sí
el que fem
tenim una llista
o una pedrera
d'empreses que ens funcionen
i el que fem sempre
és contactar amb elles.
Però aleshores
el balanç que feu vosaltres
des de l'Institut Expositiu
en general?
Sí.
Jo volia dir
per exemple
amb el Daniel
que la seva visió
també estic una mica
en desacord
en el sentit
que avui en dia
que hi hagi tanta gent
a l'atur
tindrà l'oportunitat
de ser agradable
amb un empresari
que funciona
que tens una empresa
perquè la informàtica
la crisi
l'ha tocat una mica
de passada
per dir alguna cosa.
Una mica.
No tant com altres sectors.
Llavors,
tindre la capacitat
de seure d'una empresa
i dir-li
escolta, mira,
jo tinc aquest títol
i jo he fet això
que aquest tio
et pugui dir
que et tingui en consideració
de donar-te feina
o de donar-te feina.
És molt.
Avui en dia és molt.
vull dir,
sí que
si tu no coneixes una persona
no saps
el que et farà
perquè necessites
una persona
que tècnicament
estigui formada,
saps que té un títol,
saps que
és una persona disciplinada,
saps que una persona
que té
una capacitat analítica
i que et pot ajudar
molt a la feina
i que de moment
et digui
tens això,
perquè et provaré,
tens molta capacitat
de primer
tindre feina
que és important,
desenvolupar-te
ràpidament,
professionalment
i que aquest sou
que en principi
és menys
comenci a pujar.
A veure,
aleshores,
a l'Institut del tema
de les pràctiques
amb l'empresa
es fa una valoració
en general positiva.
Molt positiva.
Molt positiva.
I a més,
els alumnes
quan estan en segon
que és quan fan les pràctiques,
tens que tindre
tot més o menys
aprovadet,
com que és la primera
que se troben
que tenen
una responsabilitat,
ho agraeixen molt.
Si no,
li pots preguntar
a algun
que està en pràctiques.
Ara m'ho va preguntar.
Dani,
tu de les pràctiques
que vas fer
en el seu moment
al Vidal i Barraquer,
estàs content,
satisfet?
Sí, sí.
Et van servir de molt?
Bastant.
L'Hèctor,
que encara no ha parlat.
Hèctor,
tu has fet pràctiques
o has de fer pràctiques?
Estic fent la mateixa.
Estàs fent pràctiques.
Sí.
I què?
Sí,
estan molt bé.
Ens han fet
una oportunitat,
com ha dit Pedro,
de posar-nos
a fer pràctiques,
a més que són obligatòries
i anem més motivats
en el sentit
que és la nostra
primera vegada
que fem
una tarea laboral
i els que ens fan
en les empreses
que ens agafen
són els paràmetres
que estem estudiant.
Jo, per exemple,
estic fent manteniment
i muntatge d'equips
i també els sistemes operatius,
que això es dona primer
i també hi ha altres empreses
que també donen uns altres serveis
que van donant
els cicles mitjans.
L'Hèctor Guerra,
que ho dic per als oients
que ens estan escoltant,
l'havien presentat al principi
i està fent
un cicle mitjà,
Sistemes Microinformàtics
i Xarxes,
es diu així.
Ara deus estar
a segon curs,
perquè estàs fent ja les pràctiques.
Aleshores, fins ara,
què has estat fent,
què has estat estudiant
en aquest cicle mitjà,
de grau mitjà?
Doncs, primer vam estudiar
abans tocar
els principis bàsics
del manteniment
i muntatge d'equips,
sistemes operatius,
ufimàtica,
xarxes
i després venien les dues
que eren anglès i fol.
I ara, segon,
estem ja
amb
sistemes operatius
en xarxes,
seguretat informàtica,
xarxes
i aplicacions web.
I també tenim
EIE,
que és
Empresa Iniciativa
Emprenedora,
que ens fan
un pla d'empresa
allà per quan,
si nosaltres volem
muntar alguna empresa
en un futur,
ja tenim una idea.
Tu acabaràs el cicle mitjà
ara, aquest any,
a l'estiu.
Vols continuar
després estudiant
i quines sortides
tens,
estudiant,
o professionals,
o laborals,
a partir
que acabis aquest segon curs?
