Som ja en el temps de la tertúlia,
una tertúlia al matí de Tarragona Ràdio.
Avui hi ha quatre convidats amb quatre perfils ben diferents.
Avui tenim la periodista i professora de la Universitat,
Nani Rodríguez. Nani, bon dia.
Bon dia, Benora.
Tenim un altre periodista, el director del diari de Tarragona,
Josep Ramon Correal. Bon dia, Josep Ramon.
Hola, molt bon dia.
I tenim dos advocats que es dediquen més o menys a la política.
L'advocat Javier Terres,
actualment tinent d'alcalde de territori de l'Ajuntament de Tarragona,
que va a la llista del partit dels socialistes a les eleccions del 22 de maig.
Javier, bon dia.
Bon dia.
I un altre advocat que, en fi, fa més o menys política,
ho ha fet molta política.
Ha estat senador, regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Tarragona,
ara no va a les llistes.
Lluís Badia, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Segur que parlarem de temes relacionats amb les eleccions,
amb la campanya,
però, en fi, a Vivi Puig val la pena fer una referència
a una de les notícies
que ocupa les portades de tota la premsa,
que ens ocupa tots els informatius,
que va més enllà estrictament de l'àmbit local,
tot i que, evidentment, també s'ha celebrat, i molt,
a Tarragona, aquesta passada nit i matinada,
que ha estat el passi del Barça
a la final de la Lliga de Campions.
La Nani somriu.
Li agrada el futbol?
No, no, no.
M'agraden aquest tipus de partits
perquè van més enllà del futbol,
però ara els hi comentava,
jo a casa en tinc de les dues bandes,
i marxo, per no garallar-m'hi,
marxo,
i, segons el coet d'allà on ve, sé qui ha marcat.
Vull dir, com ja tenim controlats els veïns,
si és nord és Barça,
si és sud és Madrid,
i llavors vaig seguint el partit pels coets.
I ha seguit tota la polèmica comunicativa
a nivell de rodes de premsa,
Mourinho, Guardiola,
el freg a freg,
les denúncies de Barça i Madrid,
tot això que et sembla que va més enllà del futbol.
Sí, sí, Mourinho és un provocador nat
i un comunicador excel·lent.
Vull dir, malgrat el que es pugui,
la valoració que es pugui fer
de les seves declaracions,
aconsegueix sempre,
sempre que vol,
focalitzar l'atenció sobre seu
i distorsionar o fer
que la victòria, per exemple,
de l'altre partit del Barça,
fos menys victòria per les seves declaracions.
Vull dir que aconsegueix el que val amb els mitjans.
Això és un punt a tenir en compte.
Josep Ramon,
aficionat al futbol o no?
Sí, sí, sí,
suficientment com per estar a la White
del que està passant,
però també de forma sossegada per això.
Content perquè, home,
la victòria del Barça és la victòria d'un model,
la victòria d'una manera de fer,
entenc que molt connectada
amb el que és el tarannà dels catalans,
amb el que ens agrada, amb el seny,
i sobretot el model,
el model de club,
el model futbolístic,
la manera de jugar,
més enllà de la passió dels propers,
anem a mirar la premsa estrangera,
la francesa,
la brasileina,
per exemple,
o l'anglesa,
tots coincideixen en joar
el model de futbol,
de joc del Barça,
i les xifres estrictament futbolístiques,
que són les que acaben comptant,
demostren que el guanyador indubtable
d'aquest frec a frec entre el Madrid
i el Barça ha estat el Barça,
per tant, content.
Lluís, el Lluís va dir que és molt nàsticero,
segueix el Barça...
Home, ja saps que primer el nàstic,
després el Barça.
I el nàstic, sobretot.
I tant.
Jo ja he dit que el Lluís és molt nàsticero,
que ve a les tertúlies del sempre nàstic,
però més enllà d'això,
segueixes el Barça...
Sí, home, clar, qui no el segueix, no?
Però no m'agradaria parlar de futbol,
d'això del Barça, no?
Jo crec que ahir,
al començament del partit,
no sé si ens vam adonar,
hi havia un interès per per tothom
que allò més fos futbol, no?
Jo crec que la salutació dels diferents jugadors,
el començament del partit.
Després ja,
quan les coses van començar,
quan es va tornar a notar la superioritat del Barça,
ja una altra vegada,
ja potser va sortir tota la història
que hi ha darrere del futbol.
De dues formes, vull dir,
parlant estrictament de futbol,
home,
i jo crec que hi ha una dada específica del partit d'ahir.
El Madrid va fer 31 faltes,
el Barça 10.
Deien els comentaristes i especialistes
que 31 faltes no els havia fet cap equip
durant tota la fase de classificació
o de la fase prèvia de la Champions.
Per tant, vull dir,
bueno, jo està clar,
qui realment juga futbol
i qui realment fan altra cosa
i aquestes són dades objectives
per damunt després de les equivocacions,
no equivocacions
o les qüestions subjectives
que segurament que també són
i que en tot cas són respectables.
