Matí de Tarragona Ràdio amb aquesta sintonia
i amb un altre matí esplèndid primaveral
des d'aquí, des de la plaça de la Font,
avui també amb dos periodistes.
Ja us dèiem ahir que aquesta setmana, en bona part,
convertirem les tertúlies en format de dos,
un cara a cara, sense que es tracti de fer un debat electoral,
però sí amb dos companys periodistes.
A més, avui amb dos professionals
que estan vinculats a la Universitat de Rovira i Virgili,
la periodista i professora dels Estudis de Comunicació,
Nani Rodríguez. Nani, molt bon dia.
Bon dia, Benora.
I el periodista i cap del Gabinet de Comunicació de la pròpia URB,
Josep Maria Arias. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, fantàstic dia.
Aquí s'està millor fins i tot que als Estudis de l'Avinguda Roma, o no?
Sí, s'està millor fins i tot que a casa teva, vull dir que...
Fa una mica de vergonyeta, eh?
Per què? Exposats al públic.
Sembla que estem demanant el vot.
Això ho demanen els candidats ja des de fa dies.
Per cert, que ja estem a la recta final de campanya
i avui, per cert, a la plaça Lafonça d'Escenari en diferents moments del matí
de diverses convocatòries dels candidats a l'alcaldia de Tarragona
amb compareixences davant dels mitjans de comunicació.
Nosaltres després conversarem amb una de les candidates,
la Victòria Forns, de Convergència i Unió.
Abans que res, quina sensació teniu de la campanya d'aquests dies?
A veure...
Hi ha campanya?
Sí, hi ha campanya.
Sí? Aquesta seria la primera observació?
A veure-nos campanya.
Jo diria que una mica avorrideta, una mica prevista.
Potser hi ha la nota, ara ho parlàvem,
que hi ha una nota esperançadora,
que és el moviment aquest de democràcia real ja.
Ara en parlarem d'això, perquè és un fenomen realment interessant.
És un fenomen que apunta una miqueta de color a una campanya
que jo diria més aviat grisa, o més aviat prevista, esperada.
Grisa, prevista i esperada.
Qualificatius, Josep Maria, per la campanya.
Sí, no m'ha sorprès massa.
La veritat és que tenia algunes esperances
que hi hauria més debat d'idees, més confrontació,
i la veritat és que, més enllà dels tòpics,
els candidats estan ensenyant el seu programa
i hi ha molts temes que són temes vells.
I hi ha falta tremp, hi ha poc tremp a la campanya, no?
Més enllà d'alguna batzegada d'algun candidat o alguna candidata.
Trempera, Josep Maria.
Sí, sí.
Sí, doncs si vol li diem trempera.
Jo ho trobo a faltar, sincerament, no?
I que ho trobi a faltar jo, doncs té un valor.
Ara, si això ho comparteixen els ciutadans,
que esperem que no, perquè al final,
del que es tracta és que el diumenge la gent vagi a votar, no?
I que expressi...
Perquè estem necessitats.
Jo crec que de la gent parli clar i digui el que pensa.
Puig a la trempera...
També que els polítics escoltin i facin cas.
Però d'entrada necessitem un exercici de manifestació,
i espero que s'entengui la meva intenció,
manifestació de voluntats, de parets.
Jo crec que estem una mica encursetats, no?
Amb el discurs oficial, dels partits,
a vegades també dels mitjans de comunicació, no?
Perquè, per tant, ja sé que en parlarem,
però aquestes expressions populars,
ciutadanes poc organitzades,
em semblen fantàstiques i molt saludables.
Jo diria que la gent anirà a votar
el que tenia previst anar a votar fa sis mesos.
És a dir, la campanya no crec que modifiqui ni engresqui
a la gent que no...
Jo no trobo missatges d'aquells que diuen
ah, doncs no, per recolzar o per anar en contra,
perquè a vegades també vota és per anar en contra d'a.
És a dir, creus que aquesta campanya no servirà per modificar el vot?
Jo diria que no.
En canvi, el Josep Maria potser ho posa en dubte.
Hi ha una petita valoració, que després suposo que entrarem,
que pot fer de cantar uns vots d'una banda cap a una altra,
però petita.
Josep Maria.
Jo tinc la impressió que el ventall amplíssim de candidatures,
això no és nou.
Tradicionalment a la ciutat de Tarragona hi ha hagut moltes candidatures,
us en vau fer ressò en el seu moment als mitjans de comunicació,
però mentre que potser en altres èpoques hi havia bipartidismes
o posicionaments molt definides i molt segures,
jo crec que això ha canviat.
Jo crec que la gent anirà a votar
i que hi haurà una gran dispersió de vot,
primera, consideració.
I per tant, jo no sé què passarà el diumenge a la tarda,
no?, a la tarda de vespre.
Per tant, hi ha moltes més opcions.
