.
Temps ja de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Una tertúlia avui enmarcada a perfil polític
amb el portaveu del grup municipal del Partit de Poblar
a l'Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández.
Bon dia, Alejandro.
Molt bon dia.
Amb la portaveu del grup municipal socialista també
a l'Ajuntament Becònia-Floria. Bon dia.
Molt bon dia.
I amb una tercera convidada que esperem que s'incorpori de seguida,
que és Arga Sentís.
Ja recordem que és la portaveu del Partit d'Iniciativa per Catalunya Verde.
És una formació que en aquests moments no té representació
a l'Ajuntament de Tarragona.
Amb ella també li preguntarem, en fi, pel tema del dia,
perquè em valdrà la pena conèixer la seva opinió
sobre el POM, el Pla d'Ordenació Urbana Municipal,
aprovat ahir per unanimitat al ple de l'Ajuntament de Tarragona.
Vam sentir ahir tots els arguments a través de la retransmissió
del plenari que vau poder escoltar a través de la ràdio.
Podem parlar d'un dia històric, Alejandro,
o ens hem passat una mica amb aquests qualificatius?
Bé, aviam, qualsevol aprovació d'un pla general,
d'una norma que pugui afectar la manera amb la qual desenvolupem
la nostra ciutat i que pot durar anys,
evidentment té un component històric.
Tampoc no és la toma de la bastilla.
És que de vegades tenim una certa tendència a la hipèrbole qualitativa.
A utilitzar excessivament això d'històric.
Si tot és històric, és un dia important perquè tanca un procés
que va ser extraordinàriament dificultós i que per tant avui tenim un pla general
que ara s'ha de desenvolupar, que requereix de molta energia
perquè les coses que ja es diuen es puguin fer realitat.
Ahir posava l'exemple de la qüestió ferroviària.
Un pla general no et diu on anirà el tren, et diu on pot anar.
et dona diverses alternatives i després s'ha de decidir on va.
Un pla general marca unes línies però tampoc no és una vareta màgica.
Ara el que caldrà és un impuls molt fort, una energia molt forta
per intentar desenvolupar tot allò que es diu allà.
Begonya.
Home, jo crec que sí que és històric en un sentit
perquè no és qualsevol pla general.
Aquest pla general va començar a treballar-se l'any 99.
Per tant, estem parlant d'un pom que si fos una revisió del pla general
que s'hagués dut a terme en els terminis normals de qualsevol ciutat
al davant de Tarragona, doncs sí que seria un dia important
però no potser històric en el sentit aquest.
Però tenint en compte el que hem trigat a aprovar aquest pom
en aquest pla general i tot el que ha passat pel mig,
doncs jo crec que sí que podem dir que és un dia històric
en aquest sentit i contextualitzat, evidentment, en el moment en què vivim.
És un pla molt important perquè, evidentment,
aquest full de ruta és molt necessari perquè la ciutat segueixi
el seu camí, tant de desenvolupament social com econòmic
i de noves oportunitats.
Hi ha reptes de futur que cal definir molt bé,
com ha dit el senyor Fernández, com el tema de l'estació,
com el tema dels noves àrees de creixement, etcètera, etcètera.
Hi ha altres qüestions que caldrà acabar de resoldre
i que són equipaments importants per a la ciutat,
com el Palau de Justícia o la definició definitiva
de l'itinerari del tramvia i altres temes,
que aquestes sí que haurem ja d'impulsar-les de forma immediata
i en les que espero que el govern de la Generalitat
hi aposti fermament com s'hi ha apostat fins ara.
Et saludo a la tercera convidada que arriba una mica esbufegant.
Arga, sentís, bon dia.
Ho sento, vinc de la feina i s'acompliquen les coses.
És igual, la deixarem respirar una miqueta.
Imagino que estava parlant del POU,
però com que no he sentit el que han dit els dos converses...
Ells estan clarament favorables,
perquè, a més, ja ho van demostrar ahir en el plenari,
iniciativa, vist des de fora,
tenint en compte que no té representació a l'Ajuntament.
En línies generals, pel que sap,
li sembla bé el pla d'ordenació urbanística?
A mi em sembla bé que per fi Tarragona
tingui un pla d'ordenació urbana,
perquè això em sembla que tothom ha de valorar positivament.
Portem 12 anys amb aquest procés agònic,
diguéssim, que no s'acabava mai d'aprovació del POU,
que finalment disposem d'un instrument
de planificació de la ciutat.
És una notícia positiva, em sembla, per tots.
Em sembla que tots estàvem esperant que aquest moment arribés.