Quan tires a porta,
a possessió de pilota,
no només faltes,
és a dir,
totes les dades
que poden objectivar
la qualitat futbolística
són a favor del Barça,
no només d'un partit,
dels quatre jugats amb el Madrid
i de la totalitat de la Lliga.
És a dir,
el Barça,
178 partits consecutius,
sent sempre amb tots
el màxim poseïdor de la pilota.
El futbol i juguet
tenint la pilota.
Sí, però jo crec que
ahir el tema aquest de les faltes
va ser molt bèstia
i jo ho deia,
jo després vaig notar,
no sé si fins a les 11.30,
si no va començar
a parlar tothom
en el tema de les faltes,
per a mi el partit
m'ha semblat un partit
molt brut per part del Madrid.
És a dir,
una falta cada tres minuts
era molt bèstia,
no s'havia produït ni el Bernabéu això.
És que és la tàctica
del Mourinho,
és a dir,
ell sap que
com pot trencar
l'hegemonia de pilota
que té el Barça,
doncs fent falta,
d'una altra manera
no se'ls hi pot prendre,
perquè sempre arriba
és tard,
el joc del Barça
és tan ràpid
que quan el jugador contrari
vol es cometre
el jugador del Barça
ja no la té la pilota,
ja l'ha donat,
li fa falta,
això és així sempre,
aquest és el gran secret
del joc del Barça.
I el Xavier segueix
el futbol o no?
Moltíssim,
però
nàstic abans de tot,
això que quedi ben clar,
som molt culers
a casa nostra,
però sobretot
el que sabem
i a més
per raons familiars
que estan molt implicades
inclús en la fundació
del gimnàstic,
doncs nàstic
amb totes les seccions.
A més a més,
a veure,
sí,
això ha sigut
una mena de folletó,
eh,
el del Barça-Madrid.
Perquè n'hi ha hagut molts,
un xoc massa concentrat,
no?
Amb la incorporació
d'una estrella
o d'un actor principal
que ha sigut aquest Mourinho,
que no juga,
eh?
Que no juga,
que efectivament té
totes aquestes virtuts
que la nana ni deia,
però jo com a jugador
que havia estat de futbol
en categories inferiors
i que conec una mica
com això també es transmet,
doncs la gent
que vol jugar,
els pares,
els nens,
la gent que s'hi vol
endinsar dintre del futbol,
crec que ja ha tocat
un punt
que no sé si Mourinho
o l'entitat aquesta
del Real Madrid,
per el que és,
com a club,
no només en aquest estat
espanyol,
sinó fora,
tindria que posar ja
les coses una mica
en el seu punt.
Perquè el que sí
que he començat
a analitzar
és que aquesta provocació,
aquesta mena
d'estratègia comunicativa
i també,
doncs,
per què no,
estratègia en si,
ha tingut un trasllat
al que és
el lloc dels jugadors.
I, efectivament,
aquesta manera d'actuar
de boníssims,
i crec que futbolistes
i esportistes
d'un alt rendiment,
no?,
i d'un gran nivell,
i fins i tot
en altres circumstàncies
nobleses,
doncs,
doncs bé,
per molt nobles
que siguin de per si,
estan com una mena
de metamorfosi,
estan,
estem veient a Casillas,
estem veient a jugadors
que tenen,
certament,
un prestigi
de tot àmbit
i quan juguen
en altre tipus
d'equips,
com per exemple
la selecció espanyola,
doncs,
no fan aquest tipus
d'actituds
i donat
que tenen aquest
entrenador,
donat que donen
aquestes màximes
i donat que vol imprimir
aquesta mena
de leif motif,
jo crec que negatiu,
en el cas de l'esport,
no només en el que és
el fer futbol,
que efectivament
jo estic d'acord
en com deia
en Joan,
que si hi ha un futbol
de creació i bonic
és el del Barça,
però hi ha un després,
que és aquell que comença
en el vestuari,
que és aquell que comença
quan comprem els diaris,
que és aquell
quan anem a tertúlies
o estem en el bar,
que és aquell
dels caps de setmana
quan portem els nostres fills
als diferents clubs
de futbols bases,
que hi ha un reflex
molt immediat,
i això a mi em sembla
que no és del tot bo,
i un club com és el Madrid,
que precisament
sempre feia gala
del senyorio,
de la nobleza
i tota aquesta mena
de títols,
que quan vas a Madrid
te'ls trobes
en souvenirs,
en samarretes i més,
penso que és un capgir
que no sé
on està el final,
sempre aquestes coses
molt bé
no han acabat.
Això,
quan eren petits,
ja passava al pati
del col·legi
i dèiem
s'enfaden
perquè pierden.
I quan jugaves
el que fos
i els que perdien
muntaven el sidral,
deies que s'enfaden
perquè pierden.