Jo crec que la gent que vagi a votar
farà un cert vot de càstig,
cert vot de protesta, vot de desafecció,
de cansament, de fatiga,
i això pot fer votant posicions molt progressistes
o molt conservadores, no?
I per tant, la combinatòria de sumes,
doncs pot tenir algunes sorpreses.
Ara, si voleu en parlem, de seguida tornem a parlar de l'àmbit estrictament local,
però fem alguna referència, jo crec, a aquest moviment,
que segurament ens ha sorprès a tots,
el conjunt de la societat, els mitjans de comunicació,
aquest moviment anomenat Democràcia Real ja,
que ha sorgit amb molta força a Madrid,
amb milers de persones concentrades a la Puerta del Sol
i que també ha tingut la seva extensió a Barcelona,
a la plaça Catalunya,
uns quantes centenes de persones han passat la nit allà,
tot això a través de les xarxes socials,
una mica aquell Indigneu-vos,
famós, que s'ha fet famós amb el llibre que s'ha publicat aquest any,
què us sembla tot aquest moviment?
Em sembla una nota de color, em sembla...
Però només una nota de color?
No, no, podria ser alguna cosa més,
vull dir aquesta generació Tahrir, que li diuen, no?
Exacte, comparant amb la plaça Tahrir del Caire.
Si hagués començat un mes abans,
jo diria que hauria sigut un punt important dins de la campanya,
fins i tot a les locals.
El que passa és que crec que ha començat una mica tard,
és a dir, quan això comenci a agafar revolada
ja hauran passat les eleccions, per dir-ho així.
Però a mi em sembla molt gratificant
i m'agrada molt escoltar joves cridant en pancartes,
en pancartes fetes per ells,
sense aparentment, aparentment o presumptament,
que és la paraula clau aquests dies,
sense que hi hagi res al darrere
més que la voluntat de manifestar el seu desencant
i el seu desencís per aquesta classe política
que no xuta.
I d'alguna manera que els joves
protestin pel futur negre que tenen,
que ja era hora.
Vull dir, jo m'indigno
quan veig els joves que diuen
jo no vaig a votar, jo no vaig a votar,
a punt, s'ha acabat.
Bueno, no vas a votar, però què més fas?
I això per mi em sembla refrescant, gratificant.
Com deia Grisa, doncs mira,
allò posa un punt de coloraines
que em sembla que va molt bé.
Jo crec que no és ni de bon tros
només un divertimento,
és una cosa molt seriosa
i em sorprèn que hi hagi partits polítics.
I ahir sentia declaracions del senyor Mariano Rajoy
dient que és molt fàcil criticar els polítics.
I tant, no és que sigui fàcil,
és que és necessari,
és que és higienic en democràcia.
I per tant, aquesta expressió,
tot i que pugui sortir tard,
tot i que pugui no tenir una incidència
determinant en aquestes eleccions municipals,
no és la primera vegada que passa.
Ja ho vam viure,
fa alguns mesos,
amb tot el tema de les protestes
pel procés d'espai europeu,
de Bolònia, Barcelona
i amb altres ciutats d'Espanya.
I és una expressió d'un,
i més que un descontentament,
d'un desencís de la gent
que no tenen clar què passa.
I jo tinc testimonis de primera línia.
Jo tinc un fill amb 23 anys
que ha acabat la carrera,
que està fent ara un postgrau
i que més d'una vegada em diu
sí, molt bé, em busco la vida,
però és que ens heu convertit,
jo crec que aquí hauríem d'ampliar,
que no ens heu,
sinó que ens hem convertit entre tots
en una generació molt ben preparada,
probablement la més ben preparada
de la història de Catalunya,
d'Espanya i del món,
però en canvi amb unes expectatives
d'inserció laboral,
de definició del seu model de vida complexa.
i, per tant, que ningú us pensi
que això és una anècdota,
que són els perroflautes,
que això és una broma,
que són gent desfeinada...
No, no, és gent que està enfadada
i gent que més a més no veu nord,
perquè aquí també hi ha un problema,
parlàvem abans de la campanya,
a la campanya li falta ideologia,
falten models.
I falten propostes, aleshores,
per resoldre els problemes, no?
I falten propostes
que no només que ens resolguin la vida
els que ja tenim una certa...
ens resolguin la vida,
ens donguin certeses
als que ja tenim una certa edat,
sinó que això és especialment necessari
per a la gent que està començant.
No hi ha referents solvents.
Creieu que té recorregut això?
De moment, en fi,
les manifestacions,
els que diuen a Madrid o Barcelona,
parlen de quedar-se com a mínim fins diumenge,
perquè és la jornada electoral.
Això segurament sorgeix precisament ara,
en el moment de la campanya,
en el moment en què el ciutadà
té la possibilitat d'anar
a dipositar el seu vot a les urnes,
i aquest descontentament general
amb la classe política,
amb els rarafons de la crisi.