Després, si entrem a valorar el POU,
és el POU que s'ha pogut fer i que s'ha pogut aprovar.
Segurament hi ha coses que considerem més positives,
coses que no considerarem tan positives.
I després hi ha també la realitat
que és un POU que preveu també unes grans obres,
unes grans infraestructures que s'han de preveure,
que no dic que sigui dolent que es prevegin,
s'han de tenir previstes,
s'han de fer reserves de sol per tenir-les previstes,
però que la situació és la que és
i segurament no es podran portar a terme immediatament.
també és veritat que la vigència d'un POU és molt llarga.
És un instrument de planificació que es fa 25 anys vista
i que també s'ha de ser prou obert
per saber que les coses s'han de planificar
i s'han d'acabar d'implementar en un període de temps llarg.
Perquè aquestes previsions, per exemple,
de creixement en tres grans zones
i de pensar en un límit de 185.000 habitants,
els semblen realistes?
I estan d'acord en que les zones siguin la Budallera,
l'Horta Gran i la Vall del Llorito?
En qualsevol cas,
la ciutat que tenim és la que tenim
i els tècnics en aquest sentit,
i s'ha treballat molt amb l'objectiu de relligar la ciutat,
de generar espais importants de preobservació,
com és l'anella verda o com són altres àmbits.
I un nivell de creixement que jo crec que és raonable.
Jo penso que Tarragona és una ciutat mitjana
i ho ha de seguir sent.
I, per tant, anar a creixements desmesurats,
penso que amb això tots estem d'acord.
No era una línia de treball, no ho ha estat mai.
I, per tant, crec que la previsió que hi ha és la correcta
pel tipus de ciutat que volem ser
i amb un creixement sostenible
en el sentit que, a més a més,
es permeti anar posant els serveis que es necessiten
en funció dels creixements urbanístics que hi ha.
Sí, Tarragona pot arribar
per la seva pròpia orografia
i per la seva pròpia estructura,
pot arribar el que pot arribar
i, a més, millor que no es passi.
És a dir, si volem mantenir una ciutat humana
amb distàncies raonables
i que tothom pugui fer servir determinats serveis
sense necessitat de contemplar-los
com una cosa molt llunyana,
les mides que s'han plantejat en el pla general
són les raonables.
i jo crec que, bàsicament, el consens ve per aquí.
És a dir, el pla general el que acaba dient
són coses que, en principi, compartim tots
i que són el futur de Tarragona,
com hauria d'anar.
Després, els detalls, cadascú ja tindrà la seva visió
i això ja es definirà en funció
de qui hagi de desenvolupar en el futur aquest pla.
La perspectiva de creixement més alta no pot ser.
Si aquesta que està prevista és assolible o no és assolible,
també és una cosa en què ens acabaran portant els fets i la realitat.
Clar, hem de tenir en compte que el creixement també ha de comportar,
el creixement en nombre d'habitants,
indefectiblement, ha de comportar també
que la ciutat també planifiqui les infraestructures
i els serveis per a aquesta gent
i que aquesta gent tingui també
una possibilitat de treballar a la ciutat.
Vull dir, el creixement no pot ser només creixement en habitants.
Ha de ser també garantia a aquests habitants
els serveis que necessita
i els llocs de treball que necessita.
Estem en una època, diguéssim, molt complexa, molt confusa,
que tot està bastant indeterminat
i cap on tirarem em sembla que ara mateix
és una gran incògnita per tots,
depèn molt de com ho afrontem.
A més a més, i un apunt només,
els creixements que hi haurà ara
no són ni molt menys els que hi ha hagut en els últims 15 anys.
És que no podrien ser, és impossible.
Bueno, per això que els ritmes...
Avui hi ha una dada que traiem a Tarragona.
Sí, ho avui explicava el Col·legi d'Arquitectes.
Torno a dir les dades.
L'any passat, a les sis comarques del Camp de Tarragona
es van visar 1.200 habitatges,
en el conjunt de les sis comarques,
i fa cinc anys eren 15.000.
No, no, per això que...
Una baixada espectacular.
En qualsevol cas,
per les circumstàncies cap on està evolucionant la societat,
a un nivell general,
aquests creixements ja no tornaran a ser.
És a dir, que aquestes tres grans àrees
que dèiem de creixement,
estem parlant...
És a dir, que la gent no es pensi
que es començaran a construir pisos
i es començarà a urbanitzar d'aquí un any.
No, però és que més o menys...
Anirà en funció del mercat,
i a més a més, perdó,
el que s'ha previst són també el relligar la ciutat.