Sí, doncs jo sí,
vull seguir fent,
vull fer els superiors,
els dos que n'hi ha,
però el que em passa
és que he de fer
el curs pont,
ja que no tinc
els 19 anys,
i després aniré
al superior
i després ja,
el que surti.
Has de fer un curs pont
perquè no tens l'edat?
Perquè no tinc l'edat,
perquè per entrar al superior
has de tenir 19 anys,
i clar,
els que no es repeteixen
que van directe,
doncs han de fer el curs pont,
que és aquesta la debilitat
de no fer batxiller.
Professionalment,
a què t'agradaria
dedicar-te?
O tampoc ho tens clar
com el Dani?
No.
Del que surti.
Sí, perquè
embollar
amb la informàtica,
però com és molt estent
la informàtica,
doncs el que surti.
Aleshores,
hem analitzat
el tema de les pràctiques.
Aleshores,
des del punt de vista
del Carles i del David,
que representen empreses,
a vosaltres realment
us serveixen
aquestes pràctiques?
I molt?
Sí, a més,
vull dir dues coses.
La primera
és respondre-li puntualment
a què?
Amb ells dos,
que diuen...
Els alumnes.
Sí, els alumnes.
Realment no sé
el que em vull dedicar
com a la informàtica.
No sé que és veritat
que la informàtica
és un àmbit una mica difús.
Llavors,
jo he notat
a gent de pràctiques
que ve a l'empresa
que realment,
doncs bueno,
no sé,
i després allà
es donen compte,
tant sigui de dir
és que em vull dedicar
el que vosaltres feu
perquè m'agrada,
perquè li veig sortida,
perquè és algun novador
o bé perquè
simplement no els agrada
realment
el que nosaltres desenvolupem
i volen fer una altra cosa.
Però, si més no,
les pràctiques també serveixen
de vegades
per donar-se a compte
realment
si el que estàs togant
a l'empresa
és el que et motiva
o prefereixes
fer una altra cosa
però t'obre una mica el ventall.
I continuant
amb el tema
de les empreses.
També hi ha dos visions
i aquí ara posaré jo
el punt negatiu
sobre el tema
de les pràctiques
i relacions
d'empresa-institut.
Sé que moltes empreses
utilitzen els alumnes
no per formar-los
sinó perquè
no per portar els cafès
però sí per treure-li
aquella feina bruta
que no valen fer ningú
del que està allà
i els hi són gratis.
Això, bueno...
Mà d'obra barata.
Mà d'obra barata,
bueno, el que sigui.
Nosaltres,
quan demanem
un alumne,
el demanem
perquè necessitem
i tenim una vacant.
La cosa sigui
que després l'alumne
per el que sigui
ja sigui per ell mateix
o per nosaltres
no s'adapti
a l'equip de treball.
Però l'important jo crec
perquè funcioni realment
aquesta relació
ha de ser que l'empresa
demandi a un alumne
perquè necessita
un perfil d'alumne.
Trobo que hauria de ser més...
Vas a l'institut
i us necessito
un perfil d'aquest tipus.
Teniu algun perfil
que s'adapti
que s'adapti
a moda currículum.
Vull dir que després
una vegada l'empresa
llavors ja canvia la cosa.
I llavors nosaltres
intentem fer aquest...
Sí, sí.
Aquesta relació entre...
Aquesta relació, no?
Que pas que això m'imagino
que és difícil, no?
A vegades.
És a dir,
que clar,
que vingui una empresa
determinada
de les moltes
que pot haver-hi
i vingui a l'institut
i digui
jo vull un perfil
així, així, així.
El teniu?
Sí, a veure...
Això es pot...
Normalment com el tutor,
normalment és el tutor,
la resta de professors.
Més o menys al final
quan ja portes
una estona de curs, no?
Sobretot si ja estàs a segon,
se coneix a tothom.
A veure,
tot i que tothom
està seguint el currículum
hi ha gent més aficionada
a la informàtica
per dir alguna cosa
que altres.
Hi ha gent que ja
prèviament
ha passat moltíssimes hores
perquè li agrada.
Llavors, moltes vegades
sí que
tothom,
tots els alumnes
ni que no hagin acabat
no tenim el mateix perfil.