Creieu que t'ha recorregut?
Jo crec que a mi m'agradaria
que tinguis recorregut.
El que no sé és si el tindrà.
Una cosa és el que jo vull
i una altra cosa és el que jo crec.
I jo crec que ara
la mobilització és bona.
Si mires les pancartes
que aixecaven els nois
l'altre dia, ahir a la nit,
per exemple, a la televisió
veus les pancartes
i jo diria que el 99...
Bueno, el 90% de la població
està en d'acord
amb el que diuen les pancartes,
però no sé si quan es desumfli
la campanya electoral,
quan tot torni a lloc,
d'alguna manera això
es quedarà refredat.
Espero que no,
confio que no,
confio que els joves
comencin a aprendre
que el futur és seu,
per lo bo i per lo dolent.
Vull dir,
el que nosaltres li deixem,
però el que ells poden fer.
Tu m'ho veus, Josep Maria?
Jo crec que tindrà recorregut
i en tindrà molt
mentre duri aquesta situació
de crisi econòmica.
i que això genera...
Això és un dels catalitzadors
d'un context hostil.
Mentre aquest context
no canviï,
la gent,
la gent i la gent jove
en particular,
tindran motius,
hi ha motius,
hi ha motius
per sortir a protestar.
I és que al final
les posa en evidència
una cosa que venim
denunciant i lamentant
des de fa molt de temps
molt,
no només els opinadors,
sinó fins i tot
els mateixos polítics,
que és la excessiva rigidesa
del sistema de partits
a Catalunya
i a Tarragona
no és una excepció.
I per tant,
la dificultat dels partits
de representar realment
aquestes grans bosses
de població.
Hi ha una desconexió
permanent
en l'àmbit cultural,
en l'àmbit de la gent jove,
els partits tenen consignes,
les llistes són llistes tancades,
i per tant,
jo crec que està en qüestió,
i ho dic molt seriosament,
jo crec que està en qüestió
la base de la representativitat.
El sistema polític d'alguna manera.
Sí, jo crec que sí.
Clar, el lema és molt clar,
democràcia real.
És legal,
és democràtic,
això evidentment jo no seré pas
que ho qüestioni,
però la representativitat real,
efectiva,
fàctica,
està qüestionada.
Són o som els mateixos,
les mateixes salses,
i a més a més,
cadascú intentant blindar
la seva cadira.
De tant en tant,
això a fin i tot es pot en evidència
quan hi ha lluites internes,
i fa uns mesos
n'avanviure a Tarragona,
unes quantes lluites internes
dels partits
a l'hora de configurar
les llistes,
que en lloc de ser una festa
i de ser un exercici de suma,
és un exercici de petades
sota la cama, no?
De totes maneres,
jo crec que els partits polítics
farien bé
d'escoltar això
i d'enterar-se'n bé
del que diuen els joves.
Ahir vaig sentir unes declaracions,
em sembla que era Durán i Lleida,
tampoc vull posar el màlfoc,
però jo diria que era ell,
que deia
la joventut reclama
que es modifiqui la llei electoral.
Sí.
Però molt més, senyor Lleida.
I els que no són tan joves
també la reclamem.
Ja, vull dir,
a veure,
em sembla absurd
que agafi el rabo per les fulles
i digui
no, no,
és el jovent el que ho està demanant.
Està demanant molt més
i està demanant
que canviï la representativitat,
que canviï l'organització.
Si t'imagines que digués
que ho demana la banca,
ho hauríem de fer demà?
Toc ara,
com que ho demana la gent jove,
saps què?
Seu quin és el gran problema
de la gent jove,
que es fa gran.
I que a vegades,
en aquest trànsit de jove a gran,
malauradament,
aquest terreny molt fèrtil
per canvis
i per modificacions...
Però tota la generació,
Josep Maria,
la gent que està protestant ara
que poden anar
des dels 18 fins al...
Bueno,
i també n'hi havien de concurs,
perquè ahir se'n veien
també de la meva quinta,
allà.
Però la immensa majoria
de gent jove,
el que fa esperança del moviment
és que sigui gent jove,
la gent jove dura.
La joventut,
l'entusiasme,
les ganes de canviar el món
et duren 10 o 15 anys,
no s'acaben amb 3 o 4.
Espero que ho fiu.
Sí,
i de fet ho estan projectant
en altres àmbits.
Jo crec que en aquests moments
els polítics,
quan diuen que estan a la xarxa
i quan parlem de la política 2.0,
jo em fot un fart de riure.
Perquè vol dir que cadascú
ha fet
o ha encarregat
a algú
que li faci un blog,
que li mantingui un perfil
a Twitter
o a Facebook.
Però realment
estan llegint
el que es diu
a la xarxa,
estan llegint
i actuant
en conseqüència
del que circula
per la xarxa,
d'inquietuds,
no només d'oci
i de piulades,
diguem-ne,
xorres,
no, no,
de posicionaments seriosos.