Tenim una ciutat molt extensa urbanísticament,
amb molts nuclis dispersos,
que el que es tracta també és d'anar a relligar-la
i donar-li una certa coherència.
Però que això el que fas és planificar,
això, a 15 anys, 20 anys vista,
i que vagi fent conforme el mercat ho pugui absorbir.
Jo estava aquests Nadals
en un poble de la Comunitat de Madrid
i et puc assegurar que feia impressió
veure carrers i carrers i carrers i carrers
de xalets buits.
Buits, buits, absolutament, eh?
Absolutament buits.
I, per tant, això és una cosa
que a Tarragona no ens passarà sortosament, no?
Perquè s'estan...
L'efecte de la bombolla.
A veure, a Tarragona,
jo és que volia apuntar aquesta dada
perquè em sembla important.
A Tarragona actualment tenim 20.000 pisos buits.
A veure, i aquesta és una realitat.
i és una realitat que s'ha de tenir en compte.
Clar, que no podem tenir habitatges buits.
Naturalment, s'ha de planificar un creixement,
però s'ha de tenir en compte també
que, sobretot, és prioritari
donar una sortida als pisos que estan buits,
perquè el que no podem tampoc tenir
és habitatges buits
i estar construint paral·lelament.
Perquè, en primer lloc, no és intel·ligent
i no sostenible.
Quan vosaltres dieu aquestes coses,
jo començo a tremolar.
Per què?
No, perquè sempre acabes suposant
un determinat tipus de polítiques
que ja hem vist el que...
No, Alejandro, jo ara mateix
no estic pressuposant cap tipus de polítiques.
El que t'estic dient és que el fet
que en una ciutat...
Al final són propietats privades que la gent...
Espera, espera.
El que t'estic dient és que el fet
que en una ciutat
que volem que tingui un model compacte
i un model, diguéssim, de ciutat cohesionada,
hi hagi ja 20.000 habitatges buits,
està donant un indicador important
que s'ha de tenir en compte.
Saps com s'ha solucionat això?
I no es pot construir més
per tenir més habitatges buits.
I això també et posa sobre la taula
la possibilitat d'un model de creixement
que opti per regenerar el teixit urbà.
Els habitatges buits no simplement és
perquè els seus propietaris
no els volen llogar
perquè tenen problemes.
Potser també.
I haurem de mirar com s'ha solucionat això.
Però suposo que tots estem d'acord
que una ciutat on hi hagi molts pisos tancats,
molts pisos buits,
no és el model de ciutat que volem.
Però saps el que passa?
Quan em refereixo i deia abans
que em poso a tremolar
és que normalment la diagnosi
i la teràpia que apliqueu
a aquest tipus de circumstàncies
que són negatives, evidentment,
van en la línia de forçar
sempre el propietari del pis
a posar-lo en el mercat
en unes condicions absolutament desfavorades.
Saps com s'ha solucionat això
dels pisos buits?
Que la gent tingui feina i diners.
Quan la gent té feina i diners
de seguida els poden llogar,
de seguida els poden comprar,
de seguida ho poden fer.
Alejandro, perdona,
els pisos buits no són simplement pisos
que estan al mercat de lloguer
i que no troben llogater.
Els pisos buits
és un problema molt més complex.
Hi ha pisos buits
que estan buits
perquè estan en edificis
que estan degradats
i simplement no es poden posar
dins del mercat
o no poden tenir ocupació.
Són problemàtiques diferents.
Clar, però això no són dels 20.000.
A Tarragona hi ha uns 100 edificis
que estan en molt malestar.
Hi ha pisos buits que el que necessiten
per començar és rehabilitar-se.
Simplement és fixar-se en això.
és focalitzar en aquest tema
i buscar les solucions per a aquest tema.
Que no són solucions maximalistes,
que moltes vegades són solucions
d'aquestes de microcirurgia.
D'anar veient què pots fer
amb cada problema específic
i en cada barri específic
amb aquest tema.
I que a vegades passa per coses
tan lògiques,
com dedicar-se a rehabilitar els pisos
i dotar, per exemple,
d'ascensor a pisos
que se quedaran buits
perquè les persones
que estan habitant
aquells pisos
doncs es fan grans
i no poden pujar al pis
i que estan en males condicions
per ser llogats
perquè tampoc tenen
les infraestructures necessàries.