Hi ha gent que saps
que en un sentit
o en un altre
es poden espavilar molt més.
llavors sempre se'l pot oferir
una persona o una altra.
Perquè això,
vull dir,
l'actitud que tu tinguis
davant del que te plantegen
de la vida laboral
i de l'empresa
té moltíssim a veure.
Té moltíssim a veure
sobretot,
per exemple,
els empresaris,
l'educació.
Tu l'apresenta a un tio
que estigui una mica més
o menys capacitat
o preparat
per una persona educada
ja t'has guanyat moltíssim.
I després dins d'això
una mica l'actitud, no?
que li donis això
i veus que la persona aquella
és capaç d'anar progressant
i espavilant-se
per fer això.
Vull dir que no quedi
allà aturada.
L'actitud personal
té moltíssim, moltíssim
a veure.
I a més,
els empresaris
moltes vegades
quan s'han anat allà
de pràctiques
t'hi diuen
escolta,
és que aquest tio val, eh?
No, sí, sí, sí.
No, no, que escolta,
que aquest tio
és que no he vist mai un com aquest.
No, si ja ho sé jo.
Perquè ja comences
a l'alum.
A l'institut,
a les classes,
ja l'heu vist.
la seva opinió
des del punt de vista
de l'empresa també.
Respecte als alumnes
que us arriben,
quina és?
Bé, bàsicament
és la mateixa.
Nosaltres,
des del punt de vista
de l'empresa,
el que fem
és pel tema
de les pràctiques,
sobretot el que comentava
el meu company,
és a dir,
durant el període
de pràctiques
realment veus
i saps
si aquesta persona
en pràctiques
realment val
o, bueno,
fins i tot,
o és que
es dona compte
en aquestes pràctiques
que realment
el que ell volia fer
no és realment
el...
I això us passa molt?
O més del que voldríeu vosaltres?
És a dir,
de veure que hi ha alumnes
que no encaixen?
No molt.
La veritat és que no molt.
I d'alguna manera
vosaltres
tutoritzeu
aquells alumnes?
És a dir,
en les pràctiques,
en aquest període
de pràctiques,
els guieu molt
o ja els hi doneu
unes certes responsabilitats,
unes certes feines
una mica
perquè ells
es vagin...
No, home, clar,
això, és a dir,
a l'alumne
quan s'incorpora
a l'empresa
hem de
estar al darrere,
és a dir,
i fins i tot
comprovar
que tot el que han fet,
tot el tema
del seguiment,
del projecte.
És a dir,
és una persona
que s'incorpora
a l'empresa
i clar,
és a dir,
nosaltres
com a responsables,
doncs clar,
hem d'estar al darrere.
A veure,
Dani, no?
Sí.
M'havies aixecat el dit,
digues.
Volia parlar
sobre això,
sobre el currículum
i tot això
del perfil
dels estudiants
que entren.
Jo crec que
el cicle formatiu
d'informàtica
és una mica
un estudi
comodí,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè jo,
companys que he tingut,
molts companys m'han dit
no,
jo m'ha apuntat a l'informàtica
perquè no sabia què fer
i com m'agrada això
dels ordinadors
m'ha apuntat a això.
Això ho deia el Vicenç
al principi del programa
i és potser simplement
un perfil, no?,
de gent molt aficionada
a tocar...
Sí,
a mi m'agrada molt
el messenyer
i m'apunto aquí
per a veure què és.
I després arriben
al cicle
i no té res a veure,
perquè és programació
i és una cosa
que és molt més complexa
que tot això, no?
I llavors,
ja no estic parlant
de la universitat
perquè si vas a la universitat
ja vas a fer el que fas,
no?,
perquè un tema universitari
ja no.
Però sí que és una mica
sorprès, no?,
perquè et dius
què penses que venies a fer aquí
a xatejar i a jugar.
Hi ha molta gent
que ho deixa a mig camí?
Tu que has vist?
Jo vaig començar primer
i van començar 38, 40 persones.
A segon van passar 12.
I 12 i d'aquestes 12,
6 de veritat
li agradava la informàtica.
A les altres 6,
perquè se m'han apuntat
i estan apuntats
i ens ho havien de provar.