Ho estan llegint?
Jo crec que no.
O ho llegeixen
però no saben
què fer amb ell.
Vull dir,
no saben
utilitzar
el que està dient la gent.
Perquè què us sembla
el paper això
de les xarxes socials?
Sembla que tot això
ho ve
a través de Facebook
i de Twitter.
Aparentment,
com deies tu,
ni sense cap partit polític,
sense cap estructura
al darrere,
molt sobre la marxa.
Què us assemblen
les fleques?
Què us assemblen
les farmàcies?
Què us assemblen
les places públiques?
Espais de comunicació.
Doncs ara hi ha uns nous
espais de comunicació
que conviuen
amb els tradicionals
que se'n diu
xarxes socials.
on és veritat
que també hi ha
circula demagogia
i a vegades
de tacticisme
tecnològic,
no?
Que molt amunt
està la xarxa
encara que sigui
per dir vegenades.
Però no em diguis
que davant d'aquestos moviments
una campanya electoral
tradicional
de cartells,
de trobadetes,
de tríptics,
sona quica,
sona antidiluviana.
Potser és que tot aquest moviment
que estem comentant
respon al que comentàvem
en les primeres intervencions
a la tertúlia, no?
Amb aquesta campanya
grisa,
plana,
sense cap novetat,
amb missatges
i imatges
i cartells.
La culpa,
jo crec que la culpa,
una de les causes
d'aquesta manera
de fer les campanyes
la té a veure
amb l'obsessió
amb les enquestes.
I les enquestes
a vegades l'encerten,
a vegades s'equivoquen,
no?
Però l'estratègia
dels partits
ja comença,
és a dir,
les cartes
ja les donen per mercades
tres mesos abans
de començar
la campanya electoral.
O més,
o més.
O un any abans.
i per tant,
quan visualitzen públics,
jo crec que a vegades
no fan un discurs
adreçat a la immensa majoria,
no tenen la xarxa
per convèncer
la immensa majoria,
sinó que ja fan tacticisme.
Jo ho entenc,
jo ho entenc,
no m'agrada,
però jo ho entenc.
Escolta'm,
la gent jove
passa de tot
i per tant,
no sé si n'hi ha a votar,
doncs passo d'ells.
Escolta'm,
la gent jove
serà la gent més gran
d'aquí no res demà.
En qualsevol cas
estem en la recta final
de la campanya
i a propósit
del que dèieu
de les enquestes,
en fi,
que és una de les eines
que segurament més utilitzen
els candidats
i els partits
per afrontar
la seva activitat política
els dies previs
a les eleccions.
En fi,
aquestes enquestes,
si parlem del cas de Tarragona,
ens deixen un mapa,
sembla que bastant obert,
amb diferents possibilitats,
amb una victòria
que sembla clara
de la llista
de la candidatura
dels socialistes,
però després
amb possibilitat
de combinacions,
des d'una majoria absoluta
del PSC
a una suma
que seria
de majoria absoluta
de Convergència i Unió
i el PP,
amb la incògnita
d'Esquerra Republicana
de si continua o no,
amb la incògnita
si entraria de nou
després d'una absència
de quatre anys
d'iniciativa per Catalunya.
Nani,
com ho veus?
Avorrit.
Avorrit.
No,
crec que el millor
de les eleccions
serà el diumenge al vespre,
això està clar,
vull dir,
serà el millor
de tot el projecte.
Considero
que les enquestes
realment
presenten
un panorama
divers,
que poden passar
moltes coses,
però
s'entornem-hi,
és a dir,
la gent que escolta
que si els socialistes
en treuran 13
o que a la millor
treuen 14,
que si treuen 14
no passa res,
però
que la campanya,
que ara parlàvem
de campanya,
una mica original
per visualitzar
o per fer visible
el candidat del PP
com a producte,
a mi em sembla
que és una campanya impecable,
que darrere
no hi ha res,
també ho penso,
vull dir,
jo crec que
és una campanya
d'un foc artificial,
vull dir,
és un pluf
que fa molt bonic,
que és molt vistosa,
que la gent
ho coneix,
que reconeix
l'ítem
de les ulleres vermelles,
però que no va més
enllà d'aquí,
i abans deia
que es podia
produir un trasbàs
entre vots
de Convergència
i vots del PP,
però la gent jove
que escolta,
bueno,
és que el PP
ja ho té pactat
amb Convergència
i li demanarà
a l'alcaldia
dos anys
o quatre anys,
però
aquests arguments
postcampanya
que estan fent servir
els propis polítics
i fins i tot
els analistes,
els periodistes,
la gent que comentem
tot això,
sonen tan rancis,
tan avorrits,
tan poc tocat
de peus a terra,
que jo diria
que tot això
fa que el moviment
aquest tingui
més importància.