Els problemes
que està plantejant l'Arga
són problemes
que van més enllà
que afecta estrictament
la revisió del POUM
i que uns tenen
un tipus de mesures,
jo recordo que s'han fet campanyes
pel tema dels ascensors
a zones com Sant Salvador,
altres tenen
altres tipus de mesures
com el lloguer mediat
per part de l'administració
per evitar conflictes
amb els llogaters
que això és una altra línia de treball
i són línies diferents
que es van treballant
però que en qualsevol cas
el que sí que estic segura
és que els promotors
que en definitiva
són els que acaben
d'impulsar o no
determinats plans urbanístics
perquè més enllà
de les zones
que estan ja més prefixades
com les àrees
per mòduls d'habitatge social
etcètera, etcètera
doncs és la iniciativa privada
la que va impulsant o no
el creixement d'una ciutat
en funció de la demanda
jo no crec que els promotors
ara mateix
i tal com està la situació
vagin posant al mercat
més producte
del que pugui sortir o no
i per tant
jo crec
que són mesures complementàries
però que en qualsevol cas
s'ha de posar sol a disposició
perquè el que no podem fer
és no tenir una ciutat
ben preparada
a nivell planificat
perquè es pugui créixer
quan toqui
i com forma el mercat
també ho vulgui anar marcar
en aquest sentit
em sembla que amb això
estem d'acord tots
que una planificació
sempre és necessària
i que quan no tenim planificació
després ens trobem amb problemes
són aspectes diferents
i és cert
que en un pis buit
jo també conec casos particulars
que en microcirurgia
és molt difícil
que són problemes d'herència
on els fills no es posen d'acord
i per tant
de casos n'hi ha de tots
i per tots tipus
vull dir
a veure
que no dic que no hi hagi
també altres temes
però dic que aquest és un aspecte
que des del meu punt de vista
és un aspecte
que està en un plano diferent
que no el pla general
que vam aprovar
en qualsevol cas
el pla urbanístic
és sens dubte
la notícia de la jornada
i pren el rellou
amb una altra notícia
que destacava
en fi
la premsa
destacava amb els mitjans
de comunicació
a finals de la setmana passada
entre divendres i dissabte
que és la possibilitat
que Tarragona
sigui la seu
dels Jocs del Mediterrani
el 2014
després de la decisió
del Comitè Executiu Internacional
de descartar
l'opció de Grècia
i en la graella de sortida
si em permeten
aquesta expressió
sembla que Tarragona
està bastant ben situada
de fet
ha de competir
o té només la competència
de dues ciutats
Trípoli
i una ciutat de Turquia
Alejandro
la pregunta que ens fem aquests dies
que ja ens fèiem
la setmana passada
i que plantejaven
les tertúlies
era
què hem de fer
com a Tarragona
hem d'acceptar
uns Jocs del Mediterrani
del 2014
si finalment
ara la decisió
ja que estem
en la graella final
de sortida
ens ho donen?
Jo crec que el tema
és molt clar
si ens els donen
hem de rebre
una garantia
no només verbal
sinó molt més profunda
per part del govern central
que és que ha de finançar
aquesta
aquesta
aquesta història
si se'm permet
l'expressió
i hem de tenir
molt present
que
si alguna cosa
ha passat a Grècia
és que el govern
de Grècia
es va comprometre
una sèrie de coses
que després
no ha pogut complir
i ha deixat
amb les vergonyes
a l'aire
la ciutat de Bolos
per tant
de tota manera
el que ara cal
és molta prudència
perquè canvia
tant l'escenari
de si te'ls donen
o no
que crec que ara mateix
no és el moment
de fer hipòtesi
sobre coses
que encara no han passat
si te'ls donen
després has d'anar
a analitzar
si pots fer-ho o no
si tindràs el finançament
si no el tindràs
com que encara no sabent
si ens els donaran
difícilment
podem plantejar-nos
aquest escenari
per tant
esperem
a finals de mes
perquè
l'altre dia
deien el dia 15
i ara diuen
el final
de mes
esperem
potser els compromisos
aquests que demana
Alejandro Fernández
s'haurien de tenir
abans de la reunió
del Comitè Internacional
perquè ens podem trobar
en una situació
plantejo que el Comitè Internacional
digui Tarragona
i aleshores
no no
evidentment
també va dir Bolos
home
però és que
els compromisos
per part del COE
del Govern espanyol
estan garantits
el COE
no és el mateix
que el Govern espanyol
els compromisos
estan garantits
i per part de la Generalitat
