Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que són dos equipaments que ja fa molts anys que ronden,
també és veritat que, com que fa molts anys que ronden,
tampoc es vindrà d'un any.
L'important és que hi hagi, el que deia l'Àngel, no?
Per això és molta resignació, eh?
És que els tarragonins ja som així, no?
De resignació.
No, suposo que hi ha una part de mala sort,
però també deu haver alguna part de responsabilitat de l'empresa, suposo,
no ho sé, no tinc prou elements de judici.
En qualsevol cas sí que hem alegrat l'actitud
dels dos principals partits que governen
i hi ha oposició a Tarragona, Convergència i PSC,
de dir que en aquest cas anirem units, anirem de Bracet,
i que aquí el que surt perjudicat és la ciutat.
I, per tant, si d'això no se'n fa una qüestió política
a dos mesos i mig de les eleccions, és un bon senyal.
Òscar, a mi no, d'entrada, considero això amb vosaltres,
que l'actitud o la reacció de l'oposició,
a diferència d'altres al·legades que hi troben qualsevol fil
per agafar-se i criticar l'acció del govern,
en aquest cas ha estat sensata
i, escolta, aquí no s'hi pot fer res,
doncs posar-hi tots anem al mateix vaixell
i donar empenta entre tots
i a veure si això ho podem desencallar.
No sé si l'equip de govern estarà tan d'acord
amb això que és igual que no ve un any més,
perquè ara venien les eleccions
i ells estaven esperançats d'inaugurar
aquests equipaments abans.
S'ha previsat els dos per aquesta primavera.
Sí, sí, sempre fa goig d'inaugurar-ho abans d'unes eleccions.
Tu creus que tindrà efectes electorals, això?
No, jo no ho crec.
El fet que no s'inaugurin si és que no es poden inaugurar?
No, ho dubto molt.
És que realment moltes vegades els polítics
a mi em fan gràcia això que tots corren cuita
perquè inaugurar coses més abans les eleccions.
Jo no crec que això tingui tant d'impacte en l'electorat, diguéssim.
La idea una mica aquesta dels polítics
és que els electors som tontos, no?
Sí, sí.
Una inauguració més, una inauguració menys.
Sí, hi ha tots allà amb cops a colze
per veure si podem arribar-hi i amb la llengua fora.
Escolta, vull dir, si arriba bé això no tan bé.
Jo crec que els electors els elegiran o no
en funció del que hem fet als quatre anys
i no només l'últim mes de mandat.
Jo ho deia, ho deia que no ve d'un any
perquè a veure, l'Òscar és molt més jove,
però els que recordem, no el teatre,
el cinema a Tarragona,
ja no dic teatre, ja dic el cinema a Tarragona.
Quants anys fa d'això?
Poteu-ho, si fa mil anys.
És que és un equipament que ara l'hem fet de nou,
que ara començarà, no?
I des que vam pegar el cartell de gest nostre
n'han passat d'anys també, eh?
Home, els dos projectes,
i això l'Òscar, que per qüestions de feina
ho sabrà millor,
a més han estat una mica xafats, eh?
Sí.
O agafats, o digueu-li com vulgui, perquè...
La reflexió en aquest cas,
bé, primer és que són dos projectes
que ja han tingut unes desviacions pressupostàries importants,
tant un com l'altre,
i aquí fins ara, mira,
s'ha anat amagant això,
o s'ha anat aprovant sense fer soroll,
i això és una reflexió que primer haurien de fer tots,
de dir, bueno, s'han acabat l'època
de les desviacions i dels afregits,
els projectes, doncs,
diguéssim que primer s'aproven per un cert diners
i després l'empresa
hi va afegint costos
i al final surt més car del que inicialment,
bastant més car del que ho havies aprovat.
Això és una reflexió.
L'altra és dir, bueno,
estem en una època dolenta,
totes les empreses, doncs,
passen malament,
i ja no sé fins a quin punt
les administracions haurien de mirar
per a veure,
o salir mecanismes per tal que això no passi,
per a veure a qui s'adjudiquen les obres
per tenir un mínim de garantia
que aquestes obres s'acabaran
i que no es deixaran penjades a mig fer,
com és el cas ara.
Clar, però l'adjudicació, per exemple,
d'aquests dos projectes,
estem parlant del 2006,
si no me'n recordo malament,
i que el 2007.
Clar, època encara que...
Sí, sí, sí.
Hi haguem mastagots per adjudicar-se una obra,
diríem,
i suposo que a la baixa, no?
Vull dir...
Clar, aquí la mala sort
és que és la mateixa empresa
i que fa dos equipaments tan importants.