Però que és molt...
M'apunto i a veure què passa.
I després se't dóna en compte
que no li agrada
o li que sigui i mira.
O que és una cosa
que no tenia res a veure
amb el que pensava ell.
Vicenç, digues.
De fet,
jo el que volia deixar veure aquí
que, clar,
a primer te venen
tots els perfils,
els que tenen ganes,
els que no tenen ganes.
I de seguida després
es fa una selecció, no?
I fem un filtre natural, no?
Perquè el tema
ara hi va caient
per el seu propi pes.
Ja el cicle no és
el Facebook, el Messenger
i les xarxes socials,
sinó és
coneixements possibles
d'informàtica.
Llavors aquí estan
els que els agrada
i els que no els agrada.
Llavors quan arribem a segon
ens trobem que hem fet
un filtre de gent
a nivell de coneixements
i a gent, diguem-ne,
que també fem un filtre
a nivell de persones
amb actitud.
El que volia dir amb això
és que quan enviem els alumnes
a fer pràctiques
és que considerem
que són persones
que estan preparades
que donaran
el perfil laboral
que ens demana
el professional,
la empresa,
però també s'assegurarem
que són persones.
És a dir,
ens encarreguem de formar
professionals
i persones.
És a dir,
que seran educats,
que seran puntuals,
que podran
fer les coses
com si fos una feina de veritat.
En joc.
En joc hi ha la pròpia imatge
de l'institut,
del centre.
Exacte.
Més que de l'institut
ja és com a persones.
Llavors,
si jo veig
que un alumne
no està preparat,
jo,
els nostres companys,
els professors,
no estan preparats
per anar a una empresa laboral,
el que no fem
és,
mira,
ves allà a veure qui surt.
Perquè és la imatge
i, clar,
volem crear
de formar persones.
I sortides professionals
n'hi ha moltes o poques?
Perquè aquí la visió dels alumnes
que sobretot hem escoltat
venen a dir
que això està molt mal pagat,
que no hi ha tantes sortides
o muntatge en el negoci.
Hi ha sortides professionals
a dir
que la crisi sí que ens ha afectat
i explicaré una mica
el per què ens ha afectat.
O sigui,
a nivell global
sembla que perquè
hi ha moltes empreses
que emergen
i que no sé què
i que triunfan tant
i sempre es veuen les grans,
també n'hi ha que s'han enfonsat.
Per què?
Nosaltres donem serveis a empreses.
Si aquestes empreses
de diferents sectors
van malament,
no ens compren els nostres serveis.
Però això,
què és el que ha fet?
Això ha fet
una criba.
O sigui,
me'n recordo fa uns anys,
o sigui,
hi havia empreses d'informàtica
que donaven serveis globals
a tot arreu.
Primer s'ha fet una criba
d'aquest tipus d'empreses
que, bueno,
ho faig tot
i mentre s'ha pegat
el telèfon d'aquesta empresa.
Llavors ara
s'ha professionalitzat
una mica més
el sector.
És a dir,
ja necessites una mica
oferir qualitat
perquè has d'oferir
un valor diferencial
a les empreses
que realment ho necessiten.
també hi ha hagut consciència
de les empreses
de la necessitat
del que és la informàtica.
També s'ha anat
una mica cap a la tendència
tot molt online.
És a dir,
cada vegada
tot més
el treball des d'internet,
el treball a distància,
tots els programes de gestió
posats a internet
per tal de solucionar
els temes de virus,
backups
i totes aquestes històries.
I això ha anat
cap a una banda.
El tema mòbil
està fent
que tot evolucioni
cap a un altre punt
de vista.
És a dir,
han sortit aplicacions
basades en la geolocalització,
les cerques
van molt vinculades
cap aquí,
un mòbil
el tens sempre
a sobre,
vagis on vagis,
això també et dona
que una pantalla
de mòbil
és molt més reduïda,
la interacció
amb el mòbil
és diferent
i llavors canvia.
Llavors tot el que és
la informàtica
ha canviat.
Però també,
què és el que passa?
Sí que és veritat
que hi ha poc treball
o sigui,
de la informàtica
o en qualsevol àmbit.
O sigui,
la crisi
està de tot arreu.