fins
fa poc
també
és aquí on jo tinc
més dubtes
perquè he vist
a més a més
algunes manifestacions
per part de Convergència i Unió
que posen d'altar els jocs
jo no vull pensar malament
però
m'he sabria molt de greu
que fos per començar
a preparar el terreny
i dir que no posen diners
amb aquest tema
espero que no sigui així
en qualsevol cas
la ciutat
si opta els del 2017
és perquè
està preparada
per poder-hi optar
i per tant
si al final
ens donen
el del 2014
que suposo que també
seria una molt bona oportunitat
doncs
estarem preparats
quan toqui
i estic segura
que estarem preparats
amb el suport de tothom
que s'hi ha compromès
a ajudar
perquè els compromisos
hi són
una altra cosa
és la concreció
del compromís
que s'ha de dur a terme
quan també se sàpiga
una mica
quin és l'escenari final
però el compromís
hi és
el del govern espanyol
segur
el de la Generalitat
espero que es mantingui
Arca
jo és que no ho veig
gaire clar
jo
en aquest sentit
coincideixo
una miqueta
amb l'Alejandro
a mi em sembla
que aquest tipus
d'esdeveniments
poden ser una oportunitat
però que hi ha èpoques
en què les oportunitats
són realment oportunitats
i hi ha èpoques
en què representen
un risc
el 2017
pot ser una oportunitat
una oportunitat
si t'ho pots permetre
si ho pots planificar
si ho pots concretar
de tenir unes infraestructures
de tenir uns equipaments
que després donin un servei
a tots els ciutadans
i també representin
una posada
en valor
de potencialitats
i una projecció internacional
i tot el que tu vulguis
però avançar-ho
el 2014
sense tenir assegurat
que realment
és possible
d'assumir-ho
jo ho veig
molt molt arriscat
i poc assenyat
és a dir
tu creus que Tarraona
podria sortir perdent
jo penso que aquest risc
és un risc real
a veure
jo penso que s'ha d'arriscar
i s'ha d'acostar
en època de bonances
no presentaríem una opció
en aquest sentit
quan t'ho planteja
no hi haguéssim dit que no
si no ens véssim capaços
de tirar-ho endavant
i això està clar
jo no estic en el detall
de com s'està portant aquest tema
perquè no hi estic
en aquest grup
però sí que confio plenament
en l'alcalde
i en el seu criteri
i si l'alcalde diu
que podem estar preparats
és que estem preparats
per poder-ho assumir
simplement
i jo crec que en aquestes coses
és bo generar confiança
i generar confiança
i il·lusió
perquè moltes vegades
en aquesta ciutat
ens acabem carregant
totes aquelles opcions
o acabem posant pals a la roda
totes aquelles opcions
que generen
una sinergia col·lectiva
en positiu
que és super
super
xula
diguem-ne
així en paraules més col·loquials
i estic dient
que evidentment
que no ens haguéssim presentat
si no tinguéssim
les opcions
de poder-ho fer
perquè evidentment
que no som suïcides
això és evident
i per tant
amb els escenaris
que hi ha
en el 2014
si s'hi opta
i al final es dona
doncs evidentment
algunes coses
s'hauran d'ajustar
perquè suposo
que no serà el mateix
que el 2017
però de forma suficient
per poder-ho dur a terme
i jo crec que en aquesta qüestió
hauríem de superar
aquella tendència històrica
que tenim d'autoflagel·lar-nos
i de poder mirar
en positiu
i cap a un esdeveniment
que a més pot generar
una projecció
que deriva
en riquesa també
en generació
d'activitat
amb tota una sèrie
amb orgull de ciutat
amb capitalitat
amb tota una sèrie
de qüestions
que Tarragona
amb aquesta oportunitat
que té
i amb foment de l'esport
que és molt important
personalment
estic molt relacionada
amb aspectes d'atletisme
doncs la il·lusió
que tenen aquests nens
amb els jocs del Mediterrani
és brutal
és brutal
i no és per una qüestió
només
que puguis fer o no
altre tipus de circumstàncies
o no
però que
aprofitem aquest tema
i a més a més
si es presenta
donem una mica de confiança
que això serà possible
jo crec que
amb això
hem d'intentar
ser el més rigorosos possible
i quan parlo
de ser el més rigorosos possible
ho dic des de la perspectiva
que jo mateix
i el meu partit
en alguns moments
hem sigut extraordinàriament crítics
en alguns aspectes
de la gestió
de la candidatura
i per tant
ha sigut un tema
que políticament
ha generat polèmica
no hi ha hagut unitats
no hi ha hagut unitats
lamentablement
no hi ha hagut unitats
independentment d'això