I clar, són adjudicacions
de l'anterior equip de govern,
que potser també aquí es pot entendre
que l'actitud de l'oposició
sigui de relativa prudència,
perquè tot això arrenca
de l'anterior mandat.
T'ho dic d'obrent la reflexió
a partir d'ara,
perquè crec que no és la primera obra
que s'atura ni serà l'última.
i està passant a moltes altres obres
de molt més gran escala.
Exactament d'acord amb ells.
Jo diria que qualsevol particular
que es fa una casa
o s'arregla el pis i tal,
vull dir,
normalment demana un projecte
i vigila que el projecte
econòmicament compleixi,
tant en terminis com en costos.
Però dona la sensació
que sempre hi ha una desviació
pressupostària, no?
També com a particulars,
moltes vegades ens passa.
Depèn de si vigiles o no.
Vull dir que és una mica
el que diu l'Òscar.
Jo recordo una tertúlia aquí mateix
parlant del Teatre Tarragona
en el que es va dir
que els planos...
Quants anys fa d'això?
No ho sé, hi ha quants anys,
però que els planos
que es van adjudicar en primària,
en aquells planos no hi havia,
no recordo què,
no se n'hi havia,
el Fussà on hi venden els músics,
el Prosceni,
és gravíssim això en un teatre, eh?
És que recordo,
en el Teatre Tarragona
es va haver de tocar el projecte,
a més s'havia de negociar
amb l'hotel Imperial Tarragó
i amb el Ministeri de Defensa
perquè tocava una part dels terrenys
que ocupa la delegació de defensa,
la que toca la Rambla Vella.
La caserna de la Guàrdia Urbana,
perquè era la campanya electoral del 2003,
del 2007, perdó,
del 2003, no, del 2007,
i es va anul·lar
perquè era un acte electoral,
s'anava a posar la primera pedra,
va entrar el nou equip de govern
i va retocar el projecte de la caserna
perquè era insuficient, consideraven.
Per això dic que són dos projectes...
Però això ha passat amb el Pàrquing Jaume I,
si no recordo malament,
ha passat amb el Camp del Gignàstic Nou,
ha passat massa sovint...
Clar, el tema del Camp del Gnàstic
també està relacionat amb el tema immobiliari,
és a dir, clar,
en el seu moment es va projectar
a fer una operació de permuta
que en aquests moments és inviable.
I què farien vostès?
En fi, ja sabem que els nostres convidats
no són experts de l'àrea de contractació
juristes de l'Ajuntament,
però canviarien l'empresa?
L'adjudicarien de nou amb una altra empresa?
O ens podem trobar aquí amb un...?
És que depèn dels terminis que això suposi.
És a dir, si...
I tampoc sé si després vindria
l'interventor de l'Ajuntament,
en el servei jurídic,
diria, escolta, on vas d'aquests vegenades?
Per sentit comú,
sembla que el més lògic seria
que això ho acabés
qui ho pogués fer
amb més garanties
de qualitat i determinis.
Perquè si s'ha de tornar a al·licitar el projecte
d'una altra vegada
i ha de sortir una altra empresa,
escolteu, potser que...
que ja ho deixem córrer, eh?
Aquí s'ha de plantejar aquell tema
de dir, per administració o per concurs, no?
Clar!
Sortirà el que dirà,
no, escolta, jo això conec una empresa
que ho acabaran no sé quantos, tal.
Però quan val això, no?
Vull dir, quan tornem...
No sé, aquí, la veritat,
jo no hi entenc de lleis,
no sé ben bé quina és la regla en aquest cas.
Per una banda, sortit el Pau Pérez
de dir que això s'acabarà fins i tot
dins de terminis,
que això penso que no s'ho creuen ni ells.
ja s'ha de ser realista
i això s'ha de ser saturat
i trigarà a tornar a ser engegat,
però ell ha dit que no hi haurà d'haver
un nou concurs.
En canvi, l'oposició dic que sí.
Ja et dic, jo no sé ben bé
quins són els mecanismes,
però per poc que es pogués
jo ho faria sense concurs,
perquè a més a més són projectes
que hi estan a la recta final
de les obres
i falta ben poca cosa.
Ostres, si ara s'ha de tornar
a fer un projecte nou
o a licitar un projecte nou
per acabar una obra
que en dos o tres mesos pots estar,
trobo una pèrdua de temps
i per poc que es pugui,
En tot cas, jo diria que com a ciutadans
el que podem reclamar és sentit comú.
És a dir, que ara per les presses
o perquè ens convé o no sé què,
no fem alguna altra cosa
que ens perjudiqui a altra vegada.