Llavors,
el que han amagit
són moltes
persones
emprenedores.
És a dir,
que munten
el seu propi
negoci
i el que he vist
aquesta intertendència
que a mi per cert
m'agrada molt
són aquestes aliances
per realment
treure un producte,
aliances
amb petites empreses
que formen un grup
per tal d'oferir
un producte de qualitat.
O sigui,
professionals
d'un sector
perquè la informàtica
s'ha aconseguit
segmentar.
És a dir,
un dissenyador
és un dissenyador
i s'ha de fer
un disseny.
No m'agafo
un programa
i fa un disseny.
S'ha de fer
un disseny.
S'ha de fer
una imatge
corporativa.
S'ha de programar,
allò.
S'ha de fer
tot el disseny
perquè es vegi bé
amb múltiples exploradors.
S'ha de tindre
una seguretat
perquè no t'entri qualsevol
i t'esborri
les teves dades.
Les dades són importants.
has de tindre
un sistema
que realment
estigui sempre
online,
que no un dia
funciona
i l'altre dia no.
Tots aquests nivells,
si et dones compte,
són bàsicament
nivells
dels seus propis cicles.
Uns que es dediquen
una mica
més a sistemes,
tot i que es de saber
una mica de tot.
Uns es dediquen
una mica
més a sistemes,
és aconseguir
una aliança
entre diferents
perfils professionals
de la mateixa...
Jo crec que la tendència
natural
és cap aquí,
una mica
que la gent
realment
obri els ulls
i digui
que la informàtica
no és el Messenger
i el Facebook,
que també,
i que és important
i que les xarxes socials
són molt importants,
però no per posar
minat a la piscina,
que també,
sinó també una mica
per fer negoci.
Les xarxes socials
és un gran lloc
per fer negoci.
Nosaltres
utilitzem
un dels tipus
de màrqueting,
és màrqueting
viral
o social media
que és
a les xarxes socials.
Tens un perfil
i moltíssima gent
en un lloc.
És perfecte
per fer màrqueting.
Per anar acabant,
en l'institut
no té una demanda
creixent
o estable
d'aquests estudis?
Sí,
la veritat
és que l'últim curs
ha pujat bastant
la matriculació
i, bueno,
jo crec que,
mira,
només cal que veure
des del president
dels Estats Units
a l'Àngela Merkel,
a qualsevol polític
o qualsevol tècnico
o economista
que la sortida
de,
una part de la sortida
de la crisi
és la formació.
Llavors,
això la gent
no ho està entenent.
Francesc,
que anem acabant
el programa.
Alguna cosa?
Sí,
jo m'agradaria preguntar
tant al Pedro
com al Vicenç.
A nivell de dotació,
entenc que la família
professional
d'informàtica
ha de tenir
una dotació informàtica
darrere potent.
Ens podeu explicar
la dotació
que els nostres alumnes
o exalumnes
com el Daniel
o com l'Héctor
tenen a les aules?
És a dir,
els equipaments.
Exactament.
Teniu les aules
ben equipades?
Sí,
doncs mira,
l'institut en general
està molt ben equipat.
Hi ha una xarxa
que t'agafa
tot l'institut sencer.
L'únic que aquesta xarxa
és molt més densa
a la planta
que donen informàtica.
Per què?
Perquè així com hi ha
altres cicles
que potser utilitzen
unes hores
durant la setmana
l'ordinador,
l'informàtica
s'utilitza contínuament.
Vull dir,
moltes vegades
inclús és una guerra
perquè quan li vols
fer un examen
per escrit
als alumnes
ningú porta boli.
Tothom va
sense boli ni res.
Llavors,
es treballa contínuament
l'ordinador.
Cada alumne
té un ordinador.
Després,
a més de la infraestructura,
wireless,
perquè hi ha gent
que prefereix
portar el seu portàtil.
Tenim dos laboratoris
de xarxes
on podem muntar,
desmuntar,
connectar routers,
switches
i fer totes les proves
durant les pràctiques,
durant les pràctiques
dins dels crèdits
que donen
i tenim un taller
on els nanos
aprenen
a muntar,
desmuntar,
a configurar
nou maquinari
als ordinadors.
Què més?