si analitzem una miqueta
el que són els jocs
del Mediterrani
que és un esdeveniment
que va tenir
èpoques glorioses
i que ara
no està vivint
els seus millors temps
els darrers bons
jocs del Mediterrani
són els d'Almeria
els d'Almeria
que van ser una oportunitat
per la ciutat
estem parlant
d'una inversió
que seria pràcticament
el triple del que rebria
ara Tarragona
estem parlant
d'un govern espanyol
que en aquell moment
l'any 2005
que quan es van fer
les obres
any 2002
2003
2004
estava absolutament
ataven
los perros
con longanizas
com aquell que diu
tenien diners
el govern andalús
es va implicar
d'una manera extraordinària
era l'època de Bonança
el govern espanyol
el govern autonòmic andalús
es va implicar
d'una forma extraordinària
el govern espanyol
es va implicar a fons
tant els darrers anys
de govern del Partit Popular
com els primers
del govern Zapatero
tothom es va implicar
els jocs de Pescara
no van anar massa bé
any 2009
no tenien drets televisius
perquè hem de tenir present
i que no estem parlant
d'esportistes d'elit
que si té alguna vessant positiva
aquests jocs
és la qüestió de la transformació
que poden suposar
per la ciutat
per tant
arribat el moment
hem d'analitzar
clarament
si això
com deia l'Arga
serà bo
o serà dolent
però fer-ho de la manera
més racional possible
intentar
intentar que
les passions polítiques
que de vegades
han presidit
tot aquest procés
no
en aquesta ocasió
perquè ara sí que
ja estem jugant
amb coses molt serioses
i estem jugant
amb el prestigi
de Tarragona
i estem jugant
amb la possibilitat
que el tema
sigui un èxit
o sigui un fracàs
i jo estic convençut
que a bolos
tenien una il·lusió enorme
i que els nens
de l'atletisme
també
com deia la Bego
estaven il·lusionadíssims
amb organitzar
uns jocs del Mediterrani
però finalment
no ha pogut ser
i per tant
hem d'analitzar
què és el que
els ha passat a Grècia
que bàsicament
insisteixo
és una falta
de compliment
dels compromisos
del govern grec
del govern central
i per tant
crec que aquí
està el rovell de l'ou
perquè és veritat
que hi ha una part
d'inversió privada
que serà fonamental
però clar
si després
hem de fer uns jocs
del Mediterrani
i no fem cap tipus
d'infraestructura
de les importants
que s'han de fer
serien uns jocs
de costellada
que no serien
massa positius
Arga
a veure
jo el discurs
de la confiança
i de la il·lusió
evidentment m'agrada
i a qualsevol li agrada
i l'engresca
però em sembla
que el que és ser realista
és que la confiança
i la il·lusió
se fonamenten
amb bases sòlides
amb una anàlisi
acurada
de les possibilitats
dels riscos
de les oportunitats
que et permeti
generar aquesta il·lusió
sobre una cosa
que té
unes expectatives
reals
que la il·lusió
es vegi a complir-te
perquè si no
el que et pots trobar
és molt cutre
perquè
fracassar
i que aquest fracàs
a més impliqui
frustració
és terrible
és terrible
a nivell global
a nivell de tot
no només a nivell
del projecte
sinó a nivell
fins i tot
de ciutadania
d'il·lusió
de sentiment
de ciutat
i això s'ha de tenir
en compte
jo quan demano
quan dic
que no veig clar
el procediment
i que no veig clar
l'oportunitat
el que demano
són dades
dades sobre
les possibilitats
que implicaria això
sobre la congressió
de les inversions
sobre per què
servirien
sobre si realment
significarien
el que diu
l'Alejandro
normalment
aquestes oportunitats
el que acaben suposant
són
transformacions urbanístiques
o una oportunitat
per adquirir
unes equipaments
unes infraestructures
unes estructures
que fins a aquell moment
no hi eren
ara és el millor moment
per fer això
ara podem afrontar això
jo no veig que existeixi
una seguretat
sobre això
i el que necessites
és aquesta seguretat
per sobre aquesta seguretat
construir confiança
construir il·lusió
construir tota aquesta voluntat
de transformar
i d'ajuntar
els interessos
de tothom
Begoña
jo és que crec
que estem parlant
de percepcions
i el que és evident
és que en la taula
hi ha dues percepcions molt diferents
una pessimista
que no és realista
sinó pessimista
i l'altra de confiança
jo confio en Tarragona
l'alcalde Ballesteros
ha explicat moltes vegades
el detall
de com s'aniran a dur a terme
tot això
s'ha explicat el pla