És a dir, que tinguem una mica
de sentit comú i fem allò que sigui
més viable, que costi menys diners
i que si tarda dos mesos més
o tres mesos més o quatre mesos més
jo penso que tampoc passa res.
Encara que hi hagi eleccions,
no passa res.
Però engegar una tramitació nou
potser vol dir, no ho sé,
mig any més tranquil·lament.
No més de papers.
Jo ja recordava en la tertúlia,
que clar, el cas que tenim,
que és una altra situació
perquè no han començat les obres,
del complex Sant Jordi,
del complex esportiu Sant Jordi,
amb una empresa també
en una situació cao,
absolutament,
i en aquest cas és un tema
de la generalitat,
ni tan sols han començat les obres.
I ni tan sols ara
el nou govern que ha entrat
sap molt bé
com desencallar la qüestió.
Jo no sé si dir-ne
que tenim una mica de mala sort
en conjunt com a ciutat, no?
I és curiós
perquè el que us ha dit
el Corte Inglés...
Tenim una combinació d'astres
que no...
I el que us ha dit
el Corte Inglés,
en qualsevol cas
i dels dos equipaments
protagonistes d'aquesta setmana,
més els dos llargament reivindicats,
perquè clar,
pels policies locals,
Déu-n'hi-do,
marxar de les instal·lacions
del carrer Prat de la Riba
i pels sectors culturals
de la ciutat, no, Àngel?
Tenim un altre teatre.
I tant, i tant.
Tindríem com a tres mides
diferents de teatre
que donaria moltes possibilitats
a nivell cultural, no?
Què?
Sí, sí, no?
Serien quasi com Reus, ja.
Estaria bé.
No, a nivell cultural,
està clar que el teatre de Tarragona
donaria, bueno,
obriria un nou camp
per la ciutat
i una nova visió.
Si em fas prioritzar,
evidentment,
jo prioritzaria el teatre
perquè, doncs,
bueno, la comissaria
al cap i a la fila
fan servir
un sector
que és un sector molt important,
evidentment,
però el teatre és públic
i pot fer servir
molta més gent.
Ara, això no vol dir
que la comissaria
no sigui important.
Aquest ambient de consens
que fèiem referència
al principi,
entre govern i oposició,
al voltant del tema
del marrón,
si em permeten
l'expressió popular
del marrón
que ha sorgit aquesta setmana
amb el tema
de les obres del teatre Tarragona.
Es diuen reptes, ara.
Reptes?
Sí, no es diu marró,
es diu repte.
El repte que tenen ara.
Això mateix.
Doncs,
aquest ambient de consens,
en fi,
és una perllongació
de l'ambient de consens
que es va viure també
dilluns
al plenari municipal
arran de,
em sembla que ho comentava
l'Àngel al principi,
del tema del POUM,
finalment,
de l'aprovació
del Pla d'Ordenació
Urbanística Municipal.
En fi,
quina reflexió
els hi porta, això?
A mi,
el problema és
d'aquelles coses
que m'he sentit satisfet,
malgrat el temps
que ha durat,
el temps que ha passat,
perquè crec que
s'han combinat dues coses,
una és aquest consens
que sempre es veu
en els governs municipals,
ja veuen tots els governs,
però com a mínim
en els municipals
hauria de ser
la pràctica comuna.
I després,
crec que és un projecte
que malgrat que
sempre hi haurà gent
que els afectarà negativament,
s'ha donat
una àmplia participació
ciutadana i social.
I és llàstima
que això que s'ha fet
en el POU
no es pugui fer
en altres actuacions
municipals
en què la gent
hi pugui participar més,
s'han fet moltíssimes alegacions,
jo crec que s'ha difós
aquesta vegada molt bé,
això ha portat clar,
segurament,
que hagi tardat
molt més temps
del que normalment era
la tramitació
d'un Pla
d'aquestes característiques.
I després dibuixeu
una ciutat,
de vegades ho hem dit
aquesta tertulia,
el problema és que les ciutats
quan es dibuixen
es dibuixen
a molt curt termini.
Jo crec que dibuixen
una ciutat
a un termini
raonablement
mitjà llarg
que restitua
aquesta ciutat
en uns 185.000 habitants,
vull dir,
cosa que la fa sostenible,
que Tarragona
no hauria d'aspirar
a tenir més habitants
que aquests.
I que, home,
d'alguna manera
suposa que
tant els equipaments
com les futures
àrees de servei
com
la pròpia,
el propi traçat urbanístic
dels carrers,
doncs,
es fa amb criteris de futur.
i jo crec que això
és bo per una ciutat.