Sí, però el problema
és el proselitisme
que es fa d'això,
que es ven com un producte
a comprar.
Això és periós.
Perquè el paper fins i tot
dels mitjans de comunicació,
et José Ramon,
de Madrid,
que estan molt seguint,
sembla en general,
la línia marcada pel club,
marcada per Mourinho,
pels jugadors,
com Casillas mateix,
que és un emblema,
segurament,
el millor símbol del madridisme.
Com ho analitzes?
Què et sembla?
No, aviam,
és que estem davant
d'un gran negoci,
per dem de vista
que el futbol
és un negoci
que mou molts milions,
que ha costat
el projecte actual
del Madrid,
el Florentino
i el club,
molts milions,
i els ha fracassat,
i els ha fracassat.
Si no argumenten
aquest fracàs
en alguna causa externa,
en algun culpable,
en alguna mà negra,
escolti,
és que el soci li pot dir
escolti,
tornin els calés,
perquè clar,
estem parlant...
Perdona una cosa,
ahir amb els equips
que es jugaven,
al començament del partit,
al Madrid hi havia
un de la cantera del Madrid,
al Barça n'hi havia vuit,
d'onze, vuit.
Sí, sí,
però és que a més a més
Cristiano Ronaldo,
el jugador que ha costat
més cart
en la història del futbol,
no sé,
és tant de milions,
no sé quant,
és a dir,
quants diners hi havia
damunt del camp?
Damunt del camp hi ha la banqueta,
no tu perdis,
hi ha la banqueta,
que és el que ha costat
el Mourinho,
perquè el Mourinho
va estar fitxat
estrictament per guanyar el Barça,
l'objectiu era
esborrar el gran rival,
no ho ha aconseguit.
Llavors,
això s'ha d'argumentar
d'alguna manera,
perquè això ha costat
molts calés.
El Florentino,
que és el que no és el Tarannà,
que és un home
assossegat,
que és raonable,
per dins li deu anar
la professora
i segurament,
hores d'ara,
haurà pres alguna decisió ja,
perquè ha vist
que el Mourinho
no és la solució del Madrid.
El que passa és que
fins ara han d'alimentar
tot aquest gran negoci,
han de buscar
el culpable extern
quan saben
que el tenen a casa,
perquè és que si no tot plegat,
la gent se'ls pot revoltar,
col·li,
que això vol molts diners
i vostès no han servit,
per tant,
al carrer.
El que passa és que
segurament mai s'havia arribat
aquests
a portar la denúncia
a la UEFA,
de jugadors que
diuen que simulaven
caure...
Però com diu l'Anani,
això forma part de
he perdut,
he de justificar-ho
i com diu el director
del Dia de Tarragona,
el que és evident
és que aquí hi ha
una inversió molt important
i els socis...
I s'ha de justificar
d'alguna manera.
No, però jo tornaré...
Perdona,
només un moment.
És a dir,
jo el model aquest del Barça,
que jo crec que és el que
s'hauria de vendre,
s'amaga.
És a dir,
ahir no hi havia ni un comentari
que és que al Barça juguen
el 80% de l'equip
és de la Pedrera,
que ha tingut un cos,
escolti,
ara tindrà un cos
perquè les fitxes
han d'estar al nivell
que han d'estar,
per si no els jugues marges.
Però el nivell de l'equip
és el que és
i això no es diu res.
Com el tema
de les faltes abans,
vull dir,
és a dir,
aquí prioritzem mediàticament
perquè suposo que interessa,
perquè convé de diaris,
altres qüestions
que d'alguna manera
estan en una altra òrbita.
Perquè clar,
jo crec que com seguidor del Barça
home,
s'ha d'estar molt orgullós,
però pensem
què costaria aquest equip
si no fossin de casa,
no?
Ens el podríem mantindre?
El podríem...
Clar,
aquesta és una altra variable
també molt important,
no?
Per si al final
el futbol
són tot calés,
com sembla ser
que és el model de Madrid,
perquè clar,
el model de Madrid,
escolti,
i jo,
i tinc molts amics
que són del Madrid,
però dir,
escolta,
el vostre model
és de calés?
No,
el de més no importa
i el model del Barça
és un altre,
és a dir,
segurament els catalans
no es podrien permetre,
o els barcelonistes
no es podrien permetre
tindre un Barça
com el que tenen
si no tinguessin
la tasca que s'ha fet
de la Pedrera,
no?
I el Madrid,
escolti,
això de la Pedrera
els ha importat transpiros.
Aquesta és la realitat.
Sí,
jo volia apuntar
parlant de negoci
que no només és negoci
al futbol,
sinó,
evidentment,
m'agradaria que algú
fes una estimació
de quants diaris més
s'han arribat a vendre
amb les declaracions
del Mauriño,
és a dir,
encendre l'olla
i fer bullir l'olla
i anar posant,
picant l'olla,
doncs,
seria interessant
de valorar.