de tota la candidatura
el pla d'equipaments
com estan previstos
per tant
hi ha la concreció
jo convido a tothom
que entén a la web
dels Jocs del Mediterrani
allà està exposat
i s'ha explicat moltes vegades
és el finançament
el finançament
està compromès
amb la Generalitat
si el manté
que és aquí
jo en tinc el dubte
la Generalitat és molt menys
que l'Estat
i l'Estat no té un duro
jo el que sí que puc assegurar
és que l'alcalde
ja ha demostrat
que quan ha tirat projectes
endavant en aquesta ciutat
en aquests tres anys
i ha desencallat temes
que eren molt difícils
de resoldre
quan ho ha dit
ho ha fet
i per tant
els Jocs del Mediterrani
si es plantegen
és perquè es poden fer
i podem tenir dos discursos
aquest pessimista
i de no confiança
o el de confiança
en Tarragona
i en les possibilitats que té
tots dos
molt respectables
però
permetim que jo els hi digui
que prefereixo l'optimista
i que prefereixo
anar a pensar
que ho podem fer
i que per tant
ho farem
i en aquestes coses
si tu penses
que una cosa la pots fer
i a més a més
tens la base
per poder-la fer
que és el que tenim
ja ho hem explicat
moltíssim
durant aquests tres anys
vol dir que ho podem fer
jo et dic una cosa
i per tant
i si no no hi aniria
no no
jo et dic una cosa
vostè es pensa
és que no crec
senyor Fernández
vostè es pensa raonablement
que nosaltres haguéssim anat
amb una candidatura
del Joc del Mediterrani
sense tenir les garanties
que es podrien fer
vostè pensa que l'alcalde Ballesteros
amb això
Vegonya
jo et dic una cosa
dius
és que has plantejat els termes
de manera hàbil
però errònia
has dit
no
és que es tracta
de confiar en Tarragona
jo confiança en Tarragona
tinc tota la del món
ara en el govern
Zapatero
tinc zero confiança
no això ja ho sabem
que sempre estàs mirant a Madrid
no no no
però és veritat
és que són els que han de pagar la festa
les mentes habitualment
és que són
de la Generalitat
no en dius res
però de Madrid
ho dius molt sovint
ja n'hi compto
perquè tampoc no tenen ni un duro
però qui ha de finançar
no tenen ni un duro
però tampoc el tenien abans
i n'hi havia un compromís
qui ha de finançar
qui ha de finançar
la major part
dels jocs
és el govern Zapatero
i no és només per fer
ara un discurs polític
contra el Zapatero
és perquè
si som objectius
si resulta que
el ministre Blanco
té les infraestructures
de mitja Espanya
paralitzades
la pregunta és
si té paralitzada
l'A27
si té paralitzada
l'estació
d'Intermodal
o sigui
projectes brutals
no té paralitzada
l'A27
no digui això
no és dita
no digui coses
que no són veritat
és igual
la té paralitzada
és impressionant
parlem d'altres
moltíssimes infraestructures
jo parlo de Tarragona
no parlo de Madrid
jo parlo de Tarragona
Alejandro
jo tinc la mirada a Tarragona
els que han de pagar
són els de Madrid
i si el compromís hi és
el compromís s'assolirà
perquè s'estan complint
tots els compromisos
que hi ha
per part del govern de l'Estat
i fins ara
s'estaven complint
tots els compromisos
de la Generalitat
econòmics encara no
tots
i per tant
tots
i per tant
en aquest sentit
si tirem endavant
la candidatura
és perquè sabem
que es pot tirar endavant
i si no
no ho faríem
que en això
són molt diferents de vostès
nosaltres no fem volaculoms
no fem volaculoms
i per tant
tot el que s'ha tirat endavant
aquests tres anys
és perquè es podia fer
i si no es pot fer
es diu
i si es diu
que es tira endavant
és perquè es pot fer
i per tant
aquesta confiança existeix
Tarragona ho pot dur a terme
s'ha de veure com
estic d'acord
en que s'ha d'assumir
amb prudència
allò del 2014
s'ha de veure
quines són les condicions
etcètera
pel 2017
seria molt fàcil
tenir un compromís
saps quin seria
un esmena
els pressupostos generals
de l'Estat
per introduir una partida
per aquesta
això encara no ha passat
a veure
les esmenes nominalistes
vostè sap molt bé
vostè sap molt bé
que no tenen per què
posar específicament
jocs del Mediterrani
pot estar en qualsevol
entre de les partides
que estan vinculades
a temes
ja m'agradaria
que tinguéssim
uns
bueno és una qüestió
de prioritat
ja sabem que
per el Partit Popular
això no és una prioritat
però per nosaltres
sí que ho és
per l'alcalde Ballesteros
jo estic molt tranquil·la