Àngel.
Jo tinc sensacions
una mica contradictòries
en aquest tema,
vull dir,
amb això potser ara
seré una mica dissident,
no?
A veure,
jo crec que aquest,
tal com va sorgir
el tema del PUM,
vull dir,
el que s'ha intentat,
d'alguna manera,
i això potser és positiu,
és contentar una mica tothom,
és a dir,
que no ha sortit
perjudicat ningú
i per tant
no s'han tocat res
del que hi havia,
diríem,
del que hi havia construït
i tal.
això des del punt de vista
potser humà,
ciutadà,
vull dir,
penso que és important,
però jo també crec
que s'ha esbiaixat
una mica el model de ciutat
que podíem fer,
és a dir,
s'ha hagut de respectar
tantes coses,
s'ha hagut de fer cas
de tantes coses,
que jo no sé si el model urbà
que al final ha sortit
és el més adequat
per la ciutat,
és a dir,
el millor,
i amb això no vull treure
cap importància,
a veure,
la gent que sortia
en l'anterior plan
molt perjudicada,
vull dir,
però vull dir,
jo tinc les meves dotes,
a mi em donen la sensació
i no sóc un expert,
que hi ha molta concentració urbanística,
sobretot a la pla
d'aquella de l'Horta Gran,
em penso,
amb unes edificacions
amb molt volumen
d'edificació
i no sé si realment
és el millor
que podíem aconseguir,
no sé,
és aquesta impressió.
Bueno,
jo penso que està bé
el que ve a Cabe,
això va començar amb la ment,
aprovant el punt
correcuit
a final del passat mandat,
ara hi ha hagut
aquest procés de quatre anys,
tu deies que
fos desitjable
que fos amb altres,
amb altres plans
de la ciutat,
i si jo no sé
si val la pena
perdre quatre anys
amb altres plans,
el POM potser sí.
No, no,
no els quatre anys,
la participació ciutadana.
Sí, no, no,
la que hem dit més sí.
Però que no sigui
un procés tan llarg.
De totes maneres,
clar,
recordem,
permeteu-me un moment,
clar,
recordem que
si s'ha allargat tant
és perquè hi ha hagut uns mesos,
gairebé podríem parlar d'un any,
en què hi ha hagut
tot aquell tema
de la Direcció General
de Protecció Civil
del Departament d'Interior
que va aturar el POM,
ja tan gran entre uns i altres.
Bueno,
quan és un all és una ceba,
i de fet el POM
realment com a pla
i no només a Terrona,
tots els municipis
és un procés
que sol ser molt llarg
i s'atura per qualsevol cosa
i penso que la progressió mitjana
dels POMs
està en els sis anys
i recordem que encara no s'ha aprovat
perquè ara
falta la Generalitat.
Ha passat el tràmit municipal,
diguéssim,
ara l'Ajuntament i la ciutat
ja he dit tot el que he de dir,
ara qui té l'última paraula
és la Generalitat
i ja es veurà què hi diu,
se suposa que
tots els informes
que podia fer negatius
ja els ha fet
en aquest tràmit
intermig
entre la inicial
i la provisional
però sempre pot ser
que hi treguem
alguna cosa més a última hora
i no es pot cantar
encara victòria
al 100%
en aquest sentit.
Pel que fa
al contingut en si,
home,
doncs
potser sí
que ell té raó
que s'ha estat
menys ambiciós
per respectar
les ambicions veïnals
però és que jo crec
que qui té la paraula
sobre el futur
de la ciutat
són els veïns
i se'ls ha de respectar
al 100%
i jo crec que
tampoc es pot
pecar de massa ambiciós.
Jo, de fet,
trobo que 34.000
habitatges
com es preveu
en l'actual POM
no sé si són masses.