La segona part,
quan dius a la premsa,
evidentment,
els diaris de Madrid
això sí,
s'hi apunten ràpidament
perquè forma part
del seu model de negoci.
La gent es vol identificar
amb aquelles opinions
del Mauriño
i compra un diari
que titula
exactament igual
que pensa el Mauriño
per pensar,
veus,
jo també tinc raó.
I l'estratègia comunicativa
del Mauriño
que comentaves abans
s'ha convertit gairebé
omnipresent pel madridisme,
pels mitjans de comunicació,
per la directiva,
pel president,
per tothom.
Permeteu-me que digui
que llavors no val tot.
No val tot.
Llavors és que no val tot.
Llavors,
ja sigui UEFA,
mitjançant o
després d'aquestes denúncies,
doncs,
que posi un cert ordre
perquè hi ha
molt d'exemple
en l'esport.
Estem en una societat
que l'esport ha tingut
una cronologia
i ara,
doncs,
la tenim imbricada
a l'activitat esportiva
com a model.
Hi ha moltes noves generacions
que es viuen a l'esport
que l'esport és educació
a través de l'esport educar
i efectivament
totes les mitomanies
que també
doncs s'han d'equilibrar
i s'han de regular
doncs venen
per aquest focus
d'etracció tan important.
Al millor en un altre país,
no ho sé,
en els països escandinavs
possiblement són els esports
d'hivern
o segons les cultures
d'un d'altre, no?
Però anem a mesurar
i si aquestes coses
a través dels organismes
que han de sancionar,
que han de regular
han de tindre l'abús i jo,
fem-ho.
I bé,
crec que això
ens ajudarà tot
perquè
torno a insistir
per molta comunicació,
per moltes mitjans,
per molta provocació.
També he viscut,
si em perdoneu,
i amb això
doncs voldria una mica
també posar-me
a favor dels periodistes.
També hem vist
una mena d'escenes
de divorci
en rodes de premses
del Mourinho
on tot un col·lectiu
de periodistes
marxava
i el deixaven aïllat
que a vegades
dius que això també
és propi del negoci.
És que hem vist
molts shows aquests dies,
molts espectacles.
No, no,
el mateix,
el Santi Segurola
en un diari de Madrid
està escrivint
avui
un article
superenraonat
i evidentment
joan el model
del Barça
criticant el model
del Madrid
dins dels seus propis
ja tenen escletxes
i això acabarà de sortir
quan se refredi
el suflet
o quan baixi el suflet
quan torni la raó
quan puguin pensar fredament
jo auguro
que el Mourinho
té els dies contats
al Madrid
perquè el Florentino
no és tot tot.
Tu creus que no
aconseguirà la temporada?
No, jo crec que no.
Jo crec que no.
El Lluís
em sembla que també deia
que no seguirà?
Una altra qüestió
sí, d'acord amb això
que jo crec que no seguirà
però
i això ho sabrà a ell
el Marc
que hi ha l'As
han venut aquests dies
més diaris a Catalunya
que mai.
És a dir,
el morbo d'aquí
de la gent d'aquí
també
el que diu
és que mireu
quan parlarem
del negoci
el Marc
i el Mas
que són diaris
del Madrid
i això del Punto Pelota
ha batut
els recursos d'audiència.
Quan parlem del tema
psicològic
això Lluís
entre cometes
se'n a soca
el futbol té aquest component
però se'n a soca
perquè guanyem
perquè si parléssim
seria el contrari
és que és molt divertit
és molt divertit
veure com ràbien
és veure com ràbien
sí senyor
però
per a escenes
extradeportives
ja siguen
el túnel de vestidors
ja siguen
rodes de premses
tot això
i això us ho dic
perquè com a advocat
he tingut que portar
a diferents clubs
de tota mena
de tot qual és el meu caràcter
té una transferència
i es veu directa
hi ha hagut moltes reaccions
i a més a més
no de jugadors
sinó de pares
contra pares
hi ha unes violències implícites
en aquest món
no totes
no vull posar aquí
un estat d'alarma
que tenen
un reflex
o un mirall
amb això o altre
no sé si és per res
perquè la gent és molt competitiva
i llavors aquí el problema
és ser el Messi
o ser el Cristiano Ronaldo
però també hi ha
però també hi ha clubs
i entitats
que fan un esforç
en aquesta altra vertent
el 99%
està clar
en fi
avui no volem fer una tertúlia futbolística
monogràfica
i ja canviem de tema
jo m'estic sorprenent
de participar
en una tertúlia
la primera
de la meva vida
és més que esportiu
perquè n'hi pots comprovar
que això del futbol
i sobretot del Barça-Madrid
va molt més enllà
i que amb personatges
com Mourinho
donen molt de sí
amb tot l'entorn
que s'ha provocat
en aquestes setmanes
a més en un fet
sense precedents
aquests quatre partits
concentrats
en tan pocs dies
que segurament
això ens portaria
també a parlar
si hi ha hagut
una certa saturació