Espero que els joves
se n'enterin
que això
és una porqueria,
entre cometes,
i que cal posar
sang nova
perquè si no,
no ens en sortirem.
vaig tenir
l'oportunitat
d'assistir
a gairebé
tots els debats
que es van fer
el Mas Passamaner
a la serra del camp
dels candidats,
aleshores candidats
a la presidència
de la Generalitat
de Catalunya,
no?
I una de la,
amb la intervenció
que va fer
l'actual president,
aleshores candidat,
el senyor Artur Mas,
va dir una cosa
que a mi em va semblar
un exercici de sinceritat,
més enllà
que quedava bé,
i és que demanava
que la gent
tingués consciència
de la importància
del seu vot,
que l'exercici
d'anar a votar
és un exercici
de gran responsabilitat
i que un vot
és molt important.
I per tant,
jo crec que el que
hauríem de demanar
és que la gent,
el diumenge,
sigui conscient
que les coses
poden canviar.
I què passa,
Josep Maria?
I que el seu posicionament
és absolutament legítim
i que la festa
de la democràcia
passa justament
perquè les opcions
estiguin obertes,
tot sigui transparent
i les enquestes
poden dir el que vulguin,
però l'única enquesta
que serveix
és l'enquesta de la urna.
I l'enquesta de la urna
té una gran variable.
que és la de la participació.
I pot canviar l'escenari.
O sigui,
les enquestes
diuen el que diuen.
Diuen que qui és alcalde
té més avantatges
i això en el cas de Tarragona
és evident.
Diuen que si sumes
o es multipliques
i per tant,
doncs,
Convergència i Unió
pot fer un resultat
digne o normal
i el Partit Popular
pot fer un resultat
extraordinari,
poden sumar
i poden fer una majoria
alternativa
que deixi fora
del govern
el PSC.
Tot això pot passar.
Tot això pot passar.
El que és segur que passarà
és que si no dipositem
la bolleta
a la urna
tindran raó
les enquestes.
Les enquestes,
els lectors
de les enquestes,
els interpretadors,
els gurus
dels partits.
Però
la bolleta
encara està a la meva mà.
I què passa si tenim
una participació
d'un 30%
o si guanya,
ara estic fent
volar coloms,
si guanya el vot en blanc.
Què fem amb aquesta democràcia?
Aquest és una altra
de les malalties
del sistema electoral actual
i és que el vot en blanc
no té valor polític
de representació
i això és molt poc sa.
Va augmentar ja significativament
en les últimes eleccions
del Parlament.
Creieu que encara pot anar
augmentant
i més tenint en compte
un altre cop
amb els rarafons
que tenim avui
a la tertúlia
d'aquest moviment
de la democràcia real?
Imagina't que ells diuen
com a consigne
i corre pel Twitter
votar en blanc.
Perquè no votar
entra dins del previst.
Però que diuen
votar en blanc.
Què pot passar?
Algú ho ha dit
i a mi em semblaria
un exercici
molt didàctic
i molt pedagògic
que és el de l'escovuit.
Escovuit.
És a dir,
si els vots en blanc
són tan significatius
haurien d'entrar
en el compte
de la llei d'ON
i escolti'm,
donarulta,
que hi ha una cadira
de l'Ajuntament
de Tarragona
que està buida
i que correspon
al vot en blanc.
Oh!
A què estem jugant?
No,
és que se'ns pot plantejar
un panorama.
I campanyes
com la que s'està fent
aquí a Tarragona
conviden,
inciden a la participació?
Tu deies, Nani,
que et semblava
la millor campanya
la del candidat
del Partit Popular.
Com a mínim original.
És una campanya
de producte, eh?
Jo dic que és una campanya
per vendre un producte.
El que hi ha darrere
del producte
ja no t'ho sé dir.
Però, evidentment,
l'ha visibilitzat.
La resta,
la campanya
de la Maria Victòria Forns
em sembla molt trista,
absolutament,
tan trista
que han canviat la foto
i l'han posat somrient.
Ara acaba de passar
per aquí
amb la nostra pròxima convidada.
Si porten la ràdio
connectada, Nani...
És que aquí
la Dari està parlant
com a professional,
com a professora
i com a amistat de la...
Clar, vull dir, a veure,
és valorar la campanya
per el que a mi...
Una altra cosa
és el que jo pensi
personalment
i el que jo voti.
Però en si,
és una campanya
avorrida, grisa,
tristíssima,
tristíssima.
I la prova és
que han canviat la fotografia.
Vull dir,
fins i tot ells
s'han donat compte.
No fotem.
La campanya del Ballesteros
és molt personalista,
és...
No l'he cagat,
amb la qual cosa
continueu donant-me
la confiança.
Una cosa
que em sembla divertida
és que potser fa 10 anys
quan hi havia una campanya
tot eren inauguracions.