Jo està bé,
trobo que
evidentment
el POM el que he de fer
és relligar la ciutat
sobretot amb els barris
de Ponent
que ara queden
com a apartats
s'ha de construir
cap a aquella zona
però no sé si hi hauria
altres
vies de creixement
doncs cap a
molt tan grans
cap a la Budellera
i cap a la Vall de Llorido
que és l'eufemisme
que s'ha inventat ara
per no dir
de res que a vegades
doncs
val la pena
fer-hi plans
tan grans allà
doncs
perquè doncs
si volem
un model de ciutat
realment sostenible
jo no sé
si actualment
ja amb 140.000 habitants
ja hi ha problemes
i comencen a haver
ple més de trànsit
i ple més d'això
jo no sé si
els nous carrers
o els nous vials
o els nous equipaments
que es puguin fer
podrà absorbir
tot aquest volum
de població
que es vol fer
també
Clar, perquè això
d'això últim
que comenta l'Òscar
l'horitzó de 185.000 habitants
els sembla adequat
els sembla excessiu
amb això dels plans
que comenta
que clar
els plans urbanístics
fins que es desenvolupin
i en aquest context
de crisi econòmica
és que jo suposo
que tothom
tothom són conscients
que per molt que diguis
que hi haurà 34.000 habitants
vull dir
no es construiran
aquests 34.000 habitants
a menys a curt termini
a mig termini
ho dubto
per tant
potser estem parlant
d'aquí 15-20 anys
però és que 34.000 habitants
comptant a 3 per casa
són 100.000 habitants més
a la línia
del que deia l'Òscar
una mica
jo em penso
que era important
relligar això
que dius
una mica
l'esquema de la ciutat
que jo
una persona
que venia de fora
que em deia
aquesta ciutat
és com a molt curiosa
perquè tan aviat
estàs al centre de la ciutat
com estàs a les afores
i deia concretament
passant pel camí aquest
de darrere
la piscina del Terraco
per les muralles i tal
que és aquesta zona
que com dius tu
ja no es diu Terres Cavades
ara
sinó que es diu
la vall de Llorito
i jo vull dir
que passejo
o baix per dies
habitualment
no em faig la idea
de com se respectaran
algun dels habitants
d'habitatges
que hi ha
junt amb els vials nous
que penso que s'han de fer
o que s'han de connectar
a veure
jo tinc l'exemple famós
de la via Augusta
que no sé si us recordeu
com l'impressió
hi ha una casa
que surt cap dintre
la carretera
encara
encara hi és
tot i que em sembla
que els jutges
jo me temo
que no passi el mateix
una mica
almenys durant uns quants anys
jo és una ferjudicial
que em sembla
que al final
li han donat la raó
a l'Ajuntament
crec
però de moment
ja continua el mur
de fet és el segon
hi havia una altra abans
també
una mica més amunt
el dubte era això
que a veure
si són 34.000 habitatges
posem a 3
per habitatge de mitjana
són això
100.000 persones
i si es vol créixer
són 45 més
això vol dir
que es deshabitaran
altres llocs de la ciutat
però això és lògic
per mi no ho és tan lògic
perdona Rafa
no que és lògic
vull dir que hi ha
centres de la ciutat
que es deshabitaran
per mi no ho és tan lògic
doncs jo trobo
que s'ha d'intentar
mantenir la trama urbana
i no que es deshabitin
els nuclis històrics
com està passant a tot arreu
i això crec que és dolent
s'ha d'apostar més
per rehabilitar
que no més per construir
ja n'hi ha de cases deshabitades
en aquest moment
moltes
per això que jo crec que s'hauria d'apostar
per rehabilitar
i repoblar
que no pas per construir
o inclús de les noves
vull dir
n'hi ha deshabitades
el POM també contempla
en fi
infraestructures i equipaments
relacionats amb un tema
que des de fa una setmana
doncs pot formar part del debat
i estem convidant
els tertulians
de Terraona Ràdio
a que en parlin
que és el tema
dels jocs del Mediterrani
i del tema
del canvi de data
del possible canvi de data
si és que finalment
d'aquí uns dies
el Comitè Executiu Internacional
dels Jocs del Mediterrani
decideix que Tarragona
o demana a Tarragona
fer-los el 2014
en fi
la pregunta que ens fem
aquests dies
és si
davant d'aquesta
possible proposta
vostès
com a ciutadans
com a tarragonins
o tarragonines
agafarien
el repte
que això sí que potser
és un repte Rafa
això és un repte
agafant-te l'expressió d'abans
tu què faries?
jo em moc
entre el cor i la raó
el cor me diu
que el 2014
és una oportunitat
és una oportunitat
i la gent està engrescada
està il·lusionada
i hi ha molta gent
sobretot la gent més jove
és una oportunitat
és una oportunitat esportiva
a més
podria ser que la ciutat
sortís guanyant amb això
però em fa por
que 3 anys
passen de seguida
i no sé si la ciutat
està preparada
per afrontar
aquest repte
en tan poc temps
entre una cosa i l'altra
ho dic perquè
uns jocs
del Mediterrani
haurien de deixar
alguna cosa a la ciutat
a part de la qüestió esportiva
que està molt bé
però haurien de deixar
alguna cosa més
i si s'ha de fer
de pressa i corrents
i al final
acabem tenint
problemes de créditos
i històries d'aquestes
podrien quedar molt malament
a mi m'explicaven
que un client aragonès
de la caixa
que tenia una llibreta
diu que anava a mirar
i posava
debe haber
i deia
¿cómo debe haber?