o molta saturació
i cansament
al final
de tant Barça
i de tant Madrid
però en fi
deixem aquesta qüestió
perquè tampoc
els contartulis
són experts
en temes futboleros
encara que de futbol
gairebé tothom en parla
parlem d'altres qüestions
perquè
escassament
36 hores
de l'inici
de la campanya electoral
de la campanya oficial
per a les eleccions
el 22 de maig
doncs en fi
tenim algunes qüestions
algunes picabaralles
polítiques
també entre institucions
entre l'Ajuntament
i la Generalitat
per exemple
al voltant del tema
de la tabacalera
del consorci
per gestionar
en el futur
la tabacalera
és un dels últims episodis
de picabaralla
política
perquè l'alcalde
ahir
feia públic
un ultimàtum
a la Generalitat
perquè faciliti
el que tiri endavant
aquest consorci
per desenvolupar
la tabacalera
tot això arran
de conèixer
una notícia
que va explicat
a Tarragona Ràdio
dilluns
segons la qual
el Departament de Cultura
de la Generalitat
diu ara
que la firma
que va fer en el seu moment
l'exconseller
Tres Serres
el conseller de Cultura
del govern
tripartit
no és vàlida
i que per tant
la Generalitat
no ha signat res
per impulsar
aquest consorci
de la tabacalera
Doni
aquest sembla
tot plegat
jo aquest matí
anava pensant
quan he escoltat
la notícia
i que era
que moltes vegades
quan es parla
de la desafecció
que és una paraula
molt de molt bé
que val la pena
utilitzar-la
perquè explica
molt bé
les coses
entre la política
i la vida
de cada dia
vull dir
entre els ciutadans
entre els electors
i els polítics
que moltes vegades
diuen
no, no
és que els polítics
no som tots iguals
i sembla
sempre
que s'estigui parlant
de temes
de corrupció
jo penso
que aquest tipus
d'actuacions
utilitzar
elements
que
poden fer
millorar
la vida
de la ciutat
com a arma
entre dos partits
polítics
són també
absolutament
negatius
per la consideració
de la vida política
vull dir
em sembla ridícul
que el que hagi
dit un conseller
el que hagi signat
un conseller
l'altre vingui
i digui
ara no vale
ara no juego
realment em sembla
bastant trist
i més en campanya electoral
vull dir
que es guardin
que un tema
com la tabacalera
que n'han parlat
no sé quantes vegades
que és un tema
d'aquells
que ja dius
com el banc d'Espanya
com tants altres
que ja fa pudor
que ara
justament
quan comença
la campanya electoral
s'utilitzi
com a arma
per estirar
i arronsa
de dos partits polítics
em sembla que això
és passar tant
per sobre
de les necessitats
de la ciutat
de les necessitats
reals dels electors
que veuen
com allò
s'estan ensorrant
i que quan
no vulguin aixecar
ja no en tindran
amb els diners
pressupostats
hauran de fer servir
tres vegades més
que crec que això
és absolutament negatiu
per la vida política
de la ciutat
o de la societat
Josep Ramon
a veure
jo suposo
que estem davant
d'un capítol més
del que sol passar
en període electoral
els períodes electorals
s'haurien de declarar
inhàbils
per a la governació
perquè tot està tan contaminat
pels interessos partidistes
amb el legítim objectiu
d'obtenir vots
que fa que
s'ennuboli
el que és
l'acció
de governar
i a mi em sembla
que amb aquest tema
de la tabacalera
devem estar
davant d'un episodi més
d'aquestes circumstàncies
és a dir
l'actual govern
d'un color polític
determinat
deu intentar
estalviar-se
doncs
una bona fotografia
de l'alcalde
d'un altre color polític
doncs
amb una actuació
emblemàtica
per la ciutat de Tarragona
com és desencallar
i finalment
posar fil a l'agulla
aconseguir
tirar endavant
el projecte
de la tabacalera
jo ho vull entendre així
de la sort
que a partir del dia 22
entenc que això
es desencallarà
perquè estem parlant
d'una collonada
perdó
utilitzant un terme
planià
de dir
aviam que la firma
que si era vàlida
que no si era vàlida
per l'amor de Déu
fan riure
per tant
els perdono
perquè entenc
que estan en època
de cel electoral
i després
el 22
ja en parlarem
és una collonada
o no
Lluís
no
jo m'apunto
el de la collonada
si ara
hem de discutir
de firmes
imagina les firmes
aquelles que firmava
el govern de l'estat
i el govern de la Generalitat
de regalar la façana marítima
que això estava reglat
segons l'alcalde
Vallesteros
quan va acabar
l'anterior campanya electoral
ja estava reglat
els primers tres mesos
i ho dic en el màxim respecte
ja vi
tampoc no és una qüestió
entenc com diu
el diretor de Tarragona
que això és un tema
que forma de campanya
i jo el que lamento