Recordes?
Tot eren cortes de cinta.
Això ha canviat
amb la llei.
No, ara és començament d'obres.
Ara comença
l'obra del mercat,
del xar 3.
Van començant obres,
dius, bueno,
alguna cosa...
Ha variat.
Jo crec que s'ha instal·lat
entre els partits
allò de virgencita
i virgencita
que me queda com ho estic.
Aleshores,
com que hi ha l'imperi
de les enquestes
i les enquestes
ja dibuixen
una certa fotografia,
doncs diuen,
escolta, mira,
saps què?
Com que les expectatives
són bones,
no fem res.
Aleshores,
en lloc d'haver-hi
campanyes proactives
en què la gent s'arrisca,
es mulla,
la caga o no la caga,
són campanyes reactives.
Si el contrincant
o la contrincant
no em posa el dit a l'ull,
jo vaig anar fent.
Això més...
Les vale mal conocido,
no?
Això més
que els 3 o 4 temes estrella
són els de sempre
que ja fan pudor
i a la majoria
són temes
que la seva solució
no depèn
ni de bon tros
de la competència
de l'administració local,
clar,
jo sempre procuro
posar-me en el lloc
del ciutadà,
de la persona
que ens està escoltant
i diu,
escolta,
miri,
jo el que tinc
són problemes
per arribar a final de mes.
Jo el que tinc
és la sensació
que aquí
el futur dels meus fills
no és un futur clar.
Jo diria
que les municipals,
més que aquests arguments
de dir jo
el que vull
és que els meus fills
tinguin feina,
com a mínim
jo crec que està molt clar
que no depèn
de qui surti
a l'Ajuntament,
això.
Sí,
perquè els ajuntaments
tenen molt poques competències
en crear ocupació.
El que jo demano
com a ciutadà
és que els meus diners
que vaig pagar
fa 15 dies
a la contribució,
que això sí,
el 5 de maio,
ràca,
t'acau en tots els rebuts,
aquests diners
estiguin ben gestionats.
Això és el que jo demano
a un equip municipal,
que no hi hagi casos
com el pàrquing
de Jaume I,
que els meus diners
s'utilitzin
en coherència,
s'utilitzi
tenint en compte
la situació de crisi
que estem,
que es prioritzin
les necessitats,
això és el que jo espero,
que tampoc és tant.
Hi ha un pecat mortal
de 30 milions d'euros
del que ningú
se'n fa absolutament responsable.
Al pàrquing parles.
Sí, sí, sí.
Jo de tota manera
estava pensant...
És un tema
que no ha sortit
a la campanya.
Jo estava pensant
que això
de la incidència
dels ajuntaments
a l'hora de crear
llocs de treball,
més enllà de la broma
dels ajuts del Zapatero,
jo crec que tenen
molt de marge,
eh?
Amb el foment
de l'emprenedoria,
de la creació
de noves empreses,
de generar
i de vehicular ajuts
per la creació
d'empreses
per part de la gent jove,
tenen marge
de maniobra.
Però qui ha de posar
els diners són els bancs.
No, ja ho sé, ja ho sé.
Ja ho sé, ja ho sé.
Però, Nani,
el que no podem fer
és dir,
és que els bancs
tenen poder absolut
i per tant
no s'hi pot fer res.
Si tant sí,
s'hi pot fer.
Es pot negociar.
Els ajuntaments
tenen capacitat
per maniobrar,
no per aconseguir,
per maniobrar
perquè una empresa
s'instal·li,
una empresa
no es deslocalitzi,
tenen marge
de maniobra.
No tenen
l'última paraula.
Potser sí,
però, per exemple,
la política
que ha fet
l'Ajuntament de Tarragona
en la creació
amb el foment
de l'emprenedoria
ha estat satisfactòria,
sí o no?
Perquè hi ha altres ciutats
que sí,
que ho han fet
i que han generat
moltes empreses.
Barcelona,
que ja sé que és un cas
com un cabàs,
té molta capacitat
per fer això.
Dels temes
que se n'han parlat
del Josep Maria deia,
és que clar,
són els temes de sempre.
Heu observat,
en fi,
seguint els mitjans
de comunicació,
la premsa,
els debats
que han sorgit temes...
Els missatges són tots...
Volem l'estació.
S'han parlat
un altre com molt
de l'estació,
del tema ferroviari...
Molt de les vegueries,
que és una cosa
que agafa tant de cantó
que dius quina màndra...
El tema de la sanitat
arran de les retallades...
Però són temes
d'aquells
que no mobilitzen,
que no em diuen res nou,
que la capitalitat
de Tarragona,
que sí,
la mancomunitat,
l'altre dia
a l'iniciativa
parlava de fer
una mancomunitat
que no deixa
de ser una proposta lògica,
però en les que estem
ja veremos.