tiene que estar
tiene que estar
i jo em penso una mica
que això va per aquesta línia
és a dir
si realment
tenim
els recursos
que realment
són necessaris
jo em penso
que capacitat
però és una qüestió
només de recursos?
home
jo capacitat
em penso que diria
que si ens hi fiquem
som capaços
de tirar-ho endavant
ara
jo crec que hi ha d'haver
també una garantia
que tenim uns recursos econòmics
i aquests recursos econòmics
suposo que han de venir
de diferents llocs
de fora
de Tarragona
del comitè olímpic
del no sé què
etcètera
i això és el que
però això hi ha els experts
que estan treballant
i suposo que ho estan valorant
a nivell de ciutat
penso que seria una empenta
aquests moments
que estem també
donaria il·lusió
potser
o no sé
motivació
però no ho sé
jo veig que el 2014
és precipitat
és molt a prop
i tal com va aquest país
de lent
a fer-ho tot
els tràmits
potser això sí que ho faríem ràpid
burocràtics
doncs
jo crec que seria molt precipitat
i que
evidentment és una il·lusió
que es pugui fer
però el 2017
i si el 2017
hi ha molta gent
ja ho veu justet
per fer segons quines coses
però
tu tens claríssim
perquè no donaria
no donaria temps
a
crec que no
és que
s'han de fer moltes coses
realment
jo crec que quedaria coll
vull dir
si realment ara
acceptem el 2014
hi hauria equipaments
que s'han projectat
i que es deixarien de fer
perquè no hi seríem
a temps de fer-los
s'haurien d'improvisar
en altres llocs
doncs
reaprofitar
d'altres equipaments
i en el fons
no aprofitaria del tot
l'oportunitat de la ciutat
perquè són equipaments
que
si el 2014 passaria
es passin el joc
i després potser
ja no es farien
perquè ja no tenim
l'excusa
aquí hi ha una pregunta
vosaltres que sou més
al dia
per la premsa i tal
creieu que té possibilitat
aquesta raona
que li proposin
que ho facin
d'aquestes tres ciutats
que hi ha
no sembla
hi ha tres
una turca
jo no ho he seguit
molt de prop
i sé que hi ha
aquestes tres
una de Turquia
Mercè
Dípoli
de Líbia
i Tarragona
només tal com està
la situació
en aquests països
ara mateix
que estem veient
aquí
al Caire
a la tele
fa quatre dies
que estem veient
imatges en directe
del Caire
només per això
i si s'ha de triar
aquests dies
si s'ha de triar
per la situació
conjuntural
d'aquests països
sembla que Tarragona
tindria bastantes possibilitats
ara jo enllaç amb
el que deia l'Òscar
abans parlàvem del POU
és que a l'àrea
del POU Boronat
és on va
tot el tema
de la vila
clar
si el POU
encara no està aprovat
per la Generalitat
després suposo
que hi ha tota una sèrie
de tràmits
però allà hi viu gent
al POU Boronat
que de gent
els hauran de desallotjar
o s'hauran d'anar
al final es va arribar
un acord que no calia
i llavors
ha d'invertir algú
per construir tot això
si féssim una mica
de memòria
prioritats inversores
seria allò de la vila
teòricament
si volem tenir una vila
al POU Boronat
seria instal·lacions esportives
com a mínim
un palau d'esports
perquè el tema
de l'estadi
Òscar
recordar
que ja s'havia descartat
perquè es va dir
que amb el camp del nàstic actual
es podia remodelar
i ja n'hi havia prou
i suposo que altres instal·lacions esportives
clar
això amb el...
però veus
això mateix seria una pèrdua
d'oportunitats
és a dir
bé
ho fem el 2014
i amb l'actual estadi
ja tirem
i llavors
el següent estadi
que trigaríem 30 anys més
a veure
és que jo em referia a això
potser es pot fer un nou estadi
jo em referia a això
el repte esportiu
es pot assolir fàcilment
és a dir
al final
el fet d'organitzar unes proves
uns dies
durant uns dies
però què quedarà per la ciutat després?
sí
aquesta és la pregunta
que s'han fet molts tardolents
aquests dies
no
encara hi ha una altra qüestió
és a dir
si estem plantejant
que hi ha tres ciutats
i que dues
ho tenen bastant malament
per la situació política
però realment
vol dir que Tarragona
pot tenir moltes possibilitats
llavors
vull dir
si en diem
nosaltres que no
què passaria llavors?
no es faria?