i a més he sigut bastant crític
és que en campanya
es parlin de coses
que evidentment
no preocupen a la gent
en tot cas
preocuparan
amb el sentit general
de ciutat
però no amb el que preocupa
el dia a dia de la gent
i malauradament
el que veia
és que la campanya electoral
per part de tots
els que es presenten
vull dir
segueix amb
i torno a l'adjectiu
segueixen parlant
de collonades
quan realment
la preocupa la gent
és què passarà
amb el meu atur
si és que el cobraré o no
què passarà amb la meva pensió
què passarà amb els serveis sanitaris
què passarà
i novament
treiem a discutir
coses que segurament
són molt importants
i que seran vitals
per la ciutat
però que en tot cas
al final
hauran de ser producte
del consens de tots
i per tant s'hauran de sentar
i acabo
amb aquest tema
jo estic segur que
en tot cas
si es vol explicar
que s'expliqui tot el que hi ha
i segurament aquí
tindríem per una tertúlia
parlar de tot el que hi ha
potser és que no s'explica
tot el que hi ha
però sigui una collonada
no deixa de sorprendre
segurament el ciutat
que una firma
suposada
del anterior conseller de cultura
ara no sigui vàlida
perquè l'acord de govern
ja era amb un altre govern
i ara s'hagi de començar
tot el procés de nou
en fi
jo crec que gairebé
no ho entén ningú
Javier
a veure
jo crec que aquí hi ha una
com sempre
hi ha una situació
de veure exactament
què és el que signa
i no signa
perquè començarem
sempre amb aquesta mena de ball
això no és vàlid
això no és què
això és un protocol
d'intencions
això sí que és un conveni
a veure
ja està bé
ja està bé
perquè entre
governs del caire que sigui
del color que sigui
perquè l'Ajuntament de Tarragona
durant una època
sí que ha estat amb un color
però també he de dir
que des que governa
un altre govern
també s'han produït
acords i convenis
i amb el mateix nivell
i amb la mateixa
validesa jurídica
o entreparts
que les que hem fet abans
o sigui és el mateix
i s'estan produint també
això
conseqüències
a nivell pressupostari
a nivell organitzatiu
i a nivell municipal
aquest no és
un problema
de la tabaca a l'hora menor
efectivament
estem en una situació
de crisis però també
hi ha moltes
doctrines que diuen
que la cultura
en època de crisis
no ha de faltar també
i és un projecte
que ve des de molt
d'entubi
no des de fa
sis mesos
com avui he sentit
el delegat
de cultura de la Generalitat
és des de sis mesos
quan ell ha governat
sinó ve des de molt
d'endarrere
i efectivament
aquella assignatura
aquell conveni
a lo millor
és la guia
és el llibre de ruta
per poder aconseguir
tota aquesta qüestió
d'aquí que se'n vagi
a que no val
jo crec que ens hem deixat
d'explicar
tota una sèrie
de circumstàncies
que són positives
que tiren en avant
també he sentit
del delegat de cultura
de la Generalitat
aquí a Tarragona
que diu
que no s'oblida
que precisament
dintre d'equis temps
i inclús ell ja
em sembla que mencionava
la data de 22 de maig
creu a més a més
que sí que se solucionarà
per tant
no sé si la seva intenció
era de destreure'l
del període electoral
que el Josep Ramon comentava
i llavors convergir
tota la mena
d'interessos que hi ha
o bé que efectivament
m'hi fico dintre
del que és la cursa electoral
i no tracto el tema
amb tot l'interès del món
anem a veure
ens trobarem
sempre quan es canvia
en govern
hi ha molts compromisos
tots ens hem trobat
també aquest ajuntament
del qual formo par
es va trobar
amb un pom
aprovat el darrer dia
de govern de mandat
en el darrer plenari
i després va provocar
el que va provocar
per tant
tots tindrem models
d'aquesta mena
ara bé
no entrem
amb la calibració
amb la validació
i anem a veure
què és el que hi ha
què és positiu
perquè del que es tracta
és de tirar endavant
tot això forma part
també del programa
de retallades
recordem que s'han anunciat
pressupostos
més restrictius
en tots els ambits
per part del govern
de la Generalitat
i potser
també és una fórmula
llavors seria l'argument
de dir
no es fa
perquè no hi ha diners
perquè hem d'estalviar
o es fa l'any que ve
exacte
però dir no es fa
perquè no val la signatura
o perquè ara
això sí que em sembla
com hem sentit moltes vegades
perquè quedava un mes
perquè
fossin
les eleccions
de tall
generals
autonòmics
home no
fins i tot
després
del que és
el període electoral
després del dia d'eleccions
fins i tot
els governs
estan en funcions
i tenen
uns apartats
que poden signar