anem a veure
jo el que li estic dient
és que el govern Zapatero
ara mateix
no té ni un duro
segon
que si el govern Zapatero
fa algun tipus
de moviment
clar
en els pressupostos
generals de l'Estat
introduint
alguna esmena
d'algun tipus
algun instrument
jurídico-polític
que doni garanties
jo crec que
estaríem parlant
d'una cosa molt diferent
jo els gestos
els quiero
quan toquen
i els gestos
que volem
és que quan toqui
es posin els diners
i estem segurs
que això serà així
per tant no necessitem
mesures efectistes anteriors
i deixi de mirar
a Madrid tant
i miri més a Tarragona
i confiï més en Tarragona
deixi mirar
a mi un moment a l'arga
a mi em sembla
que no ho estem enfocant bé
de veritat
vull dir
buscar culpables
que si el Zapatero
que si la Generalitat
a veure la cosa
és molt més senzilla
aquí teníem un projecte
que pots pensar
que és encertat o no
que està
espera
que estava orientat
al 2017
i que se suposava
que de cara al 2017
es podria desenvolupar
amb una planificació
encertada
i amb uns compromisos
econòmics
que de tota manera
també s'hauria de mirar
si encara
continuen sent viables
de la manera
en què estava enfocat
amb el nou escenari econòmic
que tenim
ara estem parlant
d'avançar
aquell projecte
que teníem
per unes altres determinades
i si l'avances
has de tenir
una seguretat real
de què es pot fer
de què es pot fer
i que no te fotràs
una
una hòstia
perquè si ho fas
perdona
perquè si ho fas
el que no pot ser
és dir
que hem d'estar il·lusionats
i hem de tenir confiança
jo soc molt propens
a il·lusionar-me
per les coses
però sobre base realista
sisplau
perquè si no
no és il·lusió
i que ha dit l'alcalde
fins ara
és que nosaltres
estem treballant
pel 2017
i que si es planteja
el tema del 2014
i amb tota la prudència
es mirarà
si es pot tirar endavant
o no
i que
fins al que sabem
fins ara
som capaços
de poder-ho dur a terme
on està el problema
perquè hem de generar
dubtes
abans que es generi
la situació
i esperem a veure
què passa
i quan tinguem
els patins
jo dic que qualsevol
qualsevol decisió
que se detén
jo crec que estàs una mica
a la defensiva
bueno perquè sois dos
contra un
perdona
jo con l'Alejandro
no vull
jo vull sola
s'està reditant la pinça
aquella pinça
la pinça de Julio Anguita
i el Partit Popular
anem a veure
anem a veure
escoltam una mica de confiança
jo crec que
hauries de plantejar-te
una cosa
que efectivament
efectivament
la representant
d'iniciativa
per Catalunya
i el representant
del Partit Popular
sin que sirva
de precedente
tenim un discurs
molt semblant
i a més que no és
ni pessimista
que és prudent
això és el teu punt de vista
és el primer que hem dit
és a dir
no
simplement creiem
creiem
primer de tot
i jo
és el primer que he plantejat
que ens hem d'esperar
hem d'esperar
a la decisió
i a partir d'aquí
analitzar
de la manera
més rigorosa possible
si els compromisos
del govern central
són ferms o no
i no és qüestió
de mirar on no a Madrid
és que en aquest cas
cal mirar
perquè bàsicament
són ells els que han de pagar
tant de bo
hi hagués prou
amb els diners
de la ciutat de Tarragona
però no és el cas
en qualsevol cas
sí que és objectiu
sí que és objectiu
del Partit Popular
com a discurs
i tu això ho demostres
sempre que parles
és generar dubte
sobre el govern zapatero
sigui
en sigui
no cal que ho passi jo
jo no he fet un discurs
en absolut polític
em sembla que he fet
un discurs
de sentit comú
i prou
el discurs de sentit comú
jo l'entenc
el que dic és
és el que compta
per aquestes coses
perdona
però l'alcalde
l'alcalde no és deu
ué Begoña
jo ja sé que el teniu
no és deu
escoltar
res contra l'alcalde
però si l'alcalde ho ha dit
si l'alcalde ho ha dit
si l'alcalde ho ha dit
no tiri per un
penyaçerat
no me tiri de braç
però és que parles
de l'alcalde
com si estiguessin
no sé
com si fos Alejandro Magno
no
Alejandro Magno
això és que et subliminal
Alejandro
és molt divertit
el que he dit
però saps que no ho he dit
en aquest sentit
en qualsevol cas
i des de l'absoluta tranquil·litat
acabo
del govern tranquil
que l'Alejandro reivindica
que això pot tirar endavant
i si no no ho diria
jo recordo
nosaltres
confiem a Tarragona
i confiem a Seguretats
que des de l'alcalde
bon dia a tothom