Jo crec que,
hem tornat a apel·lar
a la víscera.
En el cas de la sanitat,
el candidat
del Partit Popular
va tornar a treure
el tema de Reus
i de Sallessa.
Jo no sé
si el senyor
Alejandro Fernández
sap que Sallessa,
que és una societat municipal
que té la seu a Reus,
està gestionant
des de fa mil anys
centres sanitaris
en posta
o a Mora d'Ebre,
que ha estat
una empresa
triada
per la Generalitat
com a bona gestora.
I, per tant,
en lloc de parlar
de qui pot fer bé
les coses,
i de fer-les
anem una altra vegada
amb el carnet d'identitat
a la boca.
amb d'on...
I tu de quina eres, no?
S'està apel·lant molt
el localisme, no?
Sí, a mi em sap greu.
Tarragona, Tarragona...
Sí, moltes vegades
davant en confrontació
amb altres...
No, no, no,
no és que s'apel·li.
A mi no m'amoïna
ni em sorprèn,
al contrari,
jo crec que s'ha d'apel·lar
a Tarragona.
És com es fa.
És contra.
No a favor de,
sinó contra,
per oposició,
buscant enemics
quan a vegades
no hi són
o que seran competidors,
però no enemics, no?
Dius, hòstia.
Jo hi ha una cosa
que m'agrada,
mira, ves analitzant,
trobo que aquesta campanya
té una cosa bona,
ja és alguna cosa,
que no han utilitzat,
o com a mínim a Tarragona
no s'han sentit
aquests missatges xenòfobs
que hi ha hagut
en altres llocs.
I això ho agraeixo.
Em sembla repugnant
l'utilització
dels immigrants
per part del PP,
ho vull destacar.
Però aquí...
Ahir li van preguntar,
estava aquí assegut
en aquesta taula
aquí a la plaça La Fona
el candidat del Partit Popular
i li van plantejar
el cas de declaracions
d'altres dirigents
del Partit Popular
i ell va reconèixer
que no se sentia còmoda
i que ell considerava
que la situació de Tarragona
no havia de comportar missatges
com els que havien llançat
altres dirigents dels partits.
Jo ho agraeixo, particularment
ho agraeixo,
perquè ara m'hi han recordat
quan deia el Josep Maria
que s'utilitzen
missatges sanguíneos,
bueno,
molt de la viscera.
Sí, viscerals, sí.
Agraeixo molt
que els partits de Tarragona
no hagin utilitzat això.
Bé, els partits de Tarragona,
el PP de Tarragona
perquè no l'ha utilitzat
cap altra.
Home, relacionar
la immigració
amb les malalties...
Vull dir,
aquests comentaris
que guanyen titulars
em fan absolutament...
Jo, en benefici
de la bondat de la campanya,
perquè penso que al final
tots són bones persones,
m'estalviaré els objectius.
Però això està als llibres,
està a les biblioteques,
com és això?
I això ja no és xenofòbia, eh?
Un debat recurrent
que costuma passar
després de les eleccions
però que també el podem plantejar
governar gairebé sempre
la llista més votada,
sembla que sigui possible?
Jo diria que sí.
Jo diria que sí,
però clar...
O dir perquè,
com que s'està plantejant...
Però això ho pensa només
el cap de llista
de la llista més votada.
I jo.
Home, i la nani.
I la nani.
Però al final...
Home, i molts ciutadans també,
no, Josep Maria?
No, no, sí, però...
Sí, ho pensa gent.
Però a l'hora de la veritat,
les regles del joc
són les regles del joc.
I si no les canviem,
si no està escrit en lloc
que sigui il·legal,
que una suma d'altres
doni més,
és desitjable, sí.
Jo penso que és desitjable.
Per què?
Perquè s'entén que és
articular un govern
a partir de la màxima expressió
de la voluntat del poble.
Doncs,
independient de la participació.
Però, després,
això sabem que no funciona.
Com no funcionen,
tampoc,
aquest catàleg fals
de jo pactaré amb aquest
però en canvi no pactaré amb l'altre
i després ho passen pel forro.
Això,
amb les combinatòries,
estan totes obertes.
i això, quan la gent diu no,
sembla que estigui estimatitzat
el Partit Popular.
Escolti'm, miri,
a Tarragona,
Convergència ha governat
amb el Partit Popular,
Convergències Socialistes
han governat
i Esquerra Republicana
ha governat amb els socialistes,
el País Basc,
els socialistes,
el País Basc, eh,
que estan governant
amb el Partit Popular
i, per tant,
programes damunt de la taula
i respecte.
Però, quan altres llocs ho facin
no vol dir que sigui ètic.
Evidentment que és legal.
Però, mira,
dient una pancarta d'aquesta
dels joves que deien
violència és cobrar
un sou de 600 euros.
Jo estic totalment d'acord amb ell.