que són plenament encara competents
i tots ho hem vist
i ho hem viscut
i uns altres
que no
que està regulat per llei
ho dic
no parlem frivolament
de la validació
de la legalitat
o il·legalitat
d'aquestes coses
sinó que és el que hi ha
que potser no hi ha res
en Lluís posava
per exemple
el tema de la façana marítima
amb aquest dibuix
bueno doncs
a mi particularment
sempre em semblava
que jo
per posar un exemple
era un dibuix
i res més
però també
podria reconèixer-li
altres coses
com per exemple
és l'inici del debat
o sigui
sí que efectivament
no tenia cap mena
de transcendència
i conseqüència
de més
perquè després
s'ha vist
el que és
un projecte seriós
i bueno
però no
no traiem
el que sí que té
de positiu
però jo estic d'acord
amb el tema aquest
però llavors
si estem d'acord
amb aquesta reflexió
que fas tu
llavors apliquem-ho tot
jo recordo aquí
que la que no era
ministra
la ministra de Chacón
va firmar un conveni
del mercat
que han desaparegut
això
és a dir
jo el que dic
gràcies a que està jo també
en tota com ha sigut
l'evolució
però escolta
que no és una crítica
jo el que dic
és que
quan s'apliquem
el que deia el director
de la terra
escolta
quan hi hagi una situació
aquesta
apuntem-s'hi tot
qui estarà en contra
Tarragona
de desenvolupar
el tema
de la tabacabera
aquí
és que vull dir
que seria de bojos
el que passa
que hem de tocar
de peus a terra
tots
i quan estiguem al govern
no estiguem a l'exposició
aquí són qüestions
que hem de dir
escolta
i quan passi això
hem d'anar tots a una
perquè si no
és el que deia abans
el Ricard
la falta de credibilitat
de la classe política
depèn de com ho diem
a veure com ho estimem
us haureu de posar
tots d'acord
perquè sigui així
no és el mateix
de manera
de com tu portes
els papers
treballats
potser el millor
que podem fer
tots plegats
és aparcar el tema
i deixar-ho pel 23 de maig
mala època
pels consensos
i aleshores potser
la retallada
si és que n'hi ha
en l'àmbit de la cultura
o en l'àmbit de l'ensenyament
o en l'àmbit de la sanitat
que es diguin clarament
a partir del 23 de maig
que de fet
és el que ja també
va apuntar el govern
de la Generalitat
fa unes setmanes
quan va dir
les grans retallades
ja les anunciarem
o ja les especificarem
a partir de les eleccions
estaries d'acord?
Estaria d'acord
d'aquella manera
sí
estaria d'acord
perquè les retallades
en sanitat
les retallades en sanitat
no estaré d'acord
ni abans
ni després
ni de cap manera
vull dir
ni en l'ensenyament
ni en sanitat
ni en seguretat
considero que no ens podem
permetre el luxe
de retallar
ni cinc cèntims
fer una bona gestió
després de les eleccions
fa un any
i d'aquí un any
amb altres partides
pressupostàries
per exemple
cultura
ja ho sento
i sé que em tiraran pedres
però considero
que aquí sí
que es pot fer
retallades
que no afectaran
a la qualitat de vida
entre cometes
perquè la cultura
també és qualitat de vida
evidentment
de les persones
però amb sanitat
ensenyament i seguretat
considero que no s'ha de fer
ni cinc cèntims
de retallada
El tema de la sanitat
és totalment d'acord
però és que a més a més
perquè amb totes les ràtios
estem Catalunya
per sota
de la mitjana d'inversió
per càpita
d'Espanya
del conjunt
de comunitats
espanyoles
i molt per sota
de la inversió
que hi ha
al conjunt
de la Unió Europea
per tant
en un sector
en un departament
estratègic
en el qual
estarem tots d'acord
que el primordial
a més ho tenim
en el llenguatge
el primer és la salut
en un tema primordial
evidentment
i sobretot
en el qual
encara hem de fer
moltes coses
per arribar als estàndards
que serien desitjables
doncs evidentment
sembla que no és per on
hem de començar a retallar
si finalment
no hi ha més remei
doncs què hi farem
però hi ha molts altres capítols
que haurien de ser
prioritaris
i no començar
per la salut
i sobretot
a més a més
no començar
de la forma
que s'ha fet
aquest exemple
que diuen
en castellà
que crec que és molt
il·lustratiu
s'ha fet
com elefante
en catxerreria
vull dir
el conseller aquest
que ja té
dins del sector sanitari
una fama
de ser un brutó
per parlar
perdona
ve de l'empresa privada
i llavors
quan van veure
el nomenament
ja sabien
el conjunt
el sector sanitari
el sector sabien
per on aniria
evidentment
s'ha confirmat
llavors
no és precisament
un home
diguem
que es caracterisi
per la seva elegància
amb la gestió
i ha quedat demostrat
ara