Després tenim
tota la part
de servidors
que donen serveis
no només
a nosaltres
sinó també
a l'institut.
I també,
dins de la
informàtica,
la gent,
segons
el currículum
que agafi,
s'emporta
un títol
de CISCO,
un certificat
de CISCO
de diversos nivells.
Avui en dia
també
Linux
Professional Institute
també té
una certificació.
Les de primer nivell
i també les podem donar
a nosaltres.
I,
bé,
a més de material
divers,
les aules
també estan
proveïdes
de,
per suposat,
de videoprojector
per ensenyar
al professor
les pràctiques,
pissarras electròniques...
Què passa és que
amb això dels equipaments
informàtics
a tot arreu
sempre són insuficients
perquè, clar,
sigui on sigui,
en un institut,
en una empresa
sempre esqueixa...
Hi ha gent que sempre
esqueixa el sistema informàtic.
A veure,
anem acabant.
Sí,
cal dir també
que a veure,
a la dotació,
podem dir
que aquests últims
dos anys
han estat
més minuts
del normal
perquè el nostre institut
ha fet un gran esforç
a reformar
i a fer
noves instal·lacions
al centre
i llavors podem dir
que tenim
un centre
superrenovat,
supermoder
i, clar,
les situacions informàtiques
esperem que ens arribin
per poder cada any
millorar
els nostres equis
per poder donar
millors serveis
als nostres alumnes.
Jo,
abans d'acabar,
i no té res a veure
amb el tema
d'informàtica,
la setmana passada
del Vidal i Barraquer,
és un encàrrec
que tinc
del director
del Vidal i Barraquer,
es va fer un
beat-up
en el qual
terreny a ràdio
va anar...
El gener va preguntar
si els alumnes
també i els professors
d'informàtica
havien participat.
i el que voldria
de part del director
és donar les gràcies
de la vostra
participació
i difusió
del programa
i abans d'entrar aquí
el senyor
Ardil
ens ha comentat
que hi ha hagut
a la web
300 visites
com el qual
per nosaltres
estem contents
que hagués subvingut.
Això demostra
l'interès
que suscita
un lip
de com el que
es va fer
la setmana passada
del Vidal i Barraquer
i jo em quedo
moltes preguntes
per exemple
hi ha alguna alumna
femenina
a informàtica
perquè aquest és
un món tan masculí?
Ai, que contesti
senyor Héctor.
Sí, el primer
van començar
no sé si eren
4 o 5
però ho van anar
deixant
i ara a segon
només n'hi ha una.
És que és un món
absolutament masculí.
Sí, i el primer
aquest any
no sé si han començat
dos o tres també
i a veure
quan s'acaben.
En fi, qui s'animi
a estudiar informàtica
suposo que tota la informació
la trobaran també
a la pàgina web, no?
Això ho heu de tenir
penjat a la...
Sí, mira
Tothom que s'animi
la gent jove
i a lo millor
els avis
que escoltin
els pares
que vulguin
recomanar
als seus fills
que vinguin aquí
sobre maig
sobre les prescripcions
i tothom
sigui la seva situació
que sigui
diguéssim acadèmica
pot anar allà a preguntar
les informaran
del que han de fer
al nivell
que poden accedir
vull dir
tothom
t'acabut amb això
i després
el Vidal i Barraquer
el 3W
és
vidalibarraquer.net
allà a la pàgina web
trobaran
i quan fan les prescripcions
s'avisa allà
tothom trobarà
la informació
doncs aquest espai
com el que comentava abans
el LIDDAP
també s'emet per internet
així que qualsevol
que el vulgui
tornar a escoltar
ho pot escoltar
a tarragonaradio.cat
acabem aquest espai
avui dedicat
als estudis d'informàtica
a l'IES Vidal i Barraquer
amb dos professors
el Pedro Ferrer
i el Vicenç Guillent
amb un exalumne
de l'Institut
el Daniel García
i amb un alumne actual
com l'Hector Guerra
i amb dues persones
vinculades al món
de l'empresa
el Carles Cuenca
i el David Rodríguez
a tots
i al Francesc Potau
moltes gràcies
que vagi molt bé
i molta sort
moltes gràcies
adeu bon dia