Evidentment que és legal.
però és que és violent,
és desagradable,
no és ètic,
no és moral.
A mi m'ho sembla, evidentment.
Vull dir que les regles del joc
estan fetes així,
si no ens agrada les canviem.
Evidentment.
Que és absolutament lícit
sumar regidors
per dur a terme un projecte
o per dur a terme mig projecte
d'un partit polític
i l'altre mig de l'altre
és legal.
A mi particularment no m'agrada.
Jo accepto aquest debat,
però aquest debat ens portaria molt lluny, eh?
Ens portaria, per exemple,
a qüestionar les mocions de censura.
Fins a quin punt
la combinatòria
dins d'un consistori
pot rectificar
la decisió de la ciutadania.
De la ciutadania, sí, sí.
I això li va passar
a un alcalde d'aquesta ciutat, eh?
El senyor Josep Maria Requesens.
I va ser un exercici
absolutament democràtic.
Ara, ètic, no ho sé.
Què espereu del proper mandat municipal?
Des del punt de vista estrictament tarragonès,
però del conjunt també del territori,
ha de servir per alguna cosa?
Creieu que al revés serà
un mandat molt complicat,
molt difícil per qüestions econòmiques?
Creieu que podem avançar en sinergies,
en sumar esforços
entre les diferents ciutats del territori?
Jo diria que després de les eleccions,
surti qui surti,
el que més destacarà
seran les retallades,
és a dir, les retallades
que la Generalitat ja s'estan posant en marxa.
I no parlo tant de retallades
en sanitat,
sinó de tocar de peus a terra
i de dir el pressupost que tenim és aquest
i no tenim diners per fer això,
allò, allò altre,
això passarà als ajuntaments.
Aquest reflex de la crisi econòmica
es notarà als ajuntaments.
I els ajuntaments començaran a dir
no tenim diners per això,
no tenim diners per allò,
i han de prioritzar.
I torno a dir,
és el que jo espero,
que amb els meus diners
prioritzin les necessitats més importants
i els gestionin bé.
I les coses superflues,
superflues a les coses menys necessàries,
doncs que les deixin
per quan la situació canviï,
crec jo.
Jo crec que ni que sigui
per supervivència,
les crisis,
els problemes treuen
el millor de les persones,
també a vegades el pitjor.
I jo crec que...
I confies que treguin el millor, evidentment.
Jo confio que treguin el millor
perquè l'escenari
és un escenari que ja no convida,
que obliga a la imaginació,
obliga a la col·laboració,
ja no entre els ajuntaments,
no, obliga a la col·laboració
entre els grups municipals.
És a dir, jo crec que
el consistori que m'imagino
a partir del dia 22 de maig,
independentment de qui tingui
l'alcaldia,
jo me l'imagino
i me'l vull imaginar
com un consistori
que hi ha un pacte
de dir, escolteu,
això o sumem tots
o serà molt més difícil
aquest trànsit
que ens ha d'acompanyar
fins que no hi hagi
una recuperació econòmica.
Vinc tan bastos,
Vinc tan bastos, Ricard.
No, no, no,
jo crec que fins al dia,
fins al dissabte
o fins al diumenge
a les 8 del vespre,
gairebé tot s'hi val,
a partir del dia 22,
jo espero que no.
És que si no és impossible.
I veurem,
com començàvem la tertúlia,
veurem si el moviment
aquest de democràcia real
té vida
més enllà del 22 de maig.
Esperem-ho, jo confio.
Sí?
Sí.
M'agradaria, eh?
Potser també estarà articulat
aleshores o algun partit
es voldrà apropiar, no?
Sí, començarà a sortir un líder
i aquest líder començarà...
Bueno, però...
Hi ha vida més enllà
de les institucions,
hi ha vida més enllà
dels partits polítics, eh?
Senyors, senyores,
ho anem deixant aquí,
aquesta tertúlia
que avui hem compartit
des de la plaça de la Font,
també avui amb dos periodistes
vinculats a la universitat,
la Nani Rodríguez
i el Josep Mariàries
que ens han ajudat
a analitzar aquesta campanya
que entra ja en la recta final.
Estem a 72 hores,
encara menys de 72 hores
al final de la campanya.
Tindrem aquells mítings finals,
també com sempre, no, Nani?
Sí, sí.
Que suposo que també formen part
de la...
Que tothom hafreudeix,
que tothom...
Que formen part del segle passat,
segurament, no?
I que hi van els convençuts...
Exacte, però bé,
i que serveixen per sortir
als mitjans de comunicació.
I que ens donen les notes de premsa
i ens donen les imatges
o els talls de veu ja precuinats.
Això ens portaria a veure
un altre debat també molt interessant
amb periodistes.
En fi, Josep Mariàries,
Nani Rodríguez,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
i fins la propera tertúlia.
Gràcies.
Vinga, bon dia.
Adéu, bon dia.
Gràcies.