també ja s'està dient
que el Mas
l'ha agafat
per fer
aquesta feina
a votar d'entrada
i que
com el Mourinho
també ha tret
de caducitat
el Mourisme
és tot un moviment
és tot unisme
bé
pot ser una tàctica
de dir
a veure
he de fer un pla de xoc
a lo bèstia
agafa el més carnisser
que trobo
que es cremi
que em faci
aquesta feina bruta
i després ja vindrà
el Salvador
que serà l'home
més elegant
més dialogant
i que intentarà
arreglar tots els plats
que ha trencat
però si va
d'en una mica
n'haurà trencat
tants
que la feinyada
s'ha de posar-hi
jo de totes formes
aquest model
de retallades
com deia l'altre dia
el secretari general
de comissions obreres
escolteu
a partir del dia 23
hi haurà molts ajuntaments
moltes comunitats autónoms
que estan en el mateix model
és a dir
escolteu
ho podrem aplaçar
o no ho podrem aplaçar
la realitat
és que s'hauran de fer retallades
i que no es podem permetre
determinades coses
evidentment
escolteu
la sanitat s'agrada
l'educació s'agrada
però d'algun pobostor
s'haurà de retallar
dels altres
ve si n'hi ha
no sí home
però clar
vull dir
és que de 100
que pot ser
resulta que la sanitat
i l'educació
devuen ser 85
llavors clar
només pot retallar
del 15
aquest és el tema
jo és que crec
que tots aquests temes
al final
una vegada passin
la campanya electoral
una vegada ja s'hagi
els ciutadans
hagin llegit
aquí s'haurà
de tindre un consens
és a dir
no podem fer
jo a més soc crític
jo soc crític
amb la Generalitat
perquè penso
que no s'ha explicat bé
el tema de la sanitat
segurament perquè
aquest senyor
va com a
com a la fan
en que xerreria
però vull dir
el que és evident
escolteu
el dia 23
aquí hi haurà
un assentament
per part de la gent
que tingui responsabilitat
i hauran de dir
escolta vine per aquí
per aquí
i a més ens hem de posar
d'acord per tallar o això
llavors vull dir
ojalà no sigui sanitat
ojalà no sigui cultura
ojalà no sigui
però el que és evident
és que d'alguna cosa
haurà de ser retallar
i per tant vull dir
escolteu
aquí hi ha un tema sagrat
que és el tema
de si els funcionaris
són realment necessaris
tots els que tenim o no
que s'haurà d'estudiar
és a dir
hi ha moltes coses
que s'hauran de veure
per tant vull dir
escolteu
aquí és una qüestió oberta
i en tot cas
a partir del dia 23
com deia aquell
que us ho mencionava abans
haurem de veure
com això es fa
i com això s'implementa
i com això repercuteix
en la nostra vida
el que és evident
és que les perspectives
no són optimistes
com ens agradaria a tots
parlant d'economia
acaben de sortir
les dades de l'atur
del passat mes d'abril
en el conjunt d'Espanya
l'atur ha baixat
l'atur registrat
a les oficines
ha baixat
en 64.000 persones
un 1,48%
menys
respecte al mes anterior
si pensem que estem
en el mes d'abril
però és un moment
de la normal
però anecdòtica
fins i tot diria
perquè ha caigut
Semana Santa
sí però
en altres anys
ara no m'agafeu
amb exactitud
inclús
era tan greu tot
que en èpoques
d'aquestes estacionals
ni tan sols
vèiem una baixa
a l'atur notori
per tant
no tinc capacitat
ara per avaluar-lo
no sóc especialista
en el tema
però bueno
jo que sempre que baixi
Josep Ramon
alguna valoració
d'aquestes dades?
home a veure
és que estem tan acostumats
a sentir-ne dolentes
home
però si n'arribi una
per poc bona
que sigui agafant-ho
una mica
amb optimisme
sisplau
doncs
un símptoma
de
no sé si brots
verds
si no brots
llavors
llavors verdes
encara sense brotar
però almenys
llavors
sí que sembla que ho són
que sigui una dada
per consolidar
suposo que és molt aviat
per dir-ho
tots els especialistes
diuen que
no recuperarem
no recuperarem
llocs de treball
fins que no
assolim
un 2%
de crisiament
per tant
encara sembla
que estem lluny
de poder dir
que la crisi
ha tocat fons
no obstant
benvinguda
sigui aquesta dada
per molt humil
que sigui
és una dada positiva
per un dia primord
com aquest
i el turisme
anirà ben guany
estem tots d'acord
hi ha alguns sectors
que sembla que poden tirar
del carro
i ens poden ajudar
una mica millor
jo l'únic
no ho vull
tampoc
però començo a veure coses
vinga
va pues acabem
s'acaba la tertúlia
amb el Lluís Badia
amb el Xavier Terres
amb la Nani Rodríguez
i amb el Josep Ramon Correal
hem acabat parlant
de la tur
en una tertúlia
que hem començat parlant
d'una de les alegries
de la jornada
la victòria del Barça
senyors moltes gràcies
que vagin molt bé
a vosaltres gràcies