suposo
això com deia Cruxo Marce
és una pregunta ingenua
però no és del tot impròpia
en fi
veurem què passa
perquè això s'ha de prendre
la decisió
s'ha de prendre
d'aquí pocs dies
més coses
repassant una mica
l'actualitat
de la jornada
avui és protagonista
apareix a la premsa
i el sentíem
la seva veu
el nou director
territorial
de cultura
del departament de cultura
de la Generalitat
a Tarragona
és el reusen
Jordi Agràs
és el primer director
territorial
del nou govern
nomenat
recordem que fins ara
només tenim el delegat
del govern
Quim Nín
i ara tenim el nou
director territorial
de cultura
en fi
ahir va fer una declaració
d'intencions
però clar
entre els objectius
i entre les prioritats
nosaltres hem destacat
doncs el que vulgui
un altre cop
la Generalitat
igual que l'anterior govern
vulgui aconseguir
aconseguir el traspàs
de la titularitat
del Museu Nacional Arqueològic
recordem que el Museu Nacional Arqueològic
és titularitat
de l'Estat
encara que el gestiona
la Generalitat
és una d'aquelles
instal·lacions
d'equipaments
culturals
de gestió complexa
i reclama
això
els sembla
una bona declaració
d'intencions
però els sembla
a l'hora prioritari
intentar tenir
aquest traspàs
d'aquest museu?
si ha de ser com el de la RF
Rodalies
no
és que al final
si tot
estan molt bé els símbols
el té que estar
clar
el té que estar
el de haver aquest té que estar
a mi els símbols
m'agraden molt
perquè a més sense símbols
segurament no farien moltes coses
però
no crec que aquesta sigui la prioritat
el primer que ha de fer
el senyor Gràs
és situar-se
perquè és d'arreu
recordem-ho
i per tant
he de conèixer Tarragona
aquest és un component important
Rafa?
no, això és
era una broma
suposo que al final
ja està bé
si els d'arreus venen i aprenen
està molt bé
no
és important
que el Museu Nacional Arqueològic
sigui nacional
i per nosaltres nacional
vol dir de Catalunya
per tant
això és important
ja fa temps que s'intenta
sempre es topa amb el mur de l'Estat
ha d'arribar un moment
en què es pugui gestionar des d'aquí
perquè és el territori més proper
i perquè a més no passa res
i perquè Madrid
no cal que tingui por
que el patrimoni
el conservarem
el conservarem
igual de bé o millor
que si depengués de Madrid
però crec que a nivell arqueològic
i a nivell cultural
hi ha altres prioritats
el Museu Nacional Arqueològic
sigui de Madrid
o sigui de Barcelona
funciona i funciona bé
hi ha equipaments culturals
i polítiques culturals
que aquest territori necessita
i que no s'estan fent
i aquest també és la prioritat
per tu no seria tampoc prioritat
el trasllat del Museu Arqueològic
a la Tabacalera?
no
no
no
perdona
ha estat la Tabacalera
abans que tràssia
de la Tabacalera
crec que el que s'hauria de fer
seria recuperar la Necròpolis
que és la millor Necròpolis
que tenim d'Europa
que vol dir del món romà
en aquests moments
per tant del món contemporani
i per tant del món
del món mundial
i planetari
i si passen molts anys més
tal com està ara
es quedaran a la Necròpolis
quants anys se la portem tancada?
14, 15?
com a mínim
a veure Àngel
què et sembla
això del museu?
jo crec que també sí
que hi ha temes
a veure
jo sempre
que surt aquest tema
penso en el Teatre Romà
per exemple de Tarraona
vull que estàvem en una situació
després de no sé si 30 anys
vull dir
en una situació
que és molt trista
i vull dir
llavors els traspassos
a mi sempre em fan molta por
si no van amb la dotació econòmica
corresponent
llavors hi hauria l'altre tema
del nom que has dit tu
jo no sé si al museu actual
hauria de dir-se
museu estatal
tal
sí
però com que es diu
Museu Nacional
a mi ja em va bé
perquè jo ja sé
el que vull de nacional
sí
és que és un cas curiós
perquè recordem
és un museu de titularitat estatal
l'únic que hi ha a Catalunya
que l'amo
per dir alguna mena
és l'estat
tot i que després
el dia a dia
el gestiona
el gestiona
el govern de la Generalitat
el material que hi ha ahir
en realitat
és de Catalunya
només
no ho sé
avui fas moltes preguntes
a les quals
no tenim una resposta clara
Òscar
a tu què et sembla això
el que veig
és que no té sentit
això que deies
que sigui l'únic museu
de Catalunya
que no pertany a la Generalitat
vull dir
això és un greuge
que s'ha d'acabar
ja
no sé si ha de ser la prioritat
o no
però una de les prioritats
segur
d'altra banda
això que deies que és de Reus
bueno
ho deies de broma
però
jo no ho veig
vull dir
no
i ho dic
no ho veig de broma
i t'ho diré
perquè
ell mateix va venir a reconèixer
en la presa de possessió
que
que ell de temes de patrimoni
no hi entenc gaire
i no és perquè sigui de Reus
ni molt menys
és advocat
ja recordem
sí sí
però vull dir
ell doncs ha portat
el centre de lectura
d'allà
doncs un altre
és cultura
un altre tipus de cultura
però
al cap i a la fi
el camp de Tarragona
que és d'on ell serà delegat
els temes més importants
més contents
que la Generalitat Gestionés
són temes de patrimoni
i si en aquests temes
va més peix
com ell mateix
doncs va venir a reconèixer
implícitament ahir
doncs
això sí que creo
que és preocupant
i doncs
s'haurà de posar al dia
i en tot cas
és curiós
que si
per un costat afirma
que no coneix el tema
la primera qüestió
que plantegi
sigui una de patrimoni
és el que hem destacat nosaltres
també com a mitjà
de Tarragona Ràdio
des del punt de vista
de Tarragoni
segurament és
del que va dir
segurament és el més interessant
et semblaria una elecció
doncs discutible
Òscar?
en aquest sentit sí
a veure
igual com a gestor
és un boníssim gestor
i després em sorprèn
i resulta que no ha de ser
una entesa en patrimoni
per poder ser un bon delegat
de cultura a Tarragona
potser no
però així d'entrada
jo trobo que les persones
haurien de ser enteses
en allò que governen
avui el punt per cert
abordeu
la lentitud
amb la qual el nou govern
de la Generalitat
està
nomenant els nous directors
territorials
perquè de fet estem parlant d'aquest
perquè és el primer
que ahir va sortir públicament
avui es presentarà
la davanesta i família
alguna interpretació?
Bueno
una mica el que diem
avui al punt
que
doncs
no es posen d'acord
semblava que
quan
van entrar
després de tants anys
a la posició
i
que estava cantat
que guanyaria
convergència
doncs ho havien de tenir
les coses més clares
però ara resulta
que
quan són dins
primer
volen fer una reordenació
per fer veure
que s'està
fent front a la crisi
i que realment
hi ha una contenció econòmica
i volen reduir
ja en van reduir conselleries
volen reduir ara delegats
però no es posen d'acord
en quins
ni
ni
ni
ni quins
quines conselleries
s'han de reduir
ni quins delegats
hi ha d'haver
perquè s'hi ha de ser conselleries
perquè llavors aquí també
hi ha d'haver més polítics
entre unió i convergència
de quotes
que potser no és el cas
tant de Tarraona
però
com que es vol això
homogenitzar una mica
tot Catalunya
i que l'estructura
sigui la mateixa
doncs
hi ha problemes
en aquest sentit
i clar
això de moment
està encallant
la decisió
Rafa alguna reflexió breu
no
sí breu
em resulta curiós
que els últims
no mena més
qui conegut jo
aquest el de Gras
perquè sortia a la premsa
però d'altres
a nivell de direccions generals
d'altres departaments
la primera declaració
que fan
és que no són de convergència
no tinc carnet
m'ha fet gràcia
simplement
què vols dir
que es pot presumir
no?
també de ser d'un partit polític
si no
pensa que teníem més gent
no
jo en tot cas
la dificultat
la
crec que està
a part del que ha dit
l'Òscar
vull dir
estan que
trobar els millors
és difícil
i clar
aquest era el govern
dels millors
no?
vull dir
aquesta frase
del govern
dels millors
en campanya
no sé si
pot acabar ser
contraproduent
nosaltres estem
esperant la trucada
ja fa temps
bueno
ho estan intentant
almenys
això sí que no es pot negar
Ángel Curesa
Rafa Muñoz
i Òscar Palau
com a mínim
poden ser
poden presumir
de ser els millors
tertulians
de Tarragona
com a mínim d'avui
i de Tarragona Ràdio
també
ja els hi garanteixo
jo com a director
de la tertúlia
en fi
amb aquest comentari
acabem
Àngel Curesa
Rafa Muñoz
Òscar Palau
com dèiem
els millors
tertulians
en aquest matí
de divendres
gràcies per compartir
amb nosaltres
aquesta estona de ràdio
i fins la propera
que vagi molt bé
bon dia
gràcies
gràcies a moltíssim
gràcies a Сам